Bueno aquest blog parlarà d'aspectes relacionats amb els esports. Parlarà de diferents aspectes i diferents esports. La intenció és que sigui un blog interactiu i que la gent que hi entri pugui opinar al respecte, així com aportar diferents idees per a noves entrades del blog. Espero que no sigue un blog totalment personal i que hi hagi debat entre els que hi puguin entrar sempre amb el respecte corresponent i sense insultar a ningú.



domingo, enero 15

Pinta bé.



El Barça sembla que comença a remuntar futbolísticament, sembla que el fatídic sempre començament d’any, es va arreglant poc a poc. Del partit d’ahir tampoc se’n poden treure conclusions per a llençar campanes al vol, ja que el rival no era dels que acostumen a presentar dificultats al Camp Nou i era un equip que li agrada també juga a futbol i que són molt valents posicionalment, ja abans del partit jo no en tenia cap dubte que el partit acabaria amb golejada, és el típic partit tràmit al Camp Nou que si no guanyes sobrat és clarament per culpa teva.

Però abans del partit volia fer referència a tot el rebombori dels darrers dies amb les declaracions creuades de tots els estaments del club en quant al tema d’arbitratges o la renovació de Messi. Començant pel tema arbitral, puc entendre que ara des de la planta noble i el cos tècnic, vulguin abaixar el suflé, perquè és una situació que no beneficia al Barça en cap moment, al contrari, encara et van més a putejar i encara hi ha més nerviosisme i psicosi cada partit. El problema ve quan s’arriba a aquests extrems perquè no fas bé la teva feina i quan a sobre és un jugador, calent després d’un partit que et perjudiquen clarament, el que s’ha de queixar públicament perquè veuen que el club no està fent res per a evitar-ho. Aquesta lliga té tota la pinta de la lliga que va guanyar Mou per decret, on cada partit que tenien dificultats sempre apareixia l’àrbitre per a donar un copet de mà, la típica lliga que al Madrid tots els errors arbitrals són a favor i el Barça com s’està veient no està sent massa afortunats. El problema ve quan el que ha d’anar a pegar un cop sobre la taula del senyor Villar i del senyor Sánchez-Arminio, està més preocupat de salvar-se el cul judicialment a costelles del Barça i de fer negocis propis per territoris emergents gràcies al club. Clar, si veus que no només no fan res per evitar el que està passant i que a sobre, es permeten el luxe de desacreditar a un dels teus jugadors franquícia, llavors és quan emprenya de veritat, perquè això no s’ha de fer públicament, però si amb contundència en privat i pel que sembla no s’està produint, llavors entenc que el jugador calent en aquell moment alci la veu.

El mateix passa amb el tema Messi. Si analitzem les declaracions d’Oscar Grau o de Gratacós, tampoc és que siguin una animalada, diuen coses lògiques que qualsevol podria dir, el problema ve quan no tens perquè dir-les i sobretot no és el moment per a dir-les. La directiva del Barça està composta per gent que li va més el micro que a un tonto un llapis, en quant els posen un micro a la boca parlen sense cap mena de miraments de coses que no els pertoquen, d’àmbits on no tenen perquè dir res i diuen coses que en un moment donat poden fer que es generi un conflicte innecessari. Per exemple amb les declaracions aquestes, quan el jugador està immers en negociacions per a renovar, pot interpretar-les com una campanya de pressió mediàtica per part del club, no seria el primer cop, no fa molt ho vàrem veure amb Alves. Jo no crec que Messi hagi demanat la degradació de Gratacós pel que va dir, em sembla una errada molt greu el que ha fet la directiva, perquè era tan fàcil com demanar-li al Pere que fes un comunicat aclarint les seves paraules, que tampoc són per a tant, però que no era el moment. Els directius, que molts cops la estan cagant mediàticament, també està el Vilarubí que la munta cada cop que va a la ràdio, molts exemples de paraules que no tocaven, potser algú els hauria de dir que han de ser responsables del càrrec que ocupen i parlar només del que els pertoca, un director general no té perquè opinar de futbol ni de les renovacions que s’estan duent a terme, jo puc entendre que el periodisme aprofiti per a intentar buscar titulars, però és tant fàcil com dir que no és el seu àmbit d’actuació i que ho preguntin a qui li pertoca, és una cosa que fa molt Lucho i que em sembla encertadíssim. El problema ve quan aquests directius no són conscients del càrrec que ocupen i parlen com un aficionat més. Quan deixin el club que diguin el que vulguin, però mentre siguin directius que parlin de la seva àrea d’actuació i que es deixin de fotre merders.

El pitjor de tot, o el millor segons es miri, és que estem veient com actua aquesta directiva quan les coses no van bé, una directiva que va guanyar les eleccions perquè es va guanyar el triplet i ja estem notant les conseqüències, tant a nivell de planificacions esportives i de renovació de l’equip, com de gestió del club en moments difícils. Ho dic perquè em sembla insultant tot el debat que s’està generant amb la renovació de Messi.

No som conscients de la situació, perquè és un dia a dia constant, on el jugador mostra una excel·lència amb el joc que no se li ha vist mai a ningú i estem gaudint, dia rere dia, sense pensar que està arribant als 30 anys i que li queden 4-5 anys com a molt de futbol al màxim nivell. La majoria no som conscients del futur que ens ve, futbolísticament parlant, a curt termini, on Messi, Iniesta i m’atreviria a dir que fins i tot Suárez, marxaran tots pràcticament al mateix temps i es quedarà com un solar l’equip, hem de pensar que el que estan portant per a suplir en un futur a Messi és Neymar, que serà un gran jugador, però no crec que tingui la capacitat per a ser tan regular i tan decisiu, serà del milloret del món però com Messi no crec que veiem a ningú més. Després veiem que el que està cridat a suplir a Suárez de moment és Alcácer, a Iniesta André Gomes. No som conscients del que ens espera de cara al futur proper, tornarem a l’època de la foscor, perquè no s’està portant jugadors que tinguin projecció de ser els millors del món, s’està portant jugadors que siguin un bon complement del que hi ha, però els joves valors que estan apareixent estan marxant a altres equips perquè no volen xuclar banqueta, volen progressar. En un club com el Barça, on els jugadors no volen marxar i deixen el club quan deixen el futbol, és molt difícil quadrar econòmicament, perquè no pots vendre a ningú per a poder fitxar grans cracks i el Barça necessitarà molts milions per a poder portar jugadors decisius. També hem de pensar que molts jugadors volen venir ara mateix al Barça perquè està Messi, no sabem si en un futur voldran venir perquè està Neymar, un Neymar que per cert el ritme de vida que està portant invita a pensar que pot arribar a ser un Ronaldinho o un Romario, esperem que no però amb els jugadors brasilers sempre tens aquest risc. Si hi ha un jugador que mereixi cobrar el que li doni la gana, aquest és Messi, un jugador que porta deu anys sent el millor amb diferència, que està salvant el cul dia si i dia també, que ha fet viure als amants del futbol la millor època, em sembla ridícul que s’estigui allargant tant la cosa.

Però bé tornem anem al partit. Realment no té massa història, l’equip canari és un conjunt molt atrevit que va plantar la defensa gairebé al mig camp i va intentar discutir-li la possessió. L’aspecte positiu és que el Barça sabent-ho va fer un dels millors partits sense pilota de la temporada, normalment contra equips d’aquest estil, fan aquest tipus de sobreesforç per a poder recuperar la pilota molt aviat, en camp contrari que va donar molt rèdit en quant a ocasions de gol generades a partir de recuperació avançada, també li hem de sumar que Las Palmas no va tenir el seu millor dia a l’hora de mantenir la pilota i va fer moltes errades greus en la sortida de pilota. L’aspecte negatiu és que es van tornar a concedir ocasions clares de gol, que és on es va veure el handicap que té l’equip canari, la falta de gol, ho fan tot bé, tenen un estil molt atractiu, són valents, però els manca definició. Després veus als mitjans de la caverna culer i com no es va encaixar cap gol ja parlen de solidesa defensiva, de que s’ha millorat molt en seguretat i les típiques mediocritats de la premsa, que analitza amb els números a la mà. La trista realitat és que el Barça té uns problemes en defensa que no tenia en temporades anteriors i intentar-ho tapar amb estadístiques fredes i absurdes la veritat és que no ajuda. Si, ahir no es va encaixar cap gol, però l’equip canari va tenir de l’ordre de 3-4 oportunitats clares que haguessin pogut acabar amb gol perfectament. Està clar que no hi ha partits perfectes i que no es pot minimitzar totalment al rival per a que no t’arribi a porta, però una cosa és que no puguis evitar-ho tot i l’altra que concedeixis massa facilitats. Sense cap mena de dubte, és l’aspecte negatiu que està tenint el Barça i que s’ha d’incidir i molt als entrenaments de cara a solucionar-ho de cara al futur.

L’altre aspecte que volia parlar és el tema Aleix Vidal. Ja ho he comentat en moltes ocasions que no entenc el seu ostracisme, perquè sempre que ha jugat ha complert. Els detractors parlen de que té problemes defensius i que li agafen alguns cops l’esquena. Ningú pot negar-ho això, Aleix no és un lateral pur, s’ha reconvertit en aquesta posició, però igual que ha passat amb Alba i Sergi Roberto. Tots dos també tenen errades cada partit, molts gols han vingut per les seves esquenes, però en el seu cas si que els justifiquen per no ser laterals de sempre i en el cas d’Aleix això no val, em sembla molt injust, la seva situació em sembla tan injusta com la de Bartra l’any passat, un jugador que surt i compleix i que no juga per causes que s’acabarà la temporada i no sabrem, però que no són esportives. Evidentment que comet errades, com tots, també s’ha de mirar qui és el culpable, perquè se suposa que quan puja el lateral, l’entramat tàctic fa que algú li hagi de fer la cobertura. És una evidència que ofensivament té molt més criteri i sobretot té més desequilibri individual que Sergi Roberto, que és més d’arribada per sorpresa i amb potència. Amb això no estic dient que ha de jugar sempre i que és millor que Sergi, el que estic dient és que tenen característiques diferents i que pot ser molt vàlid. És una situació una mica surrealista, sobretot quan la intenció era cedir-lo i que vingués Srna que té 34 anys i que té un estil de joc similar.

