Bueno aquest blog parlarà d'aspectes relacionats amb els esports. Parlarà de diferents aspectes i diferents esports. La intenció és que sigui un blog interactiu i que la gent que hi entri pugui opinar al respecte, així com aportar diferents idees per a noves entrades del blog. Espero que no sigue un blog totalment personal i que hi hagi debat entre els que hi puguin entrar sempre amb el respecte corresponent i sense insultar a ningú.



lunes, mayo 16

Lliga contra tots.


El Barça ahir va consumar la seva victòria en una lliga que, se li va complicar pel sotrac físic i algunes situacions de mala sort, però que es van poder refer a temps i probablement tindrà més bon gust de boca que si l’haguessin guanyat fa tres setmanes amb la diferència que han portat durant l’any. Després de perdre l’eliminatòria de xampions, se’ls hagués fet etern el final de temporada a ells i als aficionats, d’aquesta manera han hagut de lluitar fins al final i han estat endollats aquestes darreres setmanes.
La temporada ha estat molt bona, per molt que alguns es pensin que si no es fa triplet ja no val res, han estat campions de lliga, guanyant la sisena lliga en vuit anys, que diu molt del cicle triomfal d’aquest equip, dona una mostra de l’hegemonia que està tenint el Barça els darrers anys, tallada per una temporada on van decidir portar al Tata Martino i que es va llençar a la brossa i que malgrat això es va perdre la darrera jornada a casa. Malauradament, no s’ha pogut reflectir a Europa tant com haurien merescut, s’han perdut eliminatòries amb equips inferiors i que no han proposat res i amb decisions controvertides i coses estranyes que passen en la mafiosa xampions que porta la UEFA. Només cal veure que aquest any, un dels finalistes ha arribat a la final sense jugar amb cap equip mínimament competitiu, casualment el que ja en va aconseguir cinc d’una tacada, quan era amb blanc i negre, que tothom sap com es van produir. La sensació és que s’ha desaprofitat al millor jugador de la història per aconseguir encara més xampions però no se li pot retreure res a un equip que porta tants anys consecutius guanyant coses, fent el millor futbol d’Europa.
El partit d’ahir, molt de culer tribunero, ja estava cagat de que es perdria, els mitjans tenien zero confiança i molts només pensaven amb la mofa del Madrid i el seu entorn si es perdia. Hi ha culers que no canviaran mai en la vida, és igual que estiguis marcant una època, sempre amb el ai al cor i trobant-ho tot malament. El partit era evident que es guanyaria, aquest equip quan ha jugat un partit clau, poques vegades ha fallat i no ha donat la talla, excepte quan les cames no van respondre pel sotrac físic, el Barça sempre ha estat superior als seus rivals i aquest tipus de partits els ha jugat de meravella. Només cal veure la diferència del partit a Granada o amb l’Español, respecte partits de menys envergadura com ara el partit davant del Sporting o el Betis. El Barça va sortir totalment endollat i li va costar una mica marcar el primer gol perquè el rival va sortir híper motivat per les primes i amb un camp lamentable, que dificultava molt el joc blaugrana. Però les coses del Karma, que van fer que el segon gol blaugrana fos en gran part gràcies a l’estat de la gespa, que va frenar la pilota i va donar temps a Alves per arribar, m’encanta que les barroeres tàctiques se’ls tirin en contra d’aquests equips antiesportius. Un cop es va obrir el marcador, gràcies a una molt bona jugada combinativa, entre Neymar, Alba i Suárez, ja es va acabar, més encara després de marcar el segon, que al Granada se li va fer molt costa amunt. El partit s’hagués pogut resoldre molt abans si Iniesta hagués tingut el dia en quan a visió de joc, però sorprenentment va escollir sempre la pitjor opció per a la passada, ja que tant Suárez com Alves, estaven entrant de segona línia a l’esquena de la defensa i en cap moment o no els va veure o no es va atrevir a fer la passada. En tot cas no va fer falta la seva brillantor en aquest partit i es va resoldre bé, curiosament amb dos bones internades dels dos laterals, ahir els millors extrems de l’equip.
Es va produir una petita reacció a la segona part per part dels andalusos, però el Barça no es va deixar sorprendre en cap moment. Va ser un partit molt plàcid, que a sobre va servir per a que l’uruguaià estigués més a prop de la bota d’or.
La part positiva va ser evidentment la d’aconseguir el títol, però com sempre va servir per a que alguns utilitzessin al Barça de mala manera. Estic parlant dels mitjans, que després d’Anoeta llençaven merda per la boca i van atacar a l’equip i sobretot a l’entrenador, de forma miserable, que en canvi ahir van ser els primers en pujar al carro i començar a fer especials, columnes i opinions per a vendre paper a punta pala i lucrar-se un cop més del Barça, aprofitant la imatge dels jugadors quan tots sabem que porten des de l’eliminació de xampions llençant merda a sobre d’alguns jugadors, com per exemple Alba, Neymar o altres, posant-se amb la seva vida privada i dient barbaritats. Jo entenc que el club li serveixi molt la premsa per a estendre una gran part del missatge que com a club no poden emetre, però els jugadors penso que els haurien de fer el salt als mitjans i tenir una mica més de memòria de qui està als moments dolents de l’any i agrair-los només a aquests la seva fidelitat.
Un altre aspecte molt positiu ha estat la reacció de l’equip i l’actitud que han tingut durant tota la temporada, que malgrat els han posat pals a les rodes constantment, sobretot des de dintre del club mateix, han tingut una professionalitat i un rendiment bestial. Ahir vaig posar la ràdio quan va acabar el partit i estaven entrevistant a Bartomeu, resulta que estava traient pit del treball del club per a que el Barça hagi guanyant el títol. Immediatament vaig tancar la ràdio amb ganes de vomitar. Com pot ser que aquest personatge tingui els pebrots d’apropiar-se aquest triomf com si ho haguessin fet bé? Si des de la sanció de la FIFA que la gestió esportiva ha estat un autèntic desastre!! Començant per les errades gravíssimes de planificació esportiva, continuant per la utilització del club electoralment, fitxant dos cromos per a guanyar les eleccions, quan sabien que no era el moment de fer-ho perquè no es podrien pràcticament utilitzar, quan van planificar una pretemporada horrible per a recaptar i fer negocis personals per Àsia a costa d’una mala planificació esportiva, criticada pels propis jugadors. El Barça puc dir sense por d’equivocar-me, que ha guanyat la lliga malgrat la part de direcció tècnica i presidència. Si el tècnic els ha demanat reforços a gener per a que no passés el sotrac físic i han desestimat la seva opinió per interessos personals i que no els perillés la poltrona, que collons m’està contant aquest senyor que ha fet un gran treball el club? Si quan veiem que els grans clubs ja estan tancant fitxatges i porten mesos planificant la temporada vinent, el Barça encara no se sap que collons volen fitxar. A sobre haver d’aguantar al president dir que “la UEFA li deu una xampions a l’Atlètic”. Aquest senyor és com si a la llotja poséssim un ninot de peluix que se n’estigui rient, serveix per al mateix. Resulta que un club que et ve a jugar una eliminatòria a casa, que et ve a jugar a la patada i a perdre més de 30 minuts de joc efectiu, que li expulsen a un jugador justament i surten tota la setmana pressionant a la UEFA per a que et trobis l’arbitratge que ens vàrem trobar al Calderón, amb una gespa infame i totalment seca, que et foten un penal al darrer minut i el tio no només ni es va queixar, si no que a sobre anava rient i felicitant al personal, es que qualsevol amb dos dits de front estava veient la campanya i l’arbitratge que ens trobaríem a la tornada i el tio no va dir ni mutis, ni va trucar a la UEFA per a pressionar des de l’òptica blaugrana. Res!! Encara ens hem de veure, després de tangar-nos clarament, que ens donen la seva enhorabona pel fair play dels jugadors i de la directiva. És una puta vergonya ja no que estigui aquest senyor a la poltrona, sinó que el soci hagués caigut al parany del triplet per a tornar-lo a votar.
Les notes individuals i anàlisi de la temporada vindrà després de la final de copa, que realment no afectarà molt respecte al que penso ara, perquè a mi la copa del rei no m’atrau el més mínim, és més, jo la jugaria amb suplents fins on s’arribi, per a l’únic que serveix és per a carregar més als jugadors i penso que ha estat un greu error no descartar-la, estant com estava l’equip curt d’efectius i veient que el club no tenia el més mínim interès en ajudar portant reforços.
Del partit de dissabte individualment el que va brillar més evidentment va ser Suárez, va marcar tres gols i va fer un partit espectacular. Sempre està al lloc indicat i té coses de supervivència, d’intuïció i de joc de barri que no té ningú. El segon gol, sense anar més lluny, és un gol de gana i de creure amb els seus companys, d’anticipació del que pot passar. És el millor nou amb diferència del món i és el millor davanter que s’ha fitxat des de Eto’o.
Messi i Neymar també van fer un molt bon partit, l’argentí va participar de tot el joc ofensiu i va ser el que va trencar pel mig, no va estar brillant cara a porta però va fer moltes passades marca de la casa que no van resoldre bé els seus companys, el que té Messi és que sense fer un gran esforç, fa jugades totalment decisives. El brasiler també va jugar un molt bon partit, molt desequilibrant en l’un contra un i decisiu també a dos gols, va fer una molt bona passada a Alba al primer gol i va trencar en velocitat cada cop que tenia el més mínim espai, assistint a Suárez al tercer, segueix una mica gafat cara a porta però va fer un molt bon partit.
De la resta molt destacables els dos laterals, que van ser dos extrems més i que van donar moltes opcions ofensives als seus companys, donant un gol cadascú.
La resta va complir fent el que acostumen però sense fer tampoc un partit brillant.
Canviant de tema volia parlar també del tema dels descensos. L’any passat se li va dir de tot al Barça, jo entre ells ja que preferia que es salvés l’Eibar abans que el Depor, perquè va salvar al equip gallec deixant-se empatar un 2-0. Aquest any li ha tocat a Marcelino, l’entrenador del Villareal, al que se l’acusa de deixar-se guanyar per a que es pogués salvar l’equip asturià, quan va dir la prèvia del partit que preferia que es salvés. A mi personalment em sap greu pel Rayo, ja que és un equip que em cau simpàtic per la seva proposta futbolística, perquè els seus ultres són d’extrema esquerra, cosa molt poc habitual al món del futbol i perquè té un entrenador que em cau molt bé, però tampoc em cau malament l’equip asturià. El que no entenc és perquè es critica al Villareal per jugar amb suplents, quan té el seu objectiu complert i quan ja porta almenys tres setmanes fent-ho. Acusant-los de falta de professionalitat. Com? Més professional volen que posar als suplents per a veure quins pots quedar-te per a l’any vinent i quins no serveixen? Perquè no se’ls pot donar l’oportunitat als menys habituals de disputar minuts? Em sembla molt penós el que passa la darrera jornada acusant a uns i altres, de si maletins o partits amanyats. La lliga és la competició més justa que hi ha, tens 38 jornades per assolir un número determinat de punts, si no has fet la feina durant l’any, després no et queixis per perdre la categoria la darrera jornada. Em sembla molt més greu que hi hagi clubs grans, com els dos de Madrid, que cedeixin jugadors seus als altres equips i que després per la famosa clàusula de la por, no puguin jugar contra ells quan són els jugadors més importants d’aquests equips modestos. Em sembla molt més greu això que és una adulteració clara de la competició, que no pas que un equip que no es juga res jugui amb suplents. Jo entendria que ho diguessin si Marcelino hagués anat a jugar amb els juvenils, però és que va jugar amb jugadors que són del primer equip, alguns d’ells titulars tota la temporada. Que no van tenir la mateixa intensitat que el Sporting? Normal, si eren els asturians els que es jugaven la vida, no ells. El Rayo va guanyar fàcil al Llevant, ja a segona, que passa, si hagués punxat l’equip d’Abelardo i es salva el Rayo que? Llavors no s’hagués dit ni mutis, perquè la caverna va amb els equips madrilenys. És molt lamentable la campanya i com els periodistes encara anaven foten guerra a les rodes de premsa i a les zones mixtes de Rayo i Getafe. Al final és l’únic que interessa, la carnassa patètica per a vendre més.

