Bueno aquest blog parlarà d'aspectes relacionats amb els esports. Parlarà de diferents aspectes i diferents esports. La intenció és que sigui un blog interactiu i que la gent que hi entri pugui opinar al respecte, així com aportar diferents idees per a noves entrades del blog. Espero que no sigue un blog totalment personal i que hi hagi debat entre els que hi puguin entrar sempre amb el respecte corresponent i sense insultar a ningú.



lunes, diciembre 19

Sempre Messi.

Ahir vàrem veure una altra actuació estel·lar del petit gran jugador Leo Messi de la qual tothom en parla i que no ens sorprèn a cap culer que seguim les seves peripècies cada jornada. La revista France Football ha rebut allaus de comentaris per les xarxes, fotent-se’n de la entrega de la pilota d’or a la vedette madridista. Entenc que l’aficionat neutral o inclús alguns merengues, no puguin entendre el perquè li donen la pilota d’or a un jugador que ha guanyat xampions i eurocopa però que no ha estat determinant en cap dels dos per aconseguir-ho, entenc que no puguin comprendre com potser que un any es mirin els títols, un altre els gols i que al final cada any segueixin uns criteris diferents per a poder premiar a qui ells volen. A mi l’únic que em fa pena de tot això és que d’aquí 20-30 anys quan un aficionat mirarà cap enrere, sense haver-los vist jugar, veurà que tenen pràcticament les mateixes pilotes d’or, quan un és un geni del futbol i l’altre és un jugador que no influeix en el partit, però marca gols de penal i d’empènyer-la.

Perquè qualsevol que es pari a pensar pot entendre el perquè de tot això, el futbol ja fa temps que és un negoci i l’únic que interessa són els ingressos, el rebombori mediàtic. Si li haguessin donat a Messi tots els anys la pilota d’or, que és el que havia d’haver passat perquè no hi ha jugador que se li acosti a una mínima comparació, aquest premi hagués perdut tota mena d’interès, no en parlaria ningú als mitjans i tindria zero repercussió mediàtica. Sempre en tot hi ha un esforç per a buscar l’àngel i el dimoni, el ying i el yang, la recerca del alter ego. En aquest cas li havien de buscar un antiheroi a Messi, un jugador que no desperti les simpaties generalitzades de tothom, que sempre sembla que estigui emprenyat, egocèntric. Malauradament per a ells, no en podien trobar cap igual de bo jugant a futbol, per tant van buscar al més mediàtic. Per tant tampoc cal donar-li moltes més voltes al tema de la pilota d’or, només riure quan veus com la caverna en treu pit mentre tot el món sap que fan el ridícul.

Ahir és un dels partits que dintre de molt de temps es recordarà com el partit que Messi se’n va anar de cinc tios amb un pam de terreny i que després va fer el mateix amb tres més, que va donar un recital de futbol un cop més. Els partits que juga Messi t’obliguen a mirar-los sempre, perquè potser estàs 40 minuts sense veure res que valgui la pena, però després durant 20 minuts veus coses que segurament no les veuràs mai més en la vida, aquest jugador és irrepetible, és un geni del futbol, no hi ha explicació. És com a les pelis de ciència ficció, quan es parla de gent amb superpoders, allò que posen com si estiguessis veient el que veu el superheroi i veus que ho veu d’un altre color, o que ho veu amb codi de uns i zeros. No hi ha explicació a com una persona fa tan fàcil el que altres jugadors no fan en la vida, la capacitat per a veure jugades on no les veu ningú, la capacitat de fer un dribling al moment exacte, una definició, la capacitat per a veure la jugada abans. Aquest noi té un talent innat, després quan l’entrevisten li pregunten com ho fa i no pot donar cap explicació, és una rapidesa mental per a veure el futbol que no té ningú. Ho dèiem la setmana passada davant Osasuna, quan parlava de la passada amb l’exterior a Suárez, que ja n’hi havia prou per a donar l’entrada com a amortitzada.

Ahir qualsevol que estigués al camp i va pagar el dineral que val una entrada, al descans es devia estar cagant amb tot de com havia llençat els diners. Però després va passar el que va passar i es un partit que recordarà tota la vida i que quan estigui en una tertúlia parlant d’aquest gol, podrà dir que ell va veure’l en directe, perquè per molta repetició i molta tonteria, la velocitat real d’execució només es veu al camp.

Com haureu vist estic parlant poc del partit, es que la primera part va ser una autèntica merda en quan a futbol, dos equips que estaven més pendents de no encaixar gols que de fer-los, que quan tenien la pilota la intentaven aguantar per a que no la tingués el rival però amb molt poc esperit ofensiu. És d’agrair que l’equip perico no va venir a tancar-se, cosa que va fer que es veiés una mica d’alternança de possessions però perill real zero. El Barça també estava espès i tots dos equips estaven fent molt bon treball amb la pressió avançada però després quan recuperaven no anaven cara a barraca amb ambició. De fet pràcticament no van xutar a porta cap dels dos. El gol va arribar més d’una errada dels pericos que no pas una jugada del Barça, van perdre la pilota en la sortida i la va recollir Iniesta per a fer una gran assistència des d’uns 40 metres en diagonal cap a Suárez, que com sempre la va rebre amb un control perfecte i sobretot una utilització del cos que li va servir per a sortir amb avantatge i que el defensa no pogués arribar mai a poder-li treure la pilota, és el que parlem sempre de Suárez, és el millor jugador que recordo amb 35 anys que tinc en quan a utilització del seu cos per a jugar a futbol.

La segona part ja es va animar una mica més, degut a l’aparició d’Iniesta en la creació i sobretot de Messi als metres finals, de fet la jugada meravellosa de Messi a sobre ve precedida d’una jugada individual fantàstica del manxec que li dona a l’argentí per a que s’acabi de lluir, que vaja si es va lluir!! Aquest gol va acabar amb el partit i encara més quan a següent jugada Messi se’n torna a anar de tres en un pam de terreny i li cau la pilota als peus d’Alba que la clava dintre amb un xut creuat. Llavors ja el Barça es va llençar descaradament a per la golejada i l’Español va aguantar com va poder, va fer fins i tot el gol de l’honor en una bona sortida al contraatac. L’equip perico també s’ha de dir que no va jugar amb massa violència, potser per les dos targetes primerenques d’un sorprenent Lahoz. A molts àrbitres els aniria bé entendre que el millor per a un partit no és arribar al descans sense ensenyar una targeta, perquè després es va escalfant el partit i acabes traient més targetes que de l’altra manera. El millor és treure targeta a les 2-3 primeres faltes susceptibles de ser-ho, que llavors ja poses un llistó que deixa clar als jugadors que no es poden passar amb les faltes. Per treure targetes els deu primers minuts, va tenir després un partit molt tranquil.

En l’apartat individual no hi ha molts jugadors que es puguin destacar, ja que en defensa es va exigir ben poquet a l’equip i en atac tampoc van brillar amb excés els altres jugadors. Suárez va estar una mica apagadot i Neymar no li va sortir pràcticament res del que va intentar.

Per tant destacaria a tres jugadors, a Iniesta, a Masche i a Denis Suárez. El manxec va fer un partit molt complert, va marcar el ritme de partit en tot moment i va intentar desequilibrar en jugades individuals, que a la segona part li van sortir més que a la primera, a part de fer la passada del primer gol va participar activament en les jugades posteriors. En el cas de Mascherano va fer un partit bestial a l’hora d’anticipar per a que el rival no rebés amb avantatge amb zona perillosa, es que els altres defenses pràcticament ni van tenir que intervenir, perquè ell va estar molt pendent d’on arribaria la passada important per a començar la jugada, per part dels pericos i en tot moment va estar encertadíssim, guanyant tots els encreuaments directes i a l’hora de tallar possibles contres després de serveis de pilota aturada de l’equip blaugrana. En el cas de Denis Suárez el volia destacar perquè sempre que juga dona un rendiment notable, és un jugador que pot jugar a moltes posicions i per aquest motiu el fa molt important quan està al camp. La diferència que té amb Rakitic per exemple, és que per al joc del Barça actual, on els interiors s’obren més cap a banda per a donar espais entre línies per a que entrin Messi i Neymar, el jugador gallec té més interioritzat el joc per banda, perquè tant a Sevilla com a Villareal va ocupar aquesta demarcació, llavors no pateix tant per a generar des de la banda. Amb això no estic dient que sigui millor que el croat, simplement que s’adapta millor a aquesta situació. Ahir per rendiment no mereixia sortir del camp, però la gestió de minuts per a que els suplents no perdin la forma també és necessària.

Ara partit de copa i aturada per nadal, una aturada que ve al pitjor moment possible perquè el Barça estava tornant a agafar velocitat de creuer, esperem que no pesin massa els torrons perquè toca un partit molt difícil a camp del Villareal, coses del calendari, però bé si van a l’assemblea de compromissaris i ningú li recrimina res al president, serà que estan tots els socis contents de que al Barça se li’n fotin a la cara.



lunes, diciembre 12

Progressa adequadament.

El Barça va jugar probablement el millor partit fora de casa de la temporada, també s’ha de tenir en compte que jugaven contra un dels cuers, però aquest any sense anar més lluny s’ha tingut molts problemes davant aquest tipus d’equips, inclús a casa. Va ser el millor partit de la temporada perquè va ser un Barça totalment reconeixedor del que acostumava a fer quan era imparable, una pressió avançada, un control total del partit i moviments constants a dalt per a descol·locar al rival i que es generin espais. No sabrem mai si realment va ser per un gran treball del Barça o per les limitacions dels jugadors navarresos, però el partit, excepte els primers 7-8 minuts de la segona part, va estar totalment controlat per part del Barça.

Al control posicional i a la pressió avançada per a poder recuperar a camp contrari, se li va sumar un moviment tàctic molt determinant al partit, ja que tant Arda com Messi entraven en diagonals cap al centre i generaven una superioritat total al mig camp, si li sumem que els dos laterals es van projectar ofensivament contínuament, això va generar que el domini fos total, a més els dos centrals, sobretot Umtiti, van fer molt bones conduccions que van generar encara més superioritats.

Ofensivament va ser un dels partits on més ocasions es van generar, als quinze minuts ja podien anar guanyant perfectament 0-3, però veient el partit generava una mica d’incertesa perquè s’apropava perillosament a ser el típic partit que generes ocasions claríssimes per a golejar i la manca d’encert fa que es vagi generant ansietat i que amb una jugada aïllada et marquin un gol de xurro i et toqui anar a remolc, llavors amb el rival amb l’autobús posat davant l’àrea. Quan ja n’havien fallat unes quantes una jugada aïllada acaba amb un xut de De las Cuevas que per poc no clava de rebot Oriol Riera. Després es generen moltes més ocasions i arriba el pal de Sergio León. Que només van ser dues ocasions que comparades amb les moltíssimes del Barça són una anècdota, en tot moment el Barça va donar sensació de marcar, però la falta d’encert hagués pogut complicar molt el partit, com va passar davant equips com l’Alavés. Sort que va arribar la jugada marca de la casa de Messi que va decidir el partit i ja tot va ser molt més fàcil, el gol va arribar quan Osasuna estava més envalentonat i els va tallar les ales de cop.