El partit va ser tan plàcid que fins i tot alguns han destacat el partit d’André Gomes. És cert que va fer un bon partit ofensivament, va entrar molt bé de segona línia i va generar perill amb aquestes entrades, però segueix sense convèncer la seva apatia quan no té la pilota i ha d’ajudar en l’organització, em fa mal a la vista la seva parsimònia i veure’l caminant pel camp, sobretot defensivament, que és molt penosa la seva ajuda a tapar els forats que deixa el lateral i que li costa deu i ajut tornar cap enrere a ajudar defensivament.

També comentar el tema Neymar, no puc dir que no em sembli bé perquè en la meva entrada anterior vaig dir que mereixia que l’asseguessin a la banqueta, però potser un cop el va posar igualment davant l’equip basc a la tornada de copa, el partit que va fer aquell dia va ser infinitament millor que el que va jugar a l’anada o a Villareal. Sent justos, després del partit de copa no mereixia ser suplent ahir, encara que em sembli bé el toc d’atenció, però pensa que el moment de fer-lo era un altre. De totes formes va servir per a donar-li minuts a Arda, que aquesta temporada els aprofita i de quina manera.

Sens dubte el que menys m’està agradant darrerament és l’ostracisme de Rakitic i de Dennis Suárez, està clar que tots necessiten minuts, però amb ells dos no s’està havent cap tipus de justícia esportiva, puc entendre que se li hagi de donar minuts a Rafinha, a Gomes, però s’han de donar quan s’ho guanyin, quan els altres no estiguin oferint el rendiment que correspon, que penso que no és el cas de cap dels dos. A més, el rendiment tant de Rafinha com de Gomes, els dos partits que han jugat darrerament, no fan que la meva opinió pugui canviar al respecte.

La millor notícia dels darrers partits és que sembla que el Barça ja ha superat el sotrac de joc, que el trident torna a estar en forma i que esperem que ja sigui de pujada fins al final, que em queden els meus dubtes després de veure com s’encaparren a l’hora de jugar la copa amb els titulars, si no es fan rotacions és molt difícil encarar aquest mes i que no suposi algun problema de cara al futur. Si no poden anar els suplents a jugar al camp de la Reial Societat i fer un partit decent, ja no dic guanyar, aconseguir un bon resultat de cara a la tornada, potser ens haurem de plantejar si són jugadors per al Barça.



lunes, enero 9

Petits grans detalls.

El Barça va perdre dos punts ahir al camp del Villareal, dic perdre dos punts perquè va fer un partit com per a guanyar folgadament i que per segons diuen alguns “petits detalls” es va empatar i gairebé que es podria dir que gràcies per haver empatat. Al final, un empat és el mateix que una derrota, només salves un punt mentre que en perds dos. Jo no entro amb les xorrades de que s’ha perdut la lliga i tal, estem a la primera volta i queden moltíssims punts per jugar, és una qüestió de veure el got mig ple o mig buit. Però si que hi ha moltes coses que s’han d’analitzar. Però no són petits detalls, són grans detalls en forma d’errades de col·locació i d’implicació defensiva d’alguns jugadors.

Tampoc vull entrar en massa detalls respecte el tema arbitral, penso que el Barça s’ha de centrar en les coses que s’estan fent malament i no en coses que no es poden controlar. Bé, no es poden controlar amb la lamentable directiva actual que hi ha, perquè com poden veure si agafem el pont aeri, n’hi ha que ho controlen i molt bé. El pitjor de tot és que ara sancionaran a Piqué per dir les veritats a la cara, quan no és ell qui ho hauria de fer, és molt lamentable que aquest tipus de declaracions les hagi de fer un futbolista perquè no ho fa ningú dels de dalt. El planter blaugrana des que va marxar Laporta que està totalment abandonat, està dirigit per gent que només li interessa millorar laboralment, que les seves empreses vagin millor i sobretot fer les mafiades que volen al seu gust, que total després paga el Barça i s’utilitzen els serveis jurídics a costa del soci per a defensar-se. També hauríem de veure si el senyor Robert té algun tipus de comissió baix mà per fitxar jugadors del València, un equip que porta anys sent un desastre i que no juga ni molt menys un estil similar al del Barça, després de gastar-se prop de 90 milions en dos jugadors, ara es parla de fitxar Cancelo la temporada vinent, com si estigués sent el millor lateral dret de la lliga, quan n’hi ha uns quants millors que ell i que són molt més sòlids defensivament.

Perquè no podem negar que hi ha un problema, els temes arbitrals tapen moltes coses, però no es pot tapar que aquest equip està tenint unes mancances que no tenia abans. Però això també és fruit d’una planificació esportiva prou dolenta que pel que sembla no hi ha interès en arreglar al mercat d’hivern. Es va cedir al xantatge de Ter Stegen i es va fitxar un porter que no molestés gaire a l’alemany, no sigui cosa que s’enfadi, la trista realitat és que fa que el rendiment del porter titular del Barça no sigui el que s’espera, com per exemple ahir que es menja amb patates el gol de Sansone, comença a ser hora que algú li posi les piles perquè no és la primera aquesta temporada. Però clar mira a la banqueta i veu a Cilessen o a Masip i es posa a riure. Després està el problema del lateral, va marxar Alves i no es va fitxar a ningú, sabent que Aleix no comptava per a res, ara es té un lateral que no juga i un altre que no és lateral i que com a tal comet errades per falta d’adaptació, el xaval serveix com a pegot per a tapar el tema, però hi ha partits on es nota que no té el nivell en aquesta posició.

Seguim amb el tema André Gomes, aquest noi encara no té ni puta idea de que és jugar al Barça, ahir si l’hagués tingut a tir, li hagués pegat un seguit de clatellots a veure si espavilava, em va posar dels nervis, caminant pel camp, sense seguir a ningú defensivament i ofensivament complicant-se zero la vida, una manca d’intensitat inacceptable, un jugador que ha costat més de quaranta milions i que està jugant perquè és una petició de l’entrenador, no perquè s’ho hagi guanyat al camp, s’està menystenint totalment a un jugador clau els darrers anys com és Rakitic o se li dona poquíssims minuts com és Denis Suárez i que ahir en vint minuts li va donar una classe magistral al portuguès del que és sortir amb ganes de jugar a futbol. Per a sortir a jugar caminant i donar-li al del costat que es busqui la vida no fa falta fitxar a un jugador de 40 milions, ja teníem a Denis, a Rafinha i sobretot a Arda. És que el problema ve quan a sobre no manté la posició i fa el que li dona la gana. El gol groguet ve d’una jugada que la passada a Messi li queda enrere a contrapeu i va on se suposa que havia d’estar ell, no tan sols no està, sinó que es queda parat a veure com acaba la jugada. Això no li hem vist a Rakitic en la vida.

Un altre que comença a ser hora que li piquin el crostó és Neymar. A mi em sembla perfecte que als cracks els donin més dies de vacances, me la sua com els gastin, però se suposa que quan tornes a jugar has de demostrar-ho. A mi si un jugador rendeix al camp, se me’n fot si es fot a caldo de cubates, si es gita a dormir una hora i va a entrenar borratxo, jo el que vull és que es demostri al camp el que val. Aquest senyor en quant ha signat la renovació, ha desaparegut del camp, no marxa de ningú, s’encaparra en fer tota l’estona el mateix i falla coses impròpies d’un mega crack, perquè no ho hem d’oblidar, aquest senyor cobra un sou de mega crack. Quan veus que no rendeix al camp, llavors és quan se t’inflen els nassos de veure’l de festeta aquí i allà. Si vols privilegis i cobrar com un crack, has d’exercir com a tal i ahir Neymar no va merèixer ser titular, de fet per rendiment ja fa dies que Arda mereix ser titular. Un Arda que ha demostrat implicació i ganes de fer coses, que ha demostrat estar plenament adaptat i està fent molts gols, un jugador molt intel·ligent i que pot aportar moltes coses. Espero que Lucho a la tornada de copa el faci jugar en lloc del brasiler, a veure si espavila una mica.

Perquè aquesta és una altra, la tonteria del triplet. Estic fins als nassos de veure com es llença la temporada per arribar lluny a una competició que no li interessa a ningú. La temporada passada el desgast a la copa els va fer perdre als quarts de la xampions i alguns jugadors van tenir un mes lamentable. Al seguidor blaugrana la copa se li’n fot, el que volen és guanyar la lliga i la xampions. S’està llençant per la borda l’oportunitat d’augmentar les xampions del club, desaprofitant al millor jugador de la història, per jugar una merda de títol de copa que no li interessa a ningú, ja hem vist qui s’ha emportat tots els premis, un jugador que no ha estat ni de bon tros el millor de la temporada en cap aspecte del joc i que ha guanyat perquè el seu equip ha guanyat la xampions. És que a sobre no té cap sentit, quan vaig veure l’alineació de dimecres, em vaig indignar bastant, que collons fot amb l’equip titular quan es juga mitja lliga al camp del Villareal tres dies després? Estem bojos o què?

