Bueno aquest blog parlarà d'aspectes relacionats amb els esports. Parlarà de diferents aspectes i diferents esports. La intenció és que sigui un blog interactiu i que la gent que hi entri pugui opinar al respecte, així com aportar diferents idees per a noves entrades del blog. Espero que no sigue un blog totalment personal i que hi hagi debat entre els que hi puguin entrar sempre amb el respecte corresponent i sense insultar a ningú.



domingo, febrero 12

De cara.



El partit que va jugar ahir el Barça és l’exemple clar de com n’és d’imprevisible un partit de futbol, com pot canviar tant d’un partit a l’altre i com un partit que estàs jugant fantàsticament la pilota no vol entrar i un altre que estàs jugant un partit normal t’entra tot el que xutes, fins i tot el que no, com la jugada de carambola de Messi que marca Alexis a pròpia.  

També n’és un exemple dels estats físics i les adaptacions dels jugadors, ja que la defensa i el mig camp van ser pràcticament iguals que el partit on es va perdre a la primera volta, l’única diferència, gran diferència, és que van jugar d’inici Messi i Suárez. En aquell partit parlàvem de la manca d’enteniment de jugadors que no havien jugat encara junts, ara la temporada ja està avançada i els jugadors també estan a un altre ritme físic.

El partit no pintava massa bé abans de començar, un equip que al Camp Nou va anular ofensivament al Barça, que amb l’eufòria copera i jugant a casa s’esperava que fos encara més difícil. El partit va començar a camp del Barça perquè l’equip vitorià va sortir molt amunt a pressionar, però va ser una petita trampa perquè de seguida va marxar cap enrere a buscar les contres. Es va passar a un partit de domini total blaugrana, però que li mancava la darrera passada o la definició, malgrat dominar a plaer i no patir en defensa. Fins que va arribar la jugada que hagués pogut marcar el partit, que salva Ter Stegen encara no sap ell ni com la para, surt a tapar porta i fa una aturada de molt mèrit, però la repetició es veu que no està ni mirant la pilota. Són els petits detalls que canvien un partit, la primera volta Cilessen no va parar la que va tenir l’Alavés i en aquest cas Stegen si.

El problema ja no és la parada, el problema és la jugada clara de perill que pot suposar una eliminació en un partit de xampions. És una evidencia que el Barça des que està Lucho i el seu equip tècnic, ha millorat moltíssim amb el tema del joc aturat, tant defensiu com ofensiu, però aquesta temporada s’està tenint alguna llacuna que espero que els que graven els partits i els analitzen estiguin treballant per a solucionar-ho. El problema ve quan es saca un corner a favor que et generin una ocasió clara a la contra, són uns quants els gols que s’han rebut post corner i en dos partits portem dues jugades pràcticament calcades i on veiem que el problema no són les rotacions, ja que en ambdós partits molts jugadors eren diferents. L’altre dia davant l’equip matalasser tots recordarem la jugada que ve d’un corner a favor, amb 0-0 al marcador, que suposa una contra rapidíssima que per sort acaba amb un xut al ninot de Carrasco i que hagués pogut complicar moltíssim l’eliminatòria. Ahir va passar el mateix amb Theo  que es va plantar sol davant el porter. És un tema a analitzar, no se si passa per una col·locació diferent, per fer la falta com sigui encara que suposi una targeta, etc. Però això et passa en un partit davant un gran de xampions i et fot l’eliminatòria molt coll avall. La bona notícia és que és millorable, la mala que sembla que no s’està incidint massa perquè amb menys d’una setmana l’hem vist dos cops.

