El més gran.

Un cop més, el petitó de la casa va fer història. Ja fa temps que només lluita contra ell mateix, diguin el que diguin els rabiosos de la caverna, diguin el que diguin els egòlatres que estan gelosos d’ell i que segueixen amb les tonteries típiques del que vol estar més amunt al podi històric i que no es reconegut com a tal. Messi ja fa temps que lluita contra la història, mai hi ha hagut un jugador tant desequilibrant, un jugador que amb el físic que té, ha jugat de davanter i hagi fet més gols, mai hi ha hagut un jugador tant decisiu i tant influent en el joc amb la regularitat que té aquest crack. L’aficionat blaugrana pot estar content de veure al jugador que se’n parlarà els propers anys sense haver-lo pogut gaudir-lo com ho estem fent nosaltres. Bé, nosaltres i la resta d’aficionats al futbol que no tenen una vena blanca als ulls i s’auto enganyen i busquen posar peròs a les gestes d’aquest jugador. Ja ho van fer quan va fer la barbaritat de gols que va fer, fa dues temporades, que van ressuscitar al famós Chitalu, jugador que no el coneixia ni Deu i que no hi havia actes de la majoria dels seus partits, per a intentar menystenir el rècord de Messi, ara ho han fet buscant gols de baix les pedres del gran Zarra, per a intentar fer veure que encara no l’havia superat el blaugrana, fins i tot la tele madridista va treure estadístiques de rati gols/partits jugats per a dir que el millor golejador de la història era la seva estimada vedette merengue. És surrealista haver de veure aquest tipus de periodisme rabiós i madridista que és incapaç de veure el jugador històric que estan tenint a la seva lliga. Un periodisme que agafa unes declaracions que ha dit 40 vegades des de que està al Barça i com que no hi havia lliga, s’havia de buscar tres peus al gat, anar a la roda de premsa de Mascherano a fer-li 8 de les 10 preguntes sobre Messi, després quan Masche s’enfada, ja tenen el titular muntadet. Després encara van dient que Messi només parla a Argentina. Com volen que els hi faci el joc a tota aquesta colla de miserables?? Per a això ja està el seu amiguet Xavi home, que després del homenatge va ser l’únic que va parar a parlar amb els del plus, dels 22 jugadors. A ell tant li fa que els tractin com una merda, ell menja apart a les retransmissions, on es fan 4 gols on ni apareix a prop de les jugades i el Robinson i l’altre llepaculs que van dient que és el millor del partit. Normal que es pari a parlar, si després recull els fruits.

Però bé tornem a Messi, gran homenatge de l’afició blaugrana al jugador un cop acabat el partit. De l’afició i del seu equip, perquè per part del club l’homenatge va ser molt millorable. Un vídeo molt fluixet, on sortien dos dels elements principals que estan fent que Messi no estigui tot el còmode que voldria. Bé, de fet tothom està incòmode amb aquests personatges, ja que els van xiular descaradament. Una parella que si tinguessin una mica de dignitat ja haurien fotut el camp, però clar, la titella de Rosell, fins que no deixi col·locadets als amics d’aquest i totes les adjudicacions assignades per a les obres de remodelació, deixar ben col·locats als seus amics de Qatar posicionats al capdamunt i segrestant el club, no marxarà. S’ha de tenir la cara folrada. Com folrada la de Zubizarreta, que encadena ridícul rere ridícul i segueix al càrrec, com va fer a Bilbao vaja, que fins que no el van fer fora i va cobrar l’acomiadament no el van treure ni amb aigua calenta.

Ja no és només el tema dels fitxatges, no és que s’hagi deixat enganyar un cop més per Wenger, és que se li estan escapant totes les perles i les que no les està aconseguint a un preu desorbitant, jugadors que estaven lligats i se’ls ha endut el Madrid pagant menys. És que la cosa ja està passant de ridícula. Bé, si ho mirem fredament, potser millor que no els portin, perquè portar-los per una milionada i deixar-los a les mans de l’inútil d’Eusebio, que aquesta setmana es va deixar remuntar un 1-3 a favor, doncs casi que millor fitxar-los i cedir-los, que tenir-los al filial.

Ara una nova lesió de Vermaelen, un jugador que va venir ja lesionat i que portava gairebé dos anys sense jugar, per les continuades lesions i el fitxen per a quatre anys. És surrealista la veritat. Tota Europa se n’està fotent encara del senyor Zubizarreta i el senyor Bartomeu, tota Europa veu com s’estan carregant el club i els estan fent la feina fàcil i que a sobre ara no podran ni fitxar el pròxim any i mig. El Bayern encara es descollona ara de veure com caurà Reus a les seves mans com fruita madura sense haver ni de lluitar per ell, perquè la opció de Reus, que era el Barça, estan lligats de caps i mans i veient com està el Dortmund serà la seva darrera temporada. Quina manera de destrossar un cicle guanyador, estan fent bo a Gaspart aquesta gentussa.