La copa l’han de jugar els suplents i que s’arribi on es pugui, si no poses als suplents en aquests partits quan els posaràs? A la xampions? Aquí es demostra que la planificació no té ni cap ni peus, resulta que es parla que es té la millor plantilla dels darrers anys, que s’ha augmentat la qualitat de la segona unitat i a la copa que és on s’ha de rodar i agafar ritme i confiança va i no els posa, posa a jugadors que venen de quinze dies de vacances mentre els que estan a la banqueta fa una setmana més que entrenen. La copa és ideal per a què els que tenen menys minuts agafin ritme i s’acoblin al sistema, que quan vingui la costa amunt de partits els puguis donar minuts en partits importants i que els teòrics titulars tinguin descans per a estar al 100%. Que no juguin demostra la poca confiança que té l’entrenador amb ells, per molt que de portes enfora parli meravelles.

El Barça té problemes greus defensius, problemes que no es tenien i que ara partit rere partit es fan palesos, no pot ser que qualsevol pèrdua en la sortida et costi un gol. El sistema del Barça es basava en la sortida de pilota del darrera, els equips venien a mossegar a dalt i s’aconseguia sortir de la pressió i a partir d’allà es generaven ocasions clares de perill, però es que ara ningú arrisca, es perden pilotes absurdes en zones molt perilloses i quan es perden amb l’equip sortint són un autèntic drama. Els mitjans i l’entorn ho estan tapant tot amb el tema arbitral, per no parlar dels problemes reals de l’equip, però la trista realitat és que s’estan encaixant gols amb extrema facilitat. A San Mamés es va fer una primera part lamentable, que els dos penals no xiulats van tapar, ahir igual, no tant el joc, perquè jo penso que va ser bo, però les errades greus defensives les va tapar el penal de Bruno. Però es que la caverna culer és tan patètica que no sap no defensar els interessos, és el que té el periodisme caspós, que es basa amb interessos econòmics, que no té el menor interès en aprendre, només els interessa quedar bé amb segons qui. Ahir vaig veure que s’indignaven amb el penal de Bruno que no xiula i a rengló seguit diuen que també li perdonen un penal a Mascherano, segons ells perquè intercepta la pilota, perquè té separat el braç del cos i bla bla bla. Ja fa uns quants anys que l’únic requisit indispensable per a saber si és penal o no és la voluntarietat, però bé la qualitat del periodisme és una altra història.

El principal problema que té el Barça és la manca de connexió entre línies, sobretot al mig camp, que no estan sent capaços de generar el joc suficient per a que els de dalt tinguin oportunitats de gol i per a que es surti bé des del darrera, el Barça s’ha acostumat massa a les transicions ràpides i s’ha oblidat del joc de possessió, tampoc ajuda que cada dia jugui un mig camp diferent o que es doni tan poca confiança als que estaven acostumats a fer-ho. Al Barça hi ha un problema evident de creació al mig camp, un jugador que aporti la pausa suficient per a donar el ritme i ordenar a l’equip, Iniesta ho fa puntualment però ell està més encarat als metres finals i Busquets tampoc té aquesta funció, al Barça li està costant massa trobar aquest mig que aporti creació i velocitat a la circulació, entre altres coses perquè les innovacions tàctiques de Lucho no ho permeten.

Tot i això el Barça no va fer un mal partit ahir, el principal inconvenient és que s’ha perdut punts on no tocava i ara s’està en una situació al límit que no ajuda, tots els partits són de vital importància i generen una sobre pressió als jugadors que no ajuda a que juguin tranquils. El partit d’ahir, sense haver perdut els punts a casa davant equips molt inferiors o deixar-se empatar al darrer instant amb el Madrid, seria un molt bon resultat a un camp molt complicat i on es va fer un bon partit. Les lectures haguessin estat positives, partit que mereixes guanyar però que et manca encert i acabes empatant. Però com ja s’ha perdut tants punts dona la sensació que qualsevol punxada és dir adéu a la lliga.

Ahir es va fer un partit molt acceptable, es va controlar el ritme i la possessió, es va generar joc suficient com per a guanyar a un Villareal que va posar l’autobús davant l’àrea i que ho va fiar tot a una cagada dels culers per a sortir a la contra i així va ser, els va sortir el pla a la perfecció, també és el que passa quan les coses no van bé, que tot són jugades de mala sort i desgràcies. En situacions com aquestes hi ha dues opcions, analitzar bé on estan els problemes, ser autocrítics i treballar per a millorar els defectes que estan mostrant, o tancar-se en banda i culpar de tot als àrbitres, a una mà negra i espolsar-se les responsabilitats, jo soc més de la primera la veritat.

Per acabar dir que em sembla fantàstic que els jugadors del Barça hagin decidit no anar a la gala de la FIFA, però no em sembla bé que hagin demanat disculpes i hagin posat l’excusa del partit de copa. Jo penso que amb dos collons havia de sortir Iniesta i al vídeo que han enviat dir que no han anat perquè se senten menyspreats, perquè pensen que és un puto negoci on no es té en compte paràmetres esportius i que tot és mediàtic i perquè estan farts de les manipulacions que fa la FIFA i la UEFA als sortejos. Si aquests organismes els la bufa que es queixin als mitjans i que parlin de conspiracions i d’ajudes a uns equips envers els altres, de que donin pilotes d’or injustes a gent que ha fet riure només perquè té més usuaris a twitter. Aquests organismes, com han demostrat avui que els ha fotut i molt que no es presentin, com els va fotre als de la lliga a la seva gala, el que els fot és que els jugadors no es pleguin als seus capritxos mediàtics, a que guanyin diners a costa de mostrar la seva imatge. Aquest és un bon camí, però de cara, no excusant-te per no anar quan realment el que estàs fent és protestar pel tracte que t’estan dispensant.

lunes, diciembre 19

Sempre Messi.

Ahir vàrem veure una altra actuació estel·lar del petit gran jugador Leo Messi de la qual tothom en parla i que no ens sorprèn a cap culer que seguim les seves peripècies cada jornada. La revista France Football ha rebut allaus de comentaris per les xarxes, fotent-se’n de la entrega de la pilota d’or a la vedette madridista. Entenc que l’aficionat neutral o inclús alguns merengues, no puguin entendre el perquè li donen la pilota d’or a un jugador que ha guanyat xampions i eurocopa però que no ha estat determinant en cap dels dos per aconseguir-ho, entenc que no puguin comprendre com potser que un any es mirin els títols, un altre els gols i que al final cada any segueixin uns criteris diferents per a poder premiar a qui ells volen. A mi l’únic que em fa pena de tot això és que d’aquí 20-30 anys quan un aficionat mirarà cap enrere, sense haver-los vist jugar, veurà que tenen pràcticament les mateixes pilotes d’or, quan un és un geni del futbol i l’altre és un jugador que no influeix en el partit, però marca gols de penal i d’empènyer-la.

Perquè qualsevol que es pari a pensar pot entendre el perquè de tot això, el futbol ja fa temps que és un negoci i l’únic que interessa són els ingressos, el rebombori mediàtic. Si li haguessin donat a Messi tots els anys la pilota d’or, que és el que havia d’haver passat perquè no hi ha jugador que se li acosti a una mínima comparació, aquest premi hagués perdut tota mena d’interès, no en parlaria ningú als mitjans i tindria zero repercussió mediàtica. Sempre en tot hi ha un esforç per a buscar l’àngel i el dimoni, el ying i el yang, la recerca del alter ego. En aquest cas li havien de buscar un antiheroi a Messi, un jugador que no desperti les simpaties generalitzades de tothom, que sempre sembla que estigui emprenyat, egocèntric. Malauradament per a ells, no en podien trobar cap igual de bo jugant a futbol, per tant van buscar al més mediàtic. Per tant tampoc cal donar-li moltes més voltes al tema de la pilota d’or, només riure quan veus com la caverna en treu pit mentre tot el món sap que fan el ridícul.

Ahir és un dels partits que dintre de molt de temps es recordarà com el partit que Messi se’n va anar de cinc tios amb un pam de terreny i que després va fer el mateix amb tres més, que va donar un recital de futbol un cop més. Els partits que juga Messi t’obliguen a mirar-los sempre, perquè potser estàs 40 minuts sense veure res que valgui la pena, però després durant 20 minuts veus coses que segurament no les veuràs mai més en la vida, aquest jugador és irrepetible, és un geni del futbol, no hi ha explicació. És com a les pelis de ciència ficció, quan es parla de gent amb superpoders, allò que posen com si estiguessis veient el que veu el superheroi i veus que ho veu d’un altre color, o que ho veu amb codi de uns i zeros. No hi ha explicació a com una persona fa tan fàcil el que altres jugadors no fan en la vida, la capacitat per a veure jugades on no les veu ningú, la capacitat de fer un dribling al moment exacte, una definició, la capacitat per a veure la jugada abans. Aquest noi té un talent innat, després quan l’entrevisten li pregunten com ho fa i no pot donar cap explicació, és una rapidesa mental per a veure el futbol que no té ningú. Ho dèiem la setmana passada davant Osasuna, quan parlava de la passada amb l’exterior a Suárez, que ja n’hi havia prou per a donar l’entrada com a amortitzada.

Ahir qualsevol que estigués al camp i va pagar el dineral que val una entrada, al descans es devia estar cagant amb tot de com havia llençat els diners. Però després va passar el que va passar i es un partit que recordarà tota la vida i que quan estigui en una tertúlia parlant d’aquest gol, podrà dir que ell va veure’l en directe, perquè per molta repetició i molta tonteria, la velocitat real d’execució només es veu al camp.

