Bueno aquest blog parlarà d'aspectes relacionats amb els esports. Parlarà de diferents aspectes i diferents esports. La intenció és que sigui un blog interactiu i que la gent que hi entri pugui opinar al respecte, així com aportar diferents idees per a noves entrades del blog. Espero que no sigue un blog totalment personal i que hi hagi debat entre els que hi puguin entrar sempre amb el respecte corresponent i sense insultar a ningú.



lunes, abril 27

Mitja hora, suficient.

Derbi més descafeïnat del que realment m’esperava, un partit on el Barça va sortir molt seriós i fent un joc fantàstic, amb pràcticament l’equip titular, traient Rafinha per Rakitic, amb un domini total, en part pel bon joc del Barça, en part per la condescendència de l’Espanyol i el regal de la possessió i de la iniciativa del joc. El Barça amb 30 minuts de bon joc, de serietat i concentració en va tenir suficient per a trencar el partit. A partir del segon gol es va acabar el partit i el Barça es va dedicar a dosificar-se al camp. El partit en aquest període de joc es va moure amb possessions de més del 75% i un espanyol totalment inoperant, la veritat és que va ser un regal totalment inesperat, jo pensava que l’equip perico, amb la salvació pràcticament aconseguida, que anirien a “salvar” la temporada amb una victòria sobre el Barça. Però al final va ser un equip derrotat des del primer minut i tal i com estava jugant el Barça es veia que era una qüestió de temps que arribés el gol. L’equip blaugrana estava aconseguit superioritats al mig camp gràcies a les baixades al mig camp de Messi, com els vells temps, on va organitzar tot el joc de l’equip i es va associar amb Iniesta i Busquets com feia temps que no ho feien. La tàctica era clara, tocar a un ritme relativament baix, passades curtes i assegurant la pilota i accelerant el ritme als metres finals amb canvis d’orientació i entrades a l’espai de segona línia. Així va arribar el primer gol, amb una passada fantàstica de Messi, que continua amb una deixada d’Alba, que s’incorpora molt bé a l’espai i un Suárez que fa una jugada de crack, sent decisiu a la jugada sense tocar la pilota i deixant-la passar, que acaba amb gol de Neymar, que remata tot sol gràcies a que l’uruguaià arrastra la defensa. El gol va ser un cop massa fort per a l’espanyol, que va venir acompanyat d’un nou gol, que no hagués hagut de pujar al marcador, perquè hi havia fora de joc de Suárez, però bé, no li farem ascos a la primera ajuda arbitral de la temporada a falta de cinc jornades per al final, més veient com després el senyor del xiulet decideix fer el possible per a canviar el partit i se’l carrega. A partir de la absurda i ridícula expulsió, el Barça va patir una mica més, tampoc molt més, ja que l’espanyol xuta una vegada a porta amb perill, però va canviar el domini i l’equip perico va tenir una mica més de possessió.
El tema de l’àrbitre no és res nou. El senyor Lahoz és un àrbitre mediocre que viu un món paral·lel als partits, que de no estar recolzat per Mourinho i de no ajudar als dos equips de Madrid, ara mateix estaria xiulant a tercera divisió, perquè es passa el reglament pel folre i xiula com li dona la gana, és com si un policia decideix multar per coses que no siguin il·legals i en canvi deixar-te passar quan tens un accident per saltar-te un semàfor en vermell. No és normal que la jugada anterior a l’expulsió d’Alba, li peguin una genollada a l’estómac a Messi, el tombin i li peguin dos patades més i que només acabi en falta i que amb Alba, en canvi, per parlar amb ell li tregui dues grogues en menys d’un minut. Això no treu que Alba té que millorar aquest aspecte, perquè moltes ocasions rep grogues per aquest motiu i s’hauria de controlar, però ahir no era el dia per a expulsar-lo, hi ha hagut moltes ocasions durant l’any per a fer-ho. Però és el que té aquest senyor, que vol ser més protagonista que els jugadors i quan no ho és, se li gira el cervell i passen coses com les d’ahir, que llavors encadena errada rere errada i compensació rere compensació. El problema és que se li veu massa el llautó i segons amb quins jugadors amb una altra samarreta és més dialogant i comprensiu, fins i tot algun jugador que va de blanc s’ha tocat les parts davant