Resum.

Bé, s’acaba la temporada i és moment de donar les notes de final de curs. Ja vaig dir fa unes setmanes, abans de guanyar res, que per a mi era una temporada de notable alt encara que no es guanyés res, ja que l’equip havia demostrat que era molt competitiu i que podia jugar-li de tu a tu a qualsevol equip, cosa que no podíem dir els darrers anys. Al final s’han assolit tots els títols i ha podem parlar de temporada gairebé perfecta, ja que es va tenir una fase de mal joc que li treu la perfecció de la temporada però la perfecció no existeix i aquest equip s’ha acostat bastant al que s’espera d’una temporada perfecta. Però bé, no tots han tingut una temporada perfecta i també és just analitzar els diferents sectors del club, ja que al moment de pensar amb aquest equip, es recordarà que ho van guanyar tot i alguns passaran a la història del club sense merèixer-ho.

Directiva: suspens total.

És la part més negativa de la temporada, plena de ridículs institucionals i de gestions horribles que fan que per molt que l’equip els hagi salvat el cul, que hagi estat una gestió nefasta i que no mereixen cap alabança.

Primer que tot per la gestió de l’equip, la gestió interna del club i la gestió dels poders institucionals que han fet que no hi hagi hagut el més mínim respecte per al club, amb arbitratges sospitosos, decisions de calendaris estranys, horaris, controls sorpresa dels vampirs de la Uefa, sancions, passejos del nom del club pels jutjats, no acabaríem mai. A Berlín es va tornar a veure, sectors juventins del camp, sospitosos que tenien més entrades que el club, a la copa va passar el mateix. No pot ser que sempre li toqui al Barça ser el passerell, la darrera la notícia aquesta que corre que el Barça va haver de pagar la felicitació del Madrid contra reemborsament. Estem de conya? No hi ha ningú amb els pebrots suficients de trucar al president del Madrid i dir-li que es foti la felicitació pel cul? Celebrar dinar de directives quan saps que a l’ombra t’estan intentant fotre per tot arreu, que penses que t´han denunciat a la Fifa. No pot ser que els que se suposa que han de defensar al club sempre acotxin el cap i s’abaixin els pantalons. El Barça necessita un president amb dos collons o amb uns bons ovaris de dir prou a segons quines coses.

Una directiva i sobretot un president, que han estat unes titelles de Rossell, que igual que Bartomeu va utilitzar a Zubi per a seguir i abaixar el suflé de l’entorn, Rossell es va apartar però segueix sent el president a l’ombra, perquè era el que tocava, jo marxo però vosaltres seguiu i arregleu tots els contractes i adjudicacions. Així el senyor Bartomeu fins al final ha manegat el que ha pogut, amb l’adjudicació de la construcció del Mini, amb els contractes televisius, la negociació de samarretes i publicitat, etc. Apart d’utilitzar al club com a arma electoral, que els altres candidats s’han queixat de la utilització de les xarxes socials blaugrana en favor de Bartomeu. El pitjor de tot ha estat la utilització del club a corre cuita per aconseguir mèrits de cara a presentar-los a les eleccions dintre de la seva candidatura. Luis Enrique no feia falta renovar-lo tres anys, li quedava un any més de contracte i se suposa que qui guanyi no tindrà problema en continuar amb un entrenador que ha aconseguit un triplet i ha aconseguit que l’equip sigui molt competitiu i que torni a utilitzar la estratègia i que hagi aconseguit una solidesa defensiva. Tampoc era necessari aconseguir la renovació de Neymar i supeditar-la al nou president per a penjar-se la medalleta. Tampoc era necessari, després d’estar tot l’any menystenint i faltant al respecte a Alves per a aconseguir després una renovació exprés quan portes tot l’any intentant-lo fer fora. Però sobretot, si Aleix Vidal era una petició de l’entrenador, no es que sigui un jugador top mundial per anar a corre cuita a fitxar-lo, que cap gran estava interessat en fitxar-lo, hi havia marge de sobres per a fitxar-lo a un preu molt més assequible que els 18 milions més 4 variables que ha costat. Les presses per fitxar-lo i presentar-lo han fet que es pagui una barbaritat per aquest jugador. Només cal veure que acaben de vendre a Deulofeu a l’Everton per 6 milions d’euros i se’n gasten 18 amb Aleix Vidal. El cas Deulofeu és més que surrealista, un jugador que marxa gairebé regalat i que si el vols recuperar has de pagar més del que has rebut. Han venut a una futura promesa del futbol, pel mateix preu gairebé que el que van pagar per Douglas. I no s’acaba aquí, ara resulta que està a punt de marxar un dels futurs millors centrals del món per 12 milions d’euros de clàusula, per una clàusula que hi havia al contracte, després de perdre a Thiago per una misèria, van cometre el mateix error amb Bartra. Ara mitja Europa es baralla per ell i clar, fart d’esperar la seva oportunitat al Barça, sembla que té més que decidit de marxar, cosa que no podrà impedir ningú perquè hi ha un buit de poder ara mateix, com va passar fa uns anys amb Cesc. Després si torna que, li farem com a Cesc?? Lamentable. I ja ni parlem, amb el que s’està pagant avui en dia, per quan regalen a Montoya, perquè Douglas els tocarà pagar per a que marxi, perquè no el voldrà ningú ni regalat.

La gestió del director esportiu també ha estat més que ridícula, li donen el poder total, l’aguanten malgrat cagar-la any rere any i quan hi ha una mica de mala maror el foten fora com a salvavides de la temporada, quan la planificació no l’hagués hagut de fer ell després de no saber fitxar un central en tres anys. La temporada més important, que saps que no podràs fitxar, li donen a una persona que ha demostrat no estar capacitada i quan el mal ja està fet, el foten fora com a solució, per a portar al Braida aquest que l’han portat per a fitxar a Pogba. Per a fitxar a Pogba no necessites al vividor aquest, sobretot per a pagar 80 milions a la Juve i pagar-li una morterada al jugador. Resulta que l’ha d’intentar convèncer!!! Si un jugador necessites convèncer-lo per a que vingui al millor club del món, que li acaba de guanyar una xampions als morros i a viure a una ciutat com Barcelona amb les butxaques plenes, pleguem veles. Que se’n vagi on vulgui doncs!

