Apreciacions.

Aquest dissabte vaig tenir la possibilitat d’anar a veure el partit en directe al Camp Nou, des de la temporada passada que no anava i malauradament vaig poder comprovar que les coses no han canviat gaire, al contrari, sembla que la plaga del famós “tribunero” encara s’està estenent més. Majoritàriament em vaig trobat amb tres tipus d’aficionats, els aficionats estrangers, més pendents de fer-se selfies i fotos per a penjar al facebook, que no pas d’animar i de veure el partit, després estaven el tribuneros de tota la vida, els avis que eren incapaços de dir res bo dels jugadors i que qualsevol errada ja demanaven que els fotessin fora del camp. Per últim els de mitjana edat que porten el mateix rollet que Torquemada el de la tdp, els que es pensen que han inventat el futbol i que sempre ho haguessin fet millor en tot. Però el que més em va sobtar va ser la grada d’animació, més que res perquè jo pensava que era una grada amb gent jove i ganes d’animar al seu club, però que veient els seus moviments i el posat de molts dels components, no diferien en excés de quan estaven els boixos nois a les mateixes localitats, la única diferència que vaig veure va ser que no estan separats per un vidre, però tenien el mateix posat, suposo que hi haurà una mica de tot, però la pinta que fotien amb el que menys vaig pensar va ser en una grada d’animació, suposo que l’acord de Rosell amb els boixos per algun lloc havia de sortir la cosa.

Quan vaig arribar al camp i vaig veure que no jugava Suárez, un dels meus jugadors preferits i que jugava Mathieu, la veritat és que em va tocar una mica els pebrots, fer centenars de quilòmetres amb bus i trobar-te amb aquesta alineació, però bé al final si juga Messi i si està Neymar al nivell que va estar, al final compensa el viatge. Indignació perquè del primer dia que no puc entendre que els titulars juguin la copa i els suplents la lliga. Però una cosa és indignar-te una mica amb l’alineació i l’altra és que com no és la que tu vols començar a despotricar al camp i no animar, estar a la que salta i amb el run run quan algú errava una passada. No acabo d’entendre massa bé a l’aficionat blaugrana la veritat, jo per anar a xiular o a criticar tot el que fan em quedo a casa, però n’hi ha que sembla que utilitzin el futbol per a poder-se desfogar del que els hi passa a la vida real.

Si li sumem que el Barça no va fer el millor partit de la temporada que diguem, es va generar un ambient, almenys per la zona on estava jo, que tampoc es que ajudi massa a la moral dels jugadors. El Barça va sortir una mica fora de partit, l’equip basc va sortir amb ganes de mossegar a dalt com va fer a la copa i va generar un parell d’ensurts que haguessin pogut complicar molt la vida en quan al resultat final. El problema que tenia el Barça és que  el mig camp que jugava no estava massa conjuntat, probablement per la falta de partits jugant tots junts, en defensa igual, estava Mathieu que era el primer partit que jugava aquest any al lateral, juntament amb Umtiti, pel seu sector i Aleix que juga de tant en tant i que no ha jugat en tota la primera volta, a més faltava Suárez que fa la vida molt fàcil als que l’envolten. Si agafem un per un els jugadors que van jugar dissabte, excepte Mathieu, tots poden jugar en un moment donat a l’onze titular, sense que baixi notablement el rendiment, però si juguen tots de cop i sense portar un rodatge és quan es produeixen els petits errors de col·locació, que sumats a una pressió asfixiant dels bascs, va fer que el partit no fos massa lluït fins que es va separar en quant al marcador i va donar tranquil·litat a uns i va fer baixar una mica els braços als altres. Fins al segon gol del Barça, el partit no estava controlat ni molt menys, l’equip basc estava traient molt de fruit a la pressió avançada, perquè els errors posicionals ofegaven la sortida blaugrana i la manca d’alternatives feia que la part posterior de l’equip regalés massa pilotes a l’Athletic en zona perillosa. Per sort no van estar encertats als metres finals i no va suposar cap perill en quan al marcador final

Al final el que va decidir el partit va ser la qualitat individual de Messi i Neymar. El brasiler probablement va fer el millor partit de la temporada i de les seves botes va sortir el gol d’Alcácer, un gol que va arribar quan més estava patint el Barça després de dues ocasions molt clares del equip basc. El mateix amb el gol de Messi, l’Athletic es va refer bastant bé del gol i va seguir mossegant a dalt, fruit d’això el partit no tenia amo, era un partit més de transicions ràpides que no pas un partit controlat. El Barça no tenia ni molt menys decidit el partit i el gol de Messi va contribuir a tranquil·litzar molt a la parròquia blaugrana.