Per últim volia parlar novament del bàsquet. Ahir el Barça va perdre la possibilitat d’assegurar el primer lloc a la lliga i sort que va tenir que el València va perdre a Màlaga contra tot pronòstic, perquè sinó una victòria del Madrid l’hagués posat tercer. Ahir lamentablement una mala gestió de jugadors per part de l’entrenador va tornar a fer que el Barça perdés un partit, va demostrar un cop més la incapacitat per a reaccionar al que plantegen i un cop més va demostrar que està cec i no veu la realitat. Ahir el Barça estava espès, va encaixar dos cops parcials de molts punts que li van complicar el partit sense demanar un puto temps mort, però és que a sobre el va perdre quan s’havia aconseguit posar dintre del partit i anar a un desenllaç punt a punt. Com? Doncs com sempre, traient a Arroyo a jugar i llençant la feina de tot l’equip per la borda. I Dorsey a Barcelona perquè la seva plaça d’estranger la ocupa Arroyo. Ahir un cop més va sortir ell i el rival va fer un parcial de 10-0 que va decidir el partit. Però és que el més indignant és veure com un entrenador que no té cap trajectòria al màxim nivell, quan veu que surt Arroyo, diu al temps mort, “atacar siempre el que està con Arroyo”. Si ho veu aquest senyor, com collons pot ser que no ho vegi l’entrenador del Barça que veu cada dia als entrenaments, que és poc més que un con en defensa? Que passa que no entrena ell als jugadors durant la setmana? És surrealista el que està passant aquest any amb aquest jugador.

lunes, mayo 9

Queda un pas.



El Barça està a punt de guanyar la lliga i segueix depenent d’ell mateix, una cosa que molts quan es va passar la sotragada física no tenien molt clar i que un cop més aquest equip ha demostrat que qui no hi confiï amb ells és perquè segueix ancorat al passat al Barça que no guanyava res. Aquest equip ha demostrat un cop més que es pot estar molt orgullosos d’ells i ahir van fer un pas de gegant de cara a conquerir la lliga per segon any consecutiu. Esperarem fins a la setmana que ve per a parlar de mèrit d’aquest equip i posar nota final a la temporada de lliga, però ja podem avançar que està tenint molt mèrit com està posicionat l’equip per a guanyar un doblet un altre cop quan ja fa temps que des de fora i sobretot des de dins, no es fa més que posar pals a les rodes.
Abans de parlar del partit, volia donar la meva opinió per la polèmica que es va generar ahir al Bernabeu amb Kiko Casilla perquè el club blanc no el va deixar respondre en català. Entenc que els hooligans del independentisme tindran un nou argument per a intentar convertir al personal, els mitjans ja tenen l’agost muntat i tots han posat les xarxes socials al roig viu amb el tema, tenen possibilitats perquè el cap de premsa merengue al final del vídeo diu que només pot contestar amb espanyol. Però penso que també estaria bé, que la gent exigís als esportistes de renom que tinguessin una mica més de personalitat amb aquest tema, el periodista li pregunta en català i ningú li prohibeix fer-ho, és el propi jugador qui es gira i demana si pot contestar amb català, com si tingués deu anys i li preguntés a la professora de classe si pot anar al lavabo. Que tots som grandets ja home, li contestes amb català i després que et digui el que vulgui el cap de premsa. Amb aquesta submissió i aquestes pors el moviment no anirà enlloc i no ajuda gens tot aquest tipus d’actes, bé si que ajuda, a crear més crispació i a donar més carnassa a les dos partes extremistes per a crear mala maror i treure’n rèdit polític. Així ens va, que portem gairebé sis mesos i amb la tonteria no es fa res mentre tots van xuclant de la teta i el poble cada cop pitjor.
Tornant al futbol, el partit de Granada s’ha anat aplanant el camí, ja que s’ha salvat matemàticament i en principi no s’hauria de jugar res l’equip andalús, però clar, tots sabem com van els finals de lliga i segurament ens trobarem un partit com el del dia del Betis, amb una gespa al màxim permès, seca i amb l’autobús plantat i a pegar patades, segurament ens portaran un àrbitre, fidel a la causa de permetre el que no està escrit i segurament, es tornarà a intentar condicionar a l’àrbitre per part de la caverna de que sempre juguem contra deu i que la lliga està preparada per al Barça. El resultat d’aquestes pressions és el que ens vàrem trobar ahir al Camp Nou, on abans d’arribar al minut cinc Hernán Pérez li fa una entrada de vermella directa a Mascherano i l’àrbitre no xiula ni falta, que la primera part va semblar més un partit de rugby que no pas de futbol, on l’Español hagués pogut acabar amb nou perfectament i que en canvi el primer en veure targeta groga va ser Messi, un partit on anul·la un gol legal i no xiula un penal claríssim, l’àrbitre va venir predisposat a amargar-li la festa a l’equip blaugrana.
Però Messi per sort va obrir el marcador ràpidament amb un golàs de falta, que va tranquil·litzar a la parròquia i a l’equip i que va fer que a l’equip perico se li fes més costa amunt. Els pericos van venir a que es jugués el mínim possible, aguantar el 0-0 i a veure si podien marcar en una contra, quan va marcar el Barça ja va veure que si s’obria el podien matar a la contra i va intentar que el partit no passés del 1-0 per a poder intentar jugar amb els nervis blaugranes si s’arribava a falta de 10-15 minuts per al final amb la possibilitat d’un altre “Tamudazo”. Però el Barça, amb la tranquil·litat de no haver d’obrir la llauna, va jugar un molt bon partit, no va fer un allau de joc, però va jugar un partit molt intel·ligent, pressionant molt la sortida de pilota per a recuperar a dalt i no patir enrere. Però la primera part es va embrutar molt degut a les patades dels pericos i les contínues interrupcions i el Barça només podia crear perill a base de pilotes aturades, sense massa encert i es va arribar al descans amb un resultat curt. Però fruit de la pressió i d’una errada de Diop va arribar el segon gol, una bona recuperació d’Alves, que la va donar de primeres a Messi a la posició del deu i amb tots els espais possibles per assistir a Suárez, que va definir molt bé i va sentenciar el partit. L’Español sense el factor por del Barça i havent de marcar dos gols, amb el joc paupèrrim que han fet tota la temporada, ofensivament parlant, era pràcticament impossible que pogués remuntar. Així doncs es va passar a un partit on l’equip perico en tenia prou amb no acabar golejat i el Barça amb el partit resolt es va dedicar a controlar la pilota i accelerar el joc quan la tenia Messi als peus. Només va faltar el tercer gol de córner de Suárez, que va acabar de matar el partit i el ritme de joc i el Barça només es va limitar a esperar les errades dels pericos, com la del porter Pau que li regala el gol a Rafinha. És curiós com les dues darreres jornades, els dos jugadors més bocamolls del rival que s’havia d’enfrontar al Barça, els que de boqueta havien de posar més dificultats a l’equip blaugrana, després fossin els millors aliats possibles i que haguessin de menjar-se les riotes dels aficionats, el Karma suposo. L’Español ja no es dedicava ni a pegar patades, un partit molt patètic de l’equip perico, no va plantar cara en cap moment, que per arrodonir la cirereta una nova errada en la sortida va suposar una bona combinació que acaba amb el gol de Neymar, que va arrodonir una victòria molt més fàcil de l’esperat.
En l’apartat individual va destacar òbviament Messi, que va obrir el marcador i va participar de totes les jugades de perill, on va signar una nova assistència fantàstica degut a la seva velocitat mental i de moviments que el col·loca com al màxim assistent de la temporada faltant dos mesos per lesió. Un futbolista que ens acaba tots els qualificatius i que si acaba guanyant el doblet probablement ja pot anar fent-li un altre lloc a la seva vitrina per a una nova pilota d’or. Partit molt complert de l’argentí, que va ser el far de l’equip en quant a creació ofensiva i que ja porta varis partits pràcticament guanyant-los ell de forma individual, Lucho i sobretot la junta ja poden donar gràcies de tenir-lo a l’equip, perquè amb la merda de planificació que ha fet aquesta junta, els tornarà a salvar el cul amb un probable doblet.
Bon partit també de Suárez i Neymar, que van estar al nivell acostumat, encara que el brasiler continua poc afortunat a l’hora de resoldre les jugades individuals, se’l veu molt més actiu, més decisiu als partits, però sempre li falla algun petit detall que fa que no acabi la jugada, tot i això va fer un partit bastant complert també i va treure de polleguera als seus marcadors com abans de l’aturada de seleccions.
La resta de jugadors potser Rakitic i Mascherano van destacar una mica per sobre perquè el croat va estar molt actiu i va aparèixer ofensivament i l’argentí va estar al nivell d’intensitat i d’oportunisme en les anticipacions que acostuma, però realment no va ser un partit on s’hagués de treballar molt, la resta van complir i no van tenir moltes oportunitats de brillar degut al pobre rendiment del rival, potser Alves va tenir una mica més d’incidència en quant algunes jugades de gol recuperant la pilota del segon i fent la passada a Suárez per a que assistís a Neymar.
Avui per acabar volia comentar una mica el partit de bàsquet i la penosa direcció de Xavi Pascual un cop més. No deixa de ser curiós com en el món de l’esport molts cops prima més estar al lloc adequat al moment oportú que no pas tenir capacitats per a entrenar. Ahir Pedro Martínez, un gran entrenador que ha fet magnífics treballs sempre amb equips de baix pressupost, li va pintar un cop més la cara a Xavi Pascual, que es trobava per allà quan es va fer fora a Ivanovic i que es va trobar amb una de les millors plantilles de la història del Barça i que quan es va desfer aquell equip es van veure totes les seves carències.
No puc entendre perquè segueix inscrit Arroyo en lloc de Joe Dorsey a la lliga veient el paupèrrim rendiment del jugador porto-riqueny. És que només cal mirar mínimament el resultat de l’equip quan està al camp i quan no, ahir, un partit on et jugues el primer lloc a casa del segon classificat, que et va guanyar al Palau, un partit on s’està jugant punt a punt i de màxima igualtat, perquè collons treus aquest exjugador al parquet per a fotre’t el partit pel terra. Portem tota la temporada competint bé, fins que surt el paquet aquest que defensa menys que un con i que cada cop que surt es reben parcials que després costa moltíssim recuperar. Et pots permetre davant d’un equip de la zona baixa, que et facin un parcial ja que tens temps de remuntar i quan premis una mica l’accelerador l’equip rival no té la qualitat que tens tu, però es que amb un partit d’aquestes característiques no et pots permetre aquests regals, és que va sortir al segon quart i ens van fer un parcial de 10-2, vuit punts que es van arrastrar fins als darrers cinc minuts de partit. Resulta que l’equip agafa una bona ratxa, es posa a 3-4 punts i el torna a treure!! A partir de llavors partit perdut i a patir per conservar la primera plaça. És surrealista que estem renunciant a un jugador com Dorsey, que aporta intensitat, defensa i rebot, per a tenir aquest exjugador perdent partits, perquè és el que fa, fer perdre partits. Però ja no és només el tema Arroyo-Dorsey, és un tema de gestió de banqueta, de ment quadriculada incapaç de veure que hi ha partits que les rotacions no valen, que has de jugar amb els millors, ahir Tomic estava amb vuit punts seguits, l’asseu al primer quart amb dues faltes i no va sortir a jugar fins al tercer quart, el jugador més determinant més d’una quart assegut. Patètic. Creus ha de prendre una decisió ja, no podem esperar a veure si sona la flauta i guanya la lliga, perquè serà pa per avui i gana per a demà. Es que cada dia és més incapaç. ahir fins i tot em va sorprendre, va començar el partit defensant amb zona, quan aquest senyor té al·lèrgia a les alternatives defensives, però va ser un miratge, es va tornar a la defensa individual i a mostrar la seva incapacitat a reaccionar a les alternatives que li presenta el partit.



