Bueno aquest blog parlarà d'aspectes relacionats amb els esports. Parlarà de diferents aspectes i diferents esports. La intenció és que sigui un blog interactiu i que la gent que hi entri pugui opinar al respecte, així com aportar diferents idees per a noves entrades del blog. Espero que no sigue un blog totalment personal i que hi hagi debat entre els que hi puguin entrar sempre amb el respecte corresponent i sense insultar a ningú.



domingo, marzo 30

Així no.

El Barça ha guanyat a un camp molt difícil, ja fa un parell de dies jo deia que és una de les finals que li quedaven en lliga, ara a esperar que fa l’Atlètic de Madrid per a veure si és una jornada rodona o no, però això no treu que avui haguem vist un cop més la cara b del Barça, el Barça que ningú no vol veure, el Barça que no pot guanyar res jugant així. Estic parlant dels partits importants on es decideixen els títols.
El problema és evident sota el meu punt de vista, el Barça si juga només amb tres mitjos, no pot jugar amb Messi, Neymar i Xavi a la vegada. Alguns diran que és una animalada, però avui en dia sense córrer no es guanya a ningú, avui s’ha demostrat un cop més. Un equip es pot mantenir quan treballa tot l’equip i un dels jugadors, el crack, es pot permetre dosificar els esforços, perquè la resta d’equip fa un treball per a tapar aquesta mancança del teu davanter estrella. Però quan després tens a Neymar que no treballa defensivament i quant tens a Xavi que es pensa que té vint anys, tres jugadors sense córrer ja és inacceptable. Avui s’ha vist un cop més quan atacaven en superioritat per banda a Jordi Alba per la seva banda, perquè Neymar no baixava a ajudar, si això se li suma al que no hauria de ser titular ja, que no està per aquest tipus de partits, que se’n va a pressionar de forma estúpida i absurda al central contrari, baixant al trot i deixant tot el mig camp per a que el tapi Busquets, llavors et venen de totes les direccions i és impossible de defensar. Llavors, el més simple per als analistes és que la defensa del Barça fa aigües clar, és el més fàcil i així es culpa als mateixos de sempre, al que ja volen vendre fa dos anys, al que juga de central sense ser-ho i al que assenyalen sempre i treuen merda de la seva vida privada per a justificar el seu rendiment. Al bernabeu va passar el mateix, es culpava a Alves quan li venien tres jugadors per la seva zona i Neymar i Xavi s’ho miraven. Sense treball defensiu i de pressió avui dia no pots jugar al mig camp de cap equip de primera, et val quant el rival es tanca al darrera amb dos línies i no surt per a res, però a la mínima que un equip et pressiona i surt amb perill quan roba no pots deixar a Busquets tot sol a tapar-ho tot, és el millor del món però és humà, no pot tapar dos jugadors a la vegada. A mi em fa molta pena quan veig a Busquets patir d’aquesta manera la veritat, veure com després se l’acusa, com el tram final de la temporada passada, per no acusar a altres que tenen més galons al vestidor i sobretot a la premsa.
El problema no és només defensiu, el problema és que a sobre el foten en uns marrons que no hauria de tenir, perquè se suposa que no és la seva funció. Avui el que segons la gent controla els partits no falla una passada i bla bla bla, li ha fotut tres emboscades per passar-li el marró quan el pressionaven a ell, que és per a fotre-li una esbroncada. No pot ser que amb dos tios a sobre que et van a pressionar la passada, que ho estigui veient la vaca sagrada i que a sobre te la doni sabent que et fot un problema a sobre, però clar així ell 90% de passades i no en perd cap, clar, tampoc les perdria jo, passant el marró als altres que tens a dos metres. Busquets ha hagut de xafar la pilota amb dos tios a sobre i fer dues sotanes, gairebé sobre la seva línia de l’àrea, perquè l’altre se la tret de sobre. A Alves li ha fet dos vegades també, en plena sortida de l’equip i l’espanyol pressionant, donant-la al darrera de primeres i traient-se el mort  de sobre. És una vergonya la poca implicació en el joc, s’ha passat el partit veient-la passar la pilota i quant la tenia passant el marró al del costat. L’únic moment que s’ha vist és amb el rival mort i quant ha sortit Iniesta i hi ha hagut superioritat total al mig camp, la resta de partit a fet riure, si no li dones al peu, encara que sigui a un pam de la bota, no arriba. És molt penós haver de sacrificar a un jugador per a que hi hagi cinc mitjos per a que pugui jugar ell. Avui té perdó que Iniesta no estava per jugar, però s’ha demostrat un cop més que quan juga sense tota la cobertura dels mitjos el seu rendiment és patètic parteix l’equip i el rendiment col·lectiu baixa molt. Les comparacions són odioses però fa tres dies a casa amb el Celta, sense ell al camp, el Barça no pateix en absolut, excepte una jugada aïllada a la segona part amb el partit sentenciat, avui a la primera part hi ha hagut tres jugades clares de gol en contra. Però és el que té tenir un entrenador covard que posa els noms i no els que estan millor, una autèntica llàstima.
El Barça ha sortit molt bé, tocant la pilota amb confiança, generant ocasions clares de gol que Neymar s’ha encarregat de fallar d’una manera lamentable, un parell més de Messi molt forçat que haguessin pogut sentenciar el partit. Però llavors l’español n’ha tingut una després de pèrdua del que sobra a l’equip, que ha acabat amb un mà a mà que falla inexplicablement l’español. A partir de llavors es parteix l’equip i es perd tot el control que es tenia, Pinto comença a treure en llarg i refusar en llarg totes les passades que li feien i s’ha perdut el domini amb uns últims quinze minuts preocupants de la primera part. El Barça no pot jugar al cara a cara amb els equips rivals perquè no tenen el físic per a fer-ho, és molt perillós perquè si arriba a fer un gol l’equip perico, s’haguessin tancat moltíssim i hagués semblat el partit de Valladolid.
La segona part l’español ha tingut l’esperada baixada física i el Barça ha controlat millor el partit, malgrat cedir un parell d’ocasions a l’español per pèrdues absurdes de pilota. Però ha estat millor encara que sense traduir-ho amb perill, apart de un parell d’arrencades de Messi o un parell de jugades a pilota aturada, amb un travesser de Piqué. Fins que ha arribat la jugada decisiva del partit, el penalt que li xiulen a Javi Lopez el penal claríssim per mans, que ha donat punt i final al partit tal i com s’estava desenvolupant i que encara s’ha arreglat més amb l’expulsió de Kiko Casilla clara també. Un parell de jugades polèmiques que li han servit a l’español per a excusar el seu partit defensiu i violent i que li servirà a la caverna per a seguir plorant, quan cap dels dos tenen raó.
Perquè si algú té la possibilitat de queixar-se de l’àrbitre, aquest és el Barça. El senyor Clos Gómez, veient que el Madrid ha fet tots els possibles per a vetar a Undiano, ha presentat la seva candidatura a la final de copa del rei amb un arbitratge lamentable, asquerosament permissiu. L’àrbitre ha deixat ben clar a l’español que avui tenien barra lliure, perdonant tres grogues els primers deu minuts, perdonant la groga fins a quatre vegades a Simao que ha fet el que li ha rotat la gana, Stuani que als vint minuts ja podia estar expulsat i Colotto que ha fet mèrits ja en la primera part i sobretot en la segona. Un Colotto que amb una groga, s’ha atrevit a agafar a Neymar quan ja marxava a rebre la passada interior de Pedro, als cinc minuts de la segona part, que l’àrbitre mira a un altre lloc, després deu minuts després una altra falta claríssima sobre Messi que talla un contra que també li perdona. Les patades constants de Fuentes al lateral esquerre i sobretot de Javi López, que cada jugada que rebia Neymar li pegava patada, amb la corresponent permissivitat clar. I tot això sense comptar l’entrada de vermella directa de Victor Sanchez sobre Cesc, que es transforma en groga i la de Fuentes sobre Messi, que és agressió clara clavant els tacs a l’adductor , que no ha tret ni groga. Un arbitratge vergonyós.
Es queixen del penal que si pot ser mà de Neymar, les tomes frontals sembla que li toqui al pit, la toma des del darrera l’efecte visual sembla que li toca al pit i al braç, repetició que evidentment és la que ha repetit més la realització del plus, amb el seu “estil plus” característic, és a dir marcadament anti barcelonista. Després demanen penal de Mascherano, una jugada que primer espenta Javi Lopez a Neymar i que el fa xocar amb Mascherano, que li fa falta però és fora de l’area. El que no diuen és que hi ha dos penals més a favor del barça que no es xiulen, un sobre Pedro i un altre sobre Alexis.
En l’apartat individual avui podríem dir que cap ha fet un partit espectacular com per a destacar-lo, perquè han estat molt irregulars. Messi ha combinat uns primers grans vint minuts amb una desconnexió de quaranta després. Cesc ha combinat un gran treball fosc per a l’equip, amb bones combinacions col·lectives amb els de dalt, amb algunes errades en la passada que haguessin pogut generar perill. Neymar ha combinat molt bones jugades individuals, ser decisiu amb el penal provocat, amb errades garrafals cara a porta que un jugador de la seva qualitat no pot fallar. Alves ha combinat uns grans primers trenta minuts, sent decisiu per la seva banda, amb errades a la sortida de la pilota i de marcatge que han pogut costar cares. Mascherano ha combinat molt bones anticipacions i talls decisius amb errades com la de la falta que pot xiular penal si la veu malament o la jugada que perd la pilota a l’últim minut de partit que salva decisivament Piqué. Un Piqué que potser ha estat el millor del partit, sent molt segur a les pilotes aèries, generant una ocasió clara que pot acabar amb gol, anticipant bé sobre Sergio Garcia i dividint bastant bé al mig camp. La resta ha estat també intermitents i amb errades clares, com per exemple Alba, que ha deixat la seva banda buida un parell de vegades que ha pogut costar cara. Pedro ha combinat també un gran treball ajudant a Alves i pressionant bé amb molt poca participació ofensiva i de desequilibri.
Els canvis, com sempre tard i malament, canviant a gent que no mereixia ser canviada i arriscant a Iniesta que estava tocat i que hagués pogut costar molt car de cara al que falta de temporada. Un entrenador que un cop més ha estat més preocupant de fer el hooligan per la banda que d’analitzar el que necessitava el partit i quan ho necessitava, però és una cosa que ni està a la banqueta del Barça aquest any ni se l’espera. La pitjor notícia de la setmana, apart de la lesió de Valdés, que el Tata va dir que ell respectava els seus contractes i li queda un any més. Molt mala notícia per al Barça.

