Abans d’entrar en matèria, al final hauré de crear una secció anomenada boca xancleta on el que sortirà totes les setmanes serà el president del Barça. Cada cop que obre la boca la caga. Que estigui tranquil, que mentre el Barça segueixi guanyant ningú li dirà res, no fa falta que faci el ridícul cada cop que parla de cara a guanyar-se l’estima de l’aficionat blaugrana davant d’un micro. Ha tingut la “mala sort” de trobar-ho tot fet (i el poc que volia tocar sort que no ho va fer), de ser totalment neutre per a l’aficionat blaugrana, però no per això ha d’anar en contra totalment del discurs d’humilitat i de saber guanyar dels jugadors i de l’entrenador. Que se’n vagi al Madrid al costat del seu estimat Floren, amb el que va a dinar com si no hagués passat res i són tan amiguets i que es faci vicepresident del Madrid, total ja va fer-li el favor de portar a Ronaldo al Madrid, no li vindrà de nou. Allà ningú li recriminarà cap sobrada ni cap prepotència que surti de la seva boca, però a can Barça hauria de saber que aquest tipus de coses no agraden i que fa quedar malament al club, ja que és el màxim responsable d’aquest.
Però bé, entrem en matèria. El títol és ni més ni menys que per la última volta de cargol de Pep, que li va pegar a l’equip i que ha deixat a tothom flipant. El Barça va meravellar al món, una vegada més, amb un equip format per tres defenses, sis mitjos i un fals nou. És a dir, sense cap davanter “a l’ús”, va aconseguir una golejada que hagués pogut ser encara més gran si hagués volgut fer sang, amb un domini brutal de la pilota i del contrari. Però es que a més es va produir amb nou jugadors formats a casa i dos més que van entrar a la segona part. Flipant.
El partit des del minut un, ja es va veure que era un festival blaugrana, és d’aquells típics partits del Barça, a moltes de les finals que han jugat, que veus que l’equip va a per totes a guanyar la final des de l’inici de partit. Un partit on van tornar bojos als brasilers, que no sabien d’on els venien perquè els mitjos semblaven davanters i creaven confusió als mitjos brasilers, els davanters falsos baixaven a rebre i deixaven als cinc defenses flipant en colors i sense ningú a qui marcar. La definició de futbol total de la fantàstica taronja mecànica que es dels equips més recordats de la història malgrat que no va guanyar mai cap de les dos finals del mundial que van arribar però que jugaven un futbol total, on tots atacaven i tots defensaven. Doncs el Barça ahir va ser el seu digne successor, un equip on tots fan la seva feina a la perfecció individualment per a que el conjunt se’n pugui beneficiar.
Ahir el més clar exemple el vam tenir amb Thiago. Un jugador que està acostumat a jugar al mig camp i tenir la pilota molta estona i ser part important a la creació de les jugades, ahir va jugar d’extrem esquerrà. Un jugador acostumat a ser protagonista ahir va estar molts minuts que l’única missió que tenia era estar obert a banda per a obrir espais i generar joc per dintre, igual que Alves a la banda dreta. Això va fer que Iniesta, Cesc, Xavi i Messi tinguessin molts espais per dintre per a fer el que van voler, amb un Busquets novament espectacular, que quan Piqué s’incorporava amb la pilota des de darrere li feia la cobertura i que quan li tocava distribuir ho feia donant velocitat a la pilota i fent-ho fàcil.
Quan tots els ingredients estan a un bon nivell, les coses són bastant més fàcils, però quan a més tens al millor jugador de la història per a culminar les jugades, la cosa ja acaba com al primer gol, en una obra d’art que el defensa hagués pogut deixar entrar neta per a fer encara més bonic el gol. Però és que després, mires el segon gol i resulta que el Barça està gairebé dos minuts amb la pilota, en un rondo gegant on participen gairebé tots els jugadors i que culmina un dels que l’ha iniciat, Xavi Hernández. El tercer gol igual, una jugada amb bastants tocs, que acaba amb una passada interior a Messi que salva la entrada del defensa (altres s’haguessin llençat a la piscina per a intentar provocar penal, altres que després vacil·len que porten més gols que ell i que resulta que porta sis gols més de penal que l’argentí en lliga) i li dona de taló a Alves, un altre que va fer un partit brutal com al bernabeu, que fa una passada de gol que finalment acaba en gol després de dos xuts més. Futbol total senyores i senyors, del probablement millor equip de la història del futbol i que està format per un gran nombre de jugadors de la casa, cosa que fa que després s’hagin traslladat a la selecció per a guanyar-ho tot.
