Bueno aquest blog parlarà d'aspectes relacionats amb els esports. Parlarà de diferents aspectes i diferents esports. La intenció és que sigui un blog interactiu i que la gent que hi entri pugui opinar al respecte, així com aportar diferents idees per a noves entrades del blog. Espero que no sigue un blog totalment personal i que hi hagi debat entre els que hi puguin entrar sempre amb el respecte corresponent i sense insultar a ningú.



domingo, octubre 26

Antics errors de sempre.

Primer que res demanar disculpes ja que per un problema informàtic no vaig poder fer entrada la setmana passada.
Decebedor el Barça ahir, en un partit on es jugava gran part de la credibilitat guanyada fins ara, que ja en va deixar una bona part al camp del PSG. Fins al partit de xampions el Barça anava perfectament, amb estadístiques molt bones en tots els aspectes i que donava moltes mostres per a l’optimisme.
Una època on casualment els mitjans i l’entorn es queixaven de que no jugava la nineta dels seus ulls, el que porta temps sent l’amo del vestidor i que no podien entendre com era que jugaven Rafinha, Munir o Sandro, inclús Sergi Roberto al davant seu, es queixaven dels seu poc protagonisme. Eren temps de bonança, on l’entrenador creia amb els seus ideals i no s’abaixava els pantalons davant dels mitjans i de l’entorn. Malauradament l’entorn blaugrana és molt cancerigen, molt manipulador i que es preocupa més del seu propi bé que del bé del seu club, com ells tenen la poca vergonya de dir, diuen que són els mitjans del Barça. Al final acaben ser de qui els passa filtracions de l’equip, que els dona entrevistes i que com ahir, surt a dir el que els fanàtics voldrien dir i no s’atreveixen, i aquest jugador, tants d’anys al club, sap que ha de dir per acontentar als mitjans. Així doncs, ahir el senyor Xavi Hernández, després del partit vergonyós que va fer, va atrevir-se a dir davant del micro, que creien amb el que feien i que el Madrid va guanyar a la contra. No és cert “senyor” Xavi, ahir el Barça va fer el ridícul al bernabeu i s’hagués pogut endur una golejada de les que es recorden molts anys, sort que, sorprenentment, el Madrid ahir va fallar en la seva millor característica, el contracop i la definició ràpida dels jugadors de dalt. El “senyor” Xavi, després del partit ridícul que va fer, el millor que podia fer és callar-se la boca i fer pensaments de fotre el camp al mercat d’hivern, si fos mínimament objectiu i tant bé que diuen que llegeix els partits. Aquest senyor ahir va fer un ridícul espantós, va demostrar que aquest tipus de partits ja li venen grans i que només està per a jugar partidets de poca monta durant l’any. Però clar, el “gran culer” que diu que es va quedar per sentiments quan el problema és que no li van voler pagar la diferència del que guanyaria a Estats Units o a Qatar, respecte el contracte actual que té. I un cop més ha segrestat el vestidor i l’entorn de manera que estem igual de malament que l’any passat, amb els mateixos errors i jugant per “aristocràcia” més que per meritocràcia.
El començament de temporada era il·lusionant perquè jugava qui ho mereixia, jugava qui estava més en forma, però ara no és així. Em sembla molt evident que Mascherano està millor que Busquets, que Bartra està millor que Piqué, que Sergi Roberto o Rafinha estan molt millor físicament que Iniesta i que sobretot Rakitic està molt millor que Xavi, que Sandro i Munir estan molt millor que Pedro. Se suposava que Luis Enrique venia per a fer el canvi generacional, però ha estat només fins que la premsa no ha parat de donar pel cul amb la titularitat de Xavi, que perquè no tenia més protagonisme, quan l’ha posat en partits menors han imposat la seva titularitat de forma patètica per partits molt normalets i al final Luis Enrique s’ha abaixat els pantalons. Esperem que el partit d’ahir, hagi servit per a que els palmers de la vaca sagrada s’hagin adonat d’un cop que ja no està per aquest tipus de partits, bé sembla que no perquè encara he vist a més d’un, dir que el canvi al partit es va produir per la seva sortida, així li va al Barça, amb analistes d’aquesta mena. Suposo que aquests “analistes” no van veure com defensava amb la mirada als mitjos rivals, com Marcelo se’l va pixar varis cops de forma ridiculitzant, veure com semblava un infantil jugant amb adults, gairebé sempre com si estigués al mig d’un rondo, corrent com un pollastres sense cap i sense cap productivitat. I ja si parlem en atac, fent carreres de 15 metres per a posar-se al costat d’un jugador i donar-li un altre cop passant-li el marró, com va fer un munt de vegades amb Busquets, quan realment hagués hagut d’agafar més galons, però clar després mires les estadístiques sense veure el partit i veus que ha fet un 80% de passades bones, que si has mirat el partit saps que són a dos metres de distància, així qualsevol té aquest percentatge. Que passa quan juga aquest zero a l’esquerra, que Messi ha de baixar més avall de tres quarts de camp, on realment perd tota la seva capacitat de fer la última passada i de desequilibrar.
