Un pas més.

Al Barça li queda un pas més el darrer dissabte per a entrar novament a la història, repetir l’únic que han aconseguit fer ells mateixos un cop amb Pep, un triplet quan es parlava de finals de cicles i de tonteries per l’estil. Tal i com estan físicament i a nivell de joc és com per a estar plenament optimistes amb aquesta final, no saps mai que pot passar, però jugador per jugador la diferència és abismal amb la Juventus, amb tots els respectes. L’equip italià va demostrar davant el Madrid, que li falta molt de futbol i encara que té un onze amb molta qualitat, no tenen al millor jugador de la història ni davanters del nivell d’aquest Barça. L’únic però que li veig és la més que probable baixa d’Iniesta, sempre i quan el substitueixi Xavi, perquè amb ell al camp l’equilibri de l’equip grinyola força. Si juga Rafinha cap por, però jugar amb el de Terrassa de titular, ja vàrem veure dissabte que el joc de l’equip va canviar força amb la seva entrada, inclús l’Athletic va començar a tenir la pilota i va fer un gol. Que surti quan l’equip vagi guanyant de dos gols per aixecar la copa i bon viatge tingui, pel bé del Barça.

Per començar a parlar de la final, voldria començar amb la gran cagada de la junta, és lamentable que un cop més hi haguessin dues terceres part de seguidors bascs quan en principi han de tenir les mateixes entrades. Que te la peguin un cop, pot passar, però que te la peguin tres cops és molt recriminable. Amb una directiva decent, hagués fet força e imposat més entrades per a compensar que les de la federació van totes cap a Bilbao, però quan li va preguntar Bernat Soler farà cosa de tres setmanes a una entrevista, amb la resposta que va donar l’inútil del president, ja sabia que passaria. Això és simplement perquè ells no tenen cap problema amb les entrades, si familiars dels jugadors o de la junta, es quedessin sense, això ja faria temps que estaria solucionat, però clar, ells tots tenen cobertes les problemàtiques de les entrades, a ells que si es queden 20000 persones sense entrada socis del club, ells tenen a tota la seva família ben col·locada al camp i ells a la llotja amb càtering inclòs, per a que lluitar pel soci?? És una vergonya i una més d’aquesta miserable e incompetent junta del club. Amb la xampions és el mateix, encara més vergonyós. Inclús estan denunciats per una plataforma de socis perquè han fet un repartiment il·legal de les entrades segons els estatuts. Els estatuts diuen que el 85% de les entrades són per al soci, en canvi el Barça només en dona un 68%, ja que de les 19950 entrades, 3323 van a les penyes i el club es queda 3033 entrades per a compromisos. 3033 entrades!!! Per a repartir-les entre els seus amiguets i familiars i per a donar-les a patrocinadors per a que facin negoci amb elles. Una autèntica vergonya, com una vergonya és que els clubs en tinguin 19950 i que la Uefa es quedi 37000 entrades per a compromisos i fer negocis. És increïble que es permetin aquest tipus de coses a l’època que vivim, perquè abans no hi havia tanta transparència i aquestes coses no es sabien, però que ho facin amb la cara folrada a la vista de tothom, és de jutjat de guàrdia.

