Bueno aquest blog parlarà d'aspectes relacionats amb els esports. Parlarà de diferents aspectes i diferents esports. La intenció és que sigui un blog interactiu i que la gent que hi entri pugui opinar al respecte, així com aportar diferents idees per a noves entrades del blog. Espero que no sigue un blog totalment personal i que hi hagi debat entre els que hi puguin entrar sempre amb el respecte corresponent i sense insultar a ningú.



lunes, diciembre 12

Benvinguts al món real.

És el que li va passar a tot l’entorn merengue i a tota la seva afició, que es pensaven que ja s’havia acabat el cicle del Barça, que eren els millors i que passarien per sobre del Barça. Si es que no aprenen. Cada cop que comencen amb les campanyes de provocacions i de faltar al respecte al millor equip de la història se’n van amb la cua entre les cames. En lloc de centrar-s’hi amb el seu equip i deixa que l’equip cule caigui en l’autocomplaença resulta que no fan més que punxar a aquest gran grup. Pep els estarà eternament agraïts perquè només li cal fer un vídeo amb declaracions i articles de la caverna per a motivar a l’equip. Un equip, que dona mostres un cop més, de ser el millor de la història i que mereix un tracte molt millor en aquest país, però per desgràcia no és així. Aquests dos dies post-partit no han tingut més remei que rendir-se a l’evidència, però d’aquí a dues setmanes tornaran amb les desqualificacions i les faltes de respecte perquè no aprenen. Tenen la bilis a punt de rebentar després d’aquests últims anys i aprofiten la més mínima que poden per a treure pit i després la caiguda és més gran clar.
Una altra cosa que no m’ha agradat gens, com és habitual perquè cada cop que obre la boca puja el pa, és el bocasses del president. Estaria bé que donés un pas enrere i que no parlés mai en públic, seria recomanable que algú li aconsellés perquè és lamentable. L’única explicació que li puc treure a les seves paraules és que buscava pujar en quant a popularitat davant l’afició perquè no s’entén de cap manera. Un president que no té el més mínim mèrit en aquest equip, ja que la plantilla estava ja confeccionada, que volia a Neymar en lloc d’Alexis i de Cesc i que no ha fet res de bo per aquest club. Per tant, com pot aconseguir popularitat i sentir-se part d’aquest projecte?? Doncs fent el boques. Algú li hauria de recordar a aquest personatge, un altre president que passarà a la història per la seva llengua llarga, el president merengue Boluda, el del famós “chorreo”. De que serveix que un president digui que el seu equip li ha donat un bany al rival?? Si almenys se li hagués escapat com a altres presidents que els poden els sentiments encara es podria excusar una mica, però el personatge va i diu que sap que el que dirà és políticament incorrecte. Així si ho saps, perquè collons ho dius atontat??? Quina manera més inútil de punxar al rival quan està enfonsat, sembla mentida....
Però bé anem al camp que és l’important. He escoltat i llegit que si el Barça va tenir sort, que si tampoc va ser tant superior, que de haver marcat Crc el 2-0 s’hagués acabat el partit i bla bla bla. La qüestió és treure mèrit a aquest equip i treure excuses de mal pagador. Quan vaig veure el partit estava impacient per veure quina excusa es treia de la mànega el ploramiques de Setúbal. Quan va sortir i va parlar de la sort com a explicació futbolística del partit, gairebé caic del sofà de la risa que em va entrar. Per favor que ridícul!!! Que si el segon gol va ser de sort, no hi va haver cap qualitat i que la parada de Valdés al xut de Kakà també va ser sort, que el seu equip no ho havia fet tant malament, que només la mala sort va decidir el partit. Però el més fort va ser després veure a tots els lorets de repetició de l’entorn i afició i jugadors parlar de la sort com a explicació futbolística. Quina poca autocrítica.
Resulta que el Barça va tenir sort pel segon gol, però casualment s’oblida que el seu únic gol ve per un error del porter, que li cau la bola a Di María i fa la passada i rebota a un jugador del Barça i li cau perfecta a Ozil per a empalmar-la, resulta que l’empalmada anava al corner i li rebota a un jugador del Barça novament i li cau als peus de Benzema a l’àrea petita que només ha de posar el peu. Això que és?? Saber jugar?? Després parla de l’aturada de Valdés quan posa la mà amb tota la intenció i resulta que és sort. Però clar Casillas surt a tapar la porteria a l’ocasió que té Iniesta i posa el cos per a tapar i els braços en una jugada típica de futbol sala o handbol i la càmera superlenta es veu perfectament com tanca els ulls i no sap ni com la para. Però clar en aquest cas és el millor porter del món i és un sant. Valdés no, és que té sort. Que patètic.
Resulta que el Barça, es presenta al bernabeu, un equip que portava 15 victòries consecutives, que al seu camp no perd gairebé mai, amb un sistema amb tres defenses, encaixa un gol als 40 segons de partit, remunta el partit i li pega un bany al rival i resulta que ha estat tot producte de la sort. Doncs benvinguda sort!!!
El Barça no va jugar el millor partit de la seva vida, però va jugar un molt bon partit de futbol des del primer fins a l’últim minut de partit, per molt que li vulguin treure mèrits. El partit va ser un autèntic bany, entre altres coses perquè hagués pogut acabar amb una altra golejada d’escàndol a camp contrari del màxim rival esportiu, amb l’estil de joc que caracteritza a aquest equip i donant una lliçó de com es juga a futbol ofensivament.
