Bon toc d’atenció.

El partit d’ahir té dos lectures segons el punt de vista. Si ho mirem des de l’òptica blaugrana no passa res i es guanyarà la lliga igual i si es mira des de la merengue el Madrid va fer el millor partit de l’any, la lliga és possible i guanyaran la xampions. Tot depèn dels diaris que vulguis vendre i del lector al que vagin dirigits el que volen llegir.

La realitat és que va ser un dels pitjors clàssics dels últims anys, la culpa principalment és dels que posen els calendaris, però clar, evidentment posats a escollir des de l’òrbita madridista, millor que la meitat de l’onze titular del rival jugui partits de classificació a Sud-Amèrica i tornin el dia abans del partit d’un vol transoceànic que no pas que toqui quan estiguin amb igualtat de condicions.

També va ajudar la distància que hi ha a la classificació i que el Barça no va saber gestionar correctament. El Madrid que tantes ganes de venjança tenien, segons els jugadors i mitjans, van sortir a jugar al Camp Nou com un equip que es juga el descens, porucs, amb tot el seu equip defensant per a evitar una golejada i esperant la seva oportunitat al contracop, van esperar el moment de baixada física del Barça per a sorprendre al contracop. Em fa molta gràcia veure als mitjans cavernaris parlar de partidàs del seu equip, quan el seu equip tenia menys d’un 40% de possessió.

El partit va començar molt bé per a l’equip blaugrana, va aprofitar la por del rival i va fer una molt bona pressió post pèrdua per a recuperar moltes pilotes i evitar cap jugada de perill, atacant posicionalment molt bé per a estar al lloc adequat per a la pressió, el Madrid es limitava a defensar esperant l’errada blaugrana per a sortir a la contra, els defenses se la treien de sobre i els mitjos quan tallaven una pilota buscaven de seguida l’esquena dels dos laterals blaugranes amb passades llargues. El Barça tenia tot el domini i es va demostrar que amb els dos equips amb igualtat de condicions físiques no hi va haver color. Aquest és l’aspecte més positiu amb el que s’ha de quedar l’aficionat blaugrana, que fins que va durar la gasolina va ser molt superior a l’equip blanc. Els anàlisis després són com sempre interessats, el Madrid va jugar com un equip petit, però com que va dominar els darrers 15 minuts quan l’equip estava fos i van fer dos gols ja per a ells és la repera, la realitat analitzant el partit és que l’equip culer va demostrar ser molt superior, però clar, després del 0-4 interessa vendre una altra cosa.

És a partir del gol on el Barça penso que no van jugar el partit amb intel·ligència, van veure al Madrid trontollar i van anar a pel KO, però no van pensar que no estaven físicament com per a fer-ho ja i els va poder més el cor que el cap, el partit demanava possessions llargues i que correguessin els rivals. Quan el partit demanava més calma i que fos el Madrid el que arrisqués, que en canvi anaven perdent 1-0 i continuaven tancats, els culers els van fer la vida més fàcil i va ser el gran error. Es parla del canvi que si va ser un error, però qualsevol mirant el partit veia que Rakitic ja estava fos i no arribava a les cobertures per la banda on estava portant tot el perill Marcelo en conduccions, on Messi no va ajudar gens. A l’altra banda passava el mateix amb Neymar i amb un Iniesta que feia el que podia, però el sistema defensiu estava més centrat en tapar la banda esquerra blanca i Alba estava pràcticament un contra un amb Bale. Es pot debatre el tema perquè tots portem un entrenador dintre i cadascú opina diferent, jo per exemple hagués canviat a Rakitic per Sergi Roberto i a Neymar per Arda Turan, per a posar frescor al mig i superioritat al mig camp per a controlar la pilota. El problema que va tenir el Barça és que mig equip titular són sud-americans i han arribat amb la setmana avançada de partits importants de classificació, mentre que a l’equip rival els van alliberar uns quants jugadors per a que arribessin fresquets al clàssic, inclús el marqués va posar a tots els del Barça el segon partit amistós per a fer-li el servei al club dels seus amors. El Barça va pagar clarament la despesa física per a controlar el partit i el Madrid es va limitar a defensar amb tots els seus jugadors a camp propi i esperant la situació propícia per a jugar a la contra. El partit no va ser diferent de quan ve un equip que lluita pel descens, la diferència és que els jugadors no són els mateixos, apart es van pràcticament trobar el gol de l’empat sense fer res de l’altre món i van empatar amb una contra que a sobre van tenir la sort d’un rebot. A partir del gol blanc el Barça va caure en picat i va perdre el control del partit i va encaixar el segon gol d’una altra jugada on Alves pot fer molt més i on Bravo no entenc perquè va sortir a la babalà quan simplement havia de tapar el seu pal.

En l’apartat individual, hi ha un abans i un després, ja que la majoria de jugadors van complir i van jugar bé mentre els va durar la gasolina, però quan van caure físicament van fer bastantes errades. Per a començar la MSN, que ahir no van tenir la seva nit més brillant ni molt menys, a la primera part Suárez falla un gol cantat, Messi sota el meu punt de vista es va equivocar a la jugada famosa amb Ramos i se’ls va veure totalment espessos, són els que van pagar més el virus FIFA. El més desencertat va ser Neymar amb diferència, va passar totalment desapercebut quan havia de ser pràcticament el jugador més decisiu del partit. Ho dic perquè als vint minuts Carvajal ja tenia una groga i no el va encarar ni un cop, va defugir-lo en tot moment quan havia d’expulsar-lo com més aviat millor, es va amagar i no va desequilibrar pràcticament en tot el partit, actuació molt decebedora. Espero que sigui un fet aïllat el baix rendiment dels tres de dalt, però si mirem el darrer partit a Villareal no van jugar gens bé tampoc, Lucho diu que estan tots perfectament, però jo els veig una mica baixos de físic, Suárez descansarà la setmana que ve, però esperem que descansin bé i estiguin frescos per al partit de xampions, perquè faran molta falta.