Almenys es van dignar a fer un vídeo (fluixot) per a que la gent tingués clar que s’havia de quedar a homenatjar al seu jugador franquícia, també va ajudar tot l’enrenou amb el tema de si marxava o no per a que l’ovació encara fos més sonada. El tema Messi no se perquè li donen tantes voltes la veritat. Si marxa per diners i perquè el Barça no li pot pagar, doncs moltes gràcies per tot i bona sort. Però si marxa per culpa d’algú, doncs aquest algú no pot continuar ni un minut més. Un algú per exemple, que amb tot el poder mediàtic que té el club i ha de permetre que l’ataquin de forma miserable sense defensar-lo. Un algú per exemple que està gestionant la renovació de l’equip de forma miserable i que, en lloc de muntar un equip il·lusionant, fitxa a cada paquet que per a que (excepte Rakitic, Suarez i Rafinha).

M’imagino que deu pensar Messi quan arriba a l’entrenament i es troba a “pedrades” Mathieu fent de les seves, a Vermaelen recuperant-se apart de l’equip, amb la vella glòria Xavi encara pel camp, amb Douglas per allà al mig del rondo que no jugaria ni al cuer de primera. Ha de ser surrealista el que passa pel seu cap. Veient que el Madrid fitxa per 10 milions a un xaval de 19 anys que es diu Varanne i que és un tros de central, que recomana Zidane, mentre que el Barça fitxa pel doble a Mathieu o a Vermaelen o que ha de jugar Mascherano de central. Ha de flipar en colors.

El partit de dissabte el va trencar ell amb jugades marques de la casa, ja que fins al primer gol el Barça estava jugant bé però no acabava de trencar al Sevilla, un equip amb molta qualitat al contracop i molt ben tancadets. Però clar, havia d’aparèixer i clavar un golas de falta per a trencar el partit, fantàstic, imparable, per a jugar amb una mica més de tranquil·litat i moure la pilota amb més seguretat i dominar més el partit. Llàstima de la jugada del gol només començar, que per sort es va remuntar aviat amb un gol a pilota aturada, per fi el con aconseguia, després de 12 jornades, penjar una pilota rematable que Neymar fot dintre. Després recital de l’argentí que va decidir el partit en pocs minuts, un cop es marca el 3-1 el Sevilla ja va baixar els braços i va ser un colador. Partit molt entretingut, dels millors de la temporada en atac.

El millor de tot és que l’equip va jugar molt junt i que va facilitar així la feina als de darrere i el mig camp, amb dues línies molt juntetes en la pressió que no van deixar espais al Sevilla per a sortir en perill. Bé, per a ser més exactes si que en van deixar algunes, els forats que deixava el con quan havia de córrer cap enrere i que es van veure vàries jugades on Rakitic o el mateix Messi es van haver de pegar esprints per a baixar a defensar. És un tema molt lamentable, veure com es tapa miserablement i com encara han d’anar a les rodes de premsa a preguntar una vegada i una altra pel senyor Xavi, malgrat fer un partit bastant mediocre, no arribar a cap pilota dividida i no arribar a la seva zona d’influència defensiva en cap jugada de perill sevillà i els companys haver de tapar-li les misèries. Juguen a que al preguntar-ho públicament saben que  l’entrenador no li fotrà un moc per a que li generin un problema mediàtic i així aprofiten les bones paraules de l’entrenador, forçat per la situació, per a després utilitzar-les en benefici del seu amiguet. És molt penós, però ja ho sabia el mercenari que passaria això si es quedava, però clar ell és molt culer, és tant culer que ha prioritzat els seus interessos propis en compte del club del que diu que es tan seguidor.

Al jugar tant junt, li van facilitat moltíssim les coses a Busquets, que va brillar com acostuma i com feia temps que no ho feia. Els il·luminats ja van sortir dient que si ja estava recuperat físicament i que per això va jugar així, clar clar...Igual que Alba, que ara diuen que torna a estar en forma quan el problema que tenia és que l’equip no estava ordenat com per a fer les pujades per sorpresa i li tapaven la banda entre Neymar i l’interior de torn. El Barça va fer un molt bon partit col·lectivament parlant i per això van poder brillar les individualitats. Normalment va així la cosa, encara que agradi a alguns personalitzar a sobre de les dianes preferides quan les coses van malament.

Enorme partit de Messi, que no només va brillar en l’apartat ofensiu, va lluitar molt en defensa i va pressionar molt efectivament. Cosa que per exemple no se li va veure a Neymar, almenys se li va veure alguna passada i paret de mèrit encara que continua aglutinant massa la pilota i tallant massa jugades que demanen una o dues passades i no controlar-la i pegar quatre tocs, l’assistència a Messi segueixo tenint els meus dubtes de si no anava directa a porta, però no ho sabrem mai. Partit normalet que el gol important que va marcar el va posar a un nivell més acceptable. Tot el contrari de Suárez, que no necessita marcar per a fer un gran partit, amb assistència inclosa a Rakitic. Els moviments que fa sense pilota i els controls orientats i com protegeix quan rep s’haurien d’ensenyar els vídeos a futures promeses que juguin de davanter centre, un gran fitxatge que encara anirà a més.

