Varis.

Els darrers dies estan passant moltes coses a can Barça, per tant segurament no les podré comentar totes, alguna cosa em deixaré, a més després de fer uns dies que per diferents motius no he pogut publicar res.

Primer que res, el tema lliga. És una vergonya com els mitjans tapen miserablement els triomfs del Barça i els minimitzen a l’infinit. Resulta que el Barça, amb un entrenador debutant, ha fet la millor lliga de la història i ha igualat la supermegafantàstica lliga que la caverna venia l’any passat. Com el gran triomf de mou, el final de cicle del Barça, etc. Igual que les copetes del rei, que l’any passat el Barça va guanyar tots els títols menors, excepte lliga i xampions i la temporada era un fracàs. En canvi l’any anterior el equip merengue va guanyar només una copa del rei i ja va ser la millor de la història. En canvi aquest any la lliga del Barça s’han limitat a donar el guanyador com aquell que diu i a dir que l’ha perdut el Madrid, que no l’ha guanyada el Barça. Molt bé nois, així anem bé. Quin fàstic de periodisme.

El mateix passa amb el fitxatge mediàtic del Barça clar, els que era meravellós ara no val res i viceversa. Per a la caverna sembla que no hagi vingut ningú de nou a la lliga, en canvi portaran un Callejón de la vida i serà la rehòstia madridista i li donaran cobertura de megacrack.

Però a mi ho sento però el cos em demana parlar d’Abidal. He escoltat moltes animalades, com per exemple que no és una ONG el Barça, que si són motius esportius, que si la decisió ha estat difícil però que Abidal no es pot queixar i ja la última que he llegit és titllar a Abidal de desagraït per dir a una ràdio francesa que estava emprenyat amb el Barça. Per a mi Abidal ha comès dos errors, el primer dir que ha estat el Barça quan ha estat la directiva el que la fet fora i sobretot el segon error, el de no dir les coses clares a la roda de premsa a can Barça i no donar-los la opció als miserables que han presa la decisió de fer-lo fora, de tenir una sortida digna i de no pringar realment pel que han fet. Perquè el problema del tema Abidal es que el jugador ha dit que està per a jugar, els metges han dit que està per a jugar i cap membre del cos tècnic ha dit que no estigui per a jugar. En canvi els que l’han fet fora s’han amagat amb els sentimentalismes barats i el cinisme per a no dir la veritat. Una veritat que no sap ni el  propi Abidal que ha estat el més sorprès de tots.

El tema Abidal no es pot ponderar mai de la vida en un tema esportiu perquè no se sap res, l’hermetisme sobre les seves possibilitats de jugar ha estat patètic. Cosa que encara ha sorprès més quan l’hem vist jugar que no ha desentonat en absolut. S’esgrimeix que no pot jugar dos partits seguits. Que Adriano els pot jugar?? Ben bé que ha demostrat que no, moltes vegades ni un. En canvi l’han renovat fins a 2017. En el cas de Adriano som una ONG o no?? Som una ONG per a que jugui un jugador semi retirat que juga a la carta per a poder arribar al mundial, primant totalment els seus interessos i valent-se de la premsa per a destruir el futur del Barça que l’ha de substituir?? En aquest cas no només li han permès, sinó que encara li han donat una prima per fidelitat!! Lamentable.

Si Abidal podia jugar un partit per setmana, més que suficient amb Puyol, Masche, Abidal, Bartra i Piqué per a afrontar la temporada amb condicions. Però clar, així el president que vol tornar a fer de mànager llavors no pot anar fitxant per aquí i per allà. Porta dos anys pregonant els problemes econòmics per culpa (segons ell) de l’anterior junta i resulta que ara està tirant els diners de mala manera.

Era una ONG per a donar-li un contracte de 1+1 per exemple a Abidal però en canvi no li dol donar 40 milions al pare de Neymar per prima de fitxatge. Amb una quarta part del que li ha donat al pare del brasiler paga els dos anys de contracte d’Abidal, amb bastant menys un any de contracte.

Del tema contractual de Neymar avui serà l’últim dia que parlaré, una cop s’ha fitxat això és com quan et toca un fill tonto, l’has d’aguantar, per tant jo almenys analitzo rendiment al camp, no pel que val com han fet molts amb segons quins jugadors i com han analitzat a Cesc o Alexis. La directiva del Barça tenia la oportunitat d’acabar amb les especulacions i el ball de números de forma molt fàcil, simplement havien de fer, com ja vaig demanar jo fa uns dies, que aclarir en roda de premsa quines havien estat les xifres exactes, com han fet amb tots els fitxatges, cost fixe + cost variable. Amb la clàusula de confidencialitat l’han cagada a base de bé, estan donant a entendre que tenen coses a amagar. Els que tant van criticar algunes operacions amb Traffic, resulta que fan encara pitjor perquè la despesa és infinitament més gran.

