Prou ja de partidets de nadal.

El tema va evidentment, pel partit que es jugarà demà a les 19.00 de la tarda i que jugarà Catalunya contra la “totpoderosa” Tunísia. Per a començar l’horari ja. Jugar a les 19 en un dia laborable a Montjuïc després que no es queixin de l’afluència de públic.

Jo soc el primer que m’agradaria que Catalunya participés com a país en un partit oficial. Jo vaig anar al partit contra Brasil al Camp Nou i va ser una festa total, però també eren els primers anys d’il·lusió per començar un camí que per desgràcia no s’ha seguit. I com que no s’ha seguit, aquest tipus de partits cada cop va menys gent i serveixen més per a que es facin la foto els quatre hipòcrites de torn que no pas l’acte en si. Em sembla perfecte, per exemple, que emetin el documental aquesta nit de les traves sibil·lines i lamentables per part de l’estat espanyol, que rep Catalunya a l’hora d’intentar participar oficialment. Però m’agradaria que aquest documental les declaracions d’aquestes persones s’enviessin a estaments superiors i també que es senyales a les parts implicades de Catalunya que surten molt guapos a la foto del partit d’avui i que després marxen cap a casa i es renten les mans també.

Aquest partit, cada vegada em rebenta més veure als hipòcrites dels polítics que surten cantant l’himne i que surten molt ben col·locadets a la foto i que després passen de tot. L’altre dia vaig veure al “tijerita” (Artur Mas) que va rebre al seleccionador i a l’encarregat de muntar tot aquest partidet oferint-los tota l’ajuda institucional i sortint a la foto molt guapet i molt arreglat. Però després res de res. Si tanta ajuda institucional vol oferir, perquè no fa un referèndum, encara que no sigui constitucional, per a saber la opinió del poble català?? Que passa que té por del govern central?? La excusa de sempre llavors és que no és constitucional, que si el govern central no ho tindria en compte, que no aprovaria aquest referèndum i bla bla bla. I què? Almenys serviria per a saber la opinió de tot un poble, que els polítics són el que representen i sembla que no s’hagin adonat encara. Perquè després ben bé que es passa pel forro al govern central que en ningun moment li ha demanat i ens fa ser ciutadans de segona i haver de pagar cànons per recepta, o cànons per passar la nit a un hotel. Ben bé que es baixa els pantalons davant del PP aquí a Catalunya que per a que li aprovin els pressupostos a canvi cedeix a les seves peticions i va llevant delegacions internacionals. Després sortirà defensant amb la boca plena Catalunya i les seves il·lusions quan li posaran un micro propet de la boca, però després resulta que li sua totalment que Catalunya pugui ser un país o que pugui participar oficialment. Per això dic que també aquests personatges que de cara a la galeria són els més catalans i els que més “lluiten” i després resulta que ens converteixen en ciutadans de segona categoria i en lloc de demanar el que és nostre a l’estat, encara ens escanyen més i es baixen més els pantalons. Perquè el que realment els importa és la seva poltrona.

Però no vull que sembli una cosa només dels que hi ha ara al poder. Perquè la resta, els que avui també sortiran a la foto i cantaran més que ningú han tingut 8 anys per a fer-ho i tampoc ho han fet. Tampoc han mogut un dit per fer-ho. N’hi ha inclús que no acudeixen al parlament el dia que va el rei, tot focs d’artifici, perquè després resulta que al dia següent, tan valents que són i l’únic que diuen és que els comptes de la casa reial s’haguessin hagut de fer públics abans...No faltes el dia anterior perquè no reconeixes la figura del rei?? Perquè llavors el dia següent no ets conseqüent amb les teves idees i demanes públicament que treguin la monarquia??? Perquè al final tots són iguals, focs d’artifici previs i després el mateix gos amb diferent collar.

Per això no soc partidari de que es juguin aquests partits, perquè al final el que es fa és donar-los a aquests personatges la oportunitat d’aprofitar un dia l’esport per a fer el seu míting electoral. No s’ho mereixen, no s’ho han guanyat. El dia que sigui oficial (per desgràcia no crec que els meus ulls ho vegin) s’omplirà el Camp Nou amb gent disposada a onejar la senyera i animar als seus jugadors per a que guanyin una competició per a glòria del seu país, però ara això només serveis per a fer-li el joc als quatre polítics de torn.

Però bé deixem als polítics perquè tampoc arreglarem res. Per l’altra banda també són un problema, perquè llavors la caverna aprofita també aquests partits per a fer política a costelles nostres, els ho deixem massa fàcil i que sens en riguin a la cara.

Perquè se’n riuen a la cara?? Doncs molt fàcil, només hem de veure el descens evident de les assistències a aquest partit i el descens més clar encara de la qualitat dels rivals que cada any són pitjors. Que passa, que amb aquest tipus de rivals tens molt a perdre perquè si perds se ten foten descaradament i et diuen que per a que vols ser oficial si perds amb una banda de selecció. Si guanyes no té cap mèrit perquè és un partit de nadal. Per tant no guanyes res, l’únic que guanyes és que algun jugador important se’t pugui lesionar.

Després està un altre tema que sembla que no es vulgui tocar. Vaig llegir una entrevista l’altre dia al que munta el partit que deia que les seleccions importants cobraven més diners i que entre que unes les vetava la federació espanyola i d’altres cobraven massa jugaven amb qui podien. Lògic. Però després resulta que es deixen una morterada de diners amb el personatge de l’entorn del Barça que és un autèntic càncer. El senyor Johan Cruyff. Aquest personatge li podem agrair el que va fer esportivament com a jugador, encara més muntar la estructura del futbol base i fer que tots juguessin igual i el Dream team (els cinc anys de glòria, perquè els anys anteriors i posteriors amb Escaich, Korneiev, Jordi Cruyff i companyia no mereixen ni comentari). Però no per això ens ha d’estar xuclant la sang tota la vida com una sangonera. Ja està bé home. Aquest personatge fa anys que escriu per a un diari perquè ha sigut qui ha sigut. En aquest quan li interessa fot canya i quan no ho tapa tot. A més sempre vol influir en els fitxatges, si un fitxatge funciona és perquè ell el va recomanar, si no ho fa el que fitxa és el club. Clar que si. Ell mai perd, sempre s’amaga sota la ploma del diari i entre el famós entorn. Em fa gracia veure a aquest personatge que cada dos per tres va als llocs cobrant i clar, com ho cobra per a la fundació seva ja sembla que sigui un heroi. Però la trista realitat és que ho cobra tot. La fundació em sembla perfecta la iniciativa d’ajudar als desfavorits, però posa els diners de la teva butxaca o busca patrocinadors o gent que posi diners, com fan totes les fundacions. No fent totes les coses cobrant i posant-ho allí i després vendre públicament com si ho fessis tot de manera altruista.

Total, per a què necessitem un seleccionador català per a un partit a l’any?? No pot venir Pep, Pochettino, qualsevol entrenador català, Oscar Junyent que és el segon i entrena el juvenil, etc.? Aquests per un dia i per la causa segur que no cobrarien un euro, o almenys no el que cobra el senyor Cruyff. Perquè amb l’excusa de que és per a la fundació i que ell no cobra res no s’ha sabut mai quin és el muntant total. El tema aquest de que Cruyff sigui l’entrenador és molt vergonyós. A més un personatge que fa anys que viu dels catalans i fa 30 anys que està aquí i no ha après a parlar en català perquè no li ha sortit dels collons. Aquest personatge és un exemple d’integració?? Em sembla que no. Després encara surt l’anunci del partit i surt un camp de golf buit i com si li haguéssim de donar les gràcies per entrenar un dia a la selecció en un amistós ja que es deixa de jugar a golf. Va home va. Potser amb el que cobra ell, més el pressupost assignat, més el que s’enduen els jugadors que els sobren els diners, podria venir una selecció mínimament decent. Una cosa que em molesta també és l’actitud de l’espanyol de Barcelona. No se per a que es posen “de Barcelona” per a demostrar que són catalans si després resulta que tenen un camp, novet de trinca, ideal per aquest partit perquè més o menys són les previsions d’aforament i que s’hagi d’anar a Montjuïc perquè l’Espanyol DE BARCELONA no cedeixi el seu camp o demani molts diners. El Barça el cedeix però no interessa perquè com és tant gran llavors sembla que no vagi molta gent. Després es van queixant sempre que si aquí a Catalunya són uns apestats o s’ofenen quan els diuen que són el filial del Madrid. Penós.

El dia que tots els hipòcrites del govern treballin per a ser independents (ara el senyor Pujol parla d’independència, ara que té el sou garantit d’expresident de la generalitat i que està jubilat, quan estava al poder es baixava els pantalons davant d’Aznar sempre que el bigotis volia) i tots vagin a una pot ser podrem complir el somni de participar en una competició oficial. Però mentrestant deixem de fer-li el joc a aquests personatges i de fer més fàcil la cosa als fatxes i donar-los arguments. Ahir Euskadi va perdre contra Tunísia i ja parlaven de ridícul i de que per a perdre amb un equipet no calia fotre tant merder. Els donem munició cada nadal per a que ens ataquin i se’ns en riguin.

Per acabar uns quants temes d’actualitat. Primer el bocamoll del Barça, el seu president, que un cop més, s’ha fet el valent i el defensor de tots els clubs i ha disparat contra la UEFA i FIFA pel tema dels representants. Així Rossell, fent amics per fer-te el xulo davant dels de Qatar i davant d’una càmera. Mentrestant els del G-20 o els que siguin que se li’n riuen a la cara perquè no han de moure ni un dit. Senyor Rossell, aquestes coses es diuen a les reunions de forma interna, no fent-se l’abanderat dels clubs. Ara que ens tracten tant bé a la UEFA encara la cagarà de ple. És patètic aquest personatge.

Després està el tema de la gespa. Si ja sabien que s’havia de canviar i posen una gespa resistent al fred, perquè collons no han canviat la gespa el dia després de jugar amb el Rayo i marxar cap al mundialet?? Si l’únic partit que quedava era contra l’Hospitalet, que el podien jugar fins i tot al mini. Després, si vols demanar el canvi de partits, parles primer amb Patxi Izco de president a president i un cop d’acord ho demanes a la federació. Pot ser així no haguessin fet el ridícul retirant la petició perquè es va saber i li va donar munició a la caverna per a que pogués treure el villarato que el tenien ben guardat després de les ajudes al Madrid. Així els cules no ens haguéssim hagut d’escoltar que si som uns prepotents i que si fem el que volem i menyspreem a l’Osasuna.

També està el tema Urdangarin. Es parla de retirar la seva samarreta del palau pel que ha fet ara. No estic d’acord, encara que el declarin culpable. El que va fer pel Barça d’handbol i el comportament exemplar que va tenir amb el Barça allà està. Que després es va casar amb una família més pròxima a la màfia i va fer el mateix, problema seu, pagarà o no pel que ha fet, però no té res a veure amb el que va donar esportivament al Barça. Tot això és posterior a la seva retirada. Jo soc partidari de que no la treguin.

Per acabar el tema Neymar. Al final el president té el que volia, un fitxatge de campanetes fet per ell, per a poder treure pit per alguna cosa. Jo pel preu que val hagués portat a Silva 40 vegades, un jugador ja fet a Europa, amb perfil clarament Barça i que pot jugar perfectament de fals nou i que està adaptat al sistema Barça com demostra a la selecció. Però bé, ara Rossell tindrà el seu fitxatge, de Brasil com no....

