Bueno aquest blog parlarà d'aspectes relacionats amb els esports. Parlarà de diferents aspectes i diferents esports. La intenció és que sigui un blog interactiu i que la gent que hi entri pugui opinar al respecte, així com aportar diferents idees per a noves entrades del blog. Espero que no sigue un blog totalment personal i que hi hagi debat entre els que hi puguin entrar sempre amb el respecte corresponent i sense insultar a ningú.



jueves, diciembre 29

Prou ja de partidets de nadal.

El tema va evidentment, pel partit que es jugarà demà a les 19.00 de la tarda i que jugarà Catalunya contra la “totpoderosa” Tunísia. Per a començar l’horari ja. Jugar a les 19 en un dia laborable a Montjuïc després que no es queixin de l’afluència de públic.
Jo soc el primer que m’agradaria que Catalunya participés com a país en un partit oficial. Jo vaig anar al partit contra Brasil al Camp Nou i va ser una festa total, però també eren els primers anys d’il·lusió per començar un camí que per desgràcia no s’ha seguit. I com que no s’ha seguit, aquest tipus de partits cada cop va menys gent i serveixen més per a que es facin la foto els quatre hipòcrites de torn que no pas l’acte en si. Em sembla perfecte, per exemple, que emetin el documental aquesta nit de les traves sibil·lines i lamentables per part de l’estat espanyol, que rep Catalunya a l’hora d’intentar participar oficialment. Però m’agradaria que aquest documental les declaracions d’aquestes persones s’enviessin a estaments superiors i també que es senyales a les parts implicades de Catalunya que surten molt guapos a la foto del partit d’avui i que després marxen cap a casa i es renten les mans també.
Aquest partit, cada vegada em rebenta més veure als hipòcrites dels polítics que surten cantant l’himne i que surten molt ben col·locadets a la foto i que després passen de tot. L’altre dia vaig veure al “tijerita” (Artur Mas) que va rebre al seleccionador i a l’encarregat de muntar tot aquest partidet oferint-los tota l’ajuda institucional i sortint a la foto molt guapet i molt arreglat. Però després res de res. Si tanta ajuda institucional vol oferir, perquè no fa un referèndum, encara que no sigui constitucional, per a saber la opinió del poble català?? Que passa que té por del govern central?? La excusa de sempre llavors és que no és constitucional, que si el govern central no ho tindria en compte, que no aprovaria aquest referèndum i bla bla bla. I què? Almenys serviria per a saber la opinió de tot un poble, que els polítics són el que representen i sembla que no s’hagin adonat encara. Perquè després ben bé que es passa pel forro al govern central que en ningun moment li ha demanat i ens fa ser ciutadans de segona i haver de pagar cànons per recepta, o cànons per passar la nit a un hotel. Ben bé que es baixa els pantalons davant del PP aquí a Catalunya que per a que li aprovin els pressupostos a canvi cedeix a les seves peticions i va llevant delegacions internacionals. Després sortirà defensant amb la boca plena Catalunya i les seves il·lusions quan li posaran un micro propet de la boca, però després resulta que li sua totalment que Catalunya pugui ser un país o que pugui participar oficialment. Per això dic que també aquests personatges que de cara a la galeria són els més catalans i els que més “lluiten” i després resulta que ens converteixen en ciutadans de segona categoria i en lloc de demanar el que és nostre a l’estat, encara ens escanyen més i es baixen més els pantalons. Perquè el que realment els importa és la seva poltrona.
Però no vull que sembli una cosa només dels que hi ha ara al poder. Perquè la resta, els que avui també sortiran a la foto i cantaran més que ningú han tingut 8 anys per a fer-ho i tampoc ho han fet. Tampoc han mogut un dit per fer-ho. N’hi ha inclús que no acudeixen al parlament el dia que va el rei, tot focs d’artifici, perquè després resulta que al dia següent, tan valents que són i l’únic que diuen és que els comptes de la casa reial s’haguessin hagut de fer públics abans...No faltes el dia anterior perquè no reconeixes la figura del rei?? Perquè llavors el dia següent no ets conseqüent amb les teves idees i demanes públicament que treguin la monarquia??? Perquè al final tots són iguals, focs d’artifici previs i després el mateix gos amb diferent collar.
Per això no soc partidari de que es juguin aquests partits, perquè al final el que es fa és donar-los a aquests personatges la oportunitat d’aprofitar un dia l’esport per a fer el seu míting electoral. No s’ho mereixen, no s’ho han guanyat. El dia que sigui oficial (per desgràcia no crec que els meus ulls ho vegin) s’omplirà el Camp Nou amb gent disposada a onejar la senyera i animar als seus jugadors per a que guanyin una competició per a glòria del seu país, però ara això només serveis per a fer-li el joc als quatre polítics de torn.
Però bé deixem als polítics perquè tampoc arreglarem res. Per l’altra banda també són un problema, perquè llavors la caverna aprofita també aquests partits per a fer política a costelles nostres, els ho deixem massa fàcil i que sens en riguin a la cara.
Perquè se’n riuen a la cara?? Doncs molt fàcil, només hem de veure el descens evident de les assistències a aquest partit i el descens més clar encara de la qualitat dels rivals que cada any són pitjors. Que passa, que amb aquest tipus de rivals tens molt a perdre perquè si perds se ten foten descaradament i et diuen que per a que vols ser oficial si perds amb una banda de selecció. Si guanyes no té cap mèrit perquè és un partit de nadal. Per tant no guanyes res, l’únic que guanyes és que algun jugador important se’t pugui lesionar.
