Bueno aquest blog parlarà d'aspectes relacionats amb els esports. Parlarà de diferents aspectes i diferents esports. La intenció és que sigui un blog interactiu i que la gent que hi entri pugui opinar al respecte, així com aportar diferents idees per a noves entrades del blog. Espero que no sigue un blog totalment personal i que hi hagi debat entre els que hi puguin entrar sempre amb el respecte corresponent i sense insultar a ningú.



domingo, septiembre 18

En busca de solucions.



Ahir Lucho va sorprendre a la majoria de culers amb la seva alineació al sortir a jugar amb tres centrals. Com en tots els àmbits, malauradament en aquest país que vivim hi ha por als canvis i tot el que és desconegut es mira amb mals ulls. La setmana passada el Barça va punxar a casa davant l’Alavés en un partit on es va parlar que si l’entrenador rival li havia guanyat la partida tàctica i les típiques tonteries que escriuen els mitjans quan es perd i no troben explicacions i quan li tenen ganes a l’entrenador (tots sabem que no és que tingui una gran relació amb els mitjans). Si una lliçó tàctica és posar onze jugadors davant la teva àrea i flotar per a que organitzin els dos centrals de l’equip rival jo personalment cada cop entenc menys de futbol, perquè no crec que hi hagi una tàctica més vella al món del futbol. Si Mathieu no la fot al corner xutant de dintre l’àrea petita, amb 1-1 al marcador, els comentaris als mitjans haguessin estat diametralment oposats, ja se sap, la cultura esportiva dels mitjans d’analitzar amb el resultat a la mà. De 100 partits com el del altre dia el Barça en perd un, però no poden entendre que són humans i que després de tornar amb les seleccions poden tenir un mal dia generalitzat. Així és l’entorn blaugrana.

Jo em quedo amb el treball de Lucho i la manera d’intentar solucionar els problemes. Són coses que no es comenten habitualment, està clar que no diran res positiu quan li tenen jurada, Lucho pot agradar més o menys però no se li pot negar atreviment i treball. El dia davant el Celtic després de perdre, el Barça va generar un gran nombre de jugades assajades a pilota aturada, algunes fins i tot van acabar en gol. Ahir, preveient un partit de defensa poblada, encara que al final no fos així, va aprofitar per a provar una defensa de tres. Els jugadors no es van veure massa còmodes, principalment la defensa, que al pressionar molt a dalt l’equip rival, es van trobar gairebé un contra un, però cada cop que es superava la línia hi havia tot un desert per a poder generar ocasions. També és una cosa que em fa molta gràcia, els mitjans de la caverna merengue que van anar publicant que si el Barça havia jugat amb cinc defenses i que si va jugar a la contra. Són tan incompetents que no poden entendre que hi ha jugadors que poden jugar en diferents posicions, al seu cap quadriculat si es defensa, encara que sigui Jordi Alba per exemple, que va començar d’extrem, per a ells és defensa i punt, o el mateix Rafinha, que va jugar de fals lateral i va jugar Mascherano escorat a la banda. Igual que jugar a la contra, jugar aquesta tàctica és defensar amb tot el teu equip a camp propi esperant una error del rival per a sortir i generar perill, si et saquen un corner en contra i cometen un error, és absurd no aprofitar-lo, igual que el partit d’ahir si el rival et pressiona molt amunt amb la defensa gairebé al mig camp, si treus bé la pilota jugada tens tot el camp rival buit, que volen, que els jugadors s’aturin a esperar a que tot l’equip rival torni cap enrere i foti els onze davant l’àrea? Alguns periodistes i analistes s’ho haurien de fer mirar la veritat. Si és que a sobre el Barça va tenir més d’un 60% de possessió, que m’expliquin com pots jugar a la contra si tens tu la pilota. Jugar a la contra no depèn de com marquis un gol, depèn de l’estil i la tàctica que optes a jugar. Es pot marcar un gol a la contra jugant un joc de combinació per defecte i es pot marcar un gol d’una jugada de combinació jugant al contraatac.

A mi em va semblar molt bé que Lucho vagi provant coses quan té rivals a priori senzills, això li servirà de cara al futur quan els partits estiguin complicats, fins i tot jugant amb jugadors com Sergi Roberto pots fer el canvi durant el partit sense haver de fer substitucions. El partit degut, a l’ambició de l’equip madrileny, va convertir-se en un partit d’anada i tornada, en lloc del partit de frontó que jo m’esperava després de veure com van jugar amb l’Atlètic de Madrid, cosa que va ser un suïcidi de cara al marcador final. La setmana passada ho comentava, que pots intentar competir i fer un partit molt sofert corrent darrera la pilota com va fer l’Alavés o pots sortir a passar-t’ho bé com va fer Osasuna i emportar-te’n un cabàs. Jo estic més per la segona opció, ja ho he dit sempre després dels partits amb el Rayo els anys anteriors, al final en trauràs més profit per a quan juguis amb els de la teva lliga i necessitis guanyar, al final 98 de cada 100 igual acabes perdent amb la tàctica de l’Alavés.
El partit va ser de divertiment total per als amants de l’espectacle, amb ocasions constants de gol i aproximacions de tots dos equips, un dia que tots els jugadors del Barça signarien tenir sempre, ja que és un partit que t’ho passes molt bé i que va bé per a recuperar mentalment i de confiança a jugadors menys habituals i que els que acostumen a jugar el gaudeixen perquè no juguen a trencar una defensa numantina amb el temps del marcador que va caient poc a poc.

També serveixen per a encarrilar els marcadors aviat i poder donar descans als jugadors més carregats, que aquest any sembla que Lucho amb la banqueta que té si que està per la feina de fer-ho, sobretot veient com ve de carregat el futur immediat de l’equip.

Aquesta setmana que ve hi ha jornada doble i el Barça té un partit molt complicat davant l’Atlètic de Madrid, casualment el calendari ha estat un cop més capritxós, és una cosa que hem d’agrair un cop més als senyors de la directiva, que els prenen per burros, quan veiem el calendari i es juga entre setmana amb l’equip matalasser, quan veus que després d’aturada de seleccions tens el clàssic i moltes cosetes més que van sortint. Així ens va la cosa, fot molt que el Madrid porti tants anys sense guanyar una lliga i mentre el Barça vagi acotxant el cap així seguirem, amb cacicades de calendaris i designacions arbitrals. De moment ja s’ha provat també l’horari de les 13 hores, horari infame que s’ha instaurat per a competir amb la Premier per a fer caixa exclusivament, els clubs i els aficionats que es fotin, la pela és la pela. De moment ha generat poca molèstia per al Barça, al final ve a semblar-se més a l’hora d’entrenament que no pas a les 16 hores, no tardarem molt a veure com el Barça passa a aquesta franja horària ja que li costa més jugar els partits.

Ahir un cop més van tornar a cascar de valent a Neymar i els comentaristes lluny de denunciar-ho, encara li fan la culpa a ell pel seu estil de joc, vergonyós però és el que tenim de fa temps, el que manen a l’arbitratge ja li van posar la creu i és una constant, xiuli qui xiuli. Que fa el Barça per evitar totes aquestes situacions desfavorables? Cri cri cri...

El partit d’ahir en l’apartat individual és molt fàcil de lloar a tots, és un partit molt vistós on tots els aspectes, tots formen part del joc, tots tenen ocasions de gol, fan bones jugades. El partit de la tripleta atacant va ser bestial, però és que tant Iniesta com Rakitic van fer també un partidàs, el mateix Rafinha jugant fora de posició, tota la defensa en bloc va patir més a l’hora de quedar-se amb un contra un i haver de córrer més risc de cara a jugar la pilota des del darrera, però així tenen més participació en el joc i no tenen temps de perdre la concentració, és una mica més estressant però també formes més part del joc col·lectiu i fins i tot pots pujar a rematar i prendre més riscs ofensius. M’agradaria destacar a Umtiti, no per la pilota que salva a l’estil Puyol, sinó per la tranquil·litat que està demostrant tant amb la pilota als peus com a l’hora de defensar, sembla que pot arribar a ser un bon fitxatge de futur per al Barça, llàstima que per donar minuts a Mathieu se n’anés asquejat Bartra, perquè ara es tindria dos centrals joves de bon nivell que d’aquí un futur no molt llunyà haguessin pogut formar un molt bon tàndem per a donar relleu als titulars actuals, per a poder anar alternant-los i que s’anessin foguejant.

Veurem com va el partit de dimecres per a veure si el partit amb l’Alavés va ser un miratge, que tot apunta a que si, però el que està demostrant l’equip és que quan juguen els tres de dalt i Rakitic i Iniesta al darrera, és molt difícil que els guanyi ningú, molt bona notícia de cara a ser optimistes.



domingo, septiembre 11

Entorn tòxic.

El Barça va patir una derrota molt inesperada, a priori, després veient el partit no ho va ser tanta sorpresa, ja que el ritme al que es jugava i la disposició de l’equip rival es veia que havia de canviar molt la cosa per a guanyar el partit, mentre anaven amb empat pensaves que en qualsevol moment apareixeria una jugada i decidiria el partit. Un cop van marcar el primer gol, quan l’equip no generava les coses ja pintaven malament, però amb una pilota aturada es va empatar i el ritme de partit era un altre després del descans, fins que va arribar el segon gol del rival i l’equip es va afonar.

Aquí és on entra tot l’entorn tòxic blaugrana, els mitjans i els aficionats. Els mitjans que porten tota la temporada dient que si el Barça tenia una banqueta brutal aquest any, que si s’havia fitxat fons d’armari, que si rotacions i bla bla bla. Però després resulta que al primer partit que no surt com s’esperava ja no valen res, escoltant-los semblava gairebé com si haguessin perdut ja la lliga. Jo vaig haver de sofrir la vergonyosa retransmissió de Catalunya Ràdio, la tdp dels collons, amb un locutor que s’equivoca dos de cada tres cops a l’hora d’anomenar qui porta la pilota i que porta tota una colla al darrera de gent que es passa el partit llepant-li el cul, és el mal menor perquè pitjor són els de l’àudio en castellà i on estic no agafo bé la RAC1, per desgràcia. Durant aquesta retransmissió no escoltes una paraula bona, després llegeixen les opinions de twitter i encara és més patètic, els pals que li foten a un equip que porta anys donant alegries. L’entorn blaugrana senzillament no mereix aquest equip, perquè a sobre després són els primers que pugen al carro i els llepen el cul quan es guanya.