Un Barça total.

Abans d’entrar en matèria, al final hauré de crear una secció anomenada boca xancleta on el que sortirà totes les setmanes serà el president del Barça. Cada cop que obre la boca la caga. Que estigui tranquil, que mentre el Barça segueixi guanyant ningú li dirà res, no fa falta que faci el ridícul cada cop que parla de cara a guanyar-se l’estima de l’aficionat blaugrana davant d’un micro. Ha tingut la “mala sort” de trobar-ho tot fet (i el poc que volia tocar sort que no ho va fer), de ser totalment neutre per a l’aficionat blaugrana, però no per això ha d’anar en contra totalment del discurs d’humilitat i de saber guanyar dels jugadors i de l’entrenador. Que se’n vagi al Madrid al costat del seu estimat Floren, amb el que va a dinar com si no hagués passat res i són tan amiguets i que es faci vicepresident del Madrid, total ja va fer-li el favor de portar a Ronaldo al Madrid, no li vindrà de nou. Allà ningú li recriminarà cap sobrada ni cap prepotència que surti de la seva boca, però a can Barça hauria de saber que aquest tipus de coses no agraden i que fa quedar malament al club, ja que és el màxim responsable d’aquest.

Però bé, entrem en matèria. El títol és ni més ni menys que per la última volta de cargol de Pep, que li va pegar a l’equip i que ha deixat a tothom flipant. El Barça va meravellar al món, una vegada més, amb un equip format per tres defenses, sis mitjos i un fals nou. És a dir, sense cap davanter “a l’ús”, va aconseguir una golejada que hagués pogut ser encara més gran si hagués volgut fer sang, amb un domini brutal de la pilota i del contrari. Però es que a més es va produir amb nou jugadors formats a casa i dos més que van entrar a la segona part. Flipant.

El partit des del minut un, ja es  va veure que era un festival blaugrana, és d’aquells típics partits del Barça, a moltes de les finals que han jugat, que veus que l’equip va a per totes a guanyar la final des de l’inici de partit. Un partit on van tornar bojos als brasilers, que no sabien d’on els venien perquè els mitjos semblaven davanters i creaven confusió als mitjos brasilers, els davanters  falsos baixaven a rebre i deixaven als cinc defenses flipant en colors i sense ningú a qui marcar. La definició de futbol total de la fantàstica taronja mecànica que es dels equips més recordats de la història malgrat que no va guanyar mai cap de les dos finals del mundial que van arribar però que jugaven un futbol total, on tots atacaven i tots defensaven. Doncs el Barça ahir va ser el seu digne successor, un equip on tots fan la seva feina a la perfecció individualment per a que el conjunt se’n pugui beneficiar.

Ahir el més clar exemple el vam tenir amb Thiago. Un jugador que està acostumat a jugar al mig camp i tenir la pilota molta estona i ser part important a la creació de les jugades, ahir va jugar d’extrem esquerrà. Un jugador acostumat a ser protagonista ahir va estar molts minuts que l’única missió que tenia era estar obert a banda per a obrir espais i generar joc per dintre, igual que Alves a la banda dreta. Això va fer que Iniesta, Cesc, Xavi i Messi tinguessin molts espais per dintre per a fer el que van voler, amb un Busquets novament espectacular, que quan Piqué s’incorporava amb la pilota des de darrere li feia la cobertura i que quan li tocava distribuir ho feia donant velocitat a la pilota i fent-ho fàcil.

Quan tots els ingredients estan a un bon nivell, les coses són bastant més fàcils, però quan a més tens al millor jugador de la història per a culminar les jugades, la cosa ja acaba com al primer gol, en una obra d’art que el defensa hagués pogut deixar entrar neta per a fer encara més bonic el gol. Però és que després, mires el segon gol i resulta que el Barça està gairebé dos minuts amb la pilota, en un rondo gegant on participen gairebé tots els jugadors i que culmina un dels que l’ha iniciat, Xavi Hernández. El tercer gol igual, una jugada amb bastants tocs, que acaba amb una passada interior a Messi que salva la entrada del defensa (altres s’haguessin llençat a la piscina per a intentar provocar penal, altres que després vacil·len que porten més gols que ell i que resulta que porta sis gols més de penal que l’argentí en lliga) i li dona de taló a Alves, un altre que va fer un partit brutal com al bernabeu, que fa una passada de gol que finalment acaba en gol després de dos xuts més. Futbol total senyores i senyors, del probablement millor equip de la història del futbol i que està format per un gran nombre de jugadors de la casa, cosa que fa que després s’hagin traslladat a la selecció per a guanyar-ho tot.

Ho dic el de la selecció, perquè una vegada més, és lamentable veure com tots els mitjans internacionals et posen pels núvols i resulta que des del teu propi país no fan més que intentar treure mèrits a les victòries i les gestes d’aquest equip. Un mitjans que amb els mateixos jugadors, quan ho fan amb la selecció els posen pels núvols i que en canvi després els menyspreen de forma evident.

Tots sabem que no és el mateix guanyar el mundialet que la lliga o xampions, que el Santos no lluitaria per guanyar la lliga al nostre país, però no cal que deixin tampoc als rivals del Barça com un equipet de carrer. Qualsevol equip que juga amb el Barça no se’l pot jutjar de forma objectiva perquè jugar contra el Barça fa petit a qualsevol, però casualment ho fan amb tots els equips menys amb el seu estimat Madrid. Tots els equips quan guanya el Barça o bé no ho han donat tot, eren molt fluixos, es notava molt la diferència de qualitat, etc. Però només s’alaba al Barça després dels partits que juguen contra el Madrid (inclús el mínim que poden, com es va veure la setmana passada que deien que tampoc havia estat un bany, simplement va tenir més sort) i precisament per a excusar al Madrid i no haver de pegar-li molta canya. Però a la setmana següent ja tornem a la mateixa.

El mundial de clubs no és un títol meravellós, però tampoc fa falta que el llencin per terra. Primer dient que ara amb aquest nou format encara és més fàcil que abans. Clar com que estan acostumats a creure’s el melic del món, ara resulta que els campions del altres continents que no siguin l’europeu i el sud americà no tenen dret a optar a aquesta copa. Molt típic de la caverna. Però no recorden que l’any passat per exemple, el campió africà va desbancar al sud-americà i el va privar de la final contra l’Inter.

És curiós com canvien de parer segons l’equip que el guanya. Resulta que un títol, que per aconseguir-lo necessites ser campió de la xampions o la libertadores (però clar com que va quedar desè de la seva lliga, el Santos ja era un equipet de carrer, no se’n recorden quan el seu Madrid va guanyar una xampions i va quedar fora d’Europa a la lliga) ara no val per a res. Però porten un any flipant amb la copa del rei que els escoltes a les tertúlies i sembla que hagin guanyat la xampions. És curiós com menyspreen al futbol sud americà i que en canvi al mundial, quan van guanyar patint a Xile i Paraguai, llavors eren potències futbolístiques. Ara el Santos, campió sud americà són una banda.

Una premsa que d’un partit de lliga (si si un partit de lliga, no era res més) van estar dues setmanes amb portades que estava en joc la corona mundial del futbol, que es jugava un partit crucial que posava el cicle en joc, el partit que paralitzava a tot el món, la batalla dels estils, el partit que decidia la lliga i un llarg etc. d’animalades donant una importància crucial a un partit de lliga perquè es pensaven que el guanyarien. Ara clar, com van palmar, ja era un partit més, la lliga encara era madridista, que si guanyaven a Sevilla tot seguia igual, que preferien estar tres punts a sobre que a sota (quan l’any passat casualment deien que era indiferent perquè l’avantatge era molt petit), que s’havia perdut una batalla però no la guerra, etc. Però clar, com no el mundialet ara és un títol menor, tot el contrari que quan la jugava el Madrid clar..

Una premsa que se li ha omplert la boca, que han posat al Barça a les portades quan ha guanyat i que a veure si la premsa cule farà el mateix quan guanyi el Madrid. Tot de cara a la galeria per a tapar que la bilis la tenen a punt de rebentar. Perquè de que em serveix a mi que posin al Barça en portada i que després els dos principals diaris de la caverna publiquin això i es quedin tan amples....

Començarem pel marca, que a la mateixa portada de la que treuen pit, ja insinuen el que vindrà després a les seves pàgines:

http://www.marca.com/2011/12/18/futbol/equipos/real_madrid/1324234189.html

Alça Manela!!! Resulta que després de posar en portada al Barça, un Barça que ha guanyat cinc títols en un any (i sis no fa molt) resulta que s’inventen una lliga imaginària que dura tot un any per a sumar els punts i poder guanyar al Barça d’un punt!! Resulta que guanyant cinc títols sembla que el gran triomfador de l’any sigui el Madrid!! És flipant de debò.

Però la cosa no acaba així perquè els del diari As, com no podia ser d’altra manera, posen en portada al Barça per a dissimular la ràbia, però clar dintre de les seves pàgines tampoc ho poden evitar...

http://www.as.com/futbol/articulo/madrid-tiene-73-titulos-barca/20111219dasdaiftb_35/Tes

Molt bé nois!! Resulta que ara la UEFA (organisme europeu), mana sobre la FIFA (organisme mundial), per a muntar-s’hi la història a la seva conveniència per a poder restar tres títols al Barça i poder seguir per davant en quant a títols guanyats. Perquè el Barça en té 75 i el Madrid 72. Però clar, així poden eliminar tres títols i quedar per davant. Així el títol d’ahir, organitzat per la FIFA, si que val, però les copes de fires, organitzades pels mateixos, no valen perquè la UEFA no estava massa d’acord. Molt bé molt bé.

Per tant, s’omplen la boca de que treuen el Barça a la portada, per a tapar la seva bilis a punt d’explotar, però en canvi dintre treuen tots els mèrits que poden. Mentre internacionalment posen al Barça dalt de tot en tots els aspectes, al nostre país, tret de la premsa catalana, per un periodisme hooliganistic, li treuen tots els mèrits. Després volen veure banderes espanyoles a les celebracions blaugrana...

Per acabar un apunt de l’amistós de la selecció catalana. Per a fer el ridícul d’aquesta manera més val no fer-lo, però ja hi haurà temps per a comentar-ho la setmana que ve que no hi ha futbol i d’alguna cosa s’haurà de parlar...

Benvinguts al món real.

És el que li va passar a tot l’entorn merengue i a tota la seva afició, que es pensaven que ja s’havia acabat el cicle del Barça, que eren els millors i que passarien per sobre del Barça. Si es que no aprenen. Cada cop que comencen amb les campanyes de provocacions i de faltar al respecte al millor equip de la història se’n van amb la cua entre les cames. En lloc de centrar-s’hi amb el seu equip i deixa que l’equip cule caigui en l’autocomplaença resulta que no fan més que punxar a aquest gran grup. Pep els estarà eternament agraïts perquè només li cal fer un vídeo amb declaracions i articles de la caverna per a motivar a l’equip. Un equip, que dona mostres un cop més, de ser el millor de la història i que mereix un tracte molt millor en aquest país, però per desgràcia no és així. Aquests dos dies post-partit no han tingut més remei que rendir-se a l’evidència, però d’aquí a dues setmanes tornaran amb les desqualificacions i les faltes de respecte perquè no aprenen. Tenen la bilis a punt de rebentar després d’aquests últims anys i aprofiten la més mínima que poden per a treure pit i després la caiguda és més gran clar.