El partit va continuar com estava transcorrent fins al moment, domini aclaparador blaugrana sense ocasions excessivament clares, un parell de xuts sense massa perill. Però el Barça ho estava intentant, la intensitat, l’ambició i la circulació de pilota estava sent bona, molt diferent del partit de la primera volta, el trident estava intentant les seves combinacions habituals d’un dels tres al semicercle de l’àrea i jugadors entrant amb carrera per a trencar, tant els altres dos davanters com Rakitic i Gomes des de la segona línia. El dia contra el Betis veient el partit no donava la sensació que l’equip podia marcar, els jugadors bètics se’ls estaven menjant i no sortia res, però ahir no era el cas i es veia que era qüestió de temps i així va ser. Jugada de combinació entre varis jugadors que acaba a banda per a que Aleix pogués assistir a Suárez, que havia fet un dels seus típics moviments de nou que s’haurien d’estudiar a les escoles, que remata sol a plaer. L’uruguaià primer pica una desmarcada a l’espai i es queda en fora de joc, a priori no val per a res, però fa que la defensa reculi una mica i amb els moviments de la resta dels atacants encara reculi més, llavors Suárez que estava inhabilitat per la seva posició, passa a tenir avantatge i estar lliure de marca, amb la qual cosa troba l’espai per a rematar tot sol, un moviment fantàstic, que per exemple de moment no pot fer Alcácer, perquè no té el “respecte” o la por que fa l’uruguaià, per això molts cops el mateix moviment no té la mateixa eficàcia segons qui el fa.

L’equip basc va acusar el cop i el Barça va olorar la sang i va seguir igual, trobant el premi molt aviat, amb una de les típiques combinacions de parets a la frontal, un moviment de Suárez i una clara ajuda del porter, va arribar el gol de Neymar a porta buida, que pràcticament decidia el partit. Dic pràcticament perquè només començar el segon temps l’equip local va intentar l’esforç final per a poder posar-se novament dintre el partit, de fet va tenir l’ocasió per a fer-ho, és el que té jugar amb Mathieu, que passen coses com aquestes, on el davanter va tot sol pel centre i el paquet en lloc d’anar a marcar-lo per a que no pogués rematar, frena la seva carrera com si la cosa ja estigués solucionada i el jugador remata sol perquè Digne no pot arribar a la cobertura, a la següent jugada per sort si que hi va arribar, perquè encara era més clara i el paquet l’havia tornat a cagar. Jugar amb aquest simulacre de futbolista és el que té, jugues a la ruleta russa en tot moment, quan jugues amb equips teòricament inferiors i tens el partit resolt poden ser anècdotes, quan jugues amb equips forts és un suïcidi, però és el que té la planificació horrible de sempre, gastant diners on no fa falta i sense reforçar com deu mana les posicions que si que falta, que per lesions o sancions has de jugar amb aquest exjugador.

Un cop avortades les dues ocasions, el partit ja va ser un calvari per als bascs, que intentaven fer algun gol i cada errada amb la passada o recuperació en la pressió blaugrana acabava amb gol, jo personalment hagués aprofitat per a fer canvis, quan el 0-3 però un cop més van estar tots els minuts la MSN al camp, que hi farem el tècnic sabrà el que és millor per a l’equip, per a poder criticar la decisió hauríem de tenir totes les dades físiques de cada jugador. El partit al final va servir per a que Busquets i sobretot Iniesta poguessin recuperar una mica de sensacions i poder arribar amb millors condicions al partit de xampions, són dos peces força importants i el partit que va fer Busquets va donar a entendre que ja està plenament recuperat, en el cas d’Iniesta va jugar pocs minuts i no massa exigits per a poder opinar.

En l’apartat individual evidentment van destacar els tres de dalt, que van fer un partit molt efectiu i es van entendre a la perfecció, Messi segueix igual que sempre, amb fam de tot com demostra el gol que fa per anar-hi quan va intuir la possible recuperació que un altre amb el marcador que hi havia segurament no ho hagués fet. Suárez segueix donant classes gratuïtes per a tots els nous que estiguin començant o els que vulguin millorar, només cal encendre la tele i fixar-se una mica, perquè és un autèntic festival. Neymar segueix aportant en aspectes que no són tan brillants de cara al marcador però que ajuden força a l’equip, no direm ara que persegueix al lateral, però almenys quan la perd lluita per a recuperar-la, apart se li està veient una mica més d’alegria i sembla que confirma la clara milloria dels darrers partits, esperem que segueixi així perquè ara ve el més important i és decisiu per a obrir el camp i generar espais per als companys.