Després està un altre tema que sembla que no es vulgui tocar. Vaig llegir una entrevista l’altre dia al que munta el partit que deia que les seleccions importants cobraven més diners i que entre que unes les vetava la federació espanyola i d’altres cobraven massa jugaven amb qui podien. Lògic. Però després resulta que es deixen una morterada de diners amb el personatge de l’entorn del Barça que és un autèntic càncer. El senyor Johan Cruyff. Aquest personatge li podem agrair el que va fer esportivament com a jugador, encara més muntar la estructura del futbol base i fer que tots juguessin igual i el Dream team (els cinc anys de glòria, perquè els anys anteriors i posteriors amb Escaich, Korneiev, Jordi Cruyff i companyia no mereixen ni comentari). Però no per això ens ha d’estar xuclant la sang tota la vida com una sangonera. Ja està bé home. Aquest personatge fa anys que escriu per a un diari perquè ha sigut qui ha sigut. En aquest quan li interessa fot canya i quan no ho tapa tot. A més sempre vol influir en els fitxatges, si un fitxatge funciona és perquè ell el va recomanar, si no ho fa el que fitxa és el club. Clar que si. Ell mai perd, sempre s’amaga sota la ploma del diari i entre el famós entorn. Em fa gracia veure a aquest personatge que cada dos per tres va als llocs cobrant i clar, com ho cobra per a la fundació seva ja sembla que sigui un heroi. Però la trista realitat és que ho cobra tot. La fundació em sembla perfecta la iniciativa d’ajudar als desfavorits, però posa els diners de la teva butxaca o busca patrocinadors o gent que posi diners, com fan totes les fundacions. No fent totes les coses cobrant i posant-ho allí i després vendre públicament com si ho fessis tot de manera altruista.
Total, per a què necessitem un seleccionador català per a un partit a l’any?? No pot venir Pep, Pochettino, qualsevol entrenador català, Oscar Junyent que és el segon i entrena el juvenil, etc.? Aquests per un dia i per la causa segur que no cobrarien un euro, o almenys no el que cobra el senyor Cruyff. Perquè amb l’excusa de que és per a la fundació i que ell no cobra res no s’ha sabut mai quin és el muntant total. El tema aquest de que Cruyff sigui l’entrenador és molt vergonyós. A més un personatge que fa anys que viu dels catalans i fa 30 anys que està aquí i no ha après a parlar en català perquè no li ha sortit dels collons. Aquest personatge és un exemple d’integració?? Em sembla que no. Després encara surt l’anunci del partit i surt un camp de golf buit i com si li haguéssim de donar les gràcies per entrenar un dia a la selecció en un amistós ja que es deixa de jugar a golf. Va home va. Potser amb el que cobra ell, més el pressupost assignat, més el que s’enduen els jugadors que els sobren els diners, podria venir una selecció mínimament decent. Una cosa que em molesta també és l’actitud de l’espanyol de Barcelona. No se per a que es posen “de Barcelona” per a demostrar que són catalans si després resulta que tenen un camp, novet de trinca, ideal per aquest partit perquè més o menys són les previsions d’aforament i que s’hagi d’anar a Montjuïc perquè l’Espanyol DE BARCELONA no cedeixi el seu camp o demani molts diners. El Barça el cedeix però no interessa perquè com és tant gran llavors sembla que no vagi molta gent. Després es van queixant sempre que si aquí a Catalunya són uns apestats o s’ofenen quan els diuen que són el filial del Madrid. Penós.
El dia que tots els hipòcrites del govern treballin per a ser independents (ara el senyor Pujol parla d’independència, ara que té el sou garantit d’expresident de la generalitat i que està jubilat, quan estava al poder es baixava els pantalons davant d’Aznar sempre que el bigotis volia) i tots vagin a una pot ser podrem complir el somni de participar en una competició oficial. Però mentrestant deixem de fer-li el joc a aquests personatges i de fer més fàcil la cosa als fatxes i donar-los arguments. Ahir Euskadi va perdre contra Tunísia i ja parlaven de ridícul i de que per a perdre amb un equipet no calia fotre tant merder. Els donem munició cada nadal per a que ens ataquin i se’ns en riguin.
Per acabar uns quants temes d’actualitat. Primer el bocamoll del Barça, el seu president, que un cop més, s’ha fet el valent i el defensor de tots els clubs i ha disparat contra la UEFA i FIFA pel tema dels representants. Així Rossell, fent amics per fer-te el xulo davant dels de Qatar i davant d’una càmera. Mentrestant els del G-20 o els que siguin que se li’n riuen a la cara perquè no han de moure ni un dit. Senyor Rossell, aquestes coses es diuen a les reunions de forma interna, no fent-se l’abanderat dels clubs. Ara que ens tracten tant bé a la UEFA encara la cagarà de ple. És patètic aquest personatge.