Una altra cosa que no m’ha agradat gens, com és habitual perquè cada cop que obre la boca puja el pa, és el bocasses del president. Estaria bé que donés un pas enrere i que no parlés mai en públic, seria recomanable que algú li aconsellés perquè és lamentable. L’única explicació que li puc treure a les seves paraules és que buscava pujar en quant a popularitat davant l’afició perquè no s’entén de cap manera. Un president que no té el més mínim mèrit en aquest equip, ja que la plantilla estava ja confeccionada, que volia a Neymar en lloc d’Alexis i de Cesc i que no ha fet res de bo per aquest club. Per tant, com pot aconseguir popularitat i sentir-se part d’aquest projecte?? Doncs fent el boques. Algú li hauria de recordar a aquest personatge, un altre president que passarà a la història per la seva llengua llarga, el president merengue Boluda, el del famós “chorreo”. De que serveix que un president digui que el seu equip li ha donat un bany al rival?? Si almenys se li hagués escapat com a altres presidents que els poden els sentiments encara es podria excusar una mica, però el personatge va i diu que sap que el que dirà és políticament incorrecte. Així si ho saps, perquè collons ho dius atontat??? Quina manera més inútil de punxar al rival quan està enfonsat, sembla mentida....

Però bé anem al camp que és l’important. He escoltat i llegit que si el Barça va tenir sort, que si tampoc va ser tant superior, que de haver marcat Crc el 2-0 s’hagués acabat el partit i bla bla bla. La qüestió és treure mèrit a aquest equip i treure excuses de mal pagador. Quan vaig veure el partit estava impacient per veure quina excusa es treia de la mànega el ploramiques de Setúbal. Quan va sortir i va parlar de la sort com a explicació futbolística del partit, gairebé caic del sofà de la risa que em va entrar. Per favor que ridícul!!! Que si el segon gol va ser de sort, no hi va haver cap qualitat i que la parada de Valdés al xut de Kakà també va ser sort, que el seu equip no ho havia fet tant malament, que només la mala sort va decidir el partit. Però el més fort va ser després veure a tots els lorets de repetició de l’entorn i afició i jugadors parlar de la sort com a explicació futbolística. Quina poca autocrítica.

Resulta que el Barça va tenir sort pel segon gol, però casualment s’oblida que el seu únic gol ve per un error del porter, que li cau la bola a Di María i fa la passada i rebota a un jugador del Barça i li cau perfecta a Ozil per a empalmar-la, resulta que l’empalmada anava al corner i li rebota a un jugador del Barça novament i li cau als peus de Benzema a l’àrea petita que només ha de posar el peu. Això que és?? Saber jugar?? Després parla de l’aturada de Valdés quan posa la mà amb tota la intenció i resulta que és sort. Però clar Casillas surt a tapar la porteria a l’ocasió que té Iniesta i posa el cos per a tapar i els braços en una jugada típica de futbol sala o handbol i la càmera superlenta es veu perfectament com tanca els ulls i no sap ni com la para. Però clar en aquest cas és el millor porter del món i és un sant. Valdés no, és que té sort. Que patètic.

Resulta que el Barça, es presenta al bernabeu, un equip que portava 15 victòries consecutives, que al seu camp no perd gairebé mai, amb un sistema amb tres defenses, encaixa un gol als 40 segons de partit, remunta el partit i li pega un bany al rival i resulta que ha estat tot producte de la sort. Doncs benvinguda sort!!!

El Barça no va jugar el millor partit de la seva vida, però va jugar un molt bon partit de futbol des del primer fins a l’últim minut de partit, per molt que li vulguin treure mèrits. El partit va ser un autèntic bany, entre altres coses perquè hagués pogut acabar amb una altra golejada d’escàndol a camp contrari del màxim rival esportiu, amb l’estil de joc que caracteritza a aquest equip i donant una lliçó de com es juga a futbol ofensivament.

El tercer gol, comença amb una recuperació de Cesc a molts pocs metres de la seva àrea, comença la jugada i acaba rematant ell mateix a l’àrea contraria i a l’extrem oposat d’on recupera la pilota!! El segon gol malgrat que diuen que és un xurro, la volea que fa Xavi no anava en direcció als núvols, no se sap que hagués passat, però venia un cop més d’una jugada de combinació d’una banda a l’altra. Les jugades prèvies per arribar als gols també són sort?? El primer gol és un golas d’Alexis, però Messi, com sempre fa una jugada de crack, se’n va de tres i li dona una passada medida a Alexis que després marca un golàs. Un Alexis per cert, que molta gent ha volgut enterrar pel preu que ha costat d’una forma asquerosament oportunista i valorant el seu rendiment quan ha estat vuit setmanes parat. Com pots valorar a un jugador quan està lesionat?? Doncs és el que han fet, ara els està callant la boqueta a més d’un. Golas i ja en van uns quants...

Però llevat el joc d’atac els millors del partit van ser Puyol i Busquets. Es va parlar molt de la tàctica abans del partit, però com que Pep li va donar un  bany al seu estimat Mou, ja no cal analitzar el partit tàcticament després. Per part de Mou segur, perquè no parla mai de futbol a les seves rodes de premsa, però l’anàlisi que s’ha fet per part de l’entorn ha estat patètic.

Per a començar, Pep va jugar amb el comodí Alves de cara a l’alineació. Com va dir volien jugar els primers minuts amb defensa de quatre i després passar a tres, cosa que es va aplaçar uns pocs minuts més pel gol tant matiner. Però la tàctica era fer pensar a Mou que jugaria amb quatre per a que no poses el seu estimat trivot. Així el “gran estratega” portuguès se la va menjar amb patates, perquè va sortir amb Ozil en lloc de Khedira i el Barça es va menjar el mig camp de mala manera, posant una superioritat brutal. Puyol i Busquets van ser molt importants en aquesta tasca. Puyol, perquè va jugar per la dreta (quan habitualment ho fa per l’esquerra quan juga amb Piqué), perquè el principal perill del Madrid és la banda esquerra amb les combinacions Marcelo i Crc. Doncs va posar a Alves de quart migcampista i a Puyol a tapar les cobertures. Tots dos és van menjar la banda esquerra i el Madrid no va fer res per allà. El segon punt molt important va ser Busquets. La caverna fa tot el que pot per a que es parli més de Xabi Alonso de cara a la selecció, per si decideix el marqués jugar amb un sol pivot per a que segui a Busquets, però suposo que el marqués que estava al camp, va veure clar qui és el “puto amo” del mig camp. Un jugador que tot sol va aguantar el mig camp del Barça, que quan l’equip no tenia la pilota primer tapava els forats al mig camp i després es posava com a central per ajudar a la basculació de l’equip cap a banda esquerra. Que quan es tenia la pilota va distribuir perfectament el joc i va donar-li una velocitat que feia que els mitjos del Madrid no tenien temps d’arribar als “petits” donada la velocitat de circulació que li donava el mig camp amb superioritat. El jugador de Badia va fer tot aquest treball fent una falta durant tot el partit, igual que Puyol. Cosa que demostra als amants del passa la pilota però no el jugador, que no fa falta pegar patades per a defensar bé. Però es veu que no s’entén. Suposo que després del partit d’ahir, Ramos deixarà de ser central amb la selecció i jugarà qui ha de jugar en aquest lloc fins que decideixi no anar més, que és Puyol.

Menció especial també per a Valdés, que malgrat l’errada, va seguir jugant igual tot el partit, un Valdés que malgrat el van enfocar tot el partit amb el làser dels collons (però clar no ha sortit a la premsa, com era el bernabeu i es tapa tot allà...igual que li van cridar a Iniesta quan el van canviar “Iniesta muerete”. Que penós, un jugador que després li besen el cul amb la roja que li cantin que es mori per l’únic motiu que va ser el fer un partidas, un dels dies que des que va marxar Zidane veuen un jugador amb aquesta classe i l’escridassen i li diuen que es mori, és molt ridícul), va seguir jugant la pilota amb els peus. Iniesta un cas apart, suposo que els que van votar a Crc devien estar pensant “però que collons he fet”. Un partit memorable del manxec, més a la segona part al seu lloc que a la primera, que va fer que els jugadors del Madrid semblessin cons d’entrenament. Quina elegància i quina classe en cada moviment i com els ridiculitzava un darrera l’altre. Fantàstic i totalment inexplicable que hi hagi un jugador que ha guanyat una copa del rei al top 3 i que no estigui Iniesta.

Per últim gran Messi, perquè li va demostrar un cop més al més guapo i ric, que al futbol es juga en equip i que no és necessari marcar tu els gols per a ser un dels millors del partit i destacar. Brillant partit de Messi que un cop més no marca gol al clàssic però que queda com el jugador més desequilibrant i que fa molt millors als seus companys. Quan el fàcil és buscar sempre tu el gol, aquest crack sap que el que importa és que guanyi l’equip i no fer els seus números. El dia que Crc entendrà aquestes coses, pot ser llavors estarà entre els tres millors del món.

Per acabar dir que lamentable l’actitud dels quatre ninots de sempre que quan van perdent perden tots els papers. L’assassí futbolístic de Pepe, Coentrao, Ramos, Marcelo i Lass. Jugadors que no havien d’acabar el partit però que el resultat va fer que l’àrbitre es relaxés en excés, com el dia del dit a l’ull. Per sort no van lesionar a cap jugador, que és el que buscaven un cop el partit perdut. Lamentable. Comença a ser perillós el passotisme de l’estament arbitral quan el Barça va guanyant, un dia li faran mal de veritat a algú, de fet, no se como no li va trencar el turmell Coentrao a Iniesta.

És igual.

El Barça va jugar contra el Llevant un dels millors partits de la temporada en quan a velocitat de circulació, claredat d’idees i definició cara a porta. A més es va veure a l’equip molt bé físicament amb un bon to tots els jugadors, així que podem ser més que optimistes de cara al clàssic. Sobretot perquè malgrat les destralades que van pegar els del Llevant en quant anaven 2 o 3 gols per sota van ser més que patètiques, sobretot perquè un dels dos germans sicaris del madrid, els Teixeira va voler. És curiós veure com un àrbitre que fa uns dies va fer concert de xiulet a Mestalla en el partit del València contra el Madrid que casualment contra el Llevant es va deixar les targetes a casa. És una cosa que li passa molt sovint al seu germà petit també, un àrbitre que sempre acaba amb la paciència dels jugadors blaugranes. És molt penós també que un àrbitre que se suposa que és de primera divisió anul·li un gol totalment legal a Iniesta per fora de joc. Ja deixant de banda que ve d’un contrari, sinó perquè la jugada en la qual s’ha de determinar si es fora de joc o no (la passada prèvia que li fan a Iniesta i que rebutja el jugador del Llevant) és clarament legal, per tant el que passi després de fora de joc res. És com quan es llença una falta, el jugador ha d’estar en posició legal quan el jugador xuta, si després el rebuig està en fora de joc posicional és igual perquè és quan el xut que s’ha de mirar. Però bé es veu que els favors que fa sempre el germà petit quan xiula al Barça li havien de “pagar” d’alguna forma i aquesta era pujant al seu germà a primera divisió. És curiós també veure com el mateix àrbitre que durant el partit no va deixar sacar ni una jugada que la pilota no fos al seu lloc, casualment si que li va permetre a Xabi Alonso a Mestalla quan va acabar en gol de Benzema. Casualitats de la vida. Quan un àrbitre surt xiulat com va sortir aquest personatge, guanyant l’equip de casa 5-0 dona una mostra del dolent que arriba a ser. Però seguint amb les curiositats, és curiós que l’àrbitre que a Mestalla no va veure el clar penal de Rami sobre Messi que era segona groga i al carrer en una jugada on no hi ha cap jugador pel mig que li tapi la visió ni a ell ni als seus assistents, es tregui de la mànega, al mateix camp, un penal a favor del València en una agarrada d’un corner que si es xiulessin totes acabarien els partits 11 a 12. Però clar ahir va tenir la visió meravellosa en un bosc d’homes a un corner i no la va tenir el dia del Barça, estic parlant del MADRILENY Velasco Carballo. Sol passar, va el Madrid i roba amb el penal d’Higuain a l’últim minut i per a compensar el que la paga és el rival que ve a la setmana següent, en aquest cas l’espanyol. Per acabar amb el tema dels àrbitres, quina decepció personal el senyor Iturralde, un àrbitre al que li tenia molta estima perquè no s’arrugava davant de ningú durant la seva carrera i quan és el seu últim any i li hauria de suar encara més tot el que li diuen, després de fer-se el xulo tota la setmana resulta que es va baixar els pantalons davant del madrid miserablement. Quina decepció, m’ha caigut un mite la veritat.

