Era d’esperar.

Era d’esperar que, després del partit d’ahir, sortissin de forma totalment oportunista i a la vegada injustificadament, els que porten varies setmanes rabiant i tragant bilis per la poca participació del seu amiguet, el que els proporciona totes les facilitats per als seus interessos, el senyor Xavi Hernández.

Però abans que res un petit apunt del partit de dimecres passat, que no vaig fer una entrada perquè el partit va ser tant dolent i va donar tant poc per a parlar-ne que es pot realitzar en unes poques línies a l’escrit d’avui. El partit és molt fàcil de resumir, un partit en un camp horrible, que a sobre el varen emplenar de sorra de platja, sense regar-lo, cosa que va suposar que la pilota no pogués rodar com acostuma i que li donés temps als rivals a arribar a fer les cobertures. És indignant que es segueixi permetent això, a la que diuen que és una de les millors lligues del món i que en canvi, fan el ridícul a cada jornada, veient l’estat dels camps d’una gran part dels estadis de primera divisió.

Així doncs, un partit en un camp on era impossible donar-li velocitat a la circulació, sumat a un equip rival que va sortir a jugar sense cap davanter al camp, emparat per un arbitratge totalment permissiu, que els deixava fer falta en cada jugada que algú desequilibrava individualment, on com a molt xiulava falta, sumat a la inoperància dels dos extrems, totalment apàtics i un Messi molt apagat entre les diverses línies de defenses i mitjos, va fer que el partit fos horrible i que no es va ni xutar entre els tres pals. A mi aquesta dada realment em dona bastant igual, perquè es van generar jugades com per a poder guanyar, que es van definir malament, indiferentment que si es va xutar entre els tres pals o no. Però no deixa de ser analitzable la apatia al partit de Pedro i de Neymar que van fer el ridícul, que encara els van canviar massa tard, perquè es va notar bastant la diferència de ganes de fer bé les coses i de córrer de Munir i Sandro, llàstima que van aparèixer massa tard, perquè li van donar un altre aire al equip.

Però sense cap mena de dubte, el punt negre del partit va ser el debut de Douglas. Com més avançava el partit, més em preguntava qui va ser l’inútil que va donar l’aprovació final o que va proposar el fitxatge d’aquest jugador. Quina cosa més nul·la!!! Aquest jugador no jugaria ni als equips de mitja taula de la lliga. Però no calia ser molt llest per a veure-ho, un jugador que amb 24 anys, no havia jugat mai amb Brasil, que cap equip d'Europa, s’havia interessat per ell i que fins i tot el xiulava la seva pròpia afició de Brasil, un jugador que s’estava podrint a la lliga brasilera. Un jugador brasiler, que va a comprar-lo el Barça i li venen per menys de 5 milions, quan li demanen habitualment barbaritats, ja es podia pensar algú dels que van anar, que hi havia trampa. Però clar, és de Brasil i tots sabem els interessos que té el president del Barça al país, l’autèntic president, no el titella que hi ha assegut a la llotja als partits.

Però bé anem al partit d’ahir. Durant tota la temporada el Barça es trobarà amb el mateix problema que va tenir ahir, el dia de Màlaga, contra l’Appoel, el dia de Villareal, etc. Un equip que es tancarà molt, que poblarà la part del mig camp amb mitjos, renunciant a davanters i tapant les passades interiors i cedint les bandes, esperant recuperar alguna pilota i intentar contraatacar pels forats que deixaran els laterals. Els partits dependran de si es marca aviat o no, si es marca aviat seran partits de golejada i si va passant el partit i no es marca, es patirà molt per guanyar o es punxarà, la primera opció, evidentment el gol allibera als jugadors i els treu la tensió de sobre i desanima una mica al rival, la segona opció, poc a poc va entrant l’ansietat als jugadors blaugrana i els dona ànims i esperances de puntuar als rivals, cosa que fa que tinguin més concentració i corrin més del que poden aguantar.