Després el director esportiu, no cal entrar en molts detalls perquè ho he parlat un munt de cops, la seva patètica gestió. Al final del que ha fitxat, els porters, Suárez i Rakitic que no calia ser un Einstein per a saber que eren jugadors per al barça i poca cosa més, ja que Rafinha va tornar de la cessió. No entrarem en detalls de l’adquisició estrella de Douglas, Mathieu i Vermaelen. Molt malament també la gestió de les sortides, ja que per molt que s’hagi guanyat un triplet penso que va ser un gran error vendre a Cesc i Alexis i quedar-se amb Xavi i Pedro. Dos jugadors que han tingut un rendiment molt bo als seus clubs i que li haguessin anat ni que pintats al Barça, en una temporada on no es podrà fitxar, per a poder rotar la davantera i per a tenir un relleu d’Iniesta que ja comença a fer-se gran, sense haver de gastar un euro. De Zubi jo li puc agrair el seu comportament, la seva discreció i el seu suport a l’equip en tot moment, però la seva gestió de la plantilla ha estat lamentable i hagués hagut de ser fora del Barça abans de la temporada. No em va semblar bé que el fotessin fora al moment que ho van fer, menys encara quan es cessat per dir que el president tenia la culpa del que estava passant amb la Fifa, que ell era el que signava, per això el van fer fora. Això no em va agradar, però que no era adient per al càrrec ja portàvem varies temporades dient-ho.

Tampoc m’agradaria oblidar tot el que hi ha a la intrahistòria del fitxatge Neymar, amb sou per al seu pare i tot un seguit de coses que estem veient, amb els diners pagats per opcions preferencials de jugadors dels Santos, que ja no estan ni al club algun d’ells perquè no donaven el nivell, com els tres brasilers del Fluminense, que amb 19 anys encara estan a Brasil i que no han anat convocats amb la sub-20 de Brasil dos dels tres, que ja s’han pagat 3 milions per una opció de tempteig. No fa una mica d’oloreta de Rosell per aquí o m’ho imagino jo?? El que deia, no està a la poltrona però és el que mou els fils.

Equip tècnic. Excel·lent.

El treball del cos tècnic ha estat fantàstic, amb un entrenador més que correcte en públic i que ha dit les coses com eren i a la cara en tot moment. No ha perdut els papers en tota la temporada i ha tingut a ratlla als periodistes tot l’any, potser per això s’ha emportat més pals dels que mereixia. L’equip ha assolit una solidesa que feia anys que no tenia i en moltes fases de la temporada un molt bon joc, ha aconseguit sobretot solidesa tàctica, a l’hora de defensar sense patir amb excés i una evident millora de les jugades d’estratègia, tant a l’hora de fer gols com a l’hora de no rebre’n. Perquè no té matrícula d’honor? Doncs perquè va tenir una fase de la temporada que es va deixar mangonejar una mica pels poders interns i externs i va transigir amb les seves idees, quan tenia a Xavi per al que realment està avui en dia i en canvi li va donar per les pressions una importància que no mereixia. Així ho van pagar amb el ridícul al bernabeu i en altres partits importants que no es van assolir els resultats esperats. També va abusar una mica de les rotacions totes de cop en diversos partits canviant 8-9 jugadors i l’equip ho va notar perquè no tenia encara els automatismes i els nous no es coneixien com per a jugar junts encara. Però bé tot això es peccata minuta respecte al gruix total de la temporada.

Jugadors.

Bravo: Un notable alt pel rendiment general de la temporada, ha tingut alguna errada important, com per exemple a Sevilla, però si fem el rati amb tota la temporada és un percentatge molt petit, ha demostrat poder jugar al Barça, tenir un acceptable domini de l’espai i un molt bon joc de peus que ha proporcionat molt bona sortida de la pilota. Necessita millorar però amb el joc aeri, cosa que amb la edat que té no se si tindrà temps ja.

Ter Stegen: Notable alt per a ser la seva primera temporada al futbol espanyol i a un equip tant exigent com el Barça, segur amb els peus i molt bon rendiment la majoria de partits, amb aturades de mèrit. Sota el meu punt de vista, té el mateix problema que Bravo, les sortides, amb l’agreujant que fa metre noranta ha de controlar millor aquest aspecte, el punt a favor és que és molt jove i que té molt marge de millora. Porter per a molts anys per al Barça i el major mèrit de Zubi com a director esportiu.

Masip: Malauradament no té espai en aquest barça, però és un gran porter, com els que seguim el filial vàrem poder comprovar els anys anteriors. Jo el cediria fins que marxi Bravo.

Alves: Temporada d’excel·lent, ha patit durant una part d’aquesta ser el focus de les crítiques quan l’equip no estava bé, però ha tingut la capacitat de revertir la situació i ha acabat la temporada de forma espectacular, sent peça clau al tram final de temporada i a les dues finals. Una renovació més que merescuda per al per mi encara millor lateral dret que hi ha al món.

Piqué: Temporada de notable alt, ja que ha estat una temporada clarament partida, el començament amb problemes al camp i extra esportius i una segona part absolutament brutal, peça clau per a que el Barça hagi recuperat solidesa defensiva, sobretot amb l’estratègia i que torna a ser un dels millors centrals del món. Apart és clau al vestidor juntament amb Alves i Neymar, perquè aporta el bon rotllo necessari per a que les coses funcionin dintre d’un vestidor. No cal dir tampoc que és un dels que parla més clar i català de tots i que contesta a qui faci falta.

Mascherano: Excel·lent temporada del jefecito, un jugador que compleix a dues posicions del camp i que aporta un caràcter que acostumava a aportar Puyol i que contagiava a l’equip. Un jugador que fa molt poques errades i que és respectat per tots els companys i és un pes pesat del vestidor sense necessitat de ser capità. Clau en les cobertures i amb una capacitat d’anticipació espectacular.

Alba: Un altre que ha estat excel·lent, amb una temporada molt regular i pràcticament sense lesions, cosa que l’ha fet millorar moltíssim en quant a rendiment aquesta temporada respecte la anterior. Un jugador que mentre tingui aquesta velocitat és indiscutible en aquest equip, ja que pot trencar des del darrere en atac i recupera molt fàcil la posició en defensa i ajuda molt quan al costat està el tronc francès.