Un altre cop Messi, Messi dependència, diuen els de la caverna. Com no has de tenir dependència quan tens al millor jugador de la història al teu equip? Entenc que ells, que tenen a la vedette que no genera res de joc i que fa gols de passada de la mort o de penal, no entenguin que pugui haver un jugador tan determinant que trenqui els partits per ell mateix, però quan el tens, és totalment normal que passin aquestes coses. La jugada marca de la casa que es casca per assistir a Jordi Alba és fabulosa, igual que el gol que fa que se’n va de quatre jugadors per a marcar amb tota la tranquil·litat del món. Si aquest gol i el partit que va fer, el fa qualsevol altre, estem tota la setmana veient repeticions i articles parlant-ne, però és al que ens ha acostumat aquest geni del futbol, ho fa tan sovint i cada cop fa tantes coses, que ens ho prenem com una cosa normal. La passada amb l’exterior que li fa a Suárez, els primers minuts de partit, que el deixa tot sol davant el porter, només per aquesta jugada l’aficionat navarrès ja va poder donar l’entrada per amortitzada, apart de tot el que va venir després, que va fer un autèntic recital. Els partits de Messi per la tele són una passada, però on es veu realment el que és Messi és en directe, a velocitat real. Ara que li tornaran a donar una pilota d’or comprada a la vedette madridista, suposo que li donaran la pilota mirant al terra, de la vergonya que els hi deu fer donar-li quan l’argentí està donant recitals de futbol partit rere partit. De veritat que no s’entén que aquest personatge tingui quatre pilotes d’or, sobretot quan no tenen la més mínima lògica, quan li van donar sense guanyar cap títol en tota la temporada quan Ribery havia fet triplet. Ara que no està fent res, que a la xampions no va aparèixer per a res ni a semis ni a la final, quan a l’eurocopa va jugar deu minuts de la final i tampoc va fer res a les semis, resulta que li donen perquè els seus equips han guanyat la xampions i la eurocopa. Se suposa que t’ho han de donar si ets decisiu a la consecució del títol, perquè sinó perquè no li van donar a Ribery? Aquests tipus de trofeus la gent se’ls ha de prendre com una pantomima, perquè no tenen cap tipus de coherència, per a començar quan donen un trofeu individual a un jugador perquè hagin guanyat títols els seus equips. Però bé, tots sabem com van aquestes coses, només importa el negoci, l’única llàstima de tot això és que d’aquí uns anys, quan la gent mirarà les estadístiques, la gent que no els haurà vist jugar, els posaran a la mateixa alçada a tots dos, quan no li arriba ni a la sola de la sabata. Com li expliques llavors a aquesta gent que era per un tema de màrqueting i no per mèrits reals? Igual que com expliques d’aquí uns anys, als que diuen que el Madrid té 11 xampions, com van guanyar les cinc primeres consecutives?

Però bé tornem al partit, la millor notícia possible és que alguns jugadors teòricament suplents estan fent un pas endavant i estan demostrant que poden donar relleus de garanties als titulars, alguns inclús poden competir amb els titulars per a que no s’acomodin. Ja vàrem veure els dos darrers partits que Aleix Vidal si el posen pot donar un molt bon rendiment, encara que no entenc perquè després al següent partit no va ni convocat, a no ser que hagi de tenir minuts els dos darrers partits de l’any. El que està passant amb aquest jugador no s’entén, algun dia ho haurà d’explicar algú, encara que té pinta de ser un nou “cas Bartra”. Els altres dos que feia referència són Arda i André Gomes. El turc va fer un partit molt correcte, igual que el dia de xampions, és un jugador que pot donar descans a Neymar i que en un moment donat també ho pot fer amb Iniesta, partint des de banda és on està rendint millor al Barça, ja no parlo dels gols, parlo de la influència al joc quan entra cap al centre i ajuda al joc de creació o entra a la zona de rematada. En el cas de Gomes, el portuguès va jugar el millor partit amb diferència des que està al Barça, encara que continuo veient-lo una mica desganat, va fer un molt bon partit, tant en la zona creativa com sobretot a l’hora de recuperar pilotes per col·locació quan el rival estava sortint al contracop. Està bé que es vagi integrant perquè així li posarà les piles a Rakitic.

El millor evidentment va ser Messi, va ser el que cada cop trencava l’entramat defensiu amb una conducció, driblings i a l’hora de filtrar passades, tampoc m’estendré massa perquè ja he parlat abans, simplement esperar que continuï al màxim nivell i sobretot que s’impliqui a l’hora del treball col·lectiu perquè és molt necessari. El va acompanyar un Suárez que sempre està al lloc que toca i que cada partit dona lliçons tàctiques a futurs davanters, va mancar-li una mica d’encert al començament de partit però ho intenta fins a l’extenuació i la seva gana a l’hora de buscar el gol i a l’hora de recuperar pilotes és indispensable en aquest Barça.  

El mig camp va funcionar a un molt bon nivell també, van ajudar a la pressió avançada als davanters i van fer que l’equip estigués molt junt i ben col·locat quan perdia la pilota, a base d’ordenar l’equip amb la pilota, una cosa que saben fer com ningú Iniesta i Busquets. Quan ajuden els de dalt un mica i estan tots dos al camp, es veu un Barça totalment diferent, un Barça més dominador i que rep moltes menys ocasions.

Sobretot si els defenses es coordinen amb les altres dues línies i no trenquen l’equip per acular-se per la por d’encaixar un gol, el partit de dissabte tenia el perill de tenir molt espai al darrera de la defensa, però amb dos laterals com Alba i Sergi i dos centrals que no són excessivament lents, es poden perdre aquest tipus de riscos. Tant Alba com Sergi Roberto van pujar constantment a l’atac i van ajudar molt a l’hora d’obrir espais al centre del camp, per a que els dos extrems poguessin aprofitar els espais entre línies, apart no van sofrir massa en defensa. Els dos centrals van guanyar tots els duels aeris i cada cop que tenien la pilota la jugaven amb criteri, de Piqué no cal dir molt més, està a un nivell de millor central del món, si al costat té a un Mascherano que el coneix molt bé o en el cas d’ahir a un Umtiti que s’ha adaptat fantàsticament a can Barça, només podem esperar coses bones a nivell defensiu. L’únic problema serà quan torni Mathieu que els partits que jugui serà tot un desastre, però almenys ara podem dir que hi ha tres centrals decents per a poder anar rotant i per a poder competir entre ells per a ser titulars en partits importants. Ara només falta trobar un central jove amb projecció que vagi tenint minuts i es vagi adaptant al sistema Barça acompanyat de jugadors de garanties com aquest.

La millor notícia és que els darrers partits s’està veient el Barça que hem vist els darrers anys i que torna a les seves arrels futbolístiques, un Barça que no està partit entre els que ataquen i defensen i que estan jugant tots col·lectivament.

Per últim comentar el tema del sorteig de xampions d’avui. No crec que tingués cap dubte ningú que al Madrid quedant segon li tocaria un dels rivals més febles que van quedar primers i que al Barça li tocaria un segon temible. A mi ja no em sorprèn res en absolut, ni quan manava Blatter soci d’honor del Madrid, ni quan ho va fer Infantino ni ara que ho fa un seguidor declarat del Madrid i reconegut fan de Cristiano Ronaldo. Estava cantat que passaria, ja portem massa anys seguits de tanta sort d’uns i mala sort d’altres, curiosament des que va marxar Laporta i Rosell es va posar al capdavant de la ECA. Que hi farem, s’haurà de lluitar contra tot i contra tots, per a guanyar una xampions hi ha dos camins, o ser millor que la resta o que t’ajudin a guanyar-la jugant contra l’equip més fàcil de cada eliminatòria, el Barça com ja fa anys, haurà d’intentar guanyar-la per la primera opció, com la darrera que va jugar contra els campions de totes les lligues potents pel camí. A mi el que m’indigna profundament és l’actitud del club, que encara després del sorteig surt a criticar el sorteig i posant a la web el vídeo de Lucho dient que ens tocaria el pitjor possible, com dient que tot això està preparat. Si penses que està preparat, el que has de fer és lluitar per a que la bola calenta sigui la del teu rival, no anar plorant mentre no fas la feina per la qual t’han votat els socis i et passes els dies buscant negocis per a les teves empreses privades a costelles del Barça.



domingo, diciembre 4

Tornant als orígens.

El Barça ahir va desaprofitar una ocasió per a retallar punts i apropar-se al Madrid a la classificació, en un partit que es va deixar empatar al minut 90 quan ja tenien tota la feina feta, un empat que fa mal tal i com va anar el partit.

Perquè el Barça es va deixar dos punts per no resoldre amb un altre gol el moment que tenien al Madrid estabornit al terra i que només faltava rematar-lo. Per això fa mal l’empat, perquè si et passa com a Anoeta que no ets superior i al final encara empates et queda un millor regust de boca, però ahir quan pots guanyar folgadament i acabes empatant per errors teus, la cosa es va molt més difícil de digerir.

Perquè per molt que escoltem alguns “periodistes” i “analistes” dir que el Madrid va ser millor és una autèntica milonga. Es basen amb els números estadístics freds, sense recolzar-ho amb imatges i a partir dels números fan una teoria. Diuen per exemple que el Madrid va ser millor que el Barça a la primera part perquè segons ells va xutar 7 vegades a porta, 4 entre els tres pals. És el que té agafar dades estadístiques i ja està, quan d’aquests quatre xuts a porta, l’únic realment que ha d’aturar Ter Stegen és un xut potent que fa escorat la vedette madridista que va al pal del porter, que Stegen atura sense problemes, els altres “xuts a porta” l’únic risc que tenia per al Barça és que a Stegen li agafés una lumbàlgia de tant d’acotxar-se a agafar les pilotes que arribaven mansament. Però clar, això no importa, es diu que van xutar X cops a porta i que per això un equip és millor que l’altre, així no cal mirar res més, anem a lo fàcil.

També es parla que el Madrid va donar més sensació de perill en aquesta primera part. Home, és una qüestió d’estils. Si el Barça va a pel partit i a jugar en camp contrari i el Madrid surt a la contra, sempre donarà més sensació de perill, perquè quan ataca al contraatac surt amb superioritat numèrica i tot el camp per córrer. Clar que sembla més perillós a la vista del espectador, si el Barça ataca contra deu jugadors davant la seva àrea i el Madrid ataca en superioritat a camp obert, evidentment que la sensació és de més perill. Però la trista realitat per als merengues és que el Madrid va sortir a jugar com un equip petitet que lluita pel descens, a defensar tots al seu camp posicionalment i a preparar petits paranys per a poder sortir a la contra, petits paranys de dos contra un i pressió intensa quan un dels dos laterals estava en zona ofensiva o quan la passada arribava entre línies a un jugador al mig del camp. D’aquests paranys va arribar l’únic perill del Madrid que va aprofitar per a sortir en contraatac. Si un equip que se suposava que venia a finiquitar la lliga, que tant bons són i que tant bé estan, ve a jugar com un equip que es juga el descens, no se quin mèrit té, ni tàctic ni tècnic. Però clar, estem en un moment on el periodisme està sota mínims i la crònica canvia un 100% si el resultat acaba 1-0 que no pas si al final empata Ramos al minut 90.

El Madrid perdent 1-0 i amb la necessitat d’empatar, va fer el “brillant” canvi tàctic de treure a Isco i posar a Casemiro. Un canvi lamentable que explica la qualitat com a tècnic de Zidane, un Madrid que perdent 1-0 es va continuar defensant amb tots els jugadors a camp propi intentant mantenir el marcador per atacar els darrers deu minuts de partit. Però es que a més aquests darrers deu minuts no va fer un canvi tàctic ni va variar en excés el seu joc, va treure un davanter més i es va dedicar a bombardejar l’àrea blaugrana des dels dos laterals. Però bé, com tenen la flor al cul i la pilota va acabar entrant, doncs ja tot és meravellós. El partit que va fer el Madrid aquí és per a ser molt optimistes, perquè porta dies que està guanyant o empatant per la seva flor al cul, però no sempre es pot tenir aquesta sort i llavors ve quan es punxa, perquè el joc que despleguen és molt mediocre.