La part de mig camp molt destacable el treball de Busquets i de Rakitic, el primer saltant a la pressió fins i tot i entre tots dos combinant-se molt bé per a tapar el forat defensiu que deixa el jugador semi retirat. Apart Rakitic es va sumar molt bé a l’atac i van dominar el ritme del partit en tot moment.

La defensa bé en línies generals, molt bé els laterals i molt discrets els centrals. Amb el cas de Piqué almenys no va semblar un exfutbolista, encara que va alternar bones jugades amb errades considerables. El mateix que el gran fitxatge de Zubi, que alterna bons moviments i bones jugades als encreuaments i quan va al tall en velocitat però que segueix fotent unes pedrades espectaculars amb la pilota als peus, pilotes que moltes vegades no es poden ni controlar i errades perilloses que van poder costar bastant cares a l’equip amb regals infantils als rivals.

Bravo ha perdut una mica de confiança en les sortides i es nota com la errada del gol de Jordi Alba a pròpia porta. Aquesta pilota ha de ser d’ell tota la vida i ha de recuperar com abans millor les sortides en pilotes aturades perquè és una cosa que dona molta confiança a l’equip i que s’ha perdut una mica. El porter del Barça ha d’estar preparat en tot moment i dissabte no va ser així, el partit va anar molt bé pel gol de seguida de Neymar, però en un partit més complicat o que no es marca tant aviat, errades com aquesta poden costar punts.

Molt bon partit en general, que dona motius per a l’esperança donat el rival que era i que s’ha de seguir en aquesta línia. Suposo que per a propers enfrontaments la presència de Rafinha, com es va veure en els darrers minuts del partit o d’Iniesta, que faci que juguem amb onze un altre cop, és un bon motiu per a ser optimista.

Molt bé Luis Enrique.

L’anàlisi del partit davant l’Almeria, com sempre a can Barça que tot es compara amb el millor Barça dels 6 títols, va ser un autèntic atac a Luis Enrique, un entrenador que està passant bastant de ballar-los l’aigua i de fer favorets a la premsa i mitjans de la caverna blaugrana i que no s’està casant amb ningú. Com va passar amb la central lechera i Mourinho, els mitjans volia dir, afins però realment són els mitjans que es volen fer rics a costelles del club, com no estan aconseguint el que volen ara tot són atacs a l’entrenador, tot és culpa seva i van a lo fàcil i tot és un desastre, com que ja li han posat la creu, ara portem 5 minuts de partit i tot va fatal i és inacceptable. Com que aquests missatges calen a la gent, doncs ens trobem amb xiulets i amb les xarxes socials a vessar de mofes i de males paraules per a l’entrenador. Normalment es té molt mala memòria i es recorda només el que es vol, no recorden com el Barça amb Pep hi havia també molts partits que s’encallaven o que costaven molt de guanyar, sobretot fora de casa, no es recorda que també hi havia partits dolents. I ja no parlem de comparacions amb l’equip de Vilanova amb una segona volta desastrosa o tota la temporada del Tata. És el que té la prepotència de pensar-te que per ser el Barça has de guanyar sempre 4-0 i que els rivals no juguen ni fan bé cap cosa al camp, que si guanyes és el que havies de fer perquè ets molt superior i si perds és un desastre perquè ho has fet tot molt malament.

No seré tant fanàtic ni tant irreal de dir que el Barça va fer un bon partit, ho ha reconegut fins i tot l’entrenador, però potser hauríem de veure el perquè ha passat i no començar a atacar jugadors. Em va fer molta gràcia, veure les acusacions a Bartra, per part dels mateixos que, després del partit de l’Ajax demanaven la seva titularitat, dient que era una gran errada la jugada del gol i que no havia tingut la experiència suficient i ja es recordava la jugada amb Bale fins i tot per a “demostrar” les teories del perquè no jugava fins ara. Si hagués tombat al jugador i s’haguessin quedat amb 10 jugadors també l’haguessin acusat de inexpert i de deixar a l’equip amb inferioritat per una jugada que no era segur que fos gol i que hi havia temps per a remuntar el marcador en cas de fer gol. La qüestió és sempre atacar als dèbils. És més fàcil culpar a Bartra, l’ultima balda de la cadena del equip. Perquè la jugada ve d’una contra de l’Almeria, d’una pèrdua de Messi a la frontal que estava amb el cap aixecat buscant a qui passar-li i tots estaven amagats o fora de jugada, després la perd i el mig camp no arriba a tapar la jugada, el jugador rival té temps de fer una passada a l’espai en avantatge per a Thievy, que és molt més ràpid que Masche i Bartra. Però clar la culpa és del xaval perquè és lo fàcil.

