Bueno aquest blog parlarà d'aspectes relacionats amb els esports. Parlarà de diferents aspectes i diferents esports. La intenció és que sigui un blog interactiu i que la gent que hi entri pugui opinar al respecte, així com aportar diferents idees per a noves entrades del blog. Espero que no sigue un blog totalment personal i que hi hagi debat entre els que hi puguin entrar sempre amb el respecte corresponent i sense insultar a ningú.



jueves, junio 20

Beckham blaugrana.

Des de l’entrada de Laporta a la presidència blaugrana, el Barça, amb alts i baixos, ha aconseguit un cicle triomfal bastant evident respecte al Madrid. Una època que va tindre un fet històric ben marcat i que va canviar el futur d’ambdós entitats. Laporta va guanyar les eleccions amb la carta Beckham i resulta que al jugador britànic se’l va endur el Madrid. Un fitxatge d’un Florentino ofuscat, obsessionat pels guanys publicitaris en un principi, quan tenia lligat a un crack brasiler, molt famós al seu país però una mica irregular que estava al PSG, un equip francès. Al final hi va haver un “canvi de cromos” i el que havia d’anar al Barça segons la campanya electoral, va acabar al Madrid i el que havia d’acabar al Madrid va acabar al Barça en una gran gestió llavors de l’actual president del Barça, que va actuar amb celeritat. Apart de tot això hi va haver també un fet encara més decisiu i que Florentino, ja suposo que molt penedit els darrers anys cada dia que es llevava de dormir en aquells temps, encara va fer una barbaritat més gran. Aquesta va ser deixar escapar a un jugador que va marxar ressentit per la seva falta d’oportunitats i perquè els “codis de vestuari” li barraven el pas i no tenia els minuts que necessitava per explotar. Així, se’n va anar molt ressentit amb el president i els que van barrar-li el pas. Aquest noi jove, després va triomfar al Barça. Es deia Samuel Eto.
Ara, actualment, les voltes que pega la vida, segurament el gran beneficiat en quant a currículum, probablement la carta més important que li ha donat la presidència i un cos tècnic una mica covard, que li ha fet el joc, estem a punt de viure els culers una situació semblant, però a la inversa. Estic parlant evidentment del cas de Thiago.
El cas Thiago és un cas que ve de lluny, és un jugador que ha brillat des de petit, que tenia un joc molt espectacular però que alguns el titllaven de agosarat, de faltar-li treball defensiu i en la pressió i de desconnectar-se dels partits. Se’l titllava d’una certa arrogància i en alguns casos fins i tot prepotència en el seu joc, motiu pel qual en principi no acabava de fer el salt definitiu al primer equip. Pep Guardiola li va llençar el repte de baixar novament al filial i mostrar-se com un jugador decisiu per al filial i llavors es guanyaria un lloc al primer equip. Ho va fer perfectament, va demostrar que la categoria se li quedava petita i va aconseguir pujar definitivament al primer equip. Pep va complir amb la seva promesa i li va donar importància a l’equip, malgrat que era suplent en molts partits, en jugava d’altres de titular o entrava algunes estones, apart de fer-li veure la importància que tenia dintre de l’equip. És la gran diferència entre Pep i Tito. El primer va aconseguir involucrar a tots els jugadors i sentir-se importants juguessin els minuts que juguessin, mentre que el segon, per a guanyar-se un respecte com a primer, va fer una clara distinció entre titulars i suplents i no ha donat els minuts que mereixien alguns per rendiment.
Thiago ha sigut una de les grans víctimes dels codis de vestidor i de les escales d’importància, de la evident importància i autoritat que té Xavi Hernández i com li està barrant el pas pels seus propis interessos. Aquesta temporada, quan Thiago havia de donar un salt important en quant a influència a l’equip, malgrat una evident millora en tasques defensives i en una millora en quant a primer efectivitat per sobre de floritures, no ha estat el cas i el jugador ha jugat molt menys de l’esperat. Jo ho veig totalment comprensible que tingui al cap marxar. I ens passarà com li va passar al Madrid en aquell moment històric que ho lamentarem molts anys. Molts equips estan a l’aguait d’aquest tema i la realitat és que el volen fitxar equips de primer nivell, per tant és totalment comprensible que el jugador es senti temptat a marxar. Si estàs a un equip, per molta paciència que tinguis, si veus que no s’està sent just amb el teu joc i amb el teu esforç als entrenaments, per a que jugui un jugador per decret, normal que tinguis aquests pensaments, per molt que estimis un club. Més encara quan resulta que els equips que et volen fitxar són equips de primer línia, equips que fa temps que busquen una peça concreta al mig camp i que et volen donar els comandaments del joc, com s’està parlant del ManU, que des de la baixada de Scholes i la seva retirada i tornada, porten temps fent diferents proves i sense trobar la peça correcta. Molt similar passa amb Cesc, que suposo que aquesta temporada serà la última que es queda al Barça si les coses segueixen així. Però bé, tranquils que Xavi batrà tots els registres de longevitat del club i seguirà engrandint el seu palmarès, l’únic que li importa, per molt que els mitjans estiguin emperrats en voler vendre el contrari. Però clar, les entrevistetes estivals i setmanes sense futbol, agraden molt.
