En busca de solucions.

Ahir Lucho va sorprendre a la majoria de culers amb la seva alineació al sortir a jugar amb tres centrals. Com en tots els àmbits, malauradament en aquest país que vivim hi ha por als canvis i tot el que és desconegut es mira amb mals ulls. La setmana passada el Barça va punxar a casa davant l’Alavés en un partit on es va parlar que si l’entrenador rival li havia guanyat la partida tàctica i les típiques tonteries que escriuen els mitjans quan es perd i no troben explicacions i quan li tenen ganes a l’entrenador (tots sabem que no és que tingui una gran relació amb els mitjans). Si una lliçó tàctica és posar onze jugadors davant la teva àrea i flotar per a que organitzin els dos centrals de l’equip rival jo personalment cada cop entenc menys de futbol, perquè no crec que hi hagi una tàctica més vella al món del futbol. Si Mathieu no la fot al corner xutant de dintre l’àrea petita, amb 1-1 al marcador, els comentaris als mitjans haguessin estat diametralment oposats, ja se sap, la cultura esportiva dels mitjans d’analitzar amb el resultat a la mà. De 100 partits com el del altre dia el Barça en perd un, però no poden entendre que són humans i que després de tornar amb les seleccions poden tenir un mal dia generalitzat. Així és l’entorn blaugrana.

Jo em quedo amb el treball de Lucho i la manera d’intentar solucionar els problemes. Són coses que no es comenten habitualment, està clar que no diran res positiu quan li tenen jurada, Lucho pot agradar més o menys però no se li pot negar atreviment i treball. El dia davant el Celtic després de perdre, el Barça va generar un gran nombre de jugades assajades a pilota aturada, algunes fins i tot van acabar en gol. Ahir, preveient un partit de defensa poblada, encara que al final no fos així, va aprofitar per a provar una defensa de tres. Els jugadors no es van veure massa còmodes, principalment la defensa, que al pressionar molt a dalt l’equip rival, es van trobar gairebé un contra un, però cada cop que es superava la línia hi havia tot un desert per a poder generar ocasions. També és una cosa que em fa molta gràcia, els mitjans de la caverna merengue que van anar publicant que si el Barça havia jugat amb cinc defenses i que si va jugar a la contra. Són tan incompetents que no poden entendre que hi ha jugadors que poden jugar en diferents posicions, al seu cap quadriculat si es defensa, encara que sigui Jordi Alba per exemple, que va començar d’extrem, per a ells és defensa i punt, o el mateix Rafinha, que va jugar de fals lateral i va jugar Mascherano escorat a la banda. Igual que jugar a la contra, jugar aquesta tàctica és defensar amb tot el teu equip a camp propi esperant una error del rival per a sortir i generar perill, si et saquen un corner en contra i cometen un error, és absurd no aprofitar-lo, igual que el partit d’ahir si el rival et pressiona molt amunt amb la defensa gairebé al mig camp, si treus bé la pilota jugada tens tot el camp rival buit, que volen, que els jugadors s’aturin a esperar a que tot l’equip rival torni cap enrere i foti els onze davant l’àrea? Alguns periodistes i analistes s’ho haurien de fer mirar la veritat. Si és que a sobre el Barça va tenir més d’un 60% de possessió, que m’expliquin com pots jugar a la contra si tens tu la pilota. Jugar a la contra no depèn de com marquis un gol, depèn de l’estil i la tàctica que optes a jugar. Es pot marcar un gol a la contra jugant un joc de combinació per defecte i es pot marcar un gol d’una jugada de combinació jugant al contraatac.

A mi em va semblar molt bé que Lucho vagi provant coses quan té rivals a priori senzills, això li servirà de cara al futur quan els partits estiguin complicats, fins i tot jugant amb jugadors com Sergi Roberto pots fer el canvi durant el partit sense haver de fer substitucions. El partit degut, a l’ambició de l’equip madrileny, va convertir-se en un partit d’anada i tornada, en lloc del partit de frontó que jo m’esperava després de veure com van jugar amb l’Atlètic de Madrid, cosa que va ser un suïcidi de cara al marcador final. La setmana passada ho comentava, que pots intentar competir i fer un partit molt sofert corrent darrera la pilota com va fer l’Alavés o pots sortir a passar-t’ho bé com va fer Osasuna i emportar-te’n un cabàs. Jo estic més per la segona opció, ja ho he dit sempre després dels partits amb el Rayo els anys anteriors, al final en trauràs més profit per a quan juguis amb els de la teva lliga i necessitis guanyar, al final 98 de cada 100 igual acabes perdent amb la tàctica de l’Alavés.