Un jugador, si fos honrat amb el seu club, veient que els rivals et “floten” penso que hauria de ser prou humil d’assumir que ja no està per a jugar aquests partits. Ahir flotaven a Xavi i a Busquets i es dedicaven a marcar a la resta, amb superioritat numèrica, cosa que suposava que hi havia 2-3 jugadors a sobre de Messi, els que no havien de marcar als dos pivots del Barça. Ara avui he llegit que si el Barça està vell, que si no s’han de canviar coses, etc. Com poden tenir la poca vergonya ara, de parlar d’envelliment, quan porten dues setmanes demanant la titularitat de Xavi per al clàssic després de fer dos partits més que discrets davant els totpoderosos Eibar i Granada. Aquests són els partits que pot jugar Xavi, de poca exigència física, a casa i amb el rival tot tancat enrere. I tot i així les dues ocasions de gol de l’Eibar la setmana passada venen per una passada al darrere de la defensa quan el passador està totalment desmarcat per a fer la passada, qui el marcava?? Doncs el que després deien que si havia fet un partit meravellós i havia de ser titular, per un gol i un taconet.
L’equip, per a partits contra equips importants, necessita mitjos que puguin arribar a pressionar als seus homòlegs rivals, perquè el Barça juga amb molt risc, amb la defensa molt avançada i si deixes pensar i aixecar el cap als passadors, estàs mort. Per a això necessites gent que estigui al 100% físicament i ahir el Barça no va sortir precisament amb mitjos que estiguessin bé. Va jugar amb un jugador semi retirat que no arriba a cap pilota si no li va al peu, un Iniesta que estava al 50% físic i que es va acabar trencant i després un Busquets que està destrossat per la càrrega de partits dels darrers anys. Si a això li sumes que Suárez debutava, el còctel es fa ja impossible de suportar. El Barça va jugar bé fins que li va durar la gasolina, a partir de llavors va ser un autèntic colador. I que consti que no critico que Suárez jugués, perquè si jugués amb tres davanters i tres mitjos que estiguin bé, no hauria de ser un problema Suárez, que apart va aportar molts detalls interessants en atac. Però em molesta després que es culpi a Alves per exemple, quan resulta que, li posa a la mateixa banda a Suárez i a Xavi a defensar a Cristiano, a Marcelo a Isco i a Modric per aquella banda.
El Barça mentre va anar amb el marcador favorable (victòria i empat), quan el Madrid havia d’arriscar, va ser un partit molt parell, amb l’equip molt junt, però quan es van posar els blancs per davant, que van posar dues línies de 4 davant la seva àrea, per a sortir a la contra, amb l’equip blaugrana fos, va ser una autèntica massacre. És difícil de dir, però penso que amb el 2-1 van arriscar massa i van deixar massa espais, penso que sabent el perill del Madrid als corners rivals, havien de protegir més i no pujar tants a rematar o a camp contrari, perquè abans del tercer gol, ja havien avisat en dos corners més. Quan es va encaixar el tercer es va acabar el partit i el Barça ja va deixar tot el camp propi totalment buit i haguessin pogut fotre una golejada d’escàndol.
El partit té una lectura positiva i una negativa, la positiva és que jugant amb Piqué i Xavi al camp, el Barça va estar 60 minuts aproximadament, controlant bastant el partit, generant perill i jugant bé a futbol, cosa que invita a pensar que amb petites millores i posant a jugadors adequats l’equip pot millorar moltíssim.