d’ell i li ha preguntat si li agrada, ho van captar les càmeres, qualsevol sap de que estic parlant, però clar llavors quan xiula a l’equip blanc o a l’Atlètic, tot son somriures i comprensió. El problema d’aquest senyor és que cada vegada que pixa té un pensament i no saps mai que xiularà, perquè té diversos criteris durant el partit. No pots expulsar a un jugador en un minut pel que fa Alba. Però bé és el que té tenir la directiva que té el Barça, que es queixa dels arbitratges molt delicadament, sense exigir res. És una vergonya veure aquest tram final de temporada com s’està fent tot el possible per a que el Barça punxi, amb horaris intempestius i designacions arbitrals “a tocar”. Això a Madrid no passa, perquè el ser superior agafa el telèfon i fa el que li dona la gana. El Barça, en canvi, amb una directiva més pendent de col·locar als amiguets i salvar el cul i la cadireta, és una utopia demanar que defensin el club. Així ens va als sortejos, a les designacions dels horaris i els dies de partit i a les designacions arbitrals. Ja veníem d’un arbitratge lamentable a casa amb el València, s’ha de sofrir un arbitratge lamentable a casa. Podem parlar també de l’àrbitre madrileny per a la final de copa del rei. Són moltes coses que se’ls veu el llautó i que el Barça fa el ridícul. Ahir es va saber que Lahoz va anar al descans a demanar perdó als jugadors de l’espanyol pel segon gol en fora de joc, a partir d’aquí ja s’entén més l’arbitratge de la segona part de partit, és una vergonya que puguin avisar a l’àrbitre de l’errada a la primera part, ja que se suposa que no pot tenir contacte amb cap estament ni amb cap persona que el pugui informar. Si tinguéssim una directiva decent, aprofitaria la ben entesa per a pressionar a la federació i per aconseguir els mínims arbitratges possibles d’aquest personatge. S’hauria de saber com ha sabut Lahoz la errada, perquè si algun membre de l’estament arbitral li va fer saber a l’àrbitre, és una cosa molt greu.
Però bé passem a l’apartat individual. Primer que res m’agradaria destacar a Iniesta, jugador que les darreres temporades està tenint problemes físics, però que quan està bé físicament, és indiscutible a l’onze inicial, ja va fer un partidàs davant el PSG i ahir a Cornellà va fer una primera mitja hora boníssima. És una gran notícia tenir aquesta versió d’Iniesta al tram decisiu de la temporada, creuem els dits que pugui seguir així. El de Fuentealbilla va mostrar un molt bon rendiment ofensiu i un treball defensiu molt favorable per a l’equip.
Es va conjuntar molt bé amb Rafinha, a posteriori una bona decisió de Lucho, perquè va mostrar que tenia les cames fresques i va fer un treball impagable al mig camp, continua mancant-li una mica el tema de la combinació a un o dos tocs, tendeix a conduir en excés i a aguantar la pilota. Hi ha situacions que és beneficiós, però la majoria de cops que ho fa alenteix la possessió.
Tots dos mitjos van estar conjuntats per un molt bon Busquets, al que quan fa una errada penso que el critiquen en excés, perquè després la gran feina de combinació en curt, per a que els dos interiors i Messi vagin guanyant metres amb passades en curt, no la veuen, ni el seu treball defensiu durant el partit. Està clar que segons la posició en la que jugues, et veuen més les errades i te les penalitzen més que altres. És el mateix una errada de una pèrdua de pilota, que no pas un gol fallat per exemple. El mateix Messi va perdre una pilota a la frontal de la pròpia àrea que hagués pogut ser molt perillosa, però clar amb el crack no s’atreveixen. Que consti que jo no critico el de Messi, sinó la hipocresia dels mitjans. Jo mai criticaré una errada per intentar fer alguna cosa diferent, que si surt bé sigui decisiva per a l’equip, prefereixo aquest tipus de jugadors, que no pas els que donen la pilota al que tenen a dos metres, sense arriscar i després tenen un 90% de passades bones, que s’enduen tots els elogis per amiguismes. Busquets va fer en general un partit fantàstic, com el va fer Piqué a Sevilla i va fer una errada que va costar un gol (molt ajudat per la incompetència de  Mathieu clar), però no acostumo a analitzar el partit per una acció en concret, com els analistes de resultats finals.
