Bueno aquest blog parlarà d'aspectes relacionats amb els esports. Parlarà de diferents aspectes i diferents esports. La intenció és que sigui un blog interactiu i que la gent que hi entri pugui opinar al respecte, així com aportar diferents idees per a noves entrades del blog. Espero que no sigue un blog totalment personal i que hi hagi debat entre els que hi puguin entrar sempre amb el respecte corresponent i sense insultar a ningú.



lunes, abril 18

Culpables?

 
El Barça ha patit un sotrac físic en el pitjor moment possible de la temporada, de moment li ha costat la eliminació de la xampions, jo penso que serà l’únic però hi ha molta gent que ja s’està tement el pitjor de cara al final. Puc entendre que hi hagi gent preocupada, que hi hagi gent descontenta i decebuda, però no és acceptable cap on estan apuntant els trets. Ara resulta que els que fa un mes eren els millors del món, que si havien de guanyar el triplet amb la gorra, que si eren imbatibles, fins i tot el comparaven amb el Barça de Pep, quan realment no tenen res a veure en quan a joc, es veu que ara ja no valen res, que si s’estan reservant per a la copa Amèrica, que si guanyen molts milions i estan acomodats, que si no senten els colors i tot un seguit de barbaritats que a mi em fan sentir vergonya de l’afició que té aquest club. Molta gent que diu que és del Barça no es mereixen aquest equip, no mereixen haver gaudit del millor futbol de tots els temps, d’una època daurada en colors (no en blanc i negre com altres), d’haver estat contemporanis del millor jugador de la història. Ara resulta que s’ha de guanyar tots els anys el triplet, si no és un fracàs, com si guanyar el triplet fos una cosa que es produís temporada sí i temporada també, quan s’ha aconseguit dos cops en més de cent anys d’història.
Els mitjans per suposat ja han trobat la seva diana predilecta, al que li tenien tantes ganes perquè no els daura la píndola, perquè no els fa filtracions, perquè els ha fet fora de l’avió, ha blindat als jugadors i clar, ells veuen el negoci amenaçat. Però com les coses anaven bé, s’havien de tragar la bilis i haver de parlar bé del treball de l’entrenador. Ara que els resultats no acompanyen s’ha obert la veda de mala manera i és el principal culpable de tot, ja no val i el que l’any passat va ser una meravella, que dic l’any passat, fins fa un mes, ara ja és tot un fracàs i mala gestió.
Però clar els mitjans no poden atacar a la mà que els dóna de menjar, al president que els tracta tan bé, que els dona el merchandising per als col·leccionables i els fa tota classe de favors, la culpa sobretot de l’entrenador i després d’algun jugador que no els dona entrevistes ni privilegis.
Jo esperava la baixada física al gener, per això parlava sempre de tirar la copa i de jugar amb suplents fins on arribéssim, perquè tard o d’hora havia d’arribar el sotrac, els passa a tots els equips. Però es va passar gener i febrer i l’equip seguia brillant i no s’intuïa res. Però al final ha arribat i vaja si ho ha fet, fins al punt de complicar-se greument la lliga. Encara està a les seves mans, jo hi confio, si s’ha pogut estar més de trenta partits sense perdre, perquè no 5 més? El partit de dimecres és clau, si es guanya a Riazor la lliga estarà molt encaminada, amb un partit davant del Sporting a casa i passant llavors a jugar un partit per setmana, també els rivals ho han de guanyar tot, amb eliminatòries de xampions pel mig. Apart el partit d’ahir per molt que es parla invita al optimisme, sota el meu punt de vista.
Però em sembla tremendament injust que s’ataqui a l’entrenador i als jugadors quan fa un mes se’ls adorava. Jo no penso retreure absolutament res a l’equip, sóc perfectament conscient que no es pot guanyar sempre, que hi ha molts factors que influeixen en una temporada i jo estic agraït del futbol que he vist els darrers anys. No puc acusar a uns jugadors que s’ho han deixat tot durant tota la temporada, lluitant cada partit, ara les forces no els donen per a molt més i sobretot la mala ratxa ha afectat mentalment a alguns, res que no es pugui arreglar amb descans i una victòria. Tot l’any he parlat del mèrit d’aquest equip, que ha jugat quinze partits més que la resta, que és diu aviat, però si parléssim només de lliga serien més de tres mesos de competició, amb 12-13 jugadors, per la merda de planificació que va fer la cúpula quan va saber que estarien sense poder fitxar. No només va portar succedanis al que l’entrenador els demanava, va demanar dos centrals i li van portar a Mathieu i Vermaelen, va demanar un lateral i li van portar a Douglas, sort que almenys van encertar amb els porters i amb Rakitic i Suárez, que no necessitàvem un geni per a saber que es podia fitxar al millor mig de la temporada i a Suárez a cop de talonari. La planificació va ser tan lamentable, que no van tindre els nassos de fitxar per a la temporada vinent i deixar-los cedits als seus clubs per a poder utilitzar-los aquesta temporada, venint el despropòsit de fitxar a Arda per una milionada i Aleix amb sobre cost, per a poder vendre que havien fitxat algú malgrat estar sancionats, costant-li a l’equip un sobreesforç brutal i venent tota la classe mitja que ara els voldríem quan mirem la banqueta en busca de solucions. Però no és ja la horripilant planificació esportiva, és que a sobre, la temporada que necessites preparar millor la pretemporada, veient el sobreesforç que tindran alguns jugadors, resulta que fan una gira per a recaptar per Àsia i per a fer negocis els directius viatjant a costes del club, una pretemporada que els mateixos jugadors van criticar per la seva mala organització.
