En busca de solucions.

Ahir Lucho va sorprendre a la majoria de culers amb la seva alineació al sortir a jugar amb tres centrals. Com en tots els àmbits, malauradament en aquest país que vivim hi ha por als canvis i tot el que és desconegut es mira amb mals ulls. La setmana passada el Barça va punxar a casa davant l’Alavés en un partit on es va parlar que si l’entrenador rival li havia guanyat la partida tàctica i les típiques tonteries que escriuen els mitjans quan es perd i no troben explicacions i quan li tenen ganes a l’entrenador (tots sabem que no és que tingui una gran relació amb els mitjans). Si una lliçó tàctica és posar onze jugadors davant la teva àrea i flotar per a que organitzin els dos centrals de l’equip rival jo personalment cada cop entenc menys de futbol, perquè no crec que hi hagi una tàctica més vella al món del futbol. Si Mathieu no la fot al corner xutant de dintre l’àrea petita, amb 1-1 al marcador, els comentaris als mitjans haguessin estat diametralment oposats, ja se sap, la cultura esportiva dels mitjans d’analitzar amb el resultat a la mà. De 100 partits com el del altre dia el Barça en perd un, però no poden entendre que són humans i que després de tornar amb les seleccions poden tenir un mal dia generalitzat. Així és l’entorn blaugrana.

Jo em quedo amb el treball de Lucho i la manera d’intentar solucionar els problemes. Són coses que no es comenten habitualment, està clar que no diran res positiu quan li tenen jurada, Lucho pot agradar més o menys però no se li pot negar atreviment i treball. El dia davant el Celtic després de perdre, el Barça va generar un gran nombre de jugades assajades a pilota aturada, algunes fins i tot van acabar en gol. Ahir, preveient un partit de defensa poblada, encara que al final no fos així, va aprofitar per a provar una defensa de tres. Els jugadors no es van veure massa còmodes, principalment la defensa, que al pressionar molt a dalt l’equip rival, es van trobar gairebé un contra un, però cada cop que es superava la línia hi havia tot un desert per a poder generar ocasions. També és una cosa que em fa molta gràcia, els mitjans de la caverna merengue que van anar publicant que si el Barça havia jugat amb cinc defenses i que si va jugar a la contra. Són tan incompetents que no poden entendre que hi ha jugadors que poden jugar en diferents posicions, al seu cap quadriculat si es defensa, encara que sigui Jordi Alba per exemple, que va començar d’extrem, per a ells és defensa i punt, o el mateix Rafinha, que va jugar de fals lateral i va jugar Mascherano escorat a la banda. Igual que jugar a la contra, jugar aquesta tàctica és defensar amb tot el teu equip a camp propi esperant una error del rival per a sortir i generar perill, si et saquen un corner en contra i cometen un error, és absurd no aprofitar-lo, igual que el partit d’ahir si el rival et pressiona molt amunt amb la defensa gairebé al mig camp, si treus bé la pilota jugada tens tot el camp rival buit, que volen, que els jugadors s’aturin a esperar a que tot l’equip rival torni cap enrere i foti els onze davant l’àrea? Alguns periodistes i analistes s’ho haurien de fer mirar la veritat. Si és que a sobre el Barça va tenir més d’un 60% de possessió, que m’expliquin com pots jugar a la contra si tens tu la pilota. Jugar a la contra no depèn de com marquis un gol, depèn de l’estil i la tàctica que optes a jugar. Es pot marcar un gol a la contra jugant un joc de combinació per defecte i es pot marcar un gol d’una jugada de combinació jugant al contraatac.