El Barça no va fer un bon partit, és més que evident, però això no dona dret a fotre merda sobre jugadors que no són tan habituals i que tenen la mala sort de jugar el partit on no funciona res. Avui en dia, l’únic jugador que no té nivell per a estar al Barça és Mathieu i ho dic el dia que fa un gol. Aquest senyor és mediocre i en pocs minuts de diferència va donar un exemple gràfic del que és aquest jugador, un jugador que només serveix per a posar el cap per a refusar o algun dia pot inclús marcar algun gol, després dos minuts més tard, des de dintre de l’àrea petita a porta buida la va fotre al corner i ja no parlem de la seva capacitat per a generar i per a fer passades, ahir els van deixar la pilota als dos centrals i el francès va fer el ridícul. Segueixo sense entendre com es va poder fitxar aquest paquet i molt més encara com juga tant.

El partit malauradament és un “déjà vu” del que passa any rere any quan hi ha aturades de seleccions, el Barça paga el tenir tan bons jugadors, beneït problema, però a l’hora té l’inconvenient que els jugadors més decisius són sud-americans, amb el corresponent desgast en aquest tipus de partits de seleccions. Precisament per a això s’ha portat el que s’ha fitxat aquest any, per a poder tenir recursos i poder arribar al tram final més descansats. Voldria recordar també que els “senyors del calendari”, sabent que li costa al Barça aquests partits, han posat un clàssic després d’una aturada de seleccions, casualitats de la vida, mentre Bartomeu va de bolos per Nova York, així ens va.

Jo em nego a criticar a Lucho, com està fent l’entorn, per fer tantes rotacions per a jugar a casa contra l’Alavés. Si estem parlant que s’ha incrementat el nivell dels suplents, no pot ser que jugant contra un recent ascendit no es pugui guanyar, ni tan sols jugar un bon partit de futbol, el problema no va ser de jugadors sinó de preparació. Normalment quan mires el calendari i veus que et toca l’equip basc després de l’aturada, penses que has tingut sort, però no es pensa que mentre els jugadors del Barça viatgen per tot el món a jugar partits, els jugadors de l’Alavés porten dues setmanes preparant-lo. També hem de diferenciar entre un equip que vol ser competitiu i està dues setmanes preparant el partit respecte equips com l’Osasuna per exemple, que el seu entrenador en roda de premsa diu que els va dir poc més que “Sortiu a jugar i gaudiu”, els resultats són evidents, un guanya o complica molt les coses i l’altre se’n va amb un sac de gols. El partit que va fer l’Alavés no pot sorprendre a ningú que hagi vist el començament de l’equip basc, un equip molt defensiu que té les coses clares i que ja va donar la sorpresa al Calderón. Jo personalment no defensaré mai aquest estil de joc, però he de reconèixer quan un treball està ben fet i quan, com va dir concretament Ibai als micros post partit, que portaven dues setmanes estudiant al Barça i preparant-se.

Al final per a guanyar a un equip com el Barça, has d’esperar que ells no tinguin el dia, fer tu les coses molt bé i tenir aquest punt de sort necessari per a poder guanyar. Perquè malgrat no fer un bon partit, el Barça va tenir ocasions de sobres per a guanyar-lo, simplement no es va estar encertat amb la definició i sobretot no es va estar encertats defensivament, perquè l’equip basc va marcar dos gols gràcies a dues errades molt evidents de la zona defensiva, no per bones jugades ni tan sols de contraatac del rival. La defensa ahir va ser un desastre, curiosament el que surt a les fotos és Mascherano, però el que no es veu és que tant ell com Piqué baixen moltíssim el seu rendiment quan juguen amb Mathieu, juguen molt més nerviosos i no tenen el punt de confiança necessari per a no cometre errades. Al primer gol evidentment que surt a la foto Masche, se li avança el davanter, però s’hauria de mirar també on collons està Mathieu, totalment fora de la jugada i amb un passotisme bestial. El mateix passa amb el segon gol, s’equivoca amb el refús, Aleix Vidal també li falta contundència, però és que a la repetició es veu com Mathieu sembla un pal de paller, totalment immòbil i fora de la jugada, quan reacciona ja és massa tard. Per a ser un bon central has de llegir la jugada i prevenir el que pot passar, Mathieu és incapaç de fer una passada bona al que està a dos metres i a sobre és totalment incapaç de llegir el joc.

L’Alavés va preparar molt bé el partit, va acumular jugadors davant l’àrea amb una molt bona organització, a més fent un marcatge molt selectiu, el Barça en cap moment va saber com trencar-lo. Selectiu en quan a buscaven en tot moment el mal menor. Al final un marcatge un contra un tot el camp és un risc elevadíssim perquè en quan un trenca al seu marcador, es genera un forat brutal. Però els bascs van fer la tàctica molt empleada al bàsquet de “flotar” al dolent. És a dir, quan la tenia per banda Neymar, tenia tres tios a sobre, però en canvi quan la tenia Digne amb dos n’hi havia prou, el mateix a l’altra banda amb Arda i Aleix. Com que els laterals sorprenen entrant de segona línia, es limitaven a marcar-los en estàtic per a no ser superats per la banda, però es centraven amb els jugadors capaços de desequilibrar. El mateix passava al mig camp, tapaven a Denis i Rakitic, una mica menys a Busquets i flotaven descaradament a Mathieu i Masche, així els que els havien de marcar podien ajudar a tapar forats de passades interiors i ajudes per banda. Pelegrino, coneixedor del joc blaugrana, ja que va estar a la casa com a jugador, va prioritzar danys i va tapar on li fa més mal al Barça, que tenia més jugadors posicionals al camp que no pas desequilibrants. Això va fer que no es pogués generar massa joc. 

Al descans Lucho va reaccionar una mica canviant algunes coses, però sota el meu punt de vista ahir va pecar de pacient. El partit demanava canvis al descans i per al meu gust no de homes per homes sinó un canvi tàctic, va sortir amb defensa de tres però seguia amb els mateixos problemes, perquè seguia amb dos centrals i en sobrava un, o bé treure un dels dos laterals i treure a algú amb desequilibri. Jo hagués tret a Iniesta per Mathieu al descans ja i a Busquets l’hagués posat de fals central (central en defensa, pivot en atac), per a tenir un home més al mig camp i Rakitic fent doble funció de pivot quan perdien la pilota i d’interior amb la possessió. Al quart d’hora en cas de no aconseguir res hagués tret a Messi perquè l’equip basc cada cop s’enculava més, l’hagués tret per Busquets i faltant vint minuts a Suárez per Arda o Denis. També és complicat dir que es va equivocar o no, ja que mai sabem els de fora com estan i com han entrenat durant la setmana. Per exemple jo no hagués posat mai a Arda d’extrem dret, hagués posat o a Denis o a Rafinha a cama canviada, però és una qüestió de gustos i de pensaments, cadascú té un entrenador a dintre.

El que em sembla molt injust és parlar de massa rotacions i sobretot veure com s’ha acusat Aleix Vidal o que Alcacer no va rascar pilota, com si fos culpa seva. El partit d’ahir va ser dolent globalment, no es pot dir que un o l’altre és el culpable. El problema va ser la falta de joc que tenen els nous. A la banda esquerra per exemple jugaven Digné, Denis i Neymar, una tripleta que no havien jugat mai plegats, a la banda dreta igual, Aleix amb Arda que no ha jugat mai allà i un Aleix que encara no havia debutat en lliga. Sumem-li que Alcacer ha fet dos entrenaments amb aquest equip i sumem-li que la majoria venien de jugar amb la selecció. Aquest partit, probablement d’aquí tres mesos amb els mateixos jugadors hagués acabat amb golejada, però el futbol és un esport de moments i circumstancies úniques i al mateix temps imprevisible. És un partit que va arribar en un moment de falta d’acoblament, de falta de minuts dels menys habituals, el primer de 7 partits en 23 dies i després d’aturada de seleccions. No hem d’oblidar tampoc que amb Iniesta, Messi i Suarez al camp tampoc va millorar en excés la cosa, simplement va ser una concatenació de mals col·lectius que van fer que el conjunt no estigués a l’alçada. Però això acaba de començar i jo em nego a començar a despotricar d’un equip que ens ha donat tant per un partit post seleccions que es perdi. Recordem que el darrer cop que va passar això amb l’Hercules, el Barça va guanyar lliga i xampions. El que si que podem fer és començar a prendre nota dels tribuneros i de l’entorn nociu per a després quan pugin al carro poder recordar-los-hi.


Individualment no es pot destacar a ningú en positiu, també era molt complicat brillar en un entorn tan negatiu en aquest partit, per acabar volia comentar el tema del porter. Ja vaig dir la darrera entrada que no em semblava una bona operació pagar dotze milions per un porter que no creia que fos millor que Masip, sobretot a mi que li he vist fer grans actuacions amb el filial. Malauradament no em vaig equivocar, no se’l pot culpar directament dels gols, no van ser cantades garrafals, com la que va fer Bravo per exemple davant el United, però si que podem dir que eren dues rematades “parables”. Ser porter a can Barça no és el mateix que a qualsevol altre equip, jugues en una posició que has d’estar concentrat els 90 minuts més que per aspectes propis de la teva posició de coses com jugar-la amb els peus o sortir a tallar una jugada, de parades poques n’has de fer i solen ser de cara o creu. Ahir malauradament va sortir creu a les dues.

martes, agosto 30

Començament esperançador.

Sempre és complicat preveure com anirà la temporada al començament ja que els equips tenen noves incorporacions, entrenadors diferents i moltes coses que treballar i ajustar a mesura que passa la temporada. Només cal veure la classificació després de la segona jornada com hi ha equips que juguen millor del que posa la classificació i d’altres que estan a dalt per situacions afortunades puntuals però que no juguen a res.

No podem agafar, per exemple, la referència del primer partit del Barça per a dir que és tot meravellós, ja que van jugar a casa amb el Betis, amb entrenador nou i moltes incorporacions i tot i això l’equip va encaixar dos gols, està clar que n’hagués pogut marcar deu, però en partits decisius aquests gols absurds encaixats solen costar eliminacions.