jueves, marzo 27

No podia ser.

Portava el club blaugrana dues setmanes aproximadament sense cap dalt a baix ni cap mala notícia relacionada, ja fos a nivell institucional o a nivell esportiu. Fins i tot portem 5 dies fantàstics on el Barça en dos partits ha passat d’estar a quatre punts del primer a estar dos punts per sobre i dependre d’ells mateixos per a ser campions de lliga. El Barça pot fins i tot permetre’s un empat de cara als partits que queden i el Madrid no el podria agafar guanyant-ho tot, perquè quedarien empatats i l’equip blaugrana té l’average favorable respecte els madrilenys. Depèn de si mateix també amb l’equip matalasser, perquè l’últim partit el juga contra ells a casa, encara que personalment penso que a l’equip matalasser li queden un parell de punxades encara, una d’elles aquesta mateixa setmana a camp de l’Athletic de Bilbao, que té unes ganes boges d’assegurar la seva plaça de xampions i es juga molt, sent a casa molt perillosos. Després penso que algun dels equips que s’estan jugant la vida, que es tancaran totalment i es deixaran la vida, poden causar-li molts problemes, ja que és quan l’equip matallasser sofreix més, o el propi Valencia, que s’enfrontaran a Mestalla, després de la eliminació injusta de copa, els tindran també moltes ganes. Es podria dir que les coses per al Barça pinten molt bé de cara al futur d’aquesta lliga, després de moltes penúries, de moltes ensopegades i moltes desgràcies en forma de lesions, l’equip blaugrana té moltes possibilitats. Al Barça li queden dues finals marcades en vermell sota el meu punt de vista, dues sortides molt complicades que decidiran el futur de l’equip blaugrana. Aquestes són aquest dissabte a Cornellà el Prat i al Madrigal, contra Espanyol i Villareal respectivament. La resta són partits assequibles i penso que si tot va com és d’esperar, el partit darrer de lliga, podria ser suficient un empat, si l’equip matalasser punxa un parell de cops, inclús serviria la derrota si el Madrid punxa algun altre cop, com per exemple al camp de la Reial Societat. Això sempre calculant que el Barça ho guanyi tot i la resta punxin, els típics comptes que es fan a aquestes alçades de temporada. Perquè penso que ho té molt bé? Perquè llevat d’aquests dos partits el calendari és molt favorable, tret del partit a casa amb l’Athletic, però que l’equip basc baixa el seu rendiment fora de casa, la resta són molt assequibles. Si el Barça no els guanya doncs no mereix guanyar aquesta lliga, així de simple.
Però malauradament no podien ser tot bones notícies, havia de passar una desgràcia que feia dues setmanes que s’estava molt tranquils. La desgràcia havia d’aparèixer en forma de lesió d’un jugador important de l’equip i que li havia de jugar una mala passada que li tenia reservada el destí. Parlo evidentment de Victor Valdés, un jugador que s’ha trobat amb la cara ben amarga de l’esport, justament quan menys s’ho esperava i en el pitjor moment per a ell sentimentalment parlant. La lesió de sis mesos li impedeix anar al seu probablement per edat darrer mundial, li impedeix acomiadar-se de la seva afició i del club de la seva vida com un jugador vol, que és aixecant copes i al camp i que li complica molt el seu futur si no havia tingut la precaució de signar un precontracte amb algun altre equip. En condicions normals no tindria problemes per trobar un altre equip amb la seva qualitat, però amb aquesta lesió pot generar dubtes als equips interessats, és una lesió greu i per a un jugador ja veterà, no tant per a un porter, però si més greu per a un jugador que passa la trentena. Només queda que desitjar-li molta sort i la seva afició donar-li els màxims ànims possibles. A més ha tingut la mala sort de lesionar-se tot sol i en una jugada inesperada, que demostra que al final tot això de les rotacions, de mimar els jugadors i de dosificar esforços, no t’assegura que després tinguis la mala sort de lesionar-te en una xorrada de jugada. Que hi farem.
Una lesió que planteja molts interrogants. Hi ha que diu que s’ha de signar un altre porter, n’hi ha que dubta dels porters actuals i n’hi ha d’altres que dubten de si realment es pot fitxar o no. La normativa és clara en aquest aspecte, si es demostra que hi ha una lesió greu, es pot fitxar un porter però només pot ser del mercat nacional o un porter sense equip. Una llàstima perquè veient que la bundesliga està pràcticament decidida s’hagués pogut avançar l’arribada de Ter Stegen. Però malauradament no es pot i s’ha de continuar amb el que hi ha. Jo en aquest aspecte ho tinc clar, si tens dos porters més, se suposa que han de tenir la qualitat suficient per a donar garanties els pròxims partits, si no, no té cap sentit haver-los tingut tota la temporada sabent que no tenen la qualitat suficient, seria un autèntic error de la part tècnica, tant directiva com l’equip de porters. A mi personalment Pinto em dona la confiança suficient per afrontar el que queda, el que passa és que és un porter estrafolari, que els seus moviments a més d’un li generen incertesa, però podríem comptar amb una mà, les errades de Pinto quant ha jugat, més o menys ortodoxes els seus moviments, el seu rendiment ha estat òptim, no hem d’oblidar que ja va suplir durant més d’un mes a Valdés quant es va fer mal amb la selecció a un bessó. I va complir amb escreix. La opció Oier si que em planteja més dubtes, perquè no ha jugat gens i no és un jugador que m’hagi agradat mai massa, després de veure’l amb el filial. És un porter que juga molt bé amb els peus, però el veig insegur sota pals. Però clar, la opció fitxar o demanar una cessió ho veig difícil. Si mirem possibilitats n’hi ha, però només seria parlant d’una cessió, ja que l’any que ve segurament venen dos porters, Stegen i Reina, per tant el fitxatge d’un altre porter queda pràcticament descartat, seria posar-te un problema afegit de cara a l’any vinent. Possibilitats n’hi ha, mirant les plantilles es podria fitxar Aranzubia (que no crec que l’Atlètic jugant-se la lliga amb el Barça el cedís), Kameni (estil Pinto) i Javi Varas. Però són operacions complicades. A veure com evoluciona aquest tema però penso que amb Pinto podem sortir del pas. Potser serà la manera de que tot l’equip faci una sobre implicació defensiva i que els defenses no tinguin aquestes llacunes defensives que tenen durant els partits.