Gran partit també de Suárez, un dels típics partits que no marca però que és decisiu, amb el seu treball a l’hora de fixar centrals, de fer desmarcades, de combinar amb els interiors i la resta de davanters i sobretot moviments orientats a millorar les jugades, els típics controls orientats que el posa en condicions de marcar o d’assistir, si Neymar tingués un mínim d’efectivitat. La jugada que deixa passar la pilota per a deixar sol a Neymar és brillant i és atípica d’un davanter centre més preocupat del gol que de res.
Després està el que menja apart, el Déu del futbol, que sense haver de brillar en atac, es va posar la granota d’organitzador i ell solet amb la seva lectura de joc va destrossar a l’espanyol. Molt poc de Messi és molt per a qualsevol altre jugador i ahir, com tot l’equip, amb poc més de mitja hora en va tenir prou. Amb Messi a aquest nivell, el Barça no ha de tenir por a cap equip, a poc que l’ajudin els companys i a molt poc efectius que estiguin els seus companys d’atac, qualsevol cosa és possible. L’any passat, tal i com estava l’equip, podien tenir por al Bayern, però avui en dia és una eliminatòria molt igualada que es decidirà per petits detalls i esperem que sigui ell qui els aporti. Molt bon partit de l’argentí sobretot en l’associació al mig camp i al generar espais i assistències per als seus companys, va fer el que va voler amb la pilota amb tot moment i quan l’argentí està a aquest nivell, pocs equips poden fer res.
Un cop més el punt negre va ser Neymar. Va millorar la seva imatge respecte a partits anteriors, no va ser tant poc útil per al treball col·lectiu, però continua fallant ocasions de gol claríssimes i el que és pitjor, està demostrant un egoisme preocupant quan té diverses alternatives de resolució de jugada. Després de que Suárez li dona tres gols pastats (que només en fa un), resulta que té la oportunitat de donar-li un gol a Suárez de passada de la mort i per voler fer ell la jugada la falla i Suárez com és normal s’emprenya. Amb aquest jugador el problema és que al final passa com el conte de Pere i el llop, és tant egoista, que després fa la gran jugada i li dona a Messi i aquest la falla perquè no s’espera ja la passada, perquè són massa cops seguint la jugada i esperant per a que no la passi. Molt malament en aquest aspecte del joc, quan està millorant els darrers partits, perquè no li fa cap bé a l’equip ni a l’ambient.
En quant a la defensa i el porter doncs van estar molt poc exigits, però moltes de les ocasions va ser així perquè es va fer una molt bona tasca d’anticipació. En aquest aspecte Masche va fer un partit brillant i el més important és que no es van perdre pilotes en aquella zona, perquè la precisió va ser la correcta en aquest tipus de partits, a Piqué se’l va veure molt més tranquil, sabent que no era el que havia de fer les cobertures i ja que no és el mateix confiar amb la fiabilitat de l’argentí que amb la del francès. Un Mathieu que va sortir 25 minuts i va demostrar un cop més que aquest senyor no té la qualitat suficient per a jugar al Barça, les primeres cinc passades van ser de jutjat de guàrdia. És increïble com aquest senyor pega aquestes pedrades a jugadors que té a pocs metres, que els veus que en moltes ocasions, els seus companys tenen autèntics problemes per a controlar la pilota. És ridícul que aquest senyor jugui per davant de jugadors com Bartra o Adriano.
Els dos laterals van estar a un molt bon nivell també. En el cas d’Alves, no es va complicar la vida i es va dedicar a aportar seguretat en defensa, mesurant molt les pujades i donant-li el protagonisme a Alba, no va perdre pilotes absurdes i es va mostrar molt segur. Respecte a Alba dos podem parlar de dos cares, primer una gran primera part, es va menjar la seva banda i va ser decisiu a la jugada del primer gol, després va cometre una errada que no es pot permetre en partits d’aquesta transcendència. És igual que la expulsió pugui ser injusta, el que ha de fer és comportar-se de manera que no pugui donar peu a situacions d’aquestes i més en un partit que tens controlat i guanyant 2-0. Greu errada del jugador que hauria d’aprendre a controlar aquest temperament perquè d’aquí a final de temporada, com estem veient als darrers arbitratges al Barça, es farà tot el possible per a que punxin. Dissabte no va ser decisiu, però en un partit més difícil et pot costar el partit.