En tot cas podem dir que aquest any la plantilla és molt més competitiva, l’entrenador té molt més per a escollir i jugadors amb els que se suposa que hi confia, no com l’any passat. El que passa és que aquest any s’haurà de fer molta més rotació i serà molt més complicat de gestionar perquè hi ha jugadors acostumats a ser titulars als seus anteriors equips que no sabem com acceptaran aquest rol, inclús titulars de l’any passat a can Barça que no sabem com reaccionaran a tocar banqueta.
La planificació esportiva ha estat més o menys correcta, els jugadors que s’han portat se suposa que tenen tots un nivell acceptable per a poder jugar al Barça i amb una edat que si surten bons són perfectament amortitzables pel preu que han costat. Segurament hi ha diversitat d’opinions a l’hora de dir si són bons fitxatges o no, alguns haguessin fitxat altres jugadors, d’altres haguessin venut a segons qui, alguns potser són massa cars, en aquest aspecte és impossible que tothom es posi d’acord. En quant a l’operació sortida és impossible que hi hagi algú content, s’ha regalat pràcticament tot, entenc que sobraven i com més aviat se’ls trobés destí millor, però entre això i regalar-los hi ha un món. La meva opinió és que faltava un central més, encara que fos jovenet amb projecció, com a quart central i desprendre’s de Mathieu, per a què pogués anar jugant partits fàcils i entrar a la dinàmica de l’equip, un central apanyadet que li pogués passar al que té a dos metres de distància sense llençar un meló, com fa el francès. Després falta un lateral dret per a competir amb Sergi Roberto, que està donant un molt bon rendiment però que se li està notant molt que no és lateral quan ha de defensar l’un contra un, Sergi és un jugador de molta capacitat física, de pujar i baixar la banda, entén molt bé el joc i quan ha d’incorporar-se i quan no, però després pateix molt quan ha de defensar a un extrem en parat, no té arrencada de canvi de ritme, és un jugador molt potent però en carrera. Està sortint a targeta groga per partit perquè quan li marxa per banda l’ha de frenar com sigui. Això pot ser molt perillós amb jugadors dels equips punters que tinguin molt de desequilibri en estàtic. Si tenim en compte que a sobre no sembla que Lucho confiï massa amb Aleix Vidal, potser hi tindrem un problema al llarg de la temporada en aquesta posició.

El cas d’Umtiti és similar al de Sergi, li falta encara rodar-se en aquesta posició en un equip gran, se li veu que té molt bon toc de pilota, que va ver per dalt i físicament és potent, però li falta encara aprendre a no fer les faltes tan contundents i sobretot a no fer aquest tipus de mans per obrir massa els braços. Va tenir un bon rendiment a San Mamés, però es va carregar molt aviat amb una targeta groga que va suposar haver de treure a Mascherano, que suposo que va ser suplent perquè estava tocat, perquè els moments que més pressionava l’equip basc no es podia permetre l’equip arriscar amb una expulsió. Sembla que serà un bon fitxatge i per al que es paga avui en dia relativament econòmic.
També sembla un bon fitxatge Digne, que té un estil molt semblant al de Jordi Alba i que quan arriba a línia de fons centra bastant bé, apart bé del futbol italià on treballen molt l’aspecte defensiu i ha millorat una mica en aquest aspecte. Almenys ara hi ha un jugador amb el que poder confiar si hi ha problemes amb Alba, que l’any passat s’havia de posar a Mathieu o Adriano els minuts que pogués aguantar perquè físicament no estava per a res. Això suposa també una competència per a Jordi Alba que s’ha d’espavilar si no vol perdre el lloc i que s’ha notat amb el seu rendiment a San Mamés, que va fer un partidàs.

El tema del central, que deia que en falta un, és perquè no hi ha recanvi per a Busquets i s’haurà de posar a Mascherano quan se l’hagi de rotar o si es lesiona i llavors si falla Piqué o bé Umtiti te l’has de jugar amb Mathieu, que segueix demostrant la seva incompetència cada cop que juga, ha fet una pretemporada lamentable. S’haurà de tenir molta sort en aquesta posició i que no es trenquin perquè si es trenca un dels tres es patirà molt. Penso que en lloc de fitxar tant de mig s’hagués hagut d’invertir en un altre central.

Perquè del mig camp cap endavant és on hi ha moltíssima acumulació de jugadors i on penso que hi haurà més problemes. Només hi ha dues posicions i està Rafinha, Iniesta, Denis Suárez, André Gomes, Rakitic i Arda. Si Lucho tingués pensat fer moltes rotacions, sumant la davantera, en principi no hi hauria problema, perquè tant Denis com Rafinha o Arda poden jugar d’extrem a cama canviada, a més del fitxatge d’Alcácer. El problema és que fins ara Lucho no s’ha atrevit a fer rotacions als de davant i si ha de seguir la cosa igual, hi ha un overbooking brutal a la mitja. No s’entén,  que et gastis entre fixes i variables, entre 40 i 50 milions per Andre Gomes, si tens ja cinc mitjos de nivell a l’equip. Com tampoc s’entén que et gastis 30 milions més variables per Alcácer, quan tens una davantera que no fas rotacions pràcticament per a res, apart és un jugador que és un molt bon nou, un davanter dels d’abans i que sempre està al lloc adequat per a marcar, amb una bona lectura de joc, però no és un jugador de caure a bandes. Sobta aquesta inversió sobretot quan no has invertit ni amb un lateral dret de primer nivell, ni amb un central consolidat, ni amb un recanvi de garanties.
Ja no parlem del desastre de la porteria. Et venen la marxa de Bravo, porter que estava sent titular, com un gran negoci i després resulta que es gasten 12 milions amb Cilessen, que tinc molts dubtes que sigui millor que Masip, quan tenien aparaulat a Diego Alves, porter de moltes garanties que per a jugar la copa i algun partit solt anaven més que sobrats i que valia una tercera part que Cilessen.

Podríem dir que ha estat una pretemporada d’algunes llums i de bastants ombres, sobretot institucionalment, on el club segueix sent un passerell i segueixen fotent-los el pèl cada cop que volen, el poder institucional del Barça, des que va entrar Rosell i es va posar d’abanderat de la ECA contra la Uefa i la Fifa i amb l’entrada d’Infantino al poder, s’ha vist descaradament que ha baixat en picat, tant a nivell nacional com internacional, només cal veure les cafrades que els han fet a la supercopa, el calendari que té el Barça, les designacions a la carta, els horaris de partit i sobretot la darrera, que Messi se’n va a jugar amb la selecció amb molèsties físiques. És surrealista que el club que li paga, no faci les gestions pertinents per a que el jugador no marxi cap a Sud-Amèrica i es quedi recuperant-se a Barcelona. Ja fa temps que el Barça no pinta res institucionalment.

Tampoc ha estat molt millor la gestió de les seccions d’handbol i de bàsquet. La secció d’handbol està pagant clarament la poca competitivitat de la lliga Asobal i que no vol venir ningú a jugar al Barça, quan abans es pegaven per venir, tampoc ajuda tenir un entrenador mediocre que a sobre li donen les regnes per a dirigir els moviments de mercat, s’ha passat de tenir equips punters que feien por a tota Europa, a fitxar marrecs que no se sap com sortiran. En un parell d’anys s’ha passat de tenir el millor porter i del millor jugador del món, a no tenir a cap dels dos i portar velles glòries que venen a jubilar-se com és el cas de Jicha o nois molt joves que no tenen un rendiment immediat.

El bàsquet ha volgut fer un canvi de rumb de la secció, canviant l’organigrama tècnic i l’entrenador. El canvi d’entrenador em sembla perfecte, però no es pot parlar de canvi d’estil i de voler atreure a la gent al Palau i després fitxar a Barztokas, que no es que hagin estat mai molt ofensius precisament els seus equips, qui sap, potser es destapa aquí, però tinc molts de dubtes amb l’elecció. Els fitxatges és més complicat degut al nou contracte televisiu de l’NBA, ja que tenen molts més diners i capacitat per oferir milionades que no es poden rebutjar per jugadors europeus, així que no hi ha molt d’on triar. S’ha fitxat molt car, però almenys s’ha portat qualitat, tant Rice com Koponen són bones incorporacions, a preu d’or però amb tot el que ha marxat tan important per al futur blaugrana s’havien de portar, no es podia seguir amb un segon base com Arroyo, per això Koponen és porta de base suplent, també es necessitava un base anotador i desequilibrant i Rice compleix el perfil. Després està el fitxatge de Claver, un jugador alt que pot jugar de 3-4 i que aporta treball fosc per a l’equip, a priori és un bon fitxatge per a sumar, però em semblen molt excessius els dos milions que ha pagat al València la veritat. També queda el dubte que segueix un any més Navarro, veurem si l’entrenador opta per donar la batuta als nous i al jovent o si es segueix amb la mateixa història dels darrers anys, de cimentar un nou projecte a les esquenes d’un jugador que ja està de volta i que només hauria d’aportar alguns minuts de qualitat per partit, mai ser una peça important a l’engranatge. Si seguim igual, per molta gent que es porti seguirem perdent-ho tot, ja vam veure l’any passat com es va portar a Pau Ribas, al cinc ideal de l’acb i cotitzat pels clubs més importants a Europa i va venir aquí per a jugar els minuts de la brossa que li deixava el “Navarro-sistema”. Sota el meu punt de vista també falta un home interior, ja que Lawal es va lesionar greument als jocs i tardarà en estar disponible, ara d’aquest perfil només està Dorsey. Veurem cap on evoluciona la cosa però no pinta que s’hagi de veure un joc espectacular que acosti la gent al Palau.

La secció de futbol sala també ha patit canvis importants, començant per l’entrenador, però molts dels jugadors claus ja tenien contracte en vigor i s’ha repescat a joves que estaven cedits a d’altres equips de la lliga i estaven donant un molt bon rendiment. La secció ja necessitava un canvi d’aires, el que no puc dir és si la decisió del nou entrenador és encertada o no, he de reconèixer el meu desconeixement del seu treball al filial, haurem d’esperar a veure com va la cosa per a poder dir si ha estat una bona decisió o no.