El partit del Barça va ser més que acceptable venint d’on venien. Jo entenc que l’afició pugui voler més, però no és fàcil jugar contra un equip com el Madrid que té els jugadors que té i que qualsevol petit error et pot costar un gol. Des del sofà és molt fàcil demanar que es generin més ocasions, que s’arrisqui més i que es vagi descaradament a l’atac, però després tens un mal dia amb la passada i et passa com la segona part davant el City a Manchester. No és fàcil jugar amb la tensió que saps que no pots perdre cap pilota en zona de creació, generar ocasions quan tot el teu rival està tancat al seu propi camp esperant l’errada per a sortir com a llamps al contraatac. Malgrat això el Barça va sortir molt concentrat, sense arriscar en la passada i contenent prou bé els contraatacs blancs, no generava massa perill però competia sense cap problema, amb un Messi movent-se per tot el camp i rebent les “carícies” dels jugadors blancs, que no desaprofitaven l’oportunitat de cascar-lo cada cop que el tenien a tir, amb la corresponent barra lliure de l’àrbitre que va sortir a passar desapercebut.

La segona part va arrancar igual, amb igualtat, donava la sensació que el partit es resoldria amb algun petit detall, ja fos amb una errada defensiva, una pilota aturada o una genialitat individual. D’una pilota aturada va arribar el gol de Suárez, que va ser un cop bastant fort per al Madrid i una pujada moral per al Barça, que va jugar els millors minuts del partit i va generar ocasions de sobres per a guanyar folgadament. De tant perdonar li va donar ales al Madrid, que els darrers deu minuts es van dedicar a penjar pilotes des de tots els racons possibles, cosa que va fer que el Barça s’acabés tancant amb excés. Quan passa això és habitual que el rival s’acabi tancant, perquè els refusos aèries cauen als peus dels jugadors que estan intentant empatar, refusos que van a corner, faltes que et xiulen, etc. L’equip que defensa estan al seu camp refusant pilotes i llavors quan la controlen no hi ha gent al davant per a poder fer-los les passades, això fa que es perdi molt ràpidament la pilota. El Barça va caure en el parany de voler sentenciar en una contra, quan el que havia de fer és joc de possessió i que passessin els minuts, sobretot faltant tant poc per al final, però bé també és fàcil de dir des del sofà. Ahir però es va veure un equip conjuntat i es va veure un Barça solidari en la pressió que feia temps que no es veia, perquè per això es necessita que els de dalt s’impliquin com ho van fer ahir, es va recuperar la pressió avançada i això va suposar moltes recuperacions de pilota i moltes jugades que es van avortar abans que arribés a ser jugada de perill del rival. La sortida d’Iniesta també va suposar una diferència enorme a l’hora de jugar amb criteri i de donar la velocitat adient al partit en tot moment, llàstima que els darrers minuts no hi havia 4 o 5 Iniestes al camp. És la diferència quan hi ha un jugador al mig camp, amb la pausa suficient per a parar la pilota aguantar o fer dos o tres passades, a priori que no valen per a res, però que suposen un tot dintre del funcionament col·lectiu.

Es parla també d’errades de Lucho amb els canvis de Gomes per Arda i de Neymar per Dennis. Resulta que tots dos són per molèsties físiques, però clar és més fàcil acusar a l’entrenador sense saber una merda. Com passa amb el gol del Madrid, que assenyalen als jugadors que estan a la frontal dient que s’inhibeixen de la jugada, sense tenir ni puta idea si estan per a defensar el refús i per a sortir a la contra o quina és la seva funció. El gol ve perquè se li fa un blocatge de bàsquet a Piqué que no pot seguir a Ramos, no per una errada de marcatges, uns blocatges que se suposava que els àrbitres havien de perseguir, però clar, segons l’equip que el faci. També assenyalen Arda per la falta que provoca el gol rival, com si no haguessin hagut altres faltes laterals i corners els altres vuit minuts anteriors i que si que es van treure sense problemes. Però clar, s’ha de trobar explicació i culpables i és el més fàcil culpar als “dèbils”.

Sota el meu punt de vista l’única possible errada de Lucho amb els canvis va ser escollir a Rakitic en lloc d’André Gomes quan surt Iniesta. Possible perquè no se si va ser perquè estava tocat o si era per un tema tàctic, però per a mi estava jugant molt millor que Gomes, tant a l’hora de jugar la pilota com sobretot a l’hora d’ajudar en la pressió i defensivament. Gomés tindrà tota la qualitat que sigui, és jove i té marge de millora, però el que ha de millorar més és la intensitat amb que surt als partits. Se li pot perdonar gairebé qualsevol cosa, acaba d’arribar i necessita temps d’adaptació, però no es pot permetre sota cap concepte l’apatia i la poca sang amb la que juga, un jugador que costa el que ha costat s’ha de menjar la gespa i en el seu cas és com si no anés amb ell la cosa. Què vols més que jugar un clàssic per a jugar totalment motivat i a plena intensitat? No ho entenc la veritat.

Tampoc em va agradar gens el partit de Neymar, ja no parlo de l’ocasió que no pot fallar mai de la vida, perquè Messi també en va fallar una i és el millor jugador de la història, es que va oferir la seva pitjor versió, sense cap desequilibri, perdent els papers amb facilitat, més pendent de protestar que de jugar, però el pitjor de tot van ser les errades que un jugador de la seva categoria no pot tenir, com controls i tocs de pilota incorrectes. Em sembla que quan exigeixes cobrar a preu de supercrack, després al camp també has d’oferir un rendiment d’acord amb el que cobres. Molt mal partit la veritat, encara que fes la passada del gol de Suárez, va influir molt poc amb el joc de l’equip.

Els seus companys de davantera van estar bastant millor, Messi va baixar a rebre i va intentar generar joc, es va moure per tot el camp i gairebé tot el perill va sortir de les seves botes, va estar desencertat cara a porta amb una jugada important però no va ser un partit apàtic i de no participació en el joc. En el cas de Suárez va mossegar com sempre, va treballar per l’equip i la que va tenir la va clavar. L’únic però a tots dos potser va ser que no van resoldre bé jugades que haguessin pogut ser molt més perilloses, per aguantar massa la pilota o per errar una passada. Almenys ahir tant ells dos com Neymar van treballar molt en la pressió i les cobertures, que és el que haurien de fer cada partit si realment es vol guanyar una lliga.

Els dos millors jugadors del partit van ser Iniesta i Busquets, amb bastanta diferència respecte la resta. El manxec es va notar moltíssim la seva sortida al camp, va aportar tranquil·litat a la circulació de pilota i sobretot senti, molts cops juguen dos jugadors de perfil molt similar i no acaben de quallar junts, com el cas d’ahir, Rakitic i Gomes juguen al mateix. Es necessita un jugador que tingui sobretot la calma per a poder aguantar la pilota i que tot l’equip es col·loqui ofensivament. Molts jugadors en quan veuen una mica de pressió se la treuen de sobre, ahir Iniesta l’aguantava fins que li venien dos jugadors i li facilitava la sortida al company del costat, donant-la al moment exacte i eliminant als dos tres jugadors que el pressionaven, de la jugada següent. Aquesta pausa ara mateix és l’únic que la pot aportar quan no està el manxec, la resta són molt directes i de joc d’anada i tornada, Denis la podria assolir també amb el pas del temps, però els altres no tenen aquesta qualitat.

Busquets va ser el millor del partit, va tornar a recordar al millor Busquets, també ajuda que l’equip va pressionar i que va estar molt més junt entre línies, que tots van treballar plegats, cosa que li fa la vida més fàcil al de Badia. Partit completíssim que demostra que Busquets no té cap problema físic ni mental, el que passa és que quan l’equip no acompanya no pot fer miracles.

La defensa va estar a un molt bon nivell també, van concedir molt poques ocasions de gol i van replegar molt bé quan perdien la pilota al davant, Piqué al nivell habitual i els dos laterals van complir amb escreix quan tenien la feina més complicada, ja que el Madrid té dos laterals molt ofensius. Mascherano també va estar a un nivell molt alt, el que acostuma en partits importants, l’argentí pot tenir alguna errada durant el partit, però la intensitat i el compromís no hi falta mai.

Ter Stegen va alternar llums i ombres. En realitat no va tenir massa feina, ja que el Madrid no va inquietar amb excés durant gran part del partit, amb els peus va cometre poques errades encara que no va arriscar massa. Sota el meu punt de vista hagués pogut sortir a la jugada del gol, li rematen de molt a prop i probablement si hagués estat un metre més endavant pot arribar a blocar la pilota, però si un porter no té aquesta qualitat costa que la millori, depèn molt de la confiança del moment i ara no se’l veu massa confiat. El gol la pot aturar perquè la toca, però li rematen de molt a prop i no es pot considerar una errada seva.

La millor notícia del partit és que el Barça va demostrar que pot seguir competint i fent un bon futbol i es va veure que el Madrid té la flor al cul i jugant així no serà ni el primer ni el darrer partit que empatarà. Queda molta lliga i molts de punts en joc, veurem a final de temporada qui acabà rient.



lunes, noviembre 28

Inexplicable.



El partit d’ahir no té explicació possible, és el que es parla sempre de camps maleïts i històries diferents que no tenen explicació, Ja van començar escollint camp de forma diferent que anteriors partits, per superstició, però es que van sortir com si ja tinguessin clar que es perdria, derrotats, sense ànims i sense cap tipus de ganes de guanyar.

La entrada d’aquesta setmana segurament serà la més curta que escriuré mai, perquè té poquíssimes coses dignes de menció en quant a aspectes positius. El partit d’ahir és un més dels que es trobarà el Barça aquesta temporada, que vindrà de jugar un partit entre setmana exigent de xampions i que el seu rival estarà tota la setmana preparant específicament aquest partit. Quina diferència hi ha amb enfrontar-te a aquests o d’altres que juguen a Europa? Doncs coses com les que vàrem veure ahir, els equips que juguen competicions durant la setmana, surten igual de forts que els altres, però arriba un moment del partit, normalment faltant 20-30 minuts, on es produeix la davallada física a la pressió i el Barça pot jugar una mica més còmode perquè ja no es veuen tant amenaçats amb la pèrdua perillosa.

En el cas d’ahir, la Reial no juga res i va poder arribar fins al 90 amb capacitat per a pressionar molt a dalt. També es va diferenciar de la resta de partits que el Barça ha punxat amb què molts cops es produeix una pressió avançada i el rival quan recupera ataca també molt ràpid, llavors es genera un partit d’intercanvi de cops on hi ha molts més espais i on els de dalt poden tenir presència al partit. En el cas d’ahir la Reial quan recuperava no atacava ràpid, jugava amb paciència i amb molt de sentit la pilota, fins al punt que va tenir més possessió que l’equip blaugrana. L’equip basc ahir va jugar com ho feia el Barça de Pep, atacant amb molt de criteri i ordre, pressionant moltíssim i de forma avançada quan perdien la pilota. Això va fer que el Barça no es podia fer amb el control del partit i tampoc podia trencar a l’esquena de la defensa, perquè quan tenien la pilota molts cops se la treien de sobre i quan la perdien tampoc la podien recuperar perquè no estaven jugant de forma ordenada.

Tampoc vull fer sang de forma individual perquè el problema d’ahir va ser col·lectiu. Molts assenyalen jugadors de forma equivocada, perquè ho fan de forma molt interessada. Uns culpen a defenses perquè van perdre moltes pilotes i en van recuperar poques, d’altres acusen als del mig camp de no donar opcions als de dalt i de fallar moltes passades i altres que els de dalt no van estar a l’alçada.