El Barça va tenir molts problemes perquè no va poder controlar el ritme en gran part del partit, la resposta és molt fàcil, l’entrenador rival va poblar l’equip de jugadors africans molt potents físicament, va posar l’autobús davant la seva àrea i va deixar una gespa altíssima i molt seca que dificultava la circulació blaugrana i que a ells els anava perfecta, perquè una gespa alta i seva frena la pilota i les pilotades llargues fan bots estranys i frena pilotes llargues que en condicions normals els puntes no arribarien. Si a això li sumem que el mig camp Rakitic-Rafinha es van estar trepitjant tot el partit el mateix espai, que Pedro està nul, com jugar amb un menys i Munir fa el que pot, només quedava que Messi baixava a cobrir l’espai buit que deixaven els dos mitjos que es trepitjaven el mateix espai, però clar si Messi baixa i els davanters no es mouen ni fan diagonals la cosa es converteix en molt complicada. La jugada, per tant li anava bé a l’Almeria, que pilota que tallava era una pilotada al cap de Soriano que pentinava per a “llençar” en velocitat als dos davanters africans molt més ràpids que la defensa, que a sobre ha de córrer cap enrere. Jo entenc que el fàcil és culpar a segons quins jugadors, dir que estan malament i no analitzar el que passa. El fàcil és dir que Bartra i Masche no s’entenen, quan tenen que contenir a dos jugadors que els superen en físic i velocitat, que el mig camp no és capaç de tapar a Soriano quan el jugador fa un pam i mig més que qualsevol mig del Barça i que porta tota la vida fent això. Però clar, els analistes ho veuen tot molt fàcil, és el que deia abans de la prepotència, de no saber veure que potser el rival està fent coses bé.

Fent coses bé com jugar al seu estil i estar molt intensos en la pressió, aprofitant la lentitud de la circulació per terra de la pilota per arribar a les pressions que en condicions normals no arribarien i empentar a base de pilotes penjades i segones jugades. Al Barça li va costar molt agafar el ritme de partit perquè costava circular i els controls i les passades no eren el precises que s’hagués desitjat, llavors es recuperava la pilota i es penjava forçant corners, bandes i faltes laterals per part dels jugadors andalusos, clar, si pressiones llavors després d’una pilota aturada el barça no podia controlar el ritme, perquè moltes pilotes les tenia que rebutjar en llarg per a no crear perill a la seva porteria. Això va fer que la primera part fos molt difícil, perquè no es podien controlar bé les segones jugades i l’Almeria com que anava tenint aproximacions encara es motivaven més. L’aficionat del Barça s’ha d’acostumar a que la possessió i l’atac i gol ha passat a la història ja que els equips van a mil per hora la primera part de partit a pressionar la sortida des del darrera, fins que no baixen pistonada a la segona part això ho veurem durant tot l’any, perquè el Madrid quan passa això no tenen problemes en que el seu davanter, el que està més avançat estigui a camp propi entre el mig camp i l’àrea, amb dos línies defensives i maten als rivals a la contra. Això el Barça no ho fa, no ho sap fer i ens hem d’acostumar a que els primers minuts quan el rival surti a pressionar a dalt amb totes les forces serà complicat de gestionar, es va veure al camp de l’Ajax, on la primera part va ser complicada i la segona un  passeig.

La segona part va ser molt diferent, sobretot des de la sortida de Soriano que ja no podia pentinar les pilotes i llavors l’equip andalús ja no podia sortir del seu camp. A més va sortir Suárez, a jugar a la seva posició natural, que va acabar de trencar el partit. No la sortida de Neymar, ni la de Xavi, ja se que molts mitjans sempre volen fer coincidir la sortida d’aquest amb les remuntades, però com sempre no va participar en cap dels dos gols, però clar l’estadística molts cops et permet agafar números per a fer demostracions de teories. És igual que ell ja surti quan el rival ja està mort i totalment tancat, és igual que els gols no hi participi, tots sabem que sempre serà per la seva sortida al camp. Així li va al Barça amb aquests brillants analistes.

El partit va ser molt dolent en general de gairebé tots els jugadors, no es van trobar còmodes en cap moment i només es salvarien Messi i Suárez i una mica Alba, la resta bastant malament. Començant per un Bravo bastant insegur a l’hora de sortir de sota els pals a buscar pilotes dividides generant desconfiança als centrals, uns centrals que no van saber llegir les pentinades de Soriano, sobretot a la primera part, la segona van complir bastant bé tots dos. Els dos laterals van complir sense més estridències, sobretot Alba, Adriano va notar bastant la inactivitat dels darrers partits, encara que no se li pot criticar res, ja que no va fer cap errada destacable. La part central un Busquets totalment desconegut, que s’està equivocant i molt amb el tema de no voler parar d’una vegada i arreglar tots els problemes físics que té, que en canvi se’n va a la selecció, però d’això en parlarem d’aquí un moment. Rakitic i Rafinha no van tenir clar en cap moment com posicionar-se entre tots dos i, per al meu gust, massa obert a banda dreta Rakitic. Entenc que ha de fer la cobertura si puja el lateral, però és que molts cops semblava l’extrem i es desaprofita molt així. A tots dos se’ls pot “recriminar” que va faltar presència en l’organització del joc, però en cap cas l’esforça i el treball per a l’equip. De la davantera un Messi que va ser l’únic de l’equip, fins que va sortir Suárez, que va donar la sensació d’estar posat i de tenir ganes de guanyar i que li emprenyava com anava el partit, l’únic que va intentar coses. Munir va estar bastant desencertat però el xaval està complint la seva funció, dosificar a la davantera en partits a priori fàcils, ja anirà progressant per a ser decisiu en un futur. Lamentable un cop més Pedro, que excepte el nom i el status que té dintre del vestidor és l’única explicació que li veig a que jugui en lloc de Sandro la veritat.

