Bueno aquest blog parlarà d'aspectes relacionats amb els esports. Parlarà de diferents aspectes i diferents esports. La intenció és que sigui un blog interactiu i que la gent que hi entri pugui opinar al respecte, així com aportar diferents idees per a noves entrades del blog. Espero que no sigue un blog totalment personal i que hi hagi debat entre els que hi puguin entrar sempre amb el respecte corresponent i sense insultar a ningú.

lunes, mayo 21

Pinten bastos.

Aquests darrers dies hi ha moltes coses a comentar. Desgraciadament no són esportives ja que el Barça ha quedat eliminat de la xampions i va perdre la lliga varies jornades abans, per tant la cosa anava tota cap al tema extra esportiu, ja que els diaris alguna cosa havien de vendre per a subsistir. Espero que gran part de les coses que s’han dit o publicat siguin mentida perquè si no és així realment les coses pinten ben malament de cara al futur pròxim del Barça.
És cert que encara queda la copa del rei, però per a mi, si l’any passat era un títol menor i els altres anys un títol per a arrodonir, aquest any segueixo pensant el mateix. És un partit molt bonic de jugar pel tema de ser un partit únic amb el camp dividit per dues aficions i encara més, si el rival és l’Athletic de Bilbao. Per tot això que l’envolta tinc ganes de veure el partit, no pel títol en joc que en si es juga. Potser també si s’hagués pres com a tal aquest títol, amb totes les rotacions possibles encara que haguessin caigut eliminats pel Madrid o pel València, no s’haguessin perdut els punts decisius de cara a la lliga en aquest tram de la temporada on no es podia punxar. Però bé, ja que estem aquí, només queda que gaudir-ho, perquè a diferència de la final de xampions o de uefa, es veurà un partit espectacular amb dos equips que aniran a buscar la porteria rival.
Però per desgràcia el tema d’aquests darrers dies, per a mi ha estat més preocupant, primer el tema de l’article de Sostres i les conseqüències i després el tema dels fitxatges (per això dic que espero que siguin mentida).
Abans de tot comentar que és molt curiós que després de sortir Laporta a escena és una mica “curiós” que ara surti Sostres al mateix temps.
Laporta que ha aprofitat miserablement el moment per a fer campanya gratuïta de cara a les eleccions properes, en un principi d’aquí quatre anys. Primer aprofita un fòrum on no hi toca perquè ho fa aprofitant els mitjans que se suposa que van a preguntar-li per temes polítics. Un Laporta que hauria de començar a aclarir-se sobre el que té dintre del cap, perquè de ser el millor president de la història porta camí de convertir-se en l’enemic públic número un. Quan era president es va decantar cap a la política, ara que és polític es decanta cap a la presidència blaugrana. Després fa un tour per les ràdios i teles absurd, per a començar a fotre mala maror. M’ha semblat molt patètic perquè ha sigut molt oportunista, ara que les coses no van tant bé és quan surt a rajar. L’any passat no va dir res no. Però és que a més es posa ridículament amb el futur del nou entrenador dient que Rossell l’ha posat per un tema de pànic i després en la mateixa entrevista acaba reconeixent que ell hauria fet el mateix. Així en que quedem Laporta?? Dedicat a defensar el país, que per això et van votar a les darreres eleccions un número de catalans, ja tindrà temps de fer campanya de cara a les eleccions del Barça. Molt desafortunat.
Després causalment apareix Sostres a llençar encara més merda sobre el tema. Primer hi ha que dir que aquest personatge no és molt fiable, però també és cert que té una relació amb Pep i Laporta que és inqüestionable. D’aquest article hi ha coses creïbles i d’altres que no ho són, sota el meu punt de vista clar. Perquè el problema de tot això és que després de soltar aquesta bomba, la gent s’ha quedat amb el dubte i ningú, tret dels implicats, sabem realment que ha passat.
No em crec que Pep no sabés res de que el club estava pensant en Vilanova si marxava ell, una altra cosa és que li donessin la confirmació de que seria ell dos dies abans de que Pep va donar la roda de premsa. Tampoc em crec que Vilanova negociés amb el club a esquenes de Pep des de Gener. Primer perquè llavors Tito encara estava malalt i no pots pensar amb aquest tipus de futur si encara no estàs curat. A més Pep diu en roda de premsa que havia parlat amb Tito i li havia dit que si es sentia amb cor de fer-ho i amb la força suficient que endavant. Per tant no quadra molt aquest tema la veritat. Queda més com un interès de part d’alguns per a fer quedar a Tito com un traïdor que realment el que hagi passat.
Aquesta part de l’article és una cosa molt negativa per al Barça, primer perquè ja estan posant a Tito contra l’afició i entorn com a traïdor i com a mala persona. Em sembla una maniobra lamentable i patètica, que en lloc d’anar a favor del Barça van totalment en contra. Només faltaria que Vilanova hagués de lligar la seva vida a Pep, si ell decideix marxar i li donen l’equip, qui no faria el mateix?? Una cosa es que Pep marxés a entrenar a un altre lloc per exemple, l’altra és que ell vulgui marxar i deixar sense feina a Tito. Em sembla molt hipòcrita criticar una actitud que tots haguéssim fet el mateix.
Però és el que està passant els darrers temps des de que Pep ha dit que se’n va, que els amics de Rossell estan fent una campanya de desprestigi contra Pep per a rentar-s’hi les mans. No és el mateix que marxi ell perquè vol a que marxi per culpa teva. Aquesta ha sigut la feina de maquillatge als que acusa Sostres (segons la meva opinió amb molt bon criteri, inclús podríem parlar de la Cubero, Barceló, etc. que se’ls veu massa el llautó ja) de fer quedar a Pep com el dolent de la pel·lícula.
També em crec la traïció a l’hora de fer públic el substitut, entre altres coses per la cara de sorpresa de Pep a la roda de premsa. Però sobretot em crec que la principal causa de la marxa de Pep és Sandro Rossell. Un president que s’ha amagat al seu despatx i darrere de comunicats escrits per altres i que li han donat tot el pes institucional a Pep de tot el que ha passat aquests temps. Moltes coses que han passat i que no han defensat en cap cas per part del club. La hipocresia de la directiva no té fi, resulta que diuen que no contestaran a Laporta pel bé del club, que no volen emmerdar res als tribunals. Però després ben bé que han emmerdat portant a l’anterior junta als tribunals per la seva gestió (ara aquest any parlen d’un benefici de 40 milions, potser és que han carregat la motxilla dels altres no??), ben bé que han emès un comunicat ara de denúncia per l’article de Sostres. Un comunicat que no he acabat d’entendre la veritat. Perquè si està acusant a Rossell de fer segons quines coses, que pinta el comunicat del club i l’amenaça de denunciar-lo per part del club?? Que s’ho pagui ell de la butxaca no?? Resulta que critiquem despeses de l’anterior junta, però ells amb el que els interessa si que s’ho gasten. Parlen de festes de Laporta però ells no fan els dinars de directives a un restaurant de menús no...
Aquest tema té molt mala espina i s’ha gestionat molt malament. Primer perquè el primer en sortir si és cert o no era Pep Guardiola. Si és cert, surts en roda de premsa i ho dius. Si no ho és igual. El que no pot ser és que hagi quedat aquest dubte a l’afició. Perquè a mi el comunicat del Barça no em serveix per a res. El que havia de sortir és Rossell en roda de premsa i dir la seva i denunciar al periodista. Però m’hagués agradat més que en lloc de sortir a salvar-se el cul, hagués sortit durant aquests dos anys a defensar al club i als jugadors, en lloc d’amagar-se a les faldes de Pep. Perquè no denuncia ell personalment?? Potser té por que cridin a Pep com a testimoni i el deixi amb el cul a l’aire?? No se, aquí hi ha moltes coses estranyes que si no s’aclareixen s’enquistaran greument i afectaran moltíssim de cara a la temporada vinent, sobretot si els resultats no acompanyen. De moment li han donat carnassa a la caverna per a fotre merda a sobre fins a l’any vinent. Em sembla molt penosa aquesta guerra interna entre l’entorn que s’ha tornat a obrir i que fa que els cavernaris es freguin les mans de cara a l’any vinent. Si ja els pegaven per tot arreu, només falten ara les basures interessades dels propis mitjans culers. Li han posat un marró a Tito que ja veurem si l’aguanta l’any vinent. Pinten bastos la veritat.
Després està el tema fitxatges. El tema estrella és la venta d’Alves. No m’estendré perquè ja ho vaig fer a l’anterior entrada, però em sembla preocupant que es comencin a filtrar possibles substituts com ara Zabaleta i que es parli d’ofertes de clubs que si que poden fer-la ja que tenen molts diners gràcies als xeics.
Em sembla preocupant que vulguin vendre a Alves per a portar a un jugador per una milionada, com és Bale, que no se sap si s’adaptarà al joc del Barça i a la lliga espanyola. Els equips al Barça se li tanquen al seu camp, no és una corredissa amunt i avall com la premier. No entenc perquè has de canviar un jugador que saps que et rendeix i ja el tens i haver d’invertir tots aquests diners i encara posar-ne més per a portar a algú que no saps com sortirà. Un jugador que té greus precedents de lesions.
L’última barbaritat que he llegit és que el Barça estaria disposat a fer un canvi de Thiago per Thiago el del Milan i a més donar 10 milions. Ens hem tornat bojos o que?? El jugador amb més futur de la pedrera recent, que ja està adaptat totalment a l’equip i el volen canviar per un central?? Em sembla preocupant que surti en portada i que després a dintre del diari es digui que el club s’ho està pensant seriosament.
Un equip que necessita molt pocs retocs estan fent uns moviments totalment il·lògics la veritat. El que s’endu la palma és el tema Drogba. Em sembla un molt bon jugador i tot el que es vulgui dir, però un jugador de 35 anys, que no és precisament una germaneta de la caritat el volen posar al vestidor blaugrana?? Si van vendre a Eto precisament perquè no és que sigui precisament un bon company!! Resulta que estan maquillant la jugada com un “nou Larsson”. Es pensen que la gent és tonta. Larsson no posava cap impediment per ser suplent, a més no va venir amb 35 anys sinó amb 32. Un Drogba que busca un equip per a jubilar-s’hi. Estem bojos la veritat. Un equip que només necessitava un parell de defenses l’estan desmantellant miserablement.

