De cara.

El partit que va jugar ahir el Barça és l’exemple clar de com n’és d’imprevisible un partit de futbol, com pot canviar tant d’un partit a l’altre i com un partit que estàs jugant fantàsticament la pilota no vol entrar i un altre que estàs jugant un partit normal t’entra tot el que xutes, fins i tot el que no, com la jugada de carambola de Messi que marca Alexis a pròpia.  

També n’és un exemple dels estats físics i les adaptacions dels jugadors, ja que la defensa i el mig camp van ser pràcticament iguals que el partit on es va perdre a la primera volta, l’única diferència, gran diferència, és que van jugar d’inici Messi i Suárez. En aquell partit parlàvem de la manca d’enteniment de jugadors que no havien jugat encara junts, ara la temporada ja està avançada i els jugadors també estan a un altre ritme físic.

El partit no pintava massa bé abans de començar, un equip que al Camp Nou va anular ofensivament al Barça, que amb l’eufòria copera i jugant a casa s’esperava que fos encara més difícil. El partit va començar a camp del Barça perquè l’equip vitorià va sortir molt amunt a pressionar, però va ser una petita trampa perquè de seguida va marxar cap enrere a buscar les contres. Es va passar a un partit de domini total blaugrana, però que li mancava la darrera passada o la definició, malgrat dominar a plaer i no patir en defensa. Fins que va arribar la jugada que hagués pogut marcar el partit, que salva Ter Stegen encara no sap ell ni com la para, surt a tapar porta i fa una aturada de molt mèrit, però la repetició es veu que no està ni mirant la pilota. Són els petits detalls que canvien un partit, la primera volta Cilessen no va parar la que va tenir l’Alavés i en aquest cas Stegen si.

El problema ja no és la parada, el problema és la jugada clara de perill que pot suposar una eliminació en un partit de xampions. És una evidencia que el Barça des que està Lucho i el seu equip tècnic, ha millorat moltíssim amb el tema del joc aturat, tant defensiu com ofensiu, però aquesta temporada s’està tenint alguna llacuna que espero que els que graven els partits i els analitzen estiguin treballant per a solucionar-ho. El problema ve quan es saca un corner a favor que et generin una ocasió clara a la contra, són uns quants els gols que s’han rebut post corner i en dos partits portem dues jugades pràcticament calcades i on veiem que el problema no són les rotacions, ja que en ambdós partits molts jugadors eren diferents. L’altre dia davant l’equip matalasser tots recordarem la jugada que ve d’un corner a favor, amb 0-0 al marcador, que suposa una contra rapidíssima que per sort acaba amb un xut al ninot de Carrasco i que hagués pogut complicar moltíssim l’eliminatòria. Ahir va passar el mateix amb Theo  que es va plantar sol davant el porter. És un tema a analitzar, no se si passa per una col·locació diferent, per fer la falta com sigui encara que suposi una targeta, etc. Però això et passa en un partit davant un gran de xampions i et fot l’eliminatòria molt coll avall. La bona notícia és que és millorable, la mala que sembla que no s’està incidint massa perquè amb menys d’una setmana l’hem vist dos cops.

El partit va continuar com estava transcorrent fins al moment, domini aclaparador blaugrana sense ocasions excessivament clares, un parell de xuts sense massa perill. Però el Barça ho estava intentant, la intensitat, l’ambició i la circulació de pilota estava sent bona, molt diferent del partit de la primera volta, el trident estava intentant les seves combinacions habituals d’un dels tres al semicercle de l’àrea i jugadors entrant amb carrera per a trencar, tant els altres dos davanters com Rakitic i Gomes des de la segona línia. El dia contra el Betis veient el partit no donava la sensació que l’equip podia marcar, els jugadors bètics se’ls estaven menjant i no sortia res, però ahir no era el cas i es veia que era qüestió de temps i així va ser. Jugada de combinació entre varis jugadors que acaba a banda per a que Aleix pogués assistir a Suárez, que havia fet un dels seus típics moviments de nou que s’haurien d’estudiar a les escoles, que remata sol a plaer. L’uruguaià primer pica una desmarcada a l’espai i es queda en fora de joc, a priori no val per a res, però fa que la defensa reculi una mica i amb els moviments de la resta dels atacants encara reculi més, llavors Suárez que estava inhabilitat per la seva posició, passa a tenir avantatge i estar lliure de marca, amb la qual cosa troba l’espai per a rematar tot sol, un moviment fantàstic, que per exemple de moment no pot fer Alcácer, perquè no té el “respecte” o la por que fa l’uruguaià, per això molts cops el mateix moviment no té la mateixa eficàcia segons qui el fa.