El mig camp va rendir a molt bon nivell també, va donar una ràpida circulació a la pilota que va generar molts espais i es van incorporar de segona línia amb molt bon criteri, apart es van buidar en la pressió i en defensa, es va notar moltíssim la presència de Busquets, que llegeix el joc com ningú i sempre que el Barça la perd està a sobre del que ha d’iniciar la contra per a tallar la jugada. Molt bon partit de Rakitic amb golàs inclòs i bon partit de Gomes, que sembla que porta 2-3 partits que comença a veure la llum, ahir fins i tot se li va veure intensitat en algunes fases del partit, li manca fer un golet per acabar de treure’s la pressió, perquè s’ofusca i no llegeix la millor opció quan està amb opcions de marcar, ahir tampoc se li pot retreure que la jugada que encara el porter busqués fer gol, però tenia millors opcions de passada de la mort, el marcador fa que sigui una anècdota.

De la defensa el que podem dir és que encara van patir poc jugant com va jugar Mathieu, Umtiti està a un nivell fantàstic i ha estat tot un encert de fitxatge, llàstima que no n’haguessin trobat un altre de similar per a jubilar a Mathieu, esperem que sigui una prioritat de cara a l’any vinent. Digne no és un lateral top però cada partit que juga compleix bastant amb el que se li demana, arriba bé a línia de fons i ajuda prou en defensa, ahir va estar providencial en un parell de jugades. Després està Aleix Vidal, que estava començant a guanyar-se un lloc a l’onze pel rendiment dels darrers partits i que un fet malbé se li va carregar la temporada.

El que va passar ahir no ve de nou, es posen àrbitres a xiular al Barça que fan la vista grossa i els jugadors rivals van veient que hi ha barra lliure per a fer el que vulguin, que com a molt xiularan només falta. Clos Gomez quan xiula al Barça en xiula un munt de faltes a favor, però totes les considera faltes normals, això fa que després al boig de l’Alavés, li pegui per entrar com va entrar al minut 85 de partit, al corner contrari i amb 0-6 al marcador. És ja el tercer jugador que es carreguen per una entrada duríssima que no es xiula ni falta, primer va ser Iniesta a Valencia, després Busquets a Ipurúa i ahir va ser Aleix. Surt molt barat anar a fer mal a un jugador blaugrana i si a sobre hi ha frustració pel resultat ja no diguem. El problema és la diferència de criteri, perquè després resulta que a la primera falta que fa el Barça li treuen groga a Umtiti per una càrrega legal, quan resulta que l’Alavés fa gairebé vint faltes i veuen la targeta groga al descompte de la segona part. La jugada d’Umtiti, ve d’una espenta claríssima a Neymar que l’àrbitre no xiula res, sembla que hi hagi una circular que al brasiler se li pot fer el que sigui. El mateix passa amb la resta de jugadors blaugranes, és el mateix de tots els anys, comença la campanya a la caverna només començar la temporada que si es tiren, que si simulen o exageren les faltes i els àrbitres lluny de perseguir el joc dur sembla com si col·laboressin per a “castigar” als provocadors i simuladors. És una autèntica vergonya, però clar, amb la directiva que hi ha que passa olímpicament, encara surt un directiu a dir que Neymar provoca amb el seu joc, què hem d’esperar?