martes, mayo 15

Coses que no s’entenen.

Començarem amb el tema Alves. Em dona molta pena com són de desagraïts amb jugadors que ho han donat tot per aquest club i que han donat tardes de glòria espectaculars per a tots els seguidors. Sembla que estigui parlant en passat i que li estigui agraint el servei prestat oi?? Aquí és on està el problema. S’està parlant d’Alves com si fos un jugador semiacabat que li falta poc per a no ser útil per al club i que el millor és vendre’l per a treure uns calerons abans que no sigui massa tard. Bastant vergonyosa la campanya pro venta d’Alves que li estan fent els mitjans al president del Barça per a que sigui una mica menys dolorós fer-lo fora.
Un jugador que se’l va intentar fitxar i que es va haver d’esperar un any al Sevilla perquè no el deixaven fitxar pel Barça perquè el club tenia millors ofertes que la de l’equip blaugrana. Un jugador que va anteposar les ganes de venir a un club amb un estil de joc com el Barça davant dels diners que li donaven altres clubs de prestigi similars i que lluiten pels mateixos títols que el Barça. Un jugador que ara mateix, per molt que intentin vendre la burra els mitjans al servei de Rossell, segueix sent el millor lateral dret del món. Un jugador que ja tens amortitzat amb tot el que ha donat aquests anys i que segueix rendint a la perfecció quan juga i que la seva professionalitat està fora de tot dubte. N’hi ha d’altres que aquesta temporada han estat horribles però com que són de casa s’està passant de puntetes pel seu rendiment, però clar té molts amiguets de la premsa blaugrana que els fa molts favorets, com donar-los entrades i privilegis informatius. Tots sabem com va aquest món.
El problema ja no es l’absurda decisió de vendre al millor lateral del món que tens al teu equip ja, sinó a qui compres del seu nivell i pel preu que et pagaran per ell tal i com està el mercat i com pressionen al Barça en quant va a fitxar. Començo pel tema Alves perquè m’ofèn profundament cada vegada que he llegit aquests dies que seria una bona operació, que el jugador té una vida privada moguda, que si ha fallat a l’equip, que si té ofertes d’aquest i altre equip. I que?? I que, que sigui una bona operació?? I que la seva vida privada si al cule el que li interessa és el que fa als entrenaments? I que si hi ha ofertes dels altres equips, si té una clàusula prohibitiva i va signar una renovació l’any passat per a uns quants anys encara?? Alguns programes, com ara l’ efectivament d’esports 3, fent enquestes de si s’ha de vendre Alves, llençant-li merda tot el programa per part d’alguns (de la corda de Rosell clar) parlant de que no centra bé, que si no ha rendit a l’extrem, que si la seva vida privada, etc. Doncs per a no centrar bé porta més assistències que Iniesta i Xavi junts!! Malgrat la campanya absurda, la gent el va recolzar a l’enquesta amb un 80% que no volia que es vengui a Alves.
Doncs bé, com que no estava satisfet l’entorn i el president, després del partit contra el Betis, van tornar a la càrrega. És cert que va fer una entrada per a mi de vermella directa ja, quan tenia una groga i sort que no va ser directa la vermella sinó no podria jugar la final. Però almenys va posar la cama i va anar a guanyar el partit, no com altres que anaven pel camp caminant i que són capitans del Barça, que semblava un con que el passaven sense cap tipus d’esforç i el mig camp semblava un colador. Potser si els mitjans no portessin un mes fent campanya per a la venta d’Alves, el jugador no sortiria tant alterat al camp no?? Potser amb una mica de tranquil·litat no hagués passat el de l’altre dia. Però clar, a ells que els importa la persona pel que pugui estar passant. El dia següent del partit ja tota la culpa era d’Alves. Titulars absurds de que per culpa d’Alves gairebé Valdés perd el Zamora. Per culpa d’Alves?? Estem bojos o que?? Qui va posar al porter podent posar a Oier amb la lliga ja perduda?? Qui se’n va com un boig a tallar una pilota al mig del camp quan està jugant de central (que no és la primera vegada que ho fa i costa algun gol, com per exemple el de Ramires al Camp Nou)?? Qui es queda despenjat de la linia defensiva i trenca el fora de joc?? Però clar, més val culpar al repudiat que volem vendre que a la nineta de l’ull de Pep.
Després he llegit una altra barbaritat com ara que Alves li trenca l’assaig a Pep de cara a la final de copa. Ara resulta que després de cinc anys l’entrenador necessita d’un partit sense transcendència per a provar una defensa que ha jugat un munt de vegades junta. Si li va trencar al prova, això vol dir que la final la jugaran Keyta i Xavi al mig camp?? Perquè són els que van jugar i van fer el ridícul. Pep va dir que aquests partits serien per a preparar la copa i resulta que des de que va dir que marxava que Keyta ha estat tots els partits de titular. Deixar a Cesc i Iniesta partits sencers a la banqueta és la millor manera de preparar una final?? No diguem tonteries home. Ara resulta que la expulsió d’Alves ho va trencar tot. Lamentable campanya, però era una campanya preparatòria del que esperava al dia següent. Una nova enquesta, després de matar novament a Alves, a l’Sport de si s’havia de vendre a Alves. I novament, coses de la vida, malgrat tota la merda que li han llençat, va sortir que un 75% no el vol vendre. Ara avui li tocava a Pedro, l’altre que sembla que es volen treure de damunt inexplicablement. Novament, un 70% no vol que marxi. Que deixin de fer campanyes absurdes i enquestes sobre jugadors que l’afició no en té cap dubte. Que prenguin la decisió ells i l’afrontin amb dos pebrots, no llençant a la gent a sobre dels jugadors home. És vergonyós.
Una altra cosa que no comprenc, és aquesta absurda tendència de que el de casa és millor que el de fora. Hi ha casos que si que passa, però n’hi ha que li estan costant cars al Barça. Parlo evidentment dels dos Pascual de les seccions.