Però bé, toca parlar del clàssic que ja està aquí. La incògnita del barcelonisme i del seu entorn és si jugarà amb tres defenses o amb quatre i quins seran els titulars. A mi realment m’és igual si juga amb tres o quatre, perquè si Alves és titular, jugar amb quatre ve a ser el mateix que jugar amb defensa de tres i si es juga amb tres amb Alves al mig camp ve a ser defensa de quatre. Per tant la incògnita és si jugarà Alves o no, perquè si ho fa tant dona el sistema. Jo espero que el Barça surti amb tota la capsa, és a dir, amb el millor onze possible i en aquest cas està la variant Alves. Si juga Alves, defensa de quatre amb Alves, Piqué, Puyol, Abidal, Busquets, Xavi, Iniesta, està clar. El següent dubte que queda és si posar tres davanters i que Messi baixi a donar superioritat al mig camp o si juga amb dos davanters i posa a Cesc amb superioritat des del primer moment. Per a mi hauria de ser la segona opció, però llavors s’hauria de descartar a un extrem, en aquest cas Villa perquè Alexis té més treball cap enrere i està encertat cara a gol. Amb Messi que es mogui per on vulgui i els tres petits movent-se també en funció de la resta i entrant de segona línia. Aquesta opció seria la millor perquè el Madrid segurament sortirà amb Khedira i Lass al costat de Xabi, amb aquests dos per davant del basc pressionant la sortida de pilota i a la més mínima errada dels del Barça sortir amb una passada cap a la porteria de Valdés. És al que jugarà el Madrid i més amb la renta que porta. A endurir el partit i provar de guanyar a la contra. Per això crec que és millor que jugui amb Cesc i dos puntes, perquè Alexis pot ajudar a tapar la banda esquerra del Madrid i l’equipo blanc estarà molt junt les seves línies i amb la defensa molt avançada, per tant amb una paret i incorporació de segona línia serà mà a mà amb el porter pràcticament. Molt semblant al partir de supercopa, que qualsevol passada bona a l’esquena de la defensa era mig gol, amb la diferència que els jugadors del Barça estaran físicament millor i més ràpids i esperem que més fins de cara a gol. Dona la sensació, veient els darrers partits del Barça, que la planificació del Barça ha anat encarada a arribar a aquest partit i el mundialet a tope i s’ha notat els últims dos partits. Esperem que sigui així. La opció de jugar amb tres i Villa i Alexis per les bandes també està bastant bé, jo he escollit la segona opció si juga amb quatre defenses, però és que jo jugaria amb tres, sense Alves i amb Alexis i Villa (o Pedro) als extrems i amb els tres petits al mig camp acompanyats de Busquets. Amb Piqué, Abidal i Masche darrera. Així s’assegurarien la superioritat al mig camp i tres puntes per a aprofitar els espais que deixi el Madrid al darrera. Però bé, ja veurem que passa, en tot cas, jo espero que el Barça com a mínim en traurà un empat, resultat que per molt que es vulgui vendre com a fracàs per part de la caverna, seria un resultat molt bo perquè guanyant al Camp Nou t’assegures l’average particular i quedaria tota la lliga per a veure si necessita la victòria o no. Està clar que la victòria seria un cop moral brutal i es retallarien tres punts de cop, però un empat i seguir a sis punts amb tota una volta per jugar no està malament tampoc.

El que està clar és que els jugadors del madrid sortiran a jugar a la patada, on el seu entrenador, que tant va criticar la duresa de l’Atletico i va recriminar a la banqueta d’aquests assenyalant-los i dient “la culpa es vuestra”, resulta que ha fet un muntatge amb imatges manipulades de la caverna amb provocacions blaugranes i jugades dels partits de l’any passat per a que els seus jugadors surtin a rascar. Però clar com ho fa ell ara si que està bé que es jugui així a la patada. Esperem que cap jugador del Barça surti lesionat del partit de cara al mundialet de clubs i esperem que l’àrbitre no es cagui als calçotets al bernabeu com solen fer tots.

Per acabar avui ha sortit la terna de candidats a la pilota d’or. Ara serà quan quedarà demostrat l’odi que la caverna i tots els seus periodistes li tenen al Barça i definitivament es trauran les caretes tots i faran el ridícul i perdran la poca credibilitat que els quedava. Per a començar resulta que l’any passat i la majoria dels anys es diu que guanyarà un o altre perquè el seu club ha guanyat més títols, quan s’està donant un trofeu individual a un jugador. Doncs bé, tots aquells que l’any passat deien que el mereixia Xavi o Iniesta perquè havien guanyat el mundial, a més de tot el que havia guanyat el Barça i que realment el mereixia Sneijder o almenys estar entre els tres perquè havia guanyat triplet, que Messi encara que era el millor jugador del món, el que es tenia en compte era un any en concret. Ara resulta, que està Crc entre els tres escollits i ningú qüestiona que estigui quan l’únic títol que ha guanyat ha estat una copa del rei. Com es menja això?? No quedem que predomina el que ha guanyat el seu club?? Perquè no està Neymar que ha guanyat lliga i xampions d’America en lloc de Crc??

Però on se’ls veu i se’ls veurà el llautó serà amb el tema Xavi-Iniesta. L’any passat, en vista que tots tres eren del Barça, la caverna va fer campanya amb Xavi-Iniesta i va acusar a la premsa del Barça de fer campanya per Messi, quan l’únic que va fer és dir que Messi era el millor, una veritat com un temple, sense entrar en títols ni històries. Però clar, la caverna va fer campanya pels dos restants perquè així podia vendre la moto que l’havien guanyat gràcies a la seva estimada “roja” i “treure” el títol als culers. Ara aquest any està nominat el seu estimat Crc i ja fa setmanes que han començat la campanya proCrc, llençant merda cada dia sobre Messi i en quant no ha fet un bon partit l’han matxucat per a posar per sobre al seu estimat Crc. Ara aquest any, tot el que van dir de Xavi ja no val, perquè està Crc. Aquest any tots els mèrits i els títols ja no importen, el que el mereix és el del Madrid per suposat. Quina colla d’hipòcrites i de falsos, aquest any Xavi ja no importa perquè no ha guanyat res amb la roja, aquest any s’ha de fer campanya per a Crc encara que el Madrid només hagi guanyat el xupito reial. Aquest any Crc ja està perquè és el segon millor del món, però l’any passat Messi no mereixia estar (sent el millor de la història) perquè no havia guanyat el mundial. Si senyor!!

Encara sou a temps.

Tots els culers que passada la comprensible decepció del dissabte, encara el diumenge i a dia d’avui penseu que la lliga ja està perduda i que tot és un desastre, encara sou a temps de fer-vos del Madrid.

Entenc que el mateix dia, després del partit, la gent estigués trista i veies les coses d’una forma una mica negativa. Però el dia després no entenc com pot haver-hi gent que dubti d’aquest equip i de la seva capacitat per a poder guanyar aquest any un altre cop la lliga. Entre ells el sector de la premsa que va al so del vent a favor com el Mascaró de l’Sport i alguns periodistes que s’han construït les seves feines privilegiades i els seus càrrecs a la premsa anant sempre a favor de vent. Senyor Mascaró, encara és a temps de fer-se del Madrid i seguir anant a la caverna per a suposadament defensar al Barça. Però em sembla que la culerada té motius més que suficients per a confiar amb aquest equip. Jo personalment penso que aquesta lliga es guanyarà i es guanyarà amb solvència i ho dic ara que el Barça està a sis punts i que sembla que el madrid per a la majoria de gent estigui més fort. Jo ho sento però veient a uns i altres no penso així.

D’altra banda, que es confiï cegament amb aquest equip i amb la capacitat per a superar les adversitats d’aquests jugadors i del seu entrenador, no significa que no es puguin criticar algunes coses que van passar l’altre dia.

En quant a entrega i a intentar-ho de totes les maneres no se li pot criticar res a l’equip, perquè ho van donar tot. Tampoc es pot dir molt del joc perquè hi ha partits com el de l’altre dia que no es poden fer miracles, va ser un partit molt semblant al del dia que va jugar contra el Sevilla al Camp Nou. Es va tornar a parlar ahir de lliçó tàctica igual que aquell dia, quant la tàctica va ser la mateixa i molt similar a la majoria de les que se li planteja al Barça. És a dir, sis defenses i quatre mitjos (davanter inclòs) i a intentar que se’t baixi la verge. I així va ser. El partit era del mateix estil, partit molt espès per l’acumulació de jugadors rivals a la seva àrea, que sempre hi havia algun jugador que arribava a rebutjar la pilota o a tallar les parets “in extremis” i no s’acabava de crear perill molt clar. Malgrat això es van crear ocasions més que clares per a poder marcar. Jo estava veient el partit i em semblava un partit de 0-1 i cap a casa, perquè el Barça els tenia embotellats i no passaven de mig camp. Feia la sensació que era qüestió de temps. Però el gol no arribava i en una jugada desgraciada va arribar el gol del Getafe que encara va complicar més el partit. Inclus així el Barça va crear quatre ocasions clares per a poder guanyar. Però no va poder ser, igual que contra el Sevilla.