Realment és tot una conseqüència de que no va bé ningú, perquè els defenses se la treien de sobre perquè no tenien opcions de passada, els davanters no van rascar bola perquè no els van donar pilotes en condicions i els del mig quan baixaven a rebre els passava la pilota per sobre dels caps. De la forma que va pressionar la Reial, haguessin hagut de baixar tant els de dalt com els mitjos a ajudar a la defensa a sortir, arriscar una mica les passades i fer-se amb el control de l’esfèric. Però clar, si tots estan a camp propi, es produeix un embús dels que pressionen amb els que intenten controlar la pilota i no hi ha espai físic per a jugar. Llavors és quan havien d’aparèixer els de dalt per a trencar amb jugades individuals, realment només ho van poder fer a la jugada del gol.

Però no es pot acusar a la defensa quan els de dalt no baixen a tapar espais, ni es pot culpar al mig només quan no té opcions de passada, ni als davanters quan no reben pilotes. No pots dir que Messi ha fet un mal partit quan s’ha tornat boig buscant espais per a jugar i no rebia pilotes, o a Suárez que feia els moviments a l’espai i quan el veien ja estava en fora de joc.

Quan el Barça no juga com a equip i juguen amb les línies partides, el Barça és un equip molt vulnerable, Busquets no pot cobrir tots els espais, els mitjos es troben massa separats dels davanters i els defenses es troben molt indefensos i sense sortides clares de pilota, això fa que li passin el marró a Ter Stegen, que com la va cagar a camp del Celta ara no es complica la vida.

En aquest tipus de partits es necessita que arrisqui tothom, des del porter als davanters. Clar si no ho fa ningú i s’està molt imprecís amb la passada, es genera un seguit de pèrdues de pilota que fa que no tinguis el ritme de partit, si a sobre agafes un equip en ratxa que està amb la confiança pels núvols i en un molt bon moment de joc et trobes coses com la d’ahir.

Però bé estem a novembre i queda molt de cara a la lliga, sense anar més lluny aquesta setmana si es guanya el clàssic et pots posar a tir d’un partit. També es veurà un altre Barça, ja que aquest equip té el problema amb la MSN que també té el Madrid amb la BBC, que no tenen la capacitat de treball que es necessitaria per a que tot l’equip rutllés més en quant a la pressió i la capacitat defensiva i de recuperació. Quan tens aquest tipus de davanters es juga molt a la carta, perquè realment corren i pressionen quan ells volen, jo espero que al clàssic mostrin una mica més de ganes i d’implicació a l’hora de treballar quan es perdi la pilota. Ahir va ser una mica emprenyador veure com Neymar es quedava protestant en lloc de perseguir al seu marcador, que atacava amb superioritat al lateral blaugrana. Si li sumem que André Gomes ahir va fer un partit vergonyós, sense cap sang de res, doncs es generava un colador immens per la banda d’Alba. Clar, els mitjans li fan la culpa al lateral i diuen que no està bé i que és culpa d’ell, sempre és més fàcil que atacar al crack i al fitxatge nou. Per això deia que no vull personalitzar, perquè és tot una cadena. Messi tots sabem que es dosifica i el treball queda per a Rakitic i Sergi Roberto, però clar la culpa és per a tots dos, no atacaran a Messi. És molt complicat personalitzar quan un equip juga tant malament tothom, quan ningú fa la seva feina.

Ara també han sortit els il·luminats que diuen que repetir onze es va notar físicament i que hagués hagut de fer canvis. Són els mateixos que després quan es punxa amb el Màlaga diuen que les rotacions són un mal invent. Al final és un mai estar content i el fotre merder per a vendre paper i minuts mediàtics.

Només ens queda seguir confiant amb aquest equip que tant ens ha donat als amants del futbol i que seguirà donant, si es guanya fantàstic i si no es guanya doncs s’haurà de donar les gràcies pels anys oferts fins ara. Jo de moment em resisteixo a matar a ningú per un partit dolent, molt dolent, el pitjor en anys, però que no deixa de ser un partit, dissabte a emplenar el camp i animar com si s’anés deu punts davant. L'important és que els jugadors han fet autocrítica i tenen clar on estan els errors, temps n'hi ha de sobres per a solucionar-ho.



domingo, noviembre 20

L’important és com acaba.


Ahir el Barça va punxar a la lliga i es va posar a quatre punts del Madrid, com sempre ja han aparegut els tribuners i els pessimistes que ja veuen la lliga perduda, els mitjans com és habitual ja és tot un dalt a baix i poc més que s’ha de fer fora a tothom i portar jugadors nous. No deixa de ser curiós com els mateixos que a començament de temporada parlaven de millor planter de tots els temps, que comparaven si era millor planter que el del Madrid, que parlaven de la bona gestió en fitxatges, ara resulta que ja no val cap dels que han vingut ni dels suplents que ja hi havia.

Ahir però es va produir un fet insòlit que va deixar a tots els mitjans bocabadats, ja que ningú es va aturar en zona mixta per a parlar amb ells. Evidentment que s’ho van prendre fatal, els van desmuntar la paradeta que tenen muntada per a crear i buscar generar polèmiques o frases per a treure de context i poder manipular. Jo espero que no sigui un fet aïllat i que sigui una constant per part dels jugadors. Em vaig alegrar profundament quan el combinat argentí va sortir a dir que no parlarien més amb la premsa, per burdes calumnies i manipulacions i per tota la merda que arriben a publicar. En el cas blaugrana, ja fa temps que dic que la caverna blaugrana no mereix els privilegis i els ingressos a costelles del club que tenen, perquè són un entorn molt nociu i no fan més que fotre el peu al coll quan els jugadors estan pel terra ja.

Aquesta setmana és un exemple més, però són tan mediocres que sempre fan el mateix, agafen el resultat i miren qui feia falta a l’equip i a partir de llavors agafen dades, comparen números freds sense posar en context i es munten una teoria al seu gust. Avui ja tot era que es va perdre perquè no estava Messi, que si dependència i bla bla bla. Com si el Barça ahir no hagués pogut guanyar sobradament per ocasions i per joc desenvolupat els 90 minuts. El Barça pateix sempre en aquest tipus de partits post-seleccions, és una realitat que ho pateix més que altres equips, perquè la majoria dels jugadors claus fan molts quilòmetres per a jugar partits duríssims, amb un estrès que passa factura, com la indisposició de Messi per exemple. Són partits on el rival, normalment amb la majoria de jugadors entrenant durant 10 dies a ple rendiment, preparant el partit, planten dos línies de 5 tios davant la seva pròpia àrea.

Tampoc ajuda que sempre que tornen de seleccions juguin a la pitjor hora possible i que els toqui un àrbitre mediocre. No és una casualitat que els dies que es punxa o es rep un arbitratge mediocre, casualment s’ha designat a un dels pitjors àrbitres de la temporada anterior. Si agafem la classificació de l’any passat, traient els que van baixar de categoria, ens trobem que el primer per la cua és Vicandi Garrido, àrbitre amb el que el Barça ha perdut aquesta temporada amb arbitratge lamentable, després ve Melero López, el que va xiular el partit davant l’Alavés, després ve González González, que per sort encara no ens ha xiulat aquest any perquè sempre la caga, després a la llista va Jaime Latre, el que va xiular al camp del Sevilla, el següent és català i després ja va l’àrbitre d’ahir. Casualitats? Ni de conya. No deixa de ser curiós veure totes aquestes “coincidències” i veure que al Barça ahir li van tangar dos penals i un gol legal que li anul·len, mentre al Madrid quan l’Atlètic més apretava per a empatar, li xiulin un penal surrealista per a que pugui posar el 0-2 al marcador. Això són coses totalment atribuïbles al poder institucional de cada club, cosa que a can Barça brilla per la seva absència, ells ja tenen prou amb anar de soparets amb els de Rakuten, que és l’únic que els interessa, la pela i els seus negocis. Però això no ho veurem a cap mitjà de la caverna culer, no sigui cosa que el president s’enfadi i els talli l’aixeta dels productes de merchandising i filtracions.

És més fàcil matxacar als jugadors, que total a ells no els reporta res, igual els fan les entrevistes i al mateix temps poden llençar-los merda que no reaccionen mai. Per això només puc fer que aplaudir la decisió de no parlar amb els mitjans, espero que sigui més duradora, que se n’adonin que han de fer les coses bé per a poder gaudir de privilegis.

Perquè l’anàlisi que es va perdre perquè no estava Messi ni Suárez i que es va jugar malament i que tot és un desastre, perquè la piloteta no va voler entrar, no tan sols és mediocre, sinó que falta a la veritat. Els mitjans han de tenir la responsabilitat d’informar el que passa, no crear corrents d’opinió, perquè qualsevol que llegeixi o vegi els programes brossa esportius que no hagi vist el partit, pensarà que va ser un autèntic desastre i la realitat és que no va ser així. El Barça va sortir molt concentrat al partit i va intentar moure la pilota amb sentit i donar velocitat. És una mica complicat quan tens al camp a Neymar i Rafinha, dos jugadors que abusen del toc, però tot i això es va intentar, com sempre davant una defensa de deu jugadors a la seva pròpia àrea, és molt complicat. Tot i això a la primera part es van generar ocasions de sobres per a resoldre el partit, jugades que normalment acaben en gol i que no ho van fer, en part per l’actuació del porter, que també juga. La segona part encara es va fer més clar el domini, sobretot després de l’expulsió del rival, però la pilota no va voler entrar. Durant la temporada hi ha partits com aquest, la pilota no entra, va passant el temps i es va generant una ansietat que fa que les coses vagin a pitjor, llavors és quan passa Piqué a jugar de davanter i tot és precipitació i pressa. Malgrat això es va seguir generant perill i que només la gran actuació del porter i la pèssima arbitral van fer que no es guanyés el partit.

No es pot dir que el Barça no va merèixer guanyar, va ser molt superior, no es pot dir que no va generar ocasions, perquè en va generar moltes, però clar, com que el resultat no va ser victòria, ja comparem el partit amb el que van jugar davant l’Alavés, quan no va tenir res a veure. Per a mi Lucho es va equivocar a l’hora del fer els canvis, penso que Rakitic i Gomes havien de sortir tan bon punt van expulsar al jugador de l’equip malagueny. Jo de fet hagués fet els dos canvis al descans, però tampoc se com estaven tots dos, si estaven per a jugar només uns minuts o què, només el cos tècnic sap com estan físicament. Per això dono la meva opinió però no critico el que va fer Lucho, perquè està molt més informat que jo.

Del partit jo destacaria a dos jugadors, a Piqué i Arda. A Piqué no el destaco pel que diuen els mitjans, el destaco pel treball defensiu i la sortida de pilota que va tenir durant el partit, a mi les alabances a la testiculina i les tonteries com que es va posar l’equip a l’esquena i que és el capità i tal me la suen bastant. Piqué ha de tenir un bon rendiment com a defensa i ahir tornant d’una inactivitat va fer un molt bon partit i no se li va notar en quant al físic, una bona incorporació per al que ve, és molt bona notícia veure que no ha perdut el toc. Després està Turan, que va fer un molt bon partit, va portar tot el pes ofensiu jugant per la banda dreta, la posició que pitjor li va, però es va entendre molt bé amb Sergi Roberto i amb Rafinha i tot el perill venia per la seva part.

El que em va decebre bastant va ser Neymar, ahir era un partit per a demostrar que pot liderar aquest equip però la trista realitat és que va fer un partit bastant mediocre a la primera part, només va destacar als moments finals quan el Barça estava bolcat a l’atac i va tenir llums i ombres en moltes jugades, com la que fa un barret brutal i després s’encaparra amb regatejar a tothom per un lloc on no es podia. Ahir es necessitava més un Neymar entre línies i es va limitar a amagar-se a la banda esperant pilotes, a la primera part inclús en va perdre 3-4 d’absurdes que sort que estava Sandro tot sol al davant, que tot el que li arribava ho xutava des d’on fos per a no haver de córrer més, però amb un altre equip haguessin pogut resultar molt més perilloses.