Se que és difícil de defensar que l’entrenador de basquet no sigui el més adient per al Barça perquè els títols el recolzen. Però és un entrenador massa robòtic que és incapaç de variar alguna cosa tàctica quan li plantegen diferents situacions. Sempre que un partit li ha sortit diferent a com ell ho havia plantejat a la pissarra, aquell partit s’ha acabat perdent. Va passar a la copa del rei perdent a casa amb el Madrid, va passar fa dos anys amb el PAO a quarts jugant la F4 a casa, ha passat aquest any amb la F4 a Istanbul. Em dona igual que l’Olympiacos hagi guanyat al CSKA, perquè se la van deixar remuntar per sobrats quan guanyaven de 19 punts. L’equip grec era infinitament inferior al Barça i vam fer el ridícul davant de tota Europa. Ja va anunciar que seria un partit punt a punt, però es va equivocar, perquè punt a punt no és no posar-te mai per davant o estar a tir d’una cistella, que és el que va passar al partit. Va ser incapaç de trencar el ritme que va marcar l’equip grec, un equip que anava a esgotar la possessió cada vegada i que atacava els 10 últims segons de possessió (també és cert que van estar molt encertats en moments clau), però no pots estar tot el partit esperant a que arribin als deu segons. Alguna cosa s’ha de fer, plantejar un altre tipus de defensa, apretar a Spanoulis per a que no estigui 10 segons botant la pilota sense fer res, buscar una zona, intentar mil coses. Però ell no, va haver de seguir amb el seu pla preestablert quadriculat. Perquè és el que és el senyor Xavier Pascual, un entrenador quadriculat incapaç d’improvisar. És tant incapaç d’improvisar, que no deixa la més mínima inspiració individual dels jugadors, ha de marcar ell sempre l’atac. Ja va menysvalorar a Ricky limitant el seu joc fins que el va apagar, el mateix amb Huertas. No es pot basar tot per a un base a donar-li la pilota a Navarro i anar a una de les cantonades obert per a llençar si t’arriba la pilota. Els entrenadors aquests que han de marcar sempre la jugada i que volen el protagonisme no són bons per a un bàsquet ofensiu, que és el que hauria de jugar el Barça amb aquests jugadors que té. Després va dir que la F4 s’havia de plantejar de forma diferent a la resta. Així perquè vas repartint minuts com un robot per als jugadors. En aquest tipus de competicions el que has de fer és mantenir a qui està millor, que això no són uns playoffs a cinc partits. El que està millor en aquell partit ha de jugar i després ja ens apanyarem al dia següent. Quan millor estava jugant Huertas penetrant i jugant ofensivament perfecte, va i l’asseu a la banqueta, el mateix amb Fran Vazquez. Treu a Wallace, està lluitant pel rebot i aconseguint moltes segones opcions en atac i va i l’asseu per a treure a Lorbek que estava fatal en aquells moments. Eidson va estar horrible i va ser incapaç de donar més minuts a Ingles o a Rabaseda. Inclús amb Perovic que estava fent una bona feina l’asseu i gairebé no juga més. Molt malament la direcció de camp. Això no treu que alguns jugadors van jugar massa tensos i que això no pot tornar a passar, però l’encarregat de canviar alguna cosa és l’entrenador. Obradovic diuen que aquest any marxa de PAO. No se que esperen a intentar fitxar-lo, igual que Diamantidis, que si no marxa a l’NBA és el millor base europeu. Però bé, mentre vagin donant-li el premi de millor entrenador ACB pel que sembla haurem de tragar amb ell molt de temps. Esperem que almenys aconsegueixi guanyar la lliga, perquè els darrers partits contra el Madrid ha demostrat que li estan començant a menjar el terreny.
I l’altre Pascual, el d’Handbol. Que dir d’un entrenador mediocre que aquest any ens ha fet fer el ridícul a la xampions i que gairebé ens fa perdre la lliga jugant a casa amb el camp ple i que sort de Saric i d’un Raul Entrerríos, que va fer un golas in extremis, després de tindre’l assegut gairebé tota la segona part a la banqueta quan és el millor jugador ofensivament que té el Barça per a fer jugar l’equip. L’arbitratge lamentable no és excusa tampoc perquè a l’anada va ser igual de penós i es va guanyar de dos gols, així que no val com a excusa. Un entrenador que van a jugar a Dinamarca contra el Copenhague i que sembla que no hagi estudiat al rival, perquè el millor jugador, considerat dels millors del món (i que ha tingut al seu equip i el “gran” Masip va deixar marxar) li posa a sobra a Ugalde i Tomás que els trau tot el cap i va llençar a plaer. Tenint al millor defensa europeu a la banqueta sense jugar com és Viran Morros. Total que va llençar el partit.
Ara aquest dissabte més o menys el mateix, demana temps morts i són per a dir que l’equip ho estava fent bé, perdent de cinc gols i perdent tres pilotes seguides!!! Sort que l’Atletico va perdre el nord al començament de la segona part i es van poder apropar ràpidament, sinó es perd la lliga a casa davant d’un estadi ple. Un entrenador que amb empat al marcador, a falta de 4 minuts per acabar el partit, resulta que s’equivoca amb un canvi i provoca una exclusió d’un jugador de camp dos minuts!!! Aquest és l’entrenador que tenim...Sort de Saric...
Hi ha moltes més coses a dir sobre el que diuen que és entrenador del Barça d’handbol però necessitaria una entrada sencera.
Tampoc s’entén que anit el Barça d’hoquei va celebrar amb el palau gairebé buit, la lliga a falta de tres jornades, el tercer títol de la temporada, amb un entrenador de la casa que si que està donant la talla. Després ens indignem quan es volen tocar les seccions. Lamentable.
Per acabar tampoc entenc de que va el que ha estat el millor president de la història del Barça, que va camí de cagar tot el que havia aconseguit. Que deixi de donar pel sac amb declaracions a les ràdios i teles i que deixi en pau el Barça. Si les coses van malament i es convoquen eleccions que es presenti, però ara que calli la boca, tant ell com els laportistes i els que busquen la divisió a l’entorn. No se de que se’ls omple la boca de que estimen el Barça si l’únic que fan és buscar la separació del barcelonisme. Em pensava que ja s’havia acabat tot això, però pel que sembla m’equivocava. Estem amb temps de crisis i les sangoneres estan olorant la sang i van a pels càrrecs. Molt penós.

