Era d’esperar.

Era d’esperar que, després del partit d’ahir, sortissin de forma totalment oportunista i a la vegada injustificadament, els que porten varies setmanes rabiant i tragant bilis per la poca participació del seu amiguet, el que els proporciona totes les facilitats per als seus interessos, el senyor Xavi Hernández.

Però abans que res un petit apunt del partit de dimecres passat, que no vaig fer una entrada perquè el partit va ser tant dolent i va donar tant poc per a parlar-ne que es pot realitzar en unes poques línies a l’escrit d’avui. El partit és molt fàcil de resumir, un partit en un camp horrible, que a sobre el varen emplenar de sorra de platja, sense regar-lo, cosa que va suposar que la pilota no pogués rodar com acostuma i que li donés temps als rivals a arribar a fer les cobertures. És indignant que es segueixi permetent això, a la que diuen que és una de les millors lligues del món i que en canvi, fan el ridícul a cada jornada, veient l’estat dels camps d’una gran part dels estadis de primera divisió.

Així doncs, un partit en un camp on era impossible donar-li velocitat a la circulació, sumat a un equip rival que va sortir a jugar sense cap davanter al camp, emparat per un arbitratge totalment permissiu, que els deixava fer falta en cada jugada que algú desequilibrava individualment, on com a molt xiulava falta, sumat a la inoperància dels dos extrems, totalment apàtics i un Messi molt apagat entre les diverses línies de defenses i mitjos, va fer que el partit fos horrible i que no es va ni xutar entre els tres pals. A mi aquesta dada realment em dona bastant igual, perquè es van generar jugades com per a poder guanyar, que es van definir malament, indiferentment que si es va xutar entre els tres pals o no. Però no deixa de ser analitzable la apatia al partit de Pedro i de Neymar que van fer el ridícul, que encara els van canviar massa tard, perquè es va notar bastant la diferència de ganes de fer bé les coses i de córrer de Munir i Sandro, llàstima que van aparèixer massa tard, perquè li van donar un altre aire al equip.

Però sense cap mena de dubte, el punt negre del partit va ser el debut de Douglas. Com més avançava el partit, més em preguntava qui va ser l’inútil que va donar l’aprovació final o que va proposar el fitxatge d’aquest jugador. Quina cosa més nul·la!!! Aquest jugador no jugaria ni als equips de mitja taula de la lliga. Però no calia ser molt llest per a veure-ho, un jugador que amb 24 anys, no havia jugat mai amb Brasil, que cap equip d'Europa, s’havia interessat per ell i que fins i tot el xiulava la seva pròpia afició de Brasil, un jugador que s’estava podrint a la lliga brasilera. Un jugador brasiler, que va a comprar-lo el Barça i li venen per menys de 5 milions, quan li demanen habitualment barbaritats, ja es podia pensar algú dels que van anar, que hi havia trampa. Però clar, és de Brasil i tots sabem els interessos que té el president del Barça al país, l’autèntic president, no el titella que hi ha assegut a la llotja als partits.

Però bé anem al partit d’ahir. Durant tota la temporada el Barça es trobarà amb el mateix problema que va tenir ahir, el dia de Màlaga, contra l’Appoel, el dia de Villareal, etc. Un equip que es tancarà molt, que poblarà la part del mig camp amb mitjos, renunciant a davanters i tapant les passades interiors i cedint les bandes, esperant recuperar alguna pilota i intentar contraatacar pels forats que deixaran els laterals. Els partits dependran de si es marca aviat o no, si es marca aviat seran partits de golejada i si va passant el partit i no es marca, es patirà molt per guanyar o es punxarà, la primera opció, evidentment el gol allibera als jugadors i els treu la tensió de sobre i desanima una mica al rival, la segona opció, poc a poc va entrant l’ansietat als jugadors blaugrana i els dona ànims i esperances de puntuar als rivals, cosa que fa que tinguin més concentració i corrin més del que poden aguantar.

En tres dies de diferència, hem vist les dues opcions del que passarà aquest any, per això dependrà molt de l’encert dels davanters blaugranes en les primeres ocasions que es tinguin, en alguns partits serà molt decisiu, per tant Luis Enrique faria bé en posar èmfasi en aquest aspecte i que vagin cara a barraca fins que es pugui marcar, després que es busquin com vulguin, passades impossibles, jugades virtuoses, el que es vulgui, però quan ja es vagi guanyant, les primeres jugades, cara a barraca i fora tonteries, perquè t’agafa un partit d’aquests que es va complicant i després et falten minuts per a tot.

El partit d’ahir va ser totalment enganyós, perquè fins que el jugador del Granada no regala el primer gol a Neymar, el Barça pràcticament no havia ni inquietat al porter i a la defensa dels andalusos, una jugada de pilota aturada als deu minuts de partit on Mathieu xuta a porta i Munir gairebé la pot clavar dintre. Estem parlant gairebé de trenta minuts de la primera part, que no es poc. Després joc apagat novament fins que Messi es treu de la mànega una jugada espectacular per banda i que fa una bona passada amb la cama menys bona, que remata molt bé Rakitic, al minut 42 de partit i que acaba de trencar el partit, sentenciant-lo Neymar amb un gol d’oportunisme al minut 45.

