Molt bé Luis Enrique.

L’anàlisi del partit davant l’Almeria, com sempre a can Barça que tot es compara amb el millor Barça dels 6 títols, va ser un autèntic atac a Luis Enrique, un entrenador que està passant bastant de ballar-los l’aigua i de fer favorets a la premsa i mitjans de la caverna blaugrana i que no s’està casant amb ningú. Com va passar amb la central lechera i Mourinho, els mitjans volia dir, afins però realment són els mitjans que es volen fer rics a costelles del club, com no estan aconseguint el que volen ara tot són atacs a l’entrenador, tot és culpa seva i van a lo fàcil i tot és un desastre, com que ja li han posat la creu, ara portem 5 minuts de partit i tot va fatal i és inacceptable. Com que aquests missatges calen a la gent, doncs ens trobem amb xiulets i amb les xarxes socials a vessar de mofes i de males paraules per a l’entrenador. Normalment es té molt mala memòria i es recorda només el que es vol, no recorden com el Barça amb Pep hi havia també molts partits que s’encallaven o que costaven molt de guanyar, sobretot fora de casa, no es recorda que també hi havia partits dolents. I ja no parlem de comparacions amb l’equip de Vilanova amb una segona volta desastrosa o tota la temporada del Tata. És el que té la prepotència de pensar-te que per ser el Barça has de guanyar sempre 4-0 i que els rivals no juguen ni fan bé cap cosa al camp, que si guanyes és el que havies de fer perquè ets molt superior i si perds és un desastre perquè ho has fet tot molt malament.

No seré tant fanàtic ni tant irreal de dir que el Barça va fer un bon partit, ho ha reconegut fins i tot l’entrenador, però potser hauríem de veure el perquè ha passat i no començar a atacar jugadors. Em va fer molta gràcia, veure les acusacions a Bartra, per part dels mateixos que, després del partit de l’Ajax demanaven la seva titularitat, dient que era una gran errada la jugada del gol i que no havia tingut la experiència suficient i ja es recordava la jugada amb Bale fins i tot per a “demostrar” les teories del perquè no jugava fins ara. Si hagués tombat al jugador i s’haguessin quedat amb 10 jugadors també l’haguessin acusat de inexpert i de deixar a l’equip amb inferioritat per una jugada que no era segur que fos gol i que hi havia temps per a remuntar el marcador en cas de fer gol. La qüestió és sempre atacar als dèbils. És més fàcil culpar a Bartra, l’ultima balda de la cadena del equip. Perquè la jugada ve d’una contra de l’Almeria, d’una pèrdua de Messi a la frontal que estava amb el cap aixecat buscant a qui passar-li i tots estaven amagats o fora de jugada, després la perd i el mig camp no arriba a tapar la jugada, el jugador rival té temps de fer una passada a l’espai en avantatge per a Thievy, que és molt més ràpid que Masche i Bartra. Però clar la culpa és del xaval perquè és lo fàcil.

El Barça va tenir molts problemes perquè no va poder controlar el ritme en gran part del partit, la resposta és molt fàcil, l’entrenador rival va poblar l’equip de jugadors africans molt potents físicament, va posar l’autobús davant la seva àrea i va deixar una gespa altíssima i molt seca que dificultava la circulació blaugrana i que a ells els anava perfecta, perquè una gespa alta i seva frena la pilota i les pilotades llargues fan bots estranys i frena pilotes llargues que en condicions normals els puntes no arribarien. Si a això li sumem que el mig camp Rakitic-Rafinha es van estar trepitjant tot el partit el mateix espai, que Pedro està nul, com jugar amb un menys i Munir fa el que pot, només quedava que Messi baixava a cobrir l’espai buit que deixaven els dos mitjos que es trepitjaven el mateix espai, però clar si Messi baixa i els davanters no es mouen ni fan diagonals la cosa es converteix en molt complicada. La jugada, per tant li anava bé a l’Almeria, que pilota que tallava era una pilotada al cap de Soriano que pentinava per a “llençar” en velocitat als dos davanters africans molt més ràpids que la defensa, que a sobre ha de córrer cap enrere. Jo entenc que el fàcil és culpar a segons quins jugadors, dir que estan malament i no analitzar el que passa. El fàcil és dir que Bartra i Masche no s’entenen, quan tenen que contenir a dos jugadors que els superen en físic i velocitat, que el mig camp no és capaç de tapar a Soriano quan el jugador fa un pam i mig més que qualsevol mig del Barça i que porta tota la vida fent això. Però clar, els analistes ho veuen tot molt fàcil, és el que deia abans de la prepotència, de no saber veure que potser el rival està fent coses bé.