Sort d’un Suárez espectacular que en molt pocs partits està demostrant el perquè del seu fitxatge, un davanter que apart de fer gols fa jugar als seus companys i genera espais per a que puguin gaudir del joc els altres, com per exemple la jugada de Messi que falla el mà a mà en una contra, que es queda sol davant del porter gràcies a una desmarcada de l’uruguaià que s’endú a dos defenses de cop. Apart de les assistències va demostrar que jugant de nou és decisiu i va demostrar un cop més, la capacitat que té per a obtenir avantatges amb el seu cos i els seus moviments. Un gran fitxatge.

No podem dir el mateix de Neymar, que porta una torrada damunt lamentable, les 3-4 primeres jugades que fa només sortir, amb el marcador en contra, de taconets i xafades de pilota i alentir la circulació, són per a que li posin els vídeos durant la setmana. De titular ja fa poc al camp, excepte algun gol, quan surt de la banqueta encara menys, mostrant una apatia vergonyosa com per a que algú li digui quatre cosetes ben dites al vestidor. Un dia més, el gol li va salvar un partit mediocre.

El que més em va agradar, amb diferència, van ser els collons de Luis Enrique, d’aquí ve el títol de la meva entrada. Va tenir els collons de pegar un cop damunt la taula i asseure a Piqué, Alves, Xavi i Neymar, a veure si espavilen una mica, va posar a Adriano de lateral dret, a veure si els suplents d’Alves es prenen les coses més seriosament i com a missatge a l’inútil del director tècnic, el missatge de “m’has donat tres laterals drets i he de posar a Adriano, fes-t’ho mirar company”. És el problema que té el Barça, que s’ha empobrit la competitivitat encara més respecte la passada temporada. Perquè es fa molt la culpa a l’entrenador, perquè sempre queda millor que assenyalar a jugadors, sobretot si a sobre estàs en guerra amb ell, però  ell no té la culpa de la poca professionalitat i de la poca ambició que tenen alguns jugadors de l’equip i si ha d’espavilar-los i que es motivin i entrenin com cal, a base de banqueta, benvinguda sigui. Ja està bé de vaques sagrades, volem cultura de l’esforç en cada entrenament i qui no vulgui, que marxi.

Per acabar el tema institucional. Un cop més han fet el ridícul i ara resulta que potser Laporta no era tan culpable com es deia, recorreran la sentencia com a pataleta però el jutge ha deixat clar que eren innocents. Un Laporta al qual se’l troba a faltar en coses com les que s’estan produïnt darrerament a can barça, com se’ns en estan fotent a la cara constantment per part de la federació espanyola, arbitratges i tema seleccions. Com se’ns estan enduent jugadors que ens han costat una milionada, per a fer bolos recaptatoris a milers de quilòmetres. El darrer cas sagnant el tema Busquets.

Resulta que surt del camp lesionat i el marqués dels collons el convoca igualment, en una convocatòria la qual diu que Diego Costa no va perquè té problemes de pubis i Mourinho se li’n fot a la cara i el fa jugar 90 minuts. En canvi Busquets que arrastra una pubalgia i que surt lesionat ha de viatjar i jugar dos partits. Estem bojos o que??

No hi ha ningú de la direcció tècnica que pugui agafar als jugadors i dir-los les coses clares?? Per a que collons s’ha portat a Puyol si no és per a fer aquest tipus de funcions?? Algú del club hagués hagut de trucar ahir a Del Bosque i dir-li que Busquets no pot anar a jugar que està lesionat i acabar amb la tonteria d’una punyetera vegada i que es recuperi bé a can Barça, que és el club que li paga. Però clar, per a això s’hauria de tenir a gent competent pilotant aquest transatlàntic, no a la colla d’inútils que l’estan portant ara. Això amb Laporta no passaria.

Desastre total.

El títol sembla dramàtic, es pot pensar que és extremadament pessimista, però tot el contrari. La paraula desastre no va per l’equip, que mereix un mínim de confiança, ni el seu entrenador, sinó per tot l’entorn, pels mitjans i sobretot per part del club, que ha fet una gestió d’un planter excepcional, de forma lamentable.