De moment no heu llegit res de Xavi oi?? No per res, perquè fins a la segona part amb el partit trencat va ser com jugar amb un home menys, per això em sembla bastant lamentable tota la campanya entre ahir i avui, que ja portava varis dies que anava la cosa amb portades demanant la seva presència i articles tendenciosos demanant que havia de jugar més. Uns amiguets que encara tenen la poca vergonya de dir que el seu comportament és exemplar i que no està demanant res. Clar que si!! Si fa com Casillas o com Raul, que no diuen res públicament però que envien a tots els seus gossets mediàtics, clar que no necessita dir res, ja li fan ells la feina bruta i ell pot seguir anant d’exemplar. Fa una estona mirant Esports3, el gol a gol, resulta que la pregunta totalment tendenciosa és qui ha de jugar al mig camp contra el PSG, després del gran partit de Xavi i posant imatges seves mentre proposaven la pregunta. No hem de descobrir els amiguets que té Xavi a esports3, molts periodistes que fa anys que mengen a costelles seves. Podria fer només una entrada posant enllaços i destapant a tots els seus amiguets dels diferents mitjans mediàtics d’aquest país, no menys de deu articles, editorials i portades, però passo, allà cadascú amb la seva consciència i allà cadascú amb el que es vulgui deixar influenciar, jo no perdré més el temps, amb aquest jugador semi retirat, que està robant al Barça i venent la moto que és molt culer.

Em sembla molt ridícul que surtin les cròniques i les editorials i opinions parlant del gran partit de Xavi, de les passades i les jugades de la segona part i que diguin al final amb la boca petita que el partit ja estava resolt i que es va produir tot a la segona part.

Perquè a la primera part del partit va ser totalment intranscendent i es va patir molt en defensa a les contres, perquè hi havia un forat al mig camp que cada cop que perdia el Barça la pilota eren aproximacions de perill del rival, amb xut al travesser inclòs i una jugada que es quedava sol el davanter i l’àrbitre es va equivocar donant fora de joc. Perquè no cal dir res de les carreres de 40 metres de Rakitic o Busquets per a tapar la zona on ell arribava al trotet quan la jugada ja estava acabada. Moltes vegades que es veia a Rakitic o a Busquets tapant els espais a la zona de l’interior esquerrà, quant el croat jugava per la dreta. I si parlem en atac doncs es pot veure que participa en el tercer gol de forma testimonial, amb una passada a Messi, que el té a dos metres i després l’argentí es curra la jugada i li fa la passada interior a Munir, passada que hauria de fer ell que per alguna cosa estava jugant a la posició d’Iniesta a la mitja punta, però que va haver de fer l’argentí, com en els darrers anys. La passada que fa Xavi en aquesta jugada la fa Busquets en cada partit, vint vegades i ningú li aplaudeix, perquè se suposa que un jugador del Barça no ha de tenir problemes per a fer-la, el problema és que en el seu cas ho destaquen com si fos una gran passada.

Igual que la jugada del primer gol de Messi, està clar que és una bona passada a Alves, però no deixa de ser una passada normal a can Barça que la fan Iniesta, la fa Rakitic, inclús l’ha fet algun cop Mascherano des de la posició de central, però clar és el que estaven esperant els que portaven tragant bilis les darreres setmanes. L’autèntic mèrit d’aquesta jugada, és la passada de primeres de voleia que fa Alves que li posa al cap de Messi, un Alves al que li critiquen cada partit l’excés de passades que fa, però que una que en fa de boníssima se li ha de donar el mèrit a Xavi de la jugada, perquè ja sabem que Alves ja fa dos anys que té la creu a sobre per part de la premsa. Clar que Xavi va destacar a la segona part, com tots els atacants amb un Granada amb els braços baixats i sense córrer ni pressionar, ni tan sols intentar atacar pràcticament. Només cal veure l’últim gol de Messi.

El partit va ser molt enganyós, perquè va tapar algunes mancances del joc el gran número de gols, però les errades dels primers vint minuts en un partit exigent et poden costar cares, esperem que se solucioni ràpidament perquè comencen a venir partits importants. Hi ha un risc molt important al sistema que són els dos laterals i que el sistema de pressió deixa les dues bandes molt buides de cobertures s’acaben convertint en uns contra uns i que en jugades de contraatac rivals són encara més evidents, als primers minuts on els mitjos i davanters estan al màxim físicament no es nota molt, però a mesura que el partit va avançant, aquestes cobertures deixen de ser tan evidents i es generen forats perillosos.

Del apartat individual bastantes coses positives. La primera de totes, com sempre, el partit de Messi, no ja pel partit que va fer amb dos gols i dues assistències. El millor de Messi és que sembla que està totalment bolcat amb el joc col·lectiu i en fer millors als seus companys. Ahir, amb el partit sentenciat, inclús abans, es va veure un Messi molt generós i que arribava a la zona de xut de fora de l’àrea i que sempre buscava la passada, inclús una falta perillosa li va deixar xutar a Xavi, sembla que no està per a res obsessionat amb els gols i que entén que l’important és que guanyi l’equip i no que ell marqui molts gols, apart així no força tant muscularment, al no xutar tant, pel tema d’isquios i bíceps femoral. Luis Suárez es deu estar llepant els dits des de la grada, veient el rol de Messi d’aquest any.

Un altre aspecte positiu és l’encert que està demostrant Neymar aquesta temporada, la seva fredor a l’hora de definir que ja hem parlat les darreres setmanes, però segueix deixant bastant que desitjar a l’hora d’ajudar al seu lateral, a l’hora de buscar el desequilibri i la seva influència en el joc, molts partits discrets els ha tapat amb gols. També molt diferent el tema de compartir les pilotes i de tornar les passades, moltes jugades que comença Messi i no li torna la paret. Esperem que Luis Enrique també li corregeixi aquest aspecte perquè no es gens positiu de cara al bon ambient entre davanters.

Un altre punt favorable és l’estat d’Alves i el seu rendiment, que sembla que s’ha tornat a posar les piles i els forats que deixava ja no són tan evidents, en part per les bones cobertures que li fan, però sembla que tingui més ganes de recuperar cap enrere i no quedar-se a dalt com l’any passat. Bon rendiment defensiu també de la parella de centrals, amb un Mascherano molt seriós i concentrat i un Mathieu que de moment el seu rendiment és positiu, amb alguns alts i baixos, però en general més llums que ombres.