A més, per a la meva opinió, Pep es va equivocar clarament posant a Maxwell de lateral esquerrà, em sembla que ja que tenia l’alta i estava a la banqueta disponible, el que havia de jugar era Adriano si volia jugar amb quatre defenses, encara que veient com sortia el Getafe inclús hagués estat millor sortir amb tres penso jo. Però a més es va equivocar clarament amb els canvis. Si vols treure a Keyta per aprofitar la seva entrada de segona línia i el seu joc aeri, a qui no podia treure mai de la vida era a Thiago. O per Maxwell o per Busquets, però mai per Thiago, perquè era dels pocs que estava intentant driblar i generar joc. A més després va acabar traient a Maxwell igualment per un extrem, doncs haver-ho fet abans. Els canvis van arribar massa tard i penso que tots dos extrems havien de sortir ja al descans. Però no va ser així. El canvi que menys em va agradar va ser la sortida de Keyta, perquè va deixar a Xavi perdut pel mig i a terra de ningú i a Busquets organitzant perquè estava més enrere i era el lloc que deixaven per a controlar la pilota i buscar la passada. Una altra cosa que va quedar mínimament clara, és que si juga Alexis no pot jugar Villa de davanter centre, perquè es van estar menjant els espais tot el partit, a més de desplaçar a banda totalment a Messi. Si Pep vol jugar amb aquests tres penso que Messi ha de jugar de fals 9 i Alexis d’extrem dret pur i a l’altre Villa. Perquè es va veure durant el partit que Messi se n’anava al centre, Alexis feia la diagonal cap al centre i Villa que ja estava al centre. Per tant penso que és una cosa a corregir. Alexis va jugar el pitjor partit des de que està al Barça i crec que li ha anat molt malament aquesta lesió inoportuna perquè ha perdut tot el que tenia assimilat ja que en recuperar-se després de vuit setmanes va anar a jugar amb Xile on juga per on vol i fa el que vol. Al Barça, pel que he escoltat a Pep el vol d’extrem pur i dissabte era bàsic per a buscar l’un contra un a la banda i es va perdre en regats i retallades que no van portar enlloc. La competència davant també fa que es vulguin guanyar el lloc i Pedro va pecar d’individualista en dos jugades clares, que tenia la passada de la mort i estava escorat per a xutar i malgrat això va xutar igualment. Però el que va estar horrible i no va saber llegir el partit en cap moment va ser Xavi. Vaja partit espès que va jugar i que es va perdre entre les dues línies defensives del Getafe. En cap moment va donar la sensació de que podia generar alguna cosa. Obsessionat en obrir a banda perdent passades interiors més que interessants i no va saber llegir que havia de retrocedir uns quants metres i posar-se a fer el que li va tocar fer a Busquets. Messi va acabar totalment des ubicat perquè se li menjaven tot l’espai entre els companys i els deu tios acumulats, malgrat això la majoria de perill el va crear ell. El preocupant d’aquest partit és que els companys no van saber generar perill aprofitant el tres contra un que li feien a cada jugada. Una llàstima.

Però bé, tot són errors que es poden perdonar perfectament després de tot el que ha fet aquest equip. L’important es que segueixen amb la mateixa filosofia de joc i que segueixen amb fam de triomfs, que és el més important. Em fa molta gràcia també quant la gent diu que el Barça fora està fatal, que no fa gols i que ha perdut tants de punts. Potser haurien de mirar com els rivals posen l’autobús descaradament i sense cap tipus d’ambició, ambició que per cert si que tenen quan juguen amb el Madrid. L’exemple més clar el Getafe, que resulta que a casa amb el Barça es tanquen els onze tios darrere i després en canvi van al bernabeu i el defensiu entrenador del Getafe resulta que planteja un partit amb intercanvi de cops i passen de posar l’autobús. Un madrid que ha demostrat que quan li juguen així té encara més problemes que el Barça, com ha demostrat amb el Llevant i el Racing. La diferència és que al Barça a tots els camps que va li posen l’autobus i al Madrid no.

També és destacable l’actuació arbitral. Curiosament amb els mateixos rivals, les decisions arbitrals han estat diametralment oposades. Contra el Valencia al Barça li van tangar descaradament i dissabte també, en canvi amb els mateixos rivals al madrid li van regalar un penal a l’últim minut que no li van xiular i era l’empat a Mestalla i amb el Getafe resulta que li van xiular com a penal una falta fora de l’àrea perquè no podia marcar de cap manera. És la diferència entre uns i altres.

Curiosament l’última derrota del Barça fora de casa va ser amb el mateix àrbitre que va xiular dissabte. Un àrbitre que es clarament madridista i que ho demostra sempre que pot. La seva cara de felicitat a mesura que anava passant el partit i fotia al Barça de mala manera era molt evident. Al descans ja va fer una cara de satisfacció espectacular i el pitjor de tot és que encara se’n riu a la cara dels jugadors del Barça. Amb aquest àrbitre Xavi sempre acaba fora de les seves caselles perquè és de lo pitjor que pot xiular al Barça. Els jugadors saben els “colors” dels àrbitres i Xavi que ja fa temps que va pel món del futbol sap perfectament la preferència de Teixeira. Va estar tot el partit xiulant d’una forma lamentable perdonant targetes i a la mínima amonestant als culers.

A la primera falta que fa Maxwell, que era de targeta no s’ho va pensar. Després en canvi la mateixa obstrucció dos cops seguits sobre Messi no va xiular ni falta. Després resulta que Mané agafa a Messi clarament per la samarreta amb les dos mans quan sortia a una contra, se li penja i tot i el deixa frenat, doncs el gran Teixeira dona un avantatge absurd i la passada següent a aquesta falta va fora i dona banda i no amonesta a Mané. Quan tu fas una acció així, li estàs dient clarament al rival que pot fer el que vulgui. I així ho van fer, empentes, recadets un cop el jugador ja havia fet la passada, obstruccions a Xavi quan provava alguna paret que no en va xiular ni una i això sense comptar que tocar-la amb la mà dintre de l’àrea era gratis. Fora de l’àrea les mateixes mans les va xiular fins a tres cops i amonestades però en canvi dintre de l’àrea passaven a ser involuntàries. Després resulta que Alexis controla amb el pit dintre de l’àrea i va Cata Diaz i amb el cos empeny clarament a Alexis quan estava a l’aire i el tomba. Per a Teixeira no va ser res. Desprès amb Busquets, està clar que exagera la caiguda, però l’acció es clara i un jugador del Getafe el trava per darrera, però clar per a Teixeira era simulació i groga per a Busquets. I això sense comptar al seu assistent “meravellós”, que va xiular dos fores de joc on tant Maxwell com Alves entraven tots sols de segona línia. Com pots xiular fora de joc d’un lateral que entra des de segona línia?? I la jugada més brillant de totes, que anul·la un gol legal on la pilota ve d’un contrari i xiula fora de joc.

Total que el clan dels Teixeira li està generant una més que acceptable diferència al Madrid. Ja els veig a tots dos al sopar de Nadal amb les bufandes blanques i la cistella enviada pel club blanc celebrant la marxa del seu equip. Veurem si demà el germà gran continua amb la feina o si amb sis punts ja els sembla suficient...

Sort que estava esgotat.

Els darrers dies des de que Messi va arribar de la seva selecció la culerada ha tingut que sofrir la campanya absurda de que l’argentí havia de descansar, que estava esgotat, els mitjans un i altre cop preguntant a l’entrenador pel mateix tema i la caverna intentant buscar una polèmica que no existeix per cap lloc. Fins que Pep es va cansar i va posar al seu lloc als pesats de la caverna. És curiós com amb Messi, que sempre que ha tornat de jugar amb la selecció ha jugat amb el Barça, que ara de cop i volta li hagués entrat la mania al personal que havia de descansar. Perquè així segueixen des de la caverna llençant merda sobre el Barça dient que Pep no té els ous de posar-lo, que si Messi és el que mana al Barça, etc. Perquè així poden vendre la segona moto que tenen guardada. Que Villa està molt disgustat, que Messi no es porta bé amb ell i no li passa, que l’any que ve marxarà, etc. És l’absurd debat de la caverna d’aquest cap de setmana i de la setmana anterior per a no haver de parlar de l’excel·lent joc del Barça una vegada més. Un Barça que va rotant als jugadors i que segueix a un nivell altíssim de joc malgrat que des de fora s’intenti vendre que tot són problemes i mala maror. Resulta que després del partit del Barça, l’únic que els ha interessat parlar, és de la suplència de Villa, però encarant-la per suposat, a que Pep ha perdut la confiança en ell, que se l’està menyspreant, que si ha estat x partits de suplent, etc. Però clar “casualment” s’obliden de dir que Villa ha tingut una fissura a la tíbia i que ha descansat alguns partits per aquesta lesió, obliden dir que Villa té 31 anys i que no recupera igual que Messi que en té 24. Que si Pep ven la moto que Villa va ser suplent perquè estava cansat del viatge i que no s’ho creu ningú. Doncs jo si que m’ho crec. Un Villa que va jugar 180 minuts en 4 dies i viatge inclòs a Costa Rica amb 31 anys em crec que pot estar físicament pitjor que Messi que feia una setmana que estava allà i que té 7 anys menys. Algú pensa que Villa en cas d’estar al 100% jugaria Isaac Cuenca per davant d’ell, podent jugar Alexis per la dreta perfectament i Villa en la seva posició?? Però clar així no poden vendre el mal rotllo i els problemes al Barça. És curiós també, que demanin la suplència de Messi i maregin a Pep amb mil preguntes al respecte i que en canvi aquests mateixos mitjans (perquè són els sicaris de punto pelota, sext, marca, cuatro, t5, etc. els que venen a fer aquestes preguntes a Barcelona) no tinguin els pebrots de fer el mateix amb Mourinho quan la seva estrella es va perdre un entrenament per una sobrecàrrega. El típic doble raser a l’hora d’opinar de les coses. Doncs bé, sort que l’argentí estava esgotat, perquè va fer un partidas, tant ell com els seus companys cansats també de les seleccions, que a la primera part se’n podien anar al descans per almenys 6 gols de diferència.

El mateix doble raser que quan hi ha una jugada polèmica que afavoreix al Barça i una altra que afavoreix al Madrid. Resulta que quan s’afavoreix al Barça tot són Villaratos i conspiracions que si el Barça juga amb xarxa, que si quan té dificultats l’ajuden, etc. Però després quan l’afavorit és el madrid llavors comença a sortir la gent de la caverna amb les típiques excuses, que l’àrbitre ha estat malament per als dos, que si no ho pot veure perquè està molt tapat, que si és una errada però són humans, et. Perquè quan es a un resulta que és perquè ho tenen  tot comprat i resulta que quan és l’altre són errors humans i unes vegades et donen i d’altres et treuen?? No cal anar molt lluny. L’any passat el Barça va guanyar amb gol de Piqué a Villareal després d’ajudar-se amb el braç, en una jugada de córner, quan estava d’esquenes a l’àrbitre i no ho podia veure i l’assistent estava tapat també perquè era un córner i hi havia molta gent pel mig. Però clar llavors va ser que el Barça necessitava ajudes, en canvi el penal de l’altre dia si que podia ser que estava tapat. El mateix miserable doble raser de sempre.

La conclusió del que portem de lliga és que, el Madrid als despatxos i el seu entrenador amb la tàctica victimista de l’any passat, han aconseguit que aquest any tot els vagi de cara. Quan tenen problemes per a marcar, si fa falta li xiulen un penal que era fora de l’àrea com contra el Getafe, o li donen un gol en fora de joc tres jugadors como el dia contra el Rayo, o li donen un gol que el seu jugador controla la pilota amb el braç com el dia de l’espanyol i dissabte no li xiulen un penal clar en contra que suposava l’empat a l’últim minut. És curiós que al mateix camp, al Barça no li xiuli un penal a favor i expulsió d’un del València i que en canvi al Madrid li perdonin la vida. Serà tot l’any així això?? Perquè de moment l’avantatge que té el Madrid a la lliga s’ha produït per regals a un equip i coses que li han tret a l’altre. S’igualarà com es diu sempre al final de temporada?? Ho dubto molt. El més preocupant de tot són les designacions arbitrals. Suposo que la majoria que va veure l’àrbitre designat per al València-madrid va deure filpar en colors. Com pot ser que un partit d’aquestes característiques posin a un àrbitre passerell que ha pujat fa molt poc quan des de començament de setmana que s’està escalfant un partit ja de per si calent tots els anys?? Sorprenent.