La lectura negativa és que s’ha tornat als errors del passat i que van suposar que la temporada passada no es guanyés res. Se suposava que es feia una regeneració de l’equip amb varies baixes i moltes altes per a coses diferents, si en un partit important s’ha de caure amb els mateixos errors, estan perduts. Aquest partit no era per a fer proves de posar a Mathieu de lateral, que espero no veure més ja, amb Alba i Adriano a l’equip. Ni de posar a jugadors que ja no estan per a jugar aquest tipus de partits, cosa que ja es va veure l’any passat. Hagués entès la presència de Xavi, en un mig camp compost per 4 jugadors i prescindir d’un davanter, però amb en una defensa de tres va ser un suïcidi esportiu, sobretot quan saps que el Madrid aquest tipus de partits es replega i els seus davanters juguen de mitjos, cosa que va suposar ja de per si una superioritat al mig camp, si a sobre els teus mitjos, en inferioritat de 4 contra 3, no estan bé físicament, es converteix en una massacre.
En l’apartat individual, el més destacable del Barça per a mi va ser el partit de Suárez per a ser el primer sense tenir ritme de competició, va tenir detalls molt interessants i ganes i que mossegava als rivals mentre li va durar la gasolina i sobretot la solvència de Mascherano que va evitar una golejada que hagués fet mal. Un partit més, espectacular de Mascherano, que malgrat l’error de comunicació amb Iniesta, va fer un partit impecable. Penso que hauria de ser titular al mig i Busquets que s’operi per a arribar bé al tram decisiu, perquè no podem tenir un Busquets físicament fatal com es va veure ahir que va aguantar 50 minuts. De fet ja hauria d’estar operat, amb Mascherano, inclús amb Sergi Samper que pot jugar perfectament. Necessitem a un Busquets en plenitud de condicions, ahir un cop més fins que va aguantar físicament l’equip, va ser decisiu al mig camp, però quan els de dalt i els dels costats van començar a defallir es va convertir en un martiri per a ell, una llàstima haver-lo de veure en aquestes condicions.
Messi va començar molt bé, mentre el Barça tenia el ritme del partit i va tenir el 0-2 a les seves botes, que malauradament va fallar, va anar desapareixent del partit tancar entre 3-4 jugadors cada vegada que rebia havia de driblar a tots abans de començar a poder aixecar el cap. Aquí està el problema, el poc aprofitament de la resta.
Mathieu molt irregular, feia bé la jugada i després la cagava en la passada, o se li veia una mica de mancança en la recuperació cap enrere, se’l va veure menys fresc que l’altra vegada que va ser lateral, també era molt inferior el rival. Mathieu ha de jugar de central, tenint a Alba i Adriano, entenc que ho va fer pel joc aeri, però si al final igual t’acaben fent gol de corner, no se de que serveix la veritat, sacrificar a Alba.
La resta de la defensa va ser molt irregular. Alves va tenir una part del partit molt bona fins que els de dalt van decidir que podria defensar la seva banda tot sol i que a sobre ell va decidir que havia de pujar, amb el marcador en contra va ser un autèntic colador la seva banda, però va coincidir amb la davallada física de la resta. El mateix va passar amb Piqué, que va començar bé i que a partir de que li xiulen el penal va ser un cúmul de despropòsits i d’errades alternades amb encerts. Penso que ara mateix no està per a ser titular i si s’enfada i vol marxar a Manchester doncs gràcies i bon viatge, però no té la vida ordenada ni l’ambició per a ser el millor com per a que jugui per davant de Bartra.
Xavi, el partit en molt poques paraules, ridícul. Que marxi a nadal si us plau, si té la suficient vergonya i és tant culer com diu.
De Rakitic poc es pot dir, no se li pot demanar que surti a quinze minuts del final i que resolgui el partit, aquest jugador és més “diesel”, necessita minuts per a endollar-se al partit.
Però per a mi el més decepcionant va ser Neymar. El gol i poc més, cap jugada desequilibrant després del gol i cap interès en buscar als seus companys, apart de la poca ajuda en defensa per la banda. Un jugador que aquest any està marcant més gols que fer bons partits, quan marca i es guanya li tapen molt mals partits i ahir no va poder ser, va desaparèixer totalment i va ser molt poc intel·ligent a l’hora de llegir el partit, perquè Carvajal cada cop que controlava li pegava patada pel darrera, veient que l’àrbitre era asquerosament casolà, havia de ser suficientment viu per a veure que no li xiularia res a favor i pensar en esquivar més les patades i deixar córrer la pilota i fintes i desmarcades, més que rebre la pilota al peu, ja que cada cop que la parava tarrascada.