El tercer gol, comença amb una recuperació de Cesc a molts pocs metres de la seva àrea, comença la jugada i acaba rematant ell mateix a l’àrea contraria i a l’extrem oposat d’on recupera la pilota!! El segon gol malgrat que diuen que és un xurro, la volea que fa Xavi no anava en direcció als núvols, no se sap que hagués passat, però venia un cop més d’una jugada de combinació d’una banda a l’altra. Les jugades prèvies per arribar als gols també són sort?? El primer gol és un golas d’Alexis, però Messi, com sempre fa una jugada de crack, se’n va de tres i li dona una passada medida a Alexis que després marca un golàs. Un Alexis per cert, que molta gent ha volgut enterrar pel preu que ha costat d’una forma asquerosament oportunista i valorant el seu rendiment quan ha estat vuit setmanes parat. Com pots valorar a un jugador quan està lesionat?? Doncs és el que han fet, ara els està callant la boqueta a més d’un. Golas i ja en van uns quants...
Però llevat el joc d’atac els millors del partit van ser Puyol i Busquets. Es va parlar molt de la tàctica abans del partit, però com que Pep li va donar un  bany al seu estimat Mou, ja no cal analitzar el partit tàcticament després. Per part de Mou segur, perquè no parla mai de futbol a les seves rodes de premsa, però l’anàlisi que s’ha fet per part de l’entorn ha estat patètic.
Per a començar, Pep va jugar amb el comodí Alves de cara a l’alineació. Com va dir volien jugar els primers minuts amb defensa de quatre i després passar a tres, cosa que es va aplaçar uns pocs minuts més pel gol tant matiner. Però la tàctica era fer pensar a Mou que jugaria amb quatre per a que no poses el seu estimat trivot. Així el “gran estratega” portuguès se la va menjar amb patates, perquè va sortir amb Ozil en lloc de Khedira i el Barça es va menjar el mig camp de mala manera, posant una superioritat brutal. Puyol i Busquets van ser molt importants en aquesta tasca. Puyol, perquè va jugar per la dreta (quan habitualment ho fa per l’esquerra quan juga amb Piqué), perquè el principal perill del Madrid és la banda esquerra amb les combinacions Marcelo i Crc. Doncs va posar a Alves de quart migcampista i a Puyol a tapar les cobertures. Tots dos és van menjar la banda esquerra i el Madrid no va fer res per allà. El segon punt molt important va ser Busquets. La caverna fa tot el que pot per a que es parli més de Xabi Alonso de cara a la selecció, per si decideix el marqués jugar amb un sol pivot per a que segui a Busquets, però suposo que el marqués que estava al camp, va veure clar qui és el “puto amo” del mig camp. Un jugador que tot sol va aguantar el mig camp del Barça, que quan l’equip no tenia la pilota primer tapava els forats al mig camp i després es posava com a central per ajudar a la basculació de l’equip cap a banda esquerra. Que quan es tenia la pilota va distribuir perfectament el joc i va donar-li una velocitat que feia que els mitjos del Madrid no tenien temps d’arribar als “petits” donada la velocitat de circulació que li donava el mig camp amb superioritat. El jugador de Badia va fer tot aquest treball fent una falta durant tot el partit, igual que Puyol. Cosa que demostra als amants del passa la pilota però no el jugador, que no fa falta pegar patades per a defensar bé. Però es veu que no s’entén. Suposo que després del partit d’ahir, Ramos deixarà de ser central amb la selecció i jugarà qui ha de jugar en aquest lloc fins que decideixi no anar més, que és Puyol.
Menció especial també per a Valdés, que malgrat l’errada, va seguir jugant igual tot el partit, un Valdés que malgrat el van enfocar tot el partit amb el làser dels collons (però clar no ha sortit a la premsa, com era el bernabeu i es tapa tot allà...igual que li van cridar a Iniesta quan el van canviar “Iniesta muerete”. Que penós, un jugador que després li besen el cul amb la roja que li cantin que es mori per l’únic motiu que va ser el fer un partidas, un dels dies que des que va marxar Zidane veuen un jugador amb aquesta classe i l’escridassen i li diuen que es mori, és molt ridícul), va seguir jugant la pilota amb els peus. Iniesta un cas apart, suposo que els que van votar a Crc devien estar pensant “però que collons he fet”. Un partit memorable del manxec, més a la segona part al seu lloc que a la primera, que va fer que els jugadors del Madrid semblessin cons d’entrenament. Quina elegància i quina classe en cada moviment i com els ridiculitzava un darrera l’altre. Fantàstic i totalment inexplicable que hi hagi un jugador que ha guanyat una copa del rei al top 3 i que no estigui Iniesta.
Per últim gran Messi, perquè li va demostrar un cop més al més guapo i ric, que al futbol es juga en equip i que no és necessari marcar tu els gols per a ser un dels millors del partit i destacar. Brillant partit de Messi que un cop més no marca gol al clàssic però que queda com el jugador més desequilibrant i que fa molt millors als seus companys. Quan el fàcil és buscar sempre tu el gol, aquest crack sap que el que importa és que guanyi l’equip i no fer els seus números. El dia que Crc entendrà aquestes coses, pot ser llavors estarà entre els tres millors del món.
Per acabar dir que lamentable l’actitud dels quatre ninots de sempre que quan van perdent perden tots els papers. L’assassí futbolístic de Pepe, Coentrao, Ramos, Marcelo i Lass. Jugadors que no havien d’acabar el partit però que el resultat va fer que l’àrbitre es relaxés en excés, com el dia del dit a l’ull. Per sort no van lesionar a cap jugador, que és el que buscaven un cop el partit perdut. Lamentable. Comença a ser perillós el passotisme de l’estament arbitral quan el Barça va guanyant, un dia li faran mal de veritat a algú, de fet, no se como no li va trencar el turmell Coentrao a Iniesta.

No hay comentarios:

Publicar un comentario