Després està el tema de la gespa. Si ja sabien que s’havia de canviar i posen una gespa resistent al fred, perquè collons no han canviat la gespa el dia després de jugar amb el Rayo i marxar cap al mundialet?? Si l’únic partit que quedava era contra l’Hospitalet, que el podien jugar fins i tot al mini. Després, si vols demanar el canvi de partits, parles primer amb Patxi Izco de president a president i un cop d’acord ho demanes a la federació. Pot ser així no haguessin fet el ridícul retirant la petició perquè es va saber i li va donar munició a la caverna per a que pogués treure el villarato que el tenien ben guardat després de les ajudes al Madrid. Així els cules no ens haguéssim hagut d’escoltar que si som uns prepotents i que si fem el que volem i menyspreem a l’Osasuna.
També està el tema Urdangarin. Es parla de retirar la seva samarreta del palau pel que ha fet ara. No estic d’acord, encara que el declarin culpable. El que va fer pel Barça d’handbol i el comportament exemplar que va tenir amb el Barça allà està. Que després es va casar amb una família més pròxima a la màfia i va fer el mateix, problema seu, pagarà o no pel que ha fet, però no té res a veure amb el que va donar esportivament al Barça. Tot això és posterior a la seva retirada. Jo soc partidari de que no la treguin.
Per acabar el tema Neymar. Al final el president té el que volia, un fitxatge de campanetes fet per ell, per a poder treure pit per alguna cosa. Jo pel preu que val hagués portat a Silva 40 vegades, un jugador ja fet a Europa, amb perfil clarament Barça i que pot jugar perfectament de fals nou i que està adaptat al sistema Barça com demostra a la selecció. Però bé, ara Rossell tindrà el seu fitxatge, de Brasil com no....

lunes, diciembre 19

Un Barça total.

Abans d’entrar en matèria, al final hauré de crear una secció anomenada boca xancleta on el que sortirà totes les setmanes serà el president del Barça. Cada cop que obre la boca la caga. Que estigui tranquil, que mentre el Barça segueixi guanyant ningú li dirà res, no fa falta que faci el ridícul cada cop que parla de cara a guanyar-se l’estima de l’aficionat blaugrana davant d’un micro. Ha tingut la “mala sort” de trobar-ho tot fet (i el poc que volia tocar sort que no ho va fer), de ser totalment neutre per a l’aficionat blaugrana, però no per això ha d’anar en contra totalment del discurs d’humilitat i de saber guanyar dels jugadors i de l’entrenador. Que se’n vagi al Madrid al costat del seu estimat Floren, amb el que va a dinar com si no hagués passat res i són tan amiguets i que es faci vicepresident del Madrid, total ja va fer-li el favor de portar a Ronaldo al Madrid, no li vindrà de nou. Allà ningú li recriminarà cap sobrada ni cap prepotència que surti de la seva boca, però a can Barça hauria de saber que aquest tipus de coses no agraden i que fa quedar malament al club, ja que és el màxim responsable d’aquest.
Però bé, entrem en matèria. El títol és ni més ni menys que per la última volta de cargol de Pep, que li va pegar a l’equip i que ha deixat a tothom flipant. El Barça va meravellar al món, una vegada més, amb un equip format per tres defenses, sis mitjos i un fals nou. És a dir, sense cap davanter “a l’ús”, va aconseguir una golejada que hagués pogut ser encara més gran si hagués volgut fer sang, amb un domini brutal de la pilota i del contrari. Però es que a més es va produir amb nou jugadors formats a casa i dos més que van entrar a la segona part. Flipant.
El partit des del minut un, ja es  va veure que era un festival blaugrana, és d’aquells típics partits del Barça, a moltes de les finals que han jugat, que veus que l’equip va a per totes a guanyar la final des de l’inici de partit. Un partit on van tornar bojos als brasilers, que no sabien d’on els venien perquè els mitjos semblaven davanters i creaven confusió als mitjos brasilers, els davanters  falsos baixaven a rebre i deixaven als cinc defenses flipant en colors i sense ningú a qui marcar. La definició de futbol total de la fantàstica taronja mecànica que es dels equips més recordats de la història malgrat que no va guanyar mai cap de les dos finals del mundial que van arribar però que jugaven un futbol total, on tots atacaven i tots defensaven. Doncs el Barça ahir va ser el seu digne successor, un equip on tots fan la seva feina a la perfecció individualment per a que el conjunt se’n pugui beneficiar.
Ahir el més clar exemple el vam tenir amb Thiago. Un jugador que està acostumat a jugar al mig camp i tenir la pilota molta estona i ser part important a la creació de les jugades, ahir va jugar d’extrem esquerrà. Un jugador acostumat a ser protagonista ahir va estar molts minuts que l’única missió que tenia era estar obert a banda per a obrir espais i generar joc per dintre, igual que Alves a la banda dreta. Això va fer que Iniesta, Cesc, Xavi i Messi tinguessin molts espais per dintre per a fer el que van voler, amb un Busquets novament espectacular, que quan Piqué s’incorporava amb la pilota des de darrere li feia la cobertura i que quan li tocava distribuir ho feia donant velocitat a la pilota i fent-ho fàcil.