En aquest cas hi ha altres coses també a comentar. Primer de tot les paraules de que Tito no el vol deixar anar i que l’intenta convèncer de que es quedi al Barça. Com s’ha dit de Bartra i com es diu de molts jugadors als que segons ell vol que segueixin però que després els moviments indiquen tot el contrari. A mi que diguin que Vilanova no vol que marxi sota cap concepte i que després resulti que no jugui gairebé mai, doncs em sembla una incoherència molt gran. Quan demostres que et baixes els pantalons davant de Xavi, no pots tenir en cap cas una autoritat davant del jugador a l’hora d’assegurar-li minuts.
També la premsa. Avui per exemple he vist la portada de Sport, que diu “Este crack no se puede ir”. És curiós quan porten des de que ha pujat al primer equip posant-li pals a les rodes en favor del senyor de l’entorn. Quan a la mínima que poden aprofiten per a vendre de forma totalment oportunista la seva falta de maduresa o quan fa alguna errada li fan la culpa descaradament i l’acusen d’arriscar massa en les seves passades. Quan porten dies posant-lo al mercat i traient-lo de la columna vertebral i del futur del Barça (on ben bé que està un jugador de 33-34 anys). Però bé, després de matar-lo, des de que amenaça la posició privilegiada del senyor de l’entorn, ara han de publicar coses contradictòries al que han dit en el passat, com la portada d’avui. Perquè després quan triomfi a un altre equip puguin dir “nosaltres ja ho vam dir”. Si marxa Thiago, ens passarà com amb Cesc Fàbregas, que després entrarà amb mal peu perquè va marxar i va costar un dineral tornar-lo a casa. Sempre la culpa la tenen els jugadors quan potser els culpables són els que aconsegueixen que marxin, per diferents motius.
Però bé, anem al tema institucional. Entenc perfectament ara, després de veure la clàusula “pago la festa als teus amics quan vinguin a Barcelona”, del contracte de Neymar, que hagin signat una clàusula de confidencialitat, perquè està clar que no serà la única sorpresa en aquest contracte. Els que fan fotocòpies en color, els que tant van matar a Laporta per pagar jets privats als jugadors, per a retallar dies de viatges, resulta que no els dol en el cas de Neymar. Com tampoc els dol quan venen els de Qatar, a pagar-li les farres i a contractar cuiners d’estrelles Michelin per a que els faci un arròs. Però clar ara si que es pot fer.
Com també es pot fer política amb el Barça, perquè són de la mateixa corda que els que manen clar. Resulta que els que han acusat i han llençat als seus sicaris de la ploma a matar a Laporta, fan una presentació a tot color de la segona samarreta amb la senyera, parlant de país, parlant de la catalanitat del Barça, al costadet del seu amic Mas, el que va a fer-se la seva foto a la llotja en cada partit important, sempre té entrada aquest!!! I que consti que jo no tinc cap problema amb la catalanitat del Barça, ni amb la senyera a la segona samarreta, ni amb que el govern català utilitzi el Barça per a promocionar Catalunya per tot arreu. A mi el que em fot és la falta de coherència i la hipocresia de l’entorn, que es critica segons qui ho fa.