I va arribar el mercat d’hivern, resulta que el tècnic et demana un parell de jugadors, que tampoc és que hagués demanat a Pogba i Reus, per posar dos noms de cracks, és que et demana que repesquis a Dennis Suárez, que resulta que has de pagar uns diners per un jugador, que és teu, però que per les polítiques lamentables de mercadeig i de maquillatge comptable has de pagar uns quants milions per a repescar-lo i després et demana a Nolito. Doncs no, la brillant cúpula del Barça decideix que no s’ha de fitxar i que amb el que hi ha és suficient per a competir, perquè els diners els tenen guardats per a tornar a renovar a Neymar quan li queden tres anys de contracte i si els fitxaven els perillava la poltrona. I ja no parlem de com va a somriure a totes les llotges i que permet que se’ns pixin a la cara sempre que es vol, com vàrem veure a l’eliminatòria de xampions, que encara hem d’aguantar que el president de l’Atlètic, després d’estar tota la setmana jugadors, premsa i president, a la UEFA i a l’àrbitre, encara digui que agraeix a la directiva blaugrana el seu comportament. Home, com no ho ha d’agrair, si en lloc de sortir a defensar al club han estat amagats i no han dit ni mut? Si tot l’any ens estan fent el que volen, horaris intempestius, arbitratges penosos, calendari lamentable, etc. Això amb Laporta no passava.
Quin és el resultat de tot això? Jugadors sense recanvi destrossats físicament perquè ho han jugat tot i nul·la resposta des de la banqueta. Només cal veure el partit d’ahir, necessitaves remuntar i a la banqueta hi havia quatre laterals i jugava de lateral un jugador que no ho és. I encara tenen els sants pebrots de dir que Lucho ho ha fet malament, que tot és culpa seva i que no s’entén que ahir no es fessin canvis. No cal acusar als culpables reals de tot això no, no sigui cosa que no ens passin entrades o filtracions i merchandising.
Perquè hi ha motius per a l’optimisme? Perquè ahir el Barça va jugar un molt bon partit de futbol, va dominar totalment, va generar moltíssimes ocasions i va tenir una mala sort descomunal. Aquest partit el guanya 99 cops de 100, però quan estàs en dinàmica negativa passen aquestes coses, tens ocasions per anar 4-0 als vint minuts de partit i el rival que no havia passat pràcticament de mig camp fa una jugada per la banda, la centra a la babalà i un rebot va dintre la porteria. Llavors apareixen tots els fantasmes dels darrers partits, però malgrat això el Barça continua intentant-ho i es topa amb el porter un i altre cop i al descompte una bona jugada del rival suposa el 0-2, una llosa mental grandiosa. Però el Barça va sortir a remuntar i només la falta d’encert i la mala sort va fer que no fos així, el Barça ho va fer tot per guanyar, va tancar al rival, va generar ocasions i fins al darrer minut va poder com a mínim empatar. Aquest partit a mi m’invita a l’optimisme, perquè alguns jugadors que semblaven morts ahir se’ls va veure molt millor, tret potser de Busquets, que està destrossat per haver de jugar sempre Masche de central i no tenir recanvi, la resta van aguantar prou bé i se’ls va veure més o menys actius.
El millor del partit sense cap mena de dubte va ser Mascherano, l’argentí pràcticament tot sol va aguantar el resultat quan la majoria estaven bolcats per a empatar, ahir va donar una lliçó d’anticipació, de força, de ganes i de voler més que el rival, va guanyar tots els duels directes, va anar al xoc i va donar una força i va pujar la moral del públic en moltes de les ocasions que va tallar. Porta una molt bona temporada en general, però a més està sent probablement el millor el darrer mes de competició.