Tornant al futbol, parlar una mica del partit de diumenge a San Mamés, on el resultat final i els darrers minuts de pressió dels bascs, van desmerèixer el gran partit que va fer el Barça. L’Athletic va presentar un partit molt disputat amb una pressió altíssima en camp contrari, que normalment dificulta molt la sortida de pilota i obliga a llençar pilotades, però no quan tens un porter com Ter Stegen i uns jugadors amb valentia de jugar malgrat la pressió. És cert que hi va haver alguna errada de precisió que hagués pogut costar algun gol en contra, però jo em quedo amb què cada cop que es sortia bé amb la pilota jugada era una ocasió clara de gol. Es parla molt del risc del porter blaugrana, de l’errada que va poder costar un gol, però es parla poc de les facilitats i la confiança que va donar als seus companys de defensa cada cop que estaven pressionats per a donar-los una sortida. Prefereixo un porter d’aquesta mena, que no pas un que no es complica i la rebenta cap amunt, donant-li la possessió al rival i permetent que et tanquin al darrera a base d’empènyer amb aquesta pressió i recuperant els refusos, el Barça no té jugadors per abaixar-la, Suárez en ocasions puntuals, però no com a sistema. La part més positiva del partit és que s’està notant ja la competència amb jugadors que estaven estancats per la falta d’aquesta, la gana de tots per guanyar-se un lloc, el rendiment que estan donant jugadors nous com Denis o el “nou” Arda i que els dos cracks, a l’espera de la tornada de Neymar, estan a un rendiment molt alt, en joc i en actitud i ganes de guanyar.

Esperem que sigui un bon any per a tot el Barça en general, encara que el que pinta millor és el futbol i la resta restarem a veure-les venir com evolucionen.



lunes, mayo 16

Lliga contra tots.


El Barça ahir va consumar la seva victòria en una lliga que, se li va complicar pel sotrac físic i algunes situacions de mala sort, però que es van poder refer a temps i probablement tindrà més bon gust de boca que si l’haguessin guanyat fa tres setmanes amb la diferència que han portat durant l’any. Després de perdre l’eliminatòria de xampions, se’ls hagués fet etern el final de temporada a ells i als aficionats, d’aquesta manera han hagut de lluitar fins al final i han estat endollats aquestes darreres setmanes.
La temporada ha estat molt bona, per molt que alguns es pensin que si no es fa triplet ja no val res, han estat campions de lliga, guanyant la sisena lliga en vuit anys, que diu molt del cicle triomfal d’aquest equip, dona una mostra de l’hegemonia que està tenint el Barça els darrers anys, tallada per una temporada on van decidir portar al Tata Martino i que es va llençar a la brossa i que malgrat això es va perdre la darrera jornada a casa. Malauradament, no s’ha pogut reflectir a Europa tant com haurien merescut, s’han perdut eliminatòries amb equips inferiors i que no han proposat res i amb decisions controvertides i coses estranyes que passen en la mafiosa xampions que porta la UEFA. Només cal veure que aquest any, un dels finalistes ha arribat a la final sense jugar amb cap equip mínimament competitiu, casualment el que ja en va aconseguir cinc d’una tacada, quan era amb blanc i negre, que tothom sap com es van produir. La sensació és que s’ha desaprofitat al millor jugador de la història per aconseguir encara més xampions però no se li pot retreure res a un equip que porta tants anys consecutius guanyant coses, fent el millor futbol d’Europa.
El partit d’ahir, molt de culer tribunero, ja estava cagat de que es perdria, els mitjans tenien zero confiança i molts només pensaven amb la mofa del Madrid i el seu entorn si es perdia. Hi ha culers que no canviaran mai en la vida, és igual que estiguis marcant una època, sempre amb el ai al cor i trobant-ho tot malament. El partit era evident que es guanyaria, aquest equip quan ha jugat un partit clau, poques vegades ha fallat i no ha donat la talla, excepte quan les cames no van respondre pel sotrac físic, el Barça sempre ha estat superior als seus rivals i aquest tipus de partits els ha jugat de meravella. Només cal veure la diferència del partit a Granada o amb l’Español, respecte partits de menys envergadura com ara el partit davant del Sporting o el Betis. El Barça va sortir totalment endollat i li va costar una mica marcar el primer gol perquè el rival va sortir híper motivat per les primes i amb un camp lamentable, que dificultava molt el joc blaugrana. Però les coses del Karma, que van fer que el segon gol blaugrana fos en gran part gràcies a l’estat de la gespa, que va frenar la pilota i va donar temps a Alves per arribar, m’encanta que les barroeres tàctiques se’ls tirin en contra d’aquests equips antiesportius. Un cop es va obrir el marcador, gràcies a una molt bona jugada combinativa, entre Neymar, Alba i Suárez, ja es va acabar, més encara després de marcar el segon, que al Granada se li va fer molt costa amunt. El partit s’hagués pogut resoldre molt abans si Iniesta hagués tingut el dia en quan a visió de joc, però sorprenentment va escollir sempre la pitjor opció per a la passada, ja que tant Suárez com Alves, estaven entrant de segona línia a l’esquena de la defensa i en cap moment o no els va veure o no es va atrevir a fer la passada. En tot cas no va fer falta la seva brillantor en aquest partit i es va resoldre bé, curiosament amb dos bones internades dels dos laterals, ahir els millors extrems de l’equip.
Es va produir una petita reacció a la segona part per part dels andalusos, però el Barça no es va deixar sorprendre en cap moment. Va ser un partit molt plàcid, que a sobre va servir per a que l’uruguaià estigués més a prop de la bota d’or.
La part positiva va ser evidentment la d’aconseguir el títol, però com sempre va servir per a que alguns utilitzessin al Barça de mala manera. Estic parlant dels mitjans, que després d’Anoeta llençaven merda per la boca i van atacar a l’equip i sobretot a l’entrenador, de forma miserable, que en canvi ahir van ser els primers en pujar al carro i començar a fer especials, columnes i opinions per a vendre paper a punta pala i lucrar-se un cop més del Barça, aprofitant la imatge dels jugadors quan tots sabem que porten des de l’eliminació de xampions llençant merda a sobre d’alguns jugadors, com per exemple Alba, Neymar o altres, posant-se amb la seva vida privada i dient barbaritats. Jo entenc que el club li serveixi molt la premsa per a estendre una gran part del missatge que com a club no poden emetre, però els jugadors penso que els haurien de fer el salt als mitjans i tenir una mica més de memòria de qui està als moments dolents de l’any i agrair-los només a aquests la seva fidelitat.
Un altre aspecte molt positiu ha estat la reacció de l’equip i l’actitud que han tingut durant tota la temporada, que malgrat els han posat pals a les rodes constantment, sobretot des de dintre del club mateix, han tingut una professionalitat i un rendiment bestial. Ahir vaig posar la ràdio quan va acabar el partit i estaven entrevistant a Bartomeu, resulta que estava traient pit del treball del club per a que el Barça hagi guanyant el títol. Immediatament vaig tancar la ràdio amb ganes de vomitar. Com pot ser que aquest personatge tingui els pebrots d’apropiar-se aquest triomf com si ho haguessin fet bé? Si des de la sanció de la FIFA que la gestió esportiva ha estat un autèntic desastre!! Començant per les errades gravíssimes de planificació esportiva, continuant per la utilització del club electoralment, fitxant dos cromos per a guanyar les eleccions, quan sabien que no era el moment de fer-ho perquè no es podrien pràcticament utilitzar, quan van planificar una pretemporada horrible per a recaptar i fer negocis personals per Àsia a costa d’una mala planificació esportiva, criticada pels propis jugadors. El Barça puc dir sense por d’equivocar-me, que ha guanyat la lliga malgrat la part de direcció tècnica i presidència. Si el tècnic els ha demanat reforços a gener per a que no passés el sotrac físic i han desestimat la seva opinió per interessos personals i que no els perillés la poltrona, que collons m’està contant aquest senyor que ha fet un gran treball el club? Si quan veiem que els grans clubs ja estan tancant fitxatges i porten mesos planificant la temporada vinent, el Barça encara no se sap que collons volen fitxar. A sobre haver d’aguantar al president dir que “la UEFA li deu una xampions a l’Atlètic”. Aquest senyor és com si a la llotja poséssim un ninot de peluix que se n’estigui rient, serveix per al mateix. Resulta que un club que et ve a jugar una eliminatòria a casa, que et ve a jugar a la patada i a perdre més de 30 minuts de joc efectiu, que li expulsen a un jugador justament i surten tota la setmana pressionant a la UEFA per a que et trobis l’arbitratge que ens vàrem trobar al Calderón, amb una gespa infame i totalment seca, que et foten un penal al darrer minut i el tio no només ni es va queixar, si no que a sobre anava rient i felicitant al personal, es que qualsevol amb dos dits de front estava veient la campanya i l’arbitratge que ens trobaríem a la tornada i el tio no va dir ni mutis, ni va trucar a la UEFA per a pressionar des de l’òptica blaugrana. Res!! Encara ens hem de veure, després de tangar-nos clarament, que ens donen la seva enhorabona pel fair play dels jugadors i de la directiva. És una puta vergonya ja no que estigui aquest senyor a la poltrona, sinó que el soci hagués caigut al parany del triplet per a tornar-lo a votar.
Les notes individuals i anàlisi de la temporada vindrà després de la final de copa, que realment no afectarà molt respecte al que penso ara, perquè a mi la copa del rei no m’atrau el més mínim, és més, jo la jugaria amb suplents fins on s’arribi, per a l’únic que serveix és per a carregar més als jugadors i penso que ha estat un greu error no descartar-la, estant com estava l’equip curt d’efectius i veient que el club no tenia el més mínim interès en ajudar portant reforços.
Del partit de dissabte individualment el que va brillar més evidentment va ser Suárez, va marcar tres gols i va fer un partit espectacular. Sempre està al lloc indicat i té coses de supervivència, d’intuïció i de joc de barri que no té ningú. El segon gol, sense anar més lluny, és un gol de gana i de creure amb els seus companys, d’anticipació del que pot passar. És el millor nou amb diferència del món i és el millor davanter que s’ha fitxat des de Eto’o.
Messi i Neymar també van fer un molt bon partit, l’argentí va participar de tot el joc ofensiu i va ser el que va trencar pel mig, no va estar brillant cara a porta però va fer moltes passades marca de la casa que no van resoldre bé els seus companys, el que té Messi és que sense fer un gran esforç, fa jugades totalment decisives. El brasiler també va jugar un molt bon partit, molt desequilibrant en l’un contra un i decisiu també a dos gols, va fer una molt bona passada a Alba al primer gol i va trencar en velocitat cada cop que tenia el més mínim espai, assistint a Suárez al tercer, segueix una mica gafat cara a porta però va fer un molt bon partit.
De la resta molt destacables els dos laterals, que van ser dos extrems més i que van donar moltes opcions ofensives als seus companys, donant un gol cadascú.
La resta va complir fent el que acostumen però sense fer tampoc un partit brillant.
Canviant de tema volia parlar també del tema dels descensos. L’any passat se li va dir de tot al Barça, jo entre ells ja que preferia que es salvés l’Eibar abans que el Depor, perquè va salvar al equip gallec deixant-se empatar un 2-0. Aquest any li ha tocat a Marcelino, l’entrenador del Villareal, al que se l’acusa de deixar-se guanyar per a que es pogués salvar l’equip asturià, quan va dir la prèvia del partit que preferia que es salvés. A mi personalment em sap greu pel Rayo, ja que és un equip que em cau simpàtic per la seva proposta futbolística, perquè els seus ultres són d’extrema esquerra, cosa molt poc habitual al món del futbol i perquè té un entrenador que em cau molt bé, però tampoc em cau malament l’equip asturià. El que no entenc és perquè es critica al Villareal per jugar amb suplents, quan té el seu objectiu complert i quan ja porta almenys tres setmanes fent-ho. Acusant-los de falta de professionalitat. Com? Més professional volen que posar als suplents per a veure quins pots quedar-te per a l’any vinent i quins no serveixen? Perquè no se’ls pot donar l’oportunitat als menys habituals de disputar minuts? Em sembla molt penós el que passa la darrera jornada acusant a uns i altres, de si maletins o partits amanyats. La lliga és la competició més justa que hi ha, tens 38 jornades per assolir un número determinat de punts, si no has fet la feina durant l’any, després no et queixis per perdre la categoria la darrera jornada. Em sembla molt més greu que hi hagi clubs grans, com els dos de Madrid, que cedeixin jugadors seus als altres equips i que després per la famosa clàusula de la por, no puguin jugar contra ells quan són els jugadors més importants d’aquests equips modestos. Em sembla molt més greu això que és una adulteració clara de la competició, que no pas que un equip que no es juga res jugui amb suplents. Jo entendria que ho diguessin si Marcelino hagués anat a jugar amb els juvenils, però és que va jugar amb jugadors que són del primer equip, alguns d’ells titulars tota la temporada. Que no van tenir la mateixa intensitat que el Sporting? Normal, si eren els asturians els que es jugaven la vida, no ells. El Rayo va guanyar fàcil al Llevant, ja a segona, que passa, si hagués punxat l’equip d’Abelardo i es salva el Rayo que? Llavors no s’hagués dit ni mutis, perquè la caverna va amb els equips madrilenys. És molt lamentable la campanya i com els periodistes encara anaven foten guerra a les rodes de premsa i a les zones mixtes de Rayo i Getafe. Al final és l’únic que interessa, la carnassa patètica per a vendre més.