martes, mayo 8

Ara si.

Aquests darrers dies hem assistit al acte més gran d’hipocresia dels mitjans cavernaris dels darrers anys. És ridícul veure com ara posen pels núvols al Barça, com van fer l’any passat a la copa, quan els interessa vendre l’únic títol que han guanyat com si fos el gran èxit de la temporada.
Aquests darrers dies, hem presenciat com els mateixos mitjans, club, jugadors, tècnics, etc. estan posant pels núvols al Barça dient que és el millor Barça de la història, que si té un gran mèrit haver guanyat a aquest gran equip, etc. Quan aquest mateix any, després de perdre la supercopa han acusat al Barça de guanyar gràcies als àrbitres, quan han arribat a dir que el Barça guanya només per Messi (menyspreant a 8 campions del món que tant alaben quan juguen amb “la roja”), quan han acusat al Barça d’eliminar-los de la copa del rei gràcies a un àrbitre i als que manen i que han aconseguit que aquest àrbitre no els xiuli més, que han llençat merda sobre el Barça quan els han retallat molts punts en poques jornades. Això només aquesta mateixa temporada. Perquè si ens remuntem a les anteriors les acusacions encara són més accentuades i miserables, acusant fins i tot de dopatge al club per guanyar al camp merescudament.
Però clar, ha estat guanyar la lliga i tot això ja s’ha acabat. Va ser guanyar la copa del rei l’any passat i tot això es va acabar durant aquells dies. Ara es porta enaltir totalment al Barça per a que el mèrit de guanyar un títol de quatre possibles sigui un gran triomf. L’any passat es va celebrar la copa del rei com una xampions, perquè se l’havia guanyat al Barça més gran de tots els temps i segons ells merescudament (quan tots sabem com la van guanyar aquesta copa). Però clar aquests arguments ja no valen aquest any, aquest any que el Barça els va guanyar  la supercopa al meravellós equip que volen “vendre” des de la caverna (quan malgrat guanyar la lliga es segueix veient al Barça com el millor equip del món) la supercopa és una copeta, la copa del rei si l’acaba guanyant serà una copeta, quan han eliminat al Madrid i al València, primer i tercer de la lliga, amb tot el mereixement al camp. Jo per a mi aquests títols són tan menors aquest any com l’anterior, guanyi qui els guanyi, però el que no pots fer és un any dir que són la repera perquè els guanyes tu i l’altre que són copetes perquè tu has guanyat la lliga. Això s’anomena hipocresia pura i dura.
Però el mateix passa amb la lliga. Encara tenen la cara dura de parlar que la lliga s’ha guanyat merescudament i sense cap dubte pels números assolits. Home si mires els números fredament pots pensar-ho però si comences a tirar enrere al llarg de tota la lliga és quan veus les coses que han passat més que sospitoses, que fan que el Madrid hagi assolit aquests punts. Però clar, ara es centren miserablement en el partit de tornada del Camp Nou. Els darrers anys el Barça va guanyar la lliga al bernabeu amb tot el mereixement del món, entre altres coses perquè va anar a guanyar els partits malgrat portar la diferència de punts a favor. Aquesta és la diferència entre un club gran que està en boca de tothom per la seva valentia en el joc i un club que ha guanyat la lliga i que ja fa molts dies que ningú parla d’ells. Com a molt el dia que va guanyar al Camp Nou i poca cosa més, internacionalment parlant clar, la premsa del mateix país no compta perquè tots van amb la samarreta blanca a sota. Es diu que el Madrid mereix guanyar la lliga perquè va guanyar al Camp Nou, però potser s’hauria de mirar altres coses. Perquè una cosa es que els equips acabessin empatats a punts i que per aquesta victòria el Madrid fos campió. Llavors si que es podrien parlar de mereixements. Però quan veus que l’average particular malgrat perdre és favorable al Barça, llavors es quan s’han de mirar els factors que han decidit aquesta lliga. Perquè es deia els darrers anys que la lliga es decidiria amb l’enfrontament directe entre tots dos. Però clar, veient que en aquest sempre surt guanyant el mateix s’havia de fer alguna cosa.
Per a començar un calendari que sembla que li donessin un paper a Mourinho i el confecciones ell el calendari. Perquè va dir abans de començar la lliga que volia la tornada al Camp Nou i les deu primeres jornades amb rivals assequibles per agafar avantatge i així va ser. Després s’hauria de mirar en quina data ha caigut el clàssic, tant anada com tornada i el calendari de tots dos durant el tram més exigent de l’any, que és la època que coincideix amb les eliminatòries de copa i de xampions. Però clar, després de plorar durant tot l’any anterior, ara que recullen els fruits, d’això no cal parlar-ne, ja només es parla de la victòria al Camp Nou per a parlar de justícia.
Però resulta que aquest any han passat coses molt estranyes per arribar a aquests extrems. La situació d’ambient irrespirable a la que va sotmetre l’any passat a la lliga l’entrenador blanc, secundat per la premsa de la caverna i la feina als despatxos del seu president, s’han traduït aquest any amb les coses estranyes que han passat a la lliga. A la por dels àrbitres a no perjudicar al Madrid o afavorir al Barça, s’han unit les designacions estranyes que s’han produït tot l’any amb el Madrid on pràcticament només li han xiulat àrbitres amics i novells més cagats de no perjudicar-los que de xiular regularment. Quan veus que un equip juga millor a futbol que un altre i que aquest altre està 10 punts per sobre és que alguna cosa passa. Després surten les diferents estadístiques i parlen de que el Madrid ha guanyat la lliga perquè ha estat més regular fora de casa. Si agafes els números escrits a un paper doncs si, tenen raó, pel fet que han sumat més punts que el Barça. Però després mires el “com” s’han produït aquests números i resulta que veus que el Madrid ha sortit molt beneficiat en molts de camps de primera divisió, alguns d’ells casualment on ha sortit perjudicat el Barça. Si vas als aficionats i preguntes a Son Moix, Mestalla, Madrigal, Benito Villamarín, Coliseu Alfonso Pérez, Vallecas, i un llarg etc. d’ajudes arbitrals, perquè el problema és que no només han estat fora de casa, hi ha hagut més d’un arbitratge al bernabeu on fins i tot s’han queixat els jugadors de que els han robat. Quants de punts suposen això, ja sense comptar els atracaments al barça en segons quins llocs aquest any que han estat molt descarats, menjant-se penals de llibre. Només amb dos camps a un i altre equip, ja gairebé la diferència està eixugada. Al camp del Getafe al Madrid no li xiulen un penal claríssim i el partit acaba 0-1 a favor del Madrid, mentre que al Barça li anul·len un gol legal, es mengen un penal a favor i no xiulen falta prèvia sobre Keyta del que remata i fa el gol per a acabar amb 1-0. De +2 per al Barça en aquest camp a +2 per al Madrid, a Mestalla guanya el Madrid 2-3 quan hi ha un penal al descompte de la segona part claríssim d’Higuain, en canvi al Barça se li’n mengen dos al mateix camp i el partit acaba en empat. Una vegada més de +2 per al Barça a +2 per al Madrid. Ja són 4 punts, els que necessitava el Barça per anar empatats i no haver d’arriscar més del compte al Camp Nou. Perquè aquest és el motiu real de tot això, si haguessin estat empatats a punts el Madrid no hagués sortit al Camp Nou valent-li dos resultats de tres i posant tota la pressió al Barça d’haver de guanyar si o si. Tot i guanyant, tampoc li servia per a empatar perquè seguien un punt davant. Així el “gran tècnic” Mou, tenia tots els condicionants per a poder posar l’airbus, l’única manera que li ha pogut plantar cara al Barça, posant onze tios a la seva àrea i aprofitant la “ben entesa” arbitral, com per exemple al Camp Nou que li dona el gol en fora de joc a la primera aproximació en una pilota aturada. Tota això només comptant la comparativa en dos camps, si després mirem la resta la diferència a favor del Barça es dispara. Per això els madridistes estan molt contents i parlen de lliga justa i merescuda, perquè són els únics que ho pensen. Tothom ha vist aquest any com s’ha guanyat aquesta lliga i tothom ha vist que l’havia de guanyar “per decret” un equip. El que passa és que molts no tenen el valor de reconèixer-ho i parlen d’esportivitats, d’excuses, etc. Però és que els números canten.
Per això el “senyor” Mourinho ha hagut de llençar merda sobre Pep i sobre el Barça aquests darrers dies, perquè fins i tot guanyant la lliga, es segueix considerant el millor equip del món al Barça i s’està parlant més aquests darrers dies de la marxa de Pep i de que passarà al Barça que no pas de Mou i de la seva lliga aconseguida robant. Per això, el “senyor” Mou, àvid de que es parli d’ell per a tapar tot el seu ego, ataca al Barça i a Pep. Perquè les declaracions de Mou, com sempre, van en la línia de la seva 7 lliga i de les seves victòries, a ell se li’n fot el Madrid, només és un mitjà per a omplir el seu currículum. És curiós també, que parli del gran mèrit per guanyar a diferents països i que no tothom ho pot aconseguir. Que es parla també de que Pep no ha guanyat res amb altres equips. També s’ha de mirar que Mou no es que hagi guanyat lligues amb equips de mitja taula, sempre ha anat a equips amb molts diners per a fitxar i que tenien molt de poder “entre bambolines”. Però aquestes coses l’hipòcrita més gran del futbol no les dirà...És molt graciós veure’l enrabiar de mala manera veient com inclús guanyant-li la lliga al Barça tothom passa d’ell i del joc del seu equip com de la merda. Mou passarà a la història com un dels entrenadors amb més títols, però cap dels seus equips passaran a la història pel seu joc, ni queden a la memòria de la gent, excepte els equips als que fa guanyar clar, que tenen una autoexigència 0.
Respecte al partit de lliga, poca cosa a dir, miserables ara com ens estan inflant a penals per a compensar la diferència que hi ha hagut tot l’any quan els havien de xiular que es jugava la lliga, ara se’ls poden fotre pel cul que ja no valen per a res. Tot i això, tres dels quatre si que ho són, una altra cosa es que durant l’any no ens els hagin xiulat.
De fitxatges i baixes i tal, ja en parlarem més avant, que hi haurà temps de sobres.

martes, mayo 1

Sort Tito!!