Molt millorats respecte els darrers partits Messi i Rakitic, que ahir van ser decisius i van estar molt participatius, segueixo pensant que Messi no hauria de baixar tan a rebre per a organitzar ell, però està bé que vulgui la pilota i que intenti generar a partir de jugades individuals, ahir tot el joc ofensiu va passar per les seves botes, encara que estigui desencertat, ahir almenys va picar pedra tot el partit. En el cas de Rakitic se’l va veure una mica menys pesat i va arribar bé de segona línia, va tenir mala sort en alguna ocasió però almenys les va generar, que és l’important, segueixo notant a faltar el seu xut des de fora que podria obrir moltes defenses, però per a això penso que hauria de jugar al interior que juga Iniesta. Un altre que va estar bé va ser Suárez, que es va moure molt bé i va mostrar molta gana de gol i de solucionar problemes, a l’uruguaià no se li pot recriminar res en quant a esforç i treball, està en una mala ratxa de gol i es nota cada cop que té una ocasió, que per una cosa o una altra no acaba de poder definir bé, o li bota malament, o li fa un estrany la pilota, mil coses.
Partit correcte d’Alba, Iniesta i Sergi Roberto. En el cas d’Alba li falla la definició quan arriba amb molt d’avantatge a zones perilloses, està aprofitant bé els espais, però no serveix de res si després arriba i no fa bé la passada o el xut final. En el cas d’Iniesta se’l veu una mica espès a l’hora de generar, està abusant massa de la conducció i això fa que quan li arriba a Neymar no tingui cap avantatge per a poder buscar l’un contra un, físicament no sembla estar malament, penso que ha de tornar al Iniesta que donava rapidesa a la circulació i fer conduccions quan pugui trencar realment, sinó aquestes conduccions són molt contraproduents perquè encara encaixona més als defenses a la banda esquerra i Alba i Neymar s’encallen. En quant a Sergi Roberto els dos gols arriben pel seu costat, algun periodista fins i tot l’ha utilitzat com a arma contra Lucho durant el dia d’avui, fins i tot arribant a demanar a Alves. A mi em sembla ridícul perquè igual que quan penso que no és culpa d’Alves tampoc ara és culpa seva si està fora de posició, per a això se suposa que són un equip i quan tens un lateral molt ofensiu és el risc que has de córrer.
El problema a les transicions és que els de dalt estan cansats per a fer la pressió i que Busquets està amb la gasolina sota mínims, ahir no va fer un mal partit, però se’l veu una mica pesat en les seves accions i li falta frescor per arribar el primer a la recuperació. Aquesta temporada s’ha de buscar un relleu descaradament per a que no hagi de jugar tota la temporada i arribar destrossat com aquesta.
Es parla també de Neymar, ara poc més que se’l vol vendre. El brasiler és el que està patint més aquesta mala ratxa a nivell mental, no se’l veu malament físicament, però està ara mateix fora de tot mentalment, es perd en discussions amb els marcadors, que ho saben i el provoquen tot el partit, tampoc l’ajuda que s’hagi alentit la circulació, perquè com que Messi baixa més enrere, les defenses ja no basculen tant i la pilota no li arriba amb avantatge. Ahir mateix tenia tres defensors a la seva banda en tot moment, el que aprofitava era Alba quan Neymar se’ls emportava i definia molt malament. Està una mica trasbalsat perquè no li arriben pilotes en condicions i no pot ser important i vol ajudar, no penso que se l’hagi d’assenyalar descaradament i culpar-lo com el principal mal de l’equip.
Aquest equip ara mateix el que necessita és gent que vagi a animar sense retrets i que els demostri que, malgrat no vagin bé les coses, els estem molt agraïts i que han de jugar sense la pressió d’haver de guanyar-ho tot i sobretot necessita una millor premsa i un molt millor president. El que em fa molta gràcia és que el principal culpable de tot, guanyés unes eleccions gràcies a aquests jugadors i entrenador i que, paradoxalment, s’assenyali als causants dels èxits i el culpable estigui totalment protegit i ningú tingui els pebrots de demanar que marxi.
 
 

domingo, abril 10

Horrible.