Però a mi el que més em molesta del tema Neymar és que ens tractin com a burros a la culerada. Amb la venuda de moto que si el jugador va escollir al Barça en lloc dels diners del Madrid, que si cobrarà només 7 milions de fitxa, que si ha fet tants de sacrificis pel Barça, que si al dia després de comprar-lo ja s’havia revaloritzat tant. Aquest tipus de comentaris i que ho pintin com la gran gestió és el que m’indigna bastant.

Per a començar, el jugador ha costat gairebé 60 milions quan era el seu últim any de contracte, per tant que no venguin la moto que és una gran operació. Resulta que el compromís no era tant i les ganes boges de venir, quan li dones 40 milions al jugador com a prima de fitxatge. Però sobretot la moto dels 7 milions i que ha preferit l’estil que els diners. El jugador ha escollit el Barça i cobrar 7 milions, entre altres coses perquè el Madrid només li cedia el 50% dels drets, mentre que el Barça és el total dels drets, gairebé vint milions a l’any en publicitat. Que no venguin la moto tampoc amb que el Barça guanya més patrocinadors perquè els patrocinadors van a Neymar, no al Barça. Amb gairebé aquests diners en publicitat, qualsevol megacrack pot acceptar cobrar 7 milions, perquè realment en guanya gairebé 30. Com tampoc ens venguin la moto que si s’ha revaloritzat tant i que val més del que va costar, perquè això només es podria fer servir en cas de vendre’l, si te’l quedes no val per a res.

Però bé passem al tema moviments. Es parla que marxa Villa, que es cedirà a Deulofeu, que ha de venir un central si o si. Espero que els noms de Rami, Mathieu i mandala, siguin una broma de mal gust, perquè manarien ous si el Barça es gasta diners amb aquests que no són jugadors per al Barça ni de conya. Però el moviment més lamentable, és posar al mercat a Thiago i la cagada aquesta de la clàusula. Com el Barça perdi a Thiago aquest estiu, la que es menjarà Rosell, serà comparable a la de Ronaldinho o Eto’o amb Florentino. És una barbaritat intentar vendre al futur mig del Barça i quedar-nos amb la vella glòria dominadora de l’entorn. És una animalada de proporcions gegantines.

I ja que parlem d’Eto’o, perquè no portar-lo per a ser el nou Larsson però amb més minuts?? El jugador ja ha fet els euros a Rússia i l’altre dia es va oferir a l’Inter. No se que espera el Barça a intentar portar-lo i deixar-se d’Osvaldos, Kloses i companyia. Jugador amb gol, més que contrastat i que coneix el sistema a la perfecció. Un jugador que mai hagués hagut de marxar del Barça i que es té la oportunitat d’arreglar-ho.

Tema selecció. És una vergonya que Busquets amb pubalgia estigui a la copa de la galeta mentre Alonso s’ha operat tranquil·lament aquest estiu. Cada vegada que hi ha seleccions se li’n foten a la cara del Barça. El poder institucional del Barça tant a Europa com a Espanya és nul des de que està Rosell. Ens tanguen a tot arreu.

Un Rosell que des de que està al Barça l’està destruint per dintre. La renovació d’Eusebio que ha fet el ridícul tot l’any, demostrant que tant que parla de pedrera se li’n fot aquesta. S’està carregant tot el que fa olor a Pep, com va fer Florentino amb els homes de Calderón. L’última víctima és la no renovació d’Emili Ricard. Quina animalada!!! Emili Ricard és el senyor que ha sortit a tots els vídeos de recuperacions llargues de jugadors, ajudant als futbolistes, acompanyant-los per la muntanya. Ara se l’ha carregat encara no se sap perquè.

I ja no en parlem si passem a les seccions. Unes seccions que han anat reduint el pressupost paulatinament, que han perdut moltíssim poder institucional. No cal anar molt lluny, només cal veure la tangada que ens van pegar ahir a la final de la lliga Acb. El futbol sala no es que precisament a la semi de la F4 ens ajudessin molt que diguem, la final d’handbol una altra i a nivell nacional segueix fotent-se’n a la cara l’Atletico.

Però el principal error és donar els equips amb grans jugadors a entrenadors de la casa pensant que tots són Pep Guardiola i això no sempre funciona. De moment a les seccions només ha funcionat al futbol sala. Els dos Pasquals donen moltíssim que desitjar i són els principals culpables del que està passant a les seccions de bàsquet i d’handbol.

El pitjor de tot és com vas veient que fan molt bons fitxatges a priori i que després els utilitzen molt malament. Podríem estar parlant molta estona i donant molts exemples, però no acabaríem mai, per desgràcia, amb els Eusebio, Pasquals, etc.

El Barça està en molt males mans i té pinta que encara anirà a pitjor la cosa. Una directiva que va agafar un equip a dalt de tot i que l’està autodestruint de mala manera i donant una imatge penosa, amb tracte a jugadors com Abidal, com Jernemyr, com Jawal, com els xavals del filial que han fet fora i altres que han aprofitat de forma horrible, la manera com es fa fora a Mia Ordeig, com es fa fora a Muniesa, el poc respecte per Bartra, sonant noms com Mathieu per a jugar en la seva posició. Fatal.