El Barça guanya 0-7 contra el Rayo i resulta que els “analistes” de la premsa culé resulta que ja han trobat el diagnòstic del que li passava al Barça, ara resulta que el Barça l’altre dia va fer set gols perquè es van deixar anar i es van treure la pressió de sobre. No se que fa Rossell posant a Tito quan aquests cracks de l’anàlisi ho farien millor.
El Barça és cert que els darrers temps competia contra ell mateix per ser el millor equip de la història, que competia els partits i en guanyava molts però que havia perdut una mica l’alegria. Però parlar de que va golejar al Rayo perquè es van alliberar i es van deixar anar, que es van dedicar només a divertir-se em sembla una mica simplista la veritat.
Per a començar pel tema tàctic. El Barça va fer tants de gols l’altre dia, perquè el Rayo no és un equip acostumat a defensar i perquè posa la seva defensa molt més avant que altres partits que posen com a exemple i que demostren que no tenen ni la més remota idea. No es pot comparar els partits de Chelsea i Madrid amb el del Rayo, entre altres coses perquè van jugar molt diferent. Els dos primers van posar dues línies en molt pocs metres de distància dintre de la seva pròpia àrea. El Rayo en canvi tenia la defensa molt avançada i pressionava a dalt, cosa que feia que el Barça i sobretot Messi tenia molts espais per a filtrar passades de gol i els jugadors si es movien bé sobre el camp tenien molta més comoditat per a jugar. És aquesta la raó i no el tema de que s’havien tret la pressió de sobre. És aquesta la raó perquè estaven contents i jugaven amb més alegria. Perquè tenien molts més espais.
És la diferència principal. Per això jo dic des del primer dia que aquesta lliga ha estat més un regal del arbitres que una lliga merescuda. Ja deixarem el tema per a més avant a l’hora de valorar la temporada del Barça, perquè si guanya la copa haurà guanyat 4 de 6 possibles, on la xampions ha perdut per molt mala sort mereixent arribar a la final i la lliga tots sabem com l’ha perduda. Que vagin a preguntar pels camps d’Espanya a veure que diuen les aficions dels arbitratges rebuts contra el Madrid. Parlo d’això perquè el Barça quan ha jugat contra un Madrid que necessitava guanyar, ha estat molt superior. Però clar si et venen amb l’airbus, amb una pilota parada se’t posen per davant amb un gol il·legal i amb un àrbitre que els permet pegar a discreció, el partit es fa gairebé impossible. Per tant, que celebrin aquesta lliga com vulguin, que l’han guanyada “a l’antiga”, és a dir, com les guanyaven antigament. Aquest any, més que mai, es pot dir que és el torneig de la regularitat, perquè fins i tot amb la lliga ja guanyada, necessiten d’ajudes arbitrals per a guanyar els partits que els queden. Diumenge es va veure un cop més amb l’amic de Mou, el senyor Lahoz, que va de valent però que quan xiula al Madrid no deixa de ser un covard més.
Però bé tornem al Barça. El Barça quan li surten a jugar no té rival, el més penós és que aquests que tenen 500 milions de pressupost, vinguin al Camp Nou i es tanquin més que equips que es juguen el descens, encara van parlant de lliçons tàctiques i de victòries merescudes.
Del partit de l’altre dia es poden treure algunes conclusions. La primera és que Thiago ha de ser titular en aquest equip si vol recuperar la velocitat en el joc, perquè hi ha d’altres que juguen mig lesionats amb un egoisme personal per no cedir el lloc al company. Això fa que el senyor Xavi jugui tota la temporada amb problemes físics i per no parar el suficient, s’hagi trencat en varies ocasions. Thiago ha demostrat que mereix ser titular en aquest equip. Un altre que ha demostrat que mereix ser titular és Pedro, per molt que diguin de Cuenca i Tello, Pedro és un jugador que si físicament està bé, no té cap discussió a l’onze titular. Alexis cada partit que passa està justificant més el seu fitxatge, per molt que hi hagi gent obsessionada en valorar-lo com un golejador quan en cap moment s’ha dit que ho sigui, per a “igualar” fracassos de fitxatges multimilionaris que no hagin rendit. Igual que fan amb Cesc. L’arribada de Cesc ha estat un problema per al Barça. No perquè no sigui un jugador per a jugar-hi, ni perquè sigui car ni res per l’estil. Ha estat un problema perquè per a fer-lo jugar i no asseure a qui havia de fer-ho perquè és una “vaca sagrada”, s’ha jugat molts partits amb una confusió tàctica que no tocava. Tocant davanters que havien de jugar per a no enfadar als de la mitja. Si ha de descansar Cesc, Xavi, Iniesta o qui sigui que ho faci. Però s’ha aprofitat de la menor importància d’alguns jugadors del davant per a treure’n un i així no tocar el mig camp. Això ha fet que Messi estigui més sol que mai a l’hora de generar els gols.
Esperem que Tito faci alguns ajustos necessaris de cara a la temporada vinent i que posi als que millor estan i no en funció de si són capitans o no i coses per aquest estil. El Barça es parla molt ara ja de cara al futur i es té una falta de respecte brutal de cara als que hi ha ara. El problema és que ataquen d’allà i aquí mateix. Ara avui un diari cule ja parla de Llorente. El més fort és que quan cliques la notícia dintre posa que s’està portant amb una gran discreció i tranquil·litat. I tu et dius “sempre amb el Barça” ?? S’hauria de dir “sempre amb l’euro”, perquè per a vendre exemplars resulta que estàs perjudicant les negociacions si realment estàs fent-les.
Es parla de Llorente, a mi em sorprèn molt la veritat. Perquè és un jugador que per menys de 35 milions no el pots fitxar. Em fa una mica de gràcia quan veig que estan demanant un “davanter tanc” per als partits que es compliquin. Però val la pena gastar-te 35 milions en un jugador que sortirà només en partits que es compliquin?? El Barça tornarà als extrems i serà Llorente el rematador?? Perquè si es així endavant, però si és un “pegat” per a partits que es compliquin no ho acabo de veure la veritat. Si mirem l’equip blaugrana, a l’equip no li fa falta gairebé res. Tens per a jugar per les bandes a Villa, Pedro, Alexis, Afellay, Cuenca, Tello. De davanter tens a Messi, però es que aquest ho juga tot. Si fitxes a un davanter (alguns dels anteriors poden jugar allà, inclús Cesc), és per a posar a Messi de segon davanter. Per tant davant està més que cobert. Al mig camp tens a Xavi,Iniesta, Thiago, Busquets, Masche, Cesc, Affellay pot jugar també i si poses a Messi entre el nou i els dos mitjos en tens un altre. De mig camp endavant vas més que sobrat, fins i tot hi ha algun jugador com Dos Santos o Sergi Roberto que poden donar la talla. Jo a Keyta el vendria, sobretot ara que marxa Pep. L’únic problema que té el Barça de cara a l’any vinent seria el lateral esquerrà, perquè de centrals tens a Puyi, Pique, Masche pot jugar allà, pujarà Bartra (per a mi si jugués de titular en molts dels partits no passaria res), Fontas i Muniesa. Si fitxes un central per a que fas pujar-ne a tres del filial?? Lateral dret Alves i Montoya i esquerrà el que penso que s’ha de fitxar i després tens a Adriano. El Barça no necessita molts fitxatges en la meva opinió. Jo penso que necessita un o dos laterals esquerres (Alba i un altre) i jo personalment fitxaria a Javi Martínez, que dona la talla tant a la posició de Busi com de central. Jo també faria fora a Affellay i fitxaria un atacant de renom que pogués jugar per les bandes i de davanter centre, però això ja és més un tema opcional.
El que no entenc és aquesta mania ara de voler fer fora a Alves. El jugador sempre que ha jugat ha complert sobradament, és el segon màxim assistent de l’equip i quan surt ho dona tot. Valorar les seves actuacions quan l’encaixen d’extrem no em sembla just, perquè no té regat en parat per a jugar d’extrem. Ara el tema del ball (penós i se l’hauria de sancionar a ell i Thiago internament) resulta que són uns dimonis. Està clar que no era ni el moment ni el lloc, però hi ha hagut coses pitjors i la gent s’ha callat la boca. Sembla que s’hagi obert la veda i que tot sigui culpa seva ara. A mi em dona igual el que faci fora del camp, perquè dintre ha complert amb escreix des del primer dia. Em sembla una barbaritat voler-lo fer fora la veritat. Espero que no sigui certa la noticia.
El que està clar és que Tito té un marró espectacular de cara a la temporada vinent. Ja no parlo de l’equip perquè aquest equip, amb l’edat de la majoria, li queden molts anys d’alegries, tampoc parlo de la comparativa amb Pep perquè és inevitable. El principal problema és la guerra en quant a l’entorn que s’ha obert, que com les coses no vagin bé des del primer dia, la cosa es complicarà mediàticament i molt. Perquè s’ha obert la veda de llençar merda i de que cada mitjà  i periodista vagi en la línia que més li interessi i això sumat al constant bombardeig de la caverna es farà insuportable. Sort Tito!!

A mi m’has fallat.