El partit van destacar principalment els que s’han lliurat dels partits de seleccions, en tots dos equips, per part del Barça Iniesta, Rakitic, Busquets i per part del Madrid Marcelo, Benzema i Bale.

El manxec i el croat probablement van ser els dos millors del partit, van ser els més frescos d’idees i els més entonats a l’hora d’intentar crear joc i recuperar pilotes, juntament amb un sempre col·locat Busquets que va controlar a plaer fins que el partit es va trencar i ja no hi havia manera.

També els van ajudar Masche i Piqué que van aguantar entre els cinc tot l’entramat defensiu, els dos centrals van tenir un molt bon rendiment i el central català inclús va fer el gol que havia de ser decisiu si haguessin jugat amb cap els darrers quinze minuts. Tots dos van estar molt bé a les cobertures i van tapar alguns xuts que portaven perill i que gràcies a ells van acabar en no res.

En canvi els laterals no van tenir el seu millor dia, quan l’equip estava bé si, però quan van baixar físicament Alba va patir molt amb Bale, va pagar que l’equip basculava cap a la banda esquerra i li pujaven Bale i Carvajal totalment sols, ja que Neymar no seguia la jugada casi mai, el primer gol té un rebot desafortunat i el gol mal anul·lat també li guanya Bale l’esquena, gairebé tot el perill va venir per la seva banda. En el cas d’Alves va estar més recolzat per les cobertures, però queda retratat al segon gol del Madrid, que es menja la pilota i li deixa pastada a la vedette madridista, que compta també amb la col·laboració del porter. Bravo va estar bastant malament tot el partit, nerviós a les sortides, al primer gol la pilota va molt bombada i probablement pot sortir a buscar-la i sobretot al segon gol se li’n va el cap de mala manera i surt molt malament quan el davanter estava molt escorat i només havia de protegir el seu pal. Va estar bé amb la pilota als peus però res més ahir, mal partit del porter xilè.

Per últim l’àrbitre. Abans que tot he de dir que per a mi és un dels tres millors àrbitres de la categoria, però ahir no va tenir una bona nit. Va voler portar el partit sense treure targetes i la cosa se li’n va anar de les mans, tampoc va ajudar que els jugadors van anar a complicar-li la vida. La pressió mediàtica de la caverna des que es va saber la seva designació i les pressions de qui mana als àrbitres li van pesar i molt, se’l va veure xiular totalment contra natura i com que va començar perdonant massa es va convertir en un partit de compensació rere compensació on cada cop estava més perdut. Va cometre errades per als dos bàndols, primer amonesta a Ramos per protestar i com que li pesa la consciència llavors es menja la jugada decisiva del partit, quan l’equip blanc s’hagués hagut de quedar amb deu faltant una hora de partit, a partir de llavors li perdona vàries targetes al Barça i li perdona tres cops més la segona a Ramos, fins que faltant poc l’expulsa, va anular malament el gol de Bale perquè li pesava la jugada de la primera part, va ser una concatenació d’errors per no ser fidel als seus principis. Es poden queixar els dos equips, primer el Barça per la permissivitat dels primers 25 minuts i sobretot la jugada del penal i expulsió a Ramos, el Madrid es pot queixar de gol mal anul·lat a Bale. Em sap greu perquè em sembla un molt bon àrbitre, però ahir el partit li va quedar massa gran, va perdre els papers en massa ocasions, però l’he deixat per al final perquè tot i que hagués pogut decidir-se el partit en la jugada esmentada, ell no té la culpa que l’equip blaugrana caigués en picat físicament i no sabés jugar els minuts finals.

Per acabar el tema Cruyff. Em sembla perfecte tot el que li han fet, s’ho mereix, va portar una idea que va revolucionar el club i com a jugador no cal dir el que ha estat, tots ho sabem. A can Barça va tenir moltes llums i també algunes ombres, però a nivell global ha sigut molt important per al club, l’homenatge és més que merescut. El que em sembla lamentable és la hipocresia de la junta, que ara ha tret cullerada per a intentar quedar bé, quan el van tractar com un gos. Penso que els homenatges s’han de fer en vida, no serveix de res un homenatge així a algú tan gran quan ja no està, aquest senyor es mereixia un homenatge on pogués veure l’estima que li té la gent i el món del futbol. Però clar, ni ell volia res d’aquesta junta i aquesta junta tenia massa coses pendents amb ell, d’aquí la reacció de la seva família, que en un principi es va desmarcar de tots els actes que va organitzar el Barça, al final van comprendre que la seva figura estava per sobre d’aquesta gentussa i que havien de donar la cara per agrair a tota la gent que li ha rendit homenatge pòstum. Una llàstima perquè probablement tots sabien internament que arribava al final i que hagués estat un dia inoblidable per als seus poder gaudir-lo amb ell, com sempre aquesta junta fent les coses tard i malament, que hi farem els va votar una majoria, influenciats pel triplet si, però és molt trist que els títols de l’equip puguin tapar els ulls de la gent d’aquesta manera.