Després està el tema del himne. En aquest tema hi ha molta hipocresia la veritat. Comencem pel fet que és un partit de futbol, no un esdeveniment polític on les dues parts han aconseguit treure’n profit i un rèdit polític. Aquest problema no existiria si no fos per les seqüeles de la època de la dictadura on va quedar molt instaurat el típic i molt espanyol “por mis cojones”. La situació era molt fàcil d’evitar, és un esdeveniment polític, entre dos clubs del mateix país, no cal posar cap himne, per molt protocol reial que hi hagi, així t’estalvies tot aquest problema. És més, el rei hagués hagut de tenir un mínim de dignitat, ja que s’ha col·locat al capdavant del país, sense preguntar-nos si ho volíem o no, acceptant una successió que tots sabem com va anar quan es va votar al 78. Era tant fàcil com que aquest vividor a costelles nostres, hagués trucat a qui pertocava i hagués dit que no calia que el posessin l’himne, sabent que cap dels aficionats de ambdós clubs no el volien. Però clar, un cop va imperar més el “por mis cojones”. Així doncs es va arribar al lamentable moment que va servir per a utilitzar-se políticament per les dues parts. Per això dic que és molt hipòcrita, hipòcrita perquè als catalans també ens fotria que ens xiulessin Els Segadors, però clar com que xiulem l’himne d’uns altres amb el que no ens sentim identificats se’ns en fot. Els espanyols igual, els fot profundament el que va passar, però ells en canvi, no van tenir cap problema en xiular, no fa molt, la Marsellesa en un partit de seleccions contra França. En aquell cas, cap espanyol es va posar les mans al cap, cap condemna pública del fet per cap polític, el govern no va emetre una nota pública anunciant sancions i no va passar absolutament res, cap sanció, però clar, llavors no es posaven amb “els seus”. Un minut d’un esdeveniment que va durar un dia sencer, sense cap incident i germanor entre les dues aficions, va cobrar  més protagonisme que tota la resta, perquè als independentistes els interessava i al PP encara més després de la patacada a les darreres eleccions. Tot i que la declaració dels drets humans diu que xiular és una acció dintre de la llibertat d’expressió i que no s’hauria de prendre com una ofensa, entenc que els que senten l’himne i són patriotes espanyols es sentissin ofesos, com els catalans ens sentiríem si es faltes al respecte al nostre himne. És per això que no era el millor acte per a reivindicar políticament de forma pacífica i civilitzada, no va ser la manera més intel·ligent de fer-ho. S’hagués pogut desplegar una pancarta gegant al gol d’una afició que posés en català “no volem tenir un rei”, a l’altra en basc “no volem ser espanyols” i al lateral una de gegant que posés “independència” en català i basc. Hagués tingut un efecte molt similar i no hagués provocat tot el que ha provocat i no li haguéssim fet el joc als polítics. Al final, un cop més, hem caigut a la trampa dels polítics i hem fet el  que ells han volgut, com no han de fer el que fan, si cada cop que ells volen els demostrem el quant d’influenciables som? Tampoc estic d’acord amb els que comparen el tema dels himnes i del patriotisme entre els americans per exemple i nosaltres. No es pot comparar cap context polític de països com EEUU, França o Anglaterra amb la situació que es viu a Espanya. Es podria comparar amb països de la ex URSS o un serbi amb un montenegrí, seria comparable en aquests contextos, no comparant el patriotisme americà amb el d’un país ple de nacionalismes. El tema de l’himne hauria de ser una qüestió d’educació. Amb el tema dels himnes jo tinc una anècdota personal que em va passar al mundial de bàsquet d’aquest estiu passat. Vaig anar al Sant Jordi a veure el partit EEUU-Lituània de semifinals amb uns amics. Quan van sonar els himnes, els meus amics i jo estàvem fent-la petar perquè no era cap dels nostres himnes. Al costat meu hi havia una dona que em va cridar l’atenció i em va fer aixecar de la cadira. Jo li vaig dir “disculpi si l’he ofesa, és que jo no soc ni americà ni lituà, he vingut simplement a veure el partit”. Llavors ella em va contestar “jo tampoc ho soc, soc holandesa, porto 40 anys anant a tots els mundials i europeus i veient el respecte que es té als himnes per part de la gent de tot arreu, aprens a tenir respecte veient el respecte que tenen pel teu a fora d’aquí”. Se’m va quedar gravat i és una raó com un temple, necessitem viatjar bastant més i veure món i aprendre a respectar a la resta com voldrien que ens respectessin a nosaltres. També s’hauria de diferenciar que els espanyols van xiular la Marsellesa simplement per un acte de mala educació, mentre que en el cas de catalans i bascs era una mesura de reivindicació, que és bastant diferent, encara que al final sigui la mateixa falta de respecte i de civisme.