Així com sorprenent veure al senyor Undiano cada cop que xiula al Barça veient com permet el joc dur i en molts cops inclús violent dels rivals. Sobretot quan el partit ja està sentenciat. Com pot ser que una trepitjada de tacs a la part superior del bessó no xiuli ni falta, o una entrada amb els dos peus per davant sobre Alves, un entrepà de tres jugadors a Iniesta i un llarg etcètera de patades per darrere, de trepitjades al taló (a Messi que es va quedar a terra i a Xavi que li va treure la bota) i jugades antiesportives que “casualment” si que treu targeta quan l’equip porta una samarreta blanca. Suposo que li deu saber greu veure guanyar al Barça a un merengue reconegut. Més que res per la vergonyosa comparativa que han tret per part del club blanc d‘una entrada que li fan a Pepe amb Portugal i la que li fa Pepe a Alves, en dos partits diferents xiulats pel mateix àrbitre, per a donar a entendre una vegada més, que el Madrid va perdre per l’àrbitre. Com es pot fer tant el ridícul?? Podríem agafar unes quantes jugades d’Undiano el partit contra el Saragossa i segur que hi ha cent partits que xiula diferent la mateixa acció. Només cal posar la final de copa del rei i veure el criteri que va tenir amb un i altre equip per adonar-se’n. Però així poden seguir amb la seva obsessió de que una mentida repetida mil vegades al final la gent se la creu. És la tàctica que ha fet servir Rajoy dient mil vegades que crearia treball per a tots i així ha guanyat per majoria, perquè per desgràcia vivim en un país que falta molta cultura la veritat. La realitat d’aquest partit, o més ben dit la conseqüència de la permissivitat d’Undiano, és que Xavi en rebre la xafada al bessó als quinze minuts, va estar tota la primera part queixant-se i va ser substituït als pocs minuts i el senyor Iniesta, no podrà estar a Milà perquè el van cosir a patades. Així són els arbitratges al Barça, que no influeixen gairebé mai al resultat final però que sempre hi ha algun jugador que acaba tocat per les patades que permeten sobre ell.

Seguint amb el tema de les comparatives, després de l’incident amb Kanoute de Cesc, gairebé fan fora del país al català perquè va insultar al jugador de Mali. Però clar, resulta que Mou li diu 5 vegades pallasso a un jugador i la cosa es queda en no res. Es mata a Messi per fer un gest a la supercopa davant la banqueta blanca i resulta que Mou i els seus jugadors en cada gol provoquen a la grada el “senyor” Mou corre per tota la banda vacil·lant als espectadors i puja a cavallet d’un jugador, i encara dos dies després resulta que diu que el València ha d’estar content!!! És flipant la veritat. És el que ha aconseguit després de fer-se la víctima tot l’any, que té permissivitat total per a fer el que vulgui. Voldria veure quants entrenadors de primera els deixen sortir de l’àrea tècnica i posar-se a insultar i a provocar a jugadors de l’altre equip, davant mateix del linier, a un pam de la seva orella. O posar-se a provocar a la grada. A quants entrenadors de primera han expulsat per autèntiques xorrades i en quant treuen un peu de l’àrea tècnica de seguida ve el quart àrbitre a cridar l’atenció. Aquest senyor fa el que vol, on vol i quan vol i se’n va de rosetes cada vegada que ho fa. I els mitjans de la caverna encara tenen la caradura de fer campanya que els àrbitres i els estaments van a favor del Barça. És flipant.

Això sense comptar les provocacions dels jugadors al camp clar, o les tretes d’equip petit perdent temps amb la permissivitat de Teixeira per suposat, del seu porter, o els jugadors que (amb una targeta al sarró) anaven caminant a sacar les faltes i després de perdre un minut s’apartaven per a que fos un altre. O les tanganes que es van formar en quant el València els va començar a apretar, o la imatge de Mou dient a la banqueta que sortissin en bloc per a protestar les jugades i pressionar a l’àrbitre. Això és la tàctica Mou senyores i senyors, la tàctica que feia servir a l’Inter. Jo personalment em fa mal als ulls veure a un jugador que era un senyor al camp, com Xabi Alonso, veure com porta agafat de la samarreta a Soldado dintre de l’àrea i pegant-li patades i que en quant el jugador es gira encès de ràbia soltar-lo de cop i aixecar els braços fent-se la víctima. Xabi Alonso, qui t’ha vist i qui et veu ara...

Messi, no vagis noi.

Els argentins tenen sort que Messi és un jugador que sent molt el seu país d’origen i que té la intenció de anar-se’n a viure al seu país en quant acabi de jugar a futbol, al seu Rosario natal. Perquè de no ser així suposo que ja els hauria enviat a prendre pel cul a tots els argentins i el seu poc respecte pel millor jugador de la història. Però clar, si tens la intenció de viure allí i tal com la gent viu el futbol en aquell país és una cosa impossible, ja que si ara ja pateix un “infern” cada cop que va allà, tant de vacances com per a jugar, només faltaria que hagués rebutjat a la seva selecció.

És flipant com tothom de la selecció se li penja a les barbes per ser el millor jugador de la història i realitza la llei del mínim esforç, perquè totes les crítiques i els problemes se’ls emporta ell. Per a començar el “senyor” Grondona, que està perpetuat al càrrec i faci el que faci la selecció no té la més mínima vergonya d’assumir responsabilitats, es dedica a canviar l’entrenador i els seus ajudants i es queda tant tranquil, sabedor que se’n va de rosetes mentre tot va a sobre del mateix. L’entrenador cada vegada que en posen un de nou doncs fa igual, diu que jugaran com el Barça (com si fos tant fàcil) i així Messi rendirà al seu màxim nivell i serà decisiu amb Argentina. Però després la trista realitat és que posa als seus amiguets de torn i les seves imposicions i si l’equip perd les culpes seran de Messi. Per acabar els mateixos companys, que saben que si fan un bon partit i marquen gols (molts assistits per Messi) seran els herois del partit perquè a Messi el tenen al punt de mira i si juguen malament, per molt malament que ho facin, al final l’anàlisi per part de la premsa i “especialistes” serà la mateixa, basant-se en el resultat buscaran les quatre errades de Messi durant el partit i a partir d’aquesta faran la típica crònica interessada preguntant-se pel fracàs del jugador quant al Barça destaca tant. Així, juguen al tran tran pensant en els seus clubs i si la cosa va bé perfecte i sinó pringarà el de sempre. Contra Bolivia per suposat que no va ser una excepció.

A més, per si no n’hi ha prou amb els d’Argentina, se li suma la caverna que es fa ressò d’aquestes crítiques al jugador per a intentar desestabilitzar i fotre mala maror. Però clar surten les crítiques, no parlen de les declaracions de gent com Aimar que diu que està a la alçada de Maradona, no posen les declaracions d’Ayala, Riquelme, Palermo, Verón, etc. que culpen al col·lectiu de que les coses no vagin bé i posen pels núvols a Messi, han de posar les declaracions de gent que ha passat a la història per ser uns marranos i per ser marrulleros en un camp de futbol, velles glòries que tenen notorietat gràcies a fotre merda sobre Messi perquè sinó estarien morint-se de gana.

Ahir, el programa cavernari per excel·lència, li va pegar una canya a Messi que va ser lamentable. Una canya que fan el ridícul cada cop que parlen perquè se’ls veu el llautó descaradament i fan uns comentaris plens d’incoherències que no tenen cap sentit. Primer que res Messi és un zero a l’esquerra i no és el millor perquè amb la selecció no fa res, en canvi el seu estimat Crc resulta que és que no té una selecció que l’acompanyi o un entrenador que faci l’equip com deu mana. Però en canvi Messi és per culpa d’ell clar. Doble raser com sempre a l’hora d’opinar. Després es van centrar en una jugada de Messi contra Bolivia que va a xutar i al moment de l’impacte, li toca al turmell de l’altra cama i fa un misto i no enganxa bé la pilota. Doncs bé, van buscar imatges d’Argentina de com se’n fotien de Messi per aquesta rematada. Però coses de la vida, Crc hi ha una jugada molt semblantr al partit contra Bòsnia, que li bota abans de rematar i la fot al corner. Però clar en el cas de Crc és que li va botar malament, en canvi, Messi és perquè està ansiós, perquè no té el cap a lloc, que s’amaga al camp, etc. Flipant de veritat. Però el més flipant de tot és que la gran part dels que opinaven del partit de Messi d’Argentina ho feien sense haver vist el partit!!

Però el més patètic de tot és quan per a fer propaganda d’Iniesta i Xavi per a la pilota d’or (per a apropiar-se-la amb la roja, que si ho és Messi el que triomfa és el Barça), diuen que Messi a Argentina no és res perquè no té als dos petits al costat. En canvi fan un debat de si li afectarà al Barça el tema Messi amb la selecció i s’omplen la boca de que el Barça té Messidependència i que si un sol partit el Barça no el té ja es pot acomiadar de guanyar. Un equip amb nou campions del món?? Així com quedem, Messi depèn dels campions del món o els campions depenen de Messi. És una incoherència constant la caverna. Bé, més que incoherència se’ls veu que quan es posen la roja és una cosa i quan es posen la blaugrana és una altra...

És el periodisme esportiu d’avui en dia. El que passa al camp no importa, importa el marcador final i el que pots utilitzar per a desestabilitzar a l’equip rival. Els diaris i mitjans prenen part d’un equip o un altre i és una guerra de periodistes d’una banda i l’altra. La informació, aquest dret a la informació que les ràdios s’escandalitzen tant i fan apologia i defensa de l’espectador per a no haver de pagar un cànon, amb campanyes lamentables contra els que els demanen el cànon, resulta que a l’hora d’afavorir a l’equip que mana al respectiu mitjà, aquest dret ja resulta que no és vàlid. Ja no tenim dret a ser informats en aquest cas. És molt patètic la veritat.