Però clar, és més fàcil culpar Alcácer, que va tocar tres pilotes en tot el partit i que va estar envoltat de 6 jugadors en tot moment. No es pot comparar al noi amb Suárez, deixem-nos de tonteries, Suárez és el millor nou del món, al valencià li queda molt camí encara, li queden molts partits per a entendre el joc blaugrana, no ajuda gens que se’l culpi cada cop que juga dels mals del Barça. Ahir no va tenir l’oportunitat de xutar ni una vegada a porta. Molt injust. Igual que passa amb Digné, ahir va fer un partit més que acceptable, però com que no es va guanyar la culpa és per als més vulnerables, el jugador ha jugat molt bé el període de baixa d’Alba, que quan va sortir no va demostrar que hi haguessin massa diferències amb el que van aportar un i altre per banda.

Un altre que va jugar un molt bon partit també va ser Sergi Roberto, va entrar molt bé de segona línia i va oferir un molt bon rendiment, però degut al resultat i a què més d’un s’hauria de menjar les paraules, no es diu absolutament res al respecte, interessa més dir que hi ha una mala planificació de la plantilla, que no hi ha un lateral dret pur. De qui és culpa que, quan Lucho va dir a les reunions de planificació que no volia Aleix, no s’hagi fet res al respecte? Tampoc en sentirem parlar.

La trista realitat és que un mal resultat fa que es tapi un partit més que acceptable de tot l’equip, tant en l’apartat individual com en el col·lectiu, en un partit on no estava el millor davanter del món ni el millor jugador de la història, malgrat això es va merèixer guanyar i amb un arbitratge decent s’hagués guanyat sobrats.

Però el que ven és la catàstrofe, el s’ha perdut la lliga, quan el Barça està a quatre punts del Madrid, quan encara han de jugar entre ells i quan el Barça ja ha visitat San Mamés, Mestalla, Sanchez Pizjuan, Balaídos i ha jugat davant l’Atlètic. L’any passat es parlava que el Barça havia guanyat la lliga ja al gener mentre que la va tenir que lluitar fins a la darrera jornada de lliga pràcticament, quan tenia fins a 9 punts de marge abans d’acabar la primera volta. No estaria de més una mica de serenor i una mica de respecte a un equip que ha donat tant els darrers anys.

Per acabar comentar una mica la desfeta de divendres a l’Eurolliga. Entenc que perdre de 39 punts pot ser molt dolorós, sobretot davant del Madrid. Segurament si hagués estat contra un altre rival es parlaria de derrota per a oblidar, que no ha sortit res i als altres els ha entrat tot i ja està. Però clar com que és el Madrid i tant uns mitjans com els altres aprofiten qualsevol cosa per a faltar al respecte als altres doncs es munta el rebombori que es munta. Jo l’únic que els puc recriminar és que es deixessin anar tant aviat, però també entenc que hagi passat quan al descans vas perdent de vint punts i tornes a jugar i el parcial no només es redueix sinó que augmenta. Penso que l’entrenador hagués hagut de treure als suplents que juguen menys que segur s’haguessin motivat molt més que els que porten la tralla de partits que porten i que se’ls va fer el partit inacabable.

Podria ser molt dur amb l’equip, la falta de competitivitat de l’altre dia dona per a això, però entenc que hi ha uns condicionants que són els que són. Un entrenador nou, que arriba amb la plantilla ja muntada, sense incidir en cap fitxatge, que no pot treballar com voldria pels jocs olímpics i que quan té tot el grup comença la plaga de lesions, cosa que fa que hagin de jugar molts partits i molts minuts els mateixos jugadors sempre.


Fem un exercici d’imaginació, pensem que passaria si el Barça de futbol hagués de jugar un munt de partits seguits amb els mateixos jugadors, ah no calla, que ja va passar la temporada passada i es va passar un sotrac per a oblidar, eliminació de la xampions inclosa!! Aquests jugadors han hagut d’assolir quatre partits en 7 dies, que es diu aviat, sense tenir massa rotacions i havent de jugar-ho tot, amb viatges inclosos. Que van sortir malament al partit i un encert inaudit del Madrid va trencar el partit, amb 9 triples convertits de 10 llançaments abans del descans. Què fas quan vas molt limitat físicament i tens una muntanya per a pujar? Doncs el que va passar l’altre dia, ni més ni menys. Al final és un partit, en futbol es diu que un cop perdent és el mateix perdre per dos que per tres, doncs el mateix. Si a final de temporada es guanya, serà una anècdota estadística més que no recordarà ningú. El mateix passarà amb el futbol, si es guanya al final ningú recordarà les punxades al Camp Nou, se’n diu memòria selectiva o bé oblit oportunista, el que fan tots els que ara estan rajant de tot i després són els primers en pujar al carro...

martes, noviembre 8

A l’inrevés.

El partit de diumenge contra el Sevilla vàrem tornar a veure el Barça de les dues cares, per sort el resultat final va ser diferent i es va produir a l’inrevés. Davant el City el Barça va fer una de les millors primeres parts de la temporada, sinó la millor, però la segona part va ser bastant fluixa, sobretot perquè per errades pròpies i per imprecisions es va donar aire al rival i els va costar el partit. A Sevilla però va ser al contrari, el Barça va fer una molt fluixa primera part i una fantàstica segona on va poder fins i tot golejar al Sevilla.

El que va passar a la primera part s’explica des de dos factors diferents, un molt bon treball del Sevilla i una molt mala gestió de la sortida de pilota blaugrana, amb moltes errades individuals, a l’hora d’aportar un mínim de precisió a les passades i el risc assumit per a fer-les. L’equip andalús va sortir a mossegar a la pressió, els equips de Sampaoli tenen aquest estil, pressió molt avançada, molts moviments entre jugadors i sistema posicional i desig de tenir la possessió per atacar a la porteria contraria en tot moment. El problema és que quan no aprofites el moment després ve una baixada física per l’esforç realitzat que pot costar cara si t’enfrontes a un equip de màxim nivell.

El Sevilla va generar prou perill d’aproximació com per a fer més d’un gol a la primera part, principalment per les pèrdues a la sortida que estranyament va fer Digné, que normalment no acostuma a fallar tantes passades, tampoc va estar massa encertat al començament Sergi Roberto, però a mesura que va avançar el partit tots dos es van entonar i van acabar tenint un rendiment molt elevat. L’equip andalús va tenir problemes de definició, recuperava molt a dalt però li fallava l’última passada o la rematada final, llavors això fa fer que la primera part fos de sensació de perill constant però que realment ocasions clares no n’hi va haver massa tampoc, el que passa és que si t’estan prenent la pilota a la sortida i estan trepitjant àrea molt sovint o jugant a camp contrari dona aquesta sensació d’ofec.

Probablement un segon gol hagués estat gairebé definitiu, però el Barça va saber aguantar i els darrers deu minuts de la primera part, ja els va dominar clarament i va marcar el gol de l’empat, un gol que sembla fàcil perquè és el que té Messi, que fa les coses que sembla que ni s’esforci, però va ser un toc magistral, el que s’acostuma a dir una passada a la xarxa, ja que el xut no era potent, però va anar amb una col·locació perfecta, que té també la seva dificultat venint en carrera. Però Messi ja sabem tots el que és, bé tots no o no ho volen saber, perquè manen ous la sèrie de barbaritats que s’ha d’escoltar o llegir des de la caverna. Aquestes coses li ensenyes a un “guiri” i flipen en colors.

La segona part, quan es va trencar una mica el partit, llavors va ser ja “territori Messi”, el petitó va començar a fer de les seves i va donar un autèntic recital, va assistir, va generar ocasions, va fer una jugada que si li entra probablement hagués estat el gol de la temporada, quan va marxar de tres jugadors a la frontal sevillista, va tenir ocasions de gol i li va donar pastat el segon a Suárez. Partit brillant, un més dels molts ja aquesta temporada, que no fan més que demostrar el ridícul que veurem en un parell de mesos quan li donin la pilota d’or a la vedette madridista, perquè tots sabem com va la cosa, els interessos ocults, les pressions internes i les màfies d’aquests premis. Només cal veure que ahir mateix li van donar, a la gala de Marca a la vedette blanca, el títol de millor jugador de la temporada, quan va fer riure, ni va ser el millor jugador del seu equip i no va guanyar la lliga, però després vàrem veure que li van donar el títol de millor entrenador a Simeone que va quedar tercer o el de millor jugador de la selecció a Morata, apart de veure com li donaven el del fair play a Tebas, que la setmana abans va fer una apologia de la violència contra els jugadors del Barça. Així està muntat el xiringuito.

El problema ja no és que li donin a la vedette i no li donin a Messi, el problema és la manipulació de la història que veuran els nostres nets. Perquè nosaltres quan veiem que li donen els premis a la vedette blanca, ens fa riure i sabem del ridícul i del desprestigi que li fan a aquest tipus de guardons, quan veiem que no guanya el millor sinó el que té més poder mediàtic i entre bambolines. Però quan els nostres nets o besnéts miraran les estadístiques d’aquest premi, veuran que aquest personatge tindrà gairebé les mateixes pilotes d’or que el millor jugador de la història, ells no tindran les referències que tenim nosaltres ara i veient vídeos de tots dos segurament no entendran en absolut que collons va passar durant aquesta era que ha dominat amb mà de ferro el petit geni argentí.

Però bé, sempre tindrem a la directiva actual per a defensar el club d’aquest tipus de injúries, de calumnies i de tota mena d’injustícies que estan rebent els jugadors i l’equip blaugrana els darrers temps. Ah no, que el club de l’únic que s’està preocupant és d’utilitzar els serveis jurídics del Barça per a salvar-se el cul després de la cagada del fitxatge de Neymar o d’aconseguir negocis per a les seves empreses personals a costa del Barça. Tot el paripé de la setmana passada va ser bastant ridícul, quan uns dies abans el van votar per a continuar al càrrec al senyor Tebas i quan li van signar el contracte televisiu, moviments de cara a la galeria per a poder portar alguna cosa a la junta d’accionistes. Igual que la tonteria d’ahir de no enviar a ningú als premis Marca com a senyal de protesta pel premi a Tebas. Uhhhh, guau!! Quina por!! Quin greu que els ha sabut als de Marca que no hagi anat ningú del Barça!! Tots sabem el mitjà de la caverna com n‘aprecia al club blaugrana. Suposo que hi haurà algun hooligan blaugrana que li semblarà perfecte, que dirà “oh, que bé, com ens defensa Bartomeu”, perquè sinó no s’explica que hagués guanyat unes eleccions, ha d’haver-hi gent que es creu totes les milongues que explica el president blaugrana. Però la realitat és que és una autèntica vergonya el comportament d’aquesta junta. La roda de premsa d’ahir després de la resolució del jutge amb el cas Neymar és un exemple més del mal fer d’aquesta junta i que a sobre tenen la barra de buscar culpables i conspiracions externes. Ven molt això, ho estem veient amb el govern català actual, que tots tenen culpa de tot menys ells i la gent surt al carrer a aplaudir-los.