Però bé anem al futbol, a un partit que va tenir molt poca història i que va ser més fàcil de l’esperat. Dic que poc història perquè va ser fàcil, perquè vaja si va tenir història amb l’actuació que vàrem veure un cop més del millor de tots els temps, el gol que va fer passarà a la història de la copa i del futbol en general, serà un gol, juntament amb el de la trencada a Boateng, que segurament veurem a la gala de la pilota d’or a principis de l’any vinent. La primera part de Messi va ser absolutament meravellosa, a mi m’agrada bastant escoltar el dia següent aquest tipus de gols que només pot fer ell, narrats pels diferents comentaristes a les teles i ràdios. Es fantàstic veure com es queden  sense qualificatius i com es tornen bojos davant d’un micro. És el que vàrem sentir tots en veure la jugada, posar-nos les mans al camp i pensar que ho ha tornat a fer. Però el més fort és quan li preguntes a l’entrenador en roda de premsa i sempre diu que no li sorprèn gaire ja, que als entrenaments encara fa coses més increïbles. És un geni del futbol i l’únic que podem fer els fanàtics d’aquest esport és donar gràcies de ser contemporani seu i de poder veure en directe el que els nostres nets i rebesnéts veuran en vídeos i sentiran  parlar.

I això que Valverde va plantejar un partit d’intentar aguantar al darrera i de posar un entramat defensiu per a poder parar-lo, va posar-li una “mosca collonera” a sobre amb marcatge individual, marcatge a pegar patades i d’intentar treure’l del partit, a més va posar a Mikel Rico en aquella banda per a intentar tapar quan Balenziaga el perseguia per tot el camp, amb ajudes dels mitjos Beñat i San José i cobertures de Laporte, va intentar engabiar-lo entre aquests jugadors i els primers minuts es va sentir incòmode, s’anava emprenyant cada cop més amb les patades que el miserable de l’àrbitre MADRILENY permetia un cop rere l’altre. Però aquest entramat tàctic va tenir una errada, ja que Messi va llegir ràpidament que si anava cap al centre, es creava un buit a la banda esquerra basca que van saber aprofitar molt bé tant Alves com Rakitic. El joc es va bolcar a la banda aquesta i es generaven molts espais, els tres gols van venir per aquesta banda. L’Athletic va pagar molt car el seu canvi d’estil de joc ja que no es va veure còmode en cap moment i va ser una joguina a mans del Barça, que si hagués estat un equip menys “amic” hagués estat un resultat històric ja que ho van tenir molt fàcil, no es va patir pel títol en cap moment. Faria bé l’equip de posar-se al cap que la final de xampions no serà tant senzilla, ja que la Juventus en defensa té jugadors molt físics i dos mitjos molt físics i durs també com son Vidal i Pogba.

En l’apartat individual evidentment el més destacat va ser Messi, però ja no pel gol, sinó per com va moure l’equip i com va generar perill tal i com ell acostuma, abans del gol ja li va regalar un gol a Neymar, que el lamentable linier va anul·lar de forma ridícula, després li va donar un altre pastat a Suárez, que va fallar el control que el deixava sol davant el porter i va portat totalment de corcoll a Balenziaga i a tot el flanc esquerre de l’equip basc. Quan Messi està així és imparable, si a sobre li fan la feina d’aclarit Suárez amb els moviments a l’espai estirant a l’equip, Neymar amb diagonals cap a dintre atraient contraris i Rakitic i Alves estan al nivell de combinació i tant incisius com van estar ahir, se li genera un forat per a Messi que és impossible que no aprofiti.

El tema Alves és una autèntica vergonya, és surrealista que el millor lateral dret del món, quan saps que no pots fitxar, tingui peu i mig fora del club. Espero que li passi molta factura a Bartomeu de cara a les eleccions per molts cromos i molts títols que porti sota el sarró. Dissabte va tornar a fer un partidàs, es va entendre molt bé amb Rakitic i Messi i va ser un perill constant, a més de tancar molt bé la seva banda.

