Gràcies Rayo.

Abans d’entrar en matèria comentar el tema de Messi, els seus problemes amb Hisenda i el judici que està portant-se a terme a Gavà. Primer que tot, el més evident és que Messi ha incorregut en un delicte d’evasió fiscal, això està bastant clar i no es pot discutir, ni tan sols es pot defensar, encara que qualsevol persona d’aquest país intenta fer el mateix, pagar els menys impostos possibles a Hisenda, el que passa és que a molt menor escala i les xifres no són tan mediàtiques, però és la hipocresia d’aquesta societat, critiquem a la resta per coses que fem tots. Està clar que ha de pagar pel que ha fet, ja ha pagat de fet, per un que paga el que ha defraudat a diferència de tots els corruptes i defraudadors que no han tornat ni un euro del que han robat, resulta que s’ha de perseguir al que es va refiar del seu pare, que aquest la va cagar i que ha tornat tot el que havia defraudat, que no robat, que és molt diferent de tota la corruptela actual.

El que està clar és que aquest judici és un intent per part de segons quins sectors de fer la foto de cara a espantar a la resta i generar una exemplificació de que el govern va a pel frau fiscal. El que passa és que després es veuen molts exemples de polítics, de grans fortunes, etc. que estan fent el mateix que Messi i pels quals amb una multa o una regularització ha estat més que suficient, inclús hi ha hagut persones que pagant un 10% de l’import total, han pogut blanquejar els seus diners que tenien a paradisos fiscals sense judicis ni històries. Però clar, tots sabem qui governa en aquest país i quin és l’equip de l’estat i els interessos que es mouen per la llotja del bernabeu.

Perquè el més sorprenent de tot això és que el fiscal encarregat del judici, va demanar que Messi no s’assegués a la banqueta d’acusats perquè el que gestionava els diners era el seu pare i amb la edat que tenia no sabia del tot el que signava. Però havia de venir l’advocat de l’estat a un judici de Gavà, a demanar que s’assegui a la banqueta d’acusats, curiosament l’advocat que està a càrrec de la exsecretària general del Reial Madrid, a la que es veu assíduament per la llotja merengue. Una mica sorprenent que un advocat general vingui a Gavà a tocar els collons no??

Com sorprenent que per a la fiscalia de l’estat i el ministre de justícia, en el cas de Messi, amb 17 anys fins a 20, havia de tenir el coneixement total de tot el que feia el seu pare, però que en canvi, la pobra infanta, amb quaranta anys i treballant a un banc, no podia saber el que signava per a l’empresa on era sòcia del seu marit i que estafava als ajuntaments del país aprofitant les influències reials. Una mica sorprenent no?

Però bé, que hi farem, que facin la foto, que la utilitzin políticament i que facin tot el que vulguin els de la central lletera, és el que té tenir una directiva amb un poder institucional nul. Ja porten dos anys fotent merda sobre Messi per a baixar-lo del pedestal futbolístic, quan no pots esportivament parlant, només queda atacar la imatge personal, quan és un jugador al que no li pots trobar agressions, males cares, tanganes, provocacions a la grada i mals modals, queda poc per a fer.

Deixem el tema lamentable extraesportiu i passem al futbol, que és el que interessa. Primer que tot unes pinzellades del partit de xampions. S’ha fotut massa cera damunt de l’equip sota el meu punt de vista, és el que té tenir analistes mediocres mediàtics i tenir una afició tant ben acostumada, és el que té arrencar tant bé la lliga, que es pensen que es guanyarà tots els partits sense encaixar gols i s’obliden que això és un equip en construcció. L’equip va tenir errors individuals que van suposar gols, els laterals no van estar del tot bé en els uns contra uns, es va fallar individualment a les pilotes aturades i també va fallar, perquè no dir-ho, el porter, un porter al que s’ha matat de forma miserable sota el meu punt de vista. Està clar que falla al gol de Verrati, inclús amb el gol de Matuidi jo penso que pot interceptar la passada si va a per ella. Però em sembla molt injust comparar amb Bravo quan  un està jugant totes les setmanes i l’alemany ha jugat dos partits amb el que portem de temporada, a més al partit més important fins ara de l’any, amb la pressió que comporta. Però clar se l’ha de matar, es veu que és més fàcil i es queden tots més a gust si poden fotre merda sobre algú. El Barça va dominar gran part del partit, tota la segona part va tancar al PSG i sembla que va fer un partit per a llençar a la brossa. Ni es va jugar un partit per a emmarcar, ni es va jugar un partit horrible. Penso que s’ha de tenir molta més paciència.