L’avís va ser molt ràpid als jugadors merengues que tindrien barra lliure, es va veure el primer quart d’hora quan Pepe pega dos viatges per darrera, Carvajal dos més i Kroos li fa entrada de vermella a Messi i no veu ni groga. L’àrbitre l’he deixat per al final perquè no va ser decisiu en el marcador, bé excepte el penal que els regala, perquè el reglament diu que la mà a terra quan estàs fent un “tackling” no es pot considerar penal, però es va passar tot el partit xiulant a favor del de casa i es veia que a la mínima que pogués els xiularia el penal. En aquesta jugada Piqué va ser molt poc intel·ligent, però clar és demanar-li això a Piqué, amb els antecedents que té, és com demanar peres a un taronger.
L’arbitratge va ser molt decebedor, perquè aquest és un dels millors àrbitres de la categoria i jo tenia esperances que no s’abaixés els pantalons a l’hora de xiular un partit. Però clar, el comitè ja es va encarregar l’any passat de posar-lo a la nevera una temporada per un partit que va tenir una errada de consideració en un partit que xiulava al Betis. I clar, quan tens la por al cos i saps que si la cagues ja t’han ensenyat el camí i més si surts tota la setmana als diaris de la caverna, doncs es va assegurar i molt que cap merengue sortís insatisfet del partit. La diferència de criteri a l’hora de treure targetes, va ser tant diferent, que qualsevol amb dos ulls sense cap vena blanca posada ho va veure el casolà que va ser. A mi personalment em va decebre molt perquè li pressuposava més valentia la veritat.

domingo, octubre 5

Gràcies Rayo.

Abans d’entrar en matèria comentar el tema de Messi, els seus problemes amb Hisenda i el judici que està portant-se a terme a Gavà. Primer que tot, el més evident és que Messi ha incorregut en un delicte d’evasió fiscal, això està bastant clar i no es pot discutir, ni tan sols es pot defensar, encara que qualsevol persona d’aquest país intenta fer el mateix, pagar els menys impostos possibles a Hisenda, el que passa és que a molt menor escala i les xifres no són tan mediàtiques, però és la hipocresia d’aquesta societat, critiquem a la resta per coses que fem tots. Està clar que ha de pagar pel que ha fet, ja ha pagat de fet, per un que paga el que ha defraudat a diferència de tots els corruptes i defraudadors que no han tornat ni un euro del que han robat, resulta que s’ha de perseguir al que es va refiar del seu pare, que aquest la va cagar i que ha tornat tot el que havia defraudat, que no robat, que és molt diferent de tota la corruptela actual.
El que està clar és que aquest judici és un intent per part de segons quins sectors de fer la foto de cara a espantar a la resta i generar una exemplificació de que el govern va a pel frau fiscal. El que passa és que després es veuen molts exemples de polítics, de grans fortunes, etc. que estan fent el mateix que Messi i pels quals amb una multa o una regularització ha estat més que suficient, inclús hi ha hagut persones que pagant un 10% de l’import total, han pogut blanquejar els seus diners que tenien a paradisos fiscals sense judicis ni històries. Però clar, tots sabem qui governa en aquest país i quin és l’equip de l’estat i els interessos que es mouen per la llotja del bernabeu.
Perquè el més sorprenent de tot això és que el fiscal encarregat del judici, va demanar que Messi no s’assegués a la banqueta d’acusats perquè el que gestionava els diners era el seu pare i amb la edat que tenia no sabia del tot el que signava. Però havia de venir l’advocat de l’estat a un judici de Gavà, a demanar que s’assegui a la banqueta d’acusats, curiosament l’advocat que està a càrrec de la exsecretària general del Reial Madrid, a la que es veu assíduament per la llotja merengue. Una mica sorprenent que un advocat general vingui a Gavà a tocar els collons no??