Adriano: Temporada per a oblidar la seva, aprovat raspat perquè tampoc ha fotut cap cagada recordable que hagi costat un gol, però el seu rendiment quan ha jugat no és el que s’espera d’un jugador del Barça. Li costa molt jugar de tant en tant, és un jugador que necessita jugar partits seguits per aconseguir rendiment, com que té aquesta continuïtat no se si és bo que es quedi al Barça. Jo me’l quedaria per a suplent d’Alves i Alba, així podria donar descans als dos i tindria el ritme com per a tindre bon rendiment. Aquest any, pobre, ha fet pena veure com la seva banda era un colador.

Mathieu: Suspens evident, ja no tant sols pel seu rendiment, sinó perquè pel seu preu abusiu, ha fet que li tregui minuts a Bartra i que aquest vulgui marxar. Un jugador que no pot jugar dos partits seguits, que no té qualitat per a jugar al Barça, no té capacitat per a sortir des del darrera i és un flam defensiu, que condiciona el joc de tota la defensa i de Busquets, que han d’estar més pendents del que caldria. I no li poso un zero perquè ha fet dos gols que han tingut rellevància, però que no poden tapar les seves mancances.

Bartra: Un Bé alt per al jugador perquè no ha tingut ni la continuïtat ni la confiança de l’entrenador suficients per a consolidar-se a l’equip, un jugador amb molta projecció i que quan ha jugat no ha desentonat en absolut, però que entenc que vulgui marxar perquè no té les oportunitats que mereix. Un jugador pel qual la culerada es penedirà i molt de la seva marxa, quan el vegin triomfar a un altre equip. Bé alt perquè no ha tingut la incidència que mereix, no perquè hagi jugat malament cap dels partits que ha jugat, simplement ha jugat poc. Una pena.

Vermaelen: Jugador que no es pot valorar perquè no ha jugat, si està bé, allà on ha jugat ha demostrat ser un bon central, però porta dos anys i mig amb lesions i veig difícil que assoleixi el nivell que tenia. Espero equivocar-me i que el respectin les lesions, seria una bona incorporació, però em sembla que ens el menjarem en patates.

Douglas: La única explicació que li veig a aquest fitxatge, és que sigui un pagament pendent encobert a l’empresa Traffic. Encara no se que fa al Barça la veritat, algun dia algú haurà d’explicar perquè està al Barça, un jugador que amb 24 anys encara jugava a Brasil.

Montoya: Presencia testimonial, quan ha jugat ha complert, un aprovat, perquè ha jugat poquíssim. Un jugador que no se que li ha passat al primer equip quan al filial prometia molt i era indiscutible i amb molt marge de millora. L’equip que se l’endugui farà un molt bon fitxatge, jo li posaria una clàusula de repesca per si un cas.

Xavi: Suspens evidentment. Un jugador que ha preferit interessos personals que els del club que diu que tant estima, s’ha menjat amb la seva presència els minuts destinats a fer la transició al mig camp amb els dos xavals que hi havia aquesta temporada. Un jugador que, per molt que surti a totes les portades i que sembli que hagi guanyat ells els títols, ha estat totalment intranscendent i ha jugat els partits menors, per al que està ara mateix a màxim nivell, ha marxat un any tard. Els partits potents que ha jugat ell s’ha fet el ridícul, especialment al bernabeu. Jugador que estava per al que ha estat al final, sortir amb el partit resolt per aixecar les copes, poca cosa més. A més, amb les seves declaracions contra Neymar, després d’abandonar el Barça, ha demostrat ser un hipòcrita.

Sergi Roberto: Un jugador que ha patit l’egoisme de Xavi i que li ha tret tots els minuts, ha jugat poquíssim. Un aprovat perquè sempre ha complert, però aquest noi mereix més minuts, és un jugador total, un portent físic, que tenim molt desaprofitat aquí. Si no ha de tenir minuts que el cedeixin, l’equip que el rebi serà molt afortunat.

Rafinha: Un altre que ha patit el síndrome Xavi, apart de tenir molt mala sort amb les lesions. Un Bé alt perquè ha fet molt bons partits i poc a poc ha anat tornant a guanyar minuts. La temporada que ve ha de ser la de la seva consolidació, jugador amb capacitat per a ser un jugador molt complert i que només necessita fer el petit salt d’aprendre quan conduir i quant jugar ràpid a un o dos tocs.

Iniesta: Un notable alt per al futur capità, no té un excel·lent perquè ha patit lesions que l’han anar llastrant, però que quan ha estat bé és indiscutible encara en aquest equip. L’any que ve suposo que li tocarà agafar el rol de ser l’organitzador de l’equip i cedir-li més galons a Rakitic. Un jugador que llegeix el joc perfectament i que continua tenint capacitat de desequilibri i última passada, però que amb el pas dels anys té més dificultats per a replegar, però això és inevitable.

Rakitic: Temporada excel·lent culminada amb gol a la final de xampions. No ha sigut fàcil per a ell, acostumat a jugar-ho tot i que ha tingut danys col·laterals també del efecte Xavi, però que s’ha sabut sobreposar per a fer-se indiscutible en aquest equip. Un jugador que ha donat un equilibri que faltava els darrers anys, una gran ajuda per a un desbordat Busquets, que demanava a crits el sistema de joc del Barça. Jugador que la temporada que ve penso que encara anirà a més, ja que està totalment integrat i li falta explotar ofensivament.

Busquets: Excel·lent com no podia ser d’una altra manera, un jugador que cada any que passa és millor i domina més registres del joc, un jugador que llegeix el futbol com ningú i amb la picaresca suficient per a menjar-li la orelleta als àrbitres i trasbalsar als  rivals. És un dels futurs capitans del Barça i és el que té la feina més fosca de totes, apart de cobrir posicions i d’intentar trencar els atacs rivals, és l’encarregat sempre de lluitar les pilotes aèries de l’equip rival al seu davanter. Treball impagable que combina a més amb una, cada cop més, capacitat a l’hora d’accelerar la circulació i de fer sempre la passada adequada.

Suárez: Excel·lent, ha estat clau recuperar un jugador de les seves característiques que no teníem des de l’època d’Eto’o, un jugador amb caràcter, que lluita totes les pilotes i encomana a l’equip, que s’ho deixa tot al camp, però que a més de tot el treball que fa, li suma al conjunt una gran capacitat d’associació, un olfacte de gol espectacular, una generositat que no tenen molts de nous al món i una gran capacitat de moviments sense pilota, apart de la fam de títols amb la que venia. Una gran incorporació que fa que Messi i Neymar puguin jugar amb més llibertat pels espais que genera. Va començar ansiós, però ha acabat la temporada d’una forma brutal. A més, pel que diuen, és una bona peça per al vestidor i s’ha acoblat molt bé a l’equip. És l’exemple del que parlava abans de Pogba, Suárez ha demostrat moltes ganes per venir, no es va necessitar fitxar un intermediari per a que li anés menjant l’orelleta tot l’any per a convèncer-lo, aquests jugadors són els que necessitem.