Quan tots els ingredients estan a un bon nivell, les coses són bastant més fàcils, però quan a més tens al millor jugador de la història per a culminar les jugades, la cosa ja acaba com al primer gol, en una obra d’art que el defensa hagués pogut deixar entrar neta per a fer encara més bonic el gol. Però és que després, mires el segon gol i resulta que el Barça està gairebé dos minuts amb la pilota, en un rondo gegant on participen gairebé tots els jugadors i que culmina un dels que l’ha iniciat, Xavi Hernández. El tercer gol igual, una jugada amb bastants tocs, que acaba amb una passada interior a Messi que salva la entrada del defensa (altres s’haguessin llençat a la piscina per a intentar provocar penal, altres que després vacil·len que porten més gols que ell i que resulta que porta sis gols més de penal que l’argentí en lliga) i li dona de taló a Alves, un altre que va fer un partit brutal com al bernabeu, que fa una passada de gol que finalment acaba en gol després de dos xuts més. Futbol total senyores i senyors, del probablement millor equip de la història del futbol i que està format per un gran nombre de jugadors de la casa, cosa que fa que després s’hagin traslladat a la selecció per a guanyar-ho tot.
Ho dic el de la selecció, perquè una vegada més, és lamentable veure com tots els mitjans internacionals et posen pels núvols i resulta que des del teu propi país no fan més que intentar treure mèrits a les victòries i les gestes d’aquest equip. Un mitjans que amb els mateixos jugadors, quan ho fan amb la selecció els posen pels núvols i que en canvi després els menyspreen de forma evident.
Tots sabem que no és el mateix guanyar el mundialet que la lliga o xampions, que el Santos no lluitaria per guanyar la lliga al nostre país, però no cal que deixin tampoc als rivals del Barça com un equipet de carrer. Qualsevol equip que juga amb el Barça no se’l pot jutjar de forma objectiva perquè jugar contra el Barça fa petit a qualsevol, però casualment ho fan amb tots els equips menys amb el seu estimat Madrid. Tots els equips quan guanya el Barça o bé no ho han donat tot, eren molt fluixos, es notava molt la diferència de qualitat, etc. Però només s’alaba al Barça després dels partits que juguen contra el Madrid (inclús el mínim que poden, com es va veure la setmana passada que deien que tampoc havia estat un bany, simplement va tenir més sort) i precisament per a excusar al Madrid i no haver de pegar-li molta canya. Però a la setmana següent ja tornem a la mateixa.
El mundial de clubs no és un títol meravellós, però tampoc fa falta que el llencin per terra. Primer dient que ara amb aquest nou format encara és més fàcil que abans. Clar com que estan acostumats a creure’s el melic del món, ara resulta que els campions del altres continents que no siguin l’europeu i el sud americà no tenen dret a optar a aquesta copa. Molt típic de la caverna. Però no recorden que l’any passat per exemple, el campió africà va desbancar al sud-americà i el va privar de la final contra l’Inter.
És curiós com canvien de parer segons l’equip que el guanya. Resulta que un títol, que per aconseguir-lo necessites ser campió de la xampions o la libertadores (però clar com que va quedar desè de la seva lliga, el Santos ja era un equipet de carrer, no se’n recorden quan el seu Madrid va guanyar una xampions i va quedar fora d’Europa a la lliga) ara no val per a res. Però porten un any flipant amb la copa del rei que els escoltes a les tertúlies i sembla que hagin guanyat la xampions. És curiós com menyspreen al futbol sud americà i que en canvi al mundial, quan van guanyar patint a Xile i Paraguai, llavors eren potències futbolístiques. Ara el Santos, campió sud americà són una banda.
Una premsa que d’un partit de lliga (si si un partit de lliga, no era res més) van estar dues setmanes amb portades que estava en joc la corona mundial del futbol, que es jugava un partit crucial que posava el cicle en joc, el partit que paralitzava a tot el món, la batalla dels estils, el partit que decidia la lliga i un llarg etc. d’animalades donant una importància crucial a un partit de lliga perquè es pensaven que el guanyarien. Ara clar, com van palmar, ja era un partit més, la lliga encara era madridista, que si guanyaven a Sevilla tot seguia igual, que preferien estar tres punts a sobre que a sota (quan l’any passat casualment deien que era indiferent perquè l’avantatge era molt petit), que s’havia perdut una batalla però no la guerra, etc. Però clar, com no el mundialet ara és un títol menor, tot el contrari que quan la jugava el Madrid clar..
Una premsa que se li ha omplert la boca, que han posat al Barça a les portades quan ha guanyat i que a veure si la premsa cule farà el mateix quan guanyi el Madrid. Tot de cara a la galeria per a tapar que la bilis la tenen a punt de rebentar. Perquè de que em serveix a mi que posin al Barça en portada i que després els dos principals diaris de la caverna publiquin això i es quedin tan amples....
Començarem pel marca, que a la mateixa portada de la que treuen pit, ja insinuen el que vindrà després a les seves pàgines:


Alça Manela!!! Resulta que després de posar en portada al Barça, un Barça que ha guanyat cinc títols en un any (i sis no fa molt) resulta que s’inventen una lliga imaginària que dura tot un any per a sumar els punts i poder guanyar al Barça d’un punt!! Resulta que guanyant cinc títols sembla que el gran triomfador de l’any sigui el Madrid!! És flipant de debò.
Però la cosa no acaba així perquè els del diari As, com no podia ser d’altra manera, posen en portada al Barça per a dissimular la ràbia, però clar dintre de les seves pàgines tampoc ho poden evitar...


Molt bé nois!! Resulta que ara la UEFA (organisme europeu), mana sobre la FIFA (organisme mundial), per a muntar-s’hi la història a la seva conveniència per a poder restar tres títols al Barça i poder seguir per davant en quant a títols guanyats. Perquè el Barça en té 75 i el Madrid 72. Però clar, així poden eliminar tres títols i quedar per davant. Així el títol d’ahir, organitzat per la FIFA, si que val, però les copes de fires, organitzades pels mateixos, no valen perquè la UEFA no estava massa d’acord. Molt bé molt bé.