Bravo un cop més podria passar com a “sense classificar”, perquè va tenir ben poc treball, un xut de Stuani faltant cinc minuts i un anterior molt fluixet de Sergio García, molt poc bagatge per a analitzar el seu rendiment. El millor, que no va cometre errades amb la pilota als peus i que va sortir amb bon criteri a les pilotes aèries.
Al final es va passar una jornada dura amb més facilitat de la prevista. Ara toca guanyar com sigui els propers tres partits, ja que el Madrid és on es juga gran part de la lliga i si aconsegueix treure dos puntets més de marge podria inclús perdre al Calderón i dependre d’ells mateixos a casa. Tres partits per a poder fer rotacions però sense despistar-se.

domingo, abril 12

Cadena d’errors.

El Barça ahir es va deixar dos punts importantíssims a Sevilla, que fa que la lliga es posi molt més complicada, degut a que el Barça encara ha d’anar a jugar al Calderón la penúltima jornada de lliga. El Barça, sortint del “Tourmalet” que tenia, de jugar al Pizjuán, després a casa amb el València i el següent a Cornellà, sortint a quatre punts tenia tres quartes parts de lliga a la butxaca, perquè podia inclús perdre al Calderón i hagués seguit depenent d’ells mateixos. Ara no es pot permetre ni un empat, ja que per average particular (si no haguessin fallat tantes ocasions clares al Camp Nou), guanyaria la lliga el Madrid en cas d’empatar a punts. Està clar que queda molta lliga, que tots poden punxar encara a qualsevol camp que menys t’ho esperis, però el Madrid dona la sensació que ha recuperat a tots els efectius i que està mostrant un plus de joc que fa difícil que punxi, esperem que almenys un empat en algun camp si que podrà punxar, però és que el Barça encara té dos partits importants aquesta setmana vinent, entre eliminatòria de xampions, que complica més les coses.
En condicions normals, es podria parlar que un empat no és tant mal resultat, en un camp on fa més d’un any que no guanya ningú, amb un equip dels de dalt i que té molt bons jugadors, que quan t’arriba el calendari a començament de temporada, pots posar una creu de possible punxada. Però tal i com va anar el partit, queda molt mal sabor de boca, una cosa molt semblant al partit d’anada amb el City, que tenies el peu al coll del rival i el vas deixar escapar viu. El partit d’ahir, si hagués començat com va acabar i s’acaba empatant, pots treure conclusions positives, però tal i com va anar i que el Sevilla empata per errades pròpies, en una consecució d’errors en cadena, des del lamentable partit de Bravo, passant per les errades inexplicables cara a porta, continuant per la errada a l’hora de fer els canvis l’entrenador i acabant per la errada final d’un Piqué que ja ens havia desacostumat  a veure-li.