Com haureu vist estic parlant poc del partit, es que la primera part va ser una autèntica merda en quan a futbol, dos equips que estaven més pendents de no encaixar gols que de fer-los, que quan tenien la pilota la intentaven aguantar per a que no la tingués el rival però amb molt poc esperit ofensiu. És d’agrair que l’equip perico no va venir a tancar-se, cosa que va fer que es veiés una mica d’alternança de possessions però perill real zero. El Barça també estava espès i tots dos equips estaven fent molt bon treball amb la pressió avançada però després quan recuperaven no anaven cara a barraca amb ambició. De fet pràcticament no van xutar a porta cap dels dos. El gol va arribar més d’una errada dels pericos que no pas una jugada del Barça, van perdre la pilota en la sortida i la va recollir Iniesta per a fer una gran assistència des d’uns 40 metres en diagonal cap a Suárez, que com sempre la va rebre amb un control perfecte i sobretot una utilització del cos que li va servir per a sortir amb avantatge i que el defensa no pogués arribar mai a poder-li treure la pilota, és el que parlem sempre de Suárez, és el millor jugador que recordo amb 35 anys que tinc en quan a utilització del seu cos per a jugar a futbol.

La segona part ja es va animar una mica més, degut a l’aparició d’Iniesta en la creació i sobretot de Messi als metres finals, de fet la jugada meravellosa de Messi a sobre ve precedida d’una jugada individual fantàstica del manxec que li dona a l’argentí per a que s’acabi de lluir, que vaja si es va lluir!! Aquest gol va acabar amb el partit i encara més quan a següent jugada Messi se’n torna a anar de tres en un pam de terreny i li cau la pilota als peus d’Alba que la clava dintre amb un xut creuat. Llavors ja el Barça es va llençar descaradament a per la golejada i l’Español va aguantar com va poder, va fer fins i tot el gol de l’honor en una bona sortida al contraatac. L’equip perico també s’ha de dir que no va jugar amb massa violència, potser per les dos targetes primerenques d’un sorprenent Lahoz. A molts àrbitres els aniria bé entendre que el millor per a un partit no és arribar al descans sense ensenyar una targeta, perquè després es va escalfant el partit i acabes traient més targetes que de l’altra manera. El millor és treure targeta a les 2-3 primeres faltes susceptibles de ser-ho, que llavors ja poses un llistó que deixa clar als jugadors que no es poden passar amb les faltes. Per treure targetes els deu primers minuts, va tenir després un partit molt tranquil.

En l’apartat individual no hi ha molts jugadors que es puguin destacar, ja que en defensa es va exigir ben poquet a l’equip i en atac tampoc van brillar amb excés els altres jugadors. Suárez va estar una mica apagadot i Neymar no li va sortir pràcticament res del que va intentar.

Per tant destacaria a tres jugadors, a Iniesta, a Masche i a Denis Suárez. El manxec va fer un partit molt complert, va marcar el ritme de partit en tot moment i va intentar desequilibrar en jugades individuals, que a la segona part li van sortir més que a la primera, a part de fer la passada del primer gol va participar activament en les jugades posteriors. En el cas de Mascherano va fer un partit bestial a l’hora d’anticipar per a que el rival no rebés amb avantatge amb zona perillosa, es que els altres defenses pràcticament ni van tenir que intervenir, perquè ell va estar molt pendent d’on arribaria la passada important per a començar la jugada, per part dels pericos i en tot moment va estar encertadíssim, guanyant tots els encreuaments directes i a l’hora de tallar possibles contres després de serveis de pilota aturada de l’equip blaugrana. En el cas de Denis Suárez el volia destacar perquè sempre que juga dona un rendiment notable, és un jugador que pot jugar a moltes posicions i per aquest motiu el fa molt important quan està al camp. La diferència que té amb Rakitic per exemple, és que per al joc del Barça actual, on els interiors s’obren més cap a banda per a donar espais entre línies per a que entrin Messi i Neymar, el jugador gallec té més interioritzat el joc per banda, perquè tant a Sevilla com a Villareal va ocupar aquesta demarcació, llavors no pateix tant per a generar des de la banda. Amb això no estic dient que sigui millor que el croat, simplement que s’adapta millor a aquesta situació. Ahir per rendiment no mereixia sortir del camp, però la gestió de minuts per a que els suplents no perdin la forma també és necessària.

Ara partit de copa i aturada per nadal, una aturada que ve al pitjor moment possible perquè el Barça estava tornant a agafar velocitat de creuer, esperem que no pesin massa els torrons perquè toca un partit molt difícil a camp del Villareal, coses del calendari, però bé si van a l’assemblea de compromissaris i ningú li recrimina res al president, serà que estan tots els socis contents de que al Barça se li’n fotin a la cara.



lunes, diciembre 12

Progressa adequadament.

El Barça va jugar probablement el millor partit fora de casa de la temporada, també s’ha de tenir en compte que jugaven contra un dels cuers, però aquest any sense anar més lluny s’ha tingut molts problemes davant aquest tipus d’equips, inclús a casa. Va ser el millor partit de la temporada perquè va ser un Barça totalment reconeixedor del que acostumava a fer quan era imparable, una pressió avançada, un control total del partit i moviments constants a dalt per a descol·locar al rival i que es generin espais. No sabrem mai si realment va ser per un gran treball del Barça o per les limitacions dels jugadors navarresos, però el partit, excepte els primers 7-8 minuts de la segona part, va estar totalment controlat per part del Barça.

Al control posicional i a la pressió avançada per a poder recuperar a camp contrari, se li va sumar un moviment tàctic molt determinant al partit, ja que tant Arda com Messi entraven en diagonals cap al centre i generaven una superioritat total al mig camp, si li sumem que els dos laterals es van projectar ofensivament contínuament, això va generar que el domini fos total, a més els dos centrals, sobretot Umtiti, van fer molt bones conduccions que van generar encara més superioritats.

Ofensivament va ser un dels partits on més ocasions es van generar, als quinze minuts ja podien anar guanyant perfectament 0-3, però veient el partit generava una mica d’incertesa perquè s’apropava perillosament a ser el típic partit que generes ocasions claríssimes per a golejar i la manca d’encert fa que es vagi generant ansietat i que amb una jugada aïllada et marquin un gol de xurro i et toqui anar a remolc, llavors amb el rival amb l’autobús posat davant l’àrea. Quan ja n’havien fallat unes quantes una jugada aïllada acaba amb un xut de De las Cuevas que per poc no clava de rebot Oriol Riera. Després es generen moltes més ocasions i arriba el pal de Sergio León. Que només van ser dues ocasions que comparades amb les moltíssimes del Barça són una anècdota, en tot moment el Barça va donar sensació de marcar, però la falta d’encert hagués pogut complicar molt el partit, com va passar davant equips com l’Alavés. Sort que va arribar la jugada marca de la casa de Messi que va decidir el partit i ja tot va ser molt més fàcil, el gol va arribar quan Osasuna estava més envalentonat i els va tallar les ales de cop.

Un altre cop Messi, Messi dependència, diuen els de la caverna. Com no has de tenir dependència quan tens al millor jugador de la història al teu equip? Entenc que ells, que tenen a la vedette que no genera res de joc i que fa gols de passada de la mort o de penal, no entenguin que pugui haver un jugador tan determinant que trenqui els partits per ell mateix, però quan el tens, és totalment normal que passin aquestes coses. La jugada marca de la casa que es casca per assistir a Jordi Alba és fabulosa, igual que el gol que fa que se’n va de quatre jugadors per a marcar amb tota la tranquil·litat del món. Si aquest gol i el partit que va fer, el fa qualsevol altre, estem tota la setmana veient repeticions i articles parlant-ne, però és al que ens ha acostumat aquest geni del futbol, ho fa tan sovint i cada cop fa tantes coses, que ens ho prenem com una cosa normal. La passada amb l’exterior que li fa a Suárez, els primers minuts de partit, que el deixa tot sol davant el porter, només per aquesta jugada l’aficionat navarrès ja va poder donar l’entrada per amortitzada, apart de tot el que va venir després, que va fer un autèntic recital. Els partits de Messi per la tele són una passada, però on es veu realment el que és Messi és en directe, a velocitat real. Ara que li tornaran a donar una pilota d’or comprada a la vedette madridista, suposo que li donaran la pilota mirant al terra, de la vergonya que els hi deu fer donar-li quan l’argentí està donant recitals de futbol partit rere partit. De veritat que no s’entén que aquest personatge tingui quatre pilotes d’or, sobretot quan no tenen la més mínima lògica, quan li van donar sense guanyar cap títol en tota la temporada quan Ribery havia fet triplet. Ara que no està fent res, que a la xampions no va aparèixer per a res ni a semis ni a la final, quan a l’eurocopa va jugar deu minuts de la final i tampoc va fer res a les semis, resulta que li donen perquè els seus equips han guanyat la xampions i la eurocopa. Se suposa que t’ho han de donar si ets decisiu a la consecució del títol, perquè sinó perquè no li van donar a Ribery? Aquests tipus de trofeus la gent se’ls ha de prendre com una pantomima, perquè no tenen cap tipus de coherència, per a començar quan donen un trofeu individual a un jugador perquè hagin guanyat títols els seus equips. Però bé, tots sabem com van aquestes coses, només importa el negoci, l’única llàstima de tot això és que d’aquí uns anys, quan la gent mirarà les estadístiques, la gent que no els haurà vist jugar, els posaran a la mateixa alçada a tots dos, quan no li arriba ni a la sola de la sabata. Com li expliques llavors a aquesta gent que era per un tema de màrqueting i no per mèrits reals? Igual que com expliques d’aquí uns anys, als que diuen que el Madrid té 11 xampions, com van guanyar les cinc primeres consecutives?