El Barça va jugar ahir un dels pitjors partits de la temporada, que posen la lliga més ajustada del que ningú hagués pogut imaginar a aquestes alçades, quan fa dues setmanes estava pràcticament sentenciada. Tampoc ens enganyem, tothom hagués signat estar així quan va començar la temporada i es va veure el planter que hi havia per afrontar-la. El problema són les sensacions, ja que sembla que s’hagi complicat molt la vida més per demèrit propi que per mèrits del rival. Recordem que ja vàrem parlar de com havia regalat un punt al Villareal quan tenia el partit 0-2 totalment controlat, en aquell cas va ser al  treure a Mathieu que va ser desastrós. Davant el Madrid es va fer una molt mala gestió de la victòria i l’equip va caure en picat físicament, però es que ahir va ser un desastre total. Es veu que Lucho va voler rememorar vells temps, perquè l’alineació que va fer va ser un fracàs total. No entenc si el dia abans dius que et jugues mitja lliga, com pot ser que posi a Sergi Roberto de lateral esquerrà i tregui al mateix onze, a Rafinha recent sortit de lesió i Arda que sembla que estigui de pretemporada encara, per a una part tan important com és la sala de màquines. Jo entenc que pugui fer rotacions, l’equip està donant mostres d’estar perillosament esgotat, però penso que es podien fer amb una mica més de sentit. Primer si vols rotar a Alba, si convoques a Adriano és per a fer-lo jugar perquè se suposa que està bé, Sergi pot complir en un moment donat per a tapar un forat, però en un partit com el d’ahir feia falta un lateral pur que arribés a zona de perill i tingués la seva cama bona per a centrar. I això que Sergi un parell de cops que ho va fer no va centrar malament, però no s’atrevia mai a arribar a ratlla de fons i cada cop retallava i anava cap a la seva cama bona. Després el tema dels mitjos, on Arda demostra a cada partit que no acaba d’adaptar-se i Rafinha que surt d’una lesió greu, no poden portar el ritme del joc i molt menys quan són dos jugadors més de conducció que de donar velocitat a la circulació. Si els sumem que els dos cracks no semblen estar en el seu millor moment, la cosa es torna gairebé impossible, perquè esperar que Munir faci una jugada individual és com demanar-li peres a un romer. La Reial va fer un gol molt aviat i es va tancar moltíssim, va tancar els passadissos centrals i va deixar les bandes. És el que li fan normalment al Barça, però durant la temporada els tres de dalt han estat inspiradíssims i han pogut resoldre amb combinacions ràpides, però des de fa tres partits que sembla que els hagin posat sucre al dipòsit de gasolina, perquè se’ls ha gripat el motor. Neymar està totalment desaparegut, no marxa de ningú i està encabit en fer les diagonals cap a dintre de forma horitzontal, que en pot sortir una bé, però agafar-ho com a norma i anant precisament on hi ha més gent defensant no és el més útil per a l’equip. Messi no està jugant molt millor que ell, la diferència és que ho va intentant, té alguna ocasió però no està encertat.
Ahir es va trobar moltíssim a faltar a Suárez, la seva lluita, les ganes de guanyar, com es baralla amb els centrals i fa que estiguin molt pendents d’ell i amb moviments sense pilota pot obrir espais per a la resta, apart que sempre està allà per a rematar, forçar faltes perilloses, com utilitza el cos. Jo no esperava que ahir jugués Munir la veritat, pensava que posaria a Arda o Rafinha de fals nou.
El partit d’ahir per desgràcia es va assemblar a un partit dels que jugava el Barça quan entrenava el Tata, on li donaven pilotes a Messi que es busqués la vida i la resta sense moure’s per a res, esperant una genialitat que no arribava perquè com la resta no generava perill l’equip rival es limitava a defensar a l’argentí amb molts homes i deixava a altres lliures. El problema és aquest, la sensació que va donar, no pas la derrota, que es porta un munt d’anys perdent a Anoeta. L’equip va tenir 85 minuts per a remuntar i es va veure totalment incapaç de fer-ho, amb molt mala lectura per part dels jugadors, ja que es poblava la zona del centre d’atac i les bandes no existien per a res, ja fa tres partits que passa i penso que ja ho hauria d’haver vist algú i agafar per banda a Neymar i ensenyar-li uns quants vídeos del que no hauria de fer al camp. Es va portar al brasiler per a desequilibrar per banda quan els equips donaven les bandes i tapaven el mig i el brasiler porta tres partits que no se n’adona de res, potser algú li hauria de pegar un toc d’atenció i explicar-li la seva funció en aquest equip, ja que s’ha oblidat de trencar per banda, el que feia que destrossés la defensa rival, ara es limiten a tapar-li la sortida per banda i que vagi cap a l’acumulació d’homes del centre, si a sobre poses un lateral que no ho és i que a sobre juga a cama canviada, la banda queda inservible. L’altra banda no va estar molt millor, Messi porta tres partits que juga caminant, en condicions normals quan està malament sempre troba alguna assistència, algun gol de falta, alguna paret i jugada decisiva, però és que ahir estava totalment sol, si li donava a Munir era com perdre-la, si li donava a Rafinha aquest no es mullava gens, conducció cap enrere i a Busquets i Arda ja no diguem. Si almenys es fessin els moviments per a facilitar-li la feina però es que ningú es movia a dalt, va ser molt frustrant. Se suposa que Messi ha de rebre amb avantatge per a poder trencar la defensa, si ha de marxar de cinc cada cop no pot fer sempre una jugada brillant, els moviments sense pilota d’ahir encara li portaven més homes cap on ell estava. Si li sumem que no tenia el dia doncs les coses es tornaven impossibles.