El partit d’ahir, és d’agrair que un equip com el Rayo, amb el pressupost i els jugadors que té, no perdi els seus principis futbolístics i surti a jugar com acostuma a fer-ho encara que sigui el Barça. Em fa mal a la vista veure que gent els acusa de llençar el partit, de suïcidi i altres crítiques quan el que s’hauria de fer és aplaudir-los. El Rayo probablement posant l’autobús hagués perdut igual, probablement per un resultat similar, perquè és com si posem al Barça a jugar amb els onze al seu camp a defensar, que pateixen perquè no estan acostumats ni tenen els automatismes. Però clar, que se’ls ha de demanar a una caverna que aplaudeix a dos equips que, amb pressupostos infinitament superiors als seus rivals, es deixen dominar per aquests, per a matar-los a la contra aprofitant els milions que tenen a la davantera, que els has de demanar si no donen per a més. La setmana passada vàrem veure un Villareal dominant al Madrid, creant ocasions i fallant-les i que en dos jugades van fer dos gols. Que els has de demanar a unes aficions que durant els partits xiulen al seu equip pel joc que estan fent i que en una jugada aïllada fan un gol i guanyen el partit i els acaben aplaudint, quan feia deu minuts que els xiulaven. Els aplaudidors de la mediocritat del resultat, que analitzen els partits amb el resultat a la mà. Els mateixos que els primers vint minuts de partit d’ahir, estaven aplaudint com a bojos al Rayo i que deien que estava menjant-se al Barça, però clar, la trista realitat és que el Barça va fer dos gols en dos minuts i es va acabar el partit. Aquest tipus de sistemes de joc amb la defensa tant avançada, necessiten d’una pressió molt gran als passadors i clar, amb el cas del Barça en són molts, si tapes els mitjos et pot fer la passada un central, com es va veure ahir que una jugada parteix de Piqué i l’altra de Bartra, també pot baixar Messi al mig camp i trencar tot l’entramat defensiu. Ahir veient el partit donava la sensació que era qüestió de temps combinar una bona passada i una bona desmarcada i era ocasió de mà a mà amb el porter.

Tots ho veien, però per al Rayo, ahir va ser una gran lliçó d’aprenentatge, perquè el partit es podia considerar com a perdut, però quan juguin contra equips de la seva lliga, no hi haurà tots aquests passadors i el seu estil de joc serà atractiu per al seu públic i serà molt més efectiu i generarà moltes ocasions de gol. Però clar, intentar explicar o més ben dit que entenguin, als caps quadrats de la premsa, que només veuen que el Barça va guanyar fàcil y han d’amollar pestes per contracte, doncs és el que hi ha. Si hagués estat el Madrid el que va guanyar estaríem veient una altra classe de comentaris.

El partit d’ahir és complicat de destacar als jugadors perquè va ser un partit molt vistós on molts jugadors van tenir la oportunitat de lluir-se.

En atac un sorprenent Messi, que va ser un cop més el millor del partit, però que sorprenentment va fallar un munt d’ocasions que no acostuma a fallar. En partits que es guanyen són simplement anècdotes, va tornar a ser el que més perill va generar, va participar en gairebé totes les ocasions de gol i va fer jugades típiques de les seves per les quals val la pena pagar una entrada.

Molt bon partit de Munir, que es va moure molt bé a l’esquena de la defensa i que de no ser pel linier o l’àrbitre hagués pogut marcar algun gol i va provocar un penal que el pitjor àrbitre de primera, amb un reglament personal que no té res a veure amb el que dicta l’estament arbitral, però que com que quan xiula a Madrid i Atlètic, els deixa pegar tot el que volen, internacional i tot. El penal que no li xiula és per a posar-lo a la nevera la veritat. Malgrat tot això va fer un partidas, sobretot ajudant en defensa i fent desmarcades que obria espais per a la resta, assistint per al gol de Neymar.

Un Neymar que segueix fent més gols que aportar realment al joc, li costa deu i ajut combinar i fer parets amb la resta, cada cop que la rep se l’ha de quedar i alenteix la jugada, molts cops no la passa i Messi per molt que diuen comença a estar una mica cansat del tema, ell li dona gols i l’altre quan rep sempre ha de buscar la jugada individual. Fa més gols perquè està en posicions més interiors i no tant apegat a banda, però el seu treball d’equip dona molt que desitjar. L’estan salvant clarament els gols perquè és del poc salvable del brasiler.

La defensa va fer un partit més que acceptable, amb un Piqué que sembla que la banqueta l’ha espavilat una mica, un Bartra que sempre compleix i que mereix més minuts, un Alves que va pujar menys del que acostuma i un Mathieu que va donar un bon rendiment al lateral, encara que segueix fotent pedrades cada cop que s’incorpora a l’atac i que de fer bones passades ahir hagués pogut donar tres gols almenys.

El mig camp va ser el que va estar més desencertat ahir, el partit feia que moltes pilotes els passessin per sobre les pilotes ja que la pressió estava al mig camp. El més encertat Busquets, que va tapar totes les vies d’aigua i Rakitic quan va sortir també ho va fer molt bé. Iniesta ahir va estar bastant desencertat i una mica lent, esperem que sigui temporal perquè es necessita al millor Iniesta.

I que dir de la vaca sagrada, que demana minuts pels micros en lloc de guanyar-se’ls al camp, on ahir va tornar a fer el ridícul. Va ser desesperant veure contres en superioritat que portava ell i que acabaven en res perquè el xic havia de baixar amb la pilota al peu a dos per hora i tocant-la i conduint-la de forma absurda. I ja no parlem de la seva feina d’equip, que li passaven totes les pilotes i no arribava a cap que no li arribes als peus. Aquest exjugador no està per aquest tipus de partits, pot jugar contra equips petits al Camp Nou que es tanquen i no surten per a res, però equips que corren, pressionen i exigeixen se li nota que ja no està per aquests partits.

Bon partit també de Bravo, decisiu en  la primera aturada del partit i que va interpretar molt bé el partit, arriscant en les passades com ha de ser per a poder trencar aquest tipus de sistemes i no pegant patada a seguir que acaba a peus del rival. Partit molt intel·ligent i amb molt bona qualitat a l’hora de fer les passades.