Per tant, s’omplen la boca de que treuen el Barça a la portada, per a tapar la seva bilis a punt d’explotar, però en canvi dintre treuen tots els mèrits que poden. Mentre internacionalment posen al Barça dalt de tot en tots els aspectes, al nostre país, tret de la premsa catalana, per un periodisme hooliganistic, li treuen tots els mèrits. Després volen veure banderes espanyoles a les celebracions blaugrana...
Per acabar un apunt de l’amistós de la selecció catalana. Per a fer el ridícul d’aquesta manera més val no fer-lo, però ja hi haurà temps per a comentar-ho la setmana que ve que no hi ha futbol i d’alguna cosa s’haurà de parlar...

lunes, diciembre 12

Benvinguts al món real.

És el que li va passar a tot l’entorn merengue i a tota la seva afició, que es pensaven que ja s’havia acabat el cicle del Barça, que eren els millors i que passarien per sobre del Barça. Si es que no aprenen. Cada cop que comencen amb les campanyes de provocacions i de faltar al respecte al millor equip de la història se’n van amb la cua entre les cames. En lloc de centrar-s’hi amb el seu equip i deixa que l’equip cule caigui en l’autocomplaença resulta que no fan més que punxar a aquest gran grup. Pep els estarà eternament agraïts perquè només li cal fer un vídeo amb declaracions i articles de la caverna per a motivar a l’equip. Un equip, que dona mostres un cop més, de ser el millor de la història i que mereix un tracte molt millor en aquest país, però per desgràcia no és així. Aquests dos dies post-partit no han tingut més remei que rendir-se a l’evidència, però d’aquí a dues setmanes tornaran amb les desqualificacions i les faltes de respecte perquè no aprenen. Tenen la bilis a punt de rebentar després d’aquests últims anys i aprofiten la més mínima que poden per a treure pit i després la caiguda és més gran clar.
Una altra cosa que no m’ha agradat gens, com és habitual perquè cada cop que obre la boca puja el pa, és el bocasses del president. Estaria bé que donés un pas enrere i que no parlés mai en públic, seria recomanable que algú li aconsellés perquè és lamentable. L’única explicació que li puc treure a les seves paraules és que buscava pujar en quant a popularitat davant l’afició perquè no s’entén de cap manera. Un president que no té el més mínim mèrit en aquest equip, ja que la plantilla estava ja confeccionada, que volia a Neymar en lloc d’Alexis i de Cesc i que no ha fet res de bo per aquest club. Per tant, com pot aconseguir popularitat i sentir-se part d’aquest projecte?? Doncs fent el boques. Algú li hauria de recordar a aquest personatge, un altre president que passarà a la història per la seva llengua llarga, el president merengue Boluda, el del famós “chorreo”. De que serveix que un president digui que el seu equip li ha donat un bany al rival?? Si almenys se li hagués escapat com a altres presidents que els poden els sentiments encara es podria excusar una mica, però el personatge va i diu que sap que el que dirà és políticament incorrecte. Així si ho saps, perquè collons ho dius atontat??? Quina manera més inútil de punxar al rival quan està enfonsat, sembla mentida....
Però bé anem al camp que és l’important. He escoltat i llegit que si el Barça va tenir sort, que si tampoc va ser tant superior, que de haver marcat Crc el 2-0 s’hagués acabat el partit i bla bla bla. La qüestió és treure mèrit a aquest equip i treure excuses de mal pagador. Quan vaig veure el partit estava impacient per veure quina excusa es treia de la mànega el ploramiques de Setúbal. Quan va sortir i va parlar de la sort com a explicació futbolística del partit, gairebé caic del sofà de la risa que em va entrar. Per favor que ridícul!!! Que si el segon gol va ser de sort, no hi va haver cap qualitat i que la parada de Valdés al xut de Kakà també va ser sort, que el seu equip no ho havia fet tant malament, que només la mala sort va decidir el partit. Però el més fort va ser després veure a tots els lorets de repetició de l’entorn i afició i jugadors parlar de la sort com a explicació futbolística. Quina poca autocrítica.
Resulta que el Barça va tenir sort pel segon gol, però casualment s’oblida que el seu únic gol ve per un error del porter, que li cau la bola a Di María i fa la passada i rebota a un jugador del Barça i li cau perfecta a Ozil per a empalmar-la, resulta que l’empalmada anava al corner i li rebota a un jugador del Barça novament i li cau als peus de Benzema a l’àrea petita que només ha de posar el peu. Això que és?? Saber jugar?? Després parla de l’aturada de Valdés quan posa la mà amb tota la intenció i resulta que és sort. Però clar Casillas surt a tapar la porteria a l’ocasió que té Iniesta i posa el cos per a tapar i els braços en una jugada típica de futbol sala o handbol i la càmera superlenta es veu perfectament com tanca els ulls i no sap ni com la para. Però clar en aquest cas és el millor porter del món i és un sant. Valdés no, és que té sort. Que patètic.
Resulta que el Barça, es presenta al bernabeu, un equip que portava 15 victòries consecutives, que al seu camp no perd gairebé mai, amb un sistema amb tres defenses, encaixa un gol als 40 segons de partit, remunta el partit i li pega un bany al rival i resulta que ha estat tot producte de la sort. Doncs benvinguda sort!!!