Tampoc va ajudar gens Lucho des de la banqueta, perquè el partit ja demanava dos canvis al descans, no dic tres perquè és arriscat i si es lesiona algú jugues amb deu, però sota el meu punt de vista Munir no mereixia jugar més de 45 minuts amb la primera part totalment intranscendent, penso que demanava un canvi, el problema era que no n’hi havia cap de davanter, gràcies a la brillant gestió de la junta directiva blaugrana, per tant havia d’inventar-se’n un, jo hagués fet el canvi per Jordi Alba, posant a Rafinha de fals nou i hagués tret a Arda per Iniesta. El partit des del minut 15 que demanava a Jordi Alba per banda esquerra descaradament i demanava l’entrada urgent d’un dels dos interiors titulars per a posar una mica d’ordre i sentit a la circulació. Penso que Lucho va reaccionar a mitges i potser fins i tot una mica tard. Entenc que per a un futbolista sortir abans de la mitja part, si no és per lesió, pugui resultat emprenyador, però alguns cops el partit ho necessita i has de pensar amb el col·lectiu. Ahir mateix Pep ho va fer al minut 25 de partit i el va acabar guanyant. Es veia que la cosa no anava bé des del minut 15 de partit i es va regalar un temps que després va fer molta falta. Quan va sortir Iniesta va millorar una mica el joc, però la inèrcia ja estava instaurada i poc es podia fer ja. Perquè el problema no va ser que es perdés, que es jugués malament, el problema va ser la imatge de molts dels jugadors totalment apàtics, que s’estava escapant la tranquil·litat a la lliga i semblaven esgotats, sense ànima, sense sang, sense mala hòstia d’anar perdent, com si la cosa no anés amb ells. Molt decebedor el partit d’ahir la veritat.
Però el partit ja ha passat, ara a fer pinya tots plegats i a intentar treure endavant la temporada per acabar-la de forma brillant com s’esperava feia dues setmanes. El Barça està passant per un sotrac físic molt evident, per tant jo no penso acusar als jugadors ni a l’entrenador de cap de les maneres, si es perd aquesta lliga i xampions per arribar tan malament físicament al tram més important no serà culpa dels jugadors ni del cos tècnic, perquè ja han fet més del que havien de fer amb el planter que hi havia, a principi de temporada parlàvem de la dificultat d’una temporada amb tants pocs jugadors per a rotacions, a nadal ens fregàvem els ulls veient com estava l’equip malgrat haver de jugar tants minuts els mateixos, passat el mundialet ens sorpreníem de la ratxa victoriosa amb el gener infernal que van tenir i ara estem pagant aquells esforços, no es pot demanar a uns jugadors sobre utilitzats, amb molts més partits a l’esquena que els seus perseguidors, que estiguin frescos tota la temporada. D’aquí ve la meva preocupació, que sembla que ha arribat el sotrac físic quan menys ens ho podíem permetre. Però la culpa de tot això és de la merda de directiva que té aquest club, que sabent que passaria quan va poder arreglar-ho va fitxar Mathieu i Vermaelen, que aquest hivern l’entrenador els va demanar reforços i es van negar per a no posar en perill el seu mandat. Així que esperem que la cosa acabi bé, però en cas de no acabar bé, el que s’ha de demanar és el cap dels que estan a la llotja, no criticar als jugadors, ni xiular-los, ni atacar a Lucho. Ja sabem que la premsa està a sou de Bartomeu i el seu merchandising per a poder vendre col·leccionables, que no l’assenyalaran, però l’afició i el soci no hem de caure al parany i si per una mala es perdés, que jo encara confio plenament en aquest equip, la mocadorada i les dimissions cap a la llotja. El Barça continua depenent d’ells a la xampions, tenen un resultat millorable per a la tornada però que poden anar al Calderón amb un cert marge i a la lliga ja he dit abans que signaríem a començament de temporada per estar així amb la banqueta que tenim, si han estat 39 jornades sense perdre, perquè no en poden estar sis més i guanyar la lliga? Tampoc tenen partits com per a no ser optimistes, ja han jugat amb tots els forts de la categoria i encara poden punxar un cop més, els altres dos tampoc ho guanyaran tot, així que una mica d’optimisme i sobretot un fort recolzament a la gent que vagi al camp, que és ara quan ho necessiten, no quan tot va de cara.