Començarem pel tema entorn, era una temporada de transició, de renovació del planter i de començar amb un nou projecte il·lusionant, amb un entrenador valent, que mereix tota la credibilitat possible i tot el respecte pel que ha fet pel Barça. Resulta que portaven tantes jornades imbatuts i sense encaixar un gol i tot eren meravelles, a començament de temporada tothom deia que s’havia de ser pacient i recolzar a l’equip. Però resulta que al primer partit, que costa de guanyar amb l’Happoel de Nicosia en xampions i es comencen a escoltar xiulets i es comencen a assenyalar jugadors. Però ja el punt culminant va ser el partit d’ahir, on van xiular, on no van recolzar a l’equip en moments complicats i sobretot com han atacat als jugadors després del partit. Un entorn que ha aconseguit el que volia, fer fora a segons quins jugadors a base de xiular-los i criticar-los de forma totalment oportunista, callant-se la boca quan jugaven bé i a la mínima que es perdia la pagaven amb ells, encara que no haguessin jugat, però era el més fàcil, abans que criticar a segons quines vaques sagrades i a jugadors de la pedrera que oferien molt pitjor rendiment. Ara se suposava que estaven tots contents, fins que s’ha perdut al bernabeu, fent uns 60 minuts bastant bons, però ja se sap, l’afició blaugrana s’oblida ràpid de segons quines coses, té una memòria molt selectiva. Em sembla bastant ridícula la poca paciència que han tingut amb l’equip i l’aviat que s’han abaixat del carro, els mateixos que quan les coses vagin bé seran els primers en anar a demanar entrades per a finals i tal, encara que hagin estat tot l’any fotent merder i criticant-los, seran els primers d’anar a les rues i de posar-se les samarretes al dia següent per anar a la feina, però quan realment han de demostrar el seu barcelonisme, es posen a xiular i assenyalar jugadors, de forma totalment injusta, perquè no sempre assenyalen als veritables culpables. Com van fer per exemple amb Alves, quan no crec que tingui cap culpa que els dos centrals vagin a per Nolito i que deixin al davanter tot sol. Però clar com sempre la culpa és d’Alves, el jugador que la premsa va obrir la veda ja fa dos anys i que és l’ase dels cops, sobretot ara que han marxat els altres dos “ases predilectes” per a l’afició. Molts cops a la gran afició blaugrana, se’ls oblida que això és un joc d’equip i que potser l’error individual d’un jugador, ve precedit per altres dos errors d’altres jugadors que havien de fer una feina determinada però que al jugar més avançats no es nota tant. Però bé, el tema de l’entorn és una cosa que no canviarà mai, es guanyin 5, 10 o 50 títols en un any.

Després està el “gran” entorn mediàtic. El que agafa el resultat final i segons el que ha estat munta una crònica o una altra. Els que exigeixen i “analitzen” des del sofà i que són incapaços d’entendre que un equip pugui tenir un mal dia i que no entenen que la lliga és molt llarga i que hi haurà mals moments per a tothom. Amb els mitjans tampoc m’estendré massa, perquè és una guerra molt perduda, són empreses que en lloc d’informar es dediquen a afavorir els seus interessos personals i a tornar favors a qui els hi fan prèviament. Qui ho vulgui entendre que agafi els partits de futbol quan juga el seu amiguet respecte els que no juga i que jutgin les diferències a l’hora d’analitzar els partits i la exigència. Dissabte, si algú escoltava l’àudio en català del plus, no cal que li expliqui res perquè van estar tot el partit vomitant que era un desastre, fins que es van produir els canvis, que llavors ja era tot fantàstic, perquè llavors jugava el que els dona entrevistes i filtracions clar. “Periodisme” en estat pur.

Per últim, en quant a desastres que estem parlant, la directiva i la direcció tècnica. És la principal culpable de tot el que està passant, per no saber reaccionar i no tenir el cap fred a l’hora de prendre decisions i de renovar la plantilla, gestionant-la pel que van ser i no pel que són ara mateix, hipotecant el club amb renovacions surrealistes i fitxatges encara més, el problema de tot això és que a sobre fins d’aquí un any no es pot fitxar per arreglar res. Parlo de la directiva ara que està tot en joc, no quan s’acabi segons els títols. Perquè s’ha criticat molt a Luis Enrique, que si els canvis que si no va saber fer reaccionar a l’equip. Que vols que reaccionin si a la banqueta estan Sergi Roberto, Adriano, Xavi, Pedro, Munir, Bartra i Ter Stegen?? Això és una banqueta per a un equip que vol aspirar a guanyar-ho tot??