El Barça no va jugar el millor partit de la seva vida, però va jugar un molt bon partit de futbol des del primer fins a l’últim minut de partit, per molt que li vulguin treure mèrits. El partit va ser un autèntic bany, entre altres coses perquè hagués pogut acabar amb una altra golejada d’escàndol a camp contrari del màxim rival esportiu, amb l’estil de joc que caracteritza a aquest equip i donant una lliçó de com es juga a futbol ofensivament.
El tercer gol, comença amb una recuperació de Cesc a molts pocs metres de la seva àrea, comença la jugada i acaba rematant ell mateix a l’àrea contraria i a l’extrem oposat d’on recupera la pilota!! El segon gol malgrat que diuen que és un xurro, la volea que fa Xavi no anava en direcció als núvols, no se sap que hagués passat, però venia un cop més d’una jugada de combinació d’una banda a l’altra. Les jugades prèvies per arribar als gols també són sort?? El primer gol és un golas d’Alexis, però Messi, com sempre fa una jugada de crack, se’n va de tres i li dona una passada medida a Alexis que després marca un golàs. Un Alexis per cert, que molta gent ha volgut enterrar pel preu que ha costat d’una forma asquerosament oportunista i valorant el seu rendiment quan ha estat vuit setmanes parat. Com pots valorar a un jugador quan està lesionat?? Doncs és el que han fet, ara els està callant la boqueta a més d’un. Golas i ja en van uns quants...
Però llevat el joc d’atac els millors del partit van ser Puyol i Busquets. Es va parlar molt de la tàctica abans del partit, però com que Pep li va donar un  bany al seu estimat Mou, ja no cal analitzar el partit tàcticament després. Per part de Mou segur, perquè no parla mai de futbol a les seves rodes de premsa, però l’anàlisi que s’ha fet per part de l’entorn ha estat patètic.
Per a començar, Pep va jugar amb el comodí Alves de cara a l’alineació. Com va dir volien jugar els primers minuts amb defensa de quatre i després passar a tres, cosa que es va aplaçar uns pocs minuts més pel gol tant matiner. Però la tàctica era fer pensar a Mou que jugaria amb quatre per a que no poses el seu estimat trivot. Així el “gran estratega” portuguès se la va menjar amb patates, perquè va sortir amb Ozil en lloc de Khedira i el Barça es va menjar el mig camp de mala manera, posant una superioritat brutal. Puyol i Busquets van ser molt importants en aquesta tasca. Puyol, perquè va jugar per la dreta (quan habitualment ho fa per l’esquerra quan juga amb Piqué), perquè el principal perill del Madrid és la banda esquerra amb les combinacions Marcelo i Crc. Doncs va posar a Alves de quart migcampista i a Puyol a tapar les cobertures. Tots dos és van menjar la banda esquerra i el Madrid no va fer res per allà. El segon punt molt important va ser Busquets. La caverna fa tot el que pot per a que es parli més de Xabi Alonso de cara a la selecció, per si decideix el marqués jugar amb un sol pivot per a que segui a Busquets, però suposo que el marqués que estava al camp, va veure clar qui és el “puto amo” del mig camp. Un jugador que tot sol va aguantar el mig camp del Barça, que quan l’equip no tenia la pilota primer tapava els forats al mig camp i després es posava com a central per ajudar a la basculació de l’equip cap a banda esquerra. Que quan es tenia la pilota va distribuir perfectament el joc i va donar-li una velocitat que feia que els mitjos del Madrid no tenien temps d’arribar als “petits” donada la velocitat de circulació que li donava el mig camp amb superioritat. El jugador de Badia va fer tot aquest treball fent una falta durant tot el partit, igual que Puyol. Cosa que demostra als amants del passa la pilota però no el jugador, que no fa falta pegar patades per a defensar bé. Però es veu que no s’entén. Suposo que després del partit d’ahir, Ramos deixarà de ser central amb la selecció i jugarà qui ha de jugar en aquest lloc fins que decideixi no anar més, que és Puyol.
Menció especial també per a Valdés, que malgrat l’errada, va seguir jugant igual tot el partit, un Valdés que malgrat el van enfocar tot el partit amb el làser dels collons (però clar no ha sortit a la premsa, com era el bernabeu i es tapa tot allà...igual que li van cridar a Iniesta quan el van canviar “Iniesta muerete”. Que penós, un jugador que després li besen el cul amb la roja que li cantin que es mori per l’únic motiu que va ser el fer un partidas, un dels dies que des que va marxar Zidane veuen un jugador amb aquesta classe i l’escridassen i li diuen que es mori, és molt ridícul), va seguir jugant la pilota amb els peus. Iniesta un cas apart, suposo que els que van votar a Crc devien estar pensant “però que collons he fet”. Un partit memorable del manxec, més a la segona part al seu lloc que a la primera, que va fer que els jugadors del Madrid semblessin cons d’entrenament. Quina elegància i quina classe en cada moviment i com els ridiculitzava un darrera l’altre. Fantàstic i totalment inexplicable que hi hagi un jugador que ha guanyat una copa del rei al top 3 i que no estigui Iniesta.