Un altre gran partit també del tàndem Busquets-Rakitic que s’estan entenent molt bé de cara a la parcel·la defensiva i que estan combinant molt bé en atac sense xafar-se els espais, que ja és molt. Rakitic està demostrant ser un gran fitxatge per al Barça i que està aportant gols de segona línia que feien falta, una amenaça exterior i amb arribada a l’àrea.

L’important del partit és que van poder descansar jugadors importants de cara al partit a París, un partit que espero amb moltes ganes per a poder començar a calibrar al Barça davant d’un equip dels bons.

Equip.

És el millor que es pot destacar del Barça després del darrer partit i la resta que portem de temporada. El Barça, després de fa dos temporades, estan jugant tots a una com un equip i cadascú sap que ha de fer al camp. Segueixen havent-hi errors i punts negres al sistema, com ara la perillositat d’ahir en un parell de jugades quan hi ha un error en la passada amb l’equip sortint, que hagués pogut costar bastant car ahir, sort de la ineficàcia ofensiva del Llevant.

Però abans del futbol un parell d’apunts d’altres aspectes. Primer que res la samarreta, jo entenc que ja que paga una morterada Nike, que es tingui que cedir una miqueta amb el tema de les samarretes, però passar a l’extrem d’abaixar-se els pantalons eliminant la senyera, amb l’èxit de vendes i l’acollida que va tenir l’any passat, per a posar-se la barbaritat de samarreta que portaven ahir que feia mal a la vista, almenys per al meu gust. Si volen  posar-se colors de samarretes a la moda actual que la posin de tercera samarreta, que a la gent que li agradi se la comprarà igual, perquè on pots comprar la primera pots comprar la tercera, sacrificar la camiseta de la senyera, amb els temps que corren i l’important que pot ser, per un tema comercial de Nike, em sembla un error.

Com un error i una barbaritat està sent el judici pel tema de l’anterior junta. Està sent ridícul, veure com cada cop que va un afectat a declarar, dóna una versió totalment contradictòria davant del jutge. No pot ser que segons qui parli sigui blanc o negre, apart de la imatge que està donant el club internacionalment, nacionalment, amb la caverna a tope, buscant merda per a treure, la batalla està perduda, amb totes les campanyes no hi ha res a pelar a nivell nacional, però internacionalment està fent bastant mal a la imatge del club tot el que està passant. Perquè el que ha de fer el jutge, és aclarir la situació amb especialistes en la matèria i començar a acusar a qui pertoqui per perjuri, perquè una de les dos parts menteix. Ja que l’han cagada i han portat el club on està ara, que s’arribi al fons de la qüestió i que pagui qui ho hagi de fer.

Per sort la situació esportiva és molt més estable i dona més bones sensacions al respecte. Dona goig veure tots els jugadors al servei de l’equip i no amb interessos personals, veure com intenten jugar col·lectivament tant en defensa com en atac. L’interès de Messi en la pressió ofensiva i les ganes i la fam de recuperar la pilota, cosa que arrastra l’equip, és la millor notícia que pot tenir el Barça aquesta temporada, esperem que segueixi així tot l’any. Però sobretot esperem que Luis Enrique pugui dosificar-lo com pertoca perquè els títols es guanyen al final, no ara. Ahir ja fa fer un intent amb 0-3 que li va preguntar si el canviava i el jugador va dir que no, de moment acaba de començar la cosa i no té cap risc, però esperem que el mateix Messi pugui entendre i recordar com va acabar els darrers dos anys per forçar el cos. És de suposar també, almenys seria lògic, que forci ara a Messi esperant a que arribi Suárez, amb l’uruguaià al camp, es pot donar descans tranquil·lament al jugador argentí, poden tindre plenes garanties amb una davantera amb Neymar i Suárez.

Un Neymar, per cert, que no entraré a criticar pel que faci a la seva vida privada, sempre i quan rendeixi al camp, però més d’un soci del Barça veient les tres primeres errades garrafals al partit, fins que va marcar el primer gol, van deure estar maleint el seu viatget a Milà. No crec que sigui el millor el teu dia de descans viatjar per anar-te’n de festa a Milà, no és el  que les persones normals entenen per descansar el teu dia de descans. A mi no em va semblar que fos un mal partit del brasiler, va estar desencertat cara a porta fins al gol, però va generar les ocasions i va generar molt desequilibri per la seva zona, que és el que se li demana. Malgrat la cacera per part del Llevant que l’àrbitre va permetre de forma lamentable. Ronaldinho els primers anys també ho feia, el problema és quan ja tens 28-29 i el cos no respon igual, hauria de tenir millors assessors si vol tenir una llarga carrera exitosa.

Aquest any se l’està veient molt més implicat en el treball col·lectiu però sobretot genera molt més perill i s’entén molt més amb Messi, el normal després d’un any i de conèixer-se tots plegats dintre del camp. El que passa és que el que va costar doncs sembla que generi molta més pressa de cara a l’aclimatació, però no és fàcil adaptar-se el primer any i venint d’una lliga molt més menor, a un club com el Barça a sobre que té un estil molt peculiar. Respecte al tema de la substitució, malgrat que la caverna busqui fotre merder, és una simple situació que passa al camp i al camp es queda, de gent que vol jugar-ho tot, un malentès entre el jugador i el metge i la rapidesa del canvi va generar la situació. El que ha de fer és no pegar voltes i fer com si l’haguessin matat i potser el metge anirà amb més precaució, però si arriba a atendre al jugador, resulta que és el turmell que tants problemes li ha donat i el propi jugador li demana el canvi, després quan et canviïn no vagis donant pel cul i fen-te l’ofès.