Per últim volia parlar novament del bàsquet. Ahir el Barça va perdre la possibilitat d’assegurar el primer lloc a la lliga i sort que va tenir que el València va perdre a Màlaga contra tot pronòstic, perquè sinó una victòria del Madrid l’hagués posat tercer. Ahir lamentablement una mala gestió de jugadors per part de l’entrenador va tornar a fer que el Barça perdés un partit, va demostrar un cop més la incapacitat per a reaccionar al que plantegen i un cop més va demostrar que està cec i no veu la realitat. Ahir el Barça estava espès, va encaixar dos cops parcials de molts punts que li van complicar el partit sense demanar un puto temps mort, però és que a sobre el va perdre quan s’havia aconseguit posar dintre del partit i anar a un desenllaç punt a punt. Com? Doncs com sempre, traient a Arroyo a jugar i llençant la feina de tot l’equip per la borda. I Dorsey a Barcelona perquè la seva plaça d’estranger la ocupa Arroyo. Ahir un cop més va sortir ell i el rival va fer un parcial de 10-0 que va decidir el partit. Però és que el més indignant és veure com un entrenador que no té cap trajectòria al màxim nivell, quan veu que surt Arroyo, diu al temps mort, “atacar siempre el que està con Arroyo”. Si ho veu aquest senyor, com collons pot ser que no ho vegi l’entrenador del Barça que veu cada dia als entrenaments, que és poc més que un con en defensa? Que passa que no entrena ell als jugadors durant la setmana? És surrealista el que està passant aquest any amb aquest jugador.

lunes, mayo 9

Queda un pas.



El Barça està a punt de guanyar la lliga i segueix depenent d’ell mateix, una cosa que molts quan es va passar la sotragada física no tenien molt clar i que un cop més aquest equip ha demostrat que qui no hi confiï amb ells és perquè segueix ancorat al passat al Barça que no guanyava res. Aquest equip ha demostrat un cop més que es pot estar molt orgullosos d’ells i ahir van fer un pas de gegant de cara a conquerir la lliga per segon any consecutiu. Esperarem fins a la setmana que ve per a parlar de mèrit d’aquest equip i posar nota final a la temporada de lliga, però ja podem avançar que està tenint molt mèrit com està posicionat l’equip per a guanyar un doblet un altre cop quan ja fa temps que des de fora i sobretot des de dins, no es fa més que posar pals a les rodes.
Abans de parlar del partit, volia donar la meva opinió per la polèmica que es va generar ahir al Bernabeu amb Kiko Casilla perquè el club blanc no el va deixar respondre en català. Entenc que els hooligans del independentisme tindran un nou argument per a intentar convertir al personal, els mitjans ja tenen l’agost muntat i tots han posat les xarxes socials al roig viu amb el tema, tenen possibilitats perquè el cap de premsa merengue al final del vídeo diu que només pot contestar amb espanyol. Però penso que també estaria bé, que la gent exigís als esportistes de renom que tinguessin una mica més de personalitat amb aquest tema, el periodista li pregunta en català i ningú li prohibeix fer-ho, és el propi jugador qui es gira i demana si pot contestar amb català, com si tingués deu anys i li preguntés a la professora de classe si pot anar al lavabo. Que tots som grandets ja home, li contestes amb català i després que et digui el que vulgui el cap de premsa. Amb aquesta submissió i aquestes pors el moviment no anirà enlloc i no ajuda gens tot aquest tipus d’actes, bé si que ajuda, a crear més crispació i a donar més carnassa a les dos partes extremistes per a crear mala maror i treure’n rèdit polític. Així ens va, que portem gairebé sis mesos i amb la tonteria no es fa res mentre tots van xuclant de la teta i el poble cada cop pitjor.
Tornant al futbol, el partit de Granada s’ha anat aplanant el camí, ja que s’ha salvat matemàticament i en principi no s’hauria de jugar res l’equip andalús, però clar, tots sabem com van els finals de lliga i segurament ens trobarem un partit com el del dia del Betis, amb una gespa al màxim permès, seca i amb l’autobús plantat i a pegar patades, segurament ens portaran un àrbitre, fidel a la causa de permetre el que no està escrit i segurament, es tornarà a intentar condicionar a l’àrbitre per part de la caverna de que sempre juguem contra deu i que la lliga està preparada per al Barça. El resultat d’aquestes pressions és el que ens vàrem trobar ahir al Camp Nou, on abans d’arribar al minut cinc Hernán Pérez li fa una entrada de vermella directa a Mascherano i l’àrbitre no xiula ni falta, que la primera part va semblar més un partit de rugby que no pas de futbol, on l’Español hagués pogut acabar amb nou perfectament i que en canvi el primer en veure targeta groga va ser Messi, un partit on anul·la un gol legal i no xiula un penal claríssim, l’àrbitre va venir predisposat a amargar-li la festa a l’equip blaugrana.
Però Messi per sort va obrir el marcador ràpidament amb un golàs de falta, que va tranquil·litzar a la parròquia i a l’equip i que va fer que a l’equip perico se li fes més costa amunt. Els pericos van venir a que es jugués el mínim possible, aguantar el 0-0 i a veure si podien marcar en una contra, quan va marcar el Barça ja va veure que si s’obria el podien matar a la contra i va intentar que el partit no passés del 1-0 per a poder intentar jugar amb els nervis blaugranes si s’arribava a falta de 10-15 minuts per al final amb la possibilitat d’un altre “Tamudazo”. Però el Barça, amb la tranquil·litat de no haver d’obrir la llauna, va jugar un molt bon partit, no va fer un allau de joc, però va jugar un partit molt intel·ligent, pressionant molt la sortida de pilota per a recuperar a dalt i no patir enrere. Però la primera part es va embrutar molt degut a les patades dels pericos i les contínues interrupcions i el Barça només podia crear perill a base de pilotes aturades, sense massa encert i es va arribar al descans amb un resultat curt. Però fruit de la pressió i d’una errada de Diop va arribar el segon gol, una bona recuperació d’Alves, que la va donar de primeres a Messi a la posició del deu i amb tots els espais possibles per assistir a Suárez, que va definir molt bé i va sentenciar el partit. L’Español sense el factor por del Barça i havent de marcar dos gols, amb el joc paupèrrim que han fet tota la temporada, ofensivament parlant, era pràcticament impossible que pogués remuntar. Així doncs es va passar a un partit on l’equip perico en tenia prou amb no acabar golejat i el Barça amb el partit resolt es va dedicar a controlar la pilota i accelerar el joc quan la tenia Messi als peus. Només va faltar el tercer gol de córner de Suárez, que va acabar de matar el partit i el ritme de joc i el Barça només es va limitar a esperar les errades dels pericos, com la del porter Pau que li regala el gol a Rafinha. És curiós com les dues darreres jornades, els dos jugadors més bocamolls del rival que s’havia d’enfrontar al Barça, els que de boqueta havien de posar més dificultats a l’equip blaugrana, després fossin els millors aliats possibles i que haguessin de menjar-se les riotes dels aficionats, el Karma suposo. L’Español ja no es dedicava ni a pegar patades, un partit molt patètic de l’equip perico, no va plantar cara en cap moment, que per arrodonir la cirereta una nova errada en la sortida va suposar una bona combinació que acaba amb el gol de Neymar, que va arrodonir una victòria molt més fàcil de l’esperat.
En l’apartat individual va destacar òbviament Messi, que va obrir el marcador i va participar de totes les jugades de perill, on va signar una nova assistència fantàstica degut a la seva velocitat mental i de moviments que el col·loca com al màxim assistent de la temporada faltant dos mesos per lesió. Un futbolista que ens acaba tots els qualificatius i que si acaba guanyant el doblet probablement ja pot anar fent-li un altre lloc a la seva vitrina per a una nova pilota d’or. Partit molt complert de l’argentí, que va ser el far de l’equip en quant a creació ofensiva i que ja porta varis partits pràcticament guanyant-los ell de forma individual, Lucho i sobretot la junta ja poden donar gràcies de tenir-lo a l’equip, perquè amb la merda de planificació que ha fet aquesta junta, els tornarà a salvar el cul amb un probable doblet.
Bon partit també de Suárez i Neymar, que van estar al nivell acostumat, encara que el brasiler continua poc afortunat a l’hora de resoldre les jugades individuals, se’l veu molt més actiu, més decisiu als partits, però sempre li falla algun petit detall que fa que no acabi la jugada, tot i això va fer un partit bastant complert també i va treure de polleguera als seus marcadors com abans de l’aturada de seleccions.
La resta de jugadors potser Rakitic i Mascherano van destacar una mica per sobre perquè el croat va estar molt actiu i va aparèixer ofensivament i l’argentí va estar al nivell d’intensitat i d’oportunisme en les anticipacions que acostuma, però realment no va ser un partit on s’hagués de treballar molt, la resta van complir i no van tenir moltes oportunitats de brillar degut al pobre rendiment del rival, potser Alves va tenir una mica més d’incidència en quant algunes jugades de gol recuperant la pilota del segon i fent la passada a Suárez per a que assistís a Neymar.
Avui per acabar volia comentar una mica el partit de bàsquet i la penosa direcció de Xavi Pascual un cop més. No deixa de ser curiós com en el món de l’esport molts cops prima més estar al lloc adequat al moment oportú que no pas tenir capacitats per a entrenar. Ahir Pedro Martínez, un gran entrenador que ha fet magnífics treballs sempre amb equips de baix pressupost, li va pintar un cop més la cara a Xavi Pascual, que es trobava per allà quan es va fer fora a Ivanovic i que es va trobar amb una de les millors plantilles de la història del Barça i que quan es va desfer aquell equip es van veure totes les seves carències.
No puc entendre perquè segueix inscrit Arroyo en lloc de Joe Dorsey a la lliga veient el paupèrrim rendiment del jugador porto-riqueny. És que només cal mirar mínimament el resultat de l’equip quan està al camp i quan no, ahir, un partit on et jugues el primer lloc a casa del segon classificat, que et va guanyar al Palau, un partit on s’està jugant punt a punt i de màxima igualtat, perquè collons treus aquest exjugador al parquet per a fotre’t el partit pel terra. Portem tota la temporada competint bé, fins que surt el paquet aquest que defensa menys que un con i que cada cop que surt es reben parcials que després costa moltíssim recuperar. Et pots permetre davant d’un equip de la zona baixa, que et facin un parcial ja que tens temps de remuntar i quan premis una mica l’accelerador l’equip rival no té la qualitat que tens tu, però es que amb un partit d’aquestes característiques no et pots permetre aquests regals, és que va sortir al segon quart i ens van fer un parcial de 10-2, vuit punts que es van arrastrar fins als darrers cinc minuts de partit. Resulta que l’equip agafa una bona ratxa, es posa a 3-4 punts i el torna a treure!! A partir de llavors partit perdut i a patir per conservar la primera plaça. És surrealista que estem renunciant a un jugador com Dorsey, que aporta intensitat, defensa i rebot, per a tenir aquest exjugador perdent partits, perquè és el que fa, fer perdre partits. Però ja no és només el tema Arroyo-Dorsey, és un tema de gestió de banqueta, de ment quadriculada incapaç de veure que hi ha partits que les rotacions no valen, que has de jugar amb els millors, ahir Tomic estava amb vuit punts seguits, l’asseu al primer quart amb dues faltes i no va sortir a jugar fins al tercer quart, el jugador més determinant més d’una quart assegut. Patètic. Creus ha de prendre una decisió ja, no podem esperar a veure si sona la flauta i guanya la lliga, perquè serà pa per avui i gana per a demà. Es que cada dia és més incapaç. ahir fins i tot em va sorprendre, va començar el partit defensant amb zona, quan aquest senyor té al·lèrgia a les alternatives defensives, però va ser un miratge, es va tornar a la defensa individual i a mostrar la seva incapacitat a reaccionar a les alternatives que li presenta el partit.