L’equip basc va acusar el cop i el Barça va olorar la sang i va seguir igual, trobant el premi molt aviat, amb una de les típiques combinacions de parets a la frontal, un moviment de Suárez i una clara ajuda del porter, va arribar el gol de Neymar a porta buida, que pràcticament decidia el partit. Dic pràcticament perquè només començar el segon temps l’equip local va intentar l’esforç final per a poder posar-se novament dintre el partit, de fet va tenir l’ocasió per a fer-ho, és el que té jugar amb Mathieu, que passen coses com aquestes, on el davanter va tot sol pel centre i el paquet en lloc d’anar a marcar-lo per a que no pogués rematar, frena la seva carrera com si la cosa ja estigués solucionada i el jugador remata sol perquè Digne no pot arribar a la cobertura, a la següent jugada per sort si que hi va arribar, perquè encara era més clara i el paquet l’havia tornat a cagar. Jugar amb aquest simulacre de futbolista és el que té, jugues a la ruleta russa en tot moment, quan jugues amb equips teòricament inferiors i tens el partit resolt poden ser anècdotes, quan jugues amb equips forts és un suïcidi, però és el que té la planificació horrible de sempre, gastant diners on no fa falta i sense reforçar com deu mana les posicions que si que falta, que per lesions o sancions has de jugar amb aquest exjugador.

Un cop avortades les dues ocasions, el partit ja va ser un calvari per als bascs, que intentaven fer algun gol i cada errada amb la passada o recuperació en la pressió blaugrana acabava amb gol, jo personalment hagués aprofitat per a fer canvis, quan el 0-3 però un cop més van estar tots els minuts la MSN al camp, que hi farem el tècnic sabrà el que és millor per a l’equip, per a poder criticar la decisió hauríem de tenir totes les dades físiques de cada jugador. El partit al final va servir per a que Busquets i sobretot Iniesta poguessin recuperar una mica de sensacions i poder arribar amb millors condicions al partit de xampions, són dos peces força importants i el partit que va fer Busquets va donar a entendre que ja està plenament recuperat, en el cas d’Iniesta va jugar pocs minuts i no massa exigits per a poder opinar.

En l’apartat individual evidentment van destacar els tres de dalt, que van fer un partit molt efectiu i es van entendre a la perfecció, Messi segueix igual que sempre, amb fam de tot com demostra el gol que fa per anar-hi quan va intuir la possible recuperació que un altre amb el marcador que hi havia segurament no ho hagués fet. Suárez segueix donant classes gratuïtes per a tots els nous que estiguin començant o els que vulguin millorar, només cal encendre la tele i fixar-se una mica, perquè és un autèntic festival. Neymar segueix aportant en aspectes que no són tan brillants de cara al marcador però que ajuden força a l’equip, no direm ara que persegueix al lateral, però almenys quan la perd lluita per a recuperar-la, apart se li està veient una mica més d’alegria i sembla que confirma la clara milloria dels darrers partits, esperem que segueixi així perquè ara ve el més important i és decisiu per a obrir el camp i generar espais per als companys.

El mig camp va rendir a molt bon nivell també, va donar una ràpida circulació a la pilota que va generar molts espais i es van incorporar de segona línia amb molt bon criteri, apart es van buidar en la pressió i en defensa, es va notar moltíssim la presència de Busquets, que llegeix el joc com ningú i sempre que el Barça la perd està a sobre del que ha d’iniciar la contra per a tallar la jugada. Molt bon partit de Rakitic amb golàs inclòs i bon partit de Gomes, que sembla que porta 2-3 partits que comença a veure la llum, ahir fins i tot se li va veure intensitat en algunes fases del partit, li manca fer un golet per acabar de treure’s la pressió, perquè s’ofusca i no llegeix la millor opció quan està amb opcions de marcar, ahir tampoc se li pot retreure que la jugada que encara el porter busqués fer gol, però tenia millors opcions de passada de la mort, el marcador fa que sigui una anècdota.