Però bé passem al tema Messi. La evolució d’aquest any és en quant a ganes i ambició, no res més com volen vendre la moto i com volen emplenar pàgines i minuts de ràdios i teles. El que passa és que els altres anys no interessa perquè fa tants de gols que les assistències no volen saber-ne res, especialment la caverna per a vendre la moto de la pilota d’or. Messi ja fa temps que ha evolucionat en aquest aspecte, no necessitava evolucionar massa tampoc, perquè Messi té un talent innat per al futbol, diuen que no és molt llest, diuen autèntiques barbaritats, però hi ha persones escollides que no destaquen  molt en  moltes facetes de la vida, però que destaquen moltíssim en altres, com ara els jugadors d’escacs, per exemple. Aquest jugador té la qualitat innata de pensar més ràpid que la resta, de pensar al moment el que farà i escollir gairebé sempre la millor opció, veu la jugada abans que la resta i això no s’entrena, si a més té la qualitat per a fer les passades doncs és evident que pot donar moltes assistències. Ja fa anys que és dels màxims assistents d’Europa apart de tots els gols que fa, de la seva influència en el joc encara que no marqui i perquè molts cops les assistències no les aprofiten, sinó seria una barbaritat els seus números en aquest aspecte, tant aquest any com els altres. Per això és tant ridícul que a l’hora de comparar-lo amb altres jugadors es mirin els gols que fa ell respecte la resta. Ahir va ser el millor del partit amb diferència, fins i tot fallant un penal. El millor que li podia passar a l’argentí és començar així la temporada, perquè els defenses ara tenen el dubte de si li entren se’ls dribla i que si l’esperen dona l’assistència. I quan arribi Suárez ja serà la hòstia, amb Neymar i Suárez fent diagonals a l’espai i generant que la defensa vagi cap enrere i parteixi a l’equip rival.

Molt bon partit també d’Iniesta, que sense brillar va ser bastant important en la circulació i a l’hora de dividir la defensa i així poder generar espais per a la resta, li van repartir bastant també, “gràcies” al patètic àrbitre que va permetre el que va voler.

No està servint de res l’enllaç amb la federació, perquè segueixen tenint arbitratges lamentables. El d’ahir, ja per començar, va fer el ridícul amb l’esprai que porten aquest any, que amb quatre butxaques que porta la seva indumentària, no se li ocorre res més que llençar-lo i no fer-lo servir. Per a que clar. Si hi ha una falta que es foti el llançador. Lamentable. Però es que a més resulta que les tres primeres faltes de targeta groga del Llevant, les perdona, colzada de Rodas a Neymar sense pilota pel mig inclosa. Però clar, la primera falta susceptible de targeta del Barça no s’ho va pensar dos cops en treure-li a Mascherano. És bastant indignant que sempre haguem de veure com es perdonen les primeres entrades dures contra el Barça, avisant als jugadors i que en canvi no avisin en cap moment als jugadors del Barça. Clar, això és una declaració d’intencions de com anirà l’arbitratge, si les primeres faltes dures a marcar territori veuen que són gratis el partit s’endureix. Després, un cop que encerta clar és un atracament, és igual que el reglament digui que és vermella, ja la culpa és seva de carregar-se el  partit. No és culpa del jugador que si és últim defensor sap que no ha de fer falta, la culpa és de l’àrbitre per aplicar bé el reglament. Quan Rodas agredeix a Neymar i no veu ni groga no diuen res clar.

Gran partit també  de Jordi Alba, que va interpretar molt bé els espais i que el Llevant es va centrar en tapar la banda d’Alves i va pujar amb molta intel·ligència i sent decisiu al partit. Llàstima de les molèsties que esperem que no sigui res, perquè apart del que va aportar en atac, va fer dos cobertures molt perilloses que tenien opcions d’acabar amb jugada de perill, amb la seva velocitat. Un gran jugador que l’any passat va estar gafat amb les lesions i que desitgem que aquest any tingui més continuïtat.

De la resta de la defensa, Alves va estar molt discret i no va arriscar gens, però va defensar bé la seva zona, juntament amb les ajudes de Mascherano, que es van entendre bastant bé al flanc dret de la defensa. D’altra banda Mathieu va fer el pitjor partit de la temporada de moment i va tenir un parell d’errors que de no estar encertats Rakitic i Alba haguessin pogut costar dos gols, a més d’estar més imprecís del normal.

Una cosa que també li va passar a Rakitic. És impossible dir que Rakitic va fer un mal partit, perquè va fer un autèntic goles, un dels motius pels que se l’ha fitxat i en va salvar un altre, a més perquè va treballar defensivament, però va estar més imprecís del que acostuma i una mala passada seva, va poder acabar bastant malament, encara que ell mateix la va salvar quan Victor Casadesús ja estava per aprofitar la passada de la mort. Potser per això va arribar a salvar-la, per la seva errada en la passada. Però no es pot dir res d’aquest jugador que està sent un gran fitxatge. L’equilibri defensiu que dona no hi ha color respecte a la vaca sagrada que hi havia l’any passat.

Una vaca sagrada que cada cop que surt es nota, en defensa sobretot i a la hora de combinar, que cada cop que passa la pilota pels seus peus, l’ha de tocar entre 5 i 6 cops abans de donar-la. Va haver una jugada que eren 4 contra 2 i ell portava el contraatac i es va adormir de forma ridícula fins que el va empaitar el mig centre rival i va haver de frenar i pegar la volteta habitual. La diferència quan està al camp és molt evident, com es va veure l’altre dia a la xampions i com es veu cada cop que juga. Però bé, si ho va fent quan l’equip va guanyant 3-0 que el tregui quan vulgui.

Parlant de xampions, em sembla que es va ser molt injust amb l’entrenador i amb l’equip, tant per part de l’afició com de la premsa. Quina poca paciència amb un equip amb tants canvis a la mínima dificultat que apareix. Un equip que va jugar amb Adriano que debutava aquesta temporada, igual que Stegen i Samper, amb Xavi i Sergi Roberto que han jugat minuts solts, un equip amb 9 canvis de cop que no havien jugat mai junts i que no van patir en cap moment pel partit, perquè es parla de l’última jugada del partit, que la para fins i tot un juvenil, un xut fluix i centrat que tot porter desitja per a fer-se la foto. Quina merda d’entorn que té aquest club...