Però bé anem al partit. Un partit que va començar molt bé, en gran part per les facilitats que va donar el Celta, que va sortir amb la defensa molt avançada i deixant espais per a les diagonals dels jugadors blaugrana, això va fer que els davanters poguessin gaudir del partit i brillar com d’ells es demana. Si li sumem un Iniesta totalment endollat i amb una gran visió de joc i un Cesc que no es va complicar i li va donar la velocitat corresponent que demanava el partit, s’expliquen els primers vint minuts de partit on s’hagués pogut sentenciar el partit.
El tema Cesc mereix un anàlisi especial perquè sincerament no entenc com l’afició blaugrana que va al camp pot ser tant cap quadrada. Ahir Cesc va fer de Xavi, per dir-ho d’alguna manera, però a diferència del de Terrassa, el d’Arenys va fer un partit molt seriós, va jugar a un toc cada cop habilitant als seus companys i donant-los temps per a pensar amb la pilota, en lloc de tocar-la 3-4 cops abans de donar-la com fa l’altre, va donar vàries passades amb molt de perill que d’estar encertats els davanters haguessin pogut fer més gols, bons canvis d’orientació i sobretot un treball fosc defensiu ajudant a Song, molt molt apreciable, inclús va marcar un gol que li van anul·lar correctament. En canvi busca un xut, li surt desviat i s’escolten xiulets al camp. En canvi amb l’altre tot són aplaudiments i inclús es posen de peu quan el canvien. De veritat que no puc entendre la forma de veure el futbol que té aquesta gent, totalment subjectiva i condicionada a si un jugador els cau bé o no. Quin mal li ha fet a aquest jugador tota la premsa del de Terrassa manipuladora, ja va aconseguir fer fora a Thiago i estan aconseguint que Cesc no se li reconegui els seus mèrits. Quin fàstic veure com un entorn interessat pot influir tant en una massa social.
Tornant al partit, la cosa anava molt bé fins a la lesió de Valdés, que evidentment va posar de molt mal cos al personal i el partit va baixar de ritme i de concentració per part dels jugadors. No és que fos un partit on podem dir que algú va fer alguna cosa malament, però quan es van posar 2-0 després de la gran jugada col·lectiva i del golàs de Messi amb finta espectacular i passada genial inclosa d’Iniesta, el joc va ser molt millorable. D’altra banda molt comprensible que l’equip desconnectés després de la pressió del bernabeu i en tres dies tornar a jugar i amb el partit pràcticament guanyat. Només fins quan el Celta es va animar una mica, no va tornar a connectar-se l’equip i va arribar el tercer gol, el segon de Neymar, un gol al contraatac després d’una gran passada d’Alexis i una molt bona definició de Neymar, que per altra banda ja tocava. Després va tornar a dosificar l’equip i a guardar forces de cara a l’important partit de dissabte, un partit on es juguen mitja lliga i on l’Español sortirà molt endollat i al límit del reglament, és un derbi i a Cornellà sempre costen. Espero equivocar-me i que el Barça als vint minuts ja vagi 2-0, però no crec.
En l’apartat individual per a mi el millor del partit va ser Alexis, que va córrer el que no està escrit, va ser decisiu en les seves internades en diagonal i va donar dues assistències de gol, un jugador que sempre respon quan juga amb treball i que al Camp Nou està especialment de dolç. Després un gran Iniesta, que al descans va ser substituït, espero que per precaució, perquè és una lesió que no ens podem permetre de cap manera, un Iniesta que va pagar l’esforç del bernabeu i les patades que va rebre, un jugador molt poc respectat per l’estament arbitral, per desgràcia, perquè la barra lliure sobre ell comença a ser ja preocupant. Per últim destacable Messi, les estones que va voler jugar i no es va dosificar, que un poc d’ell és un molt per a la majoria. Decisiu en la primera jugada de gol i que marca el segon.
La resta va complir bàsicament, sense estridències i sense destacar en el joc, Neymar va estar millor que en els darrers partits, però la poca defensa del Celta va ajudar bastant, segueix faltant-li un puntet i malgrat els gols, no es pot dir que hagi fet un gran partit. Necessita millorar, perquè Pedro està en gran forma i ara mateix hauria de ser titular al seu lloc, però pinta que l’entrenador cagueta posarà abans els milions al camp i farà rotacions amb Alexis i Pedro.

Per últim volia comentar les paraules de Cruyff. Aquest senyor és un càncer per al Barça, per molt que tingui raó fins a cert punt amb el que va dir, a que ve que surti a dir això quan el Barça ha recuperat la tranquil·litat? Perquè no es queda calladet i es dedica a viure de tot el que ha aconseguit aprofitant les seves influències entre bambolines? Un entorn totalment paràsit i que sobra, ja ha fet la seva feina, que va ser implantar un estil, ara que es deixi de tonteries i de fer mal al Barça. Jo personalment, cada cop que el veig fotre la pota i posar-se a un pedestal, penso amb els darrers anys al Barça i la llista interminable de cagades, de tràfics d’influències i de posar a qui posava a jugar. És el menys indicat per a parlar. Que se’n vagi a Holanda i deixi de xuclar del Barça home.

domingo, marzo 23

Cop d’efecte.

