Culpables?

 

El Barça ha patit un sotrac físic en el pitjor moment possible de la temporada, de moment li ha costat la eliminació de la xampions, jo penso que serà l’únic però hi ha molta gent que ja s’està tement el pitjor de cara al final. Puc entendre que hi hagi gent preocupada, que hi hagi gent descontenta i decebuda, però no és acceptable cap on estan apuntant els trets. Ara resulta que els que fa un mes eren els millors del món, que si havien de guanyar el triplet amb la gorra, que si eren imbatibles, fins i tot el comparaven amb el Barça de Pep, quan realment no tenen res a veure en quan a joc, es veu que ara ja no valen res, que si s’estan reservant per a la copa Amèrica, que si guanyen molts milions i estan acomodats, que si no senten els colors i tot un seguit de barbaritats que a mi em fan sentir vergonya de l’afició que té aquest club. Molta gent que diu que és del Barça no es mereixen aquest equip, no mereixen haver gaudit del millor futbol de tots els temps, d’una època daurada en colors (no en blanc i negre com altres), d’haver estat contemporanis del millor jugador de la història. Ara resulta que s’ha de guanyar tots els anys el triplet, si no és un fracàs, com si guanyar el triplet fos una cosa que es produís temporada sí i temporada també, quan s’ha aconseguit dos cops en més de cent anys d’història.

Els mitjans per suposat ja han trobat la seva diana predilecta, al que li tenien tantes ganes perquè no els daura la píndola, perquè no els fa filtracions, perquè els ha fet fora de l’avió, ha blindat als jugadors i clar, ells veuen el negoci amenaçat. Però com les coses anaven bé, s’havien de tragar la bilis i haver de parlar bé del treball de l’entrenador. Ara que els resultats no acompanyen s’ha obert la veda de mala manera i és el principal culpable de tot, ja no val i el que l’any passat va ser una meravella, que dic l’any passat, fins fa un mes, ara ja és tot un fracàs i mala gestió.

Però clar els mitjans no poden atacar a la mà que els dóna de menjar, al president que els tracta tan bé, que els dona el merchandising per als col·leccionables i els fa tota classe de favors, la culpa sobretot de l’entrenador i després d’algun jugador que no els dona entrevistes ni privilegis.

Jo esperava la baixada física al gener, per això parlava sempre de tirar la copa i de jugar amb suplents fins on arribéssim, perquè tard o d’hora havia d’arribar el sotrac, els passa a tots els equips. Però es va passar gener i febrer i l’equip seguia brillant i no s’intuïa res. Però al final ha arribat i vaja si ho ha fet, fins al punt de complicar-se greument la lliga. Encara està a les seves mans, jo hi confio, si s’ha pogut estar més de trenta partits sense perdre, perquè no 5 més? El partit de dimecres és clau, si es guanya a Riazor la lliga estarà molt encaminada, amb un partit davant del Sporting a casa i passant llavors a jugar un partit per setmana, també els rivals ho han de guanyar tot, amb eliminatòries de xampions pel mig. Apart el partit d’ahir per molt que es parla invita al optimisme, sota el meu punt de vista.

Però em sembla tremendament injust que s’ataqui a l’entrenador i als jugadors quan fa un mes se’ls adorava. Jo no penso retreure absolutament res a l’equip, sóc perfectament conscient que no es pot guanyar sempre, que hi ha molts factors que influeixen en una temporada i jo estic agraït del futbol que he vist els darrers anys. No puc acusar a uns jugadors que s’ho han deixat tot durant tota la temporada, lluitant cada partit, ara les forces no els donen per a molt més i sobretot la mala ratxa ha afectat mentalment a alguns, res que no es pugui arreglar amb descans i una victòria. Tot l’any he parlat del mèrit d’aquest equip, que ha jugat quinze partits més que la resta, que és diu aviat, però si parléssim només de lliga serien més de tres mesos de competició, amb 12-13 jugadors, per la merda de planificació que va fer la cúpula quan va saber que estarien sense poder fitxar. No només va portar succedanis al que l’entrenador els demanava, va demanar dos centrals i li van portar a Mathieu i Vermaelen, va demanar un lateral i li van portar a Douglas, sort que almenys van encertar amb els porters i amb Rakitic i Suárez, que no necessitàvem un geni per a saber que es podia fitxar al millor mig de la temporada i a Suárez a cop de talonari. La planificació va ser tan lamentable, que no van tindre els nassos de fitxar per a la temporada vinent i deixar-los cedits als seus clubs per a poder utilitzar-los aquesta temporada, venint el despropòsit de fitxar a Arda per una milionada i Aleix amb sobre cost, per a poder vendre que havien fitxat algú malgrat estar sancionats, costant-li a l’equip un sobreesforç brutal i venent tota la classe mitja que ara els voldríem quan mirem la banqueta en busca de solucions. Però no és ja la horripilant planificació esportiva, és que a sobre, la temporada que necessites preparar millor la pretemporada, veient el sobreesforç que tindran alguns jugadors, resulta que fan una gira per a recaptar per Àsia i per a fer negocis els directius viatjant a costes del club, una pretemporada que els mateixos jugadors van criticar per la seva mala organització.