Per acabar dos noms propis, Busquets i Sandro. El primer, que un cop més va generar un gol, el de Sandro, amb una recuperació i passada ràpida a Messi i que fa un treball impagable al mig camp. El segon perquè està donant un molt bon rendiment cada cop que surt, un “killer” que juga parteix del extrem però que és un nou pur i sempre està al lloc per a rematar. Un molt bon reforç puntual que ha de tenir clar que de moment el seu lloc és el filial i que ha de esperar que quan torni Suarez, possiblement haurà de tornar al filial.

Un filial que per cert va perdre a casa davant el Llagostera, després de que el seu entrenador es pensi que és Luis Enrique i faci rotacions, com si tingués partit de xampions, amb l’únic però que és un filial i no en juga. Amb “eusebiades” de posar a un lateral d’interior i amb Halilovic a la banqueta. És sens dubte la millor manera de que el noi evolucioni i s’adapti a l’equip, tenir-lo a la banqueta 70 minuts de partit. Patètic, no se perquè s’esforcen en fitxar futures promeses per al filial i poder aprofitar-los en un futur si els posen a mans del nul entrenador aquest.

Optimisme.

El Barça continua amb pas ferm per la lliga, cosa que els darrers anys ha acostumat a fer, excepte l’any passat, de començar molt forts i aprofitar les punxades dels màxims rivals de cara a tenir un coixí de seguretat per a més endavant, de moment 6 punts al Madrid que no està gens malament la veritat.

Abans de parlar del partit el tema institucional, com sempre. Entenc la reticència del Barça amb el tema de posar-s’hi de ple amb el tema de la independència, al mateix temps que no entenc als radicals independentistes (es pot ser independentista i es pot ser independentista radical, els primers no hi ha cap problema, els segons haurien de desaparèixer del mapa polític i esportiu, com tots els radicals) que li recriminen que encara volen més aportació del club i més compromís.

El Barça és un club de futbol, no és un partit polític, forma part d’un conjunt de socis. Malgrat això, penso que ha recolzat bastant el procés i va ser importantíssim durant la època de la dictadura per als catalans. Però el Barça jo penso que ha de ser intel·ligent, institucionalment pot anar als actes que vulgui, com si vol anar al capdavant de tot de la V que es va fer l’altre dia. Però una altra cosa és dintre de l’estadi i a l’hora de les relacions amb les federacions estatals. Ja hem vist les campanyes d’assetjament que s’estan produint per part del govern amb tot el tema de l’independentisme, la manipulació informativa que s’està veient de ja fa mesos. El Barça ja fa temps que estem veient que ha perdut tot el poder que tenia a la federació, si s’hi mulla massa amb la situació, l’únic que pot aconseguir és una trucada de segons quin polític a segons quin dirigent de segons quina direcció, que al mateix temps trucarà a segons quina direcció arbitral i que podem imaginar com acabarà. Hem pogut veure els darrers partits, que els àrbitres no es que s’estiguin mullant a favor del Barça precisament, ahir en vàrem tenir un altre exemple, amb Fernandez Borbalán, andalús que es veu que no li van agradar massa els actes independentistes previs al partit, perquè l’arbitratge va ser nefast.

Per tant si ja estem tenint problemes amb les federacions, no és el més intel·ligent, com a club de futbol, de fotre més mala maror a l’ambient enrarit, de donar més material a la caverna per a intentar tergiversar a l’aficionat espanyol per a recuperar els “indecisos” que els darrers anys s’han fet del Barça. Ja fa anys que estem tenint exemples del poc cervell que té una majoria de la població que va als camps de futbol i que es deixa influenciar per la caverna. Ja hi ha camps on el nacionalisme espanyol està establert, que l’ambient és molt hostil, no necessita el Barça més ambients d’aquest tipus. També ha de mirar el club pels socis (que en té molts) de fora de Catalunya i que no està d’acord amb la deriva que està portant el club des de l’època de Laporta, com també hi ha d’aquests que entenen que és el Barça i entenen el que passa amb el club.

Penso que el Barça ja està fent bastant recolzant el moviment amb cautela i permetent i realitzant actes com el d’ahir a l’estadi. Molts dels radicals independentistes penso que haurien de reflexionar una mica la veritat.

Canviant de tema, el senyor Luis Enrique. Ahir va fer una gran roda de premsa posant als “periodistes” esportius al seu lloc, m’encanta el comportament de l’entrenador i la seva forma de treballar. Ahir els va donar una lliçó del que ha de ser un periodista esportiu, una persona que ha de tenir coneixements de l’esport i treballar per aquest esport, informar-se, veure partits i no treballar per a un mitjà i dedicar-se a anar a la roda de premsa i fer la pregunta que et diuen i ja està. Periodistes esportius que diuen seguir al Barça i que ni coneixen als jugadors del filial i que després flipen quan els veuen fer un bon partit amb el primer equip. Ahir Luis Enrique a les preguntes referents als secrets tàctics els va dir que era la seva feina, que ell no havia de revelar res als entrenadors rivals en quant a les variants que estava intentant aportar com a entrenador, que fessin la seva feina que per alguna cosa eren periodistes esportius. I clar, com van amb la pregunteta escrita pel que mana, això ja ho va dir a la primera pregunta tàctica que li van fer, i clar es van quedar amb un pam de nassos i van ser tan mediocres que no van canviar la pregunta i li van fer la mateixa, malgrat acabar de dir que no ho diria. Patètic, veure com un rere l’altre anaven fent el ridícul. Entenc perfectament que Luis Enrique no vulgui explicar les modificacions que està fent, com ara que Rakitic estigui en fases del partit escorat a la dreta, o els extrems més per dintre. Se li nota molt que no li agrada molt que diguem el tema mediàtic i de tenir la premsa tot el dia al darrere i es nota com contesta a la caverna, com es va veure per exemple desmentint la multa a Neymar per signar un autògraf i criticant que no es contrasti una notícia abans de publicar-la.