A mi em va semblar molt bé que Lucho vagi provant coses quan té rivals a priori senzills, això li servirà de cara al futur quan els partits estiguin complicats, fins i tot jugant amb jugadors com Sergi Roberto pots fer el canvi durant el partit sense haver de fer substitucions. El partit degut, a l’ambició de l’equip madrileny, va convertir-se en un partit d’anada i tornada, en lloc del partit de frontó que jo m’esperava després de veure com van jugar amb l’Atlètic de Madrid, cosa que va ser un suïcidi de cara al marcador final. La setmana passada ho comentava, que pots intentar competir i fer un partit molt sofert corrent darrera la pilota com va fer l’Alavés o pots sortir a passar-t’ho bé com va fer Osasuna i emportar-te’n un cabàs. Jo estic més per la segona opció, ja ho he dit sempre després dels partits amb el Rayo els anys anteriors, al final en trauràs més profit per a quan juguis amb els de la teva lliga i necessitis guanyar, al final 98 de cada 100 igual acabes perdent amb la tàctica de l’Alavés.

El partit va ser de divertiment total per als amants de l’espectacle, amb ocasions constants de gol i aproximacions de tots dos equips, un dia que tots els jugadors del Barça signarien tenir sempre, ja que és un partit que t’ho passes molt bé i que va bé per a recuperar mentalment i de confiança a jugadors menys habituals i que els que acostumen a jugar el gaudeixen perquè no juguen a trencar una defensa numantina amb el temps del marcador que va caient poc a poc.

També serveixen per a encarrilar els marcadors aviat i poder donar descans als jugadors més carregats, que aquest any sembla que Lucho amb la banqueta que té si que està per la feina de fer-ho, sobretot veient com ve de carregat el futur immediat de l’equip.

Aquesta setmana que ve hi ha jornada doble i el Barça té un partit molt complicat davant l’Atlètic de Madrid, casualment el calendari ha estat un cop més capritxós, és una cosa que hem d’agrair un cop més als senyors de la directiva, que els prenen per burros, quan veiem el calendari i es juga entre setmana amb l’equip matalasser, quan veus que després d’aturada de seleccions tens el clàssic i moltes cosetes més que van sortint. Així ens va la cosa, fot molt que el Madrid porti tants anys sense guanyar una lliga i mentre el Barça vagi acotxant el cap així seguirem, amb cacicades de calendaris i designacions arbitrals. De moment ja s’ha provat també l’horari de les 13 hores, horari infame que s’ha instaurat per a competir amb la Premier per a fer caixa exclusivament, els clubs i els aficionats que es fotin, la pela és la pela. De moment ha generat poca molèstia per al Barça, al final ve a semblar-se més a l’hora d’entrenament que no pas a les 16 hores, no tardarem molt a veure com el Barça passa a aquesta franja horària ja que li costa més jugar els partits.

Ahir un cop més van tornar a cascar de valent a Neymar i els comentaristes lluny de denunciar-ho, encara li fan la culpa a ell pel seu estil de joc, vergonyós però és el que tenim de fa temps, el que manen a l’arbitratge ja li van posar la creu i és una constant, xiuli qui xiuli. Que fa el Barça per evitar totes aquestes situacions desfavorables? Cri cri cri...

El partit d’ahir en l’apartat individual és molt fàcil de lloar a tots, és un partit molt vistós on tots els aspectes, tots formen part del joc, tots tenen ocasions de gol, fan bones jugades. El partit de la tripleta atacant va ser bestial, però és que tant Iniesta com Rakitic van fer també un partidàs, el mateix Rafinha jugant fora de posició, tota la defensa en bloc va patir més a l’hora de quedar-se amb un contra un i haver de córrer més risc de cara a jugar la pilota des del darrera, però així tenen més participació en el joc i no tenen temps de perdre la concentració, és una mica més estressant però també formes més part del joc col·lectiu i fins i tot pots pujar a rematar i prendre més riscs ofensius. M’agradaria destacar a Umtiti, no per la pilota que salva a l’estil Puyol, sinó per la tranquil·litat que està demostrant tant amb la pilota als peus com a l’hora de defensar, sembla que pot arribar a ser un bon fitxatge de futur per al Barça, llàstima que per donar minuts a Mathieu se n’anés asquejat Bartra, perquè ara es tindria dos centrals joves de bon nivell que d’aquí un futur no molt llunyà haguessin pogut formar un molt bon tàndem per a donar relleu als titulars actuals, per a poder anar alternant-los i que s’anessin foguejant.