Messi: Per a definir el que fa aquest senyor es necessitaria escriure un llibre, la seva qualificació no existeix, hauria d’haver alguna per sobre de cum laude per a ell perquè ja s’han esgotat tots els qualificatius. El que podem dir és que sent el millor del món amb diferència, any rere any ha anat incorporant registres al seu joc, ha anat assolint una maduresa per a llegir els partits brutal i ha tingut la humilitat suficient per a després d’una mala temporada buscar solucions per a continuar sent el millor però a més aportar per a que l’equip ho guanyi tot, que no és fàcil quan ja ets el millor, tenir l’ambició al mateix temps que la humilitat de saber que tens que millorar alguns aspectes de la vida. L’any passat va tenir molts problemes fora del camp, però sembla que ja és passat, la millor notícia per al Barça que hagi tornat a estar al nivell que tenia. Que vagi fent lloc al seu museu de títols per a una altra piloteta d’or i que ampliarà sempre i quan ell vulgui. L’únic que se li pot dir a aquest senyor és moltes gràcies per escollir al Barça quan era un marrec.

Neymar: La temporada de Neymar sentint-ho molt l’he de qualificar com a notable raspat. Altres jugadors amb la seva temporada es podria parlar d’excel·lent, però amb el seu cas no estem parlant d’un jugador normal i se li ha d’exigir com a tal. Ha d’assolir més importància al joc en moltes més facetes i no dedicar-se a esperar que Suárez o Messi li donin els gols cantats. Aquest any ha fet massa partits dolents i intranscendents que un o dos gols han tapat. L’estem veient a la copa Amèrica el que és capaç de fer a l’hora d’aportar el seu desequilibri al joc col·lectiu de l’equip i al Barça l’hem vist molt aïllat a la banda i amb poques ganes de ser important en quant al joc. Necessita fer un pas endavant i no limitar-se només a fer gols, necessita millorar la seva aliança amb els seus companys de banda, sacrificar-se una mica més amb la pressió i l’ajut al seu lateral, però sobretot el que necessita és tenir més regularitat i no perdre’s en disputes i discussions amb els seus marcadors.

Pedro: Temporada d’aprovat, ja que quan ha jugat no es pot negar que no s’ho hagi deixat tot al camp, però amb atac ha fet una mala interpretació del que ha de fer com a davanter. Ha fet una relació “si marco més gols igual a jugaré més” i això ha fet que quan ha sortit hagi estat molt individualista i massa obsessionat amb el gol. Ha d’entendre que no juga perquè els altres tres són molt bons, no perquè no hagués fet bé la seva feina anteriorment, ha de pensar més amb l’equip i els gols ja li arribaran, perquè si cada cop que ha de sortir ha d’anar boig amb marcar, mal negoci farem. No se li pot recriminar res en quant a treball i ajudes als seus companys, però ha pecat massa d’individualista.

Jugadors del filial (Munir, Sandro, Samper): Els podríem donar un notable, perquè quan han jugat han aportat a l’equip i el millor que es pot dir, que no se’ls ha notat que venien del filial, marcant gols importants tant Munir com Sandro i Samper fent bon paper a la xampions. Van complir el seu paper mentre Suárez estava sancionat i han tingut la humilitat necessària per a entendre que era una cosa temporal i que havien de seguir treballant amb el filial. Són tres jugadors, juntament amb Adama i Halilovic, que els han de cedir i no es poden fer malbé a segona B.

Bé per acabar només em queda desitjar-vos a tots un bon estiu, que gaudiu de la copa Amèrica, si us agrada el futbol, que si no passa res ens veiem quan torni la temporada ja que em dona bastanta peresa parlar de les eleccions la veritat.

Gran final.

El títol de la entrada pot servir per a definir tant la temporada com la final que es va disputar aquest dissabte. Gran final de temporada perquè s’ha aconseguit els tres títols però sobretot perquè podem dir que tenim un equip tremendament competitiu i que pot mirar a la cara a qualsevol equip d’Europa, cosa que no podíem dir la temporada passada amb el pseudo entrenador Tata Martino. Gran final perquè ha estat una de les finals amb més qualitat i bon joc dels darrers temps, dos equips que van buscar la victòria des del minut 1 de partit i que van oferir un gran espectacle, reconegut per la majoria del món, excepte pels mateixos de sempre clar.

El partit, va ser molt més complicat del que esperàvem tots els culers, sobretot quan va empatar la Juve que el Barça va notar el cop i es va trontollar durant uns deu minuts aproximadament, fins que va marcar Suárez. El partit de dissabte, és l’exemple de com un partit a priori més senzill dels que has tingut abans d’arribar a la final, es pot complicar de la manera més tonta, una pèrdua a la sortida de pilota des del darrera i gol en contra i a remar contra corrent, a patir com es va patir i sort que l’àrbitre no va caure amb el parany de Pogba, si no potser no estaríem parlant ara del triplet. Un penal en contra a falta de vint minuts hagués pogut ser letal. Però és un exemple del que et pot passar quan perdones una i una altra ocasió i quan et relaxes perquè ho veus guanyat. El partit va començar amb moltes imprecisions, potser va sorprendre també la Juve pressionant molt a dalt, quan tothom esperàvem un catenaccio pur i dur. Però va arribar el gol molt aviat en una gran jugada col·lectiva que va donar molta tranquil·litat, una jugada a més molt típica de tota la temporada, Messi controlant i atraient la defensa col·lectiva del rival i fent un canvi de joc perfecte per a generar superioritat a banda contraria, bona combinació entre extrem i lateral i entrada de segona línia dels mitjos, amb gol final d’un Rakitic que mereixia tenir una nit així amb el treball que porta fent aquesta temporada. A partir d’allà va facilitar molt la feina perquè la Juve va tenir que obrir-se en busca del gol i a partir d’aquí va aparèixer el bon joc de toc del Barça, malgrat es seguien perdent pilotes a la sortida des del darrera que generaven ocasions de perill en contra, el Barça estava sent molt superior. Així van anar arribant les ocasions blaugrana, amb combinacions entre els tres de dalt més Iniesta i Rakitic, però o bé aturada de forma espectacular Buffon o es llençaven fora de la porteria, com ara les de Messi i Neymar que van passar fregant el pal.