El Barça va sortir a un nivell espectacular, recordant al millor Barça de l’atac posicional i del control de la pilota, es va posar 0-2 sense despentinar-se i fent semblar a l’equip invicte local, un equipet de carrer, que no arribaven a res i que estaven totalment desconcertats i enfonsats. Però al món del futbol no et pots confiar ni un pel i els estats anímics són importantíssims. Així doncs, amb l’errada a l’hora de rematar el partit i sobretot la errada de Bravo, els van donar ales i motivació i el partit va canviar com un mitjó. Es va començar a obrir i es va transformar en un partit d’anada i tornada que no li interessava gens al Barça, llavors uns immensos Iniesta i Rakitic els primers 35 minuts de partit, els van començar a passar per sobre el partit i van començar a ser més uns pencaires i tapar forats que no pas tenir el ritme del partit i dominar el joc. Llavors va ser quan va arribar per a mi la cagada de Lucho, entenc que volia tenir més possessió i que per això se suposa que va treure a Xavi. El problema és que Xavi ja no està per aquest tipus de partits, està per a jugar contra Almeries i Elxs, que no tenen la capacitat per a jugar la pilota quan la tenen i quan els pressiones, cosa que fa que amb una pressió alta, es recuperi aviat la pilota i no pateixis en defensa. Però clar, quan tens a jugadors com a Reyes, Aleix Vidal i companyia, llavors es quan es veuen les mancances totals d’aquest exjugador, amb dos jugades només sortir, que en metre i mig li’n treuen tres, perquè no va ni en rodes. Això va fer que Iniesta passés a l’extrem, quan ja no tenia pulmons per a això i que Rakitic es quedés en terra de ningú, amb un Busquets tapant aigua per on podia. Entenc també que el canvi fos per Neymar i no per Suárez. Està clar que li han pegat per tot arreu per fer aquest canvi, però jo estic veient el partit i veig a Suárez, que està mossegant per recuperar pilotes i en canvi, miro a l’altre costat i veig a un Neymar que en quan va fer el gol ja tenia la feina feta i va desaparèixer del partit i va fer una segona part lamentable i hagués fet exactament el mateix. Encara que jo veient el partit, hagués tret a Mascherano per Neymar o per Suárez, a gust del consumidor, per a passar a jugar amb doble pivot i amb Iniesta i Rakitic per davant, jugant amb dos davanters i controlant el mig camp i esperant per a matar el partit en una pèrdua de pilota, tal i com estava que el Sevilla s’havia d’obrir. La sortida de Xavi no va servir per a res, perquè en lloc de buscar la pilota per a tenir el ritme i ordenar l’equip, es va dedicar a amagar-se entre línies i deixar la feina bruta per als dos centrals, cosa que per cert acaba amb errada de Piqué amb l’equip sortint que destrossa a la defensa i que clar, quan tens a Busquets amb una groga, que no pot fer la falta perquè va al carrer i tens a un Mathieu que no se n’adona de la pel·lícula quan ha d’aixecar tres pams a Aleix Vidal quan el té a tir, acaba en un gol regalat que pot significar molt de cara a guanyar o perdre una lliga. Sembla mentida que tal i com van perdre la lliga l’any passat, per un mínim detall, que no hagin après la lliçó.
Està clar que jugant com els primers 35 minuts, la lliga podem estar tranquils perquè poden guanyar a qualsevol i a qualsevol camp, però jugant com els darrers 45, es pot perdre la lliga la setmana vinent.
Per a mi Lucho també va cometre la errada de posar a Mathieu i no a Masche, està clar que amb el francès la pilota no surt des del darrere com hauria, amb unes pedrades espectaculars indignes d’un central del Barça, que fa que es produeixin recuperacions molt perilloses que acaben en contraatac clar. A més que no té col·locació de central i no té la experiència per a saber que ha de tombar a Aleix Vidal quan està a deu metres de l’àrea. Si li sumes que ahir Bravo va estar absolutament lamentable des de que va rebre el gol, totalment nerviós i sorprenentment imprecís, que Neymar no va baixar a rebre com acostumava quan el Sevilla més pressionava i que l’equip es va relaxar amb el 0-2 i va començar a gaudir massa del partit i d’oblidar-se de com havien arribat a aquell estat de comoditat.
En l’apartat individual hi ha dos fases, és complicat analitzar-ho quan l’equip passa de jugar com els àngels a jugar com un equip de mitjan taula. Per exemple el cas dels dos interiors, que van fer un partidàs fins al gol del Sevilla, combinant correctament, controlant el ritme i fent inclús parets molt perilloses i donant sortida als dos laterals, trobant molt bé als davanters. Però es van diluir i llavors només va quedar el seu treball defensiu, que no és una bona senyal per a l’equip.