Fent coses bé com jugar al seu estil i estar molt intensos en la pressió, aprofitant la lentitud de la circulació per terra de la pilota per arribar a les pressions que en condicions normals no arribarien i empentar a base de pilotes penjades i segones jugades. Al Barça li va costar molt agafar el ritme de partit perquè costava circular i els controls i les passades no eren el precises que s’hagués desitjat, llavors es recuperava la pilota i es penjava forçant corners, bandes i faltes laterals per part dels jugadors andalusos, clar, si pressiones llavors després d’una pilota aturada el barça no podia controlar el ritme, perquè moltes pilotes les tenia que rebutjar en llarg per a no crear perill a la seva porteria. Això va fer que la primera part fos molt difícil, perquè no es podien controlar bé les segones jugades i l’Almeria com que anava tenint aproximacions encara es motivaven més. L’aficionat del Barça s’ha d’acostumar a que la possessió i l’atac i gol ha passat a la història ja que els equips van a mil per hora la primera part de partit a pressionar la sortida des del darrera, fins que no baixen pistonada a la segona part això ho veurem durant tot l’any, perquè el Madrid quan passa això no tenen problemes en que el seu davanter, el que està més avançat estigui a camp propi entre el mig camp i l’àrea, amb dos línies defensives i maten als rivals a la contra. Això el Barça no ho fa, no ho sap fer i ens hem d’acostumar a que els primers minuts quan el rival surti a pressionar a dalt amb totes les forces serà complicat de gestionar, es va veure al camp de l’Ajax, on la primera part va ser complicada i la segona un  passeig.

La segona part va ser molt diferent, sobretot des de la sortida de Soriano que ja no podia pentinar les pilotes i llavors l’equip andalús ja no podia sortir del seu camp. A més va sortir Suárez, a jugar a la seva posició natural, que va acabar de trencar el partit. No la sortida de Neymar, ni la de Xavi, ja se que molts mitjans sempre volen fer coincidir la sortida d’aquest amb les remuntades, però com sempre no va participar en cap dels dos gols, però clar l’estadística molts cops et permet agafar números per a fer demostracions de teories. És igual que ell ja surti quan el rival ja està mort i totalment tancat, és igual que els gols no hi participi, tots sabem que sempre serà per la seva sortida al camp. Així li va al Barça amb aquests brillants analistes.

El partit va ser molt dolent en general de gairebé tots els jugadors, no es van trobar còmodes en cap moment i només es salvarien Messi i Suárez i una mica Alba, la resta bastant malament. Començant per un Bravo bastant insegur a l’hora de sortir de sota els pals a buscar pilotes dividides generant desconfiança als centrals, uns centrals que no van saber llegir les pentinades de Soriano, sobretot a la primera part, la segona van complir bastant bé tots dos. Els dos laterals van complir sense més estridències, sobretot Alba, Adriano va notar bastant la inactivitat dels darrers partits, encara que no se li pot criticar res, ja que no va fer cap errada destacable. La part central un Busquets totalment desconegut, que s’està equivocant i molt amb el tema de no voler parar d’una vegada i arreglar tots els problemes físics que té, que en canvi se’n va a la selecció, però d’això en parlarem d’aquí un moment. Rakitic i Rafinha no van tenir clar en cap moment com posicionar-se entre tots dos i, per al meu gust, massa obert a banda dreta Rakitic. Entenc que ha de fer la cobertura si puja el lateral, però és que molts cops semblava l’extrem i es desaprofita molt així. A tots dos se’ls pot “recriminar” que va faltar presència en l’organització del joc, però en cap cas l’esforça i el treball per a l’equip. De la davantera un Messi que va ser l’únic de l’equip, fins que va sortir Suárez, que va donar la sensació d’estar posat i de tenir ganes de guanyar i que li emprenyava com anava el partit, l’únic que va intentar coses. Munir va estar bastant desencertat però el xaval està complint la seva funció, dosificar a la davantera en partits a priori fàcils, ja anirà progressant per a ser decisiu en un futur. Lamentable un cop més Pedro, que excepte el nom i el status que té dintre del vestidor és l’única explicació que li veig a que jugui en lloc de Sandro la veritat.