domingo, mayo 1

A tocar.


El Barça està molt a prop d’aconseguir una lliga que al final serà molt soferta quan tots la veiem guanyada fa un mes i mig. És cert que no van fer el millor partit de la temporada, però a aquestes alçades, amb el que es juga la gent de baix i els que no van primats fins a les orelles, és complicadíssim guanyar a qualsevol camp, de fet tots parlen del partit normalet del Barça, però pocs parlen dels paupèrrims partits dels seus dos perseguidors, però clar ells amb el resultat en tenen prou, tots contents, en el cas del Barça se’ls exigeix a sobre fer un joc brillant. M’ha fet molta gràcia també la polèmica amb el porter de la Reial Societat perquè va pujar a rematar el darrer corner davant el Madrid, que deien que si els bascs anaven primats. No se’ls va veure en tot el partit amb una intensitat elevada i unes ganes boges de guanyar que diguem, sinó que es van limitar a intentar defensar l’empat. Després en canvi veus un Betis, que no es juguen absolutament res i que juguen amb la intensitat que ho van fer, amb la mala hòstia d’alguns jugadors i amb un ambient totalment hostil, a sobre sobre una gespa alta i més seca impossible, amb el seu porter dient que anaven a donar-li la lliga al Madrid, amb jugadors com el poques llums de Ceballos, que va haver de ser expulsat clarament en vàries jugades. Però clar, ni un sol comentari a la possible prima al Betis, periodisme de qualitat. Ja no diguem l’Español la setmana que ve, amb l’equip ja salvat, si ja és un paradís blanc els dos partits de la temporada, no vull ni pensar el que serà la setmana que ve, jugaran tres cops més intensos que avui amb el Sevilla que es jugaven el descens i per suposat amb un àrbitre seleccionat per a que deixi pegar fins al DNI.
Em sembla molt patètic també veure com cada cop que el rival s’auto expulsa, comencen amb la cantarella que si el Barça juga sempre contra deu, comptant els partits que ha jugat amb superioritat i deixant sempre aquest boirim d’ajuda arbitral per a que pugui guanyar. El visionari Mourinho va inventar el grup de gent que criticava un error arbitral on segons ell només estava Pep, quan el català es va queixar del fora de joc que li varen xiular a Pedro a la final de copa que van perdre. Doncs bé, en aquest grup d’una persona ja no s’hi cap, perquè està ple de gent que qüestiona un encert arbitral. Em fa molta llàstima que hagin de recórrer a la mateixa història sempre, en lloc de criticar al central que s’auto expulsa sembla, com si el Barça hagués de demanar perdó per rebre dues faltes de targeta claríssima. Puc entendre la rabieta si la expulsió no fos justa, però si ho és, encara hem de demanar perdó o què? És surrealista.
El Barça no descobrirem la fórmula de la Coca-Cola si diem que ha arribat totalment esgotat al final de temporada, fruit d’una horrible planificació de la cúpula esportiva que han deixat a l’equip durant més de mitja volta amb 12-13 jugadors utilitzables. En plena davallada física tampoc podem demanar que l’equip voli per la gespa, encara que tinguin setmana blanca, menys encara quan es jugava sobre una gespa molt alta i encara més seca, on es veia que la pilota ni rodava ni botava bé. Es parla de forma molt injusta, per part de la caverna culer, que si l’equip no va mostrar ganes de guanyar, que si els jugadors estaven apagats i no generaven perill. El Barça va sortir conscient que tindria ocasions per a fer un gol, va sortir a no encaixar un gol a una contra que li suposés una costa amunt i una sobre pressió d’haver de remuntar. L’equip va jugar un partit molt bo en quan a pressió col·lectiva i no va patir en cap moment pel resultat, el que passa és que l’entorn està molt neguitós pendents del que diran si es perd la lliga quan ja havien vacil·lat al rival directe, és el que passa quan vas de boques i de prepotent, que quan volta la moneda et menges les paraules amb patates. El que he llegit avui que si els jugadors no volen la lliga, que si no donaven sensació d’anar a guanyar, que si no estaven motivats, em sembla una bajanada brutal. Com no han de voler la lliga els jugadors, ens hem tornat bojos o que? El Betis va tenir una ocasió de gol els primers deu minuts de partit en un error propi, després va ser un atac i gol blaugrana, que degut a l’embotellament i l’estat de la gespa. El Barça no va fer un partit brillant ofensiu, però va fer el partit que necessitava a les alçades que estem de la temporada, la setmana passada per exemple van sortir poc concentrats amb la pressió i defensivament, pensant que ja tenien el partit guanyat i la primera part l’equip d’Abelardo gairebé encaixen dos gols. L’equip blaugrana ja fa temps que li costa marcar el primer gol, les primeres parts sempre són una mica més complicades, mentre el rival encara està fresc, però les segones parts s’han mostrat molt superiors. Ahir a la mitja part escoltava la ràdio i semblava que ja s’havia perdut la lliga, el culer no canviarà mai, és igual que s’hagi guanyat tot els darrers anys, sempre estem amb l’ai ai al cos. Fa uns dies si que era preocupant l’estat dels jugadors, que no anaven ni amb rodes, però el partit amb el València ja es va perdre de forma totalment immerescuda. Ahir els jugadors se’ls va veure en bones condicions, no a un ritme espectacular, però està el trident a un ritme més que suficient com per a generar ocasions de gol com per a guanyar folgadament. L’únic que es veia fora de ritme mentalment perquè no li sortien les coses era Neymar i ahir ja se’l ve veure més solt i provant més coses, Messi està en moviment i sent decisiu i Suárez està com sempre, prop del gol i mossegant. Després el mig camp ha recuperat l’alè i estan donant un bon rendiment, l’equip en general ha recuperat la pressió i la seguretat defensiva.
Individualment van destacar sobretot Messi, després Iniesta, Rakitic i Suárez. No va haver cap jugador al que se li pogués recriminar res però els més destacables van ser aquests, que d’altra banda és una bona notícia perquè els darrers partits era Mascherano.
L’argentí va jugar un partit molt intel·ligent, no va mostrar ansietat i va esperar el seu moment, totes les ocasions de gol van sortir de les seves botes pràcticament i l’assistència que li fa a Suárez al gol és brutal, ja val el preu d’una entrada, va controlar el ritme de joc com va voler i va organitzar des de la mitja punta. Ja va ser ell qui va trencar el partit la setmana passada, de forma individual i ahir igual.
Després Iniesta és qui està portant el ritme de joc del Barça, està prioritzant el control de l’esfèric i atacar ordenadament a fer eslàloms i jugar de forma precipitada. Partit molt correcte sense perdre pilotes i ajudant molt a l’equip sense pilota.
També van ajudar els dos davanters Neymar i Suárez, que se’ls va veure més encertats que en partits anteriors, fallant jugades però encertats amb el joc col·lectiu.
Partit molt correcte en general de tots, sense estridències i sabent el que es jugaven. Un partit menys i la lliga més a prop.