domingo, mayo 1

A tocar.


El Barça està molt a prop d’aconseguir una lliga que al final serà molt soferta quan tots la veiem guanyada fa un mes i mig. És cert que no van fer el millor partit de la temporada, però a aquestes alçades, amb el que es juga la gent de baix i els que no van primats fins a les orelles, és complicadíssim guanyar a qualsevol camp, de fet tots parlen del partit normalet del Barça, però pocs parlen dels paupèrrims partits dels seus dos perseguidors, però clar ells amb el resultat en tenen prou, tots contents, en el cas del Barça se’ls exigeix a sobre fer un joc brillant. M’ha fet molta gràcia també la polèmica amb el porter de la Reial Societat perquè va pujar a rematar el darrer corner davant el Madrid, que deien que si els bascs anaven primats. No se’ls va veure en tot el partit amb una intensitat elevada i unes ganes boges de guanyar que diguem, sinó que es van limitar a intentar defensar l’empat. Després en canvi veus un Betis, que no es juguen absolutament res i que juguen amb la intensitat que ho van fer, amb la mala hòstia d’alguns jugadors i amb un ambient totalment hostil, a sobre sobre una gespa alta i més seca impossible, amb el seu porter dient que anaven a donar-li la lliga al Madrid, amb jugadors com el poques llums de Ceballos, que va haver de ser expulsat clarament en vàries jugades. Però clar, ni un sol comentari a la possible prima al Betis, periodisme de qualitat. Ja no diguem l’Español la setmana que ve, amb l’equip ja salvat, si ja és un paradís blanc els dos partits de la temporada, no vull ni pensar el que serà la setmana que ve, jugaran tres cops més intensos que avui amb el Sevilla que es jugaven el descens i per suposat amb un àrbitre seleccionat per a que deixi pegar fins al DNI.
Em sembla molt patètic també veure com cada cop que el rival s’auto expulsa, comencen amb la cantarella que si el Barça juga sempre contra deu, comptant els partits que ha jugat amb superioritat i deixant sempre aquest boirim d’ajuda arbitral per a que pugui guanyar. El visionari Mourinho va inventar el grup de gent que criticava un error arbitral on segons ell només estava Pep, quan el català es va queixar del fora de joc que li varen xiular a Pedro a la final de copa que van perdre. Doncs bé, en aquest grup d’una persona ja no s’hi cap, perquè està ple de gent que qüestiona un encert arbitral. Em fa molta llàstima que hagin de recórrer a la mateixa història sempre, en lloc de criticar al central que s’auto expulsa sembla, com si el Barça hagués de demanar perdó per rebre dues faltes de targeta claríssima. Puc entendre la rabieta si la expulsió no fos justa, però si ho és, encara hem de demanar perdó o què? És surrealista.
El Barça no descobrirem la fórmula de la Coca-Cola si diem que ha arribat totalment esgotat al final de temporada, fruit d’una horrible planificació de la cúpula esportiva que han deixat a l’equip durant més de mitja volta amb 12-13 jugadors utilitzables. En plena davallada física tampoc podem demanar que l’equip voli per la gespa, encara que tinguin setmana blanca, menys encara quan es jugava sobre una gespa molt alta i encara més seca, on es veia que la pilota ni rodava ni botava bé. Es parla de forma molt injusta, per part de la caverna culer, que si l’equip no va mostrar ganes de guanyar, que si els jugadors estaven apagats i no generaven perill. El Barça va sortir conscient que tindria ocasions per a fer un gol, va sortir a no encaixar un gol a una contra que li suposés una costa amunt i una sobre pressió d’haver de remuntar. L’equip va jugar un partit molt bo en quan a pressió col·lectiva i no va patir en cap moment pel resultat, el que passa és que l’entorn està molt neguitós pendents del que diran si es perd la lliga quan ja havien vacil·lat al rival directe, és el que passa quan vas de boques i de prepotent, que quan volta la moneda et menges les paraules amb patates. El que he llegit avui que si els jugadors no volen la lliga, que si no donaven sensació d’anar a guanyar, que si no estaven motivats, em sembla una bajanada brutal. Com no han de voler la lliga els jugadors, ens hem tornat bojos o que? El Betis va tenir una ocasió de gol els primers deu minuts de partit en un error propi, després va ser un atac i gol blaugrana, que degut a l’embotellament i l’estat de la gespa. El Barça no va fer un partit brillant ofensiu, però va fer el partit que necessitava a les alçades que estem de la temporada, la setmana passada per exemple van sortir poc concentrats amb la pressió i defensivament, pensant que ja tenien el partit guanyat i la primera part l’equip d’Abelardo gairebé encaixen dos gols. L’equip blaugrana ja fa temps que li costa marcar el primer gol, les primeres parts sempre són una mica més complicades, mentre el rival encara està fresc, però les segones parts s’han mostrat molt superiors. Ahir a la mitja part escoltava la ràdio i semblava que ja s’havia perdut la lliga, el culer no canviarà mai, és igual que s’hagi guanyat tot els darrers anys, sempre estem amb l’ai ai al cos. Fa uns dies si que era preocupant l’estat dels jugadors, que no anaven ni amb rodes, però el partit amb el València ja es va perdre de forma totalment immerescuda. Ahir els jugadors se’ls va veure en bones condicions, no a un ritme espectacular, però està el trident a un ritme més que suficient com per a generar ocasions de gol com per a guanyar folgadament. L’únic que es veia fora de ritme mentalment perquè no li sortien les coses era Neymar i ahir ja se’l ve veure més solt i provant més coses, Messi està en moviment i sent decisiu i Suárez està com sempre, prop del gol i mossegant. Després el mig camp ha recuperat l’alè i estan donant un bon rendiment, l’equip en general ha recuperat la pressió i la seguretat defensiva.
Individualment van destacar sobretot Messi, després Iniesta, Rakitic i Suárez. No va haver cap jugador al que se li pogués recriminar res però els més destacables van ser aquests, que d’altra banda és una bona notícia perquè els darrers partits era Mascherano.
L’argentí va jugar un partit molt intel·ligent, no va mostrar ansietat i va esperar el seu moment, totes les ocasions de gol van sortir de les seves botes pràcticament i l’assistència que li fa a Suárez al gol és brutal, ja val el preu d’una entrada, va controlar el ritme de joc com va voler i va organitzar des de la mitja punta. Ja va ser ell qui va trencar el partit la setmana passada, de forma individual i ahir igual.
Després Iniesta és qui està portant el ritme de joc del Barça, està prioritzant el control de l’esfèric i atacar ordenadament a fer eslàloms i jugar de forma precipitada. Partit molt correcte sense perdre pilotes i ajudant molt a l’equip sense pilota.
També van ajudar els dos davanters Neymar i Suárez, que se’ls va veure més encertats que en partits anteriors, fallant jugades però encertats amb el joc col·lectiu.
Partit molt correcte en general de tots, sense estridències i sabent el que es jugaven. Un partit menys i la lliga més a prop.