De la defensa el que podem dir és que encara van patir poc jugant com va jugar Mathieu, Umtiti està a un nivell fantàstic i ha estat tot un encert de fitxatge, llàstima que no n’haguessin trobat un altre de similar per a jubilar a Mathieu, esperem que sigui una prioritat de cara a l’any vinent. Digne no és un lateral top però cada partit que juga compleix bastant amb el que se li demana, arriba bé a línia de fons i ajuda prou en defensa, ahir va estar providencial en un parell de jugades. Després està Aleix Vidal, que estava començant a guanyar-se un lloc a l’onze pel rendiment dels darrers partits i que un fet malbé se li va carregar la temporada.

El que va passar ahir no ve de nou, es posen àrbitres a xiular al Barça que fan la vista grossa i els jugadors rivals van veient que hi ha barra lliure per a fer el que vulguin, que com a molt xiularan només falta. Clos Gomez quan xiula al Barça en xiula un munt de faltes a favor, però totes les considera faltes normals, això fa que després al boig de l’Alavés, li pegui per entrar com va entrar al minut 85 de partit, al corner contrari i amb 0-6 al marcador. És ja el tercer jugador que es carreguen per una entrada duríssima que no es xiula ni falta, primer va ser Iniesta a Valencia, després Busquets a Ipurúa i ahir va ser Aleix. Surt molt barat anar a fer mal a un jugador blaugrana i si a sobre hi ha frustració pel resultat ja no diguem. El problema és la diferència de criteri, perquè després resulta que a la primera falta que fa el Barça li treuen groga a Umtiti per una càrrega legal, quan resulta que l’Alavés fa gairebé vint faltes i veuen la targeta groga al descompte de la segona part. La jugada d’Umtiti, ve d’una espenta claríssima a Neymar que l’àrbitre no xiula res, sembla que hi hagi una circular que al brasiler se li pot fer el que sigui. El mateix passa amb la resta de jugadors blaugranes, és el mateix de tots els anys, comença la campanya a la caverna només començar la temporada que si es tiren, que si simulen o exageren les faltes i els àrbitres lluny de perseguir el joc dur sembla com si col·laboressin per a “castigar” als provocadors i simuladors. És una autèntica vergonya, però clar, amb la directiva que hi ha que passa olímpicament, encara surt un directiu a dir que Neymar provoca amb el seu joc, què hem d’esperar?

Per últim una mica comentar el tema del bàsquet, ja no parlaré ni del joc, ni de l’entrenador, ja he assumit que aquest any serà un fracàs, és trist que una secció històrica la gent comenci a resignar-se, però és al que està portant la directiva, que la gent perdi l’afecció per les seccions per a poder-les fer semi amateurs. Volia parlar del que he vist i llegit els darrers dies, primer amb la multa a l’equip, que jo personalment no havia vist mai i que no se de quina ment brillant ha sortit, però a un equip que està moralment pel terra, que no li surt res bé i que no estan rendint, no crec que sigui la millor opció multar-los i assenyalar-los quan la culpa (una part si) principal no és seva. Però després resulta que surt el lumbreres de l’entrenador a dir que potser haurem d’acceptar que serà una temporada de transició i que a passar-la com es pugui, que això ja és un problema que ve de llarg i ell s’ha trobat el marró. La directiva encara li ha donat la raó, al·legant que la planificació va ser tardana i que hi havia moltes herències del passat. Com? Que quan les va guanyar les eleccions Bartomeu, aquest estiu passat? Estem de conya? La cagada va ser dels que dirigeixen el club i que veient el fracàs dels darrers anys, van aguantar fins al final a veure si almenys es guanyava la lliga i salvaven la temporada. Era més que evident que el Barça necessitava un canvi de rumb, no s’havia d’esperar a que Creus digués que marxava i decidir fer fora a Pascual en quan es va perdre la lliga. Els equips amb dirigents seriosos planifiquen la temporada molt abans d’acabar l’anterior i més encara quan has d’assumir un canvi de director esportiu, d’entrenador i de fitxatges nous. 

Em sembla surrealista que parlin de problemes de planificació quan són precisament ells els que ja estaven l’any passat. Però bé farem un Palau nou, li donarem a guanyar als amiguets els milions de les obres i presumiran de ser la directiva que ha fet un Palau nou, encara que després no vagi ni l’apuntador. Qui ha d’anar a veure aquestes barbaritats? Qui ha d’anar a veure a un equip que jugant a casa no es capaç de fer més de 62 punts davant el cuer de la competició, que no havia guanyat fora en tota la temporada? Si volen fer una temporada de transició, que fotin fora a De la Fuente, a Barztokas i que busquin ja gent competent i planifiquin la temporada passi el que passi d’ara fins al final. Segurament amb l’entrenador del filial la cosa aniria millor.