La segona part va ser molt més animada perquè el Barça aprofitava els espais que estava deixant l’equip basc a l’esquena per la seva necessitat d’anar a buscar el gol, va aparèixer el cansament i les seves línies ja no estaven tant ajustades. Llavors va continuar el recital de Neymar, que va fer un partit fantàstic, un partit ple de desequilibri individual que va merèixer clarament que alguna de les seves jugades pogués acabar amb gol, però al final és una qüestió de ratxes i està clar que el brasiler no està en una d’elles, només cal veure el gol d’Aleix, que topa amb el mateix Neymar i xuta en semi errada. Jo a Neymar no li exigeixo gols, millor si els fa, això és evident, però jo el que vull del brasiler és aquesta capacitat per a trencar al seu defensor y destrossar la defensa des de la banda. Malauradament també vàrem veure com Messi era substituït al poc de començar la segona part, una pena perquè el petitó sempre té alguna cosa que et fa alçar del seient.

Del apartat individual molt destacables el partit dels tres centrals, perquè els dos que van començar ho van fer a un gran nivell i després quan va sortir Mascherano també, no és fàcil defensar quan està Mathieu al camp i cada cop que pujava deixava un forat bestial a la defensa, però amb cobertures i una bona col·locació es va poder arreglar la cosa. El que més va grinyolar va ser el mig del camp, ja que André Gomes continua amb les seves vacances pagades i la seva manca d’intensitat, és un jugador que no aporta res que destaqui positivament, es va limitar a fer un partit pràctic, donant-la sempre al que tenia més a prop i amb una intensitat defensiva i a l’hora de pressionar molt discutible. Aquest senyor sembla que no tingui sang a les venes. Sort que a Rafinha i Arda el que els sobra és sang a les venes, juguen tots dos amb una fam de minuts que es nota amb el seu treball, Arda continua recuperant sensacions en aquesta posició que hauria de ser ideal per a ell però que a can Barça no acabava de lluir massa, aquest segon any sembla que està molt més adaptat i aporta moltes coses que no es veuen a les estadístiques. Rafinha tots sabem el que és, ganes i més ganes i córrer amunt i avall, segueix abusant de les conduccions quan el Barça té la pilota però és jove i són coses que encara ha de polir, al final, com tota la temporada, està patint lesions desafortunades, en aquest cas un xoc amb un company, està clar que és una temporada per a oblidar en aquest aspecte.

En quan a la davantera es va notar molt la falta de Suárez, Alcácer no va fer un mal partit, però li manca encara aquest feeling amb els companys d’atac i a l’hora de saber on i com volen la pilota en cada moment, se’l va veure imprecís a l’hora de passar-la quan la controlava d’esquenes, però aquest enteniment s’aconsegueix amb partits i molts entrenaments. Està clar i ens hem de fer a l’idea, que quan jugarà Alcácer la cosa canviarà enormement, però clar, és com si no juga Messi i volem que el que el relleva faci el mateix. El valencià no va fer un mal partit, va marcar el gol que obre la llauna i esperem que li doni moral de cara al futur, perquè de minuts n’està tenint molt poquets.

Volia comentar el bàsquet, però la veritat és que ja m’he donat per vençut amb aquest tema, veure com es maltracta aquesta secció, que es fitxa a un jugador i resulta que el que relleva a Rice és Peno, veure la mala gestió de banqueta que es fa i el repartiment de minuts que en algunes fases del partit no entén ningú. Malauradament la gent sembla que es comença a resignar i això és el pitjor que pot passar, és el primer pas per a l’enfonsament d’una secció, però bé això és el que vol aquesta directiva, que es vagin reduint paulatinament fins que la gent vegi bé que s’inverteixi amb el futbol i que les seccions siguin gairebé amateurs.

Perquè és la intenció de la directiva? Perquè és evident que els importa tres pepinos la secció, només així s’entén la parsimònia a l’hora d’escollir el relleu i planificar la temporada, qualsevol amb dos dits de front podia veure que la passada era la darrera de Xavi Pascual a can Barça, això demanava que la planificació de fitxatges s’hagués fet abans d’acabar la darrera, igual que l’elecció de l’entrenador i el nou director esportiu. Però en lloc d’això es va esperar fins a la nova temporada, llavors es va fer un càsting d’entrenadors, càsting on per cert van formar part els dos entrenadors que li han pintat la cara a Barztokas els dos darrers partits d’Eurolliga. Però clar, les entrevistes als entrenadors les va fer un directiu que no té ni punyetera idea de bàsquet, a partir d’aquí es va escollir l’entrenador, després el director esportiu i després els fitxatges, quan no pot ser mai en aquest ordre i molt menys amb els temps emprats. Però que hem d’esperar, d’aquesta directiva...