Avui vull parlar de les dues seccions blaugrana, que han coincidit els seus fracassos europeus, un any més i sembla que no s’aprèn la lliçó. Estic parlant de confeccionar equips més o menys de primer nivell i després donar-li a entrenadors incompetents que dilapiden any rere any els milions invertits. El problema és el model. Hi ha diferents tipus de models, no cal dir que el millor model és consensuar els fitxatges entre la secretaria tècnica i l’entrenador i conjugar bones operacions amb jugadors que l’entrenador estigui disposat a utilitzar. Perquè és el millor model? Doncs perquè sempre és millor que hi hagi debat i es porti el més adequat per a les dues parts. Les seccions per desgràcia no segueixen aquest model, al bàsquet tenim un director esportiu que contracta majoritàriament bons jugadors però que després l’entrenador no fa servir. En el cas de l’handbol encara és pitjor, perquè si ja de per si és té un entrenador mediocre, a sobre se li dona el poder per a contractar a qui ell vol.
El cas del bàsquet ja fa temps que és sagnant, es porten perduts 9 dels darrers 11 títols possibles, s’ha provat tot, se li han portat jugadors ofensius que l’entrenador, eminentment defensiu no ha sabut treure rendiment, se li han portat altres anys jugadors defensius i tampoc ha servit, se li ha portat jugadors de futur i ni els ha fet servir. El Barça ja fa vàries temporades que demana un canvi generacional i donar importància al futur conjugant amb minuts de qualitat dels més veterans. El problema és que aquest senyor sempre busca rendiment immediat total per a tenir resultats horribles. A vegades és bo tenir una temporada en blanc per a que els xavals es vagin adaptant a l’equip, però aquest senyor sempre ha buscat experiència i ha desaprofitat any rere any als joves cridats a ser el futur de l’equip. Els joves marxen farts de no ser importants i es queden els més veterans cobrant sous que no són acordes amb el seu rendiment. El principal problema ve quan portes a Pau Ribas, quan tens a Satoranski, a Abrines i continues basant el teu joc al voltant de Navarro. Mira que em sap greu haver de dir aquestes coses d’un jugador històric per a la secció, però no pot ser que el joc del Barça, amb els tres esmentats anteriorment, més Tomic i Doellman s’hagi de basar el joc al voltant de Navarro que ja té 35 anys. Estem parlant de jugadors com Navarro o bé Oleson, amb sous elevadíssims que llastren el fitxatge de jugadors decisius. Però ja no és ni tan sols això el problema, el mal ve quan tens un entrenador amb una llibreta tàctica obsoleta, incapaç d’adaptar-se als nous temps, quan tens un entrenador que té al·lèrgia a alternatives defensives, que no siguin la defensa individual, que no té lectura de partit i té el cap quadriculat per a repartir minuts sense tenir en compte el rendiment que s’està produint en el partit que s’està jugant. El Barça, amb el pressupost i la capacitat d’atracció que té per a portar jugadors, no pot jugar a partits de 70 punts, l’assistència al Palau ha baixat en picat, és normal. Apart vol jugar defenses individuals quan tens a Navarro i Arroyo que se’ls en va tothom, només cal fer una mica de scouting per a veure que molts dels desequilibris defensius venen per culpa seva, alguns cops fins i tot combina als dos amb Tomic, que necessita ajudes perquè tampoc és un gran defensor. La secció ja fa temps que va a la deriva i penso que Creus ha de contractar ja un entrenador nou, passi el que passi a la lliga i començar a preparar amb ell la temporada vinent, les altes i baixes i començar a treballar, buscar un bon entrenador que faci un joc atractiu i que demani els jugadors que vulgui i digui qui no li serveix per a realitzar el seu joc, perquè portem massa temps que any rere any es fa neteja i es fa fora a jugadors molt vàlids que no han rendit per culpa de l’entrenador i del seu estil de joc. Aquesta temporada s’ha de prendre decisions doloroses però importants, no pot ser que tinguem la plaça d’extracomunitari malgastada amb un exjugador com Arroyo. El Barça necessita un base competitiu per a donar relleu a Satoranski, necessita un tres alt per a donar relleu a Peperouglu i necessita començar a tenir dos escortes com Abrines i Ribas sent part molt important del joc. Tant Navarro com Oleson han d’acceptar un nou rol i rebaixar ostensiblement el seu sou per a poder fitxar un crack que guanyi partits i sobretot s’ha d’adaptar als nous temps amb jugadors interiors molt més versàtils i amb més capacitat de sortir a la línia exterior.
Després està l’handbol. El cas d’aquesta secció encara és més sagnant, perquè portem anys on la competició domèstica és mediocre, ja costa prou que vinguin jugadors de nivell, només falta que es vagi fracassant per Europa de la manera que s’està fent. El cas de l’entrenador en aquesta secció encara és més sagnant, perquè es va guanyar l’any passat la xampions perquè es tenia a Karabatic i a Saric a ple rendiment, que apart va coincidir amb un canvi d’ordre europeu on els habituals poderosos van cedir poder als nous rics. Perquè ni amb aquests dos, fa dos anys, es va poder assolir la xampions. El problema és que l’entrenador que tenim és molt incompetent, però com que la competició espanyola és tan mediocre, guanya 4 dels 5 títols en joc cada temporada i sembla com si fos un gran èxit, però la trista realitat és que amb aquests jugadors que té el Barça, probablement amb un entrenador recent sortit de l’escola seria més que suficient per a guanyar totes 4 competicions. Aquest senyor té tot l’any, tots els milions del món pera fitxar, una competició res exigent per a poder provar als nous i que es vagin rodant i al mateix temps rotar als més veterans per a que arribin frescos al tram decisiu, amb una xampions que tens algun rival dur al grup però la resta assequibles, només t’has de centrar en menys de 10 partits a l’any, sobretot l’encreuament de quarts i la final four. Doncs aquest senyor ja porta fracassant ja massa anys, massa anys que es necessiten grans remuntades al Palau per un mediocre partit d’anada en quant a preparació i direcció per part seva, al final quan tens un rival que està acostumat a aquest tipus d’ambients i té grans jugadors, doncs el Palau no és suficient. Ja fa massa anys que venem la moto del Palau per a tapar la mediocritat al partit d’anada, un dels pocs partits on ha de rendir. A sobre fa riure a l’hora de fitxar, perquè ven al millor jugador del món i amb els diners porta a un jugador mig retirat que els darrers anys està més temps lesionat que jugant, es fa fora a jugadors com ara Rutenka i els que portes com ara Kopljar, un tio de més de dos metres amb una classe espectacular no el fas jugar ni un minut al partit decisiu, el fitxatge estrella que juga cinc minuts perquè es veu la seva mediocritat. Un desastre absolut, que a sobre l’any que ve marxen Sigurdsson i Saric i s’ha fitxat a jugadors joves amb projecció. Ahir mateix necessita marcar cinc gols i surt a jugar amb dos centrals i Jallouz, el canoner, assegut vint minuts. La eliminatòria en cap moment s’ha vist dominada pel Barça, sempre s’ha anat a remolc. Tot i això els jugadors han donat la cara i van estar a punt de remuntar, però el Kiel tenia jugadors molt experimentats i no sempre funciona el Palau. Aquesta secció també necessita aire fresc i que els títols nacionals no ens facin perdre la perspectiva, però clar després veus al incompetent de Bartomeu que surt i encara li sembla bé haver quedat eliminats, perquè han donat una gran imatge i casi es remunta. Aquest senyor viu a un altre món.

lunes, abril 18

Culpables?