Després de la roda de premsa de Pep on es va fer públic que deixava el Barça, a mi la sensació que m’ha quedat és que m’ha fallat. Se que és una opinió en contra de la majoria però m’intentaré explicar, perquè una cosa es que pensi que m’ha fallat i l’altra que no li estigui eternament agraït, tant a ell com als jugadors, per possibilitar que els aficionats culers veiéssim el millor joc que s’ha fet en tota la història, amb una regularitat sobrenatural i amb una humilitat i una professionalitat fora de tot dubte.
Però això no treu que no m’hagi agradat que Pep marxi. Primer que res, perquè em sembla que no ha estat del tot sincer. Jo no crec que el problema principal sigui que s’ha buidat i necessita omplir-se com ell ha dit. Tampoc m’han agradat les formes que ha fet servir. Perquè si tant clar tenia que volia marxar, ho havia de comunicar molt abans per a que la direcció tècnica pogués començar a treballar de cara a l’any vinent. Perquè a mitjans de temporada va reconèixer que estaven planificant la temporada vinent, si no has de continuar que fas planificant les renovacions i la confecció de la plantilla?? No dic que ho digués públicament, sinó a qui ho havia de dir.
També ha dit en més d’una ocasió que faria el millor per al barça. El millor per al Barça i per aquests jugadors que t’han portat a la glòria com a entrenador no penso que sigui el millor deixar-los tirats. A mi això que si la pressió li ha afectat tant, les comparatives amb el pel, etc. em fa una mica de gràcia la veritat. Primer que res perquè un entrenador que ja té tot el crèdit del món guanyat, no se quina pressió ha de tenir. Que vols més que un estadi ple aplaudeixi al teu equip i cridi el teu nom després de quedar-se a les portes d’una final de xampions i de perdre la lliga tres dies abans?? A mi em fa una mica de gràcia quan veig que es parla dels “pobres” jugadors que cobren una milionada per jugar a futbol cada tres dies, amb tots els cuidats per part d’un esquadró de fisios i de metges. El mateix per a un entrenador. Un Pep que tenia els seus tècnics per als entrenaments físics, que tenia un segon entrenador encarregat d’assajar les pilotes aturades, un equip tècnic que li enregistrava totes les qüestions audiovisuals i que després muntava els videos per als jugadors. Tot el tema logístic de viatges i comandes se suposa que el feia el club. Un segon entrenador preparat (com bé afirma ell mateix) on delegar les funcions algun dia de la setmana per si volies allunyar-te del dia a dia. Ningú li exigia que anés a la ciutat esportiva cada dia de 9 a 9. No se, em sembla que és una mica culpa seva, per la seva autoexigència i la seva obsessió per controlar-ho tot el que ha fet que es cremés més del compte.
Una altra de les raons que s’esgrimeixen és que havia de prendre decisions molt dures amb gent a qui apreciava molt. Però és que això és una cosa que ha de fer qualsevol entrenador. Els jugadors són professionals, saben que si no rendeixen como ho han de fer per no complir les normes o per acomodar-s’hi, que poden fer-los fora d’un any a l’altre. L’afició no li va dir res quan es va carregar a Eto i companyia, quan es va malvendre a Ibra, quan es va fer fora a Bojan, un jugador molt estimat. Tenia tot el crèdit del món per a fer-ho. De fet era un repte el de tornar a aixecar a un grup que necessitava algun canvi i alguna regeneració d’algun jugador. Si no tens motivació amb el millor equip del món a les mans, amb una pedrera il·lusionant de cara a treballar formativament com has dit públicament que t’agrada, ja no se que es pot demanar més per a un entrenador de la casa. Però bé, respecto la seva decisió, perquè s’ha guanyat el dret a decidir des del primer dia per la seva valentia ofensiva i pel seu comportament exemplar.
Però a mi m’ha fallat perquè penso que no ha estat del tot sincer, per unes ganes de quedar bé amb tothom no s’ha dit les veritables raons de perquè marxa.
S’hauria d’analitzar com és que s’ha produït aquest desgast, davant d’un equip que li ha anat tot de cara (esportivament parlant és clar, ha rebut cops morals per les malalties considerables). El desgast evidentment ve per un periodisme lamentable de trinxeres i de camisetes, per una acumulació de feines que no li tocaven i per coses internes que no s’han dit (i que ara un cop marxa tots estan llençant la merda a l’aire).
Periodisme de trinxeres i de camisetes perquè des de la caverna li han seguit el joc miserablement al seu entrenador i han fet del futbol espanyol un ambient irrespirable, on tot el que feia el Barça estava sota sospita, on cada roda de premsa els cavernaris anaven amb el guió de les preguntes i fent d’emissaris del lamentable de l’entrenador que ho ha causat tot i on s’ha faltat miserablement al respecte del club i dels seus jugadors. On s’ha acusat de tot el que es podia acusar a aquest grup espectacular i on s’ha hagut de menjar la llengua moltes vegades quan el cos li demanava dir quatre coses ben dites.
Aquí és on entra la institució. El gran problema de Pep és que la nova junta, des de que ha entrat, que s’ha rentat les mans en tot. El no voler quedar malament amb ningú ha fet que se’ns en fotin a la cara cada vegada que han volgut. Han permès que a Pep, per la condició de fer una roda de premsa cada tres dies, li hagi tocat fer d’entrenador, de president i de director esportiu. No li correspon a l’entrenador queixar-se dels arbitratges rebuts, però no hagués estat de més que el president li poses les piles a Villar i companyia. No estaria de més que el president o qui sigui hagi sortit a defensar el Barça dels atacs exteriors i a acumular la pressió mediàtica i deixar a l’equip tranquil (com feia Laporta, que era l’estrella dels programes cavernaris i el centre de les crítiques, però l’equip estava molt tranquil). Ara no, esperaven a veure que deia Pep i acte seguit sortien donant suport institucional al que deia l’entrenador. La por de Rossell a Pep ha fet que aquest s’hagi aprofitat del seu carisma i l’estima del soci respecte l’entrenador, per a no mullar-s’hi en res i no fer-lo enfadar. Bé, no en tot, perquè ben bé que ha format un cisma denunciant a l’altra junta per a posar-los tota la motxilla econòmica a sobre, castigant a directius que no tenien ni idea dels comptes (amics de Pep alguns d’ells) només per l’actitud de venjança respecte a Laporta. Un Rossell que s’ha tret el marró un cop més de sobre posant a Vilanova i fent que Zubi assumeixi tota la responsabilitat de l’elecció. Així si surt bé serà una medalla per a penjar-s’hi i si surt malament fotrà fora a Tito i a Zubi per decidir-ho. Ell mai perd.
Una directiva que de cara a la galeria sortia defensant a Pep de qualsevol decisió tàctica en algun partit, però que després en canvi anaven llençant merda sobre ell filtrant miserablement. Una directiva que li tenia molta por a Pep i que ara s’ha alleujat totalment, una directiva que després del partit de Pamplona va posar les seves plomes servicials a acusar a Pep de llençar la lliga, els mateixos que després se’ls omple la boca amb la filosofia i la pedrera. Ara ja estaran contents, perquè se suposa que Tito no assumirà tot el que feia Pep i serà només l’entrenador del Barça, així ara adquiriran al protagonisme que molts d’ells buscaven.
Per desgràcia, com s’ha vist els darrers dies, ja no tornarà a ser igual. Perquè fins ara, amb tot de cara i un Pep intocable, ningú s’atrevia a alçar la veu contra cap jugador ni contra cap cosa del Barça. Ara ha sigut dir que se’n va i ja han sortit tots els voltors que l’estaven esperant i han encès la màquina de llençar merda públicament, com van fer amb Ronnie, Deco i companyia. Jugadors que van fer el mateix des del primer dia, però que quan no es guanya surt tota la merda a la llum. Ara, com històricament per desgràcia a l’entorn, s’ha tornat a obrir la veda entre els rossellistes, laportistes, cruifistes, guardiolistes i els que no els importa una merda el Barça i que van d’abanderats del barcelonisme quan les coses van bé.
Però bé, del futur ja en tindrem temps de sobra per a parla. Ara només queda agrair-li a Pep els serveis prestats, que li facin una bona festeta el dia del derbi i desitjar-li sort de cara al futur. Espero que es prengui un temps per a ell i la seva família i que torni com a president del Barça. Però reitero que a mi m’ha fallat, no per marxar en si, sinó per no dir els motius pels quals s’ha cremat en excés i ha accelerat la seva sortida del club.

lunes, abril 23

Surten dels seus amagatalls.