Però bé, entrant en detalls del “pobre” Messi amb Argentina. Resulta que el “gran” Grondona, posa a un entrenador al càrrec d’Argentina, que després de guanyar títols amb un club argentí no tenia ni feina (imagina com deu ser aquest entrenador). Un entrenador, que com tots els seus predecessors posen al camp als seus diversos amiguets, que per qualitat no haurien d’estar. Total, si tenen a Messi, que baixi al centre del camp i que se’n vagi de 7 tios i que doni el gol o el marqui ell. Aquesta és la tàctica de la majoria de seleccionadors argentins des de que està Messi. Un Sabella que posa a Di María (contra Veneçuela) al doble pivot!! Com pot funcionar un equip que no té cap tipus de continuïtat i que cada partit juguen molts jugadors diferents. Com volen que un equip jugui bé amb gent com Gago, Cambiasso, etc. Un seleccionador que posa de titular a un tal Ricardo Gabriel Alvarez que juga al seu país en detriment d’un Lavezzi que se’n surt al Nàpols. Una defensa de mal gust amb un acabat com Demichelis i Burdisso i deixa fora a gent com Otamendi o Nico Pareja, que convoca a un tal Sosa que no el coneix ni deu perquè jugava amb ell a Gimnasia i Esgrima. És flipant. No se com volen que Messi jugui a gust amb una selecció on juga gent que encara està a Argentina o que ha tornat perquè a Europa no el vol ningú, com per exemple Clemente Rodríguez, que va jugar a l’Espanyol i a l’any següent se’l van treure de sobre i que va ser titular contra Bolivia. Però clar la culpa és de Messi que el senyor Sabella faci l’alineació següent contra Bolivia: Romero,Zabaleta, Burdisso,Demichelis,Clemente, Mascherano, Gago, Pastore,Messi, Higuaín, Ricardo Gabriel. Si amb aquest equip patètic amb una parella de centrals ridícula, un lateral esquerrà lamentable i un organitzador com Gago, amb un davanter que no el coneix ni Deu, com volen que Messi pugui brillar. Després a sobre, si el partit ja és prou espès amb els bolivians amb l’autobús, només falta que el gran Demichelis els regali un gol. Però clar, la culpa és de Messi que s’ha criat al Barça i que no sent la selecció i que no se’n va de 7 tios i marca. Es veu que Messi li pren dels peus a Demichelis i li dona al davanter bolivià.

Em fa molta gràcia també quan diuen que Messi baixa a buscar la pilota al mig camp i que no ho ha de fer. Senyors “especialistes”, al Barça també ho fa, l’única diferència és que amb el Barça, trenca al primer i ja té grans jugadors per a associar-se i arribar a porta, en canvi a Argentina, els tenen i ni els convoquen i en trenca a un i li apareix un altre i un altre. És la gran diferència. Però el fàcil és criticar al crack. Jo si fos Messi li diria a Grondona que fins que no posi a un entrenador decent jo no vaig més a la selecció.

Per acabar parlar del tema seleccions que és patètic. El senyor Rossell se’n va de “bolos” i a acompanyar a Brasil i permet que se’n fotin del Barça. Ara avui ha dit que la FIFA i UEFA guanyen diners amb els jugadors que paguen els clubs. Que bonic queda de cara a la galeria!! Pot ser si a les reunions fessin algo més que tocar-se els ous i anar de viatge i de dinarets farien algo, en lloc de paraules demagògiques.

Per a començar el senyor Adriano s’ha lesionat per a una setmana com a mínim (el senyor Rossell estava amb Brasil) i ja es va fer mal fa dos dies. Resulta que encara ha tornat avui, no podia tornar amb Rossell o fa dos dies quan es va fer mal?? Ara li toca a Alexis, que resulta que té molèsties i en canvi els metges d’allà diuen que no té res. A que esperen a fer-lo tornar si el jugador diu que té molèsties, a que es trenqui?? Una Xile, uns metges i entrenador que es juguen gairebé el coll, algú pensa que tindran en compte que es lesioni i que no pugui jugar amb el Barça??

Un Abidal que van fer gestions per a que s’incorporés un dia després amb França per a un amistós per a poder estar a l’anada contra l’Hospitalet. Doncs resulta que el seleccionador francès va imposar com a condició que Abidal no fos titular!! Estem bojos o que?? Ara resulta que un seleccionador ha de condicionar l’alineació del club que li paga per a que el jugador disputi un amistós amb França?? Quan vaig llegir aquesta notícia em va caure la cara de vergonya la veritat, de veure com les seleccions se’n foten del Barça. Però per al senyor Rossell tot són flors i violes.

Mentrestant, el club que plora pel poder del Barça, resulta que Marcelo i Kaka ni viatgen per a ser revisats pels metges i s’ha recuperat “miraculosament” de les seves lesions i és possible que juguin contra el València, i per a que Marcelo pugui jugar a València el Barça ha tingut que perdre a Adriano per substituir-lo...És vergonyós..

Tranquil•litat total.

Per molt que des de la caverna es vulgui treure pit (amb la selecció fan el mateix, inclús encara més patètic) amb tonteries de superlíders, que si deu victòries consecutives, que si guanyen amb golejades, etc. i vulguin fer creure al personal que està malament la trista realitat per als merengues és que el Barça està igual que els darrers anys, inclús una mica millor perquè tenen més variants tàctiques que en temporades anteriors. Però el més important de tot és que el Barça ja ha jugat amb tots els que es consideren grans o al segon escalafó mentre que el Madrid no ha jugat contra cap. Per tant el calendari a la mesura i al desig del ploramiques de Setúbal li ha servit per a agafar un avantatge de tres punts, que al final no deixa de ser una derrota de distància i amb tota la lliga per jugar. Però tots els anys els passa igual, pugen fins a dalt de tot i s’atreveixen a posar-se per sobre del Barça fins que arriba la crua realitat i tornen cap avall. Només cal recordar l’any passat per a veure com van les coses. El Barça ha jugat contra tots els rivals més complicats que li podien tocar, alguns d’ells a camp contrari i segueixen amb totes les aspiracions de guanyar la lliga intactes. L’any passat també tenien tantes ganes de jugar amb el Barça, que volien jugar de tu a tu i al final se’n van emportar cinc. Per tant que gaudeixin d’aquest liderat, que ja veurem el que els dura.

Però anem al partit del Barça d’ahir. Es va veure un partidas però la realitat és que es van fallar moltes ocasions clares per a marcar. No va haver un problema d’alineació ni res per l’estil, el plantejament va ser l’adequat, però els va faltar matar el partit o si més no encarrilar-lo a la primera part. Anit més que mai era el dia d’anar a tope la primera part perquè amb l’aigua que queia i tal com estava al camp ja s’ho podien esperar que la segona part gairebé no es podria jugar. Va ser l’únic error en la meva opinió perquè després passa el que va passar, que amb mitja ocasió, amb la perillositat de la gespa, pot acabar en gol. El partit d’ahir de 100 partits en guanya 99 el Barça en el cas de que la gespa estigui bé, però es que ahir amb el temps que feia em sembla que no es va aprofitar tot el que es podia aprofitar la primera part. Es van fallar gols cantats i després es va pagar. El primer gol és una desgràcia doble, primer perquè patina Masche i després perquè li rebota a la cama a Piqué (un Piqué que va jugar un partidas, el primer de l’any). El segon gol encara és més desgracia perquè són dos rebots, però per a mi és un greu error de Mascherano perquè on estava la pilota es podia deixar sortir perfectament abans que arriscar amb la passada com ho va fer. Si hi ha un equip que no li pots concedir pilotes parades és l’Atlethic, però bé tampoc és per a tallar-se les venes. També crec que no es poden fallar gols cantats com els que es van fallar ahir, algunes són errades impròpies d’un jugador de primera però tal com estava el camp si hi ha un dia que es pot perdonar qualsevol errada és aquest.

Del partit també hi ha una altra cosa a destacar i és el patètic arbitratge de Paradas Romero, que quan xiula al bernabeu és de xiulet i de targeta fàcil, però que en canvi anit semblava que li costava xiular i treure targetes.

Quan un partit comença amb els atenuants que va començar aquest, no es pot permetre arbitratges de passerells com aquest. No entenc que pinta xiulant una Atlethic-Barça un àrbitre pràcticament novell i que ha demostrat que en quant va a un camp “calent” es caga als calçotets. Bé si que se que pinta, és una més de les designacions a la carta que li cauen al Barça “casualment” des de que el ser superior ha decidit restablir relacions amb el senyor Villar, però més tard parlarem de Villar i de les seves ajudes al Barça.

El que no pot fer cap àrbitre, sigui novell o no, és pensar que com que el camp està molt mullat ja es poden pegar patades per darrere i fer qualsevol falta sense que tingui el seu càstig. El que ha de tenir cura és el jugador de no fer-les, no entrar patinant pel terra i escombrar a un jugador per darrera i com que el camp està ràpid perdonar la targeta. Durant la primera part els defenses del Atlethic, van anar “provant” a l’àrbitre i el seu llistó i van veure que el tenia pel terra. Durant el primer temps ja hi va haver un munt de patades per darrera als davanters del Barça que algunes no va xiular ni falta, alguna escombrada amb “aquaplanning” inclosa. Els jugadors vascs tontos no són, per tant la segona part encara va ser més descarat. Amb l’asquerosa permissivitat del àrbitre. Estic fins als pebrots de que un àrbitre doni avantatges absurdes per a no haver de treure tarjeta o que xiulin una falta a la frontal i que després posin la tanca a sis metres i passin de tot. Els jugadors de l’Atlethic es van passar tota la segona part amb faltes dures a tallar el joc com fos en quant un jugador del Barça desequilibrava en l’un contra un. Moltes d’elles agarrant al jugador amb l’asquerosa permissivitat de l’àrbitre. Amb arbitres així és impossible que un partit sigui just i més veient com Ander Herrera i Muniain tenien lipotímies i a la mínima els xiulava falta. S’hagués pogut abraçar amb els jugadors de l’Atlethic perquè va fer tot el possible per a que aquests guanyessin. Ara ja entenc perquè pita bastant sovint al bernabeu aquest noi, perquè deu portar una samarreta blanca a sota como portava Ramos Marcos.

També es va equivocar en contra del Atlethic. En un fora de joc a la primera part que no era i una falta fora de l’àrea d’Adriano. Dic fora de l’àrea sent molt generós, perquè segons les interpretacions de la caverna, és penal perquè el jugador agarra a l’altre dintre de l’àrea. Segons ells fora no arriba a agarrar-lo. Doncs bé, si l’agarrada segons ells és dintre de l’àrea, quan es produeix aquesta, el jugador està en fora de joc. Però clar, ni la realització va tenir els collons de posar la toma parant el moment de passada, ni els de la caverna van tindre els collons de reconèixer que hi havia fora de joc. Així poden vendre la moto del villarato. La realització, un cop més interessada, qeu busca la jugada de seguida i li posa una redoneta i tot per a que la gent ho vegi més clar, però “casualment” no treu el fora de joc, como tampoc posa una redoneta i para la jugada que Alexis fa la passada de la mort i falla Iniesta i a la repetició es veu com Messi cau “misteriosament” amb un defensa al costat. Però clar es veu que no interessava llavors, sinó com havien de vendre l’atracament a l’Atlethic??? Són patètics.