Però bé tornem al partit, la millor notícia possible és que alguns jugadors teòricament suplents estan fent un pas endavant i estan demostrant que poden donar relleus de garanties als titulars, alguns inclús poden competir amb els titulars per a que no s’acomodin. Ja vàrem veure els dos darrers partits que Aleix Vidal si el posen pot donar un molt bon rendiment, encara que no entenc perquè després al següent partit no va ni convocat, a no ser que hagi de tenir minuts els dos darrers partits de l’any. El que està passant amb aquest jugador no s’entén, algun dia ho haurà d’explicar algú, encara que té pinta de ser un nou “cas Bartra”. Els altres dos que feia referència són Arda i André Gomes. El turc va fer un partit molt correcte, igual que el dia de xampions, és un jugador que pot donar descans a Neymar i que en un moment donat també ho pot fer amb Iniesta, partint des de banda és on està rendint millor al Barça, ja no parlo dels gols, parlo de la influència al joc quan entra cap al centre i ajuda al joc de creació o entra a la zona de rematada. En el cas de Gomes, el portuguès va jugar el millor partit amb diferència des que està al Barça, encara que continuo veient-lo una mica desganat, va fer un molt bon partit, tant en la zona creativa com sobretot a l’hora de recuperar pilotes per col·locació quan el rival estava sortint al contracop. Està bé que es vagi integrant perquè així li posarà les piles a Rakitic.

El millor evidentment va ser Messi, va ser el que cada cop trencava l’entramat defensiu amb una conducció, driblings i a l’hora de filtrar passades, tampoc m’estendré massa perquè ja he parlat abans, simplement esperar que continuï al màxim nivell i sobretot que s’impliqui a l’hora del treball col·lectiu perquè és molt necessari. El va acompanyar un Suárez que sempre està al lloc que toca i que cada partit dona lliçons tàctiques a futurs davanters, va mancar-li una mica d’encert al començament de partit però ho intenta fins a l’extenuació i la seva gana a l’hora de buscar el gol i a l’hora de recuperar pilotes és indispensable en aquest Barça.  

El mig camp va funcionar a un molt bon nivell també, van ajudar a la pressió avançada als davanters i van fer que l’equip estigués molt junt i ben col·locat quan perdia la pilota, a base d’ordenar l’equip amb la pilota, una cosa que saben fer com ningú Iniesta i Busquets. Quan ajuden els de dalt un mica i estan tots dos al camp, es veu un Barça totalment diferent, un Barça més dominador i que rep moltes menys ocasions.

Sobretot si els defenses es coordinen amb les altres dues línies i no trenquen l’equip per acular-se per la por d’encaixar un gol, el partit de dissabte tenia el perill de tenir molt espai al darrera de la defensa, però amb dos laterals com Alba i Sergi i dos centrals que no són excessivament lents, es poden perdre aquest tipus de riscos. Tant Alba com Sergi Roberto van pujar constantment a l’atac i van ajudar molt a l’hora d’obrir espais al centre del camp, per a que els dos extrems poguessin aprofitar els espais entre línies, apart no van sofrir massa en defensa. Els dos centrals van guanyar tots els duels aeris i cada cop que tenien la pilota la jugaven amb criteri, de Piqué no cal dir molt més, està a un nivell de millor central del món, si al costat té a un Mascherano que el coneix molt bé o en el cas d’ahir a un Umtiti que s’ha adaptat fantàsticament a can Barça, només podem esperar coses bones a nivell defensiu. L’únic problema serà quan torni Mathieu que els partits que jugui serà tot un desastre, però almenys ara podem dir que hi ha tres centrals decents per a poder anar rotant i per a poder competir entre ells per a ser titulars en partits importants. Ara només falta trobar un central jove amb projecció que vagi tenint minuts i es vagi adaptant al sistema Barça acompanyat de jugadors de garanties com aquest.

La millor notícia és que els darrers partits s’està veient el Barça que hem vist els darrers anys i que torna a les seves arrels futbolístiques, un Barça que no està partit entre els que ataquen i defensen i que estan jugant tots col·lectivament.

Per últim comentar el tema del sorteig de xampions d’avui. No crec que tingués cap dubte ningú que al Madrid quedant segon li tocaria un dels rivals més febles que van quedar primers i que al Barça li tocaria un segon temible. A mi ja no em sorprèn res en absolut, ni quan manava Blatter soci d’honor del Madrid, ni quan ho va fer Infantino ni ara que ho fa un seguidor declarat del Madrid i reconegut fan de Cristiano Ronaldo. Estava cantat que passaria, ja portem massa anys seguits de tanta sort d’uns i mala sort d’altres, curiosament des que va marxar Laporta i Rosell es va posar al capdavant de la ECA. Que hi farem, s’haurà de lluitar contra tot i contra tots, per a guanyar una xampions hi ha dos camins, o ser millor que la resta o que t’ajudin a guanyar-la jugant contra l’equip més fàcil de cada eliminatòria, el Barça com ja fa anys, haurà d’intentar guanyar-la per la primera opció, com la darrera que va jugar contra els campions de totes les lligues potents pel camí. A mi el que m’indigna profundament és l’actitud del club, que encara després del sorteig surt a criticar el sorteig i posant a la web el vídeo de Lucho dient que ens tocaria el pitjor possible, com dient que tot això està preparat. Si penses que està preparat, el que has de fer és lluitar per a que la bola calenta sigui la del teu rival, no anar plorant mentre no fas la feina per la qual t’han votat els socis i et passes els dies buscant negocis per a les teves empreses privades a costelles del Barça.



domingo, diciembre 4

Tornant als orígens.

El Barça ahir va desaprofitar una ocasió per a retallar punts i apropar-se al Madrid a la classificació, en un partit que es va deixar empatar al minut 90 quan ja tenien tota la feina feta, un empat que fa mal tal i com va anar el partit.

Perquè el Barça es va deixar dos punts per no resoldre amb un altre gol el moment que tenien al Madrid estabornit al terra i que només faltava rematar-lo. Per això fa mal l’empat, perquè si et passa com a Anoeta que no ets superior i al final encara empates et queda un millor regust de boca, però ahir quan pots guanyar folgadament i acabes empatant per errors teus, la cosa es va molt més difícil de digerir.

Perquè per molt que escoltem alguns “periodistes” i “analistes” dir que el Madrid va ser millor és una autèntica milonga. Es basen amb els números estadístics freds, sense recolzar-ho amb imatges i a partir dels números fan una teoria. Diuen per exemple que el Madrid va ser millor que el Barça a la primera part perquè segons ells va xutar 7 vegades a porta, 4 entre els tres pals. És el que té agafar dades estadístiques i ja està, quan d’aquests quatre xuts a porta, l’únic realment que ha d’aturar Ter Stegen és un xut potent que fa escorat la vedette madridista que va al pal del porter, que Stegen atura sense problemes, els altres “xuts a porta” l’únic risc que tenia per al Barça és que a Stegen li agafés una lumbàlgia de tant d’acotxar-se a agafar les pilotes que arribaven mansament. Però clar, això no importa, es diu que van xutar X cops a porta i que per això un equip és millor que l’altre, així no cal mirar res més, anem a lo fàcil.

També es parla que el Madrid va donar més sensació de perill en aquesta primera part. Home, és una qüestió d’estils. Si el Barça va a pel partit i a jugar en camp contrari i el Madrid surt a la contra, sempre donarà més sensació de perill, perquè quan ataca al contraatac surt amb superioritat numèrica i tot el camp per córrer. Clar que sembla més perillós a la vista del espectador, si el Barça ataca contra deu jugadors davant la seva àrea i el Madrid ataca en superioritat a camp obert, evidentment que la sensació és de més perill. Però la trista realitat per als merengues és que el Madrid va sortir a jugar com un equip petitet que lluita pel descens, a defensar tots al seu camp posicionalment i a preparar petits paranys per a poder sortir a la contra, petits paranys de dos contra un i pressió intensa quan un dels dos laterals estava en zona ofensiva o quan la passada arribava entre línies a un jugador al mig del camp. D’aquests paranys va arribar l’únic perill del Madrid que va aprofitar per a sortir en contraatac. Si un equip que se suposava que venia a finiquitar la lliga, que tant bons són i que tant bé estan, ve a jugar com un equip que es juga el descens, no se quin mèrit té, ni tàctic ni tècnic. Però clar, estem en un moment on el periodisme està sota mínims i la crònica canvia un 100% si el resultat acaba 1-0 que no pas si al final empata Ramos al minut 90.

El Madrid perdent 1-0 i amb la necessitat d’empatar, va fer el “brillant” canvi tàctic de treure a Isco i posar a Casemiro. Un canvi lamentable que explica la qualitat com a tècnic de Zidane, un Madrid que perdent 1-0 es va continuar defensant amb tots els jugadors a camp propi intentant mantenir el marcador per atacar els darrers deu minuts de partit. Però es que a més aquests darrers deu minuts no va fer un canvi tàctic ni va variar en excés el seu joc, va treure un davanter més i es va dedicar a bombardejar l’àrea blaugrana des dels dos laterals. Però bé, com tenen la flor al cul i la pilota va acabar entrant, doncs ja tot és meravellós. El partit que va fer el Madrid aquí és per a ser molt optimistes, perquè porta dies que està guanyant o empatant per la seva flor al cul, però no sempre es pot tenir aquesta sort i llavors ve quan es punxa, perquè el joc que despleguen és molt mediocre.