En tres dies de diferència, hem vist les dues opcions del que passarà aquest any, per això dependrà molt de l’encert dels davanters blaugranes en les primeres ocasions que es tinguin, en alguns partits serà molt decisiu, per tant Luis Enrique faria bé en posar èmfasi en aquest aspecte i que vagin cara a barraca fins que es pugui marcar, després que es busquin com vulguin, passades impossibles, jugades virtuoses, el que es vulgui, però quan ja es vagi guanyant, les primeres jugades, cara a barraca i fora tonteries, perquè t’agafa un partit d’aquests que es va complicant i després et falten minuts per a tot.

El partit d’ahir va ser totalment enganyós, perquè fins que el jugador del Granada no regala el primer gol a Neymar, el Barça pràcticament no havia ni inquietat al porter i a la defensa dels andalusos, una jugada de pilota aturada als deu minuts de partit on Mathieu xuta a porta i Munir gairebé la pot clavar dintre. Estem parlant gairebé de trenta minuts de la primera part, que no es poc. Després joc apagat novament fins que Messi es treu de la mànega una jugada espectacular per banda i que fa una bona passada amb la cama menys bona, que remata molt bé Rakitic, al minut 42 de partit i que acaba de trencar el partit, sentenciant-lo Neymar amb un gol d’oportunisme al minut 45.

De moment no heu llegit res de Xavi oi?? No per res, perquè fins a la segona part amb el partit trencat va ser com jugar amb un home menys, per això em sembla bastant lamentable tota la campanya entre ahir i avui, que ja portava varis dies que anava la cosa amb portades demanant la seva presència i articles tendenciosos demanant que havia de jugar més. Uns amiguets que encara tenen la poca vergonya de dir que el seu comportament és exemplar i que no està demanant res. Clar que si!! Si fa com Casillas o com Raul, que no diuen res públicament però que envien a tots els seus gossets mediàtics, clar que no necessita dir res, ja li fan ells la feina bruta i ell pot seguir anant d’exemplar. Fa una estona mirant Esports3, el gol a gol, resulta que la pregunta totalment tendenciosa és qui ha de jugar al mig camp contra el PSG, després del gran partit de Xavi i posant imatges seves mentre proposaven la pregunta. No hem de descobrir els amiguets que té Xavi a esports3, molts periodistes que fa anys que mengen a costelles seves. Podria fer només una entrada posant enllaços i destapant a tots els seus amiguets dels diferents mitjans mediàtics d’aquest país, no menys de deu articles, editorials i portades, però passo, allà cadascú amb la seva consciència i allà cadascú amb el que es vulgui deixar influenciar, jo no perdré més el temps, amb aquest jugador semi retirat, que està robant al Barça i venent la moto que és molt culer.

Em sembla molt ridícul que surtin les cròniques i les editorials i opinions parlant del gran partit de Xavi, de les passades i les jugades de la segona part i que diguin al final amb la boca petita que el partit ja estava resolt i que es va produir tot a la segona part.

Perquè a la primera part del partit va ser totalment intranscendent i es va patir molt en defensa a les contres, perquè hi havia un forat al mig camp que cada cop que perdia el Barça la pilota eren aproximacions de perill del rival, amb xut al travesser inclòs i una jugada que es quedava sol el davanter i l’àrbitre es va equivocar donant fora de joc. Perquè no cal dir res de les carreres de 40 metres de Rakitic o Busquets per a tapar la zona on ell arribava al trotet quan la jugada ja estava acabada. Moltes vegades que es veia a Rakitic o a Busquets tapant els espais a la zona de l’interior esquerrà, quant el croat jugava per la dreta. I si parlem en atac doncs es pot veure que participa en el tercer gol de forma testimonial, amb una passada a Messi, que el té a dos metres i després l’argentí es curra la jugada i li fa la passada interior a Munir, passada que hauria de fer ell que per alguna cosa estava jugant a la posició d’Iniesta a la mitja punta, però que va haver de fer l’argentí, com en els darrers anys. La passada que fa Xavi en aquesta jugada la fa Busquets en cada partit, vint vegades i ningú li aplaudeix, perquè se suposa que un jugador del Barça no ha de tenir problemes per a fer-la, el problema és que en el seu cas ho destaquen com si fos una gran passada.