Després està el gran treball de Rakitic al mig camp, que li dona un equilibri brutal a l’equip i que aporta moltíssim en atac, com es va veure al segon gol o amb les entrades de segona línia que d’estar una mica més clarividents els seus companys del mig camp o de la zona central de la defensa, amb una bona passada l’haguessin deixat varies vegades sol davant el porter.

La resta doncs Iniesta va estar força bé fins que es va trencar i la defensa no va estar gens exigida, malgrat això van fer molt bones cobertures i anticipacions per a que el perill s’acabés al mig camp. El tàndem Piqué-Masche va tornar a estar a gran nivell i Jordi Alba en la seva línia, bé en atac i corregint enrere amb la seva velocitat. Ter Stegen pràcticament inèdit, excepte una errada que hagués pogut costar cara, però a mi m’agraden els jugadors que arrisquen i ell és d’aquests.

Per últim Neymar, el brasiler va fer un molt bon partit, el Neymar que tots esperem, amb desequilibri, volent la pilota i fent jugades de molt mèrit. L’he deixat per al final per comentar el rebombori amb la seva “lambretta” al final del partit. Em sembla ridícul tot el  que es va muntar, jo prefereixo jugadors com ell, que no els que es passen el partit repartint patades. A més ell aquest tipus de regats no ho fa per a vacil·lar, ho fa igual amb 3-1 que amb 0-0. És una cultura brasilera que la tens o no la tens, ells juguen així i enfadar-se com ho van fer és de ser molt mal perdedors. El més lamentable de tot és que després de rebre per tot arreu, que ell sigui el dolent per buscar fer coses que aixequin al públic del seu seient, que són els que paguen i mantenen el negoci del futbol. Va ser molt lamentable també, la permissivitat de l’àrbitre tot el partit, però encara més al moment de la tangana, que estava davant mateix i els va deixar fer el que van voler amb el brasiler i tot el que va passar posteriorment, que els jugadors bascs cada cop que rebia anaven a per ell i en canvi per una falta li va treure targeta a la primera. El tracte arbitral amb el brasiler ha estat lamentable durant tota la temporada, però bé, és el que passa quan tens una directiva que només fa que acotxar el cap.

Per acabar felicitacions per a la secció d’Handbol blaugrana, que ha guanyat la seva novena copa d’Europa aquest cap de setmana. Té un gran mèrit guanyar amb un entrenador tant mediocre, que està d’adornament a la banqueta, sort que tenim al millor porter del mon i teníem al millor jugador de camp del mon, perquè amb aquest senyor no es pot anar a cap lloc, portàvem anys fent el ridícul per Europa i aquest cop, si no és per Saric hagués estat el mateix. Dissabte en dos ocasions guanyant de 4 gols, va permetre que ens remuntessin sense tallar la remuntada amb un temps mort, que després se’ls va fotre pel cul perquè ja no li van fer falta, sort que Saric va fer quatre parades seguides decisives. Ahir igual, cinc gols amunt i permet que es posin a un gol sense demanar cap temps mort, que un cop més sort de les aturades de Saric, perquè estaven un a sota i amb exclusió. Un gran comiat per a Karabatic, que torna a casa i a qui trobarem molt a faltar, ja que va ser decisiu tant a semis com a la final quan l’equip estava més encallat. Veurem a qui es fitxa per a substituir-lo, ja que serà decisiu encertar per al futur de l’equip.

La mala notícia del cap de setmana el descens del filial, però no dol tant ja que era previsible des de començaments de temporada, veient a qui teníem al càrrec, després el remei ha estat pitjor que la infermetat, no ha vingut de nou aquest descens, ja se sabia per desgràcia veient com jugava l’equip i veient els experiments que feien tant Eusebio com després Vinyals. Lamentable. Un Vinyals que està col·locat  per Bartomeu a dit, ja que els que manen a la secció volien posar a un altre entrenador. Una més d’aquest personatge que diuen que és el president.