Com també em fot que Rosell s’estigui carregant tot el que va portar Laporta o Pep i que estigui posant als seus amiguets. Com el que ha passat els darrers dies amb Zubi i la directiva i la dimissió per a que no facin fora a Valentín del seu equip de treball. Però com va dir Laporta en les seves declaracions fa uns dies, el senyor Rosell volia imposar a Scolari i Gratacós en lloc de Rikjaard i de Txiqui respectivament, motiu pel qual es va trencar la relació entre tots dos. Ara veiem que ja va posar a Gratacós amb calçador, primer li va donar un càrrec inventat quan va entrar a la presidència, després el va canviar de lloc i ara un cop més que el vol posar al lloc de Zubi. Primer posant-lo al lloc de Valentín, després ja li toca a Zubi. Un Gratacós que allà on ha estat no ha acabat massa bé que diguem, però que ha d’entrar per nassos. També s’han carregat al preparador Emili Ricard i poc a poc va posant a gent de la seva corda per a que se li atribueixi alguna cosa dels èxits blaugrana. Ara aquest any els ha entrat la vena de fitxar, el primer Neymar, ara falta el càsting del central. El més preocupant són les opcions que s’estan dient, uns per caríssims i per sous elevats, com Tiago Silva o David Luiz, altres per absurds, com ara Mathieu o Agger. Per a fitxar aquestes mitjanies es fa fora a Abidal?? Incomprensible, però tots sabem el que li agrada fer de mànager al president. Ell està encaparrat en dir que pinta bé l’any que ve, jo fins que no vegi el que porten i el que se’n va no ho tinc molt clar.
En quant al que queda de seccions, ja queda lluny el fracàs de l’handbol a la xampions, la secció d’hoquei va lluitar la lliga fins al final però no va poder ser, massa avantatge li van donar a l’inici de lliga, però la segona part va ser molt bona. Que hi farem, és una secció que mereix tot el respecte i que ha donat més títols a les seccions.
Queden el futbol sala i el bàsquet. Els primers ho tenen molt de cara, després de guanyar a camp contrari un partit (per a disgust dels lamentables comentaristes de marca tv que més no podien anar amb Elpozo), té dos match-ball a casa. La lliga pinta bé i malgrat perdre la xampions, tots vam veure com va perdre amb polèmiques arbitrals contra un equip d’un multimilionari, han donat la cara a totes les competicions i faran com a mínim triplet si guanyen la lliga.
El bàsquet ho té bastant més difícil, jugant a la pista de l’equip de l’estat el decisiu partit, amb un Navarro molt tocat gràcies a l’entrenador del Barça, que ha tapat les seves carències tàctiques encomanant-se a que Navarro li salvés el cul, com sempre. Amb un Saras molt tocat i amb alguns jugadors molt per sota del que s’espera d’ells i decisions molt controvertides del tècnic. Posant a segons quins jugadors sense merèixer-ho i deixant fora de la convocatòria a altres que tenen una capacitat ofensiva que li pega tres voltes a altres que si estan. La cosa pinta malament la veritat, no ja per la baixa de Navarro, sinó per la meva total desconfiança en aquest entrenador i perquè des del final del quart partit que el Madrid ja estan fent campanya per a que els àrbitres vagin condicionadíssims a Vistalegre. No se per a que ho fan això, si tots sabem els arbitratges com han anat, tant a pista madrilenya com a pista blaugrana. On he de firmar per a que al Barça a pistes calentes com la de Madrid li xiulen com han xiulat els dos darrers partits els àrbitres al Madrid al Palau?? Però bé, confio en la competitivitat d’aquest equip en partits importants i confio en que si no poden guanyar almenys donin la talla i no se’ls pugui recriminar res. És un partit de sensacions contradictòries. Si la derrota suposés la baixa de l’entrenador i amb ells alguns jugadors que pel que cobren no mereixen estar al Barça, no m’importaria la veritat, necessitem un tècnic en condicions que aprofiti com deu mana el que li porta Creus. Si guanya doncs evidentment content, però trist perquè suposarà que Xavi Pascual seguirà al front d’aquest equip.

lunes, junio 10

Varis.

Els darrers dies estan passant moltes coses a can Barça, per tant segurament no les podré comentar totes, alguna cosa em deixaré, a més després de fer uns dies que per diferents motius no he pogut publicar res.
Primer que res, el tema lliga. És una vergonya com els mitjans tapen miserablement els triomfs del Barça i els minimitzen a l’infinit. Resulta que el Barça, amb un entrenador debutant, ha fet la millor lliga de la història i ha igualat la supermegafantàstica lliga que la caverna venia l’any passat. Com el gran triomf de mou, el final de cicle del Barça, etc. Igual que les copetes del rei, que l’any passat el Barça va guanyar tots els títols menors, excepte lliga i xampions i la temporada era un fracàs. En canvi l’any anterior el equip merengue va guanyar només una copa del rei i ja va ser la millor de la història. En canvi aquest any la lliga del Barça s’han limitat a donar el guanyador com aquell que diu i a dir que l’ha perdut el Madrid, que no l’ha guanyada el Barça. Molt bé nois, així anem bé. Quin fàstic de periodisme.