Probablement els més regulars van ser Busquets, Messi i Alves. Podríem dir que són els que van estat més encertats durant tot el partit, en les seves principals facetes. Busquets va controlar molt bé el joc aeri de segones jugades d’Iborra, va donar bona sortida a la pilota i va fer correctament les cobertures i els talls de pilota que acostuma, però clar quan l’equip es parteix i cadascú va a la seva, la distància a cobrir llavors ja es converteix en inabastable. En el cas de Messi, va fer una primera part molt bona, amb un golàs dels seus i va associar-se en tot moment al mig camp, a la segona, va fer el que va poder quan no li arribaven pilotes i sempre que rebia aportava perill a la porteria contraria, fins que el van començar a tombar a base de patades amb la permissivitat de l’àrbitre, quan empata el Sevilla, va ser l’únic que ho va intentar fins a l’últim moment. Alves probablement va fer el millor partit de la temporada, va cobrir la seva banda tant en atac com en defensa, va estar molt intens i va recuperar moltíssimes pilotes, malgrat alguna jugada molt esporàdica no va deixar passar a ningú per la seva banda, gran partit del brasiler.
El cas de Suárez, va anar de més a menys a mesura que anava fallant oportunitats, igual que he parlat de Piqué i de Bravo, és just també dir, que les que va fallar ahir no les pot fallar un davanter de la seva qualitat, ell mateix ho sap i se’n va adonar perquè a mesura que avançava el partit s’anava trasbalsant. Probablement era ell el canvi i no Neymar, però el seu treball no va parar fins al final i va ajudar molt a l’equip en la pressió, però apart d’això se li ha de demanar efectivitat, que ahir no va tenir.
El cas de Neymar, a mi personalment em comença a tocar els pebrots que sempre foti el numeret quan el canvien. Entenc que un jugador s’enfadi  quan és substituït, però si no vols que et treguin el que has de fer és córrer, posar la cama i posar una mica de sang al partit, que va començar fantàstic i semblava que era el seu dia i en quan va fer el gol, es va limitar a esperar a la seva banda a que li donessin el gol pastat, sense desequilibri i sense treball d’ajuda defensiva al seu lateral, menys xurrets i més treball.
En quan a Jordi Alba, se li va notar que sortia de la lesió, no va fer cap errada al partit, perquè el gol l’agafa sortint a l’atac la errada i no té temps d’arribar, la segona part va notar més la falta de físic, perquè la primera va ser bastant bona la veritat.
Per últim un petit apunt de la directiva, resulta que novament el Barça haurà de jugar al camp del Còrdova a les 16 hores en dissabte després de jugar entre setmana jornada de lliga. No cal dir que és més que ridícul, veure com se’n foten a la cara del Barça.

Avisar també que la setmana que ve el xiringuito estarà tancat per vacances, esperem que quan torni puguem parlar d’un Barça amb peu i mig a semis de xampions i amb la lliga més ben encarada. 

lunes, abril 6

Mediocre.

És la millor definició que se m’ocorre per a parlar de les darreres dues setmanes, partit d’ahir inclòs, un seguit de despropòsits que sort del resultat final, perquè no era el lloc on deixar-se punts la veritat.
Comencem com sempre amb la part institucional. La setmana passada va sortir l’encarregat de “vendre” les noves operacions patrimonials del club i la presentació del projecte de reforma i de construcció del nou Palau blaugrana, el nou Miniestadi, etc. a càrrec del senyor Jordi Moix i amb el president Bartomeu que surt a tota foto possible en clau electoral. El senyor Moix ha presentat molt eficientment tot el que volen fer, ho ha presentat tot molt bonic i amb tot luxe de detalls. Però el que no ha dit és qui es farà càrrec de les obres, per exemple, ni dels projectes. Parla d’un concurs, que tots sabem com funcionen els concursos avui en dia. És el que realment els preocupa a aquests senyors, com deia Franco “dejar-lo todo atado y bien atado”, abans que entri la nova junta directiva i es trobi que tot estigui adjudicat i tot signat, com estan fent amb els contractes televisius, amb els contractes de patrocinis i tot el que estan podent acaparar, per a poder presentar uns números econòmics fantàstics de cara a les eleccions.
El pitjor de tot això és veure com estan deixant de banda totalment la part institucional que haurien de estar més a sobre. Ja parlàvem fa un parell de setmanes, de les manipulacions dels calendaris de lliga i de com se’n foten del Barça a la cara les seleccions. Malauradament hem de viure un segon capítol de tot això.