Per últim gran Messi, perquè li va demostrar un cop més al més guapo i ric, que al futbol es juga en equip i que no és necessari marcar tu els gols per a ser un dels millors del partit i destacar. Brillant partit de Messi que un cop més no marca gol al clàssic però que queda com el jugador més desequilibrant i que fa molt millors als seus companys. Quan el fàcil és buscar sempre tu el gol, aquest crack sap que el que importa és que guanyi l’equip i no fer els seus números. El dia que Crc entendrà aquestes coses, pot ser llavors estarà entre els tres millors del món.
Per acabar dir que lamentable l’actitud dels quatre ninots de sempre que quan van perdent perden tots els papers. L’assassí futbolístic de Pepe, Coentrao, Ramos, Marcelo i Lass. Jugadors que no havien d’acabar el partit però que el resultat va fer que l’àrbitre es relaxés en excés, com el dia del dit a l’ull. Per sort no van lesionar a cap jugador, que és el que buscaven un cop el partit perdut. Lamentable. Comença a ser perillós el passotisme de l’estament arbitral quan el Barça va guanyant, un dia li faran mal de veritat a algú, de fet, no se como no li va trencar el turmell Coentrao a Iniesta.

lunes, diciembre 5

És igual.

El Barça va jugar contra el Llevant un dels millors partits de la temporada en quan a velocitat de circulació, claredat d’idees i definició cara a porta. A més es va veure a l’equip molt bé físicament amb un bon to tots els jugadors, així que podem ser més que optimistes de cara al clàssic. Sobretot perquè malgrat les destralades que van pegar els del Llevant en quant anaven 2 o 3 gols per sota van ser més que patètiques, sobretot perquè un dels dos germans sicaris del madrid, els Teixeira va voler. És curiós veure com un àrbitre que fa uns dies va fer concert de xiulet a Mestalla en el partit del València contra el Madrid que casualment contra el Llevant es va deixar les targetes a casa. És una cosa que li passa molt sovint al seu germà petit també, un àrbitre que sempre acaba amb la paciència dels jugadors blaugranes. És molt penós també que un àrbitre que se suposa que és de primera divisió anul·li un gol totalment legal a Iniesta per fora de joc. Ja deixant de banda que ve d’un contrari, sinó perquè la jugada en la qual s’ha de determinar si es fora de joc o no (la passada prèvia que li fan a Iniesta i que rebutja el jugador del Llevant) és clarament legal, per tant el que passi després de fora de joc res. És com quan es llença una falta, el jugador ha d’estar en posició legal quan el jugador xuta, si després el rebuig està en fora de joc posicional és igual perquè és quan el xut que s’ha de mirar. Però bé es veu que els favors que fa sempre el germà petit quan xiula al Barça li havien de “pagar” d’alguna forma i aquesta era pujant al seu germà a primera divisió. És curiós també veure com el mateix àrbitre que durant el partit no va deixar sacar ni una jugada que la pilota no fos al seu lloc, casualment si que li va permetre a Xabi Alonso a Mestalla quan va acabar en gol de Benzema. Casualitats de la vida. Quan un àrbitre surt xiulat com va sortir aquest personatge, guanyant l’equip de casa 5-0 dona una mostra del dolent que arriba a ser. Però seguint amb les curiositats, és curiós que l’àrbitre que a Mestalla no va veure el clar penal de Rami sobre Messi que era segona groga i al carrer en una jugada on no hi ha cap jugador pel mig que li tapi la visió ni a ell ni als seus assistents, es tregui de la mànega, al mateix camp, un penal a favor del València en una agarrada d’un corner que si es xiulessin totes acabarien els partits 11 a 12. Però clar ahir va tenir la visió meravellosa en un bosc d’homes a un corner i no la va tenir el dia del Barça, estic parlant del MADRILENY Velasco Carballo. Sol passar, va el Madrid i roba amb el penal d’Higuain a l’últim minut i per a compensar el que la paga és el rival que ve a la setmana següent, en aquest cas l’espanyol. Per acabar amb el tema dels àrbitres, quina decepció personal el senyor Iturralde, un àrbitre al que li tenia molta estima perquè no s’arrugava davant de ningú durant la seva carrera i quan és el seu últim any i li hauria de suar encara més tot el que li diuen, després de fer-se el xulo tota la setmana resulta que es va baixar els pantalons davant del madrid miserablement. Quina decepció, m’ha caigut un mite la veritat.