Com sorprenent que per a la fiscalia de l’estat i el ministre de justícia, en el cas de Messi, amb 17 anys fins a 20, havia de tenir el coneixement total de tot el que feia el seu pare, però que en canvi, la pobra infanta, amb quaranta anys i treballant a un banc, no podia saber el que signava per a l’empresa on era sòcia del seu marit i que estafava als ajuntaments del país aprofitant les influències reials. Una mica sorprenent no?
Però bé, que hi farem, que facin la foto, que la utilitzin políticament i que facin tot el que vulguin els de la central lletera, és el que té tenir una directiva amb un poder institucional nul. Ja porten dos anys fotent merda sobre Messi per a baixar-lo del pedestal futbolístic, quan no pots esportivament parlant, només queda atacar la imatge personal, quan és un jugador al que no li pots trobar agressions, males cares, tanganes, provocacions a la grada i mals modals, queda poc per a fer.
Deixem el tema lamentable extraesportiu i passem al futbol, que és el que interessa. Primer que tot unes pinzellades del partit de xampions. S’ha fotut massa cera damunt de l’equip sota el meu punt de vista, és el que té tenir analistes mediocres mediàtics i tenir una afició tant ben acostumada, és el que té arrencar tant bé la lliga, que es pensen que es guanyarà tots els partits sense encaixar gols i s’obliden que això és un equip en construcció. L’equip va tenir errors individuals que van suposar gols, els laterals no van estar del tot bé en els uns contra uns, es va fallar individualment a les pilotes aturades i també va fallar, perquè no dir-ho, el porter, un porter al que s’ha matat de forma miserable sota el meu punt de vista. Està clar que falla al gol de Verrati, inclús amb el gol de Matuidi jo penso que pot interceptar la passada si va a per ella. Però em sembla molt injust comparar amb Bravo quan  un està jugant totes les setmanes i l’alemany ha jugat dos partits amb el que portem de temporada, a més al partit més important fins ara de l’any, amb la pressió que comporta. Però clar se l’ha de matar, es veu que és més fàcil i es queden tots més a gust si poden fotre merda sobre algú. El Barça va dominar gran part del partit, tota la segona part va tancar al PSG i sembla que va fer un partit per a llençar a la brossa. Ni es va jugar un partit per a emmarcar, ni es va jugar un partit horrible. Penso que s’ha de tenir molta més paciència.
El partit d’ahir, és d’agrair que un equip com el Rayo, amb el pressupost i els jugadors que té, no perdi els seus principis futbolístics i surti a jugar com acostuma a fer-ho encara que sigui el Barça. Em fa mal a la vista veure que gent els acusa de llençar el partit, de suïcidi i altres crítiques quan el que s’hauria de fer és aplaudir-los. El Rayo probablement posant l’autobús hagués perdut igual, probablement per un resultat similar, perquè és com si posem al Barça a jugar amb els onze al seu camp a defensar, que pateixen perquè no estan acostumats ni tenen els automatismes. Però clar, que se’ls ha de demanar a una caverna que aplaudeix a dos equips que, amb pressupostos infinitament superiors als seus rivals, es deixen dominar per aquests, per a matar-los a la contra aprofitant els milions que tenen a la davantera, que els has de demanar si no donen per a més. La setmana passada vàrem veure un Villareal dominant al Madrid, creant ocasions i fallant-les i que en dos jugades van fer dos gols. Que els has de demanar a unes aficions que durant els partits xiulen al seu equip pel joc que estan fent i que en una jugada aïllada fan un gol i guanyen el partit i els acaben aplaudint, quan feia deu minuts que els xiulaven. Els aplaudidors de la mediocritat del resultat, que analitzen els partits amb el resultat a la mà. Els mateixos que els primers vint minuts de partit d’ahir, estaven aplaudint com a bojos al Rayo i que deien que estava menjant-se al Barça, però clar, la trista realitat és que el Barça va fer dos gols en dos minuts i es va acabar el partit. Aquest tipus de sistemes de joc amb la defensa tant avançada, necessiten d’una pressió molt gran als passadors i clar, amb el cas del Barça en són molts, si tapes els mitjos et pot fer la passada un central, com es va veure ahir que una jugada parteix de Piqué i l’altra de Bartra, també pot baixar Messi al mig camp i trencar tot l’entramat defensiu. Ahir veient el partit donava la sensació que era qüestió de temps combinar una bona passada i una bona desmarcada i era ocasió de mà a mà amb el porter.