Veurem com va el partit de dimecres per a veure si el partit amb l’Alavés va ser un miratge, que tot apunta a que si, però el que està demostrant l’equip és que quan juguen els tres de dalt i Rakitic i Iniesta al darrera, és molt difícil que els guanyi ningú, molt bona notícia de cara a ser optimistes.

Entorn tòxic.

El Barça va patir una derrota molt inesperada, a priori, després veient el partit no ho va ser tanta sorpresa, ja que el ritme al que es jugava i la disposició de l’equip rival es veia que havia de canviar molt la cosa per a guanyar el partit, mentre anaven amb empat pensaves que en qualsevol moment apareixeria una jugada i decidiria el partit. Un cop van marcar el primer gol, quan l’equip no generava les coses ja pintaven malament, però amb una pilota aturada es va empatar i el ritme de partit era un altre després del descans, fins que va arribar el segon gol del rival i l’equip es va afonar.

Aquí és on entra tot l’entorn tòxic blaugrana, els mitjans i els aficionats. Els mitjans que porten tota la temporada dient que si el Barça tenia una banqueta brutal aquest any, que si s’havia fitxat fons d’armari, que si rotacions i bla bla bla. Però després resulta que al primer partit que no surt com s’esperava ja no valen res, escoltant-los semblava gairebé com si haguessin perdut ja la lliga. Jo vaig haver de sofrir la vergonyosa retransmissió de Catalunya Ràdio, la tdp dels collons, amb un locutor que s’equivoca dos de cada tres cops a l’hora d’anomenar qui porta la pilota i que porta tota una colla al darrera de gent que es passa el partit llepant-li el cul, és el mal menor perquè pitjor són els de l’àudio en castellà i on estic no agafo bé la RAC1, per desgràcia. Durant aquesta retransmissió no escoltes una paraula bona, després llegeixen les opinions de twitter i encara és més patètic, els pals que li foten a un equip que porta anys donant alegries. L’entorn blaugrana senzillament no mereix aquest equip, perquè a sobre després són els primers que pugen al carro i els llepen el cul quan es guanya.

El Barça no va fer un bon partit, és més que evident, però això no dona dret a fotre merda sobre jugadors que no són tan habituals i que tenen la mala sort de jugar el partit on no funciona res. Avui en dia, l’únic jugador que no té nivell per a estar al Barça és Mathieu i ho dic el dia que fa un gol. Aquest senyor és mediocre i en pocs minuts de diferència va donar un exemple gràfic del que és aquest jugador, un jugador que només serveix per a posar el cap per a refusar o algun dia pot inclús marcar algun gol, després dos minuts més tard, des de dintre de l’àrea petita a porta buida la va fotre al corner i ja no parlem de la seva capacitat per a generar i per a fer passades, ahir els van deixar la pilota als dos centrals i el francès va fer el ridícul. Segueixo sense entendre com es va poder fitxar aquest paquet i molt més encara com juga tant.

El partit malauradament és un “déjà vu” del que passa any rere any quan hi ha aturades de seleccions, el Barça paga el tenir tan bons jugadors, beneït problema, però a l’hora té l’inconvenient que els jugadors més decisius són sud-americans, amb el corresponent desgast en aquest tipus de partits de seleccions. Precisament per a això s’ha portat el que s’ha fitxat aquest any, per a poder tenir recursos i poder arribar al tram final més descansats. Voldria recordar també que els “senyors del calendari”, sabent que li costa al Barça aquests partits, han posat un clàssic després d’una aturada de seleccions, casualitats de la vida, mentre Bartomeu va de bolos per Nova York, així ens va.