Jo penso que la posició dels extrems més a dintre és per a deixar espai per a que entrin els laterals i que la posició de Rakitic és tant un tema ofensiu com defensiu. Ofensiu perquè en aquella posició té la capacitat de centrar pilotes amb més precisió que els laterals, que a més obre espai per a que l’extrem pugui generar més perill per dintre i sobretot generar una zona per a que Messi des de la mitja punta tingui molt més espai per a fer les seves diagonals. Després defensivament és la manera d’ajudar a Busquets en defensa i sobretot fer la cobertura del lateral que ha pujat i que tants problemes ha generat els darrers anys, cosa que fa que tant l’extrem com el lateral puguin ajudar a la pressió avançada i juntament amb Rakitic ofegar quan rep el lateral rival o el mig centre. A l’altra banda s’està veient alguna cosa similar amb Iniesta, que en fases del partit està molt escorat a l’esquerra pel mateix motiu que Rakitic. Per a que els tres de dalt tinguin més espais per a poder combinar entre ells.

Ahir era un partit molt difícil i el Barça el va aprovar amb nota. Està clar que els gols van arribar molt tard i que més d’un culer va patir com sempre, però el Barça va fer un partit molt seriós, contra un molt bon equip de futbol, que té un gran entrenador i jugadors molt intensos que senten els colors i que van com a lleons a la pressió avançada i a mig camp, que juguen molt junts i que són molt forts físicament. El Barça se li veuen alguns errors evidentment, falta conjuntar segons quines coses, per exemple ahir es va veure amb una passada llarga dels bascs, després de pilota aturada, que es van quedar en quatre contra dos en un contraatac, o un parell de jugades que no hi va haver coordinació i haguessin pogut costar cares d’estar més encertats els jugadors rivals. Però no es pot demanar que no et xutin a porta ni que no et generin cap ocasió amb l’equip amb tants espais per a defensar i jugant tant ofensiu. En general es va defensar bé i es va atacar millor, es van generar moltes ocasions de gol que, d’estar encertats el partit es podria haver resolt més aviat i de no haver-se tornat mig boig l’àrbitre també. Un arbitratge nefast, novament, que el resultat final taparà, però que no em vull ni imaginar el que diria la caverna si un partit al Madrid li escamotegen dos penals clars (el que xiula falta en atac de Munir és surrealista) i un gol legal, apart de les vàries faltes perilloses prop de la frontal que va deixar de xiular, no sigui cosa que a Messi li pegui per clavar-ne alguna, apart de la diferència de criteri a l’hora d’amonestar, com treure-li groga a Busquets i uns minuts abans no treure-li a Beñat quan tomba clarament a Messi amb una entrada dura tallant un contraatac. També és cert que hagués pogut xiular un joc perillós dintre de l’àrea de Piqué i un penal a Mascherano, filant molt molt prim, però va ser massa descarat, tant descarat que, una patada a la cara que el jugador ha de ser substituït al descans, no rebi ni una targeta groga i que després en canvi si la vegi un jugador del Barça per una agarrada de samarreta. Per desgràcia estem massa acostumats a aquest tipus d’arbitratges i avui ni una paraula als mitjans, ni a les portades.

Individualment cal destacar, com sempre a Messi, ahir un cop més va fer un altre partidàs, donant dos gols a Neymar, generant perill i molta por al rival cada cop que rebia una pilota i encarava, cosa que generava molts espais per a la resta de jugadors perquè tenia 2-3 jugadors a sobre cada cop que rebia la pilota. Apart també continua amb l’ambició per a fer una temporada important i molta gana per a recuperar pilotes quan li passen prop i té la opció. Perquè continua dosificant-se pel camp, la diferència són els resultats. Està fent el que ha fet sempre, pressió selectiva quan és útil i no córrer per córrer. Torna a donar espectacle i a fer el que vol a un camp de futbol, és d’agrair que malgrat tot el que li han fet ha volgut seguir al club blaugrana, perquè amb el tracte de més d’un aficionat i directius, molts ja haguessin fotut el camp.

Bon partit de la parella de centrals Mascherano i Mathieu, el primer sempre compleix, el segon està progressant adequadament, continua una mica insegur i fent alguna errada de compenetració amb l’altre central (anar els dos al mateix, separar-se massa, no seguir al que s’està desmarcant, etc) però està anant ràpid al tall i se l’està veient molt segur amb la pilota. La mala notícia de moment és el mal estat físic de Piqué. Un Piqué al que se l’està veient una mica lent corrent cap enrere però que segueix anant molt bé per dalt i jugant la pilota amb criteri. Penso que se l’ha matxacat en excés després del partit d’ahir, perquè no està al 100% i al ser tan gros, quan no està bé encara sembla que sigui més tronc, un jugador al qual la vida privada li està passant clarament factura de cara a l’opinió de l’aficionat, per a mi de forma lamentable, perquè un jugador se l’ha de jutjar pel que fa al camp, però que passa molts cops amb Alves o Neymar també.

Montoya va complir el seu paper, com sempre que juga, molt esporàdicament i que dona la talla sempre. Va pujar la banda amb criteri i va fer alguna centrada bona molt aprofitable, en defensa no va patir amb excés i va fer molt bé les cobertures. Va estar més encertat que Alba que en certes fases del partit va estar una mica accelerat i va deixar la seva banda més lliure del que s’esperaria, va pagar l’esforç de la selecció.

Com el van pagar Rakitic i en el cas d’Iniesta la seva aturada per les  molèsties. Van estar tots dos molt irregulars i l’equip ho va notar bastant. Irregulars no amb el sentit de fer coses malament, sinó que els va faltar la continuïtat al partit, van començar molt bé, es van apagar durant 20-30 minuts i van acabar el partit molt bé.