El Barça avui s’ha donat vida a lliga, quan ja no ho esperàvem veient el rendiment de les darreres jornades, el Barça ha sabut guanyar un partit molt complicat.
Està clar que és molt difícil no alabar al Barça després de la victòria d’avui, però no es pot amagar que hi ha hagut algunes males decisions en aquest partit. Primer la alineació, el Barça ha tingut molts problemes perquè el Tata ha fet una alineació errònia, suposo que demà tothom l’alabarà, el tractarà de geni i dirà que el renovin, perquè un cop més el resultat ha estat positiu. Però la realitat és que el Barça ha patit massa quant ha perdut la pilota, el Madrid s’ha tancat buscant aquest tipus de pèrdues del Barça i els desequilibris post-pèrdua i al Barça li ha pogut costar molt car degut a una mala alineació del Tata sota el meu punt de vista. Durant tot el partit el Madrid ha atacat en superioritat per la seva banda esquerra, principalment perquè jugaven Neymar i Xavi per aquesta banda, han deixat totalment sols a Alves i Mascherano quant els atacaven Marcelo, Di María, Cristiano i Benzema que acabava amb la diagonal per aquella zona també. En el segon gol de Benzemà, fins i tot els de Rac1 on escoltava el partit han dit que era gran part culpa de Xavi per no arribar a defensar i també de Neymar, quan no es que siguin precisament anti Xavi aquests.
El Barça ha sortit molt bé al partit, tocant amb tranquil·litat, movent-se bé per a generar superioritats i amb un Messi molt intel·ligent col·locant-se en les zones buides que generaven els moviments dels seus companys, així ha arribat el golàs d’Iniesta. El Madrid ha sortit molt fort en la pressió però clar, com ja es venia avisant abans del partit, el Madrid també té les seves zones febles i la seva zona feble és el mig camp quan no tenen la pilota. El mig camp del Madrid està composat de Di María, Modric i Alonso, que no són precisament grans defensors, si això li sumem que la defensa tenia por després del primer gol i que els davanters tampoc és que siguin els més treballadors del món, suposava que els mitjos del Barça, en superioritat, a poc que es moguessin generaven molts espais al mig camp i a la mitja punta, espais que ha aprofitat a la perfecció i que han fet que jugadors com Xavi, que no critico el seu partit ofensiu, encara que penso que no ha de tocar tants cops la pilota abans de donar-la, es perden moltes ocasions de perill, defensivament ha estat horrible i la seva banda ha estat un colador. Però com el Madrid estava cagat, s’ha vist més que altres partits, Iniesta ha brillat moltíssim i Messi ja no diguem. Però com deia abans, en un minut s’ha pogut perdre la lliga, en dues internades de Di María, que no han ajudat a tapar ni Neymar ni Xavi. Després surt a les fotos Mascherano, però no té realment la culpa del resultat final d’aquestes, el primer gol té l’alçada que té, no pot saltar més que Benzemà, el segon gol tampoc pot arribar al refús, però és que no té un coll extensible, potser hauríem de mirar com ha arribat la pilota els dos cops per a poder ser rematada, centrant tot sol Di María des de la banda.
El Barça tal com ha controlat el partit, ha pogut perdre la lliga en deu minuts fatídics on ha perdut els papers descaradament, on Benzemà ha fallat dos ocasions clares més, una d’elles salvada per un crucificat Piqué en altres partits, quan Valdés ja estava batut.
La segona part s’han corregit una mica les mancances i el Barça pràcticament no ha sofert en defensa, ha fet una segona part molt complerta i ha controlat en tot moment el partit, des d’aquest control ha arribat una passada fantàstica de Messi a Neymar, que Ramos li ha solucionat la papereta perquè no li ha calgut ni xutar, només ha hagut de córrer més que el contrari i posar-se per davant, penal claríssim per molt que diguin de la caverna i hagin fet creure als seus aficionats. Penal i expulsió i torna a canviar el partit completament, perquè el Barça anava perdent 3-2 de forma totalment injusta. Empat a tres gols i ja es veia que seria qüestió de temps, perquè el Madrid abans del gol, ja es tancava al darrera, amb inferioritat encara més, s’estava veient que era imminent i ve el gol per un penal claríssim sobre Iniesta que encara tenen la poca vergonya de protestar, però que hem d’esperar d’Alonso clar, ell mai fa falta segons ell.
El millor de tot és veure la poca autocrítica que fa el Madrid després de la derrota, és la millor notícia possible perquè el millor que li pot passar al Barça és el que ha passat a zona mixta després del partit i als mitjans de la caverna. Els han donat la consigna abans de sortir i han sortit tots a plorar de l’àrbitre i a fer-se les víctimes de cara a aconseguir beneficis en pròxims partits. Ha estat vergonyós veure als pesos pesats del Madrid sortir a dir que no volen que guanyin les altes esferes, que si l’àrbitre els ha perjudicat i que tothom ho ha vist, que si volien igualar la lliga, etc. en un món just, tant Ramos com la vedette haurien ser sancionats pel que han dit. És ridícul que aquests personatges sempre que perden no tinguin mai culpa de res.
El Barça ha estat molt millor i ells a l’únic que s’han dedicat és a pegar patades i a intentar sortir al contraatac, el dia que es jugaven sentenciar la lliga s’han cagat i han fet riure. És lamentable, que surti la vedette, quan ha fet un partit totalment desastrós i que no ha influït en res al partit, que a sobre li xiulen un penal que era fora de l’àrea, que les errades han estat sempre a favor del Madrid, que surtin queixant-se de l’arbitratge, s’ha de tenir la cara folrada.
En l’apartat individual, avui hi ha hagut dos jugadors que han estat a un nivell espectacular, Leo Messi i Andrés Iniesta. Leo ha estat un malson entre línies, ha donat vàries assistències de gol i ha estat decisiu al partit, ha estat un partidàs que a més ha estat en moments claus. Quan l’equip anava perdent 2-1 es treu un gol de la mànega agafant un rebot i fent un gol decisiu, quan l’equip perdia 3-2 i es veien les coses una mica més negres, s’ha tret una assistència fantàstica a Neymar que li salva el partit, perquè vaja partit lamentable del brasiler, però que aquesta jugada tapa una mica el desastrós partit que fa. També s’ha de destacar, tal com estava el partit, com xuta els dos penals l’argentí , que s’ha vist des de que va fallar el de la eliminatòria davant el Chelsea, el jugador ha evolucionat molt en aquest aspecte, abans no els xutava tant bé, ara els ha entrenat i és molt fiable. Clavar a l’escaire un penal que decideix mitja lliga s’ha de tenir uns collons molt grans i una sang freda brutal. Partit que un cop més demostra qui és el millor jugador del món.
Després Iniesta, ja veníem avisant que portava un mes i mig brutal, avui ho ha tornat a confirmar. Primer amb el gol espectacular amb la cama menys bona, imparable per al porter i que dona una confiança brutal a l’equip, però és que després dona un recital de joc posicional i de la seva intel·ligència jugant a aquest esport, les croquetes, canvis de sentit i driblings que ha fet avui són per a emmarcar, ha sigut l’Iniesta de les grans ocasions i totalment decisiu al marcador, perquè força el segon penal fent una sotana a Alonso i deixant en evidència a Cavajal en un pam de terreny.
Molt bon rendiment també de Jordi Alba, que ha anul·lat a Bale i l’ha guanyat en vàries ocasions per velocitat, ha recuperat pilotes tornant cap enrere i li ha donat sempre sortida a Iniesta per la banda i ha obert espais en tot moment.
Cesc ha fet un molt bon partit en la feina fosca que no es veu, a la primera part del partit ha donat tres assistències clares i ha donat molt de sentit a la circulació de la pilota, apart s’ha buidat en defensa tapant els espais que deixaven els que no corrien i que no solen córrer, ha acabat fos físicament, tocat com està del pubis i després de ser suplent la setmana passada, amb la corresponent baixada de ritme.
Molt bon partit de Piqué, molt sòlid per dalt i decisiu salvant el 3-1 en un moment importantíssim, a més s’ha incorporat varies vegades al mig camp generant superioritat i ha tocat amb molta precisió i amb valentia a l’hora de passar pel mig de dos davanters pressionats.
Alves i Mascherano han començat patint molt amb inferioritat defensiva i han fet una molt bona segona part, Alves després de la expulsió ha estat un interior més, ha fet un xut espectacular al pal i ha defensat molt bé i ha anul·lat a la vedette en la majoria del partit.
En general tots els jugadors han tingut un rendiment acceptable, però hi ha hagut varis errors que haguessin pogut costar cars i falta de treball defensiu en alguns d’aquests jugadors, però en línies generals poques coses es poden criticar del joc del Barça avui, que no ha estat per jugar amb cinc mitjos, ha estat perquè tant Iniesta com Messi han decidit que volien guanyar aquest partit, perquè si aquests dos no desequilibren, s’hagués pogut veure un partit amb molta possessió i molt poca profunditat, però clar, quan aquests dos estan “on fire” aquest equip és capaç de qualsevol cosa.

La llàstima i el mal regust de boca que em queda d’aquesta gran victòria, és que de no haver perdut a Valladolid, ara estaríem dos punts per sobre i amb el gol average a favor.

domingo, marzo 16

Massa premi.