Ja no parlarem que s’hagi lesionat Alba, és un accident que pot passar a qualsevol, encara que si fas aturada de seleccions ara, amb la càrrega de partits que porten ja, és una cosa que pot passar més probablement que 4 mesos abans. A més era un partit oficial. El més sagnant de tot és veure com Messi amb una lesió al peu, es quedi setmana i mitja de gira per Estats Units, en lloc de venir a Barcelona i treballar per a la recuperació, el pitjor de tot és veure com el senyor Dunga, per a salvar el cul a base de resultats, fa jugar els dos partits sencers a Neymar quan només juguen amistosos. Aquest tipus de situacions on el Barça sempre surt perjudicar i no fa res per solucionar-ho.
Després està el tema fitxatges i preparació del futur. Resulta que porten al Braida aquest, suposadament pels seus coneixements del futbol internacional i el primer que fa, es gestionar el possible fitxatge de Pogba per 70-80 milions per a d’aquí dues temporades quan s’aixequi la sanció. Parlo d’aquest perquè es veu que està tot mol avançat. Per a fitxar a Pogba per 80 milions, no fa falta que portis al Braida aquest, se suposa que el que has de fer és buscar futurs talents, que puguin arribar a can Barça per pocs diners i amb un recorregut a altres equips, per a amollar 80 milions per un jugador ja teníem a Zubi. Ara imaginem, que fitxen a Pogba, al Dybala aquest que parlen i a dos o tres jugadors més de cara a quan s’aixequi la sanció. Com es pot ser tant irresponsable?? Si a l’estiu tota aquesta gent estarà fora del club!! Com poden intentar fer tot aquest tipus de fitxatges, a dos anys vista, hipotecant la planificació esportiva de la nova junta entrant? Estem bojos o que?? Tot en clau electoral, van bojos per a intentar tombar les enquestes que donen com a clar guanyador a Laporta, a base de cromos. És una vergonya el que estan fent amb el club aprofitant-lo per a interessos electorals.
Perquè si ja parlàvem la setmana passada del calendari vergonyós, encara hem de veure com encara vacil·len més al club, posant-los a jugar a les 16 hores els dos partits que tenen entremig de la xampions. Jugant entre setmana i posen el partit a primera hora de la tarda, contra dos equips que no juguen competicions europees i que aniran a sac de motivació per a guanyar, a casa el València i a Cornellà l’Español. Després de queixar-se en varies ocasions de que no els agrada jugar a les 16 hores, que a Messi li afecta, que és quan han punxat més l’equip, li posen tots dos partits a aquesta hora. El més lamentable és que segurament no serà l’últim, com tampoc serà l’última la designació arbitral de Vicanti Garrido, l’àrbitre d’ahir, que cada cop que xiula al Barça es llueix. Ja van fer tot el possible amb Lahoz i ni així van poder evitar que es posessin a 4 punts, faran el que puguin i més per a que el Madrid pugui posar-se líder, sobretot veient la colla d’inútils que estan a la junta que acotxen el cap i callen.
Encara que si es juga com ahir, és igual l’àrbitre, és igual el camp, l’horari, inclús el rival. Jugant a aquest nivell tant mediocre, és impossible guanyar una lliga, sort que les aturades de seleccions ja s’han acabat perquè cada cop que venen de les seleccions és  vergonyós el rendiment de l’equip. El problema és que no és ni excusa realment, perquè excepte Piqué, no es pot dir que la resta estiguessin molt desgastats, Neymar i Bravo van jugar 180 minuts però el diumenge ja estaven descansant, van tenir una setmana, el cas de Alves, Adriano, Rafinha, Mathieu, Suarez, Messi, no van jugar partits de seleccions i el cas d’Iniesta va jugar el primer partit i deu minuts del segon. No es pot dir que fos pel virus Fifa. El problema d’ahir va ser clarament d’actitud i d’aptitud, no van mostrar en cap moment les ganes de guanyar i no van tenir capacitat de joc en cap moment per a fer-se amb el partit. Va ser un partit mediocre de la majoria dels jugadors, només es van salvar Piqué, que va estar a l’alçada del que es demana d’un crack en defensa, Bravo, que va estar molt encertat a l’únic xut perillós que li van pegar i que de no parar-la s’hagués complicat molt el partit i després va estar molt ràpid en la jugada que li treu a Nolito dels peus per molt poc, després d’una inexplicable errada d’Alves, Busquets, que va ser decisiu a l’hora de tallar el joc i mantenir una mica de coherència al mig camp i Messi en algunes fases del partit, els primers quinze minuts i els darrers vint de partit, fases en les que va fallar una oportunitat claríssima en cadascuna. La primera part va ser un autèntic desastre i, sort del poc encert del Celta, sinó es queden els tres punts a Balaídos.