Avui una nova menció especial a Busquets, que sembla que no està i li dona una velocitat a la circulació, sense fer passades de 60 metres que tant s’aplaudeixen en altres jugadors d’altres equips, que cap altre mig centre defensiu és capaç de donar-li. Apart de ser bàsic en dos dels partits d’aquesta temporada ja, partits que estaven encallats i que una recuperació seva en fase de sortida del rival, i passada ràpida a Messi, acaba en gol obrint la llauna. El millor mig centre del món al que més d’un miserable “periodista” blaugrana, per defensar al seu amiguet Xavi, l’any passat li va pegar unes clatellades vergonyoses.

Pedro va fer millor partit que els altres dos que ha jugat, segueix gafat de cara a porta però no se’l va veure tant individualista almenys, que ja és molt, ja que el treball i la intensitat és una cosa que mai se li ha pogut recriminar a aquest jugador.

Molt bon partit de Munir també, malgrat que molts ja el vulguin tornar al filial perquè fa dos partits que no marca, l’important és que les té les ocasions, ahir hagués pogut fer perfectament un hattrick, però no va estar encertat. Aquest noi té uns moviments sense pilota i un olfacte de gol que no s’ensenyen i té molt de treball cap enrere també. Llàstima que els “periodistes” esportius l’hagin descobert ara i li estiguin fotent una pressió a sobre descomunal.

Per últim bon partit de Neymar, que sembla que la banqueta li està anant bé per a que espavili als entrenaments. El més destacable per a mi és la tranquil·litat amb la que va definir als dos gols, cosa que no se li havia vist aquí a can Barça, una tranquil·litat i confiança en la definició. Esperem que no sigui un miratge.

Progressa adequadament.

La setmana passada deia que hi havia que esperar al Madrigal per a començar a treure una mica de conclusions de com està arrencant el Barça la temporada. Després del partit, malgrat el resultat ajustat podem dir que el Barça progressa adequadament i que té molt bona pinta.

No podem dir el mateix del director esportiu, que un cop més ha fet el ridícul d’una forma lamentable, al final la seva única solució al problema de la sanció ha estat fitxar a un lateral de dubtosa qualitat i quedar-se amb el que hi ha. Al final ja podem renunciar a Marco Reus, que l’any que ve costarà només 25 milions per contracte, que passarà a reforçar al Bayern de Munich, com va passar amb Lewandoski i així seguim, podent tenir a Reus, tenim a Pedro, no entraré en comparacions perquè són molt odioses la veritat, però si que podem dir que la direcció del club és més que mediocre. Després surt fent entrevistetes el senyor Bartomeu dient que ho estan fent bé, que aspiren a tot i que no tenen pensat marxar. Quina cara més folrada!!

Un jugador que pot jugar a les tres posicions d’atac i que apart pot jugar més endarrerit amb el xut que té de llarga distància per a partits encallats. S’ha de ser molt mediocre per a deixar passar una oportunitat així que et dona el mercat, ja la va deixar passar amb Kroos, que era el jugador més semblant a Xavi que hi havia al mercat, ara novament fa el mediocre i es passa 15 dies que tenia per a fer les gestions tocant-se els ous. Si tinguessin una mica de vergonya, ara que no podran fitxar, haurien de convocar eleccions i que hi hagi una nova junta directiva i que pogués començar a treballar amb temps el futur del Barça. Quina manera de destrossar aquest gran club la veritat, és vergonyós.

Com vergonyós és veure que creen una nova figura dintre del club, que se suposava que el seu objectiu era restablir relacions amb les federacions i recuperar una mica el poder que tenia el Barça quant estava Laporta i que ara és totalment inexistent i així li ha anat al club els darrers anys, se suposava que havia de recuperar poder dintre de l’estament europeu després de que el gran Rosell va entrar a la ECA i es va posar d’abanderat dels clubs exigint coses a la FIFA mentre la resta de clubs es tapaven  amb la seva manta i la cara visible era Rosell. El molt incompetent és pensava que arribava i es posava davant de tot i el que van fer els clubs va ser posar-lo d’escut i així li ha anat al Barça els darrers anys que a sobre es van fer les víctimes com si no haguessin fet res després de cagar-la de ple.

La gràcia del nou treballador de moment no s’ha notat en absolut, perquè veient els dos primers arbitratges, amb els mateixos sospitosos habituals de sempre, no han estat precisament bons arbitratges. El d’ahir sense anar més lluny es menja un penal claríssim a Pedro, un de més complicat de veure de Mario a Munir i la jugada amb Alves, vergonyosa, que encara rebi ell targeta groga per ensenyar-li la ferida. Però ja no va ser només els errors més greus, van ser jugades clares de corner que donava fora de porta, faltes clares que no xiulava, targetes que no ensenyava i sobretot, la prepotència i xuleria, encarant-se amb jugadors del Barça. És surrealista que el que pegui sigui el que rep menys targetes grogues.

Però bé, el senyor Velasco Carvalho, que fa el ridícul a totes les competicions internacionals que va, que fa el ridícul a tots els partits de lliga que xiula, que segueix sent internacional, es va fer fotre perquè per sort aquest Barça no és el de les darreres temporades.

Quina diferència hi ha?? Doncs és evident que la diferència és que aquest entrenador exigeix uns entrenaments molt forts, que aquest any per sort s’entrena, que els que cuiden els camps d’entrenament, aquest any tenen feina tots els dies quan s’acaben els entrenaments, que aquest entrenador posa als que entrenen a tope durant la setmana i no als noms. Un entrenador que no es casa amb ningú i que posa de titular a Munir per davant de Neymar i que amb la baixa d’Iniesta, quan tots pensaven que jugaria la vaca sagrada, es va quedar a la banqueta i va jugar Rafinha, jugador que ho dona tot al camp.