La segona part va començar amb el mateix guió que la primera, un Barça dominador i una Juve que volia però no del tot, ja que els seus dos laterals, que acostumen a ser gairebé extrems, no s’atrevien a pujar a ajudar en atac, llavors quedava molt aïllada la davantera de la resta de l’equip. Però va arribar una recuperació molt bona de la Juve quan el Barça estava sortint que va deixar molts forats que van aprofitar els italians per a fer el gol de l’empat, malgrat la molt bona aturada de Ter Stegen, no fa refusar cap a fora i li va caure als peus de Morata que va marcar a plaer. El Barça va acusar el cop lògic quan estàs còmode i tranquil perquè no estàs patint i vas davant al marcador, que li van entrar els fantasmes de que podia perdre la final també, cosa que ni s’havien plantejat. Així van arribar els millors moments dels italians, que van apretar força i el Barça estava patint, però va aparèixer el petitó que no entén de pors i minuts abans de fer la jugada decisiva, va posar-se al mig camp, al costat de Busquets, per a organitzar el joc d’atac i associar-se amb Iniesta i Rakitic, per a calmar els ànims i per a ordenar un equip que havia perdut una mica els papers. I fruit d’aquestes combinacions, es va treure una jugada marca de la casa que va acabar amb el gol de Suárez, un gol gairebé calcat al de la Juve, amb una aturada de Buffon que no refusa a un costat i ho aprofita el killer del Barça, el que té més gana i està sempre al lloc per a posar-la dintre. A partir de llavors es va aconseguir novament la tranquil·litat necessària i es va passar a un partit on la Juve tenia que marcar i el Barça tenia oportunitats clares a la contra, el Barça va defensar molt bé en els moments complicats, amb un Piqué estel·lar que les va treure pràcticament totes, excepte una de Pogba, que hagués pogut acabar amb gol perfectament. Molt bona final ja que va tenir alternatives al marcador, alternatives al domini de la pilota i territorial i va tenir emoció i ocasions de gol, poc més es pot demanar a una final.

El que si es pot demanar és un arbitratge just i imparcial, cosa que no es va produir. És el que passa quan poses a un àrbitre reconegut madridista. Si ja ens trobem que en aquest tipus de partits són més reticents a treure targetes, si et trobes amb un àrbitre cagueta que és del Madrid doncs encara més problemes. La permissivitat que va concedir als jugadors de la Juve va ser lamentable, es van fer un fart de tallar el joc del Barça amb faltes dures, sobretot Vidal, Pogba, Bonucci i Barzagli, que van unflar a patades als jugadors ofensius del Barça. Amb un arbitratge just, als vint minuts de partit el Barça hagués guanyat 1-0 i jugat amb un home més, però així són els arbitratges covards que agraden  a la Uefa. L’afegit que va donar després ja va ser la cirereta d’un pastís en forma d’arbitratge nefast. Lamentable.

En l’apartat individual, el MVP se’l va endur Iniesta. Tampoc podem parlar d’injustícia, perquè el manxec va fer un partit molt bo i va ser el motor blaugrana mentre el físic el va acompanyar, no es va posar nerviós en cap moment i va dirigir l’equip amb molt d’encert, amb incorporacions de segona línia quan era necessari, com a la jugada del primer gol i amb els seus típics eslàloms quan els tres davanters estaven molt marcats, per a poder obrir espais, va perdre poquíssimes pilotes i va fer bastantes passades de mèrit.

Però també podem dir que Rakitic va fer un autèntic partides, buidant-se en defensa, acompanyant ofensivament a l’equip i marcant el primer gol del partit. Es mereix el croat aquest gol, després de patir la primera part de la temporada la injustícia de rotar més del degut per a que jugues algú per decret, fins que es va fer amb el lloc definitivament i ha sigut clau a l’hora de donar equilibri a l’equip i de no deixar sol a Busquets, ja que juga a la banda on hi ha més descompensació amb Alves i Messi. Molt bon partit del croat.

Després està Messi, que em fa gràcia quan sento als rabiosos dir que va estar desaparegut i que no va fer un bon partit. Fins a quins extrems arriba el fanatisme i la manca de qualitat periodística d’alguns. Clar, els mediocres fan la relació, no ha marcat, partit de merda i es queden tan amples. Però quan veus el partit, veus que el primer gol ve d’una passada seva de 40 metres, veus que el segon gol ve d’una jugada seva i que el tercer és el que fa la passada que llença el contraatac. A més de tenir varies ocasions més i generar la majoria de les jugades que van acabar amb perill al Barça. Però clar, per a la mediocritat no va marcar. Jo per a mi va ser el MVP del partit, però bé tampoc em sembla malament que li donin a Iniesta.

La resta de la davantera van estar a un gran nivell, Suárez barallant-se amb els centrals i rebent més patades i cops subterranis dels que un davanter hauria de suportar, va ser lamentable, malgrat això no es va arrugar i va controlar moltes passades en llarg que es van fer per a trencar la pressió alta de la Juve. En atac es va moure com acostuma i va estar tot el partit olorant de prop el gol, però que no arribava a les passades pels pèls. Al final va tenir el seu premi al treball de tot el partit, me n’alegro molt que hagi tingut aquest moment de glòria perquè és un jugador que ha tingut bastanta mala sort durant la seva carrera i ara ha pogut gaudir d’un moment com aquest.

En quant a Neymar, va fer el partit que qualsevol blaugrana li hauria d’exigir, ser perillós amb la pilota als peus, donar sortida als defenses quan la treuen jugada, desequilibrar i no ser egoista, baixar a ajudar per la seva banda i no perdre’s en batalles absurdes amb els seus marcadors. Partit molt complert del brasiler que va poder tenir el premi final del gol, gràcies a un Pedro, que els darrers temps no acostuma a fer-ho, però que en aquest cas va ser molt generós. Un Pedro que no va tenir massa minuts al partit, però que va tenir un mínim d’incidència per a que es recordi que va jugar, no com altres que ni la van olorar i que després ha semblat que la copa l’hagi guanyada ell.