El partit va ser de divertiment total per als amants de l’espectacle, amb ocasions constants de gol i aproximacions de tots dos equips, un dia que tots els jugadors del Barça signarien tenir sempre, ja que és un partit que t’ho passes molt bé i que va bé per a recuperar mentalment i de confiança a jugadors menys habituals i que els que acostumen a jugar el gaudeixen perquè no juguen a trencar una defensa numantina amb el temps del marcador que va caient poc a poc.

També serveixen per a encarrilar els marcadors aviat i poder donar descans als jugadors més carregats, que aquest any sembla que Lucho amb la banqueta que té si que està per la feina de fer-ho, sobretot veient com ve de carregat el futur immediat de l’equip.

Aquesta setmana que ve hi ha jornada doble i el Barça té un partit molt complicat davant l’Atlètic de Madrid, casualment el calendari ha estat un cop més capritxós, és una cosa que hem d’agrair un cop més als senyors de la directiva, que els prenen per burros, quan veiem el calendari i es juga entre setmana amb l’equip matalasser, quan veus que després d’aturada de seleccions tens el clàssic i moltes cosetes més que van sortint. Així ens va la cosa, fot molt que el Madrid porti tants anys sense guanyar una lliga i mentre el Barça vagi acotxant el cap així seguirem, amb cacicades de calendaris i designacions arbitrals. De moment ja s’ha provat també l’horari de les 13 hores, horari infame que s’ha instaurat per a competir amb la Premier per a fer caixa exclusivament, els clubs i els aficionats que es fotin, la pela és la pela. De moment ha generat poca molèstia per al Barça, al final ve a semblar-se més a l’hora d’entrenament que no pas a les 16 hores, no tardarem molt a veure com el Barça passa a aquesta franja horària ja que li costa més jugar els partits.

Ahir un cop més van tornar a cascar de valent a Neymar i els comentaristes lluny de denunciar-ho, encara li fan la culpa a ell pel seu estil de joc, vergonyós però és el que tenim de fa temps, el que manen a l’arbitratge ja li van posar la creu i és una constant, xiuli qui xiuli. Que fa el Barça per evitar totes aquestes situacions desfavorables? Cri cri cri...

El partit d’ahir en l’apartat individual és molt fàcil de lloar a tots, és un partit molt vistós on tots els aspectes, tots formen part del joc, tots tenen ocasions de gol, fan bones jugades. El partit de la tripleta atacant va ser bestial, però és que tant Iniesta com Rakitic van fer també un partidàs, el mateix Rafinha jugant fora de posició, tota la defensa en bloc va patir més a l’hora de quedar-se amb un contra un i haver de córrer més risc de cara a jugar la pilota des del darrera, però així tenen més participació en el joc i no tenen temps de perdre la concentració, és una mica més estressant però també formes més part del joc col·lectiu i fins i tot pots pujar a rematar i prendre més riscs ofensius. M’agradaria destacar a Umtiti, no per la pilota que salva a l’estil Puyol, sinó per la tranquil·litat que està demostrant tant amb la pilota als peus com a l’hora de defensar, sembla que pot arribar a ser un bon fitxatge de futur per al Barça, llàstima que per donar minuts a Mathieu se n’anés asquejat Bartra, perquè ara es tindria dos centrals joves de bon nivell que d’aquí un futur no molt llunyà haguessin pogut formar un molt bon tàndem per a donar relleu als titulars actuals, per a poder anar alternant-los i que s’anessin foguejant.

Veurem com va el partit de dimecres per a veure si el partit amb l’Alavés va ser un miratge, que tot apunta a que si, però el que està demostrant l’equip és que quan juguen els tres de dalt i Rakitic i Iniesta al darrera, és molt difícil que els guanyi ningú, molt bona notícia de cara a ser optimistes.