Tornem al futbol. Al partit de Sevilla hi va haver actuacions individuals molt destacables, Messi apart, que ja ho he comentat abans. A mi m’agradaria destacar el partit de Dennis Suárez. El no haver pogut fer la entrada abans ara fa redundant destacar el treball del jugador, perquè ha sortit la valoració personal que va fer Lucho o la felicitació per ws d’Iniesta que el mateix jugador ha dit que va rebre. Jo és un jugador que sempre m`ha agradat força, de fet el que segueixi les entrades des del començament ja em queixava en moltes ocasions del tracte que li dispensava Eusebio al filial o de la gestió que es va fer del jugador quan no el van voler pujar al primer equip. Dennis és un jugador molt competitiu, és el típic jugador que veus amb mala hòstia competitiva, la cara reflexa perfectament el que està sentint durant el partit. És un jugador que sempre que surt ho fa bé i que ho deixa tot, siguin cinc minuts, quinze o quaranta, apart té una qualitat innata per al desequilibri i per a fer bones passades a l’espai o entrar de segona línia, apart té una molt bona qualitat de llançament de faltes, al primer equip té molts jugadors pel davant, però al filial ho va demostrar amb escreix. El jugador gallec va fer un autèntic partidàs, va associar-se molt bé amb els de dalt i va ser part important del primer gol i en va generar moltes més que no van acabar amb gol per errades en la definició. Va fer jugades de futbolista d’alt nivell, trencant la pressió del mig camp ell solet amb conduccions o amb bones associacions. És un jugador que té el handicap que té molts jugadors el Barça en aquesta posició, perquè per rendiment mereixeria molts més minuts la veritat, ja no és també la part ofensiva, és que treballa moltíssim a la pressió avançada o amb el replegament defensiu, on recordo una jugada de molt mèrit que arriba fins a l’àrea petita blaugrana per a tapar una internada perillosíssima que si no arriba a ser per ell acaba amb gol.

També van fer un treball bestial Mascherano, que porta ja uns quants partits a un nivell bestial, diumenge va fer 4-5 intervencions de risc màxim, defensant amb inferioritat, que va evitar jugades molt perilloses que s’estaven produint en contraatacs, va fer dues recuperacions en concret que si no es llença a per totes acaben segur amb un contra un davant del porter, va fer un partit boníssim la veritat, ha recuperat les sensacions i ara mateix, quan torni Piqué, Lucho tindrà autèntics problemes per a determinar qui l’acompanya a l’eix central. Perquè el partit d’Umtiti també va ser a un rendiment altíssim, el jugador francès ja ha jugat al Pizjuan, a Mestalla i a San Mamés a un nivell espectacular, amb una molt bona conducció quan està pressionat, amb molta tranquil·litat amb la pilota als peus i molt encertat amb els refusos i a l’hora de tallar pilotes de perill, tant per dalt com a l’hora de fer d’escut previ a la parada de Stegen. Va començar rebent targetes innocents molt aviat als partits, però ara mateix està confirmant-se com un encert total el seu fitxatge. Llàstima de Bartra perquè ara tindrien 4 centrals de molt nivell, en lloc d’haver de sofrir a Mathieu cada dos per tres. El triangle defensiu el va tancar Stegen, que no va tenir massa treball real però que el va resoldre amb garanties, va tenir una petita cantada a un corner que gairebé acaba amb gol de N’Zonzi però que tampoc podia arribar per alçada, segur amb les passades i un partit en general acceptable.

També va ser molt destacable el treball de Busquets, anava a dir millor que els darrers partits però per a mi no està en un mal moment de forma, com parlen els mitjans, el que passa és que si l’equip no respon ell no pot fer miracles, ha tingut alguna errada de precisió, però el treball, la col·locació i lectura de joc per a mi no ha variat en cap moment. El mateix passa amb Rakitic, ahir escoltant als lamentables de la TDP escoltava que si portava uns quants partits dolents. La veritat és que cada cop flipo més amb algunes valoracions dels “entesos”, perquè si hi ha algú que aporta equilibri a l’equip, que li dona sortida i que tapa forats juntament amb Busquets, aquest és el jugador croat.

De la part del davant l’uruguaià va estar com acostuma, potser el més fluixet dels tres va ser Neymar, va estar bastant irregular i molt espès amb el dribling i el desequilibri, no va triar gairebé mai la millor opció i va desaprofitar una jugada de gol cantada, però bé no són màquines i un partit dolent que no et surten les coses el té qualsevol, li va passar a Messi davant el Granada, sense anar més lluny, l’important és que va treballar cap enrere, que no es va amagar mai i va aguantar i temporitzar molt bé a la jugada del primer gol. De Suárez que hem de dir que no sàpiga ja tothom, treball incansable, opcions ofensives, descàrrega de joc a la pressió i efectivitat quan cal, encara que no va poder marcar al minut 5 de partit que hagués pogut ser molt diferent la primera part llavors. Però de Suárez el que més m’agrada és la utilització que fa del seu cos, és un màster cada partit la veritat, com genera ocasions de gol que en principi estàs veient el partit i no veus venir i amb una utilització perfecta del cos genera ocasions del no res, és l’únic davanter que li he vist fer això a can Barça en molts anys.

Per acabar, igual que quan ho fan malament es diu, volia destacar els darrers partits del Barça de bàsquet, en una situació límit per les lesions, que no ajuden gens a l’acoblament de l’equip, estan jugant un molt bon bàsquet i estan guanyant partits quan ningú donava un euro per ells. Ja a una pista molt difícil com la de Maccabi van fer un partit molt solvent i davant el Madrid van fer probablement el millor partit de la temporada, amb un Tomic estel·lar, un Rice al seu nivell i





domingo, octubre 30

Millor del que sembla.

El Barça ahir va jugar un partit molt seriós i on van destacar moltes coses que de cara a la galeria no s’aprecien, no entren dintre de l’espectacle, però que són importantíssimes per a un equip de futbol.

Clar que si escoltes al mediocre de Puyal, que sembla que l’únic barem que té és comptar els xuts a porteria que fa l’equip i la possessió i la seva localització per a poder dir si l’equip juga bé o no, llavors dona la sensació que el Barça està jugant malament i tot. Aquest senyor molts cops no se si no se n’adona que hi ha gent que l’està escoltant i que no pot veure el partit. Perquè si tu estàs mirant el partit i l’escoltes per posar l’àudio en català, doncs mira, vas passant d’ell, passant que cada cop que la toca un jugador s’equivoqui i passant que no faci cap comentari respecte el joc de l’equip i dels aspectes tècnics, que en molts casos la retransmissió sigui un “que guais que som i que bé ens portem” i una llepada de cul contínua dels col·laboradors cap a Puyal, però es que hi ha gent que no pot veure el partit i l’està escoltant, que es fa una radiografia equivocada del partit. El senyor Puyal, que treu tant de pit que la TDP és la millor retransmissió en català, potser s’hauria de plantejar si és real o si és que a molts llocs la RAC1 no té tan bona cobertura, o que no es pugui posar l’àudio de la ràdio i hagis d’anar a morir a escoltar-los per no escoltar als de l’antic plus, ara movistar.

Es pot entendre perfectament que, la gent acostumada a veure els partits i veure un reguitzell d’ocasions de gol i de jugades estèticament fantàstiques, el partit d’ahir li hagués sabut a molt poc, es van generar poques oportunitats, les que es van crear no es van marcar i va ser un partit ofensivament espès degut a l’entramat defensiu del rival. Però abans de criticar molts cops ens hem de posar en situació, perquè ahir es va jugar amb un equip que l’únic objectiu que tenia era treure bones sensacions del partit i no marxar golejat del Camp Nou, un equip que va plantar l’autobús davant la seva àrea, que va poblar les zones de combinació i que ni amb el resultat en contra es va atrevir a sortir, que era el minut 80 de partit i estaven tancats a la seva zona defensiva perdent per un gol. Es pot entendre que l’objectiu dels equips d’aquest nivell normalment intentin arribar vius a l’últim quart d’hora i jugar-se-la, però es que el Granada ni ho va intentar, en part gràcies al treball de l’equip.

Perquè el millor que podem treure del partit són les sensacions de treball col·lectiu que va mostrar l’equip. No hem d’oblidar que ahir el Barça jugava amb un mig camp totalment inèdit, amb Rakitic recordant vells temps del passat a Alemanya quan jugava de pivot defensiu, amb dos interiors com Rafinha i Denis Suárez que no recordo que haguessin jugat tots dos a l’hora en cap partit de la temporada. Tot i això l’equip va fer un treball boníssim a l’hora de pressionar la sortida de pilota rival, cosa que va permetre generar les millors ocasions ofensives del partit, quan recuperaven a camp contrari i agafaven al rival sortint, perquè sinó es feia realment difícil generar perill en atac estàtic. El Barça és un equip que aprofita les bandes per arribades a l’espai dels laterals o per ocupacions en segones jugades, no és un equip amb jugadors ben oberts que estiguin allà per desequilibrar. Això els rivals ho saben i poblen la zona interior i deixen les bandes, a esperar el mal menor i que puguin tenir opció de refusar les passades des de la banda.

En aquest tipus de partits no cal dir que el més important és poder fer un gol aviat, quan l’equip rival encara no està ben posicionat al camp, per a poder jugar amb tranquil·litat la pilota i poder tenir més espais si l’equip rival s’obre una miqueta. El problema va ser que ahir no estaven inspirats cara a porta i tot el que es generava no acabava amb gol, el mateix partit amb una mica d’encert era de 3-0 al descans, però clar, com que es va xutar la meitat que normalment, els “analistes” ja tot era un desastre. El Barça ahir va fer un partit molt complert i l’equip no va sofrir en cap moment pel resultat, una mica de tensió perquè passaven els minuts i no s’arribava al gol, però sensacions zero de perill a la porteria de Ter Stegen, que ni tan sols va haver de jugar massa amb els peus, perquè la pressió a la sortida blaugrana va brillar per la seva absència.

Es pot parlar que va ser més o menys vistós, això ja va a gustos, clar que tots voldríem que es guanyés sempre per 4-0 al descans, poder donar descans als cracks i que els de la banqueta s’acoblessin al joc, però no sempre surt com un vol i ahir el que podem dir molt positiu és que el Barça va jugar un partit molt seriós, que no va tenir llacunes defensives (que no estigui Mathieu ajuda) i que va fer una molt bona pressió avançada. L’efectivitat i la inspiració ofensiva et dona més o menys gols durant un partit o durant la temporada, però si es fa el treball “fosc” com el va fer ahir el Barça, es pot encarar la temporada amb garanties de poder lluitar per tot al final, perquè si el dia que no estàs encertat mantens aquest rendiment col·lectiu, sempre tindràs alguna oportunitat de gol per a poder guanyar per la mínima, que si s’està molt bé al davant però s’encaixen molts gols com al començament de temporada, pot semblar molt vistós, però el dia que no tens encert et pinten la cara.

En l’apartat individual, en un partit com el d’ahir, van brillar més els secundaris que els cracks, dels tres de dalt el més encertat, el més actiu i el més inspirat va ser Neymar, cap dels tres va estar al nivell que acostumen, tampoc podem dir que fessin un mal partit, simplement no van estar tan brillants. Quan passa això es produeixen partits com els d’ahir, que s’imposa el treball de la resta a l’hora de fer les valoracions. El triangle Masche-Umtiti-Rakitic, va estar a un nivell espectacular, molt actius a l’hora d’anticipar les jugades, molt bé en la recuperació, cosa que va fer que jugades amb probabilitat de ser més perilloses acabessin en no res i Mascherano va donar dos assistències de gol a Suárez, que el va deixar tot sol davant el porter, però que l’uruguaià sorprenentment no va definir correctament. Els dos laterals també van estar força bé, ocupant tota la banda i els dos interiors també van fer un gran treball a la pressió, a l’hora de fer balanç defensiu i en el cas de Rafinha decisiu al marcar el gol de la victòria. El cas de Rafinha és el clar exemple del jugador quan està amb una bona ratxa, gairebé que et cauen els gols pastats, ahir va fer un golàs de mitja xilena, però va tenir tota la sort de que li va caure a sobre després de dos rebots. A aprofitar al màxim la ratxa, ara que Iniesta no està, els seus gols venen més que bé.