I va arribar el mercat d’hivern, resulta que el tècnic et demana un parell de jugadors, que tampoc és que hagués demanat a Pogba i Reus, per posar dos noms de cracks, és que et demana que repesquis a Dennis Suárez, que resulta que has de pagar uns diners per un jugador, que és teu, però que per les polítiques lamentables de mercadeig i de maquillatge comptable has de pagar uns quants milions per a repescar-lo i després et demana a Nolito. Doncs no, la brillant cúpula del Barça decideix que no s’ha de fitxar i que amb el que hi ha és suficient per a competir, perquè els diners els tenen guardats per a tornar a renovar a Neymar quan li queden tres anys de contracte i si els fitxaven els perillava la poltrona. I ja no parlem de com va a somriure a totes les llotges i que permet que se’ns pixin a la cara sempre que es vol, com vàrem veure a l’eliminatòria de xampions, que encara hem d’aguantar que el president de l’Atlètic, després d’estar tota la setmana jugadors, premsa i president, a la UEFA i a l’àrbitre, encara digui que agraeix a la directiva blaugrana el seu comportament. Home, com no ho ha d’agrair, si en lloc de sortir a defensar al club han estat amagats i no han dit ni mut? Si tot l’any ens estan fent el que volen, horaris intempestius, arbitratges penosos, calendari lamentable, etc. Això amb Laporta no passava.

Quin és el resultat de tot això? Jugadors sense recanvi destrossats físicament perquè ho han jugat tot i nul·la resposta des de la banqueta. Només cal veure el partit d’ahir, necessitaves remuntar i a la banqueta hi havia quatre laterals i jugava de lateral un jugador que no ho és. I encara tenen els sants pebrots de dir que Lucho ho ha fet malament, que tot és culpa seva i que no s’entén que ahir no es fessin canvis. No cal acusar als culpables reals de tot això no, no sigui cosa que no ens passin entrades o filtracions i merchandising.

Perquè hi ha motius per a l’optimisme? Perquè ahir el Barça va jugar un molt bon partit de futbol, va dominar totalment, va generar moltíssimes ocasions i va tenir una mala sort descomunal. Aquest partit el guanya 99 cops de 100, però quan estàs en dinàmica negativa passen aquestes coses, tens ocasions per anar 4-0 als vint minuts de partit i el rival que no havia passat pràcticament de mig camp fa una jugada per la banda, la centra a la babalà i un rebot va dintre la porteria. Llavors apareixen tots els fantasmes dels darrers partits, però malgrat això el Barça continua intentant-ho i es topa amb el porter un i altre cop i al descompte una bona jugada del rival suposa el 0-2, una llosa mental grandiosa. Però el Barça va sortir a remuntar i només la falta d’encert i la mala sort va fer que no fos així, el Barça ho va fer tot per guanyar, va tancar al rival, va generar ocasions i fins al darrer minut va poder com a mínim empatar. Aquest partit a mi m’invita a l’optimisme, perquè alguns jugadors que semblaven morts ahir se’ls va veure molt millor, tret potser de Busquets, que està destrossat per haver de jugar sempre Masche de central i no tenir recanvi, la resta van aguantar prou bé i se’ls va veure més o menys actius.

El millor del partit sense cap mena de dubte va ser Mascherano, l’argentí pràcticament tot sol va aguantar el resultat quan la majoria estaven bolcats per a empatar, ahir va donar una lliçó d’anticipació, de força, de ganes i de voler més que el rival, va guanyar tots els duels directes, va anar al xoc i va donar una força i va pujar la moral del públic en moltes de les ocasions que va tallar. Porta una molt bona temporada en general, però a més està sent probablement el millor el darrer mes de competició.