En quan a l’apartat individual la veritat és que cap jugador mereix ser destacat pel seu partit d’ahir. N’hi va haver alguns que van complir, els dos centrals i Busquets, que van fer un partit semblant al que acostumen a fer, encara que Piqué pot fer més al gol del Barça i va estar desencertat al començament en algunes passades en la sortida de pilota, però en línies generals van ser els que més van complir. Sergi Roberto va fer un partit correcte de lateral esquerrà però se li va notar moltíssim en atac, a diferència de quan juga per la dreta, que arriba a ratlla de fons i posa bones centrades i sobretot encerta quan ha de pujar, ahir no se li pot recriminar res en quant a intensitat i ganes però tampoc podem parlar de partit brillant perquè en atac va fer molt poquet.
Podríem també destacar les ganes amb que va sortir Iniesta i que va donar una mica de criteri a la circulació i va ordenar una mica més l’equip, però quan va sortir el mal ja estava fet i es va anar encomanant de tot l’equip. El mateix va passar amb Messi, que va sortir amb ganes de fer coses però a mesura que passava el partit i fallava les poques ocasions que tenia l’equip, anava caient en quant a l’anímic, molt desencertat cara a porta i esperem que passi aviat aquesta mala ratxa. La veritat és que sembla que la estiguin passant tots tres davanters aquesta ratxa.
Rafinha tampoc se li pot exigir molt després de tornar de la lesió i Alves tampoc va fer un mal partit, simplement no tenia ningú a qui centrar quan arribava a línia de fons i quan entrava per sorpresa li faltaven les passades que acostuma a fer Iniesta que no estava al camp.
De qui si que podem dir coses negatives va ser tant de Munir com d’Arda. Munir va fer un partit totalment neutre, no va aportar absolutament res i ahir tenia la oportunitat al jugar a la seva posició ideal, la va desaprofitar estrepitosament, té molta sort que estigui la junta actual, ja que amb una junta decent ja faria mesos que estaria fora del Barça i tindríem un davanter decent per a donar descans als tres de dalt. El cas d’Arda jo he estat sempre partidari de tenir paciència i donar-li temps, però els darrers partits que ha jugat no inviten gens a l’optimisme i veient que un equip xinès pot posar el que va costar damunt la taula, penso que hi ha jugadors molt més vàlids per un preu similar al que va costar. Sense anar més lluny ahir vaig llegir que Isco li han posat un preu de 45 milions i el turc en va costar 42 i no parlem ja de jugadors com Reus, el mateix Draxler que està de moda després del partit davant del Madrid, Gotze, Gundogan, etc. jugadors que volen sortir dels seus clubs.
Un altre que va fer un partit mediocre va ser Neymar, ja no per la manca de desequilibri, per no buscar gens l’un contra un, per la seva actitud com si el partit no anés amb ell, perdut amb guerres absurdes i sense cap comportament de crack en quant a posar-se l’equip a l’esquena en moments importants. Esperem que superi aquesta mala ratxa també perquè és vital per al Barça.


domingo, abril 3

Bon toc d’atenció.



El partit d’ahir té dos lectures segons el punt de vista. Si ho mirem des de l’òptica blaugrana no passa res i es guanyarà la lliga igual i si es mira des de la merengue el Madrid va fer el millor partit de l’any, la lliga és possible i guanyaran la xampions. Tot depèn dels diaris que vulguis vendre i del lector al que vagin dirigits el que volen llegir.
La realitat és que va ser un dels pitjors clàssics dels últims anys, la culpa principalment és dels que posen els calendaris, però clar, evidentment posats a escollir des de l’òrbita madridista, millor que la meitat de l’onze titular del rival jugui partits de classificació a Sud-Amèrica i tornin el dia abans del partit d’un vol transoceànic que no pas que toqui quan estiguin amb igualtat de condicions.
També va ajudar la distància que hi ha a la classificació i que el Barça no va saber gestionar correctament. El Madrid que tantes ganes de venjança tenien, segons els jugadors i mitjans, van sortir a jugar al Camp Nou com un equip que es juga el descens, porucs, amb tot el seu equip defensant per a evitar una golejada i esperant la seva oportunitat al contracop, van esperar el moment de baixada física del Barça per a sorprendre al contracop. Em fa molta gràcia veure als mitjans cavernaris parlar de partidàs del seu equip, quan el seu equip tenia menys d’un 40% de possessió.