Per últim una mica comentar el tema del bàsquet, ja no parlaré ni del joc, ni de l’entrenador, ja he assumit que aquest any serà un fracàs, és trist que una secció històrica la gent comenci a resignar-se, però és al que està portant la directiva, que la gent perdi l’afecció per les seccions per a poder-les fer semi amateurs. Volia parlar del que he vist i llegit els darrers dies, primer amb la multa a l’equip, que jo personalment no havia vist mai i que no se de quina ment brillant ha sortit, però a un equip que està moralment pel terra, que no li surt res bé i que no estan rendint, no crec que sigui la millor opció multar-los i assenyalar-los quan la culpa (una part si) principal no és seva. Però després resulta que surt el lumbreres de l’entrenador a dir que potser haurem d’acceptar que serà una temporada de transició i que a passar-la com es pugui, que això ja és un problema que ve de llarg i ell s’ha trobat el marró. La directiva encara li ha donat la raó, al·legant que la planificació va ser tardana i que hi havia moltes herències del passat. Com? Que quan les va guanyar les eleccions Bartomeu, aquest estiu passat? Estem de conya? La cagada va ser dels que dirigeixen el club i que veient el fracàs dels darrers anys, van aguantar fins al final a veure si almenys es guanyava la lliga i salvaven la temporada. Era més que evident que el Barça necessitava un canvi de rumb, no s’havia d’esperar a que Creus digués que marxava i decidir fer fora a Pascual en quan es va perdre la lliga. Els equips amb dirigents seriosos planifiquen la temporada molt abans d’acabar l’anterior i més encara quan has d’assumir un canvi de director esportiu, d’entrenador i de fitxatges nous. 

Em sembla surrealista que parlin de problemes de planificació quan són precisament ells els que ja estaven l’any passat. Però bé farem un Palau nou, li donarem a guanyar als amiguets els milions de les obres i presumiran de ser la directiva que ha fet un Palau nou, encara que després no vagi ni l’apuntador. Qui ha d’anar a veure aquestes barbaritats? Qui ha d’anar a veure a un equip que jugant a casa no es capaç de fer més de 62 punts davant el cuer de la competició, que no havia guanyat fora en tota la temporada? Si volen fer una temporada de transició, que fotin fora a De la Fuente, a Barztokas i que busquin ja gent competent i planifiquin la temporada passi el que passi d’ara fins al final. Segurament amb l’entrenador del filial la cosa aniria millor.

lunes, febrero 6

Apreciacions.

Aquest dissabte vaig tenir la possibilitat d’anar a veure el partit en directe al Camp Nou, des de la temporada passada que no anava i malauradament vaig poder comprovar que les coses no han canviat gaire, al contrari, sembla que la plaga del famós “tribunero” encara s’està estenent més. Majoritàriament em vaig trobat amb tres tipus d’aficionats, els aficionats estrangers, més pendents de fer-se selfies i fotos per a penjar al facebook, que no pas d’animar i de veure el partit, després estaven el tribuneros de tota la vida, els avis que eren incapaços de dir res bo dels jugadors i que qualsevol errada ja demanaven que els fotessin fora del camp. Per últim els de mitjana edat que porten el mateix rollet que Torquemada el de la tdp, els que es pensen que han inventat el futbol i que sempre ho haguessin fet millor en tot. Però el que més em va sobtar va ser la grada d’animació, més que res perquè jo pensava que era una grada amb gent jove i ganes d’animar al seu club, però que veient els seus moviments i el posat de molts dels components, no diferien en excés de quan estaven els boixos nois a les mateixes localitats, la única diferència que vaig veure va ser que no estan separats per un vidre, però tenien el mateix posat, suposo que hi haurà una mica de tot, però la pinta que fotien amb el que menys vaig pensar va ser en una grada d’animació, suposo que l’acord de Rosell amb els boixos per algun lloc havia de sortir la cosa.