Tots ho veien, però per al Rayo, ahir va ser una gran lliçó d’aprenentatge, perquè el partit es podia considerar com a perdut, però quan juguin contra equips de la seva lliga, no hi haurà tots aquests passadors i el seu estil de joc serà atractiu per al seu públic i serà molt més efectiu i generarà moltes ocasions de gol. Però clar, intentar explicar o més ben dit que entenguin, als caps quadrats de la premsa, que només veuen que el Barça va guanyar fàcil y han d’amollar pestes per contracte, doncs és el que hi ha. Si hagués estat el Madrid el que va guanyar estaríem veient una altra classe de comentaris.
El partit d’ahir és complicat de destacar als jugadors perquè va ser un partit molt vistós on molts jugadors van tenir la oportunitat de lluir-se.
En atac un sorprenent Messi, que va ser un cop més el millor del partit, però que sorprenentment va fallar un munt d’ocasions que no acostuma a fallar. En partits que es guanyen són simplement anècdotes, va tornar a ser el que més perill va generar, va participar en gairebé totes les ocasions de gol i va fer jugades típiques de les seves per les quals val la pena pagar una entrada.
Molt bon partit de Munir, que es va moure molt bé a l’esquena de la defensa i que de no ser pel linier o l’àrbitre hagués pogut marcar algun gol i va provocar un penal que el pitjor àrbitre de primera, amb un reglament personal que no té res a veure amb el que dicta l’estament arbitral, però que com que quan xiula a Madrid i Atlètic, els deixa pegar tot el que volen, internacional i tot. El penal que no li xiula és per a posar-lo a la nevera la veritat. Malgrat tot això va fer un partidas, sobretot ajudant en defensa i fent desmarcades que obria espais per a la resta, assistint per al gol de Neymar.
Un Neymar que segueix fent més gols que aportar realment al joc, li costa deu i ajut combinar i fer parets amb la resta, cada cop que la rep se l’ha de quedar i alenteix la jugada, molts cops no la passa i Messi per molt que diuen comença a estar una mica cansat del tema, ell li dona gols i l’altre quan rep sempre ha de buscar la jugada individual. Fa més gols perquè està en posicions més interiors i no tant apegat a banda, però el seu treball d’equip dona molt que desitjar. L’estan salvant clarament els gols perquè és del poc salvable del brasiler.
La defensa va fer un partit més que acceptable, amb un Piqué que sembla que la banqueta l’ha espavilat una mica, un Bartra que sempre compleix i que mereix més minuts, un Alves que va pujar menys del que acostuma i un Mathieu que va donar un bon rendiment al lateral, encara que segueix fotent pedrades cada cop que s’incorpora a l’atac i que de fer bones passades ahir hagués pogut donar tres gols almenys.
El mig camp va ser el que va estar més desencertat ahir, el partit feia que moltes pilotes els passessin per sobre les pilotes ja que la pressió estava al mig camp. El més encertat Busquets, que va tapar totes les vies d’aigua i Rakitic quan va sortir també ho va fer molt bé. Iniesta ahir va estar bastant desencertat i una mica lent, esperem que sigui temporal perquè es necessita al millor Iniesta.
I que dir de la vaca sagrada, que demana minuts pels micros en lloc de guanyar-se’ls al camp, on ahir va tornar a fer el ridícul. Va ser desesperant veure contres en superioritat que portava ell i que acabaven en res perquè el xic havia de baixar amb la pilota al peu a dos per hora i tocant-la i conduint-la de forma absurda. I ja no parlem de la seva feina d’equip, que li passaven totes les pilotes i no arribava a cap que no li arribes als peus. Aquest exjugador no està per aquest tipus de partits, pot jugar contra equips petits al Camp Nou que es tanquen i no surten per a res, però equips que corren, pressionen i exigeixen se li nota que ja no està per aquests partits.

Bon partit també de Bravo, decisiu en  la primera aturada del partit i que va interpretar molt bé el partit, arriscant en les passades com ha de ser per a poder trencar aquest tipus de sistemes i no pegant patada a seguir que acaba a peus del rival. Partit molt intel·ligent i amb molt bona qualitat a l’hora de fer les passades.