Igual que la jugada del primer gol de Messi, està clar que és una bona passada a Alves, però no deixa de ser una passada normal a can Barça que la fan Iniesta, la fa Rakitic, inclús l’ha fet algun cop Mascherano des de la posició de central, però clar és el que estaven esperant els que portaven tragant bilis les darreres setmanes. L’autèntic mèrit d’aquesta jugada, és la passada de primeres de voleia que fa Alves que li posa al cap de Messi, un Alves al que li critiquen cada partit l’excés de passades que fa, però que una que en fa de boníssima se li ha de donar el mèrit a Xavi de la jugada, perquè ja sabem que Alves ja fa dos anys que té la creu a sobre per part de la premsa. Clar que Xavi va destacar a la segona part, com tots els atacants amb un Granada amb els braços baixats i sense córrer ni pressionar, ni tan sols intentar atacar pràcticament. Només cal veure l’últim gol de Messi.

El partit va ser molt enganyós, perquè va tapar algunes mancances del joc el gran número de gols, però les errades dels primers vint minuts en un partit exigent et poden costar cares, esperem que se solucioni ràpidament perquè comencen a venir partits importants. Hi ha un risc molt important al sistema que són els dos laterals i que el sistema de pressió deixa les dues bandes molt buides de cobertures s’acaben convertint en uns contra uns i que en jugades de contraatac rivals són encara més evidents, als primers minuts on els mitjos i davanters estan al màxim físicament no es nota molt, però a mesura que el partit va avançant, aquestes cobertures deixen de ser tan evidents i es generen forats perillosos.

Del apartat individual bastantes coses positives. La primera de totes, com sempre, el partit de Messi, no ja pel partit que va fer amb dos gols i dues assistències. El millor de Messi és que sembla que està totalment bolcat amb el joc col·lectiu i en fer millors als seus companys. Ahir, amb el partit sentenciat, inclús abans, es va veure un Messi molt generós i que arribava a la zona de xut de fora de l’àrea i que sempre buscava la passada, inclús una falta perillosa li va deixar xutar a Xavi, sembla que no està per a res obsessionat amb els gols i que entén que l’important és que guanyi l’equip i no que ell marqui molts gols, apart així no força tant muscularment, al no xutar tant, pel tema d’isquios i bíceps femoral. Luis Suárez es deu estar llepant els dits des de la grada, veient el rol de Messi d’aquest any.

Un altre aspecte positiu és l’encert que està demostrant Neymar aquesta temporada, la seva fredor a l’hora de definir que ja hem parlat les darreres setmanes, però segueix deixant bastant que desitjar a l’hora d’ajudar al seu lateral, a l’hora de buscar el desequilibri i la seva influència en el joc, molts partits discrets els ha tapat amb gols. També molt diferent el tema de compartir les pilotes i de tornar les passades, moltes jugades que comença Messi i no li torna la paret. Esperem que Luis Enrique també li corregeixi aquest aspecte perquè no es gens positiu de cara al bon ambient entre davanters.

Un altre punt favorable és l’estat d’Alves i el seu rendiment, que sembla que s’ha tornat a posar les piles i els forats que deixava ja no són tan evidents, en part per les bones cobertures que li fan, però sembla que tingui més ganes de recuperar cap enrere i no quedar-se a dalt com l’any passat. Bon rendiment defensiu també de la parella de centrals, amb un Mascherano molt seriós i concentrat i un Mathieu que de moment el seu rendiment és positiu, amb alguns alts i baixos, però en general més llums que ombres.

Un altre gran partit també del tàndem Busquets-Rakitic que s’estan entenent molt bé de cara a la parcel·la defensiva i que estan combinant molt bé en atac sense xafar-se els espais, que ja és molt. Rakitic està demostrant ser un gran fitxatge per al Barça i que està aportant gols de segona línia que feien falta, una amenaça exterior i amb arribada a l’àrea.

L’important del partit és que van poder descansar jugadors importants de cara al partit a París, un partit que espero amb moltes ganes per a poder començar a calibrar al Barça davant d’un equip dels bons.