El mateix passa amb el fitxatge mediàtic del Barça clar, els que era meravellós ara no val res i viceversa. Per a la caverna sembla que no hagi vingut ningú de nou a la lliga, en canvi portaran un Callejón de la vida i serà la rehòstia madridista i li donaran cobertura de megacrack.
Però a mi ho sento però el cos em demana parlar d’Abidal. He escoltat moltes animalades, com per exemple que no és una ONG el Barça, que si són motius esportius, que si la decisió ha estat difícil però que Abidal no es pot queixar i ja la última que he llegit és titllar a Abidal de desagraït per dir a una ràdio francesa que estava emprenyat amb el Barça. Per a mi Abidal ha comès dos errors, el primer dir que ha estat el Barça quan ha estat la directiva el que la fet fora i sobretot el segon error, el de no dir les coses clares a la roda de premsa a can Barça i no donar-los la opció als miserables que han presa la decisió de fer-lo fora, de tenir una sortida digna i de no pringar realment pel que han fet. Perquè el problema del tema Abidal es que el jugador ha dit que està per a jugar, els metges han dit que està per a jugar i cap membre del cos tècnic ha dit que no estigui per a jugar. En canvi els que l’han fet fora s’han amagat amb els sentimentalismes barats i el cinisme per a no dir la veritat. Una veritat que no sap ni el  propi Abidal que ha estat el més sorprès de tots.
El tema Abidal no es pot ponderar mai de la vida en un tema esportiu perquè no se sap res, l’hermetisme sobre les seves possibilitats de jugar ha estat patètic. Cosa que encara ha sorprès més quan l’hem vist jugar que no ha desentonat en absolut. S’esgrimeix que no pot jugar dos partits seguits. Que Adriano els pot jugar?? Ben bé que ha demostrat que no, moltes vegades ni un. En canvi l’han renovat fins a 2017. En el cas de Adriano som una ONG o no?? Som una ONG per a que jugui un jugador semi retirat que juga a la carta per a poder arribar al mundial, primant totalment els seus interessos i valent-se de la premsa per a destruir el futur del Barça que l’ha de substituir?? En aquest cas no només li han permès, sinó que encara li han donat una prima per fidelitat!! Lamentable.
Si Abidal podia jugar un partit per setmana, més que suficient amb Puyol, Masche, Abidal, Bartra i Piqué per a afrontar la temporada amb condicions. Però clar, així el president que vol tornar a fer de mànager llavors no pot anar fitxant per aquí i per allà. Porta dos anys pregonant els problemes econòmics per culpa (segons ell) de l’anterior junta i resulta que ara està tirant els diners de mala manera.
Era una ONG per a donar-li un contracte de 1+1 per exemple a Abidal però en canvi no li dol donar 40 milions al pare de Neymar per prima de fitxatge. Amb una quarta part del que li ha donat al pare del brasiler paga els dos anys de contracte d’Abidal, amb bastant menys un any de contracte.
Del tema contractual de Neymar avui serà l’últim dia que parlaré, una cop s’ha fitxat això és com quan et toca un fill tonto, l’has d’aguantar, per tant jo almenys analitzo rendiment al camp, no pel que val com han fet molts amb segons quins jugadors i com han analitzat a Cesc o Alexis. La directiva del Barça tenia la oportunitat d’acabar amb les especulacions i el ball de números de forma molt fàcil, simplement havien de fer, com ja vaig demanar jo fa uns dies, que aclarir en roda de premsa quines havien estat les xifres exactes, com han fet amb tots els fitxatges, cost fixe + cost variable. Amb la clàusula de confidencialitat l’han cagada a base de bé, estan donant a entendre que tenen coses a amagar. Els que tant van criticar algunes operacions amb Traffic, resulta que fan encara pitjor perquè la despesa és infinitament més gran.
Però a mi el que més em molesta del tema Neymar és que ens tractin com a burros a la culerada. Amb la venuda de moto que si el jugador va escollir al Barça en lloc dels diners del Madrid, que si cobrarà només 7 milions de fitxa, que si ha fet tants de sacrificis pel Barça, que si al dia després de comprar-lo ja s’havia revaloritzat tant. Aquest tipus de comentaris i que ho pintin com la gran gestió és el que m’indigna bastant.