Avui vull parlar de les dues seccions blaugrana, que han coincidit els seus fracassos europeus, un any més i sembla que no s’aprèn la lliçó. Estic parlant de confeccionar equips més o menys de primer nivell i després donar-li a entrenadors incompetents que dilapiden any rere any els milions invertits. El problema és el model. Hi ha diferents tipus de models, no cal dir que el millor model és consensuar els fitxatges entre la secretaria tècnica i l’entrenador i conjugar bones operacions amb jugadors que l’entrenador estigui disposat a utilitzar. Perquè és el millor model? Doncs perquè sempre és millor que hi hagi debat i es porti el més adequat per a les dues parts. Les seccions per desgràcia no segueixen aquest model, al bàsquet tenim un director esportiu que contracta majoritàriament bons jugadors però que després l’entrenador no fa servir. En el cas de l’handbol encara és pitjor, perquè si ja de per si és té un entrenador mediocre, a sobre se li dona el poder per a contractar a qui ell vol.
El cas del bàsquet ja fa temps que és sagnant, es porten perduts 9 dels darrers 11 títols possibles, s’ha provat tot, se li han portat jugadors ofensius que l’entrenador, eminentment defensiu no ha sabut treure rendiment, se li han portat altres anys jugadors defensius i tampoc ha servit, se li ha portat jugadors de futur i ni els ha fet servir. El Barça ja fa vàries temporades que demana un canvi generacional i donar importància al futur conjugant amb minuts de qualitat dels més veterans. El problema és que aquest senyor sempre busca rendiment immediat total per a tenir resultats horribles. A vegades és bo tenir una temporada en blanc per a que els xavals es vagin adaptant a l’equip, però aquest senyor sempre ha buscat experiència i ha desaprofitat any rere any als joves cridats a ser el futur de l’equip. Els joves marxen farts de no ser importants i es queden els més veterans cobrant sous que no són acordes amb el seu rendiment. El principal problema ve quan portes a Pau Ribas, quan tens a Satoranski, a Abrines i continues basant el teu joc al voltant de Navarro. Mira que em sap greu haver de dir aquestes coses d’un jugador històric per a la secció, però no pot ser que el joc del Barça, amb els tres esmentats anteriorment, més Tomic i Doellman s’hagi de basar el joc al voltant de Navarro que ja té 35 anys. Estem parlant de jugadors com Navarro o bé Oleson, amb sous elevadíssims que llastren el fitxatge de jugadors decisius. Però ja no és ni tan sols això el problema, el mal ve quan tens un entrenador amb una llibreta tàctica obsoleta, incapaç d’adaptar-se als nous temps, quan tens un entrenador que té al·lèrgia a alternatives defensives, que no siguin la defensa individual, que no té lectura de partit i té el cap quadriculat per a repartir minuts sense tenir en compte el rendiment que s’està produint en el partit que s’està jugant. El Barça, amb el pressupost i la capacitat d’atracció que té per a portar jugadors, no pot jugar a partits de 70 punts, l’assistència al Palau ha baixat en picat, és normal. Apart vol jugar defenses individuals quan tens a Navarro i Arroyo que se’ls en va tothom, només cal fer una mica de scouting per a veure que molts dels desequilibris defensius venen per culpa seva, alguns cops fins i tot combina als dos amb Tomic, que necessita ajudes perquè tampoc és un gran defensor. La secció ja fa temps que va a la deriva i penso que Creus ha de contractar ja un entrenador nou, passi el que passi a la lliga i començar a preparar amb ell la temporada vinent, les altes i baixes i començar a treballar, buscar un bon entrenador que faci un joc atractiu i que demani els jugadors que vulgui i digui qui no li serveix per a realitzar el seu joc, perquè portem massa temps que any rere any es fa neteja i es fa fora a jugadors molt vàlids que no han rendit per culpa de l’entrenador i del seu estil de joc. Aquesta temporada s’ha de prendre decisions doloroses però importants, no pot ser que tinguem la plaça d’extracomunitari malgastada amb un exjugador com Arroyo. El Barça necessita un base competitiu per a donar relleu a Satoranski, necessita un tres alt per a donar relleu a Peperouglu i necessita començar a tenir dos escortes com Abrines i Ribas sent part molt important del joc. Tant Navarro com Oleson han d’acceptar un nou rol i rebaixar ostensiblement el seu sou per a poder fitxar un crack que guanyi partits i sobretot s’ha d’adaptar als nous temps amb jugadors interiors molt més versàtils i amb més capacitat de sortir a la línia exterior.
Després està l’handbol. El cas d’aquesta secció encara és més sagnant, perquè portem anys on la competició domèstica és mediocre, ja costa prou que vinguin jugadors de nivell, només falta que es vagi fracassant per Europa de la manera que s’està fent. El cas de l’entrenador en aquesta secció encara és més sagnant, perquè es va guanyar l’any passat la xampions perquè es tenia a Karabatic i a Saric a ple rendiment, que apart va coincidir amb un canvi d’ordre europeu on els habituals poderosos van cedir poder als nous rics. Perquè ni amb aquests dos, fa dos anys, es va poder assolir la xampions. El problema és que l’entrenador que tenim és molt incompetent, però com que la competició espanyola és tan mediocre, guanya 4 dels 5 títols en joc cada temporada i sembla com si fos un gran èxit, però la trista realitat és que amb aquests jugadors que té el Barça, probablement amb un entrenador recent sortit de l’escola seria més que suficient per a guanyar totes 4 competicions. Aquest senyor té tot l’any, tots els milions del món pera fitxar, una competició res exigent per a poder provar als nous i que es vagin rodant i al mateix temps rotar als més veterans per a que arribin frescos al tram decisiu, amb una xampions que tens algun rival dur al grup però la resta assequibles, només t’has de centrar en menys de 10 partits a l’any, sobretot l’encreuament de quarts i la final four. Doncs aquest senyor ja porta fracassant ja massa anys, massa anys que es necessiten grans remuntades al Palau per un mediocre partit d’anada en quant a preparació i direcció per part seva, al final quan tens un rival que està acostumat a aquest tipus d’ambients i té grans jugadors, doncs el Palau no és suficient. Ja fa massa anys que venem la moto del Palau per a tapar la mediocritat al partit d’anada, un dels pocs partits on ha de rendir. A sobre fa riure a l’hora de fitxar, perquè ven al millor jugador del món i amb els diners porta a un jugador mig retirat que els darrers anys està més temps lesionat que jugant, es fa fora a jugadors com ara Rutenka i els que portes com ara Kopljar, un tio de més de dos metres amb una classe espectacular no el fas jugar ni un minut al partit decisiu, el fitxatge estrella que juga cinc minuts perquè es veu la seva mediocritat. Un desastre absolut, que a sobre l’any que ve marxen Sigurdsson i Saric i s’ha fitxat a jugadors joves amb projecció. Ahir mateix necessita marcar cinc gols i surt a jugar amb dos centrals i Jallouz, el canoner, assegut vint minuts. La eliminatòria en cap moment s’ha vist dominada pel Barça, sempre s’ha anat a remolc. Tot i això els jugadors han donat la cara i van estar a punt de remuntar, però el Kiel tenia jugadors molt experimentats i no sempre funciona el Palau. Aquesta secció també necessita aire fresc i que els títols nacionals no ens facin perdre la perspectiva, però clar després veus al incompetent de Bartomeu que surt i encara li sembla bé haver quedat eliminats, perquè han donat una gran imatge i casi es remunta. Aquest senyor viu a un altre món.

lunes, abril 18

Culpables?