 
El Barça ha patit un sotrac físic en el pitjor moment possible de la temporada, de moment li ha costat la eliminació de la xampions, jo penso que serà l’únic però hi ha molta gent que ja s’està tement el pitjor de cara al final. Puc entendre que hi hagi gent preocupada, que hi hagi gent descontenta i decebuda, però no és acceptable cap on estan apuntant els trets. Ara resulta que els que fa un mes eren els millors del món, que si havien de guanyar el triplet amb la gorra, que si eren imbatibles, fins i tot el comparaven amb el Barça de Pep, quan realment no tenen res a veure en quan a joc, es veu que ara ja no valen res, que si s’estan reservant per a la copa Amèrica, que si guanyen molts milions i estan acomodats, que si no senten els colors i tot un seguit de barbaritats que a mi em fan sentir vergonya de l’afició que té aquest club. Molta gent que diu que és del Barça no es mereixen aquest equip, no mereixen haver gaudit del millor futbol de tots els temps, d’una època daurada en colors (no en blanc i negre com altres), d’haver estat contemporanis del millor jugador de la història. Ara resulta que s’ha de guanyar tots els anys el triplet, si no és un fracàs, com si guanyar el triplet fos una cosa que es produís temporada sí i temporada també, quan s’ha aconseguit dos cops en més de cent anys d’història.
Els mitjans per suposat ja han trobat la seva diana predilecta, al que li tenien tantes ganes perquè no els daura la píndola, perquè no els fa filtracions, perquè els ha fet fora de l’avió, ha blindat als jugadors i clar, ells veuen el negoci amenaçat. Però com les coses anaven bé, s’havien de tragar la bilis i haver de parlar bé del treball de l’entrenador. Ara que els resultats no acompanyen s’ha obert la veda de mala manera i és el principal culpable de tot, ja no val i el que l’any passat va ser una meravella, que dic l’any passat, fins fa un mes, ara ja és tot un fracàs i mala gestió.
Però clar els mitjans no poden atacar a la mà que els dóna de menjar, al president que els tracta tan bé, que els dona el merchandising per als col·leccionables i els fa tota classe de favors, la culpa sobretot de l’entrenador i després d’algun jugador que no els dona entrevistes ni privilegis.
Jo esperava la baixada física al gener, per això parlava sempre de tirar la copa i de jugar amb suplents fins on arribéssim, perquè tard o d’hora havia d’arribar el sotrac, els passa a tots els equips. Però es va passar gener i febrer i l’equip seguia brillant i no s’intuïa res. Però al final ha arribat i vaja si ho ha fet, fins al punt de complicar-se greument la lliga. Encara està a les seves mans, jo hi confio, si s’ha pogut estar més de trenta partits sense perdre, perquè no 5 més? El partit de dimecres és clau, si es guanya a Riazor la lliga estarà molt encaminada, amb un partit davant del Sporting a casa i passant llavors a jugar un partit per setmana, també els rivals ho han de guanyar tot, amb eliminatòries de xampions pel mig. Apart el partit d’ahir per molt que es parla invita al optimisme, sota el meu punt de vista.
Però em sembla tremendament injust que s’ataqui a l’entrenador i als jugadors quan fa un mes se’ls adorava. Jo no penso retreure absolutament res a l’equip, sóc perfectament conscient que no es pot guanyar sempre, que hi ha molts factors que influeixen en una temporada i jo estic agraït del futbol que he vist els darrers anys. No puc acusar a uns jugadors que s’ho han deixat tot durant tota la temporada, lluitant cada partit, ara les forces no els donen per a molt més i sobretot la mala ratxa ha afectat mentalment a alguns, res que no es pugui arreglar amb descans i una victòria. Tot l’any he parlat del mèrit d’aquest equip, que ha jugat quinze partits més que la resta, que és diu aviat, però si parléssim només de lliga serien més de tres mesos de competició, amb 12-13 jugadors, per la merda de planificació que va fer la cúpula quan va saber que estarien sense poder fitxar. No només va portar succedanis al que l’entrenador els demanava, va demanar dos centrals i li van portar a Mathieu i Vermaelen, va demanar un lateral i li van portar a Douglas, sort que almenys van encertar amb els porters i amb Rakitic i Suárez, que no necessitàvem un geni per a saber que es podia fitxar al millor mig de la temporada i a Suárez a cop de talonari. La planificació va ser tan lamentable, que no van tindre els nassos de fitxar per a la temporada vinent i deixar-los cedits als seus clubs per a poder utilitzar-los aquesta temporada, venint el despropòsit de fitxar a Arda per una milionada i Aleix amb sobre cost, per a poder vendre que havien fitxat algú malgrat estar sancionats, costant-li a l’equip un sobreesforç brutal i venent tota la classe mitja que ara els voldríem quan mirem la banqueta en busca de solucions. Però no és ja la horripilant planificació esportiva, és que a sobre, la temporada que necessites preparar millor la pretemporada, veient el sobreesforç que tindran alguns jugadors, resulta que fan una gira per a recaptar per Àsia i per a fer negocis els directius viatjant a costes del club, una pretemporada que els mateixos jugadors van criticar per la seva mala organització.
I va arribar el mercat d’hivern, resulta que el tècnic et demana un parell de jugadors, que tampoc és que hagués demanat a Pogba i Reus, per posar dos noms de cracks, és que et demana que repesquis a Dennis Suárez, que resulta que has de pagar uns diners per un jugador, que és teu, però que per les polítiques lamentables de mercadeig i de maquillatge comptable has de pagar uns quants milions per a repescar-lo i després et demana a Nolito. Doncs no, la brillant cúpula del Barça decideix que no s’ha de fitxar i que amb el que hi ha és suficient per a competir, perquè els diners els tenen guardats per a tornar a renovar a Neymar quan li queden tres anys de contracte i si els fitxaven els perillava la poltrona. I ja no parlem de com va a somriure a totes les llotges i que permet que se’ns pixin a la cara sempre que es vol, com vàrem veure a l’eliminatòria de xampions, que encara hem d’aguantar que el president de l’Atlètic, després d’estar tota la setmana jugadors, premsa i president, a la UEFA i a l’àrbitre, encara digui que agraeix a la directiva blaugrana el seu comportament. Home, com no ho ha d’agrair, si en lloc de sortir a defensar al club han estat amagats i no han dit ni mut? Si tot l’any ens estan fent el que volen, horaris intempestius, arbitratges penosos, calendari lamentable, etc. Això amb Laporta no passava.
Quin és el resultat de tot això? Jugadors sense recanvi destrossats físicament perquè ho han jugat tot i nul·la resposta des de la banqueta. Només cal veure el partit d’ahir, necessitaves remuntar i a la banqueta hi havia quatre laterals i jugava de lateral un jugador que no ho és. I encara tenen els sants pebrots de dir que Lucho ho ha fet malament, que tot és culpa seva i que no s’entén que ahir no es fessin canvis. No cal acusar als culpables reals de tot això no, no sigui cosa que no ens passin entrades o filtracions i merchandising.
Perquè hi ha motius per a l’optimisme? Perquè ahir el Barça va jugar un molt bon partit de futbol, va dominar totalment, va generar moltíssimes ocasions i va tenir una mala sort descomunal. Aquest partit el guanya 99 cops de 100, però quan estàs en dinàmica negativa passen aquestes coses, tens ocasions per anar 4-0 als vint minuts de partit i el rival que no havia passat pràcticament de mig camp fa una jugada per la banda, la centra a la babalà i un rebot va dintre la porteria. Llavors apareixen tots els fantasmes dels darrers partits, però malgrat això el Barça continua intentant-ho i es topa amb el porter un i altre cop i al descompte una bona jugada del rival suposa el 0-2, una llosa mental grandiosa. Però el Barça va sortir a remuntar i només la falta d’encert i la mala sort va fer que no fos així, el Barça ho va fer tot per guanyar, va tancar al rival, va generar ocasions i fins al darrer minut va poder com a mínim empatar. Aquest partit a mi m’invita a l’optimisme, perquè alguns jugadors que semblaven morts ahir se’ls va veure molt millor, tret potser de Busquets, que està destrossat per haver de jugar sempre Masche de central i no tenir recanvi, la resta van aguantar prou bé i se’ls va veure més o menys actius.
El millor del partit sense cap mena de dubte va ser Mascherano, l’argentí pràcticament tot sol va aguantar el resultat quan la majoria estaven bolcats per a empatar, ahir va donar una lliçó d’anticipació, de força, de ganes i de voler més que el rival, va guanyar tots els duels directes, va anar al xoc i va donar una força i va pujar la moral del públic en moltes de les ocasions que va tallar. Porta una molt bona temporada en general, però a més està sent probablement el millor el darrer mes de competició.
Molt millorats respecte els darrers partits Messi i Rakitic, que ahir van ser decisius i van estar molt participatius, segueixo pensant que Messi no hauria de baixar tan a rebre per a organitzar ell, però està bé que vulgui la pilota i que intenti generar a partir de jugades individuals, ahir tot el joc ofensiu va passar per les seves botes, encara que estigui desencertat, ahir almenys va picar pedra tot el partit. En el cas de Rakitic se’l va veure una mica menys pesat i va arribar bé de segona línia, va tenir mala sort en alguna ocasió però almenys les va generar, que és l’important, segueixo notant a faltar el seu xut des de fora que podria obrir moltes defenses, però per a això penso que hauria de jugar al interior que juga Iniesta. Un altre que va estar bé va ser Suárez, que es va moure molt bé i va mostrar molta gana de gol i de solucionar problemes, a l’uruguaià no se li pot recriminar res en quant a esforç i treball, està en una mala ratxa de gol i es nota cada cop que té una ocasió, que per una cosa o una altra no acaba de poder definir bé, o li bota malament, o li fa un estrany la pilota, mil coses.
Partit correcte d’Alba, Iniesta i Sergi Roberto. En el cas d’Alba li falla la definició quan arriba amb molt d’avantatge a zones perilloses, està aprofitant bé els espais, però no serveix de res si després arriba i no fa bé la passada o el xut final. En el cas d’Iniesta se’l veu una mica espès a l’hora de generar, està abusant massa de la conducció i això fa que quan li arriba a Neymar no tingui cap avantatge per a poder buscar l’un contra un, físicament no sembla estar malament, penso que ha de tornar al Iniesta que donava rapidesa a la circulació i fer conduccions quan pugui trencar realment, sinó aquestes conduccions són molt contraproduents perquè encara encaixona més als defenses a la banda esquerra i Alba i Neymar s’encallen. En quant a Sergi Roberto els dos gols arriben pel seu costat, algun periodista fins i tot l’ha utilitzat com a arma contra Lucho durant el dia d’avui, fins i tot arribant a demanar a Alves. A mi em sembla ridícul perquè igual que quan penso que no és culpa d’Alves tampoc ara és culpa seva si està fora de posició, per a això se suposa que són un equip i quan tens un lateral molt ofensiu és el risc que has de córrer.
El problema a les transicions és que els de dalt estan cansats per a fer la pressió i que Busquets està amb la gasolina sota mínims, ahir no va fer un mal partit, però se’l veu una mica pesat en les seves accions i li falta frescor per arribar el primer a la recuperació. Aquesta temporada s’ha de buscar un relleu descaradament per a que no hagi de jugar tota la temporada i arribar destrossat com aquesta.
Es parla també de Neymar, ara poc més que se’l vol vendre. El brasiler és el que està patint més aquesta mala ratxa a nivell mental, no se’l veu malament físicament, però està ara mateix fora de tot mentalment, es perd en discussions amb els marcadors, que ho saben i el provoquen tot el partit, tampoc l’ajuda que s’hagi alentit la circulació, perquè com que Messi baixa més enrere, les defenses ja no basculen tant i la pilota no li arriba amb avantatge. Ahir mateix tenia tres defensors a la seva banda en tot moment, el que aprofitava era Alba quan Neymar se’ls emportava i definia molt malament. Està una mica trasbalsat perquè no li arriben pilotes en condicions i no pot ser important i vol ajudar, no penso que se l’hagi d’assenyalar descaradament i culpar-lo com el principal mal de l’equip.
Aquest equip ara mateix el que necessita és gent que vagi a animar sense retrets i que els demostri que, malgrat no vagin bé les coses, els estem molt agraïts i que han de jugar sense la pressió d’haver de guanyar-ho tot i sobretot necessita una millor premsa i un molt millor president. El que em fa molta gràcia és que el principal culpable de tot, guanyés unes eleccions gràcies a aquests jugadors i entrenador i que, paradoxalment, s’assenyali als causants dels èxits i el culpable estigui totalment protegit i ningú tingui els pebrots de demanar que marxi.
 