De la mitja només falta Busquets, el que va fer el treball fosc com sempre, el que es baralla amb les torres rivals per les pilotes aèries al mig camp i que poques són les que no guanya, sempre ben col·locat al camp i el primer a pressionar quan es perd. Jugador que fa una feina impagable i que té una lectura del joc privilegiada. Partidàs novament del de Badia, que a una capacitat de recuperació que no s’ensenya ni s’entrena, li va afegint cada cop més la capacitat de donar ritme a la circulació i d’escollir sempre la millor opció de passada. A més sempre és l’encarregat de menjar-li la orelleta a l’àrbitre en cada falta que xiula. Jugador indispensable en aquest equip i que apunta a capità en un futur no molt llunyà.

Els dos centrals van estar a un nivell espectacular, van començar una mica nerviosos, perdent pilotes a la sortida des del darrera que haguessin pogut costar cares, però poc a poc es van anar entonant i van fer un molt bon treball quan estaven amb defensa estàtica, perquè quan la Juve atacava post recuperació de pilota, estaven descol·locats i no poden fer miracles. Molt bé per dalt, sobretot Piqué, que va tenir forces per a pujar fins i tot a l’atac els darrers minuts de partit, amb gana de fer un gol, oportunitat que va tenir després d’una passada espectacular de Rakitic però que la va xutar massa alta. Mascherano per la seva part va assecar totalment a Tevez. Molt bona parella de centrals i que tenen molt recorregut encara.

Els dos laterals van ser dos extrems més en moltes fases del partit, la primera part d’Alves per a emmarcar, per a mi dels millors del partit, donant sempre sortida als centrals i mitjos per la seva banda, associant-se molt bé i arribant bé a la zona de centrada a l’àrea, a més va tenir una oportunitat de gol que va parar Buffon in extremis. Però el millor va ser la força que va posar i la pressió post pèrdua de pilota, es va menjar a Pogba i a Evra, dos jugadors que no es que vagin mancats de físic precisament i va ser decisiu a la jugada amb Pogba, que va evitar quan el francès es quedava sol. Gran partit del brasiler.

Com gran partit d’Alba, que no va brillar tant en atac però que sempre era una alternativa en atac, la jugada del primer gol és el que trenca la defensa i va ajudar molt en defensa amb la seva velocitat al replegament defensiu.

En quant a Ter Stegen, realment va tenir poca feina, amb la pilota als peus va estar a un bon nivell i va parar les pilotes parables que li van enviar a la porta, el gol, un cop refusada al centre, ja no podia fer res per evitar-ho. Sota el meu punt de vista, li falta millorar una mica el joc aeri, ja que amb l’alçada que té, no té l’autoritat que hauria de tenir a l’àrea, la rematada de Pogba, per exemple, és de dintre de l’àrea petita. Però bé, és molt jove i té temps i ambició suficients per a millorar-ho.

En conclusió, victòria soferta però amb molt bon gust de boca, ja que l’equip va jugar a un gran nivell i és una xampions que ha guanyat eliminant al campió d’Anglaterra, de França i d’Alemanya i a la final al campió italià que domina amb superioritat insultant la seva lliga. Excepte la anglesa que ha guanyat el Chelsea, la resta de lligues aquesta temporada han tornat a guanyar els mateixos. Xampions amb molt mèrit i no com altres.

Temporada amb matrícula d’honor que ja comentarem  al proper i darrer post de la temporada. Felicitats a tots els blaugranes ja no pels títols, sinó perquè tornem a tenir un equip del qual estar orgullosos per la seva competitivitat.

Un pas més.

Al Barça li queda un pas més el darrer dissabte per a entrar novament a la història, repetir l’únic que han aconseguit fer ells mateixos un cop amb Pep, un triplet quan es parlava de finals de cicles i de tonteries per l’estil. Tal i com estan físicament i a nivell de joc és com per a estar plenament optimistes amb aquesta final, no saps mai que pot passar, però jugador per jugador la diferència és abismal amb la Juventus, amb tots els respectes. L’equip italià va demostrar davant el Madrid, que li falta molt de futbol i encara que té un onze amb molta qualitat, no tenen al millor jugador de la història ni davanters del nivell d’aquest Barça. L’únic però que li veig és la més que probable baixa d’Iniesta, sempre i quan el substitueixi Xavi, perquè amb ell al camp l’equilibri de l’equip grinyola força. Si juga Rafinha cap por, però jugar amb el de Terrassa de titular, ja vàrem veure dissabte que el joc de l’equip va canviar força amb la seva entrada, inclús l’Athletic va començar a tenir la pilota i va fer un gol. Que surti quan l’equip vagi guanyant de dos gols per aixecar la copa i bon viatge tingui, pel bé del Barça.

Per començar a parlar de la final, voldria començar amb la gran cagada de la junta, és lamentable que un cop més hi haguessin dues terceres part de seguidors bascs quan en principi han de tenir les mateixes entrades. Que te la peguin un cop, pot passar, però que te la peguin tres cops és molt recriminable. Amb una directiva decent, hagués fet força e imposat més entrades per a compensar que les de la federació van totes cap a Bilbao, però quan li va preguntar Bernat Soler farà cosa de tres setmanes a una entrevista, amb la resposta que va donar l’inútil del president, ja sabia que passaria. Això és simplement perquè ells no tenen cap problema amb les entrades, si familiars dels jugadors o de la junta, es quedessin sense, això ja faria temps que estaria solucionat, però clar, ells tots tenen cobertes les problemàtiques de les entrades, a ells que si es queden 20000 persones sense entrada socis del club, ells tenen a tota la seva família ben col·locada al camp i ells a la llotja amb càtering inclòs, per a que lluitar pel soci?? És una vergonya i una més d’aquesta miserable e incompetent junta del club. Amb la xampions és el mateix, encara més vergonyós. Inclús estan denunciats per una plataforma de socis perquè han fet un repartiment il·legal de les entrades segons els estatuts. Els estatuts diuen que el 85% de les entrades són per al soci, en canvi el Barça només en dona un 68%, ja que de les 19950 entrades, 3323 van a les penyes i el club es queda 3033 entrades per a compromisos. 3033 entrades!!! Per a repartir-les entre els seus amiguets i familiars i per a donar-les a patrocinadors per a que facin negoci amb elles. Una autèntica vergonya, com una vergonya és que els clubs en tinguin 19950 i que la Uefa es quedi 37000 entrades per a compromisos i fer negocis. És increïble que es permetin aquest tipus de coses a l’època que vivim, perquè abans no hi havia tanta transparència i aquestes coses no es sabien, però que ho facin amb la cara folrada a la vista de tothom, és de jutjat de guàrdia.