Sort d’un Suárez espectacular que en molt pocs partits està demostrant el perquè del seu fitxatge, un davanter que apart de fer gols fa jugar als seus companys i genera espais per a que puguin gaudir del joc els altres, com per exemple la jugada de Messi que falla el mà a mà en una contra, que es queda sol davant del porter gràcies a una desmarcada de l’uruguaià que s’endú a dos defenses de cop. Apart de les assistències va demostrar que jugant de nou és decisiu i va demostrar un cop més, la capacitat que té per a obtenir avantatges amb el seu cos i els seus moviments. Un gran fitxatge.

No podem dir el mateix de Neymar, que porta una torrada damunt lamentable, les 3-4 primeres jugades que fa només sortir, amb el marcador en contra, de taconets i xafades de pilota i alentir la circulació, són per a que li posin els vídeos durant la setmana. De titular ja fa poc al camp, excepte algun gol, quan surt de la banqueta encara menys, mostrant una apatia vergonyosa com per a que algú li digui quatre cosetes ben dites al vestidor. Un dia més, el gol li va salvar un partit mediocre.

El que més em va agradar, amb diferència, van ser els collons de Luis Enrique, d’aquí ve el títol de la meva entrada. Va tenir els collons de pegar un cop damunt la taula i asseure a Piqué, Alves, Xavi i Neymar, a veure si espavilen una mica, va posar a Adriano de lateral dret, a veure si els suplents d’Alves es prenen les coses més seriosament i com a missatge a l’inútil del director tècnic, el missatge de “m’has donat tres laterals drets i he de posar a Adriano, fes-t’ho mirar company”. És el problema que té el Barça, que s’ha empobrit la competitivitat encara més respecte la passada temporada. Perquè es fa molt la culpa a l’entrenador, perquè sempre queda millor que assenyalar a jugadors, sobretot si a sobre estàs en guerra amb ell, però  ell no té la culpa de la poca professionalitat i de la poca ambició que tenen alguns jugadors de l’equip i si ha d’espavilar-los i que es motivin i entrenin com cal, a base de banqueta, benvinguda sigui. Ja està bé de vaques sagrades, volem cultura de l’esforç en cada entrenament i qui no vulgui, que marxi.

Per acabar el tema institucional. Un cop més han fet el ridícul i ara resulta que potser Laporta no era tan culpable com es deia, recorreran la sentencia com a pataleta però el jutge ha deixat clar que eren innocents. Un Laporta al qual se’l troba a faltar en coses com les que s’estan produïnt darrerament a can barça, com se’ns en estan fotent a la cara constantment per part de la federació espanyola, arbitratges i tema seleccions. Com se’ns estan enduent jugadors que ens han costat una milionada, per a fer bolos recaptatoris a milers de quilòmetres. El darrer cas sagnant el tema Busquets.

Resulta que surt del camp lesionat i el marqués dels collons el convoca igualment, en una convocatòria la qual diu que Diego Costa no va perquè té problemes de pubis i Mourinho se li’n fot a la cara i el fa jugar 90 minuts. En canvi Busquets que arrastra una pubalgia i que surt lesionat ha de viatjar i jugar dos partits. Estem bojos o que??

No hi ha ningú de la direcció tècnica que pugui agafar als jugadors i dir-los les coses clares?? Per a que collons s’ha portat a Puyol si no és per a fer aquest tipus de funcions?? Algú del club hagués hagut de trucar ahir a Del Bosque i dir-li que Busquets no pot anar a jugar que està lesionat i acabar amb la tonteria d’una punyetera vegada i que es recuperi bé a can Barça, que és el club que li paga. Però clar, per a això s’hauria de tenir a gent competent pilotant aquest transatlàntic, no a la colla d’inútils que l’estan portant ara. Això amb Laporta no passaria.