El partit del Barça va ser més que acceptable venint d’on venien. Jo entenc que l’afició pugui voler més, però no és fàcil jugar contra un equip com el Madrid que té els jugadors que té i que qualsevol petit error et pot costar un gol. Des del sofà és molt fàcil demanar que es generin més ocasions, que s’arrisqui més i que es vagi descaradament a l’atac, però després tens un mal dia amb la passada i et passa com la segona part davant el City a Manchester. No és fàcil jugar amb la tensió que saps que no pots perdre cap pilota en zona de creació, generar ocasions quan tot el teu rival està tancat al seu propi camp esperant l’errada per a sortir com a llamps al contraatac. Malgrat això el Barça va sortir molt concentrat, sense arriscar en la passada i contenent prou bé els contraatacs blancs, no generava massa perill però competia sense cap problema, amb un Messi movent-se per tot el camp i rebent les “carícies” dels jugadors blancs, que no desaprofitaven l’oportunitat de cascar-lo cada cop que el tenien a tir, amb la corresponent barra lliure de l’àrbitre que va sortir a passar desapercebut.

La segona part va arrancar igual, amb igualtat, donava la sensació que el partit es resoldria amb algun petit detall, ja fos amb una errada defensiva, una pilota aturada o una genialitat individual. D’una pilota aturada va arribar el gol de Suárez, que va ser un cop bastant fort per al Madrid i una pujada moral per al Barça, que va jugar els millors minuts del partit i va generar ocasions de sobres per a guanyar folgadament. De tant perdonar li va donar ales al Madrid, que els darrers deu minuts es van dedicar a penjar pilotes des de tots els racons possibles, cosa que va fer que el Barça s’acabés tancant amb excés. Quan passa això és habitual que el rival s’acabi tancant, perquè els refusos aèries cauen als peus dels jugadors que estan intentant empatar, refusos que van a corner, faltes que et xiulen, etc. L’equip que defensa estan al seu camp refusant pilotes i llavors quan la controlen no hi ha gent al davant per a poder fer-los les passades, això fa que es perdi molt ràpidament la pilota. El Barça va caure en el parany de voler sentenciar en una contra, quan el que havia de fer és joc de possessió i que passessin els minuts, sobretot faltant tant poc per al final, però bé també és fàcil de dir des del sofà. Ahir però es va veure un equip conjuntat i es va veure un Barça solidari en la pressió que feia temps que no es veia, perquè per això es necessita que els de dalt s’impliquin com ho van fer ahir, es va recuperar la pressió avançada i això va suposar moltes recuperacions de pilota i moltes jugades que es van avortar abans que arribés a ser jugada de perill del rival. La sortida d’Iniesta també va suposar una diferència enorme a l’hora de jugar amb criteri i de donar la velocitat adient al partit en tot moment, llàstima que els darrers minuts no hi havia 4 o 5 Iniestes al camp. És la diferència quan hi ha un jugador al mig camp, amb la pausa suficient per a parar la pilota aguantar o fer dos o tres passades, a priori que no valen per a res, però que suposen un tot dintre del funcionament col·lectiu.

Es parla també d’errades de Lucho amb els canvis de Gomes per Arda i de Neymar per Dennis. Resulta que tots dos són per molèsties físiques, però clar és més fàcil acusar a l’entrenador sense saber una merda. Com passa amb el gol del Madrid, que assenyalen als jugadors que estan a la frontal dient que s’inhibeixen de la jugada, sense tenir ni puta idea si estan per a defensar el refús i per a sortir a la contra o quina és la seva funció. El gol ve perquè se li fa un blocatge de bàsquet a Piqué que no pot seguir a Ramos, no per una errada de marcatges, uns blocatges que se suposava que els àrbitres havien de perseguir, però clar, segons l’equip que el faci. També assenyalen Arda per la falta que provoca el gol rival, com si no haguessin hagut altres faltes laterals i corners els altres vuit minuts anteriors i que si que es van treure sense problemes. Però clar, s’ha de trobar explicació i culpables i és el més fàcil culpar als “dèbils”.

Sota el meu punt de vista l’única possible errada de Lucho amb els canvis va ser escollir a Rakitic en lloc d’André Gomes quan surt Iniesta. Possible perquè no se si va ser perquè estava tocat o si era per un tema tàctic, però per a mi estava jugant molt millor que Gomes, tant a l’hora de jugar la pilota com sobretot a l’hora d’ajudar en la pressió i defensivament. Gomés tindrà tota la qualitat que sigui, és jove i té marge de millora, però el que ha de millorar més és la intensitat amb que surt als partits. Se li pot perdonar gairebé qualsevol cosa, acaba d’arribar i necessita temps d’adaptació, però no es pot permetre sota cap concepte l’apatia i la poca sang amb la que juga, un jugador que costa el que ha costat s’ha de menjar la gespa i en el seu cas és com si no anés amb ell la cosa. Què vols més que jugar un clàssic per a jugar totalment motivat i a plena intensitat? No ho entenc la veritat.

Tampoc em va agradar gens el partit de Neymar, ja no parlo de l’ocasió que no pot fallar mai de la vida, perquè Messi també en va fallar una i és el millor jugador de la història, es que va oferir la seva pitjor versió, sense cap desequilibri, perdent els papers amb facilitat, més pendent de protestar que de jugar, però el pitjor de tot van ser les errades que un jugador de la seva categoria no pot tenir, com controls i tocs de pilota incorrectes. Em sembla que quan exigeixes cobrar a preu de supercrack, després al camp també has d’oferir un rendiment d’acord amb el que cobres. Molt mal partit la veritat, encara que fes la passada del gol de Suárez, va influir molt poc amb el joc de l’equip.

Els seus companys de davantera van estar bastant millor, Messi va baixar a rebre i va intentar generar joc, es va moure per tot el camp i gairebé tot el perill va sortir de les seves botes, va estar desencertat cara a porta amb una jugada important però no va ser un partit apàtic i de no participació en el joc. En el cas de Suárez va mossegar com sempre, va treballar per l’equip i la que va tenir la va clavar. L’únic però a tots dos potser va ser que no van resoldre bé jugades que haguessin pogut ser molt més perilloses, per aguantar massa la pilota o per errar una passada. Almenys ahir tant ells dos com Neymar van treballar molt en la pressió i les cobertures, que és el que haurien de fer cada partit si realment es vol guanyar una lliga.

Els dos millors jugadors del partit van ser Iniesta i Busquets, amb bastanta diferència respecte la resta. El manxec es va notar moltíssim la seva sortida al camp, va aportar tranquil·litat a la circulació de pilota i sobretot senti, molts cops juguen dos jugadors de perfil molt similar i no acaben de quallar junts, com el cas d’ahir, Rakitic i Gomes juguen al mateix. Es necessita un jugador que tingui sobretot la calma per a poder aguantar la pilota i que tot l’equip es col·loqui ofensivament. Molts jugadors en quan veuen una mica de pressió se la treuen de sobre, ahir Iniesta l’aguantava fins que li venien dos jugadors i li facilitava la sortida al company del costat, donant-la al moment exacte i eliminant als dos tres jugadors que el pressionaven, de la jugada següent. Aquesta pausa ara mateix és l’únic que la pot aportar quan no està el manxec, la resta són molt directes i de joc d’anada i tornada, Denis la podria assolir també amb el pas del temps, però els altres no tenen aquesta qualitat.

Busquets va ser el millor del partit, va tornar a recordar al millor Busquets, també ajuda que l’equip va pressionar i que va estar molt més junt entre línies, que tots van treballar plegats, cosa que li fa la vida més fàcil al de Badia. Partit completíssim que demostra que Busquets no té cap problema físic ni mental, el que passa és que quan l’equip no acompanya no pot fer miracles.

La defensa va estar a un molt bon nivell també, van concedir molt poques ocasions de gol i van replegar molt bé quan perdien la pilota al davant, Piqué al nivell habitual i els dos laterals van complir amb escreix quan tenien la feina més complicada, ja que el Madrid té dos laterals molt ofensius. Mascherano també va estar a un nivell molt alt, el que acostuma en partits importants, l’argentí pot tenir alguna errada durant el partit, però la intensitat i el compromís no hi falta mai.

Ter Stegen va alternar llums i ombres. En realitat no va tenir massa feina, ja que el Madrid no va inquietar amb excés durant gran part del partit, amb els peus va cometre poques errades encara que no va arriscar massa. Sota el meu punt de vista hagués pogut sortir a la jugada del gol, li rematen de molt a prop i probablement si hagués estat un metre més endavant pot arribar a blocar la pilota, però si un porter no té aquesta qualitat costa que la millori, depèn molt de la confiança del moment i ara no se’l veu massa confiat. El gol la pot aturar perquè la toca, però li rematen de molt a prop i no es pot considerar una errada seva.

La millor notícia del partit és que el Barça va demostrar que pot seguir competint i fent un bon futbol i es va veure que el Madrid té la flor al cul i jugant així no serà ni el primer ni el darrer partit que empatarà. Queda molta lliga i molts de punts en joc, veurem a final de temporada qui acabà rient.



lunes, noviembre 28

Inexplicable.



El partit d’ahir no té explicació possible, és el que es parla sempre de camps maleïts i històries diferents que no tenen explicació, Ja van començar escollint camp de forma diferent que anteriors partits, per superstició, però es que van sortir com si ja tinguessin clar que es perdria, derrotats, sense ànims i sense cap tipus de ganes de guanyar.