Jo em nego a criticar a Lucho, com està fent l’entorn, per fer tantes rotacions per a jugar a casa contra l’Alavés. Si estem parlant que s’ha incrementat el nivell dels suplents, no pot ser que jugant contra un recent ascendit no es pugui guanyar, ni tan sols jugar un bon partit de futbol, el problema no va ser de jugadors sinó de preparació. Normalment quan mires el calendari i veus que et toca l’equip basc després de l’aturada, penses que has tingut sort, però no es pensa que mentre els jugadors del Barça viatgen per tot el món a jugar partits, els jugadors de l’Alavés porten dues setmanes preparant-lo. També hem de diferenciar entre un equip que vol ser competitiu i està dues setmanes preparant el partit respecte equips com l’Osasuna per exemple, que el seu entrenador en roda de premsa diu que els va dir poc més que “Sortiu a jugar i gaudiu”, els resultats són evidents, un guanya o complica molt les coses i l’altre se’n va amb un sac de gols. El partit que va fer l’Alavés no pot sorprendre a ningú que hagi vist el començament de l’equip basc, un equip molt defensiu que té les coses clares i que ja va donar la sorpresa al Calderón. Jo personalment no defensaré mai aquest estil de joc, però he de reconèixer quan un treball està ben fet i quan, com va dir concretament Ibai als micros post partit, que portaven dues setmanes estudiant al Barça i preparant-se.

Al final per a guanyar a un equip com el Barça, has d’esperar que ells no tinguin el dia, fer tu les coses molt bé i tenir aquest punt de sort necessari per a poder guanyar. Perquè malgrat no fer un bon partit, el Barça va tenir ocasions de sobres per a guanyar-lo, simplement no es va estar encertat amb la definició i sobretot no es va estar encertats defensivament, perquè l’equip basc va marcar dos gols gràcies a dues errades molt evidents de la zona defensiva, no per bones jugades ni tan sols de contraatac del rival. La defensa ahir va ser un desastre, curiosament el que surt a les fotos és Mascherano, però el que no es veu és que tant ell com Piqué baixen moltíssim el seu rendiment quan juguen amb Mathieu, juguen molt més nerviosos i no tenen el punt de confiança necessari per a no cometre errades. Al primer gol evidentment que surt a la foto Masche, se li avança el davanter, però s’hauria de mirar també on collons està Mathieu, totalment fora de la jugada i amb un passotisme bestial. El mateix passa amb el segon gol, s’equivoca amb el refús, Aleix Vidal també li falta contundència, però és que a la repetició es veu com Mathieu sembla un pal de paller, totalment immòbil i fora de la jugada, quan reacciona ja és massa tard. Per a ser un bon central has de llegir la jugada i prevenir el que pot passar, Mathieu és incapaç de fer una passada bona al que està a dos metres i a sobre és totalment incapaç de llegir el joc.

L’Alavés va preparar molt bé el partit, va acumular jugadors davant l’àrea amb una molt bona organització, a més fent un marcatge molt selectiu, el Barça en cap moment va saber com trencar-lo. Selectiu en quan a buscaven en tot moment el mal menor. Al final un marcatge un contra un tot el camp és un risc elevadíssim perquè en quan un trenca al seu marcador, es genera un forat brutal. Però els bascs van fer la tàctica molt empleada al bàsquet de “flotar” al dolent. És a dir, quan la tenia per banda Neymar, tenia tres tios a sobre, però en canvi quan la tenia Digne amb dos n’hi havia prou, el mateix a l’altra banda amb Arda i Aleix. Com que els laterals sorprenen entrant de segona línia, es limitaven a marcar-los en estàtic per a no ser superats per la banda, però es centraven amb els jugadors capaços de desequilibrar. El mateix passava al mig camp, tapaven a Denis i Rakitic, una mica menys a Busquets i flotaven descaradament a Mathieu i Masche, així els que els havien de marcar podien ajudar a tapar forats de passades interiors i ajudes per banda. Pelegrino, coneixedor del joc blaugrana, ja que va estar a la casa com a jugador, va prioritzar danys i va tapar on li fa més mal al Barça, que tenia més jugadors posicionals al camp que no pas desequilibrants. Això va fer que no es pogués generar massa joc. 