Per últim comentar una mica el tema recurrent de la setmana. No entraré en si Tebas això o allò, que si van a pel Barça, etc. Tots els anys passa igual, se’ns en estan fotent a la cara tot l’any i quan arriba el moment de l’assemblea, llavors el club es farta dels atacs i fot merder de cara a la galeria, per a quedar bé davant els socis i per a que no li fotin molt de merder, tot i això li van pegar una bona cornada amb el tema Qatar, que al final és igual perquè va seguir guanyant però pels pèls. Resulta que després de totes les cacicades de tota la temporada, ara el senyor Bartomeu es sent totalment indignat i denuncia al senyor Tebas davant el consell superior d’esports. Un consell que està a Madrid, que ha donat clars exemples de no ser blaugrana precisament, volen que es posin amb Tebas, que a més acaba de guanyar les eleccions i té la cadireta assegurada, que també tenen ja signat l’acord televisiu de cara a l’any vinent que era el que més els preocupava a Tebas i els altres mafiosos. Que els ha d’importar ara la pataleta del Barça si ho tenen tot arreglat per als pròxims anys? Algú pensa de veritat que li faran alguna cosa? La resposta és que no i que seguiran posant-los partits a les 16 hores, jugant en dissabte quan juguin xampions en dimecres, posant àrbitres mediocres a xiular-los (excepte ahir, que va xiular el millor àrbitre de la categoria sota el meu punt de vista) i fent el que els doni la gana. El senyor Bartomeu, com l’any passat, ho ha aprofitat per a fer-se la víctima i per a vacil·lar que no es deixaran xafar pels poders de Madrid, quan porten tot l’any acotxant el cap. Ara un cop passada l’assemblea, a seguir buscant negocis per a les seves empreses particulars i el Barça que es foti. Com per exemple el bàsquet, que es parla des de l’estiu que s’està esperant que comenci l’NBA per a fitxar un pivot que doni relleu a Tomic i Dorsey i pugui aportar força a la pintura i ara un base-escolta per la lesió de Pau Ribas. La NBA porta una setmana ja i encara res de res. Després si es guanya alguna cosa, el senyor Bartomeu vindrà de seguida a fer-se la foto, ara que es fotin.



domingo, octubre 23

Duríssim.


El partit d’ahir va ser un partit molt dur que per sort es va acabar guanyant, però que ha de servir d’exemple de cara al futur que no es pot donar un partit per guanyat encara que l’estiguis controlant i vagis per davant al marcador. El Barça va fer un molt acceptable primera part, dominant el partit i controlant la pilota, va inclús marcar un molt bon gol Messi que va donar molta tranquil·litat al Barça i nerviosisme al València, que es van haver d’obrir i van deixar espais que malauradament no es van aprofitar, malgrat tenir ocasions clares per marcar que, o bé per errades en la definició o bé per bones aturades del porter (manen ous que Alves estigués a tir per al Barça per uns 4 milions i que s’hagi portat a Cilessen per 12), no van acabar amb un segon gol que probablement no hagués suposat una segona part com la que van haver de sofrir.

Ja a punt d’acabar la primera part, l’ocasió de Pearejo hagués hagut de suposar un avís del que podia passar, que no es podien relaxar perquè un gol no era res. El València, sobretot a casa, quan juga contra el Barça es passa d’agressivitat i de nerviosisme, fa com l’Español, que sembla que guanyar al Barça et serveixi per a salvar mitja temporada, molts cops es perden els papers i es veu un odi de l’afició contra l’equip blaugrana que ratlla la irracionalitat. Es genera un cultiu que no és massa bo per al futbol, sobretot si a sobre tens un àrbitre que permet el joc dur fins a extrems inusitats quan xiula al Barça. La lesió d’Iniesta es veia venir, no a ell en concret, sinó a qualsevol jugador del Barça, ja fa dies que estem veient una barra lliure dels àrbitres contra el Barça, es va veure a Balaídos i la cosa segueix igual, era qüestió de temps, a veure quina entrada dura suposaria una lesió. L’àrbitre va deixar les coses ben clares des d’un bon començament, la jugada que no xiula fora de banda de Neymar, que segueix la jugada i el brasiler se’n va d’un que li pega tarrascada, no el pot caçar i se’n va d’un altre que també li pega i l’àrbitre va deixant seguir per a no haver d’amonestar, segueix la jugada i la tercera falta que no li xiula que dona un cop més avantatge i Neymar degut a la falta el darrer control se li’n va i la perd. No només no amonesta a ningú sinó que no xiula cap falta de les tres anteriors. Curiosament es veu a la segona part com Neymar fa una obstrucció a Munir, deixa seguir, la controla Parejo que fa la passada a un davanter que està en fora de joc, llavors si que no només torna enrere sinó que amonesta al brasiler.

El mateix amb Busquets, que es parla que li perdona l’expulsió per una agafada quan ja tenia una targeta, però en canvi s’obliden com Parejo talla una contra que portava Iniesta i agafa clarament al manxec sense veure targeta. Curiosament tampoc recorden com Mario Suárez li fa una entrada de vermella directa a Gomes que no treu ni groga. Són les coses que té la caverna, que no diuen res de la barra lliure dels rivals del Barça però en canvi quan els que fan la falta van de blaugrana llavors no es pot perdonar res. Igual que parlen d’un penal televisiu de Mascherano a Mangala, parlo de televisiu perquè són penals als corners i faltes laterals que es produeixen en totes les àrees del món futbolístic, però depèn dels colors del realitzador es busquen o no, Quan veiem partits del Madrid casualment on es busquen és a l’àrea rival, quan juga el Barça a la pròpia. Segurament si busquem a cada pilota aturada surt un penal a cada àrea dels dos equips, però depèn de la “polèmica” que vulguis buscar per als programes de “Sálvame” futbolístic que fan a la caverna, així poden parlar de robatoris i coses per l’estil.

Casualment s’obliden també del penal que li fa a Messi a Enzo Pérez que no xiula. Es parla d’un fora de joc posicional de Suárez al primer gol blaugrana, tampoc es parla que Mangala està en fora de joc al segon gol quan marca Rodrigo, que pot molestar al porter també, com tampoc es parla del fora de joc de Parejo a la jugada del gol de Munir. Una jugada que els realitzadors van repetir i van parar i en veure que era fora de joc va desaparèixer de la retransmissió, són les coses que tenen que els realitzadors facin una realització del partit totalment partidista i molt interessada.

Però bé, amb aquest partit queden tots contents, el Barça i el seu entorn perquè van guanyar un partit que es va complicar per moments, el València que malgrat perdre no rep les ires dels seus aficionats perquè ja s’han encarregat els mitjans de canalitzar-ho tot cap al mateix culpable i els mitjans de la caverna que ja tenen per a omplir la brossa de programes que fan per les nits.

El Barça la segona part va jugar amb foc, va perdonar massa i d’un possible gol de Rakitic es va passar al 1-1. El gol va fer molt de mal i en un tres i no res es va encaixar el segon. Llavors van venir uns quants minuts de precipitacions i de mal joc, però per sort es va empatar aviat, en un altre gol a pilota aturada, que després s’han d’escoltar coses com que els entrenadors no preparen res durant la setmana. Un gol que va tranquil·litzar a l’equip i va acollonir al València, que llavors es va tornar a tancar a defensar l’empat i a veure si caçava alguna contra. A partir de llavors el partit es va descontrolar més del que els blaugranes voldrien i va aparèixer el cansament. El partit es va jugar a dues velocitats, la del València al màxim després de poder estar preparant el partit tota la setmana, mentre el Barça va jugar al ritme que va poder, després del duríssim partit contra el City del dimecres. A la segona part es va veure alguns jugadors cansadíssims, que no donaven per a baixar a defensar les contres que va tenir el València, per sort Nani no va estar encertat ni la resta a l’hora de prendre decisions.

És una vergonya que tots els equips que han jugat xampions juguin en diumenge i que el Barça, que va tenir el partit més dur i va jugar en dimecres, hagi de jugar en dissabte i a sobre a les 16 hores. A sobre la designació d’Undiano que no el vol cap jugador. Però clar, algú del Barça ha sortit a queixar-se? Algun mitjà blaugrana se n’ha fet ressò? Algú li ha preguntat a Lucho a la roda de premsa? La resposta és no, mentre seguim amb aquesta gentussa a la directiva és a l’únic que podem aspirar, que ens la fotin per tots els cantons. Ja fa temps que tinc la teoria que és Bartomeu el que ha demanat jugar molts partits a les 16 hores per a recaptar patrocinadors asiàtics, no és possible que li toquin tants partits al Barça en aquesta franja horària i que no es faci res per evitar-ho, no es pot ser tan mediocre. Però clar, tampoc hi ha cap periodista que tingui els pebrots de preguntar-li al president o a Robert quan els entrevisten, no sigui cosa que s’enfadin per no fer-los només preguntes “llepaculs” i que els vetin.

En l’apartat individual hem de lamentar molt la lesió d’Iniesta, però aquest any si que hi ha recanvis de garanties per a no haver-ho d’afrontar com un drama, potser li anirà bé a Gomes per a poder acabar d’acoblar-se a l’equip, perquè ara està tenint un rendiment molt irregular, se’l veu a una altra velocitat que la resta, ofensivament no es nota molt perquè té molta qualitat amb la passada i té criteri per a jugar la pilota, però ahir anant cap enrere semblava un exjugador la veritat, als dos gols surt a la foto. Però és molt complicat agafar un ritme de competició amb els minuts que està tenint ara jugant un partit i dos a la banqueta. Ara té l’oportunitat de posar-se a to fins a la tornada d’Iniesta, també servirà per a donar minuts a Denis i a Rafinha en aquesta posició que se suposa que és la seva ideal.

També m’agradaria destacar a Rakitic, que va sortir i es va fer amo i senyor del partit, va donar un equilibri espectacular a l’equip fins que es va partir i ja no va poder fer res, però se’l va veure molt clarivident amb la pilota i ajudant a tots els companys amb les cobertures, apart va guanyar totes les pilotes dividides. Ja va ser dels millors davant del City i ahir va ser decisiu, un fitxatge qualitat preu fantàstic.

Potser la part més fluixa de l’equip va ser la defensa, però és normal, el partit es va fer molt llarg per a ells degut al trencament de l’equip, els atacaven amb superioritat i no estan rodats de jugar junts, fins ara Masche i Umtiti han jugat molt poc junts com a parella de centrals, Sergi Roberto venia d’una lesió i Digne estava tocat del partit davant el City. Almenys van donar la cara i excepte uns minuts de la segona part, una jugada a la primera part van donar un rendiment acceptable per al risc que es va córrer. No em vull ni imaginar el partit d’ahir si arriba a jugar Mathieu, per tant podem donar gràcies de la defensa que va sortir a jugar. Ara amb la lesió d’Alba i de Piqué també tindran uns quants partits per a conèixer-se els uns amb els altres en un partit real.

Per últim la MSN famosa. Un partit on van patir molt el joc dur del rival se’n van sortir a la perfecció i van ser decisius als moments més importants, és un valor afegit per a l’equip quan juguen tots tres i és fantàstic veure com es troben i com s’associen. No cal dir que el partit de Messi va ser brutal, es va posar l’equip a l’esquena i va fer tot per a poder trencar el partit, el va ajudar molt Suárez amb el seu treball habitual i sempre donant opcions als companys. Tots dos sempre els destaquem amb aspectes molt positius ja marquin gols o no, però a mi m’agradaria destacar en aquest partit a Neymar, que és el típic que pot perdre els papers i no ho va fer, excepte al final que les provocacions a la grada sobraven, però va estar centrat, treballant per a l’equip i sense fotre merder malgrat ser apallissat. També està millorant la seva capacitat d’associació i de llegir el futbol, ja porta uns quants partits donant bones assistències i ahir en va donar una a Suárez amb l’exterior que el va deixar sol davant Alves que va ser espectacular.