La entrada d’aquesta setmana segurament serà la més curta que escriuré mai, perquè té poquíssimes coses dignes de menció en quant a aspectes positius. El partit d’ahir és un més dels que es trobarà el Barça aquesta temporada, que vindrà de jugar un partit entre setmana exigent de xampions i que el seu rival estarà tota la setmana preparant específicament aquest partit. Quina diferència hi ha amb enfrontar-te a aquests o d’altres que juguen a Europa? Doncs coses com les que vàrem veure ahir, els equips que juguen competicions durant la setmana, surten igual de forts que els altres, però arriba un moment del partit, normalment faltant 20-30 minuts, on es produeix la davallada física a la pressió i el Barça pot jugar una mica més còmode perquè ja no es veuen tant amenaçats amb la pèrdua perillosa.

En el cas d’ahir, la Reial no juga res i va poder arribar fins al 90 amb capacitat per a pressionar molt a dalt. També es va diferenciar de la resta de partits que el Barça ha punxat amb què molts cops es produeix una pressió avançada i el rival quan recupera ataca també molt ràpid, llavors es genera un partit d’intercanvi de cops on hi ha molts més espais i on els de dalt poden tenir presència al partit. En el cas d’ahir la Reial quan recuperava no atacava ràpid, jugava amb paciència i amb molt de sentit la pilota, fins al punt que va tenir més possessió que l’equip blaugrana. L’equip basc ahir va jugar com ho feia el Barça de Pep, atacant amb molt de criteri i ordre, pressionant moltíssim i de forma avançada quan perdien la pilota. Això va fer que el Barça no es podia fer amb el control del partit i tampoc podia trencar a l’esquena de la defensa, perquè quan tenien la pilota molts cops se la treien de sobre i quan la perdien tampoc la podien recuperar perquè no estaven jugant de forma ordenada.

Tampoc vull fer sang de forma individual perquè el problema d’ahir va ser col·lectiu. Molts assenyalen jugadors de forma equivocada, perquè ho fan de forma molt interessada. Uns culpen a defenses perquè van perdre moltes pilotes i en van recuperar poques, d’altres acusen als del mig camp de no donar opcions als de dalt i de fallar moltes passades i altres que els de dalt no van estar a l’alçada.

Realment és tot una conseqüència de que no va bé ningú, perquè els defenses se la treien de sobre perquè no tenien opcions de passada, els davanters no van rascar bola perquè no els van donar pilotes en condicions i els del mig quan baixaven a rebre els passava la pilota per sobre dels caps. De la forma que va pressionar la Reial, haguessin hagut de baixar tant els de dalt com els mitjos a ajudar a la defensa a sortir, arriscar una mica les passades i fer-se amb el control de l’esfèric. Però clar, si tots estan a camp propi, es produeix un embús dels que pressionen amb els que intenten controlar la pilota i no hi ha espai físic per a jugar. Llavors és quan havien d’aparèixer els de dalt per a trencar amb jugades individuals, realment només ho van poder fer a la jugada del gol.

Però no es pot acusar a la defensa quan els de dalt no baixen a tapar espais, ni es pot culpar al mig només quan no té opcions de passada, ni als davanters quan no reben pilotes. No pots dir que Messi ha fet un mal partit quan s’ha tornat boig buscant espais per a jugar i no rebia pilotes, o a Suárez que feia els moviments a l’espai i quan el veien ja estava en fora de joc.

Quan el Barça no juga com a equip i juguen amb les línies partides, el Barça és un equip molt vulnerable, Busquets no pot cobrir tots els espais, els mitjos es troben massa separats dels davanters i els defenses es troben molt indefensos i sense sortides clares de pilota, això fa que li passin el marró a Ter Stegen, que com la va cagar a camp del Celta ara no es complica la vida.

En aquest tipus de partits es necessita que arrisqui tothom, des del porter als davanters. Clar si no ho fa ningú i s’està molt imprecís amb la passada, es genera un seguit de pèrdues de pilota que fa que no tinguis el ritme de partit, si a sobre agafes un equip en ratxa que està amb la confiança pels núvols i en un molt bon moment de joc et trobes coses com la d’ahir.

Però bé estem a novembre i queda molt de cara a la lliga, sense anar més lluny aquesta setmana si es guanya el clàssic et pots posar a tir d’un partit. També es veurà un altre Barça, ja que aquest equip té el problema amb la MSN que també té el Madrid amb la BBC, que no tenen la capacitat de treball que es necessitaria per a que tot l’equip rutllés més en quant a la pressió i la capacitat defensiva i de recuperació. Quan tens aquest tipus de davanters es juga molt a la carta, perquè realment corren i pressionen quan ells volen, jo espero que al clàssic mostrin una mica més de ganes i d’implicació a l’hora de treballar quan es perdi la pilota. Ahir va ser una mica emprenyador veure com Neymar es quedava protestant en lloc de perseguir al seu marcador, que atacava amb superioritat al lateral blaugrana. Si li sumem que André Gomes ahir va fer un partit vergonyós, sense cap sang de res, doncs es generava un colador immens per la banda d’Alba. Clar, els mitjans li fan la culpa al lateral i diuen que no està bé i que és culpa d’ell, sempre és més fàcil que atacar al crack i al fitxatge nou. Per això deia que no vull personalitzar, perquè és tot una cadena. Messi tots sabem que es dosifica i el treball queda per a Rakitic i Sergi Roberto, però clar la culpa és per a tots dos, no atacaran a Messi. És molt complicat personalitzar quan un equip juga tant malament tothom, quan ningú fa la seva feina.

Ara també han sortit els il·luminats que diuen que repetir onze es va notar físicament i que hagués hagut de fer canvis. Són els mateixos que després quan es punxa amb el Màlaga diuen que les rotacions són un mal invent. Al final és un mai estar content i el fotre merder per a vendre paper i minuts mediàtics.

Només ens queda seguir confiant amb aquest equip que tant ens ha donat als amants del futbol i que seguirà donant, si es guanya fantàstic i si no es guanya doncs s’haurà de donar les gràcies pels anys oferts fins ara. Jo de moment em resisteixo a matar a ningú per un partit dolent, molt dolent, el pitjor en anys, però que no deixa de ser un partit, dissabte a emplenar el camp i animar com si s’anés deu punts davant. L'important és que els jugadors han fet autocrítica i tenen clar on estan els errors, temps n'hi ha de sobres per a solucionar-ho.



domingo, noviembre 20

L’important és com acaba.


Ahir el Barça va punxar a la lliga i es va posar a quatre punts del Madrid, com sempre ja han aparegut els tribuners i els pessimistes que ja veuen la lliga perduda, els mitjans com és habitual ja és tot un dalt a baix i poc més que s’ha de fer fora a tothom i portar jugadors nous. No deixa de ser curiós com els mateixos que a començament de temporada parlaven de millor planter de tots els temps, que comparaven si era millor planter que el del Madrid, que parlaven de la bona gestió en fitxatges, ara resulta que ja no val cap dels que han vingut ni dels suplents que ja hi havia.

Ahir però es va produir un fet insòlit que va deixar a tots els mitjans bocabadats, ja que ningú es va aturar en zona mixta per a parlar amb ells. Evidentment que s’ho van prendre fatal, els van desmuntar la paradeta que tenen muntada per a crear i buscar generar polèmiques o frases per a treure de context i poder manipular. Jo espero que no sigui un fet aïllat i que sigui una constant per part dels jugadors. Em vaig alegrar profundament quan el combinat argentí va sortir a dir que no parlarien més amb la premsa, per burdes calumnies i manipulacions i per tota la merda que arriben a publicar. En el cas blaugrana, ja fa temps que dic que la caverna blaugrana no mereix els privilegis i els ingressos a costelles del club que tenen, perquè són un entorn molt nociu i no fan més que fotre el peu al coll quan els jugadors estan pel terra ja.

Aquesta setmana és un exemple més, però són tan mediocres que sempre fan el mateix, agafen el resultat i miren qui feia falta a l’equip i a partir de llavors agafen dades, comparen números freds sense posar en context i es munten una teoria al seu gust. Avui ja tot era que es va perdre perquè no estava Messi, que si dependència i bla bla bla. Com si el Barça ahir no hagués pogut guanyar sobradament per ocasions i per joc desenvolupat els 90 minuts. El Barça pateix sempre en aquest tipus de partits post-seleccions, és una realitat que ho pateix més que altres equips, perquè la majoria dels jugadors claus fan molts quilòmetres per a jugar partits duríssims, amb un estrès que passa factura, com la indisposició de Messi per exemple. Són partits on el rival, normalment amb la majoria de jugadors entrenant durant 10 dies a ple rendiment, preparant el partit, planten dos línies de 5 tios davant la seva pròpia àrea.