Després està el tema del himne. En aquest tema hi ha molta hipocresia la veritat. Comencem pel fet que és un partit de futbol, no un esdeveniment polític on les dues parts han aconseguit treure’n profit i un rèdit polític. Aquest problema no existiria si no fos per les seqüeles de la època de la dictadura on va quedar molt instaurat el típic i molt espanyol “por mis cojones”. La situació era molt fàcil d’evitar, és un esdeveniment polític, entre dos clubs del mateix país, no cal posar cap himne, per molt protocol reial que hi hagi, així t’estalvies tot aquest problema. És més, el rei hagués hagut de tenir un mínim de dignitat, ja que s’ha col·locat al capdavant del país, sense preguntar-nos si ho volíem o no, acceptant una successió que tots sabem com va anar quan es va votar al 78. Era tant fàcil com que aquest vividor a costelles nostres, hagués trucat a qui pertocava i hagués dit que no calia que el posessin l’himne, sabent que cap dels aficionats de ambdós clubs no el volien. Però clar, un cop va imperar més el “por mis cojones”. Així doncs es va arribar al lamentable moment que va servir per a utilitzar-se políticament per les dues parts. Per això dic que és molt hipòcrita, hipòcrita perquè als catalans també ens fotria que ens xiulessin Els Segadors, però clar com que xiulem l’himne d’uns altres amb el que no ens sentim identificats se’ns en fot. Els espanyols igual, els fot profundament el que va passar, però ells en canvi, no van tenir cap problema en xiular, no fa molt, la Marsellesa en un partit de seleccions contra França. En aquell cas, cap espanyol es va posar les mans al cap, cap condemna pública del fet per cap polític, el govern no va emetre una nota pública anunciant sancions i no va passar absolutament res, cap sanció, però clar, llavors no es posaven amb “els seus”. Un minut d’un esdeveniment que va durar un dia sencer, sense cap incident i germanor entre les dues aficions, va cobrar  més protagonisme que tota la resta, perquè als independentistes els interessava i al PP encara més després de la patacada a les darreres eleccions. Tot i que la declaració dels drets humans diu que xiular és una acció dintre de la llibertat d’expressió i que no s’hauria de prendre com una ofensa, entenc que els que senten l’himne i són patriotes espanyols es sentissin ofesos, com els catalans ens sentiríem si es faltes al respecte al nostre himne. És per això que no era el millor acte per a reivindicar políticament de forma pacífica i civilitzada, no va ser la manera més intel·ligent de fer-ho. S’hagués pogut desplegar una pancarta gegant al gol d’una afició que posés en català “no volem tenir un rei”, a l’altra en basc “no volem ser espanyols” i al lateral una de gegant que posés “independència” en català i basc. Hagués tingut un efecte molt similar i no hagués provocat tot el que ha provocat i no li haguéssim fet el joc als polítics. Al final, un cop més, hem caigut a la trampa dels polítics i hem fet el  que ells han volgut, com no han de fer el que fan, si cada cop que ells volen els demostrem el quant d’influenciables som? Tampoc estic d’acord amb els que comparen el tema dels himnes i del patriotisme entre els americans per exemple i nosaltres. No es pot comparar cap context polític de països com EEUU, França o Anglaterra amb la situació que es viu a Espanya. Es podria comparar amb països de la ex URSS o un serbi amb un montenegrí, seria comparable en aquests contextos, no comparant el patriotisme americà amb el d’un país ple de nacionalismes. El tema de l’himne hauria de ser una qüestió d’educació. Amb el tema dels himnes jo tinc una anècdota personal que em va passar al mundial de bàsquet d’aquest estiu passat. Vaig anar al Sant Jordi a veure el partit EEUU-Lituània de semifinals amb uns amics. Quan van sonar els himnes, els meus amics i jo estàvem fent-la petar perquè no era cap dels nostres himnes. Al costat meu hi havia una dona que em va cridar l’atenció i em va fer aixecar de la cadira. Jo li vaig dir “disculpi si l’he ofesa, és que jo no soc ni americà ni lituà, he vingut simplement a veure el partit”. Llavors ella em va contestar “jo tampoc ho soc, soc holandesa, porto 40 anys anant a tots els mundials i europeus i veient el respecte que es té als himnes per part de la gent de tot arreu, aprens a tenir respecte veient el respecte que tenen pel teu a fora d’aquí”. Se’m va quedar gravat i és una raó com un temple, necessitem viatjar bastant més i veure món i aprendre a respectar a la resta com voldrien que ens respectessin a nosaltres. També s’hauria de diferenciar que els espanyols van xiular la Marsellesa simplement per un acte de mala educació, mentre que en el cas de catalans i bascs era una mesura de reivindicació, que és bastant diferent, encara que al final sigui la mateixa falta de respecte i de civisme.

Però bé anem al futbol, a un partit que va tenir molt poca història i que va ser més fàcil de l’esperat. Dic que poc història perquè va ser fàcil, perquè vaja si va tenir història amb l’actuació que vàrem veure un cop més del millor de tots els temps, el gol que va fer passarà a la història de la copa i del futbol en general, serà un gol, juntament amb el de la trencada a Boateng, que segurament veurem a la gala de la pilota d’or a principis de l’any vinent. La primera part de Messi va ser absolutament meravellosa, a mi m’agrada bastant escoltar el dia següent aquest tipus de gols que només pot fer ell, narrats pels diferents comentaristes a les teles i ràdios. Es fantàstic veure com es queden  sense qualificatius i com es tornen bojos davant d’un micro. És el que vàrem sentir tots en veure la jugada, posar-nos les mans al camp i pensar que ho ha tornat a fer. Però el més fort és quan li preguntes a l’entrenador en roda de premsa i sempre diu que no li sorprèn gaire ja, que als entrenaments encara fa coses més increïbles. És un geni del futbol i l’únic que podem fer els fanàtics d’aquest esport és donar gràcies de ser contemporani seu i de poder veure en directe el que els nostres nets i rebesnéts veuran en vídeos i sentiran  parlar.