Per a començar, el jugador ha costat gairebé 60 milions quan era el seu últim any de contracte, per tant que no venguin la moto que és una gran operació. Resulta que el compromís no era tant i les ganes boges de venir, quan li dones 40 milions al jugador com a prima de fitxatge. Però sobretot la moto dels 7 milions i que ha preferit l’estil que els diners. El jugador ha escollit el Barça i cobrar 7 milions, entre altres coses perquè el Madrid només li cedia el 50% dels drets, mentre que el Barça és el total dels drets, gairebé vint milions a l’any en publicitat. Que no venguin la moto tampoc amb que el Barça guanya més patrocinadors perquè els patrocinadors van a Neymar, no al Barça. Amb gairebé aquests diners en publicitat, qualsevol megacrack pot acceptar cobrar 7 milions, perquè realment en guanya gairebé 30. Com tampoc ens venguin la moto que si s’ha revaloritzat tant i que val més del que va costar, perquè això només es podria fer servir en cas de vendre’l, si te’l quedes no val per a res.
Però bé passem al tema moviments. Es parla que marxa Villa, que es cedirà a Deulofeu, que ha de venir un central si o si. Espero que els noms de Rami, Mathieu i mandala, siguin una broma de mal gust, perquè manarien ous si el Barça es gasta diners amb aquests que no són jugadors per al Barça ni de conya. Però el moviment més lamentable, és posar al mercat a Thiago i la cagada aquesta de la clàusula. Com el Barça perdi a Thiago aquest estiu, la que es menjarà Rosell, serà comparable a la de Ronaldinho o Eto’o amb Florentino. És una barbaritat intentar vendre al futur mig del Barça i quedar-nos amb la vella glòria dominadora de l’entorn. És una animalada de proporcions gegantines.
I ja que parlem d’Eto’o, perquè no portar-lo per a ser el nou Larsson però amb més minuts?? El jugador ja ha fet els euros a Rússia i l’altre dia es va oferir a l’Inter. No se que espera el Barça a intentar portar-lo i deixar-se d’Osvaldos, Kloses i companyia. Jugador amb gol, més que contrastat i que coneix el sistema a la perfecció. Un jugador que mai hagués hagut de marxar del Barça i que es té la oportunitat d’arreglar-ho.
Tema selecció. És una vergonya que Busquets amb pubalgia estigui a la copa de la galeta mentre Alonso s’ha operat tranquil·lament aquest estiu. Cada vegada que hi ha seleccions se li’n foten a la cara del Barça. El poder institucional del Barça tant a Europa com a Espanya és nul des de que està Rosell. Ens tanguen a tot arreu.
Un Rosell que des de que està al Barça l’està destruint per dintre. La renovació d’Eusebio que ha fet el ridícul tot l’any, demostrant que tant que parla de pedrera se li’n fot aquesta. S’està carregant tot el que fa olor a Pep, com va fer Florentino amb els homes de Calderón. L’última víctima és la no renovació d’Emili Ricard. Quina animalada!!! Emili Ricard és el senyor que ha sortit a tots els vídeos de recuperacions llargues de jugadors, ajudant als futbolistes, acompanyant-los per la muntanya. Ara se l’ha carregat encara no se sap perquè.
I ja no en parlem si passem a les seccions. Unes seccions que han anat reduint el pressupost paulatinament, que han perdut moltíssim poder institucional. No cal anar molt lluny, només cal veure la tangada que ens van pegar ahir a la final de la lliga Acb. El futbol sala no es que precisament a la semi de la F4 ens ajudessin molt que diguem, la final d’handbol una altra i a nivell nacional segueix fotent-se’n a la cara l’Atletico.
Però el principal error és donar els equips amb grans jugadors a entrenadors de la casa pensant que tots són Pep Guardiola i això no sempre funciona. De moment a les seccions només ha funcionat al futbol sala. Els dos Pasquals donen moltíssim que desitjar i són els principals culpables del que està passant a les seccions de bàsquet i d’handbol.
El pitjor de tot és com vas veient que fan molt bons fitxatges a priori i que després els utilitzen molt malament. Podríem estar parlant molta estona i donant molts exemples, però no acabaríem mai, per desgràcia, amb els Eusebio, Pasquals, etc.
El Barça està en molt males mans i té pinta que encara anirà a pitjor la cosa. Una directiva que va agafar un equip a dalt de tot i que l’està autodestruint de mala manera i donant una imatge penosa, amb tracte a jugadors com Abidal, com Jernemyr, com Jawal, com els xavals del filial que han fet fora i altres que han aprofitat de forma horrible, la manera com es fa fora a Mia Ordeig, com es fa fora a Muniesa, el poc respecte per Bartra, sonant noms com Mathieu per a jugar en la seva posició. Fatal.