Però bé, toca parlar del clàssic que ja està aquí. La incògnita del barcelonisme i del seu entorn és si jugarà amb tres defenses o amb quatre i quins seran els titulars. A mi realment m’és igual si juga amb tres o quatre, perquè si Alves és titular, jugar amb quatre ve a ser el mateix que jugar amb defensa de tres i si es juga amb tres amb Alves al mig camp ve a ser defensa de quatre. Per tant la incògnita és si jugarà Alves o no, perquè si ho fa tant dona el sistema. Jo espero que el Barça surti amb tota la capsa, és a dir, amb el millor onze possible i en aquest cas està la variant Alves. Si juga Alves, defensa de quatre amb Alves, Piqué, Puyol, Abidal, Busquets, Xavi, Iniesta, està clar. El següent dubte que queda és si posar tres davanters i que Messi baixi a donar superioritat al mig camp o si juga amb dos davanters i posa a Cesc amb superioritat des del primer moment. Per a mi hauria de ser la segona opció, però llavors s’hauria de descartar a un extrem, en aquest cas Villa perquè Alexis té més treball cap enrere i està encertat cara a gol. Amb Messi que es mogui per on vulgui i els tres petits movent-se també en funció de la resta i entrant de segona línia. Aquesta opció seria la millor perquè el Madrid segurament sortirà amb Khedira i Lass al costat de Xabi, amb aquests dos per davant del basc pressionant la sortida de pilota i a la més mínima errada dels del Barça sortir amb una passada cap a la porteria de Valdés. És al que jugarà el Madrid i més amb la renta que porta. A endurir el partit i provar de guanyar a la contra. Per això crec que és millor que jugui amb Cesc i dos puntes, perquè Alexis pot ajudar a tapar la banda esquerra del Madrid i l’equipo blanc estarà molt junt les seves línies i amb la defensa molt avançada, per tant amb una paret i incorporació de segona línia serà mà a mà amb el porter pràcticament. Molt semblant al partir de supercopa, que qualsevol passada bona a l’esquena de la defensa era mig gol, amb la diferència que els jugadors del Barça estaran físicament millor i més ràpids i esperem que més fins de cara a gol. Dona la sensació, veient els darrers partits del Barça, que la planificació del Barça ha anat encarada a arribar a aquest partit i el mundialet a tope i s’ha notat els últims dos partits. Esperem que sigui així. La opció de jugar amb tres i Villa i Alexis per les bandes també està bastant bé, jo he escollit la segona opció si juga amb quatre defenses, però és que jo jugaria amb tres, sense Alves i amb Alexis i Villa (o Pedro) als extrems i amb els tres petits al mig camp acompanyats de Busquets. Amb Piqué, Abidal i Masche darrera. Així s’assegurarien la superioritat al mig camp i tres puntes per a aprofitar els espais que deixi el Madrid al darrera. Però bé, ja veurem que passa, en tot cas, jo espero que el Barça com a mínim en traurà un empat, resultat que per molt que es vulgui vendre com a fracàs per part de la caverna, seria un resultat molt bo perquè guanyant al Camp Nou t’assegures l’average particular i quedaria tota la lliga per a veure si necessita la victòria o no. Està clar que la victòria seria un cop moral brutal i es retallarien tres punts de cop, però un empat i seguir a sis punts amb tota una volta per jugar no està malament tampoc.
El que està clar és que els jugadors del madrid sortiran a jugar a la patada, on el seu entrenador, que tant va criticar la duresa de l’Atletico i va recriminar a la banqueta d’aquests assenyalant-los i dient “la culpa es vuestra”, resulta que ha fet un muntatge amb imatges manipulades de la caverna amb provocacions blaugranes i jugades dels partits de l’any passat per a que els seus jugadors surtin a rascar. Però clar com ho fa ell ara si que està bé que es jugui així a la patada. Esperem que cap jugador del Barça surti lesionat del partit de cara al mundialet de clubs i esperem que l’àrbitre no es cagui als calçotets al bernabeu com solen fer tots.
Per acabar avui ha sortit la terna de candidats a la pilota d’or. Ara serà quan quedarà demostrat l’odi que la caverna i tots els seus periodistes li tenen al Barça i definitivament es trauran les caretes tots i faran el ridícul i perdran la poca credibilitat que els quedava. Per a començar resulta que l’any passat i la majoria dels anys es diu que guanyarà un o altre perquè el seu club ha guanyat més títols, quan s’està donant un trofeu individual a un jugador. Doncs bé, tots aquells que l’any passat deien que el mereixia Xavi o Iniesta perquè havien guanyat el mundial, a més de tot el que havia guanyat el Barça i que realment el mereixia Sneijder o almenys estar entre els tres perquè havia guanyat triplet, que Messi encara que era el millor jugador del món, el que es tenia en compte era un any en concret. Ara resulta, que està Crc entre els tres escollits i ningú qüestiona que estigui quan l’únic títol que ha guanyat ha estat una copa del rei. Com es menja això?? No quedem que predomina el que ha guanyat el seu club?? Perquè no està Neymar que ha guanyat lliga i xampions d’America en lloc de Crc??
Però on se’ls veu i se’ls veurà el llautó serà amb el tema Xavi-Iniesta. L’any passat, en vista que tots tres eren del Barça, la caverna va fer campanya amb Xavi-Iniesta i va acusar a la premsa del Barça de fer campanya per Messi, quan l’únic que va fer és dir que Messi era el millor, una veritat com un temple, sense entrar en títols ni històries. Però clar, la caverna va fer campanya pels dos restants perquè així podia vendre la moto que l’havien guanyat gràcies a la seva estimada “roja” i “treure” el títol als culers. Ara aquest any està nominat el seu estimat Crc i ja fa setmanes que han començat la campanya proCrc, llençant merda cada dia sobre Messi i en quant no ha fet un bon partit l’han matxucat per a posar per sobre al seu estimat Crc. Ara aquest any, tot el que van dir de Xavi ja no val, perquè està Crc. Aquest any tots els mèrits i els títols ja no importen, el que el mereix és el del Madrid per suposat. Quina colla d’hipòcrites i de falsos, aquest any Xavi ja no importa perquè no ha guanyat res amb la roja, aquest any s’ha de fer campanya per a Crc encara que el Madrid només hagi guanyat el xupito reial. Aquest any Crc ja està perquè és el segon millor del món, però l’any passat Messi no mereixia estar (sent el millor de la història) perquè no havia guanyat el mundial. Si senyor!!