Aquest Barça és el Barça de la cultura de l’esforç, un Barça que potser no guanyarà res, però un Barça del qual l’afició no en podrà dir absolutament res de l’actitud i de l’esforç i les ganes, un Barça on el mateix Messi és el primer de pressionar, un Barça on juga qui ho mereix i no qui té el nom al dorsal i els zeros al contracte.

Ahir el Barça va fer un molt bon partit de futbol al Madrigal, jugant contra un equip molt potent de la lliga, que saben al que juguen i que tenen molta qualitat al mig camp i la davantera, un camp molt difícil on el Barça acostuma a patir.

Ahir no va ser així fins que no es va trencar el partit al final, la primera part el Barça va embotellar a l’equip local al seu camp i va controlar molt bé les possibles sortides al contraatac, on tant Rakitic com Rafinha van fer un gran treball ajudant a Busquets i amb els dos centrals molt concentrats. La primera part no es va patir en absolut i es van generar bastantes ocasions de gol on Messi va tenir una part decisiva a l’hora de pressionar i ajudar-se tots els de davant per a recuperar ràpid i després generant molt de perill l’argentí, quan per no ser de Pedro i de l’àrbitre, el partit hagués estat sentenciat al descans. També vàrem poder veure que l’argentí ha vingut amb una bona precisió a les faltes directes, que sense acabar cap en gol va fer esforçar de valent a Asenjo. El punt negatiu segueix sent Pedro, es va vendre a Alexis i es va dir que Pedro era intransferible. Diuen les males llengües que el problema és que no va venir cap club a buscar-lo, que ho veig més factible que declarar intransferible a un jugador que porta dos anys tenint un rendiment bastant mediocre. El problema de Pedro ve quan no és titular, l’any passat quan Messi es va lesionar i tenia la titularitat assegurada, es va tranquil·litzar i va fer molt bons partits, però quan no té la titularitat assegurada se’l veu massa accelerat en les seves accions, intentant resoldre ell sempre la jugada i fallant per l’ansietat. Suposo que deu pensar que la solució per a ser titular és marcar gols, quan no és així, sota el meu punt de vista. El que ha de fer és ser útil per a l’equip i aprofitar els minuts, no jugar tant accelerat com ahir per exemple. Jo l’hagués canviat per Reus però ràpid, però clar, per a això s’ha de tenir un director esportiu decent.

Molt bona notícia també veure el rendiment de Rakitic que va demostrar novament la seva contundència física a l’hora de recuperar pilotes i tapar forats i el seu criteri per a tocar la pilota, els molt bons canvis d’orientació que fan les coses molt fàcils als davanters.

La segona part el Barça va sortir una mica més espès, en part també pel cansament dels començaments de temporada i perquè el Villareal encara es va tancar una mica més. El joc necessitava una sotragada i Luis Enrique ho va veure molt clar i molt ràpid, un altre aspecte positiu de l’entrenador asturià, que fa els canvis quan els necessita l’equip, no faltant deu minuts. Així que va treure a Neymar, decisió molt encertada i que va fer que el Barça generés moltes més ocasions de gol.

Però clar per als amiguets de la vaca sagrada, va ser decisiu que sortís ell clar, les jugades les van fer entre Sandro, Neymar i Messi, però clar, per als amiguets que es passen mig partit parlant de Xavi quan no surt a escalfar, quan està a la banqueta, etc.

Jo pensava que el canvi de velocitat a dalt havia començat amb la sortida de Neymar, jo pensava que la jugada del gol venia d’una recuperació de Messi, que li dona a Neymar i li fa la paret, l’argentí fa la jugada i Sandro la remata, com la resta de rematades en arribades d’Alves o Rakitic. Però clar, així segueixen amb els favors durant la temporada, alabant al que va ser totalment intranscendent i que quan va sortir ell es van produir els atacs del Villareal amb l’equip partit. Però bé, suposo que va ser una coincidència que sortir ell i generar tres ocasions el Villareal oi?? Quin periodisme!!!

Molt bon partit també d’Alves, que sembla que s’ha posat les piles i ja va jugar molt bé davant l’Elx i ahir va ser una nova mostra de que té ganes de recuperar el seu estatus. El brasiler a ple rendiment és dels tres millors laterals drets del món, així que molt bona notícia per al Barça.

El que segueix a un molt bon rendiment segueix sent Busquets, ahir va tenir una bona pedra de toc amb un mig camp perillós com el del Villareal amb un mig centre com Bruno, del milloret de la lliga. Doncs el senyor Busquets, ajudat pel treball dels dos interiors es va menjar el mig camp i va donar una lliçó de com s’ha de jugar en aquesta posició un mig centre.

Bon partit també dels centrals, però Mathieu segueix generant alguns dubtes, segueix anant bé al tall i a les cobertures però té algunes errades, que amb equips més forts poden costar cares. Però bé se li ha de donar temps i que s’assenti al camp i als nous jugadors.

El punt negatiu les possibles lesions musculars de Messi, Iniesta i Munir, que almenys s’han produït en el millor moment possible, davant d’una aturada de seleccions, que els donarà setmana i mitja per a poder-se recuperar.

Molt negatiu també el tracte de la premsa als xavals que pugen del filial, ahir ja hi havia comentaris sobre Munir que si no tenia un bon rendiment al partit i que si no havia fet un bon partit. Pedro tampoc va fer un bon partit i no van dir res. Després estaven que no cagaven amb que Sandro havia marcat i que si Luis Enrique confiava amb la pedrera. La seva obsessió per a treure pit no fa més que perjudicar al club i posar molta més pressió als xavals, que prou feina tenen amb fer-ho el millor possible. Ja que el Barça controla els mitjans penso que els hauria de baixar una mica els fumets i parar els peus a l’eufòria, perquè després passa com aquest any que es gasten una milionada en fitxatges i et foten les galtes vermelles.