Avui començarem parlant del tema institucional, de veure com no s’aclareixen entre cap de les parts implicades, del ridícul públic que estan fent. Per una part la directiva, que va el simulacre de president actual del Barça de “bolos” pels mitjans, dient que s’està planificant la temporada vinent i les possibles substitucions, després el director esportiu que com sempre no diu absolutament res, el pitjor de tot és que ni sembla que treballi al respecte, després, per acabar, un entrenador que diu públicament que ell no ha anat a cap planificació de la temporada. Ara surt un personatge de l’entorn, diu que la setmana passada hi havia prevista una reunió per parlar-ne i que, el que se suposa que ha de ser l’entrenador l’any vinent (almenys és el que diu el seu contracte), no es presenta. Aquí hi ha alguna cosa que no quadra i no és molt normal que les parts que han de decidir la temporada vinent del Barça, una temporada molt important perquè venen renovacions i baixes importants, que encara no sàpiguen cap on han de tirar ni el que faran. Sobretot en una temporada que ve mundial i on tots els jugadors, a poc que facin alguna cosa al mundial, es revaloritzen i costen un ull de la cara. Per aquests volts de temporada, l’equip de la temporada vinent ja ha d’estar pràcticament previst, no esperar a veure si destaca algun jugador i ens costa les ganes. Però és el que passa quan tens una directiva patètica que està més pendent de la remodelació de l’estadi i de deixar el futur dels seus amiguets assegurats que de planificar el que ha de planificar. Mentrestant se’n foten a la cara del Barça amb els horaris que s’estan produint les darreres jornades, veiem com posen un àrbitre per al clàssic molt favorable per als interessos de l’equip rival i veiem com està sent un despropòsit la planificació de la temporada vinent. Fatal. La setmana que veiem que un àrbitre retirat diu públicament que no xiula una final de copa entre el Madrid i el Barça perquè el Madrid va vetar la seva presència, hem d’aguantar com cada cop que hi ha un partit important posen un àrbitre a la carta del rival. El mateix Pepe, sabent l’àrbitre que toca, ja està esmolant els tacs de les botes, ja està fent punteria com ahir a Màlaga amb Duda. Per a deixar ben col·locadetes les empreses dels amiguets per a la remodelació i la obsessió per recaptar amb les noves llotges privades i històries per l’estil, estan deixant de banda tot el que realment li importa al soci, perquè l’estadi pot aguantar molts més anys, no és una urgència.
Però és que després escoltes coses com la de la renovació de Messi, que li ofereixen menys diners que la oferta anterior i a sobre li demanen un percentatge alt de la seva publicitat. Una cosa que el Barça no demana a cap futbolista, que s’han abaixat els pantalons en aquest aspecte en el cas Neymar, resulta que al millor jugador del món li vas tocant els collons d’aquesta manera. Resulta que ha de veure com s’han abaixat els pantalons i han muntat el pollastre que han muntat amb el tema Neymar, per un jugador que de moment no està demostrant valer aquests calers, En canvi Messi ha de veure com, sent el jugador que treu les castanyes del foc, que és més de mig equip i li fas aquesta oferta ofensiva. No se que espera aquesta directiva a convocar eleccions i a deixar la tonteria de la remodelació i que l’afronti una nova junta legitimada. Però clar, així no s’endurien la pasta els amiguets de qui tots sabem. I els mitjans que es callen la boca i ho tapen tot, com sempre. Ara ja torna a ser tot fantàstic, després de guanyar al City i golejar avui, ja s’ha oblidat Valladolid i ja es torna a aspirar a tot.
És igual que el dia de xampions no es va quedar eliminats perquè Messi va decidir que no volia quedar eliminat, perquè el Barça va jugar els partits canviats. El dia que tenia que sortir a un intercanvi de cops, per a marcar en camp contrari, fa un partit soporífer de possessió de pilota sense profunditat ni perill. El dia que ha de controlar la pilota i que corri el rival, sense arriscar, resulta que surt a arriscar i a jugar un partit d’anada i tornada. Un partit on un cop més el resultat va tapar les misèries, perquè a la primera part pot encaixar dos gols perfectament per anar-se’n alegrement a l’atac, la segona part ni diguem, amb un primer quart d’hora on el City pot marcar tres gols perfectament amb una empanada espectacular dels blaugranes, perdent pilotes absurdes. Però clar, com que es va guanyar tot és meravellós.
Avui Osasuna ha rebut massa càstig per al partit que ha fet, el partit no és ni molt menys de 7-0, de fet els primers 20 minuts cap aficionat de l’estadi podia estar molt content del seu equip, amb un equip jugant a la pilotada i sense controlar ni el ritme de joc ni la pilota. Després arriba un gol amb una jugada aïllada i es soluciona tot. El segon gol ja és una gran combinació entre Iniesta i Alba que acaba en gol d’Alexis. El primer és un gran gol de Messi, perquè demostra la fam que té de marcar i com va com un boig a buscar la pilota per a marcar, anticipant-se al seu defensor. El tercer gol és un golàs, del gran Iniesta, que com se’l va notar a faltar a Valladolid, jugador que torna a estar a gran forma i que és bàsic per al joc entre línies blaugrana. Un dels habituals pocs gols, però espectaculars als que ens té acostumats el manxec cada temporada, amb la cama dolenta, que li surt un obús pràcticament a l’escaire. El partit llavors segueix sense pena ni glòria, amb un Osasuna que ja abaixa els braços i un Barça que tampoc vol abusar massa, sempre i quan no l’agafi Messi clar, perquè té una gana que no se com s’atreveixen a criticar aquest jugador. Tots els que el van criticar el dia de Valladolid, els darrers dos partits i tots els anteriors és per a treure’ls els carnet de periodistes i els carnets d’entrenadors a alguns. No entenc com una persona pot criticar aquest jugador, per un partit on no marqui, perquè va generar-se ell les oportunitats, sense ajuda de ningú. Doncs avui ha tornat a donar un recital de joc, d’ambició i de qualitat. El quart gol és espectacular, se’n va de dos amb una croqueta, fa una paret amb Iniesta a l’àrea petita i marca un golàs imparable aguantant l’empenta del defensa. Bestial. Després arriben dos gols més, un golàs de Tello amb un xut de fora l’àrea i Pedro després d’una gran passada de Messi, després de fer una altra jugada espectacular, com espectacular la jugada que fa que torna boig al porter al seu tercer gol, gran definició.
Però clar, és una golejada molt enganyosa i molt estèril, perquè es va llençar mitja lliga la setmana passada, ara se l’han complicada molt i depèn del partit de la setmana vinent. Al Barça li valen dos resultats sota el meu punt de vista, evidentment la victòria i un empat. La primera opció no cal comentar-la, la segona un empat no seria mal resultat per al Barça. El Barça no pot quedar-se a 7 punts del primer perquè seria pràcticament la sentència amb el que falta de lliga, però un empat li donaria l’average a favor i el Barça té molt millor calendari que el Madrid, que encara ha d’anar a camp del Sevilla, de la Reial Societat i a camps que s’estaran jugant la vida. Si es queden a 4 punts, guanyant-ho tot serien campions de lliga penso jo, ja que el Madrid encara pot empatar un parell de partits. Però clar, han de jugar com els dos darrers partits, no com l’anada de xampions o contra l’Almeria o el Valladolid. Després dependrien d’ells mateixos i amb encreuaments de xampions on segurament es realitzaran rotacions, encara quedaria molta lliga.
Tornant al partit d’avui, és molt difícil destacar jugadors individualment, quant es juga un partit així, encara que també s’ha de dir que jugaven amb Osasuna i que s’ha trencat el partit molt aviat. Destacar evidentment al millor jugador de la història i des d’avui el màxim golejador de la història del Barça. Apart de fer tres gols ha participat en totes les facetes del joc i ha donat una nova assistència de gol. També m’agradaria destacar a un Iniesta que ha demostrat una gran professionalitat després de les males notícies familiars dels darrers dies, que ja porta un mes de molt bon futbol, se’l necessitarà d’aquí a final de temporada.
Molt destacable també el partit de Jordi Alba, que dona una profunditat a la seva banda i una capacitat de recuperar desequilibris defensius amb la seva velocitat que no tenim amb Adriano, encara que Adriano té altres capacitats molt importants també.
Molt bé els dos extrems, treballant i sent desequilibrants i les incorporacions d’Alves de segona línia.