 

domingo, abril 10

Horrible.


El Barça va jugar ahir un dels pitjors partits de la temporada, que posen la lliga més ajustada del que ningú hagués pogut imaginar a aquestes alçades, quan fa dues setmanes estava pràcticament sentenciada. Tampoc ens enganyem, tothom hagués signat estar així quan va començar la temporada i es va veure el planter que hi havia per afrontar-la. El problema són les sensacions, ja que sembla que s’hagi complicat molt la vida més per demèrit propi que per mèrits del rival. Recordem que ja vàrem parlar de com havia regalat un punt al Villareal quan tenia el partit 0-2 totalment controlat, en aquell cas va ser al  treure a Mathieu que va ser desastrós. Davant el Madrid es va fer una molt mala gestió de la victòria i l’equip va caure en picat físicament, però es que ahir va ser un desastre total. Es veu que Lucho va voler rememorar vells temps, perquè l’alineació que va fer va ser un fracàs total. No entenc si el dia abans dius que et jugues mitja lliga, com pot ser que posi a Sergi Roberto de lateral esquerrà i tregui al mateix onze, a Rafinha recent sortit de lesió i Arda que sembla que estigui de pretemporada encara, per a una part tan important com és la sala de màquines. Jo entenc que pugui fer rotacions, l’equip està donant mostres d’estar perillosament esgotat, però penso que es podien fer amb una mica més de sentit. Primer si vols rotar a Alba, si convoques a Adriano és per a fer-lo jugar perquè se suposa que està bé, Sergi pot complir en un moment donat per a tapar un forat, però en un partit com el d’ahir feia falta un lateral pur que arribés a zona de perill i tingués la seva cama bona per a centrar. I això que Sergi un parell de cops que ho va fer no va centrar malament, però no s’atrevia mai a arribar a ratlla de fons i cada cop retallava i anava cap a la seva cama bona. Després el tema dels mitjos, on Arda demostra a cada partit que no acaba d’adaptar-se i Rafinha que surt d’una lesió greu, no poden portar el ritme del joc i molt menys quan són dos jugadors més de conducció que de donar velocitat a la circulació. Si els sumem que els dos cracks no semblen estar en el seu millor moment, la cosa es torna gairebé impossible, perquè esperar que Munir faci una jugada individual és com demanar-li peres a un romer. La Reial va fer un gol molt aviat i es va tancar moltíssim, va tancar els passadissos centrals i va deixar les bandes. És el que li fan normalment al Barça, però durant la temporada els tres de dalt han estat inspiradíssims i han pogut resoldre amb combinacions ràpides, però des de fa tres partits que sembla que els hagin posat sucre al dipòsit de gasolina, perquè se’ls ha gripat el motor. Neymar està totalment desaparegut, no marxa de ningú i està encabit en fer les diagonals cap a dintre de forma horitzontal, que en pot sortir una bé, però agafar-ho com a norma i anant precisament on hi ha més gent defensant no és el més útil per a l’equip. Messi no està jugant molt millor que ell, la diferència és que ho va intentant, té alguna ocasió però no està encertat.
Ahir es va trobar moltíssim a faltar a Suárez, la seva lluita, les ganes de guanyar, com es baralla amb els centrals i fa que estiguin molt pendents d’ell i amb moviments sense pilota pot obrir espais per a la resta, apart que sempre està allà per a rematar, forçar faltes perilloses, com utilitza el cos. Jo no esperava que ahir jugués Munir la veritat, pensava que posaria a Arda o Rafinha de fals nou.
El partit d’ahir per desgràcia es va assemblar a un partit dels que jugava el Barça quan entrenava el Tata, on li donaven pilotes a Messi que es busqués la vida i la resta sense moure’s per a res, esperant una genialitat que no arribava perquè com la resta no generava perill l’equip rival es limitava a defensar a l’argentí amb molts homes i deixava a altres lliures. El problema és aquest, la sensació que va donar, no pas la derrota, que es porta un munt d’anys perdent a Anoeta. L’equip va tenir 85 minuts per a remuntar i es va veure totalment incapaç de fer-ho, amb molt mala lectura per part dels jugadors, ja que es poblava la zona del centre d’atac i les bandes no existien per a res, ja fa tres partits que passa i penso que ja ho hauria d’haver vist algú i agafar per banda a Neymar i ensenyar-li uns quants vídeos del que no hauria de fer al camp. Es va portar al brasiler per a desequilibrar per banda quan els equips donaven les bandes i tapaven el mig i el brasiler porta tres partits que no se n’adona de res, potser algú li hauria de pegar un toc d’atenció i explicar-li la seva funció en aquest equip, ja que s’ha oblidat de trencar per banda, el que feia que destrossés la defensa rival, ara es limiten a tapar-li la sortida per banda i que vagi cap a l’acumulació d’homes del centre, si a sobre poses un lateral que no ho és i que a sobre juga a cama canviada, la banda queda inservible. L’altra banda no va estar molt millor, Messi porta tres partits que juga caminant, en condicions normals quan està malament sempre troba alguna assistència, algun gol de falta, alguna paret i jugada decisiva, però és que ahir estava totalment sol, si li donava a Munir era com perdre-la, si li donava a Rafinha aquest no es mullava gens, conducció cap enrere i a Busquets i Arda ja no diguem. Si almenys es fessin els moviments per a facilitar-li la feina però es que ningú es movia a dalt, va ser molt frustrant. Se suposa que Messi ha de rebre amb avantatge per a poder trencar la defensa, si ha de marxar de cinc cada cop no pot fer sempre una jugada brillant, els moviments sense pilota d’ahir encara li portaven més homes cap on ell estava. Si li sumem que no tenia el dia doncs les coses es tornaven impossibles.
Tampoc va ajudar gens Lucho des de la banqueta, perquè el partit ja demanava dos canvis al descans, no dic tres perquè és arriscat i si es lesiona algú jugues amb deu, però sota el meu punt de vista Munir no mereixia jugar més de 45 minuts amb la primera part totalment intranscendent, penso que demanava un canvi, el problema era que no n’hi havia cap de davanter, gràcies a la brillant gestió de la junta directiva blaugrana, per tant havia d’inventar-se’n un, jo hagués fet el canvi per Jordi Alba, posant a Rafinha de fals nou i hagués tret a Arda per Iniesta. El partit des del minut 15 que demanava a Jordi Alba per banda esquerra descaradament i demanava l’entrada urgent d’un dels dos interiors titulars per a posar una mica d’ordre i sentit a la circulació. Penso que Lucho va reaccionar a mitges i potser fins i tot una mica tard. Entenc que per a un futbolista sortir abans de la mitja part, si no és per lesió, pugui resultat emprenyador, però alguns cops el partit ho necessita i has de pensar amb el col·lectiu. Ahir mateix Pep ho va fer al minut 25 de partit i el va acabar guanyant. Es veia que la cosa no anava bé des del minut 15 de partit i es va regalar un temps que després va fer molta falta. Quan va sortir Iniesta va millorar una mica el joc, però la inèrcia ja estava instaurada i poc es podia fer ja. Perquè el problema no va ser que es perdés, que es jugués malament, el problema va ser la imatge de molts dels jugadors totalment apàtics, que s’estava escapant la tranquil·litat a la lliga i semblaven esgotats, sense ànima, sense sang, sense mala hòstia d’anar perdent, com si la cosa no anés amb ells. Molt decebedor el partit d’ahir la veritat.
Però el partit ja ha passat, ara a fer pinya tots plegats i a intentar treure endavant la temporada per acabar-la de forma brillant com s’esperava feia dues setmanes. El Barça està passant per un sotrac físic molt evident, per tant jo no penso acusar als jugadors ni a l’entrenador de cap de les maneres, si es perd aquesta lliga i xampions per arribar tan malament físicament al tram més important no serà culpa dels jugadors ni del cos tècnic, perquè ja han fet més del que havien de fer amb el planter que hi havia, a principi de temporada parlàvem de la dificultat d’una temporada amb tants pocs jugadors per a rotacions, a nadal ens fregàvem els ulls veient com estava l’equip malgrat haver de jugar tants minuts els mateixos, passat el mundialet ens sorpreníem de la ratxa victoriosa amb el gener infernal que van tenir i ara estem pagant aquells esforços, no es pot demanar a uns jugadors sobre utilitzats, amb molts més partits a l’esquena que els seus perseguidors, que estiguin frescos tota la temporada. D’aquí ve la meva preocupació, que sembla que ha arribat el sotrac físic quan menys ens ho podíem permetre. Però la culpa de tot això és de la merda de directiva que té aquest club, que sabent que passaria quan va poder arreglar-ho va fitxar Mathieu i Vermaelen, que aquest hivern l’entrenador els va demanar reforços i es van negar per a no posar en perill el seu mandat. Així que esperem que la cosa acabi bé, però en cas de no acabar bé, el que s’ha de demanar és el cap dels que estan a la llotja, no criticar als jugadors, ni xiular-los, ni atacar a Lucho. Ja sabem que la premsa està a sou de Bartomeu i el seu merchandising per a poder vendre col·leccionables, que no l’assenyalaran, però l’afició i el soci no hem de caure al parany i si per una mala es perdés, que jo encara confio plenament en aquest equip, la mocadorada i les dimissions cap a la llotja. El Barça continua depenent d’ells a la xampions, tenen un resultat millorable per a la tornada però que poden anar al Calderón amb un cert marge i a la lliga ja he dit abans que signaríem a començament de temporada per estar així amb la banqueta que tenim, si han estat 39 jornades sense perdre, perquè no en poden estar sis més i guanyar la lliga? Tampoc tenen partits com per a no ser optimistes, ja han jugat amb tots els forts de la categoria i encara poden punxar un cop més, els altres dos tampoc ho guanyaran tot, així que una mica d’optimisme i sobretot un fort recolzament a la gent que vagi al camp, que és ara quan ho necessiten, no quan tot va de cara.
En quan a l’apartat individual la veritat és que cap jugador mereix ser destacat pel seu partit d’ahir. N’hi va haver alguns que van complir, els dos centrals i Busquets, que van fer un partit semblant al que acostumen a fer, encara que Piqué pot fer més al gol del Barça i va estar desencertat al començament en algunes passades en la sortida de pilota, però en línies generals van ser els que més van complir. Sergi Roberto va fer un partit correcte de lateral esquerrà però se li va notar moltíssim en atac, a diferència de quan juga per la dreta, que arriba a ratlla de fons i posa bones centrades i sobretot encerta quan ha de pujar, ahir no se li pot recriminar res en quant a intensitat i ganes però tampoc podem parlar de partit brillant perquè en atac va fer molt poquet.
Podríem també destacar les ganes amb que va sortir Iniesta i que va donar una mica de criteri a la circulació i va ordenar una mica més l’equip, però quan va sortir el mal ja estava fet i es va anar encomanant de tot l’equip. El mateix va passar amb Messi, que va sortir amb ganes de fer coses però a mesura que passava el partit i fallava les poques ocasions que tenia l’equip, anava caient en quant a l’anímic, molt desencertat cara a porta i esperem que passi aviat aquesta mala ratxa. La veritat és que sembla que la estiguin passant tots tres davanters aquesta ratxa.
Rafinha tampoc se li pot exigir molt després de tornar de la lesió i Alves tampoc va fer un mal partit, simplement no tenia ningú a qui centrar quan arribava a línia de fons i quan entrava per sorpresa li faltaven les passades que acostuma a fer Iniesta que no estava al camp.
De qui si que podem dir coses negatives va ser tant de Munir com d’Arda. Munir va fer un partit totalment neutre, no va aportar absolutament res i ahir tenia la oportunitat al jugar a la seva posició ideal, la va desaprofitar estrepitosament, té molta sort que estigui la junta actual, ja que amb una junta decent ja faria mesos que estaria fora del Barça i tindríem un davanter decent per a donar descans als tres de dalt. El cas d’Arda jo he estat sempre partidari de tenir paciència i donar-li temps, però els darrers partits que ha jugat no inviten gens a l’optimisme i veient que un equip xinès pot posar el que va costar damunt la taula, penso que hi ha jugadors molt més vàlids per un preu similar al que va costar. Sense anar més lluny ahir vaig llegir que Isco li han posat un preu de 45 milions i el turc en va costar 42 i no parlem ja de jugadors com Reus, el mateix Draxler que està de moda després del partit davant del Madrid, Gotze, Gundogan, etc. jugadors que volen sortir dels seus clubs.
Un altre que va fer un partit mediocre va ser Neymar, ja no per la manca de desequilibri, per no buscar gens l’un contra un, per la seva actitud com si el partit no anés amb ell, perdut amb guerres absurdes i sense cap comportament de crack en quant a posar-se l’equip a l’esquena en moments importants. Esperem que superi aquesta mala ratxa també perquè és vital per al Barça.