Molt millorats respecte els darrers partits Messi i Rakitic, que ahir van ser decisius i van estar molt participatius, segueixo pensant que Messi no hauria de baixar tan a rebre per a organitzar ell, però està bé que vulgui la pilota i que intenti generar a partir de jugades individuals, ahir tot el joc ofensiu va passar per les seves botes, encara que estigui desencertat, ahir almenys va picar pedra tot el partit. En el cas de Rakitic se’l va veure una mica menys pesat i va arribar bé de segona línia, va tenir mala sort en alguna ocasió però almenys les va generar, que és l’important, segueixo notant a faltar el seu xut des de fora que podria obrir moltes defenses, però per a això penso que hauria de jugar al interior que juga Iniesta. Un altre que va estar bé va ser Suárez, que es va moure molt bé i va mostrar molta gana de gol i de solucionar problemes, a l’uruguaià no se li pot recriminar res en quant a esforç i treball, està en una mala ratxa de gol i es nota cada cop que té una ocasió, que per una cosa o una altra no acaba de poder definir bé, o li bota malament, o li fa un estrany la pilota, mil coses.

Partit correcte d’Alba, Iniesta i Sergi Roberto. En el cas d’Alba li falla la definició quan arriba amb molt d’avantatge a zones perilloses, està aprofitant bé els espais, però no serveix de res si després arriba i no fa bé la passada o el xut final. En el cas d’Iniesta se’l veu una mica espès a l’hora de generar, està abusant massa de la conducció i això fa que quan li arriba a Neymar no tingui cap avantatge per a poder buscar l’un contra un, físicament no sembla estar malament, penso que ha de tornar al Iniesta que donava rapidesa a la circulació i fer conduccions quan pugui trencar realment, sinó aquestes conduccions són molt contraproduents perquè encara encaixona més als defenses a la banda esquerra i Alba i Neymar s’encallen. En quant a Sergi Roberto els dos gols arriben pel seu costat, algun periodista fins i tot l’ha utilitzat com a arma contra Lucho durant el dia d’avui, fins i tot arribant a demanar a Alves. A mi em sembla ridícul perquè igual que quan penso que no és culpa d’Alves tampoc ara és culpa seva si està fora de posició, per a això se suposa que són un equip i quan tens un lateral molt ofensiu és el risc que has de córrer.

El problema a les transicions és que els de dalt estan cansats per a fer la pressió i que Busquets està amb la gasolina sota mínims, ahir no va fer un mal partit, però se’l veu una mica pesat en les seves accions i li falta frescor per arribar el primer a la recuperació. Aquesta temporada s’ha de buscar un relleu descaradament per a que no hagi de jugar tota la temporada i arribar destrossat com aquesta.

Es parla també de Neymar, ara poc més que se’l vol vendre. El brasiler és el que està patint més aquesta mala ratxa a nivell mental, no se’l veu malament físicament, però està ara mateix fora de tot mentalment, es perd en discussions amb els marcadors, que ho saben i el provoquen tot el partit, tampoc l’ajuda que s’hagi alentit la circulació, perquè com que Messi baixa més enrere, les defenses ja no basculen tant i la pilota no li arriba amb avantatge. Ahir mateix tenia tres defensors a la seva banda en tot moment, el que aprofitava era Alba quan Neymar se’ls emportava i definia molt malament. Està una mica trasbalsat perquè no li arriben pilotes en condicions i no pot ser important i vol ajudar, no penso que se l’hagi d’assenyalar descaradament i culpar-lo com el principal mal de l’equip.

Aquest equip ara mateix el que necessita és gent que vagi a animar sense retrets i que els demostri que, malgrat no vagin bé les coses, els estem molt agraïts i que han de jugar sense la pressió d’haver de guanyar-ho tot i sobretot necessita una millor premsa i un molt millor president. El que em fa molta gràcia és que el principal culpable de tot, guanyés unes eleccions gràcies a aquests jugadors i entrenador i que, paradoxalment, s’assenyali als causants dels èxits i el culpable estigui totalment protegit i ningú tingui els pebrots de demanar que marxi.