Ara ja només queda descansar una mica aquesta setmana que es pot perquè el calendari no ajuda en absolut i ve un calendari amb partits assequibles a casa però amb dues sortides molt complicades, amb aturada de seleccions pel mig abans del clàssic. Un clàssic que es jugarà després d’aturada en dissabte a les 16 hores, però tots contents que no passa res, que ens veuran a Àsia.

domingo, octubre 16

Escull salvat.



Tornàvem d’una altra aturada de seleccions i estava la gent amb la psicosi del virus Fifa flotant per l’ambient, però poc a poc, a mesura que s’anirà avançant la temporada el patirem menys aquest virus, ja que els jugadors van agafant el ritme físic i cada cop més es nota menys al rendiment de l’equip, sobretot si els jugadors amb el rol de suplents van agafant rodatge amb el joc blaugrana i es noten menys les rotacions.

El Barça va fer un bon partit en conjunt, va costar una mica al començament pel bon treball defensiu del rival, per el canvi de sistema que s’ha d’anar assimilant poc a poc i perquè les ocasions que es generaven no acabaven amb gol per a obrir la llauna. M’agradaria destacar també la poca paciència que tenen els mitjans i els locutors de les ràdios. Sembla que si al minut 5 ja no has xutat uns quants cops a porta i portes algun gol, llavors l’equip està lent i espès. Molt poca paciència també amb un Alcácer que li està costant marcar el seu primer gol, però que no ajuda en absolut la pressa que estan tenint els mitjans per a que marqui i el seguit d’articles parlant d’ansietats del jugador i recordant-li a cada entrevista, sembla com si els agradés posar el dit a la llaga, com l’equip ha fet un bon partit i s’ha guanyat, a buscar com podem fotre merder per emplenar pàgines i minuts a les ràdios i les teles.

Jo preferiria que es centressin en com la federació de futbol se’n fot a la cara del Barça, que es lesiona Sergi Roberto abans de jugar contra Itàlia i resulta que no només viatja a Itàlia sinó que després segueix a la concentració i viatja a Albania. Amb una directiva decent, abans d’anar a Itàlia algú hagués trucat per a evitar-ho, però clar, quan només estàs pensant en arreglar els números per a la propera assemblea de compromissaris i de fer negocis per a les teves empreses, és complicat defensar els interessos del teu club. Com és ridícul que el Barça en 8 jornades ja hagi jugat dos partits a les 16 hores i un a les 13 hores, quan veus que les properes jornades segueixen posant-te partits a aquesta hora i no precisament partits fàcils (Mestalla, a casa contra el Madrid després d’aturada de seleccions, etc.) Se suposava que havien de jugar un número màxim determinat de partits dintre d’aquesta franja horària i s’havien de repartir equitativament entre tots els clubs.

L’any passat ja vàrem veure que s’ho van passar pel folre, com que és l’horari que li va pitjor al Barça doncs és barra lliure per a posar partits dintre d’aquesta franja, com que l’any passat el senyor Bartomeu encara ho aplaudia, doncs aquest any tornem a la mateixa. Així doncs, ens hem de trobar un clàssic, quan els teus principals jugadors són sud-americans i arriben a Barcelona un dia o dos abans del cap de setmana, que et posin un partit contra el Madrid dissabte a les 16 hores. Però el pitjor de tot no és això, el pitjor de tot és que se’ls en fot defensar als seus socis i als aficionats del seu club. Per a que la lliga pugui obrir mercat a l’estranger, els que paguen els carnets any rere any, els aficionats que paguen per veure’l a la tele, els que treballin els dissabtes que es facin fotre. Em sembla molt lamentable com es menysté a l’aficionat local, en benefici dels interessos econòmics personals d’uns pocs. Però clar quan veus que el president encara segueix buscant patrocini, que va boig per a viatjar per Àsia per aconseguir negocis per a les seves empreses, a ell que els que estan tot l’any estalviant per a poder pagar la quota de soci que no puguin anar a veure el partit més important de l’any? És lamentable.

Però bé tornem al partit, el Barça va sortir amb la tranquil·litat que demanen aquest tipus de partits quan saps que el rival se’t tancarà al darrera, moure la pilota el més ràpid possible, per a que arribi amb avantatge per als teus jugadors amb més desequilibri. Els primers minuts va costar una mica, degut als pocs espais que deixava l’equip gallec quan més frescs estaven i podien arribar a les ajudes, però poc a poc va anar arribant la pilota en zones perilloses per a Neymar i Rafinha, un a cada banda, que van començar a generar jugades de perill que no acabaven en ocasió manifesta per petits detalls, ja fos un error en la passada o una manca d’enteniment entre les dues parts. El Barça només patia quan tenia la pilota als peus el mediocre central francès, que amb quinze minuts de partit ja en va tenir prou qualsevol per a veure que aquest personatge no val per a jugar al Barça, va donar un recital de pedrades amb la passada, d’errors de col·locació i d’errors a l’hora d’anar al tall. L’equip rival, com sempre, es va centrar en tapar la sortida pressionant la seva zona i va recuperar unes quantes pilotes, fins i tot va generar incursions per la banda perilloses, degut a la seva inoperància. Segueixo sense entendre perquè aquest senyor segueix jugant en aquest equip, partit que juga ell partit que acabo emprenyat.

A mi personalment no m’agrada el que està passant amb Aleix Vidal, no ja pel tema que no el convoqui, si l’entrenador creu convenient que no jugui ell sabrà el perquè. Un altre filó que els mitjans han trobat per a fotre merder dia rere dia, que en gran part ve creat pels que manen i pel que ha de fer els moviments i traspassos. Aquesta situació està enquistada des de l’any passat i no entenc com no s’ha fet tot el possible durant la pretemporada per arreglar-ho. Perquè ara per no portar a ningú per a suplir a Sergi Roberto, s’han de fer malabarismes tàctics per a quan el xaval es lesiona. Podria entendre que els canvis de sistema es facin per un tema d’atacar millor o segons el rival, però dona la sensació que és un canvi perquè no tens recanvi a la banda dreta. Mascherano pot caure en algun moment al lateral dret, però no jugar de fals lateral, sobretot perquè has de posar a Mathieu quan no tens als altres dos centrals i fas jugar a un jugador fora de lloc, tot per no fer un canvi home per home. Es que prefereixo que posi a un noi del filial abans que jugui Mathieu, així a l’equip li costaria menys sortir del darrera i sobretot no patiria en defensa. Aquesta solució et pot servir quan se’t lesiona Sergi i has de jugar contra un equip assequible, però no pots controlar una lesió i és molt perillós que es produeixi quan hagis de jugar contra un rival amb poder ofensiu de debò. Per exemple si dimecres no arriba a temps Sergi i has de jugar contra el City amb aquest sistema. Espero que Robert estigui treballant concentrat en aquest aspecte, es necessita un lateral dret i hauria d’estar aparaulat per a ja, no per a esperar al mercat d’hivern. Però després resulta que veus als mitjans que el Barça acaba de tancar un preacord amb un central colombià que, on juga? Exacte, a Brasil, com totes les mafiades que s’estan produint des que Rosell governa el Barça. Si ha de suposar que marxi Mathieu i que tinguem 4 centrals amb els que pugui confiar l’entrenador, on s’ha de signar? Però ara mateix estem veient que el més necessari és un lateral dret i solucionar el tema amb Aleix, que no mereix l’ostracisme al que està sotmès ara mateix, penso que s’hagués pogut arreglar i no perdre sis mesos el xaval, sobretot quan et va fer el favor de venir l’any passat i no poder jugar fins al gener.

El partit va canviar radicalment a partir del primer gol, tothom es va relaxar una mica més i les coses es van poder fer amb més calma i més ordenadament, va començar a funcionar la pressió avançada i va arribar molt aviat el segon, en una posició molt dubtosa de Piqué, que no van repetir sorprenentment els merengues de la realització. Amb el segon gol es va acabar el partit pràcticament i encara més quan els dos cracks de la davantera que estaven al camp es van treure del no res una jugada espectacular, amb una molt bona passada de Neymar i una lliçó de com jugar amb el cos de Suárez. Un gol que va poder suposar el descans a partir de la segona part per a l’uruguaià, que és el que va arribar més tard dels internacionals. Lucho va donar entrada a Alcácer, que necessita aquest tipus de minuts per a poder-se entendre millor amb els seus companys. S’està creant una aura al voltant d’aquest jugador que no ajuda gens al xaval i que ja vàrem veure amb Suárez fa dos anys quan va arribar a can Barça, que al final van quedar tots retratats. El jugador va tenir tres ocasions clares, cosa que demostra que sap estar al lloc adequat, per tant hauria d’haver preocupació zero.

Amb el partit sentenciat va sortir Messi, que a mig gas va revolucionar el partit, va fer un molt bon gol després d’una bona passada a l’espai de Neymar i va poder agafar una mica de ritme de cara a dimecres, la millor notícia per al Barça perquè amb la sola presència al camp ja canvia el desenvolupament del partit, ja passa a alliberar a mig equip de marcatges i evidentment les possibilitats de marcar augmenten exponencialment.

En l’apartat individual van estar la majoria a un bon nivell, però m’agradaria destacar a Rafinha, que demostra molta confiança cada cop que li dona Lucho minuts i sempre aporta alguna cosa, no parlo dels gols, que és el de menys, són les ganes sempre d’oferir-se a rebre la pilota, les ajudes que fa en defensa i la capacitat de desequilibri que té. El destaco no pels seus gols, sinó també per a demostrar la hipocresia dels mitjans que ahir el van convertir amb l’heroi i que el dia de Balaídos el van matar, quan no va tenir cap culpa als gols i quan no li van arribar pilotes. En aquest aspecte també m’agradaria destacar a Arda Turan, que també va sortir esquitxat d’aquell partit i que ahir es va entendre molt bé per la banda amb Rafinha i va treballar molt per l’equip i a la zona de creació, un jugador que ha millorat molt respecte l’any passat i que ara mateix sembla ser el jugador número dotze.

Destacables també tant Piqué com Mascherano, el català porta uns quants partits donant un recital de col·locació, de calma amb la pilota als peus i d’ambició ofensiva, està a un nivell superlatiu, mentre que l’argentí un cop més li han buscat una posició fora de la seva zona de confort i que està complint amb escreix i fins i tot al final es va atrevir a pujar per la banda i tot, està molt bé el rendiment que està oferint Umtiti però per a mi segueixen sent la parella titular a l’eix central indiscutiblement.

Molt bon partit també per part dels dos membres de la MSN que van sortir d’inici, Neymar ha assolit un rol d’assistent els darrers partits molt interessant i sembla que ha perdut l’obsessió per marcar, encara que li falta una mica aprendre quina és la millor decisió en cada moment perquè hi ha moltes jugades que es perden per tocar-la massa ell i no donar-la de primeres, però bé si segueix desequilibrant i assistint com els darrers partits cap problema. Suárez malgrat el cansament va fer uns primers 45 minuts espectaculars, Alcácer té un molt bon mirall on aprendre de cara al futur, perquè és un màster cada partit de moviments a l’espai, de recolzament ofensiu i d’aguantar-la per al que ve de cara, a més de buscar sempre la millor zona on fer mal, però el millor de tot és el bé que utilitza el seu cos, el control que té per a poder desfer-se de rivals amb un sol moviment o amb un control orientat posant el cos com a pantalla, el gol n’és un clar exemple.

En general bones sensacions de cara al partit de dimecres, on serà clau el doble partit de cara al resultat final a la classificació del grup.