Quan vaig arribar al camp i vaig veure que no jugava Suárez, un dels meus jugadors preferits i que jugava Mathieu, la veritat és que em va tocar una mica els pebrots, fer centenars de quilòmetres amb bus i trobar-te amb aquesta alineació, però bé al final si juga Messi i si està Neymar al nivell que va estar, al final compensa el viatge. Indignació perquè del primer dia que no puc entendre que els titulars juguin la copa i els suplents la lliga. Però una cosa és indignar-te una mica amb l’alineació i l’altra és que com no és la que tu vols començar a despotricar al camp i no animar, estar a la que salta i amb el run run quan algú errava una passada. No acabo d’entendre massa bé a l’aficionat blaugrana la veritat, jo per anar a xiular o a criticar tot el que fan em quedo a casa, però n’hi ha que sembla que utilitzin el futbol per a poder-se desfogar del que els hi passa a la vida real.

Si li sumem que el Barça no va fer el millor partit de la temporada que diguem, es va generar un ambient, almenys per la zona on estava jo, que tampoc es que ajudi massa a la moral dels jugadors. El Barça va sortir una mica fora de partit, l’equip basc va sortir amb ganes de mossegar a dalt com va fer a la copa i va generar un parell d’ensurts que haguessin pogut complicar molt la vida en quan al resultat final. El problema que tenia el Barça és que  el mig camp que jugava no estava massa conjuntat, probablement per la falta de partits jugant tots junts, en defensa igual, estava Mathieu que era el primer partit que jugava aquest any al lateral, juntament amb Umtiti, pel seu sector i Aleix que juga de tant en tant i que no ha jugat en tota la primera volta, a més faltava Suárez que fa la vida molt fàcil als que l’envolten. Si agafem un per un els jugadors que van jugar dissabte, excepte Mathieu, tots poden jugar en un moment donat a l’onze titular, sense que baixi notablement el rendiment, però si juguen tots de cop i sense portar un rodatge és quan es produeixen els petits errors de col·locació, que sumats a una pressió asfixiant dels bascs, va fer que el partit no fos massa lluït fins que es va separar en quant al marcador i va donar tranquil·litat a uns i va fer baixar una mica els braços als altres. Fins al segon gol del Barça, el partit no estava controlat ni molt menys, l’equip basc estava traient molt de fruit a la pressió avançada, perquè els errors posicionals ofegaven la sortida blaugrana i la manca d’alternatives feia que la part posterior de l’equip regalés massa pilotes a l’Athletic en zona perillosa. Per sort no van estar encertats als metres finals i no va suposar cap perill en quan al marcador final
Al final el que va decidir el partit va ser la qualitat individual de Messi i Neymar. El brasiler probablement va fer el millor partit de la temporada i de les seves botes va sortir el gol d’Alcácer, un gol que va arribar quan més estava patint el Barça després de dues ocasions molt clares del equip basc. El mateix amb el gol de Messi, l’Athletic es va refer bastant bé del gol i va seguir mossegant a dalt, fruit d’això el partit no tenia amo, era un partit més de transicions ràpides que no pas un partit controlat. El Barça no tenia ni molt menys decidit el partit i el gol de Messi va contribuir a tranquil·litzar molt a la parròquia blaugrana.

La segona part va ser molt més animada perquè el Barça aprofitava els espais que estava deixant l’equip basc a l’esquena per la seva necessitat d’anar a buscar el gol, va aparèixer el cansament i les seves línies ja no estaven tant ajustades. Llavors va continuar el recital de Neymar, que va fer un partit fantàstic, un partit ple de desequilibri individual que va merèixer clarament que alguna de les seves jugades pogués acabar amb gol, però al final és una qüestió de ratxes i està clar que el brasiler no està en una d’elles, només cal veure el gol d’Aleix, que topa amb el mateix Neymar i xuta en semi errada. Jo a Neymar no li exigeixo gols, millor si els fa, això és evident, però jo el que vull del brasiler és aquesta capacitat per a trencar al seu defensor y destrossar la defensa des de la banda. Malauradament també vàrem veure com Messi era substituït al poc de començar la segona part, una pena perquè el petitó sempre té alguna cosa que et fa alçar del seient.