Destacable, però en la part negativa, un cop més, l’entrenador blaugrana, deixant-se mangonejar per la vaca sagrada i posant-lo sempre per decret. Encara que avui ha tingut la valentia de pegar-li un toc a Neymar, a veure si espavila, però que després l’ha cagat bastant amb els canvis. Aquest senyor fa uns canvis que no entén ni ell. Si vols treure a Song, el canvies per Busquets, no per Xavi. Si vols canviar a Xavi el canvies per Cesc, però clar, llavors es nota massa la diferència en positiu i és un problema per a l’entrenador, perquè llavors se li  veu el llautó. Els altres dos canvis doncs un normal i l’altre una animalada, però és que a més molt tard, quan ja pràcticament no tocava. Aquest senyor no és entrenador per al Barça. És un alineador i ni això fa bé, perquè posa a la gent segons el nom i el que cobren, no per rendiment. A més de cagar-se a sobre cada cop que ve un partit important que es limita a convertir al Barça en la roja dels collons i que fa un equip més pla i sense desequilibri a dalt. L’únic que ens pot salvar de cara a una nova cagada al clàssic és que Xavi s’hagi retirat lesionat i que no tingui més remei a treure un altre davanter.

domingo, marzo 9

Ara que volen.

Avui és el dia de la fi del món, parlant en clau blaugrana, si llegeixes mínimament la premsa o escoltes algo per la tele. El que feia dies que venia avisant, que un cop s’ha perdut, ara ja ho volen matar tot, ja volen fer fora a tot l’equip, estan maltractant injustament a segons quins futbolistes, de forma miserable i s’ha de llençar tot i posar-se tot de nou. A mi almenys no em poden acusar de fer això, perquè ja fa dies que ho vinc avisant, perquè, per sort per a mi, jo no em fixo amb el resultat final a l’hora d’opinar sobre el joc de l’equip. Però clar, quant analitzes el joc segons el resultat i ho vas tapant tot amb aquest, llavors passa el que va passar anit i avui, que no tens res on agafar-te. Perquè en èpoques anteriors, quan es perdia un partit, es podia parlar de manca d’encert, de mala sort, d’errors arbitrals, però mai es podia recriminar que l’equip no jugués al que acostumava o que no ho hagués intentat fins al final. Ja va passar a Manchester, però com que es va guanyar 0-2 per un xurro de jugada a la segona part, d’una recuperació i un penal, quan en 60 minuts no s’havia xutat a porta, llavors el resultat ho va tapar tot i la gent inclús va sortir a comparar amb el Barça de Pep. Quina animalada!!!
Després es va fer el ridícul a Anoeta, però es va qualificar com un accident, encara amb la ressaca de xampions, es va acusar a l’entrenador de fer una mala alineació i ja està. El dia contra l’Almeria, es va guanyar 4-1 de forma enganyosa, però un cop més el resultat ho va tapar tot. Ara ahir va faltar el resultat i els molt hipòcrites i oportunistes ja comencen a parlar de mala planificació, de mala gestió de l’equip i un llarg etcètera de rajades contra tot i contra tots. Si fa dues setmanes parlàveu de triplet desgraciats!!!
El que va passar ahir va ser la crònica d’una mort anunciada, d’un equip malalt que va pecar de falta d’ambició des del partit al Calderón, uns dies per part de l’equip, altres, la majoria, per la covardia de l’entrenador. El Barça porta un 2014 alarmantment dolent, amb jugadors que no donen la talla i amb un entrenador que és incapaç de tocar res, un entrenador que un dia que vol tocar alguna cosa la caga de mala manera posant un doble pivot defensiu i que la resta de partits es limita a posar els noms i a veure que fan aquell dia. Un entrenador que és incapaç d’analitzar els problemes de l’equip i que es deixa portar pels pesos pesats de l’equip.
Encara surt dient que el resultat físic després de les rotacions no és l’esperat. Com ha de ser l’esperat si la columna vertebral no l’ha rotada en cap moment, si Piqué ho ha jugat absolutament tot, Mascherano igual, excepte quan es va lesionar, després tant Puyol com Bartra presències testimonials. Busquets ho ha jugat pràcticament tot, Alves igual. Si les úniques rotacions que ha fet és canviar a Alexis i Pedro segons el partit i a Cesc o Iniesta. Després el cas més sagnant el d’un tio que té 34 anys i que ho està jugant absolutament tot, que cada cop fa més pena sobre el camp i que no té cap solució. Que vols, que un tio de 34 anys jugant tots els partits, que a mesura que va jugant més partits i es va carregant més, millori amb el pas de la temporada? Al Tata li va molt molt gran aquest equip, no és entrenador per al Barça, ho està demostrant cada partit. I els “analistes” que diuen que del d’ahir no té cap culpa perquè va posar el millor equip possible. Clar, el millor equip possible per noms, perquè no sempre els noms són el millor equip possible, aquest és el gran problema del Barça, que no juga qui està millor, juga qui té més nom o pes al vestidor.
El partit d’ahir, no el poden jugar Neymar i Alves de titulars, que arriben dijous la tarda morts i pudents de jugar a Sudàfrica, el partit d’ahir no el pot jugar Piqué que acaba de sortir d’una lesió, ni Mascherano que ve de jugar a Rumania. No et pots deixar a Alba a Barcelona per decisió tàctica perquè hagi jugat amb la selecció quan està en un gran estat de forma.
Però sobretot s’ha de reaccionar i no pensar en segons els minuts de forma quadriculada. Però que s’ha d’esperar d’un entrenador que va passejant per la zona tècnica amunt i avall, mirant al terra, mentre es juga el partit. El partit que estava fent Neymar ahir, és per agafar al minut 40 de partit i asseure’l a la banqueta, no deixar-lo 80 minuts al camp. El partit que estava fent Xavi era per asseure’l al descans, no fer-lo jugar els 90 minuts arrastrant-se pel camp i generant 0 per a l’equip. Però clar, com que havia de fer els canvis, doncs a fer canvis per fer-los, tard i malament. El primer canvi, com aquest senyor és tant simple i quadriculat, treu a Alexis per Cesc, l’únic migcampista que estava provant de combinar amb els de dalt, de xutar a porta de fora de l’àrea i el que es veia més actiu, simplement perquè va jugar els 90 minuts amb la roja dels collons. És tant simple que no veu que a vegades hi ha jugadors més endollats que altres al partit, no treure’ls per un excel que tingui de minuts l’equip tècnic. El canvi era clarament Sergi Roberto per Xavi i endarrerir a Cesc a la part de la organització i treure a Alexis per un lamentable Neymar. Però no al minut vint de la segona part, al descans ja. Per no dir ja per un defensa, la opció que hagués preferit el gran Pep Guardiola, però tampoc vull exigir que un entrenador tant covard pensi en això. Cosa que fa després per necessitat perquè Piqué no estava per a 90 minuts. Doncs si has de canviar a Piqué, canvia'l per Alexis al primer canvi. Però no, havia de treure a Cesc el puto quadriculat. En quant va marxar Cesc es va acabar el poc joc que tenia el Barça al mig camp. Canvies al que estava provant més coses, per mantenir al camp a un inútil que no fa més que donar pilotes al darrera i al del costat. Però és que el molt incompetent fa els canvis i els fa com si anés guanyant. El tio treu a Sergi Roberto i als dos minuts treu a Tello!! Perquè no fa els dos canvis a l’hora??