Totes les persones que estaven amagades tragant bilis els darrers anys, després del darrer clàssic han sortit amb més força que mai, d’una forma absurda i oportunista a pegar pals al tècnic i a l’equip blaugrana. És molt penós veure les ganes que li tenia la premsa del mateix país al Barça, plens de ràbia perquè el Barça ho guanyava tot.
Perquè com sempre, una vegada més, es basen en el resultat final del marcador per a parlar del que passa a un partit. Un equip encara més defensiu que l’anada de xampions de l’any passat, ara sembla que és la vuitena meravella mundial, un equip que no va fer alguna cosa diferent a altres equips petits i amb un pressupost vint vegades més gran. Però clar, coses de la vida, aquell dia el Barça va guanyar 0-2 al bernabeu i es va matar a Mourinho per la seva covardia en el plantejament. Dissabte va sortir amb onze defenses al seu camp i ara es parla de que li va pegar un bany tàctic a Pep i que el Madrid va guanyar amb autoritat i amb un gran joc. Quina diferència hi ha entre tots dos dies?? El resultat, que un dia va suposar gairebé la eliminació a semis i que dissabte va suposar la lliga per al Madrid. El mateix plantejament covard i miserable un dia és una merda i l’altre és meravellós. Aquesta és la “qualitat” del periodisme esportiu d’avui en dia. Qui diu el periodisme diu l’entorn de cada club.
Com es pot arribar a dir la barbaritat de que Mou ha guanyat tàcticament a Pep Guardiola?? El fàcil és fer el que va fer Mou, no el que fa Pep. El fàcil és posar dos línies de defenses, posar els teus extrems jugant de laterals i contraatacar amb la qualitat que tens davant amb tot el camp del Barça buit, bolcat al camp rival. Es parla de meravella de partit del Madrid i resulta que fa un gol il·legal en una pilota aturada i el segon gol en un contraatac, amb el Barça bolcat buscant el segon i que amb una passada i una desmarcada a l’espai (gairebé tot el camp del Barça) es queda tot sol davant de Valdés. Això és una lliçó tàctica?? Sortir amb tots darrere i aprofitar els contraatacs?? Doncs si això és una lliçó o alguna cosa per a recordar en un futur serà molt mala notícia per al futbol. Igual que la barbaritat de dir que Crc ha estat millor que Messi i que ha sigut decisiu durant el partit i el millor i fent campanya per a la pilota d’or. Com poden dir aquestes animalades?? Un jugador que s’ha passat tot el partit fent de lateral, amb tot el camp rival buit per a sortir a la contra, mentre que Messi ha jugat sempre amb 2-3 tios a sobre i amb onze defenses al seu camp. Tot i això dona tres gols que els companys no encerten a marcar. Com poden comparar el partit d’un i l’altre?? És flipant.
Jo personalment prefereixo el que ha fet el Barça els darrers anys. Els tres últims anys, el Barça s’ha jugat mitja lliga al bernabeu i ha sortit a guanyar. Dos vegades d’aquestes tres, ha sortit amb tres defenses al bernabeu i ha sortit a menjar-se al rival i a demostrar que és millor. Això és el que ha fet del Barça un equip històric que es recordarà sempre. El madrid aquest any guanyarà la lliga, serà una dada més al palmarès de Mou i del Madrid, però no passarà a la història aquest equip amb el joc que fa. El Barça amb avantatges similars hagués pogut fer el mateix aquests darrers anys, però és un equip amb un estil diferenciat i una filosofia gairebé única i admirada per tot el món. Un equip que tot i amb un empat tenir la lliga gairebé al sac i sortir a guanyar el partit al camp del segon si que és un equip d’època. En canvi el madrid surt amb la por al cos, amb un plantejament ultra defensiu i a perdre temps miserablement amb lipotímies i simulacions, amb jugadors allunyant la pilota, altres enduent-s’hi la pilota un cop xiulada la falta, altres xutant la pilota fora del camp quan ja li havia donat el recull pilotes per a sacar, etc. Aquest equip, que es va trobar amb un gol il·legal i amb la permissivitat arbitral per a frenar als davanters del Barça sense cap càstig, va jugar amb tota la tranquil·litat del món. Que se’n va Messi, el tombo que només serà falta, que hi ha un contacte, em quedo a terra com si m’hagués trencat la cama. El Madrid va fer el mateix que el Chelsea l’altre dia, però clar ara sembla que com el Barça ha perdut tots dos partits sense merèixer-ho sembla que ara només importa guanyar. El com tant se val.
La veritat és que és molt trist veure com el Barça ha perdut una lliga perquè el rival ha vingut amb un avantatge decisiu i ha pogut fer la tàctica “inter” del seu entrenador. Perquè ara es parla que per fi Mou ha guanyat a Pep, que per fi el madrid ha guanyat al Barça, finals de cicle i barbaritats per l’estil. Però la trista realitat és que ha estat l’única vegada en la qual el madrid ha pogut sortir a empatar de les vegades que ha jugat amb el Barça. Si a més es troba amb un gol il·legal que puja al marcador, encara més fàcil. Potser amb una lliga més justa (tots sabem com s’ha gestat aquesta diferència), el madrid no hagués arribat amb 4 punts davant i no hagués pogut plantar l’airbus davant la seva àrea. Perquè al final és l’únic que sap fer el seu entrenador per a guanyar alguna cosa, aconseguir el favor arbitral plorant el primer any i posant l’autobús i aprofitar la qualitat a dalt en algun contraatac. Una qualitat que ha tingut sempre amb tots els seus equips, perquè sempre ha entrenat equips punters amb diners per a fitxar. Però ara es veu que per posar davanters a jugar de laterals i dos línies de quatre defensant ha inventat el futbol.
Perquè també han aprofitat per a passar factura a Pep. Però el més penós de tot és que no ha estat sols per part del biliosos de la caverna, també aquí li han pegat més d’un pal i l’han acusat de llençar la lliga. I l’han acusat per posar a dos xavals de la casa a jugar, dos xavals que per cert van ser del milloret del partit, amb errades com tots, però dels que van donar més la cara. Perquè la jugada decisiva del partit (ja no parlo del gol en fora de joc, perquè ho va veure tothom, el més penós és que encara tenen la cara dura de dir que l’àrbitre no va influir) i per a no patir ansietats ni presses era l’un contra un de Xavi amb Casillas, que va rematar gairebé dintre de l’àrea petita, on Casillas deixa un forat espectacular al primer pal i li tapa el segon i Xavi no té els collons de tirar-la pel forat, el senyor ha de buscar la part més difícil. Una jugada clau perquè era l’empat abans del descans i la tranquil·litat per a seguir amb el mateix pla de cara a fer un segon gol a la segona part. Un gol que hagués posat nerviós al madrid, sabedor que un altre gol suposava quedar-se a un punt. Perquè l’empat quan el van marcar, amb el que faltava, l’equip ja estava desdibuixat buscant el gol a la desesperada. Tello també en va fallar una de clara i va prendre alguna mala decisió, però va ser l’únic que va encarar i buscar alguna cosa apart de Messi. Perquè Alves en algun partit puntual pot jugar d’extrem, o quan ja ha sortit a l’onze i s’ha de passar a defensa de tres sense haver de fer cap canvi. Però sortir d’entrada d’extrem a mi em sembla que no és el més adient, perquè no té dribling en sec. Jo hagués preferit treure a un extrem pur i deixar a Alves a la defensa de tres en lloc d’Adriano. Però bé, Pep sabrà. El que no pot ser es criticar-li un cop ha acabat el partit, perquè si arriba a guanyar tots haguessin dit que era un geni. Jo penso també que en lloc de Xavi havia de jugar Cesc i no pel partit de dissabte, sinó perquè ja fa dies que resta més que sumar.
Però em sembla molt penós que es critiqui la tàctica emprada, perquè començant per la valentia i acabant per la urgència del partit, era la més adequada. El Barça necessitava guanyar i el Madrid va sortir a empatar. Aquest va ser el problema. Perquè amb tanta gent acumulada, és molt difícil tocar amb precisió i velocitat. Que fàcil és parlar de la cadira de retransmissió o del sofà de casa. Embotellar al madrid al seu camp no ho fa qui vol i es pensen que amb els davanters que tenen i amb tot el camp propi del Barça buit de jugadors que no atacarien gens el Madrid. Hi ha analistes i periodistes que són molt simples la veritat. Que fàcil és dir que al Barça li falta velocitat a la circulació o precisió a les passades. Que fàcil és dir que l’equip és previsible quan hi ha onze tios en molts pocs metres davant l’àrea rival amb el perill que tenen a la contra defensant el marcador regalat per l’àrbitre.
Perquè es parla molt que l’àrbitre no va influir en el partit. Collons!! un gol en fora de joc a favor de l’equip, que ja de per si estava defensant al seu camp amb onze tios, no és decisiu?? Permetre a l’equip que defensa el resultat del minut 1 perdre tot el temps del món, simular lesions i fotre-se’n d’ell a la cara no és important al partit?? Permetre que es talli el ritme constantment no influeix en el partit?? Deixar pegar cada cop que hi ha un desequilibri individual per tallar la jugada amb falta sense amonestar no influeix a l’hora de defensar i tallar el ritme?? L’àrbitre apart del gol il·legal que els dona no va influir a l’hora de xiular penals a les àrees, però ja ho crec que va influir al partit. Igual que cada pilota aturada del Barça xiulava falta en atac. No he vist mai xiular en un partit tantes faltes en atac al mateix equip. Però bé, és el seu àrbitre, amb l’únic que poden igualar els partits. Tots ho sabem i tots sabem com va guanyar la copa del rei l’any passat amb ell. Amb un linier que va tenir molt bona vista anul·lant el gol de Pedro però que no la va tenir tant bona a l’hora d’anul·lar un gol tant important a favor del Madrid. Que hi farem, la lliga dels atracaments blancs, havia d’acabar com va començar, afavorint al Madrid. El que volia Mou, aconseguir un avantatge durant la lliga suficient per a poder posar l’airbus al Camp Nou. I vaja si els ho van aconseguir durant l’any amb actuacions arbitrals sonades. Missió complerta, suposo que a la celebració de la lliga aniran Arminio i els seus sicaris, perquè tenen una part molt important d’aquesta.
Però bé, almenys aquest partit ha servit d’entrenament de cara al Chelsea. A la final de Munich, el Barça no haurà de sortir a arriscar per a guanyar si o si i ja veurem llavors que passa.
Per cert, el Barça ha perdut la lliga, però segueix optant a guanyar 5 dels 6 títols possibles. Tres ja els té, el quart està a la final i el cinquè ja veurem demà que passa. Ho dic perquè escoltes tonteries com canvis de cicle i tal que no pots fer més que posar-te les mans al cap. Al Barça li queda corda per a molt temps i l’any que ve tornarà a lluitar per tot. Però clar, si el Barça guanya els 5 de 6, la lliga serà el títol més important de la temporada, com l’any passat amb la copa.

lunes, abril 16

Sempre la paguen els mateixos.