Del apartat individual molt destacables el partit dels tres centrals, perquè els dos que van començar ho van fer a un gran nivell i després quan va sortir Mascherano també, no és fàcil defensar quan està Mathieu al camp i cada cop que pujava deixava un forat bestial a la defensa, però amb cobertures i una bona col·locació es va poder arreglar la cosa. El que més va grinyolar va ser el mig del camp, ja que André Gomes continua amb les seves vacances pagades i la seva manca d’intensitat, és un jugador que no aporta res que destaqui positivament, es va limitar a fer un partit pràctic, donant-la sempre al que tenia més a prop i amb una intensitat defensiva i a l’hora de pressionar molt discutible. Aquest senyor sembla que no tingui sang a les venes. Sort que a Rafinha i Arda el que els sobra és sang a les venes, juguen tots dos amb una fam de minuts que es nota amb el seu treball, Arda continua recuperant sensacions en aquesta posició que hauria de ser ideal per a ell però que a can Barça no acabava de lluir massa, aquest segon any sembla que està molt més adaptat i aporta moltes coses que no es veuen a les estadístiques. Rafinha tots sabem el que és, ganes i més ganes i córrer amunt i avall, segueix abusant de les conduccions quan el Barça té la pilota però és jove i són coses que encara ha de polir, al final, com tota la temporada, està patint lesions desafortunades, en aquest cas un xoc amb un company, està clar que és una temporada per a oblidar en aquest aspecte.

En quan a la davantera es va notar molt la falta de Suárez, Alcácer no va fer un mal partit, però li manca encara aquest feeling amb els companys d’atac i a l’hora de saber on i com volen la pilota en cada moment, se’l va veure imprecís a l’hora de passar-la quan la controlava d’esquenes, però aquest enteniment s’aconsegueix amb partits i molts entrenaments. Està clar i ens hem de fer a l’idea, que quan jugarà Alcácer la cosa canviarà enormement, però clar, és com si no juga Messi i volem que el que el relleva faci el mateix. El valencià no va fer un mal partit, va marcar el gol que obre la llauna i esperem que li doni moral de cara al futur, perquè de minuts n’està tenint molt poquets.

Volia comentar el bàsquet, però la veritat és que ja m’he donat per vençut amb aquest tema, veure com es maltracta aquesta secció, que es fitxa a un jugador i resulta que el que relleva a Rice és Peno, veure la mala gestió de banqueta que es fa i el repartiment de minuts que en algunes fases del partit no entén ningú. Malauradament la gent sembla que es comença a resignar i això és el pitjor que pot passar, és el primer pas per a l’enfonsament d’una secció, però bé això és el que vol aquesta directiva, que es vagin reduint paulatinament fins que la gent vegi bé que s’inverteixi amb el futbol i que les seccions siguin gairebé amateurs.

Perquè és la intenció de la directiva? Perquè és evident que els importa tres pepinos la secció, només així s’entén la parsimònia a l’hora d’escollir el relleu i planificar la temporada, qualsevol amb dos dits de front podia veure que la passada era la darrera de Xavi Pascual a can Barça, això demanava que la planificació de fitxatges s’hagués fet abans d’acabar la darrera, igual que l’elecció de l’entrenador i el nou director esportiu. Però en lloc d’això es va esperar fins a la nova temporada, llavors es va fer un càsting d’entrenadors, càsting on per cert van formar part els dos entrenadors que li han pintat la cara a Barztokas els dos darrers partits d’Eurolliga. Però clar, les entrevistes als entrenadors les va fer un directiu que no té ni punyetera idea de bàsquet, a partir d’aquí es va escollir l’entrenador, després el director esportiu i després els fitxatges, quan no pot ser mai en aquest ordre i molt menys amb els temps emprats. Però que hem d’esperar, d’aquesta directiva...