Per això em fa molta ràbia veure que encara diuen que no té cap culpa perquè va posar als millors que podia posar al camp. Si si. El que fa el Tata ho pot fer qualsevol persona que sàpiga que és un porter, un lateral, un central, un mig, etc. Agafa la llista de salaris i ha està, ni dades físiques, ni estadístiques, ni rendiments dels entrenaments, res  de res. A veure a qui poso per a que després no em toquin els collons els de l’entorn.
Del partit d’ahir es poden salvar poques coses, però sota el meu punt de vista tampoc és com per a atacar de mala manera a segons quins jugadors com s’està fent. El més injust de tot és que sempre “pringuen” els mateixos i altres que fan pena se’n van de rosetes.
Primer que res el tema Messi, és vergonyós com avui estan dient que si no està implicat, que si pensa més en el contracte que amb jugar, que si pensa amb el mundial, que ja no es tant decisiu, etc. Se’ls ha de tenir ben grossos per a matar a Messi pel partit d’ahir. Sobretot si mirem les ocasions de gol i com totes venen de les seves botes i com ha de baixar a fer la feina dels que no fan el que els toca, casualment els que no apareixen mai a les crítiques. És una vergonya que els plats trencats d’ahir els pagui l’únic jugador que va fer alguna cosa per guanyar el partit. Però clar, ja se sap que ja fa dies que està la veda oberta per a matxacar al mateix de sempre. Ahir Messi va fer un partit més que acceptable, que diuen que no corre en fases del partit, doncs com la majoria de partits, però clar quan fa tres gols això no es mira. En lloc de culpar a l’únic jugador que genera alguna cosa, s’hauria d’apuntar als que no fan el necessari per a que l’equip funcioni des de la mitja, però clar en aquest cas és “lo de delante no le ofrecieron alternativas, no hubo mobilidad arriba”, quant fa riure.
És més fàcil criticar a Messi que criticar al mega fitxatge de Rosell que ja porta uns partits que no se n’adona de la missa la meitat. Els partits que està jugant Neymar són bastant vergonyosos des de que ha tornat de la lesió. És evident que mentalment no està per a jugar a futbol ara mateix, per molt que ho vulguin tapar, tot aquest enrenou amb el fitxatge li ha d’afectar per força, és humà com tothom. Però la forma de posar-lo a lloc és xuclant banqueta, no aguantant-lo al camp sense que faci res. Ha d’aprendre ja que això no és Brasil, que es juga caminant i que no es defensa. Jo això que es queda parat per a fer el dribling i provoca que vinguin tres tios i se’ls vulgui driblar perdent la pilota em fot dels nervis.
Del partit també salvaria a Busquets, que va fallar alguna que altra passada però que no va fallar ni defensivament ni posicionalment i també salvaria a Cesc perquè va ser l’únic que va provar alguna cosa, alguna paret, algun xut exterior, mobilitat entre línies, etc.
A Piqué i Mascherano tampoc se’ls pot matar, perquè defensivament no van patir massa, el gol va ser una jugada desafortunada i van tenir que marcar a dos davanters potents físicament, Adriano tampoc va desentonar, simplement no va aportar massa en atac i en defensa, com el cas d’Alves. Tots dos laterals no se’ls pot culpar de no córrer o de desaparèixer del partit, però ofensivament van aportar molt poquet.
El que si que podem dir és que Valdés hagués pogut fer una mica més al gol, està clar que és una rematada de bastant prop, però li va al damunt i ell en canvi ja s’ha vençut abans de que xuti. No és pot dir que Valdés, des de la lesió, que estigui massa implicat ni que estigui sent tant decisiu com abans.
Perquè la diferència respecte molts altres partits és que els partits els decidien Valdés i Messi, el dia que no estan encertats, s’encaixen gols i no es marquen tants gols com s’haurien de marcar.
De Xavi que dir d’ell, no m’estendré amb la seva inutilitat sobre un terreny de joc, els que tinguin ulls i no ho mirin amb fanatismes i amb el que ha fet pel Barça (que tampoc és per a llençar coets, ha tingut 3 anys bons al Barça en tota la seva carrera, abans i després ha fet riure), en lloc del rendiment que ofereix al camp. El més lamentable és quan surt davant els micros i s’excusa amb l’estat del terreny de joc. L’estat del camp és motiu per a que vagis caminant i no aportis res al joc de combinació?? Lamentable. Encara diu que li van semblar bé els canvis del Tata. No m’estranya. Sempre troba molt bé el que fa el Tata, si juga sempre i no el canvia pràcticament mai. Per a una persona que només pensa en ell i que se li’n fot el Barça, per molt que digui que es culer, és perfecte, entrenador manipulable que fa el que li dius. Parlen molt de Messi i el mundial, però si hi ha una persona en aquest club actualment que només pensa amb això és el senyor Xavi Hernández. Per molt que els seus amics de la premsa ho tapin miserablement.
Però el pitjor de tot és veure com l’actual president està dient que vol que el Tata segueixi fins a 2016, que estan molt satisfets amb el seu treball. Que no veuen els partits o que? Aquesta directiva s’ha carregat un cicle guanyador, que s’havia de regenerar poc a poc, s’han acomodat al càrrec i no han portat el que havien de portar quan feia falta. Una directiva que no ha estat a l’alçada del que demanava el càrrec i que s’han obsessionat únicament en antigues venjances, en negocis personals i en la remodelació de l’estadi a costa d’hipotecar el club, per a poder treure més rendibilitat econòmica, en lloc d’ocupar-se realment del que tocava. Que se’n donin una mica de vergonya i convoquin eleccions d’una punyetera vegada i es deixin de jugar amb el sentiments d’un club històric.