És la conclusió que se’n pot treure després del partit del Barça al camp del Levante. Les crítiques sempre van cap als mateixos, encara que la culpa sigui compartida, però clar, suposo que és millor posar-se amb els xavals o els recent arribats que amb les “vaques sagrades” o els mimats de l’entrenador.
És evident que el Barça no va jugar el seu millor partit de la temporada, tampoc és fàcil amb 9 tios tancats al seu camp, bé més que al seu camp a la seva àrea, deixant les bandes i tapant els passadissos interiors. He escoltat que des d’alguns sectors es parla que el Llevant no va ser inferior al Barça i que si no arriba a ser per l’àrbitre el Barça no hagués guanyat. El típic quan els entra la rabieta perquè ja es veien campions de lliga i al final els queda una mica més per a patir encara. Com poden dir que el Llevant no va ser inferior si des del minut 1 juga amb 9 tios tancats a la seva àrea? Des del primer moment que surts amb aquesta tàctica ja estàs demostrant una inferioritat no tant sols evident, sinó que tu mateix l’estàs reconeixent. Un Llevant que va parar una trampa al Barça deixant un petit buit entre les dos línies per a quan intentaven combinar per aquella zona tancar-los i robar la pilota. Després pilotada llarga a Kone i a aguantar la pilota per a la sortida en velocitat de Valdo i Barkero per les bandes. Una jugada que els va funcionar durant gran part del partit, entre altres coses perquè el Barça no va tenir la sort de “gaudir” de la habitual èpica del Madrid (és a dir, menjar-se el xiulet i no xiular ni una falta dels defenses al davanter encarregat de fer la funció que dissabte feia Kone) i havia de lluitar amb el jugador marfileny sense haver de fer faltes.
I això que el plantejament inicial semblava que era l’adequat, ja que el Barça va gaudir de 3-4 rematades clares que va parar el porter. Però llavors va arribar la jugada desgraciada, que per a mi és errada de Valdés, que estrenava guants de la seva nova marca. Vull pensar que no és culpa d’aquests nous guants i la falta d’adaptació, però l’error va ser greu, tant greu com Busquets que mou els braços cap al pit en lloc de deixar que li toqui al pit el xut, però va ser un moviment instintiu i amb el partit que va fer tampoc és per a criticar en excés.
Però clar, com sempre, la lectura del partit és que Cesc no va estar bé i que Thiago encara no pot substituir a Xavi i que perd pilotes perilloses. El típic vaja, que a Cesc si no marca i no té ocasions ja es consideri que ha fet un mal partit i a Thiago per una jugada de malentès amb Mascherano ja sigui el culpable de tot el perill generat al Barça. L’anàlisi fàcil vaja. Aquests meravellosos analistes no veuen que la pèrdua de Thiago va ser per no arrencar-li el cap a Masche, que alguna vegada és passa de ganes de recuperar pilotes, és culpa exclusivament de Thiago perquè a la nineta dels ulls de Pep no se la pot tocar. Un Mascherano que va fer un partidas, però que va fer una errada greu als darrers minuts que se’n va a pressionar a un jugador al mig camp com un boig i es llença a terra i deixa la zona descoberta. I qui va salvar la jugada amb un “tackling” decisiu?? Doncs si, el jugador que com no va fer gol ja va fer un mal partit. Perquè Cesc els darrers partits està actuant més en la construcció del joc, el que se suposava que venia a fer per a començar a donar descans a Xavi, però com va començar fent molts gols ara sembla que hagi de marcar en cada partit, sinó no val res el que fa. Però clar, és més fàcil criticar a Cesc que acaba d’arribar que a Xavi que fa mesos que no està gens fi. Si Thiago la perd és imperdonable, si Xavi la perd callem tots.
Fins i tot els mitjans tots cagats de si el canvi de Xavi era per lesió. És que no quedava clar que era el canvi que havia de marxar durant la primera part?? Molt d’estrenar botes noves, però va fer un partit horrible. El problema ja no és que faci un partit horrible, el problema és que va pel camp al trot i en més d’una jugada de contraatac del rival se’l va veure baixant a mig gas quan era l’encarregat d’ajudar al doble pivot a Busquets. Hi va haver una jugada fins i tot que se’l va veure parat mirant sense moure’s a la frontal de l’àrea blaugrana. Però el senyor Xavi sembla intocable. A mi em va encantar el canvi perquè ja comença a ser hora que algú li digui que ha de treballar com la resta. Thiago i Cesc ho fan, podran estar millor o pitjor en atac, però el seu treball cap enrere no els hi pot discutir ningú. Un Thiago que per a mi va fer un partidas, donant velocitat a la circulació a l’igual que Cesc i que es van sacrificar per a deixar un espai pel mig per a Messi. Dos jugadors que no necessiten fer la volteta cada cop que tenen la pilota i que poden obrir una pilota a la banda o a l’espai de primeres o amb molt pocs tocs.
El canvi tàctic també el va fer una mica tard Pep, perquè es va veure des del minut 1 que deixaven les bandes lliures i Messi necessitava algú pel mig per a descarregar el joc en parets, als pocs minuts de encaixar el gol i veure l’autobús granota ja hagués pogut modificar l’equip, però també és comprensible que treure un jugador abans de la mitja part és una mica delicat. La conclusió és que el Barça va aconseguir el seu objectiu, amb un Messi estel·lar quant va veure que o el salvava ell el partit o no ho faria ningú. Un Messi molt ben ajudat per Alexis, que sembla que no va fer res i va ser decisiu en les dues jugades de gol (al primer aguanta el temps per a que Messi es col·loqui per a marcar el golas i el segon la paret amb Cuenca que no era gens fàcil perquè estaven molt prop un de l’altre i es necessitava de molta precisió).
Però el més ridícul del partit és veure com encara tenen els pebrots de queixar-se de l’actuació arbitral. Aquestes campanyes absurdes des de la caverna, han propiciat que ara qualsevol equip quan perd, li faci la culpa a l’àrbitre i no faci cap mena d’autocrítica, és lamentable. Com poden queixar-se de l’àrbitre si aquest es menja tres penals a favor del Barça a la segona part. El primer una mà de Pedro Lopez, el segon una “zamorana” descarada de Cabral i el tercer un penal claríssim de Ballesteros a Iniesta. Però clar, els mateixos que deien que el penal de Godin sobre Higuain l’altre dia era clar, ara diuen que el penal sobre Cuenca no ho és i ni s’han dignat a comentar el de Ballesteros que és increïble com s’emporta per davant al jugador. El penal de Botelho que algú li hauria d’explicar que si vols empentar o guanyar la posició amb un rival s’ha de fer amb el cos, no empenyent al jugador amb els dos braços i més davant mateix del linier. Un penal que era la segona de Botelho, però clar això no interessa dir-ho. Un Botelho que ja no havia d’estar al camp, perquè la patada que li pega a Messi, sense opció de tocar la pilota i per darrere, és de vermella directa, però és molt barat pegar als jugadors del Barça, agafar-los, etc. Es veu que hi ha un reglament alternatiu. Que el Llevant acabés el partit amb 11 diu molt de la permissivitat asquerosa que té el “senyor” Teixeira quan xiula al Barça.
Un Teixeira que cada cop que xiula al Barça se li nota la ràbia que li té. Està esperant a la més mínima acció amb candeletes de poder xiular en contra del Barça. Les estadístiques són escandaloses, els últims dos partits (i ja no vaig al partit contra el Villareal, el de Mestalla de la mà d’Higuain, etc) que li ha xiulat al Barça, li ha xiulat tres penals en contra i li ha deixat de xiular sis penals a favor. És diu aviat eh?? Sis penals clars i el de Cuenca perquè li xiula el linier, sinó serien set penals no xiulats. És escandalós. Un àrbitre que té “l’estranya habilitat” de desquiciar sempre que xiula als blaugranes. Fins i tot a un Messi que després del gol es cagava amb tot i se li van llegir els llavis que deia “con este siempre igual, siempre pasa lo mismo”. Un àrbitre que habitualment és una metralladora de targetes i que “sorprenentment” quan xiula al Barça és tot el contrari. Que permet miserablement que els equips que juguen contra el Barça perdin el temps descaradament, sense dignar-s’hi ni a avisar-los o amenaçar-los. Una vergonya.
Però bé, després de la reunió de Florentino i Villar i els seus treballets a l’ombra dels despatxos ja ens podem preparar perquè les designacions seran més “a la carta” que mai. Un fet que també hem pogut comprovar de cara a la xampions. A veure a quin cap entra que els àrbitres designats siguin del país d’un dels semifinalistes de cada part del quadre. El partit contra el Bayern que juga el Madrid a Howard Webb, un àrbitre que com hem pogut comprovar molts cops és molt permissiu i el qual Mourinho ha alabat en més d’una ocasió. Àrbitre ideal per a que els gossos de presa blancs Ramos, Pepe, Khedira, Arbeloa i cia puguin pegar patades a tort i a dret i així evitar encaixar gols sense el més mínim càstig.
Però el que realment fa por és el que li ha tocat al Barça. Perquè Webb deixa pegar, però els alemanys ja saben que podran fer el mateix. Però la designació de l’àrbitre alemany de cara a Stamford Bridge és més que sospitosa. Primer perquè no pots posar un àrbitre alemany quan a l’altra part del quadre juga l’organitzador de la final, que és del mateix país i que han dit durant tota la xampions que li tenen por al Barça. Però és que a més, si tu decideixes posar un àrbitre alemany, se suposa que has de posar l’àrbitre que tu consideres més capacitat no?? Perquè doncs posen a l’àrbitre alemany que no està escollit de cara a xiular l’europeu?? Si poses a un àrbitre alemany, almenys posa al millor que tens al país no?? Hi ha moltes coses estranyes que estan envoltant aquesta eliminatòria, s’està recordant massa a Obrevo i hi ha alguns indicis que no inviten a l’optimisme. El Barça ja sap que serà una ensarronada en tota regla. Esperem que no vulguin tornar l’afronta que segons els anglesos tenen que cobrar-s’hi aquest any...