domingo, abril 3

Bon toc d’atenció.



El partit d’ahir té dos lectures segons el punt de vista. Si ho mirem des de l’òptica blaugrana no passa res i es guanyarà la lliga igual i si es mira des de la merengue el Madrid va fer el millor partit de l’any, la lliga és possible i guanyaran la xampions. Tot depèn dels diaris que vulguis vendre i del lector al que vagin dirigits el que volen llegir.
La realitat és que va ser un dels pitjors clàssics dels últims anys, la culpa principalment és dels que posen els calendaris, però clar, evidentment posats a escollir des de l’òrbita madridista, millor que la meitat de l’onze titular del rival jugui partits de classificació a Sud-Amèrica i tornin el dia abans del partit d’un vol transoceànic que no pas que toqui quan estiguin amb igualtat de condicions.
També va ajudar la distància que hi ha a la classificació i que el Barça no va saber gestionar correctament. El Madrid que tantes ganes de venjança tenien, segons els jugadors i mitjans, van sortir a jugar al Camp Nou com un equip que es juga el descens, porucs, amb tot el seu equip defensant per a evitar una golejada i esperant la seva oportunitat al contracop, van esperar el moment de baixada física del Barça per a sorprendre al contracop. Em fa molta gràcia veure als mitjans cavernaris parlar de partidàs del seu equip, quan el seu equip tenia menys d’un 40% de possessió.
El partit va començar molt bé per a l’equip blaugrana, va aprofitar la por del rival i va fer una molt bona pressió post pèrdua per a recuperar moltes pilotes i evitar cap jugada de perill, atacant posicionalment molt bé per a estar al lloc adequat per a la pressió, el Madrid es limitava a defensar esperant l’errada blaugrana per a sortir a la contra, els defenses se la treien de sobre i els mitjos quan tallaven una pilota buscaven de seguida l’esquena dels dos laterals blaugranes amb passades llargues. El Barça tenia tot el domini i es va demostrar que amb els dos equips amb igualtat de condicions físiques no hi va haver color. Aquest és l’aspecte més positiu amb el que s’ha de quedar l’aficionat blaugrana, que fins que va durar la gasolina va ser molt superior a l’equip blanc. Els anàlisis després són com sempre interessats, el Madrid va jugar com un equip petit, però com que va dominar els darrers 15 minuts quan l’equip estava fos i van fer dos gols ja per a ells és la repera, la realitat analitzant el partit és que l’equip culer va demostrar ser molt superior, però clar, després del 0-4 interessa vendre una altra cosa.
És a partir del gol on el Barça penso que no van jugar el partit amb intel·ligència, van veure al Madrid trontollar i van anar a pel KO, però no van pensar que no estaven físicament com per a fer-ho ja i els va poder més el cor que el cap, el partit demanava possessions llargues i que correguessin els rivals. Quan el partit demanava més calma i que fos el Madrid el que arrisqués, que en canvi anaven perdent 1-0 i continuaven tancats, els culers els van fer la vida més fàcil i va ser el gran error. Es parla del canvi que si va ser un error, però qualsevol mirant el partit veia que Rakitic ja estava fos i no arribava a les cobertures per la banda on estava portant tot el perill Marcelo en conduccions, on Messi no va ajudar gens. A l’altra banda passava el mateix amb Neymar i amb un Iniesta que feia el que podia, però el sistema defensiu estava més centrat en tapar la banda esquerra blanca i Alba estava pràcticament un contra un amb Bale. Es pot debatre el tema perquè tots portem un entrenador dintre i cadascú opina diferent, jo per exemple hagués canviat a Rakitic per Sergi Roberto i a Neymar per Arda Turan, per a posar frescor al mig i superioritat al mig camp per a controlar la pilota. El problema que va tenir el Barça és que mig equip titular són sud-americans i han arribat amb la setmana avançada de partits importants de classificació, mentre que a l’equip rival els van alliberar uns quants jugadors per a que arribessin fresquets al clàssic, inclús el marqués va posar a tots els del Barça el segon partit amistós per a fer-li el servei al club dels seus amors. El Barça va pagar clarament la despesa física per a controlar el partit i el Madrid es va limitar a defensar amb tots els seus jugadors a camp propi i esperant la situació propícia per a jugar a la contra. El partit no va ser diferent de quan ve un equip que lluita pel descens, la diferència és que els jugadors no són els mateixos, apart es van pràcticament trobar el gol de l’empat sense fer res de l’altre món i van empatar amb una contra que a sobre van tenir la sort d’un rebot. A partir del gol blanc el Barça va caure en picat i va perdre el control del partit i va encaixar el segon gol d’una altra jugada on Alves pot fer molt més i on Bravo no entenc perquè va sortir a la babalà quan simplement havia de tapar el seu pal.
En l’apartat individual, hi ha un abans i un després, ja que la majoria de jugadors van complir i van jugar bé mentre els va durar la gasolina, però quan van caure físicament van fer bastantes errades. Per a començar la MSN, que ahir no van tenir la seva nit més brillant ni molt menys, a la primera part Suárez falla un gol cantat, Messi sota el meu punt de vista es va equivocar a la jugada famosa amb Ramos i se’ls va veure totalment espessos, són els que van pagar més el virus FIFA. El més desencertat va ser Neymar amb diferència, va passar totalment desapercebut quan havia de ser pràcticament el jugador més decisiu del partit. Ho dic perquè als vint minuts Carvajal ja tenia una groga i no el va encarar ni un cop, va defugir-lo en tot moment quan havia d’expulsar-lo com més aviat millor, es va amagar i no va desequilibrar pràcticament en tot el partit, actuació molt decebedora. Espero que sigui un fet aïllat el baix rendiment dels tres de dalt, però si mirem el darrer partit a Villareal no van jugar gens bé tampoc, Lucho diu que estan tots perfectament, però jo els veig una mica baixos de físic, Suárez descansarà la setmana que ve, però esperem que descansin bé i estiguin frescos per al partit de xampions, perquè faran molta falta.
El partit van destacar principalment els que s’han lliurat dels partits de seleccions, en tots dos equips, per part del Barça Iniesta, Rakitic, Busquets i per part del Madrid Marcelo, Benzema i Bale.
El manxec i el croat probablement van ser els dos millors del partit, van ser els més frescos d’idees i els més entonats a l’hora d’intentar crear joc i recuperar pilotes, juntament amb un sempre col·locat Busquets que va controlar a plaer fins que el partit es va trencar i ja no hi havia manera.
També els van ajudar Masche i Piqué que van aguantar entre els cinc tot l’entramat defensiu, els dos centrals van tenir un molt bon rendiment i el central català inclús va fer el gol que havia de ser decisiu si haguessin jugat amb cap els darrers quinze minuts. Tots dos van estar molt bé a les cobertures i van tapar alguns xuts que portaven perill i que gràcies a ells van acabar en no res.
En canvi els laterals no van tenir el seu millor dia, quan l’equip estava bé si, però quan van baixar físicament Alba va patir molt amb Bale, va pagar que l’equip basculava cap a la banda esquerra i li pujaven Bale i Carvajal totalment sols, ja que Neymar no seguia la jugada casi mai, el primer gol té un rebot desafortunat i el gol mal anul·lat també li guanya Bale l’esquena, gairebé tot el perill va venir per la seva banda. En el cas d’Alves va estar més recolzat per les cobertures, però queda retratat al segon gol del Madrid, que es menja la pilota i li deixa pastada a la vedette madridista, que compta també amb la col·laboració del porter. Bravo va estar bastant malament tot el partit, nerviós a les sortides, al primer gol la pilota va molt bombada i probablement pot sortir a buscar-la i sobretot al segon gol se li’n va el cap de mala manera i surt molt malament quan el davanter estava molt escorat i només havia de protegir el seu pal. Va estar bé amb la pilota als peus però res més ahir, mal partit del porter xilè.
Per últim l’àrbitre. Abans que tot he de dir que per a mi és un dels tres millors àrbitres de la categoria, però ahir no va tenir una bona nit. Va voler portar el partit sense treure targetes i la cosa se li’n va anar de les mans, tampoc va ajudar que els jugadors van anar a complicar-li la vida. La pressió mediàtica de la caverna des que es va saber la seva designació i les pressions de qui mana als àrbitres li van pesar i molt, se’l va veure xiular totalment contra natura i com que va començar perdonant massa es va convertir en un partit de compensació rere compensació on cada cop estava més perdut. Va cometre errades per als dos bàndols, primer amonesta a Ramos per protestar i com que li pesa la consciència llavors es menja la jugada decisiva del partit, quan l’equip blanc s’hagués hagut de quedar amb deu faltant una hora de partit, a partir de llavors li perdona vàries targetes al Barça i li perdona tres cops més la segona a Ramos, fins que faltant poc l’expulsa, va anular malament el gol de Bale perquè li pesava la jugada de la primera part, va ser una concatenació d’errors per no ser fidel als seus principis. Es poden queixar els dos equips, primer el Barça per la permissivitat dels primers 25 minuts i sobretot la jugada del penal i expulsió a Ramos, el Madrid es pot queixar de gol mal anul·lat a Bale. Em sap greu perquè em sembla un molt bon àrbitre, però ahir el partit li va quedar massa gran, va perdre els papers en massa ocasions, però l’he deixat per al final perquè tot i que hagués pogut decidir-se el partit en la jugada esmentada, ell no té la culpa que l’equip blaugrana caigués en picat físicament i no sabés jugar els minuts finals.