La cúpula no ha sabut gestionar en cap moment l’èxit d’aquest equip i la seva renovació paulatina i s’han fet autèntiques barbaritats, jo ja n’he comentat més d’una durant l’any passat i la pretemporada, són molt evidents, però les tornarem a repassar. Primer que tot no han après dels errors passats i el Madrid els ha passat la mà per la cara en quant a renovació de l’equip. A diferència del Barça, no han tingut el més mínim problema a l’hora de vendre jugadors importants de l’equip i de portar-ne de més joves, ara tenen un equip de molta qualitat i amb una mitjana de 26 anys, mentre que el Barça la té de gairebé 30 i amb jugadors molt cascats i molts sobre explotats durant els darrers anys, que tenen més quilòmetres del que haurien per a l’edat que tenen, alguns cops la edat no és l’indicatiu a l’hora de valorar el rendiment i el Barça ha pecat moltíssim de no saber fer la renovació i de l’immobilisme a l’hora de prendre decisions importants. S’ha pres decisions més per sentimentalismes que per lògica i per analitzar el que estava passant.

Hi ha jugadors que se’ls ha renovat per a un munt d’anys quan fa varis anys que no estan al seu màxim rendiment, s’ha renovat a jugadors joves amb els quals ara mateix no s’hi compta gaire i que ocupen fitxes del planter i que no generen competència perquè els titulars saben que no tenen ara mateix la mateixa qualitat ni cobren el que cobren ells. Hi ha casos sagnants, com ara la renovació de Piqué, que fa dues temporades que no està al rendiment desitjat, ell mateix ho ha reconegut, s’ha renovat per a un munt d’anys a Xavi, quan fa dos anys que s’arrastra pels camps, a Iniesta que no tinc cap dubte de la seva qualitat, però quan està bé i ja fa massa temps que té moltes mini lesions que el fan parar i no acaba d’agafar el ritme adequat i se’l renova per a un munt d’anys tenint-ne 30. Després es renova a Montoya, Sergi Roberto i Bartra i realment no es confia amb ells, ocupen places de jugadors que haurien de ser de primer nivell si no s’ha d’utilitzar-los per falta de confiança. Això és un tema que haurien d’explicar, perquè o bé la direcció tècnica va per una banda i l’entrenador per una altra o Luis Enrique va tragar amb els jugadors i després no els ha agradat el seu rendiment als entrenaments. Algú hauria d’explicar el perquè de tot plegat. Com hauria d’explicar Zubizarreta com pot ser que un entrenador del filial, no posa a jugadors que baixen del primer equip o a jugadors que se’ls ha fitxat per una quantitat elevada de diners i que juga un lateral d’interior per davant d’ells. Hi ha moltes desavinences i moltes incoherències que no s’entenen per cap lloc.

S’ha mig regalat als jugadors que per edat i rendiment tenien més projecció i s’han utilitzat els diners per a fitxar mediocritats. Quan parlo de mig regalar, per exemple, parlo de vendre a Cesc per 35 milions quan a tu te n’estan demanant 60 per Koke, quan veus que el ManU acaba de pagar-ne gairebé 40 per Ander Herrera, parlo de vendre a Alexis per 40 milions quan veus que el Madrid acaba de fitxar a James per 80, quan veus que es paguen més de 80 per Di María, quan veus que el ManU paga més de 40 milions per Mata. I encara he d’escoltar per part de sectors dels aficionats i dels mitjans que són grans vendes i que són molt bones operacions. Bones operacions regalar-los i quedar-te amb les vaques sagrades pre jubilades?? No fotem home!!

Però es que després veus les inversions i resulta que aquests diners es gasten en fitxar a un lateral reconvertit, de 31 anys, per 20 milions i que no pot jugar dos partits seguits. El tema de Mathieu és més que sagnant, perquè l’altre dia escoltava a un periodista de València, que deia que a la ciutat tothom sabia que Mathieu té els tendons fets una merda, que el van passar al central perquè de lateral ni podia aguantar tot el partit sense carregar-se els tendons i que té un risc alt de lesions. No hi ha ningú dels analistes del club, dels que fan els informes, de la premsa, que es dignin a anar a assabentar-se d’aquestes coses?? És el mateix que el tema Vermaelen. Un jugador que per les lesions gairebé fa dos anys que no juga i vas i el fitxes lesionat i et gastes gairebé 20 milions per un jugador que no ha pogut ni debutar?? Resulta que se’t retira un central, fa tres anys que tens problemes en aquesta posició, Piqué ni té l’ambició ni la professionalitat suficient actualment per a jugar al Barça, només et queda Bartra que no se’l posa i Mascherano que no és central. Seguim amb els mateixos problemes i el que és més important, sense poder fitxar en tot un any. Una autèntica barbaritat, no se que esperen a fer-los una moció de censura i fotre’ls al carrer. Si tinguessin una mica de vergonya, després de demanar-li la dimissió una bona part del Camp Nou davant el Celta, fotrien el camp. Però clar, primer s’han de deixar a tots els amiguets arregladets amb les obres del Camp Nou adjudicades.