Menció especial per a dos jugadors, Neymar i Mathieu. El cas del brasiler comença a ser més sagnant, porta un mes i mig lamentable. Comença a ser hora que tasti la banqueta, per desgràcia només hi ha Pedro, que és com sortir del foc i caure a les brases, però almenys se li veuen ganes quan juga de titular. El partit d’ahir de Neymar és per a que l’asseguin als 30 minuts de partit. Després està el tema el tema Mathieu. El francès porta dos gols importantíssims que podríem dir que han donat 6 punts a l’equip, encara que va ser Suárez qui va trencar el clàssic. Però els gols que ha aportat no treuen que sigui un autèntic desastre en defensa, un autèntic colador, que no es col·loca mai correctament, que deixa uns forats brutals a la defensa i que necessita que lateral i l’altre central estiguin a sobre d’ell. Ahir fins i tot hi ha una jugada que xoquen els dos centrals, perquè Piqué, està tant pendent de les seves cagades, que estaven al mateix lloc al mateix moment. Després els equips no són rucs, i pressionen molt la seva banda a la sortida de pilota, perquè aquest senyor és incapaç de donar una bona passada a tres metres de distància, que pega unes pedrades que no es poden controlar de cap manera.
El partit va ser molt dolent perquè la pilota no arribava als de dalt i es jugava a la pilotada degut a la gran pressió que feia el Celta a camp contrari, en un partit on hi havia cinc mitjos molt juntets i pressionant selectivament a qui no tenia la capacitat per a sortir, els dos laterals i Mathieu. Llavors aquestes pilotades no arribaven mai als davanters i els mitjos només feien que perseguir la pilota, sense tenir-la i quan la tenien se la treien de sobre. Una cosa és no arriscar en excés la pilota, ser una mica més vertical i no mastegar les jugades amb tanta passada horitzontal i estèril, però l’altra molt diferent és jugar a la pilotada com un equip petit i sense controlar el partit, esperant que un dels tres de dalt en caci alguna i mati el partit. El Barça ahir va jugar separadíssim entre línies i amb distàncies abismals que els mitjos no podien cobrir, tots els rebots anaven cap als jugadors gallecs, molt millor col·locats. Així no es pot jugar a futbol i menys amb equips amb capacitat ofensiva com té el Celta.
Sort que el físic a partir del minut 20 de la segona part els va començar a fallar i llavors el Barça es va fer amb el control del partit, amb un Messi més participatiu i que es va dedicar a fer les coses fàcils, llavors va ser quan el Barça va començar a donar la sensació de poder marcar, tot i els esforços de Xavi, per alentir totes les sortides amb perill amb la seva pesada conducció i les seves voltetes estèrils, que feien que els jugadors gallecs poguessin recuperar la seva posició en defensa. És increïble com els mitjans oportunistes, aprofiten la baixada física del Celta per a fer-la coincidir amb la sortida de Xavi amb interessos corporatius i de llepar-li el cul. No ho entenc, si se’n va a Qatar, fins quan li han de pagar els favors??
Al final va arribar el gol de Mathieu, que li donava tres punts importantíssims de cara a la lliga, però que no van canviar res del que havia passat al partit, un partit totalment decebedor i que de jugar així no faran més que donar-li la raó a Lucho, quan va dir que tenia la sensació que no guanyaria cap equip els deu partits que queden. En efecte, jugant així el Sevilla o el València i sobretot l’Atlètic, ens passen la mà per la cara. Esperem que sigui un accident esmenable i que d’aquí al final de lliga no es torni a repetir.