Tampoc ajuda que sempre que tornen de seleccions juguin a la pitjor hora possible i que els toqui un àrbitre mediocre. No és una casualitat que els dies que es punxa o es rep un arbitratge mediocre, casualment s’ha designat a un dels pitjors àrbitres de la temporada anterior. Si agafem la classificació de l’any passat, traient els que van baixar de categoria, ens trobem que el primer per la cua és Vicandi Garrido, àrbitre amb el que el Barça ha perdut aquesta temporada amb arbitratge lamentable, després ve Melero López, el que va xiular el partit davant l’Alavés, després ve González González, que per sort encara no ens ha xiulat aquest any perquè sempre la caga, després a la llista va Jaime Latre, el que va xiular al camp del Sevilla, el següent és català i després ja va l’àrbitre d’ahir. Casualitats? Ni de conya. No deixa de ser curiós veure totes aquestes “coincidències” i veure que al Barça ahir li van tangar dos penals i un gol legal que li anul·len, mentre al Madrid quan l’Atlètic més apretava per a empatar, li xiulin un penal surrealista per a que pugui posar el 0-2 al marcador. Això són coses totalment atribuïbles al poder institucional de cada club, cosa que a can Barça brilla per la seva absència, ells ja tenen prou amb anar de soparets amb els de Rakuten, que és l’únic que els interessa, la pela i els seus negocis. Però això no ho veurem a cap mitjà de la caverna culer, no sigui cosa que el president s’enfadi i els talli l’aixeta dels productes de merchandising i filtracions.

És més fàcil matxacar als jugadors, que total a ells no els reporta res, igual els fan les entrevistes i al mateix temps poden llençar-los merda que no reaccionen mai. Per això només puc fer que aplaudir la decisió de no parlar amb els mitjans, espero que sigui més duradora, que se n’adonin que han de fer les coses bé per a poder gaudir de privilegis.

Perquè l’anàlisi que es va perdre perquè no estava Messi ni Suárez i que es va jugar malament i que tot és un desastre, perquè la piloteta no va voler entrar, no tan sols és mediocre, sinó que falta a la veritat. Els mitjans han de tenir la responsabilitat d’informar el que passa, no crear corrents d’opinió, perquè qualsevol que llegeixi o vegi els programes brossa esportius que no hagi vist el partit, pensarà que va ser un autèntic desastre i la realitat és que no va ser així. El Barça va sortir molt concentrat al partit i va intentar moure la pilota amb sentit i donar velocitat. És una mica complicat quan tens al camp a Neymar i Rafinha, dos jugadors que abusen del toc, però tot i això es va intentar, com sempre davant una defensa de deu jugadors a la seva pròpia àrea, és molt complicat. Tot i això a la primera part es van generar ocasions de sobres per a resoldre el partit, jugades que normalment acaben en gol i que no ho van fer, en part per l’actuació del porter, que també juga. La segona part encara es va fer més clar el domini, sobretot després de l’expulsió del rival, però la pilota no va voler entrar. Durant la temporada hi ha partits com aquest, la pilota no entra, va passant el temps i es va generant una ansietat que fa que les coses vagin a pitjor, llavors és quan passa Piqué a jugar de davanter i tot és precipitació i pressa. Malgrat això es va seguir generant perill i que només la gran actuació del porter i la pèssima arbitral van fer que no es guanyés el partit.

No es pot dir que el Barça no va merèixer guanyar, va ser molt superior, no es pot dir que no va generar ocasions, perquè en va generar moltes, però clar, com que el resultat no va ser victòria, ja comparem el partit amb el que van jugar davant l’Alavés, quan no va tenir res a veure. Per a mi Lucho es va equivocar a l’hora del fer els canvis, penso que Rakitic i Gomes havien de sortir tan bon punt van expulsar al jugador de l’equip malagueny. Jo de fet hagués fet els dos canvis al descans, però tampoc se com estaven tots dos, si estaven per a jugar només uns minuts o què, només el cos tècnic sap com estan físicament. Per això dono la meva opinió però no critico el que va fer Lucho, perquè està molt més informat que jo.

Del partit jo destacaria a dos jugadors, a Piqué i Arda. A Piqué no el destaco pel que diuen els mitjans, el destaco pel treball defensiu i la sortida de pilota que va tenir durant el partit, a mi les alabances a la testiculina i les tonteries com que es va posar l’equip a l’esquena i que és el capità i tal me la suen bastant. Piqué ha de tenir un bon rendiment com a defensa i ahir tornant d’una inactivitat va fer un molt bon partit i no se li va notar en quant al físic, una bona incorporació per al que ve, és molt bona notícia veure que no ha perdut el toc. Després està Turan, que va fer un molt bon partit, va portar tot el pes ofensiu jugant per la banda dreta, la posició que pitjor li va, però es va entendre molt bé amb Sergi Roberto i amb Rafinha i tot el perill venia per la seva part.

El que em va decebre bastant va ser Neymar, ahir era un partit per a demostrar que pot liderar aquest equip però la trista realitat és que va fer un partit bastant mediocre a la primera part, només va destacar als moments finals quan el Barça estava bolcat a l’atac i va tenir llums i ombres en moltes jugades, com la que fa un barret brutal i després s’encaparra amb regatejar a tothom per un lloc on no es podia. Ahir es necessitava més un Neymar entre línies i es va limitar a amagar-se a la banda esperant pilotes, a la primera part inclús en va perdre 3-4 d’absurdes que sort que estava Sandro tot sol al davant, que tot el que li arribava ho xutava des d’on fos per a no haver de córrer més, però amb un altre equip haguessin pogut resultar molt més perilloses.

Però clar, és més fàcil culpar Alcácer, que va tocar tres pilotes en tot el partit i que va estar envoltat de 6 jugadors en tot moment. No es pot comparar al noi amb Suárez, deixem-nos de tonteries, Suárez és el millor nou del món, al valencià li queda molt camí encara, li queden molts partits per a entendre el joc blaugrana, no ajuda gens que se’l culpi cada cop que juga dels mals del Barça. Ahir no va tenir l’oportunitat de xutar ni una vegada a porta. Molt injust. Igual que passa amb Digné, ahir va fer un partit més que acceptable, però com que no es va guanyar la culpa és per als més vulnerables, el jugador ha jugat molt bé el període de baixa d’Alba, que quan va sortir no va demostrar que hi haguessin massa diferències amb el que van aportar un i altre per banda.

Un altre que va jugar un molt bon partit també va ser Sergi Roberto, va entrar molt bé de segona línia i va oferir un molt bon rendiment, però degut al resultat i a què més d’un s’hauria de menjar les paraules, no es diu absolutament res al respecte, interessa més dir que hi ha una mala planificació de la plantilla, que no hi ha un lateral dret pur. De qui és culpa que, quan Lucho va dir a les reunions de planificació que no volia Aleix, no s’hagi fet res al respecte? Tampoc en sentirem parlar.

La trista realitat és que un mal resultat fa que es tapi un partit més que acceptable de tot l’equip, tant en l’apartat individual com en el col·lectiu, en un partit on no estava el millor davanter del món ni el millor jugador de la història, malgrat això es va merèixer guanyar i amb un arbitratge decent s’hagués guanyat sobrats.

Però el que ven és la catàstrofe, el s’ha perdut la lliga, quan el Barça està a quatre punts del Madrid, quan encara han de jugar entre ells i quan el Barça ja ha visitat San Mamés, Mestalla, Sanchez Pizjuan, Balaídos i ha jugat davant l’Atlètic. L’any passat es parlava que el Barça havia guanyat la lliga ja al gener mentre que la va tenir que lluitar fins a la darrera jornada de lliga pràcticament, quan tenia fins a 9 punts de marge abans d’acabar la primera volta. No estaria de més una mica de serenor i una mica de respecte a un equip que ha donat tant els darrers anys.

Per acabar comentar una mica la desfeta de divendres a l’Eurolliga. Entenc que perdre de 39 punts pot ser molt dolorós, sobretot davant del Madrid. Segurament si hagués estat contra un altre rival es parlaria de derrota per a oblidar, que no ha sortit res i als altres els ha entrat tot i ja està. Però clar com que és el Madrid i tant uns mitjans com els altres aprofiten qualsevol cosa per a faltar al respecte als altres doncs es munta el rebombori que es munta. Jo l’únic que els puc recriminar és que es deixessin anar tant aviat, però també entenc que hagi passat quan al descans vas perdent de vint punts i tornes a jugar i el parcial no només es redueix sinó que augmenta. Penso que l’entrenador hagués hagut de treure als suplents que juguen menys que segur s’haguessin motivat molt més que els que porten la tralla de partits que porten i que se’ls va fer el partit inacabable.

Podria ser molt dur amb l’equip, la falta de competitivitat de l’altre dia dona per a això, però entenc que hi ha uns condicionants que són els que són. Un entrenador nou, que arriba amb la plantilla ja muntada, sense incidir en cap fitxatge, que no pot treballar com voldria pels jocs olímpics i que quan té tot el grup comença la plaga de lesions, cosa que fa que hagin de jugar molts partits i molts minuts els mateixos jugadors sempre.


Fem un exercici d’imaginació, pensem que passaria si el Barça de futbol hagués de jugar un munt de partits seguits amb els mateixos jugadors, ah no calla, que ja va passar la temporada passada i es va passar un sotrac per a oblidar, eliminació de la xampions inclosa!! Aquests jugadors han hagut d’assolir quatre partits en 7 dies, que es diu aviat, sense tenir massa rotacions i havent de jugar-ho tot, amb viatges inclosos. Que van sortir malament al partit i un encert inaudit del Madrid va trencar el partit, amb 9 triples convertits de 10 llançaments abans del descans. Què fas quan vas molt limitat físicament i tens una muntanya per a pujar? Doncs el que va passar l’altre dia, ni més ni menys. Al final és un partit, en futbol es diu que un cop perdent és el mateix perdre per dos que per tres, doncs el mateix. Si a final de temporada es guanya, serà una anècdota estadística més que no recordarà ningú. El mateix passarà amb el futbol, si es guanya al final ningú recordarà les punxades al Camp Nou, se’n diu memòria selectiva o bé oblit oportunista, el que fan tots els que ara estan rajant de tot i després són els primers en pujar al carro...