Del tema esportiu, el partit del bernabeu no va ser tant desastrós com es diu, els minuts que el Barça es va bolcar en atac i que van suposar deixar les esquenes descobertes, igual que dissabte, que van xutar tres cops a porta el Celta i va ser amb l’equip bolcat en atac. El Barça va controlar el partit, davant un molt bon equip i que està sent la sorpresa agradable del campionat, amb un sistema molt atrevit i sense renunciar a tenir la pilota, apart es tanquen molt bé i tenen gent ràpida a dalt i amb qualitat per a generar-te perill. El partit és un dels típics partits de cada temporada que es comencen molt bé, es generen ocasions i no s’aprofiten i llavors van passant els minuts i entra l’ansietat. Del partit la part positiva és la pressió efectiva en conjunt de Rafinha, Rakitic i Busquets, es va trobar a faltar la coordinació amb la davantera amb la pressió, però clar això ja depèn de les ganes que tinguin els de dalt de fer-ho, per exemple Suárez se li va veure, en canvi a Neymar no.

Va ser el típic partit que es guanya 2-3 a 0 per inèrcia i per qualitat a dalt, però per a això s’ha d’estar encertat, no fotre quatre pilotes al pal o que el porter sigui el millor partit de la seva vida.

Sota el meu punt de vista amb aquesta alineació hi ha dos punts negres. El primer és la posició de Suárez, que a mi em va fer mal a la vista veure a un tio que es menja l’àrea, allunyat d’ella a una banda i buscant donar-li el gol a Messi, inclús tenint el xut. La segona part va ser totalment diferent jugant a la seva posició, amb controls orientats, fintes i amb intents de parets, és on està còmode l’uruguaià. A això li hem de sumar un horrible Neymar, que el dia que no marca es veuen totalment les seves carències, quan li arriba la pilota al brasiler o acaba en jugada de gol seva individual o es mor la jugada. És molt frustrant que no tingui la capacitat d’aprendre, que a Europa es necessita més velocitat d’execució, que no has de driblar tres jugadors cada cop que reps la pilota. Les pilotes que li arriben a ell s’ha acabat la jugada, la toca 4-5 vegades i dona temps a que puguin fer la cobertura. Necessita una nova dosi de banqueta urgentment, a veure si espavila. El problema és que si el que l’ha de substituir és Pedro estem apanyats. Ja no és que estigui jugant de forma mediocre, és que a sobre ara quan surt des de la banqueta surt amb una apatia lamentable.

Es parla del problema del nou trident, jo no el veig com a tal si Messi passa a banda dreta i parteix des d’allà amb diagonal, amb Suárez de nou pur i Neymar per la dreta, o bé Suárez a cama canviada i Neymar per la dreta i que faci tàndem amb Alves. Però penso que la millor solució seria que Messi parteixi d’allà i li deixi la banda dreta per a les arribades per sorpresa d’Alves, però que siguin arribades per sorpresa, no que estigui allà col·locat com un extrem. Per l’altra banda pot passar una cosa similar amb Alba, però només un per jugada i amb la cobertura de Busquets més interior d’aquella banda.

El segon punt negre és la combinació de centrals. No poden jugar Mascherano i Mathieu a l’hora, perquè són dos centrals més d’anticipació i cobertura de l’altre central per a corregir la posició, que no pas centrals de veritat, tampoc són centrals purs sinó jugadors reconvertits i es juguen tots dos amb massa por i massa intenció de tapar l’errada de l’altre, això no genera gens de seguretat. L’exemple més clar és la jugada del gol, està clar que el fàcil és culpar Alves de tot, és l’esport nacional entre la culerada actualment, el tir a Alves. Però la jugada ve de la poca seguretat de Mascherano amb Mathieu, que va a tapar la seva esquena quan en principi entre Mathieu i Alba eren suficients per a tapar a Nolito, això suposa una descoordinació que suposa el gol gallec, en un moviment molt ràpid de cobertura de Mascherano que deixa tirat a Alves sense opcions de tapar al nou rival. És un problema evident de comunicació i de falta de confiança dels uns amb els altres.

L’altre aspecte negatiu és que no tenen la sortida de pilota necessària a can Barça, sobretot Mathieu que fot unes pedrades que són impròpies d’un jugador del Barça. Tampoc tenen la capacitat de dividir la línia de pressió i sortir des del darrera, cosa que si tenen Piqué i Bartra, cosa que és bàsica per al Barça per a trencar la línia rival i generar espais per a la part davantera de l’equip.

L’equip ara mateix juga massa llarg i poc coordinat, però portem molt pocs partits i els jugadors necessiten acoblar-s’hi al nou entrenador i el que demana i les lesions i rotacions necessàries no estan ajudant precisament. Però cal mirar el futur amb optimisme perquè hi ha 12-13 jugadors molt vàlids i la resta hi ha molts partits que poden donar descans a la resta d’aquests jugadors importants, es pot combinar els tres davanters amb Munir i Sandro en molts partits, han demostrat ser vàlids, inclús es pot aprofitar a Samper en partits poc transcendents. Però clar per a això falta que els jugadors vulguin tenir la ambició de fer-ho i no veig als Piqué, Xavi, Neymar, Pedro, etc. amb ganes d’aconseguir-ho.