El partit va començar molt bé per a l’equip blaugrana, va aprofitar la por del rival i va fer una molt bona pressió post pèrdua per a recuperar moltes pilotes i evitar cap jugada de perill, atacant posicionalment molt bé per a estar al lloc adequat per a la pressió, el Madrid es limitava a defensar esperant l’errada blaugrana per a sortir a la contra, els defenses se la treien de sobre i els mitjos quan tallaven una pilota buscaven de seguida l’esquena dels dos laterals blaugranes amb passades llargues. El Barça tenia tot el domini i es va demostrar que amb els dos equips amb igualtat de condicions físiques no hi va haver color. Aquest és l’aspecte més positiu amb el que s’ha de quedar l’aficionat blaugrana, que fins que va durar la gasolina va ser molt superior a l’equip blanc. Els anàlisis després són com sempre interessats, el Madrid va jugar com un equip petit, però com que va dominar els darrers 15 minuts quan l’equip estava fos i van fer dos gols ja per a ells és la repera, la realitat analitzant el partit és que l’equip culer va demostrar ser molt superior, però clar, després del 0-4 interessa vendre una altra cosa.
És a partir del gol on el Barça penso que no van jugar el partit amb intel·ligència, van veure al Madrid trontollar i van anar a pel KO, però no van pensar que no estaven físicament com per a fer-ho ja i els va poder més el cor que el cap, el partit demanava possessions llargues i que correguessin els rivals. Quan el partit demanava més calma i que fos el Madrid el que arrisqués, que en canvi anaven perdent 1-0 i continuaven tancats, els culers els van fer la vida més fàcil i va ser el gran error. Es parla del canvi que si va ser un error, però qualsevol mirant el partit veia que Rakitic ja estava fos i no arribava a les cobertures per la banda on estava portant tot el perill Marcelo en conduccions, on Messi no va ajudar gens. A l’altra banda passava el mateix amb Neymar i amb un Iniesta que feia el que podia, però el sistema defensiu estava més centrat en tapar la banda esquerra blanca i Alba estava pràcticament un contra un amb Bale. Es pot debatre el tema perquè tots portem un entrenador dintre i cadascú opina diferent, jo per exemple hagués canviat a Rakitic per Sergi Roberto i a Neymar per Arda Turan, per a posar frescor al mig i superioritat al mig camp per a controlar la pilota. El problema que va tenir el Barça és que mig equip titular són sud-americans i han arribat amb la setmana avançada de partits importants de classificació, mentre que a l’equip rival els van alliberar uns quants jugadors per a que arribessin fresquets al clàssic, inclús el marqués va posar a tots els del Barça el segon partit amistós per a fer-li el servei al club dels seus amors. El Barça va pagar clarament la despesa física per a controlar el partit i el Madrid es va limitar a defensar amb tots els seus jugadors a camp propi i esperant la situació propícia per a jugar a la contra. El partit no va ser diferent de quan ve un equip que lluita pel descens, la diferència és que els jugadors no són els mateixos, apart es van pràcticament trobar el gol de l’empat sense fer res de l’altre món i van empatar amb una contra que a sobre van tenir la sort d’un rebot. A partir del gol blanc el Barça va caure en picat i va perdre el control del partit i va encaixar el segon gol d’una altra jugada on Alves pot fer molt més i on Bravo no entenc perquè va sortir a la babalà quan simplement havia de tapar el seu pal.
En l’apartat individual, hi ha un abans i un després, ja que la majoria de jugadors van complir i van jugar bé mentre els va durar la gasolina, però quan van caure físicament van fer bastantes errades. Per a començar la MSN, que ahir no van tenir la seva nit més brillant ni molt menys, a la primera part Suárez falla un gol cantat, Messi sota el meu punt de vista es va equivocar a la jugada famosa amb Ramos i se’ls va veure totalment espessos, són els que van pagar més el virus FIFA. El més desencertat va ser Neymar amb diferència, va passar totalment desapercebut quan havia de ser pràcticament el jugador més decisiu del partit. Ho dic perquè als vint minuts Carvajal ja tenia una groga i no el va encarar ni un cop, va defugir-lo en tot moment quan havia d’expulsar-lo com més aviat millor, es va amagar i no va desequilibrar pràcticament en tot el partit, actuació molt decebedora. Espero que sigui un fet aïllat el baix rendiment dels tres de dalt, però si mirem el darrer partit a Villareal no van jugar gens bé tampoc, Lucho diu que estan tots perfectament, però jo els veig una mica baixos de físic, Suárez descansarà la setmana que ve, però esperem que descansin bé i estiguin frescos per al partit de xampions, perquè faran molta falta.
El partit van destacar principalment els que s’han lliurat dels partits de seleccions, en tots dos equips, per part del Barça Iniesta, Rakitic, Busquets i per part del Madrid Marcelo, Benzema i Bale.