Un villarato que cada cop deixa més en ridícul als que el van inventar. Entre altres coses per l’estrambòtic partit d’anada de copa del rei. Com diu la frase feta “si així és com m’estimes, potser que m’estimis un poc menys”. Després sortiran amb la típica excusa barrejant política i esport, per a justificar que van en contra del Barça al mundialet, perquè no es veuen banderes espanyoles i per això volen que guanyi el rival del Barça. Com volen que hi hagi ni una bandera espanyola si un mundial de clubs, on de moment el Barça és un equip espanyol, per tant representa al país en un campionat del món, la federació no fa més que posar pals a les rodes?? Per a començar, en mundialets anteriors amb ALTRES EQUIPS els han permès viatjar una setmana abans i han aplaçat el que faci falta i les màximes facilitats. En el cas del Barça, han aplaçat el partit de lliga perquè queia el mateix dia la jornada, però la jornada anterior “casualitats del calendari” resulta que el Barça ha d’anar al bernabeu a jugar, un partit que estan fent tot el possible per a posar-lo a les 12 del migdia en diumenge, en lloc de dissabte, no sigui cosa que puguin marxar en dissabte i arribar un dia abans...després per acabar-ho d’adobar resulta que aplacen el partit de copa i el posen en data fifa on juguen les seleccions. Una competició en la que hi ha d’haver 7 jugadors del primer equip a l’onze titular i posen el partit en una data on tots els sudamericans han de marxar i a sobre convoquen jugadors del primer equip amb la sub-21 com és thiago, el dia en que Cesc ha de declarar en un jutjat a Bilbao (s’està intentant que sigui amb una gravació). Li convoquen a 5 més del filial per a la sub-21 (per si Pep en volia fer jugar algun) i a més convoquen a 8 jugadors a la absoluta, que són gairebé els únics que tindrà per a jugar el partit de copa, el dia després d’aquest partit per a que viatgin a Anglaterra per a jugar contra ells (com que són molt tendres els anglesos....) i després viatge a Costa Rica. Però clar el marqués al·lega que ha de convocar als millors i estan tots d’alta. Quina cara més dura. Perquè no diu que són dos merdes d’amistosos però que si els perd llavors li pega canya la caverna i per a que li peguin canya prefereix fotre al Barça?? Com pot dir que entén la situació del barça si després se la passa pel forro?? Però es que si no hi havia prou amb tot això, resulta que Villar i la federació ens estima tant, que posen el partit (quan no se’n juga cap més) a les deu de la nit. I després volen veure banderes espanyoles a l’afició del Barça!!! La seva caradura no té límits...És una vergonya.

El perquè de tot plegat.

El Barça la jornada passada va jugar un partit horrible al camp del Granada. Tots els anys es passa un petita ratxa on els jugadors tenen la davallada física i l’important és no perdre aquests partits com es va fer l’altre dia, malgrat que no es va sofrir en cap moment durant el partit, no es va acabar de tancar i sempre et queda el dubte de que una jugada desgraciada no llenci per terra tot el treball del partit. Al final es va guanyar amb més pena que glòria, però demanar explicacions per un partit a un equip que ha jugat ratllant la perfecció durant aquests anys em sembla ridícul. Igual que dir que estan en crisis o començar a dubtar de l’equip. Per sort la ratxa aquesta va durar ben poquet, però per desgràcia d’aquí poc torna a haver-hi una nova parada per seleccions, per a que aquestes s’omplin les butxaques a costelles de jugadors que reben els seus sous dels clubs. Així, molts jugadors hauran de fer milers de quilòmetres per a jugar amistosos i tindran novament el risc de lesions o que no arribin amb el millor estat. El cas més sagnant és el d’Alexis, que encara no té l’alta i que ja ha estat convocat per a jugar contra Uruguai i Paraguai, dos equips molt rocosos i molt durs que tenen un estil de joc on la patada és el que predomina, de fet és tot el futbol sudamericà que prima més el joc barroer. Una Xile, que el seu entrenador està qüestionat pels darrers partits i que es juga molt en aquests dos partits, algú pensa que, ofegat com està, tindrà el més mínim mirament a l’hora de dosificar el jugador?? Però clar el senyor Rossell en lloc de preocupar-se tant de Laporta hauria d’apretar a la federació xilena, però els mitjans callen perquè tots sabem com funciona. Després si el jugador es lesiona tot seran articles plorant per les seleccions en lloc de demanar responsabilitats a qui els pertoca. També està el cas de Piqué, que una vegada més torna d’una lesió i ha de marxar a jugar a Anglaterra i a Costa Rica. Ja veurem si una vegada més, el marqués l’exprimeix els 180 minuts com va fer l’altra vegada, perquè és vergonyós. Els jugadors també tenen una part de culpa, perquè si estan tocats el que han de fer és dir-ho al seleccionador i no callar i jugar com fan, però clar com que volen mantenir el seu status de titulars cara a la pròxima eurocopa per aprofitar el cicle guanyador d’aquest equip no diuen res.

Però bé deixem el tema de seleccions perquè de moment no hi ha cap solució i només fa que posar al personal de mala hòstia. El títol de la entrada d’avui ve pel partit contra el Mallorca.

Moltes vegades quan veiem les alineacions que fa Pep ens posem les mans al cap perquè són molts cops arriscades, d’altres voldríem que juguessin uns altres. Jo més d’un cop he escrit que no entenc perquè no juga un o un altre, i ho reconec que és molt fàcil parlar. Perquè tots els que parlem no sabem realment com està l’equip per dintre. Dissabte va ser un exemple més.

Estic segur que qualsevol que va veure el partit del Barça, quan va veure la alineació que treia contra el Mallorca, es va posar les mans al cap o va pensar que Pep s’havia tornat boig. Jo personalment, he de reconèixer que no m’esperava que el Barça jugués tan bon partit amb l’alineació que sortia i pensava que es patiria una mica. Però per sort es va marcar molt aviat i el partit es va encarrilar ràpid. Però el títol de la entrada ve per això. Tots vam pensar que l’alineació era una “Guardiolada” més, però resulta que tot té un sentit. Primer que res per un tema tàctic. El Barça sofreix molt quan els equips se li tanquen al darrera amb 10 tios i li deixen les bandes tapant els passadissos interiors i la zona central, on el Barça és més fort. Pateix perquè tots són baixets i per molt que arribi algú a banda i centri mai hi ha ningú per a rematar, o si hi ha algú, no pot arribar a les pilotes per un tema d’alçada i per un tema d’instint rematador. Així Pep va treure dos extrems molt definits i va posar a Messi i Villa pel mig per a rematar, a més de fer jugar a Keyta que va molt bé de cap o Busquets i que entressin de segona línia i posar a Alves en terra de ningú amb una defensa de tres que per moments semblaven dos, per a que Alves pogués fer les assistències ja que no hi havia cap jugador “d’última passada” excepte Thiago (que un vegada més va jugar d’escàndol). Així si que es podien penjar pilotes i es va encarrilar el partit molt ràpidament. Amb un 2-0 llavors ja es pot tornar al sistema tradicional. És l’avantatge que té el Barça respecte als altres rivals, que pot canviar d’un sistema a un altre, perquè té jugadors que poden jugar amb tots els sistemes. A més, es treballen als entrenaments i no queda la cosa improvisada com fan molts equips quan van perdent, que llavors hi ha errades garrafals perquè no s’ha entrenat el canvi tàctic.

Però el principal motiu d’aquesta alineació és que hi ha molts jugadors que estan tocats físicament i que no se sap de cara al públic i que la gent se’n va adonar a la roda de premsa posterior al partit. Per això molts cops ens quedem flipant amb les alineacions i no en sabem res del que realment passa. Si no ho arriba a dir Pep no haguéssim sabut que Xavi no estava per a jugar, que Iniesta no està encara com per a jugar regularment, que Cesc encara té molèsties i un llarg etc. Però clar, tu veus jugar a Iniesta contra el Sevilla i el Victoria Pilsen i sembla que estigui perfectament recuperat, en canvi no és així. Se saben molt poques coses del que passa realment a dintre del vestidor i això fa anar de bòlid a l’afició quan l’entrenador pren algunes decisions arriscades.

Respecte al partit en si, una vegada més Messi demostra qui és el millor. Per molt que han volgut intentar fer quedar malament a Messi, d’una forma totalment oportunista de cara a la pilota d’or i de posar a Crc per sobre, la trista realitat (per a aquestes persones) és que Messi és el mateix i que es dedica exclusivament a jugar a futbol i a callar boques. El dia del Sevilla va ser el millor del partit per part del Barça i per fallar un penal ja semblava que va estar horrible, el dia de Granada igual, el que va fer l’argentí és del poc que es va poder salvar en atac, però clar la diferència està en un pam, que és el que li va faltar per a que la vaselina pogués entrar i no treure-la el defensa. Però clar, els típics anàlisis resultadistes que al no marcar un gol ja sembla que el partit de Messi hagi estat horrible. M’agradaria que aquests mateixos personatges fessin els anàlisis iguals per a la seva estrella, que dels últims sis partits, en cinc d’ells no ha marcat. Però en aquest cas s’ha d’enaltir la seva generositat per a tapar les seves misèries golejadores. I que s’ha de fer per tapar-ho?? Doncs el que fan sempre, parlar d’una altra cosa, intentar tirar per terra a Messi per a que quedin a la mateixa alçada. Ahir sense anar més lluny, al programa cavernari per excel·lència, van dir que parlarien dels gestos de Crc contra la Reial Societat, però la realitat és que van estar més d’una hora un altre cop intentant llençar merda sobre Messi, tornant als dos partits anteriors i parlant de la celebració que no es creien que li dedicava a un amic. És curiós com quan els interessa busquen declaracions i coses per l’estil, encara que s’hagin dit a Barça tv o a un canal encara més local, però que “casualment” no vegin l’explicació del perquè de la celebració que fa de cara a la càmera. Perquè si li fan un cop sortit del vestidor i tal es pot dir que és una excusa que li han dit que posi algun company o del staff tècnic, però que passa, que al camp mateix va anar a dir-li algú a Messi que havia de dir?? Si ho va dir només acabat el partit a l’entrevista típica que fan a peu de camp!! És curiós com no es creuen res del Barça i que es creuen tot el que surt per part del Madrid. Si haguessin tret les declaracions per a c+ lliga llavors no podien fer més d’una hora de debat i haguessin hagut de parlar del mal joc merengue i de la patètica actitud, un cop més, del seu estimat Crc. Així van parlar a la matinada, quan no ho mira ja ni deu i encara van tenir la poca vergonya d’intentar justificar-ho, un cop més també. Però bé, per a ells farà, més grossa serà la caiguda.

Els cules estem d’enhorabona perquè el Barça segueix sent el millor club del món i perquè tenim la sort de poder fer jugar nois de la casa que pugen del filial i que donen un gran rendiment. Al Barça des de la caverna li exigeixen l’excel·lència en cada partit jugant amb més de mig equip de la casa i al seu Madrid, amb unes despesses en fitxatges indecents als temps que corren i el pressupost més gran, exigència 0. El partit de Isaac Cuenca a Granada va ser molt bo, però és que el del Mallorca va ser espectacular. El noi va estar molt atrevit i sobretot amb molta precisió cada cop que centrava. El que necessita encara bastant és Deulofeu. Té molt bones condicions, però aquest noi té un problema d’egoisme molt important i per molt que l’intenten polir segueix igual. Té un problema seriós a l’hora de saber quan ha de fer la jugada individual i quan passar la pilota. Si li fan entrar al cap i li corregeixen aquest aspecte té un futur molt bo, però si segueix amb aquest divisme i amb aquesta obsessió per fer tota la jugada ell, tindrà molts problemes i probablement no durarà molt al primer equip. Esperem que amb el temps reflexioni i comenci a jugar per l’equip i no per a ell. D’ell depèn ser un gran jugador per al Barça o un Cristiano més de la vida amb problemes amb els companys.

Per acabar, igual que vaig criticar a Eusebio per la mala gestió de l’equip, no em costa res reconèixer que l’equip està molt millor aquests darrers partits i que va a l’alça, encara que aquesta setmana van guanyar gràcies probablement a l’àrbitre que va menjar-se un parell de jugades decisives a favor del Nàstic. També dir que en clau de futbol sala, el primer partit que va jugar Lozano amb el Barça també vaig dir que havia d’espavilar, doncs bé ara ja ha espavilat i està a un nivell espectacular, per desgràcia no podem dir el mateix de l’altre fitxatge de la temporada de moment.