I això que Valverde va plantejar un partit d’intentar aguantar al darrera i de posar un entramat defensiu per a poder parar-lo, va posar-li una “mosca collonera” a sobre amb marcatge individual, marcatge a pegar patades i d’intentar treure’l del partit, a més va posar a Mikel Rico en aquella banda per a intentar tapar quan Balenziaga el perseguia per tot el camp, amb ajudes dels mitjos Beñat i San José i cobertures de Laporte, va intentar engabiar-lo entre aquests jugadors i els primers minuts es va sentir incòmode, s’anava emprenyant cada cop més amb les patades que el miserable de l’àrbitre MADRILENY permetia un cop rere l’altre. Però aquest entramat tàctic va tenir una errada, ja que Messi va llegir ràpidament que si anava cap al centre, es creava un buit a la banda esquerra basca que van saber aprofitar molt bé tant Alves com Rakitic. El joc es va bolcar a la banda aquesta i es generaven molts espais, els tres gols van venir per aquesta banda. L’Athletic va pagar molt car el seu canvi d’estil de joc ja que no es va veure còmode en cap moment i va ser una joguina a mans del Barça, que si hagués estat un equip menys “amic” hagués estat un resultat històric ja que ho van tenir molt fàcil, no es va patir pel títol en cap moment. Faria bé l’equip de posar-se al cap que la final de xampions no serà tant senzilla, ja que la Juventus en defensa té jugadors molt físics i dos mitjos molt físics i durs també com son Vidal i Pogba.

En l’apartat individual evidentment el més destacat va ser Messi, però ja no pel gol, sinó per com va moure l’equip i com va generar perill tal i com ell acostuma, abans del gol ja li va regalar un gol a Neymar, que el lamentable linier va anul·lar de forma ridícula, després li va donar un altre pastat a Suárez, que va fallar el control que el deixava sol davant el porter i va portat totalment de corcoll a Balenziaga i a tot el flanc esquerre de l’equip basc. Quan Messi està així és imparable, si a sobre li fan la feina d’aclarit Suárez amb els moviments a l’espai estirant a l’equip, Neymar amb diagonals cap a dintre atraient contraris i Rakitic i Alves estan al nivell de combinació i tant incisius com van estar ahir, se li genera un forat per a Messi que és impossible que no aprofiti.

El tema Alves és una autèntica vergonya, és surrealista que el millor lateral dret del món, quan saps que no pots fitxar, tingui peu i mig fora del club. Espero que li passi molta factura a Bartomeu de cara a les eleccions per molts cromos i molts títols que porti sota el sarró. Dissabte va tornar a fer un partidàs, es va entendre molt bé amb Rakitic i Messi i va ser un perill constant, a més de tancar molt bé la seva banda.

Després està el gran treball de Rakitic al mig camp, que li dona un equilibri brutal a l’equip i que aporta moltíssim en atac, com es va veure al segon gol o amb les entrades de segona línia que d’estar una mica més clarividents els seus companys del mig camp o de la zona central de la defensa, amb una bona passada l’haguessin deixat varies vegades sol davant el porter.

La resta doncs Iniesta va estar força bé fins que es va trencar i la defensa no va estar gens exigida, malgrat això van fer molt bones cobertures i anticipacions per a que el perill s’acabés al mig camp. El tàndem Piqué-Masche va tornar a estar a gran nivell i Jordi Alba en la seva línia, bé en atac i corregint enrere amb la seva velocitat. Ter Stegen pràcticament inèdit, excepte una errada que hagués pogut costar cara, però a mi m’agraden els jugadors que arrisquen i ell és d’aquests.

Per últim Neymar, el brasiler va fer un molt bon partit, el Neymar que tots esperem, amb desequilibri, volent la pilota i fent jugades de molt mèrit. L’he deixat per al final per comentar el rebombori amb la seva “lambretta” al final del partit. Em sembla ridícul tot el  que es va muntar, jo prefereixo jugadors com ell, que no els que es passen el partit repartint patades. A més ell aquest tipus de regats no ho fa per a vacil·lar, ho fa igual amb 3-1 que amb 0-0. És una cultura brasilera que la tens o no la tens, ells juguen així i enfadar-se com ho van fer és de ser molt mal perdedors. El més lamentable de tot és que després de rebre per tot arreu, que ell sigui el dolent per buscar fer coses que aixequin al públic del seu seient, que són els que paguen i mantenen el negoci del futbol. Va ser molt lamentable també, la permissivitat de l’àrbitre tot el partit, però encara més al moment de la tangana, que estava davant mateix i els va deixar fer el que van voler amb el brasiler i tot el que va passar posteriorment, que els jugadors bascs cada cop que rebia anaven a per ell i en canvi per una falta li va treure targeta a la primera. El tracte arbitral amb el brasiler ha estat lamentable durant tota la temporada, però bé, és el que passa quan tens una directiva que només fa que acotxar el cap.

Per acabar felicitacions per a la secció d’Handbol blaugrana, que ha guanyat la seva novena copa d’Europa aquest cap de setmana. Té un gran mèrit guanyar amb un entrenador tant mediocre, que està d’adornament a la banqueta, sort que tenim al millor porter del mon i teníem al millor jugador de camp del mon, perquè amb aquest senyor no es pot anar a cap lloc, portàvem anys fent el ridícul per Europa i aquest cop, si no és per Saric hagués estat el mateix. Dissabte en dos ocasions guanyant de 4 gols, va permetre que ens remuntessin sense tallar la remuntada amb un temps mort, que després se’ls va fotre pel cul perquè ja no li van fer falta, sort que Saric va fer quatre parades seguides decisives. Ahir igual, cinc gols amunt i permet que es posin a un gol sense demanar cap temps mort, que un cop més sort de les aturades de Saric, perquè estaven un a sota i amb exclusió. Un gran comiat per a Karabatic, que torna a casa i a qui trobarem molt a faltar, ja que va ser decisiu tant a semis com a la final quan l’equip estava més encallat. Veurem a qui es fitxa per a substituir-lo, ja que serà decisiu encertar per al futur de l’equip.

La mala notícia del cap de setmana el descens del filial, però no dol tant ja que era previsible des de començaments de temporada, veient a qui teníem al càrrec, després el remei ha estat pitjor que la infermetat, no ha vingut de nou aquest descens, ja se sabia per desgràcia veient com jugava l’equip i veient els experiments que feien tant Eusebio com després Vinyals. Lamentable. Un Vinyals que està col·locat  per Bartomeu a dit, ja que els que manen a la secció volien posar a un altre entrenador. Una més d’aquest personatge que diuen que és el president.