Al descans Lucho va reaccionar una mica canviant algunes coses, però sota el meu punt de vista ahir va pecar de pacient. El partit demanava canvis al descans i per al meu gust no de homes per homes sinó un canvi tàctic, va sortir amb defensa de tres però seguia amb els mateixos problemes, perquè seguia amb dos centrals i en sobrava un, o bé treure un dels dos laterals i treure a algú amb desequilibri. Jo hagués tret a Iniesta per Mathieu al descans ja i a Busquets l’hagués posat de fals central (central en defensa, pivot en atac), per a tenir un home més al mig camp i Rakitic fent doble funció de pivot quan perdien la pilota i d’interior amb la possessió. Al quart d’hora en cas de no aconseguir res hagués tret a Messi perquè l’equip basc cada cop s’enculava més, l’hagués tret per Busquets i faltant vint minuts a Suárez per Arda o Denis. També és complicat dir que es va equivocar o no, ja que mai sabem els de fora com estan i com han entrenat durant la setmana. Per exemple jo no hagués posat mai a Arda d’extrem dret, hagués posat o a Denis o a Rafinha a cama canviada, però és una qüestió de gustos i de pensaments, cadascú té un entrenador a dintre.

El que em sembla molt injust és parlar de massa rotacions i sobretot veure com s’ha acusat Aleix Vidal o que Alcacer no va rascar pilota, com si fos culpa seva. El partit d’ahir va ser dolent globalment, no es pot dir que un o l’altre és el culpable. El problema va ser la falta de joc que tenen els nous. A la banda esquerra per exemple jugaven Digné, Denis i Neymar, una tripleta que no havien jugat mai plegats, a la banda dreta igual, Aleix amb Arda que no ha jugat mai allà i un Aleix que encara no havia debutat en lliga. Sumem-li que Alcacer ha fet dos entrenaments amb aquest equip i sumem-li que la majoria venien de jugar amb la selecció. Aquest partit, probablement d’aquí tres mesos amb els mateixos jugadors hagués acabat amb golejada, però el futbol és un esport de moments i circumstancies úniques i al mateix temps imprevisible. És un partit que va arribar en un moment de falta d’acoblament, de falta de minuts dels menys habituals, el primer de 7 partits en 23 dies i després d’aturada de seleccions. No hem d’oblidar tampoc que amb Iniesta, Messi i Suarez al camp tampoc va millorar en excés la cosa, simplement va ser una concatenació de mals col·lectius que van fer que el conjunt no estigués a l’alçada. Però això acaba de començar i jo em nego a començar a despotricar d’un equip que ens ha donat tant per un partit post seleccions que es perdi. Recordem que el darrer cop que va passar això amb l’Hercules, el Barça va guanyar lliga i xampions. El que si que podem fer és començar a prendre nota dels tribuneros i de l’entorn nociu per a després quan pugin al carro poder recordar-los-hi.

Individualment no es pot destacar a ningú en positiu, també era molt complicat brillar en un entorn tan negatiu en aquest partit, per acabar volia comentar el tema del porter. Ja vaig dir la darrera entrada que no em semblava una bona operació pagar dotze milions per un porter que no creia que fos millor que Masip, sobretot a mi que li he vist fer grans actuacions amb el filial. Malauradament no em vaig equivocar, no se’l pot culpar directament dels gols, no van ser cantades garrafals, com la que va fer Bravo per exemple davant el United, però si que podem dir que eren dues rematades “parables”. Ser porter a can Barça no és el mateix que a qualsevol altre equip, jugues en una posició que has d’estar concentrat els 90 minuts més que per aspectes propis de la teva posició de coses com jugar-la amb els peus o sortir a tallar una jugada, de parades poques n’has de fer i solen ser de cara o creu. Ahir malauradament va sortir creu a les dues.