 
El Barça ha patit un sotrac físic en el pitjor moment possible de la temporada, de moment li ha costat la eliminació de la xampions, jo penso que serà l’únic però hi ha molta gent que ja s’està tement el pitjor de cara al final. Puc entendre que hi hagi gent preocupada, que hi hagi gent descontenta i decebuda, però no és acceptable cap on estan apuntant els trets. Ara resulta que els que fa un mes eren els millors del món, que si havien de guanyar el triplet amb la gorra, que si eren imbatibles, fins i tot el comparaven amb el Barça de Pep, quan realment no tenen res a veure en quan a joc, es veu que ara ja no valen res, que si s’estan reservant per a la copa Amèrica, que si guanyen molts milions i estan acomodats, que si no senten els colors i tot un seguit de barbaritats que a mi em fan sentir vergonya de l’afició que té aquest club. Molta gent que diu que és del Barça no es mereixen aquest equip, no mereixen haver gaudit del millor futbol de tots els temps, d’una època daurada en colors (no en blanc i negre com altres), d’haver estat contemporanis del millor jugador de la història. Ara resulta que s’ha de guanyar tots els anys el triplet, si no és un fracàs, com si guanyar el triplet fos una cosa que es produís temporada sí i temporada també, quan s’ha aconseguit dos cops en més de cent anys d’història.
Els mitjans per suposat ja han trobat la seva diana predilecta, al que li tenien tantes ganes perquè no els daura la píndola, perquè no els fa filtracions, perquè els ha fet fora de l’avió, ha blindat als jugadors i clar, ells veuen el negoci amenaçat. Però com les coses anaven bé, s’havien de tragar la bilis i haver de parlar bé del treball de l’entrenador. Ara que els resultats no acompanyen s’ha obert la veda de mala manera i és el principal culpable de tot, ja no val i el que l’any passat va ser una meravella, que dic l’any passat, fins fa un mes, ara ja és tot un fracàs i mala gestió.
Però clar els mitjans no poden atacar a la mà que els dóna de menjar, al president que els tracta tan bé, que els dona el merchandising per als col·leccionables i els fa tota classe de favors, la culpa sobretot de l’entrenador i després d’algun jugador que no els dona entrevistes ni privilegis.
Jo esperava la baixada física al gener, per això parlava sempre de tirar la copa i de jugar amb suplents fins on arribéssim, perquè tard o d’hora havia d’arribar el sotrac, els passa a tots els equips. Però es va passar gener i febrer i l’equip seguia brillant i no s’intuïa res. Però al final ha arribat i vaja si ho ha fet, fins al punt de complicar-se greument la lliga. Encara està a les seves mans, jo hi confio, si s’ha pogut estar més de trenta partits sense perdre, perquè no 5 més? El partit de dimecres és clau, si es guanya a Riazor la lliga estarà molt encaminada, amb un partit davant del Sporting a casa i passant llavors a jugar un partit per setmana, també els rivals ho han de guanyar tot, amb eliminatòries de xampions pel mig. Apart el partit d’ahir per molt que es parla invita al optimisme, sota el meu punt de vista.
Però em sembla tremendament injust que s’ataqui a l’entrenador i als jugadors quan fa un mes se’ls adorava. Jo no penso retreure absolutament res a l’equip, sóc perfectament conscient que no es pot guanyar sempre, que hi ha molts factors que influeixen en una temporada i jo estic agraït del futbol que he vist els darrers anys. No puc acusar a uns jugadors que s’ho han deixat tot durant tota la temporada, lluitant cada partit, ara les forces no els donen per a molt més i sobretot la mala ratxa ha afectat mentalment a alguns, res que no es pugui arreglar amb descans i una victòria. Tot l’any he parlat del mèrit d’aquest equip, que ha jugat quinze partits més que la resta, que és diu aviat, però si parléssim només de lliga serien més de tres mesos de competició, amb 12-13 jugadors, per la merda de planificació que va fer la cúpula quan va saber que estarien sense poder fitxar. No només va portar succedanis al que l’entrenador els demanava, va demanar dos centrals i li van portar a Mathieu i Vermaelen, va demanar un lateral i li van portar a Douglas, sort que almenys van encertar amb els porters i amb Rakitic i Suárez, que no necessitàvem un geni per a saber que es podia fitxar al millor mig de la temporada i a Suárez a cop de talonari. La planificació va ser tan lamentable, que no van tindre els nassos de fitxar per a la temporada vinent i deixar-los cedits als seus clubs per a poder utilitzar-los aquesta temporada, venint el despropòsit de fitxar a Arda per una milionada i Aleix amb sobre cost, per a poder vendre que havien fitxat algú malgrat estar sancionats, costant-li a l’equip un sobreesforç brutal i venent tota la classe mitja que ara els voldríem quan mirem la banqueta en busca de solucions. Però no és ja la horripilant planificació esportiva, és que a sobre, la temporada que necessites preparar millor la pretemporada, veient el sobreesforç que tindran alguns jugadors, resulta que fan una gira per a recaptar per Àsia i per a fer negocis els directius viatjant a costes del club, una pretemporada que els mateixos jugadors van criticar per la seva mala organització.
I va arribar el mercat d’hivern, resulta que el tècnic et demana un parell de jugadors, que tampoc és que hagués demanat a Pogba i Reus, per posar dos noms de cracks, és que et demana que repesquis a Dennis Suárez, que resulta que has de pagar uns diners per un jugador, que és teu, però que per les polítiques lamentables de mercadeig i de maquillatge comptable has de pagar uns quants milions per a repescar-lo i després et demana a Nolito. Doncs no, la brillant cúpula del Barça decideix que no s’ha de fitxar i que amb el que hi ha és suficient per a competir, perquè els diners els tenen guardats per a tornar a renovar a Neymar quan li queden tres anys de contracte i si els fitxaven els perillava la poltrona. I ja no parlem de com va a somriure a totes les llotges i que permet que se’ns pixin a la cara sempre que es vol, com vàrem veure a l’eliminatòria de xampions, que encara hem d’aguantar que el president de l’Atlètic, després d’estar tota la setmana jugadors, premsa i president, a la UEFA i a l’àrbitre, encara digui que agraeix a la directiva blaugrana el seu comportament. Home, com no ho ha d’agrair, si en lloc de sortir a defensar al club han estat amagats i no han dit ni mut? Si tot l’any ens estan fent el que volen, horaris intempestius, arbitratges penosos, calendari lamentable, etc. Això amb Laporta no passava.
Quin és el resultat de tot això? Jugadors sense recanvi destrossats físicament perquè ho han jugat tot i nul·la resposta des de la banqueta. Només cal veure el partit d’ahir, necessitaves remuntar i a la banqueta hi havia quatre laterals i jugava de lateral un jugador que no ho és. I encara tenen els sants pebrots de dir que Lucho ho ha fet malament, que tot és culpa seva i que no s’entén que ahir no es fessin canvis. No cal acusar als culpables reals de tot això no, no sigui cosa que no ens passin entrades o filtracions i merchandising.
Perquè hi ha motius per a l’optimisme? Perquè ahir el Barça va jugar un molt bon partit de futbol, va dominar totalment, va generar moltíssimes ocasions i va tenir una mala sort descomunal. Aquest partit el guanya 99 cops de 100, però quan estàs en dinàmica negativa passen aquestes coses, tens ocasions per anar 4-0 als vint minuts de partit i el rival que no havia passat pràcticament de mig camp fa una jugada per la banda, la centra a la babalà i un rebot va dintre la porteria. Llavors apareixen tots els fantasmes dels darrers partits, però malgrat això el Barça continua intentant-ho i es topa amb el porter un i altre cop i al descompte una bona jugada del rival suposa el 0-2, una llosa mental grandiosa. Però el Barça va sortir a remuntar i només la falta d’encert i la mala sort va fer que no fos així, el Barça ho va fer tot per guanyar, va tancar al rival, va generar ocasions i fins al darrer minut va poder com a mínim empatar. Aquest partit a mi m’invita a l’optimisme, perquè alguns jugadors que semblaven morts ahir se’ls va veure molt millor, tret potser de Busquets, que està destrossat per haver de jugar sempre Masche de central i no tenir recanvi, la resta van aguantar prou bé i se’ls va veure més o menys actius.
El millor del partit sense cap mena de dubte va ser Mascherano, l’argentí pràcticament tot sol va aguantar el resultat quan la majoria estaven bolcats per a empatar, ahir va donar una lliçó d’anticipació, de força, de ganes i de voler més que el rival, va guanyar tots els duels directes, va anar al xoc i va donar una força i va pujar la moral del públic en moltes de les ocasions que va tallar. Porta una molt bona temporada en general, però a més està sent probablement el millor el darrer mes de competició.
Molt millorats respecte els darrers partits Messi i Rakitic, que ahir van ser decisius i van estar molt participatius, segueixo pensant que Messi no hauria de baixar tan a rebre per a organitzar ell, però està bé que vulgui la pilota i que intenti generar a partir de jugades individuals, ahir tot el joc ofensiu va passar per les seves botes, encara que estigui desencertat, ahir almenys va picar pedra tot el partit. En el cas de Rakitic se’l va veure una mica menys pesat i va arribar bé de segona línia, va tenir mala sort en alguna ocasió però almenys les va generar, que és l’important, segueixo notant a faltar el seu xut des de fora que podria obrir moltes defenses, però per a això penso que hauria de jugar al interior que juga Iniesta. Un altre que va estar bé va ser Suárez, que es va moure molt bé i va mostrar molta gana de gol i de solucionar problemes, a l’uruguaià no se li pot recriminar res en quant a esforç i treball, està en una mala ratxa de gol i es nota cada cop que té una ocasió, que per una cosa o una altra no acaba de poder definir bé, o li bota malament, o li fa un estrany la pilota, mil coses.
Partit correcte d’Alba, Iniesta i Sergi Roberto. En el cas d’Alba li falla la definició quan arriba amb molt d’avantatge a zones perilloses, està aprofitant bé els espais, però no serveix de res si després arriba i no fa bé la passada o el xut final. En el cas d’Iniesta se’l veu una mica espès a l’hora de generar, està abusant massa de la conducció i això fa que quan li arriba a Neymar no tingui cap avantatge per a poder buscar l’un contra un, físicament no sembla estar malament, penso que ha de tornar al Iniesta que donava rapidesa a la circulació i fer conduccions quan pugui trencar realment, sinó aquestes conduccions són molt contraproduents perquè encara encaixona més als defenses a la banda esquerra i Alba i Neymar s’encallen. En quant a Sergi Roberto els dos gols arriben pel seu costat, algun periodista fins i tot l’ha utilitzat com a arma contra Lucho durant el dia d’avui, fins i tot arribant a demanar a Alves. A mi em sembla ridícul perquè igual que quan penso que no és culpa d’Alves tampoc ara és culpa seva si està fora de posició, per a això se suposa que són un equip i quan tens un lateral molt ofensiu és el risc que has de córrer.
El problema a les transicions és que els de dalt estan cansats per a fer la pressió i que Busquets està amb la gasolina sota mínims, ahir no va fer un mal partit, però se’l veu una mica pesat en les seves accions i li falta frescor per arribar el primer a la recuperació. Aquesta temporada s’ha de buscar un relleu descaradament per a que no hagi de jugar tota la temporada i arribar destrossat com aquesta.
Es parla també de Neymar, ara poc més que se’l vol vendre. El brasiler és el que està patint més aquesta mala ratxa a nivell mental, no se’l veu malament físicament, però està ara mateix fora de tot mentalment, es perd en discussions amb els marcadors, que ho saben i el provoquen tot el partit, tampoc l’ajuda que s’hagi alentit la circulació, perquè com que Messi baixa més enrere, les defenses ja no basculen tant i la pilota no li arriba amb avantatge. Ahir mateix tenia tres defensors a la seva banda en tot moment, el que aprofitava era Alba quan Neymar se’ls emportava i definia molt malament. Està una mica trasbalsat perquè no li arriben pilotes en condicions i no pot ser important i vol ajudar, no penso que se l’hagi d’assenyalar descaradament i culpar-lo com el principal mal de l’equip.
Aquest equip ara mateix el que necessita és gent que vagi a animar sense retrets i que els demostri que, malgrat no vagin bé les coses, els estem molt agraïts i que han de jugar sense la pressió d’haver de guanyar-ho tot i sobretot necessita una millor premsa i un molt millor president. El que em fa molta gràcia és que el principal culpable de tot, guanyés unes eleccions gràcies a aquests jugadors i entrenador i que, paradoxalment, s’assenyali als causants dels èxits i el culpable estigui totalment protegit i ningú tingui els pebrots de demanar que marxi.