El manxec i el croat probablement van ser els dos millors del partit, van ser els més frescos d’idees i els més entonats a l’hora d’intentar crear joc i recuperar pilotes, juntament amb un sempre col·locat Busquets que va controlar a plaer fins que el partit es va trencar i ja no hi havia manera.
També els van ajudar Masche i Piqué que van aguantar entre els cinc tot l’entramat defensiu, els dos centrals van tenir un molt bon rendiment i el central català inclús va fer el gol que havia de ser decisiu si haguessin jugat amb cap els darrers quinze minuts. Tots dos van estar molt bé a les cobertures i van tapar alguns xuts que portaven perill i que gràcies a ells van acabar en no res.
En canvi els laterals no van tenir el seu millor dia, quan l’equip estava bé si, però quan van baixar físicament Alba va patir molt amb Bale, va pagar que l’equip basculava cap a la banda esquerra i li pujaven Bale i Carvajal totalment sols, ja que Neymar no seguia la jugada casi mai, el primer gol té un rebot desafortunat i el gol mal anul·lat també li guanya Bale l’esquena, gairebé tot el perill va venir per la seva banda. En el cas d’Alves va estar més recolzat per les cobertures, però queda retratat al segon gol del Madrid, que es menja la pilota i li deixa pastada a la vedette madridista, que compta també amb la col·laboració del porter. Bravo va estar bastant malament tot el partit, nerviós a les sortides, al primer gol la pilota va molt bombada i probablement pot sortir a buscar-la i sobretot al segon gol se li’n va el cap de mala manera i surt molt malament quan el davanter estava molt escorat i només havia de protegir el seu pal. Va estar bé amb la pilota als peus però res més ahir, mal partit del porter xilè.
Per últim l’àrbitre. Abans que tot he de dir que per a mi és un dels tres millors àrbitres de la categoria, però ahir no va tenir una bona nit. Va voler portar el partit sense treure targetes i la cosa se li’n va anar de les mans, tampoc va ajudar que els jugadors van anar a complicar-li la vida. La pressió mediàtica de la caverna des que es va saber la seva designació i les pressions de qui mana als àrbitres li van pesar i molt, se’l va veure xiular totalment contra natura i com que va començar perdonant massa es va convertir en un partit de compensació rere compensació on cada cop estava més perdut. Va cometre errades per als dos bàndols, primer amonesta a Ramos per protestar i com que li pesa la consciència llavors es menja la jugada decisiva del partit, quan l’equip blanc s’hagués hagut de quedar amb deu faltant una hora de partit, a partir de llavors li perdona vàries targetes al Barça i li perdona tres cops més la segona a Ramos, fins que faltant poc l’expulsa, va anular malament el gol de Bale perquè li pesava la jugada de la primera part, va ser una concatenació d’errors per no ser fidel als seus principis. Es poden queixar els dos equips, primer el Barça per la permissivitat dels primers 25 minuts i sobretot la jugada del penal i expulsió a Ramos, el Madrid es pot queixar de gol mal anul·lat a Bale. Em sap greu perquè em sembla un molt bon àrbitre, però ahir el partit li va quedar massa gran, va perdre els papers en massa ocasions, però l’he deixat per al final perquè tot i que hagués pogut decidir-se el partit en la jugada esmentada, ell no té la culpa que l’equip blaugrana caigués en picat físicament i no sabés jugar els minuts finals.

Per acabar el tema Cruyff. Em sembla perfecte tot el que li han fet, s’ho mereix, va portar una idea que va revolucionar el club i com a jugador no cal dir el que ha estat, tots ho sabem. A can Barça va tenir moltes llums i també algunes ombres, però a nivell global ha sigut molt important per al club, l’homenatge és més que merescut. El que em sembla lamentable és la hipocresia de la junta, que ara ha tret cullerada per a intentar quedar bé, quan el van tractar com un gos. Penso que els homenatges s’han de fer en vida, no serveix de res un homenatge així a algú tan gran quan ja no està, aquest senyor es mereixia un homenatge on pogués veure l’estima que li té la gent i el món del futbol. Però clar, ni ell volia res d’aquesta junta i aquesta junta tenia massa coses pendents amb ell, d’aquí la reacció de la seva família, que en un principi es va desmarcar de tots els actes que va organitzar el Barça, al final van comprendre que la seva figura estava per sobre d’aquesta gentussa i que havien de donar la cara per agrair a tota la gent que li ha rendit homenatge pòstum. Una llàstima perquè probablement tots sabien internament que arribava al final i que hagués estat un dia inoblidable per als seus poder gaudir-lo amb ell, com sempre aquesta junta fent les coses tard i malament, que hi farem els va votar una majoria, influenciats pel triplet si, però és molt trist que els títols de l’equip puguin tapar els ulls de la gent d’aquesta manera.