domingo, marzo 2

Dues cares.

Un cop més hem assistit a un partit de dues cares del Barça. Quant jugues contra equips d’inferior qualitat, encara que l’Almeria sigui un equip que li agradi tocar la pilota i tingui algun jugador de qualitat, no es nota tant perquè el resultat ho tapa tot, però quan agafes un equip de la zona mitja alta de la lliga, ve quant perds els punts i et deixes la lliga gairebé vista per sentència, el que està passant aquest any, malgrat que s’hagi retallat dos punts avui. Suposo que entre avui i demà, els mitjans s’encarregaran de treure el resultadisme que porten mesos aplicant al Barça quan fa aquest tipus de partits, sortiran amb la història que almenys s’ha guanyat, que si els seus rivals pel títol encara juguen pitjor, que l’important és anar sumant, etc. Però el més greu que té el resultadisme és que, quant el resultat no t’acompanya, llavors no tens res que salvar de l’equip i els mateixos que ara tapen miserablement amb el resultat totes les mancances de l’equip, llavors ho cremarien tot, comencen a treure fitxatges i comencen a voler engegar-ho tot a rodar i canviar l’equip de dalt a baix.
El Barça avui ha fet una més que acceptable primera part, sobretot els primers 35 minuts, on han pressionat a dalt, han encaixonat a l’Almeria i on s’han generat ocasions clares de gols suficients com per a resoldre el partit, però també han cedit massa ocasions de gol i amb el 2-1 ha començat la davallada, han començat a cedir terreny i tot el que generaven eren ocasions al contraatac de Messi, Neymar o Alexis sobretot, però que no s’han resolt amb l’eficàcia esperada, aprofitant que l’Almeria s’ho ha cregut una mica més i s’ha tirat una mica a dalt. A la segona part és quant ha arribat el desastre total i s’ha assistit a una de les pitjors parts de la temporada, una segona part sense cap tipus d’ambició, amb un joc totalment espès i amb uns nervis i ansietat pel resultat que encara feien que el Barça jugués pitjor i que han donat ales a un Almeria que ha sortit els primers trenta minuts de la segona part amb l’autobús i que poc a poc s’han anat animant. És el que passa quan treus un onze polític i poses a algun jugador que com no havia jugat el darrer partit i havia fet caretes a la banqueta durant la derrota i després va sortir davant els micros a rajar de l’equip, llavors el poses de titular al partit següent. Encara que hagis de ser totalment injust amb el millor jugador del Barça dels darrers partits i el treguis als minuts de la brossa, faltant deu minuts per acabar el partit. Però clar té la sort que és un jugador que no fot merder i que no fa caretes i que no llença a l’entorn a sobre exigint que no hagi jugat. El que hagués hagut de fer Iniesta és dir-li a l’entrenador “ara surts tu a jugar deu minuts com si fos un juvenil”.
És el que té tenir un jugador pasturant pel camp, caminant, sense aportar res defensivament, sense arriscar cap passada i donant-la al que té més a prop de cara a maquillar estadístiques, que després les bandes són coladors, perquè Neymar no ajuda a Adriano, Busquets ha de tapar la banda d’Alves que juga gairebé d’extrem i Cesc ha de baixar a defensar des de l’àrea rival i no sempre arriba. Total que Adriano defensa amb inferioritat clara i pateix més del compte. Però clar, marca un gol quan el partit ja està sentenciat i el rival amb els braços baixats i demà el posaran als altars del Barça, quan estava fent un partit insultantment dolent. Jo era del parer que aquests partits són els que ha de jugar, partits a casa, que s’acaben guanyant igualment i on no es nota tant que no aportes res a l’equip. Però és que ara ja ni aquest tipus de partits penso que hauria de jugar, perquè és un desastre. A partir del minut 30 de partit no arriba a cap pilota, no arriba a pressionar a ningú, no talla res, no defensa res. Llavors és quan es veuen partits com el d’avui de dues cares, quan l’equip va a tota i no es nota que juguen amb un menys, però quan l’equip comença a notar el cansament llavors ben bé que es nota la cosa. A mi, per sort, un gol amb el partit resolt, d’un xut que en fot dintre un de cada 500, no em tapa els ulls.
El Barça s’ha relaxat massa quan ha marcat els dos gols, encaixa un gol de corner un cop més, amb una pilota que ha de ser per al porter, un porter que cada cop va pitjor per dalt, quan hauria de ser importantíssim en una defensa com la del Barça amb gent tant petita. S’ha vist avui amb Curtois al derbi madrileny, que a les pilotes parades les ha agafat pràcticament totes. Això dona una seguretat a la defensa increïble. En el cas del Barça és encara una rèmora més, perquè no es que no ajudi a la defensa, és que a sobre la posa més nerviosa amb cagades com les d’avui. El gol d’avui és primer per una manca de eficàcia de Valdés i després per una falta de concentració de la resta a l’hora de marcar el seu jugador. El gol ha fet bastant de mal a l’equip i el nivell ha anat baixant paulatinament.
El Tata, com sempre lent i fent canvis polítics, traient a Pedro per Alexis perquè no es queixa i després a Cesc per Iniesta perquè tampoc es queixen ni fan caretes. Algun dia suposo que farà els canvis quan toquin i sobretot traurà als que mereixin sortir per rendiment al camp, perquè avui el canvi de Pedro no era per Alexis, un dels millors jugadors del partit. El canvi avui era per un Neymar totalment erràtic, que almenys en la seva defensa hem de dir que ho ha intentat més que el dia d’Anoeta, però que ha fallat un fotimer d’ocasions. Un jugador que mentalment no està per a ser titular ara mateix, que sembla que jugui amb el cap a un altre lloc, que busca cada cop fer la jugada del partit anant-se’n de 4 i que no s’hauria de complicar tant la vida, però sobretot el que hauria de fer és clavar-ne alguna de les que té i no fotre les cagades que fot cara a porta, com ha fet avui. Perquè si alguna cosa tenia aquest jugador, quant veiem els vídeos dels gols a Brasil, era una molt bona definició, que sembla que s’hagi deixat a Brasil. No se si és tot l’affair aquest que afecta al seu pare o que, però el seu rendiment no està sent l’adequat, sobretot a l’hora d’ajudar al seu lateral i a la pressió col·lectiva. El fet que el diferencia de Pedro és que se li pressuposa molta més qualitat individual i desequilibri, si no ho ha d’aportar, almenys Pedro treballa moltíssim en la pressió i en les ajudes als companys. És que ni se’l veu físicament bé.
En l’apartat individual el millor ha estat Messi, primer per les ganes de la primera part i les ocasions que ha generat de perill, apart de fer un gol espectacular amb una rosa increïble que fa des de molt lluny i que la clava per tot l’escaire. Molt semblant al que va fer fa un parell d’anys al bernabeu. S’ha mogut bé per tot el front d’atac, ha estat el més actiu quan a la segona part no es movia ningú, movent-se per tot arreu i intentant generar perill, com les dos assistències que dona i que Neymar malbarata. Apart de ser decisiu en la jugada del tercer gol i que dona tranquil·litat a l’equip i mata el partit, que la remata al pal fent un salt espectacular.
Molt bé Alexis en les seves desmarcades a l’espai, obrint un cop més la llauna i tapant la banda quan Alves pujava a l’atac, recuperant moltes pilotes i pressionant molt bé a la sortida de pilota rival, que ha suposat algunes recuperacions molt perilloses de cara a generar segones jugades. Molt actiu i bé en les passades que d’estar encertats els companys haguessin pogut acabar amb més gols a favor. Partit molt complert i totalment incomprensible que hagi hagut de sortir del camp.
Cesc també ha fet un partit molt complert, tapant els forats que deixava l’altre que pasturava pel camp, encara que no fos la seva obligació, ajudant a Busquets i treballant molt bé la pressió al rival, a més ha participat en la majoria de jugades de perill i el primer gol ve d’un xut a porta seu. Un jugador que sempre està de notable, la pena és que els prejudicis habituals amb ell no permetin que se li reconegui justament, així com ser el que amenaça el lloc de l’amiguet de la premsa, que fa que les cròniques i puntuacions siguin extremadament injustes amb ell. Sense anar més lluny els “analistes” del Sport li donen menys puntuació que al que va pasturant pel camp. Res estrany d’altra banda, que interessa sempre posar-lo per sota en quant a rendiment.
Busquets com sempre, partit molt seriós, molt ben col·locat en tot moment i que aporta seguretat i talla la majoria de contraatacs rivals ja sigui per col·locació o bé per fer la falta al moment exacte. Apart s’ha atrevit a fer un pas endavant i s’ha posat més avançat que el que hagués hagut d’estar a la seva posició, intentant combinar amb els de dalt i filtrant passades pel centre. És surrealista que hagi de fer el treball seu i el d’altres, però ho fa sempre sense dir ni mu i assumint responsabilitats, arriscant una passada quant toca, quant és bona per a l’equip, no buscant el lluïment estadístic com altres.
La defensa ha estat relativament bé, relativament perquè hi ha hagut 2-3 jugades que ha mancat comunicació i que haguessin pogut costar cares i Alves, per exemple, ha tingut un parell de descuits que li haguessin pogut costar la expulsió. Però en línies generals els dos centrals han fet bé la seva feina, anticipant i rebutjant quant tocava, inclús Puyol ha marcat. Una pena com s’ha estat tractant al jugador aquesta temporada i el menyspreu amb el que la premsa li ha obert la porta descaradament aquesta setmana. És una vergonya el tracte que està tenint aquest senyor del futbol i el millor capità de la història i la diferència de tracte respecte a altres, que es cuiden molt menys, que posen molt menys el que han de posar al camp i que són més valorats i inclús li tapen les misèries.

Per acabar el tema Halilovic. No ajuda massa que la premsa li comenci a fotre pressió a un xaval de 17 anys amb titulars com ara “El Messi dels Balcans”. No entenc el  poc que costaria deixar al jovent evolucionar i millorar sense pressions mediàtiques i que encara no ha arribat i ja li estan fotent aquesta pressió. Un jugador que se suposa que ve per a començar al filial, el pitjor que li podia passar, perquè caurà a un equip amb un entrenador mediocre incapaç de fer evolucionar als seus jugadors, esperem que el noi tingui sort i que ja no estigui la temporada vinent. I sobretot esperem que pugui estar a un filial a segona divisió, que veient el rendiment d’aquest inútil no les tinc totes que mantingui la categoria.