Per acabar el tema Cruyff. Em sembla perfecte tot el que li han fet, s’ho mereix, va portar una idea que va revolucionar el club i com a jugador no cal dir el que ha estat, tots ho sabem. A can Barça va tenir moltes llums i també algunes ombres, però a nivell global ha sigut molt important per al club, l’homenatge és més que merescut. El que em sembla lamentable és la hipocresia de la junta, que ara ha tret cullerada per a intentar quedar bé, quan el van tractar com un gos. Penso que els homenatges s’han de fer en vida, no serveix de res un homenatge així a algú tan gran quan ja no està, aquest senyor es mereixia un homenatge on pogués veure l’estima que li té la gent i el món del futbol. Però clar, ni ell volia res d’aquesta junta i aquesta junta tenia massa coses pendents amb ell, d’aquí la reacció de la seva família, que en un principi es va desmarcar de tots els actes que va organitzar el Barça, al final van comprendre que la seva figura estava per sobre d’aquesta gentussa i que havien de donar la cara per agrair a tota la gent que li ha rendit homenatge pòstum. Una llàstima perquè probablement tots sabien internament que arribava al final i que hagués estat un dia inoblidable per als seus poder gaudir-lo amb ell, com sempre aquesta junta fent les coses tard i malament, que hi farem els va votar una majoria, influenciats pel triplet si, però és molt trist que els títols de l’equip puguin tapar els ulls de la gent d’aquesta manera.

lunes, marzo 21

Decebedor.



El Barça va deixar escapar la possibilitat de sentenciar definitivament la lliga, si no ho està prou ja d’una forma molt lamentable. Està clar que tots haguéssim signat un empat al Madrigal a començaments de temporada, és una de les sortides més complicades que té el Barça cada any, en un camp de reduïdes dimensions i amb un equip molt qualificat per a fer-li mal, tant amb la pilota com al contracop. Podem parlar que un empat amb el marge que hi ha és molt bo, que es va sumar un punt més respecte el segon classificat.
Però veient el partit com es va produir la veritat és que va deixar un regust molt dolent per a l’aficionat. El problema no és l’empat, perquè es pot empatar a qualsevol camp si no tens el dia, però no et poden guanyar per actitud i per ganes, pots estar encertat o no, però no desaparèixer del partit de la forma que es va fer.
Entenc que amb el resultat de 0-2 l’equip tendís a relaxar-se una mica, però en quan va sortir Mathieu la cosa ja es veia venir que acabaria malament, després del gol no es va reaccionar i després del segon van recuperar el domini territorial perquè al Villareal ja li anava bé l’empat, però no es va generar pràcticament res, amb molts jugadors desapareguts.
El partit va començar molt mogut per als dos equips, un partit amb una intensitat brutal amb un equip local amb la intenció de pressionar molt amunt i recuperar ràpid per a sortir amb velocitat, així van arribar les dues ocasions de Bakambu dels primers minuts. Però el Barça va generar un parell d’aproximacions perilloses i a l’equip castellonenc li va entrar una mica la por i es va tancar al darrera, donant tot el domini al Barça que el va assumir sense cap problema, encara que amb més control que jugades perilloses. Amb una falta va arribar el gol de Rakitic que encara va tranquil·litzar més a l’equip i va acollonir al Villareal. A partir de llavors domini i poques ocasions, però errades arbitrals per als dos cantons molt aparatoses, que van escalfar molt l’ambient. Es parla de que es va ajudar al Barça a guanyar, res més lluny de la realitat, ja que és ben cert que el penal no ho és i que hagués hagut de treure la segona groga a Piqué a la primera part, però és tan cert com que es va menjar un penal claríssim a Messi abans del que xiula i que la primera targeta a Piqué no són ni mans. Per tant, on està la clara ajuda? L’àrbitre es va equivocar molt, per als dos costats, ja que si xiula el penal, ha d’expulsar al porter, la jugada és claríssima. L’àrbitre que va xiular no té ni la experiència ni la qualitat com per a xiular un partit d’aquest estil, però no anirem a descobrir ara les designacions arbitrals i els horaris a la carta que es produeixen amb els partits del Barça.
Però tornem al futbol, a la segona part el Barça no va sortir dels vestidors, així de simple, van sortir a especular moltíssim amb el marcador a favor, a descansar amb la pilota i es van trobar amb un Villareal lluitador que volia donar guerra per almenys marcar un gol. Malgrat tot, el Barça seguia jugant tranquil·lament sense patir massa angoixes al darrera, fins que Lucho va decidir donar emoció al partit i treure a dos jugadors al camp que no els va massa bé sortir des de la banqueta, perquè Arda i Piqué tenien una groga i tots dos havien jugat una mica amb foc. A partir de llavors va ser la hecatombe final, va sortir el paquet de Mathieu, que per a jugar partits a casa on el rival no t’arriba serveix per a fer nosa i poc més, però quan davant tens un equip competitiu es demostra el mediocre que és aquest senyor, que juga perquè va costar vint milions. M’agradaria saber què li passa pel cap a Bartra, quan veu a Mathieu fer el ridícul al camp i que ell només fa que xuclar banqueta, el que passa amb el central català és digne d’estudi la veritat.
A partir de la sortida de Mathieu i Alves, Mascherano es va haver de multiplicar per tres, tot i això no va poder evitar que Denis Suárez pogués xutar, que Bravo refusés malament i que Mathieu estigués a la lluna de València per a que Bakambu li robés la cartera. El Villareal va veure que era el moment de pressionar al costat de Mathieu i sort de Masche, que va evitar un nou gol després d’una pèrdua inacceptable en un jugador del Barça. El problema és que no és la primera vegada que passa, que surt aquest senyor i destrossa tot el treball que ha fet l’equip fins al moment, la mediocritat d’aquest senyor és insultant.
El partit va tenir dos minuts clau, el primer a la primera part, quan es passa d’una jugada clara de gol del Villareal, a la jugada del penal a Neymar. El segon minut clau va ser quan es va passar d’una errada molt greu de Neymar en la definició, que va passar del 1-3 a que el Villareal fes el segon amb el gol a pròpia de Mathieu. El gol és el menys recriminable al francès, que se la troba a sobre, el més recriminable és el passotisme amb que va sortir al camp i com va fer que tota la defensa caigués com un castell de cartes. A partir de l’empat, partit sense pràcticament ocasions de gol, amb un Villareal que perdia temps buscant l’empat i un Barça que buscava el gol però tampoc sense arriscar massa, una pilota aturada que Rakitic gairebé marca i una de Suárez al final i poc més.
Individualment poc es pot destacar, quan Mascherano és el millor del partit queda tot dit. Va fer un partit molt complert i va tapar forats per tot arreu, els que li tocaven i els que no, partit molt sofert per a ell que mereixia una mica més d’ajuda dels seus companys, sobretot quan van sortir Alves i Mathieu, perquè quan va jugar la defensa titular més Sergi Roberto, el partit va ser molt tranquil.
Sergi Roberto un altre que va complir amb escreix, molt seriós en defensa i oferint sempre una opció per la banda en atac, quan va passar al mig camp va seguir fent una bona tasca, sobretot en la pressió post pèrdua.
Després també va destacar Rakitic, que va ser el més inspirat en atac i va treballar moltíssim per a tapar mancances d’alguns que no van tenir ganes de córrer, un dels millors partits de la temporada del croat, que va fer menys visible el mal partit de Busquets, que no va cometre errades però que no va estar al rendiment que acostuma, també és humà i té tot el dret a tenir un partit com el d’ahir. El mateix va passar amb Arda, que no va fer errades destacables, però va fer un partit molt pla i sense aportar massa ofensivament.
Els que pitjor van estar van ser els davanters, on probablement van fer el pitjor partit de la temporada, sobretot Suárez i Messi, que van estar pràcticament desapareguts tot el partit i Neymar va aparèixer poquet per a fallar cara porta i per a ser excessivament individualista.

Partit per a oblidar que amb l’aturada per seleccions suposo que passarà aviat a un segon terme. Al final si ho mirem fredament, una jornada menys, amb la sortida més complicada que li quedava al Barça, que es va saldar augmentant un punt la distància amb el segon. Passarem de puntetes i farem com si no hagués passat res, aquest equip mereix una mica de comprensió amb la tralla que porten i es mereixen tota la confiança del món, encara que qualsevol blaugrana en acabar el partit tingués la sensació d’ocasió perduda i regalada als perseguidors.