Ho dic el de la selecció, perquè una vegada més, és lamentable veure com tots els mitjans internacionals et posen pels núvols i resulta que des del teu propi país no fan més que intentar treure mèrits a les victòries i les gestes d’aquest equip. Un mitjans que amb els mateixos jugadors, quan ho fan amb la selecció els posen pels núvols i que en canvi després els menyspreen de forma evident.
Tots sabem que no és el mateix guanyar el mundialet que la lliga o xampions, que el Santos no lluitaria per guanyar la lliga al nostre país, però no cal que deixin tampoc als rivals del Barça com un equipet de carrer. Qualsevol equip que juga amb el Barça no se’l pot jutjar de forma objectiva perquè jugar contra el Barça fa petit a qualsevol, però casualment ho fan amb tots els equips menys amb el seu estimat Madrid. Tots els equips quan guanya el Barça o bé no ho han donat tot, eren molt fluixos, es notava molt la diferència de qualitat, etc. Però només s’alaba al Barça després dels partits que juguen contra el Madrid (inclús el mínim que poden, com es va veure la setmana passada que deien que tampoc havia estat un bany, simplement va tenir més sort) i precisament per a excusar al Madrid i no haver de pegar-li molta canya. Però a la setmana següent ja tornem a la mateixa.
El mundial de clubs no és un títol meravellós, però tampoc fa falta que el llencin per terra. Primer dient que ara amb aquest nou format encara és més fàcil que abans. Clar com que estan acostumats a creure’s el melic del món, ara resulta que els campions del altres continents que no siguin l’europeu i el sud americà no tenen dret a optar a aquesta copa. Molt típic de la caverna. Però no recorden que l’any passat per exemple, el campió africà va desbancar al sud-americà i el va privar de la final contra l’Inter.
És curiós com canvien de parer segons l’equip que el guanya. Resulta que un títol, que per aconseguir-lo necessites ser campió de la xampions o la libertadores (però clar com que va quedar desè de la seva lliga, el Santos ja era un equipet de carrer, no se’n recorden quan el seu Madrid va guanyar una xampions i va quedar fora d’Europa a la lliga) ara no val per a res. Però porten un any flipant amb la copa del rei que els escoltes a les tertúlies i sembla que hagin guanyat la xampions. És curiós com menyspreen al futbol sud americà i que en canvi al mundial, quan van guanyar patint a Xile i Paraguai, llavors eren potències futbolístiques. Ara el Santos, campió sud americà són una banda.
Una premsa que d’un partit de lliga (si si un partit de lliga, no era res més) van estar dues setmanes amb portades que estava en joc la corona mundial del futbol, que es jugava un partit crucial que posava el cicle en joc, el partit que paralitzava a tot el món, la batalla dels estils, el partit que decidia la lliga i un llarg etc. d’animalades donant una importància crucial a un partit de lliga perquè es pensaven que el guanyarien. Ara clar, com van palmar, ja era un partit més, la lliga encara era madridista, que si guanyaven a Sevilla tot seguia igual, que preferien estar tres punts a sobre que a sota (quan l’any passat casualment deien que era indiferent perquè l’avantatge era molt petit), que s’havia perdut una batalla però no la guerra, etc. Però clar, com no el mundialet ara és un títol menor, tot el contrari que quan la jugava el Madrid clar..
Una premsa que se li ha omplert la boca, que han posat al Barça a les portades quan ha guanyat i que a veure si la premsa cule farà el mateix quan guanyi el Madrid. Tot de cara a la galeria per a tapar que la bilis la tenen a punt de rebentar. Perquè de que em serveix a mi que posin al Barça en portada i que després els dos principals diaris de la caverna publiquin això i es quedin tan amples....
Començarem pel marca, que a la mateixa portada de la que treuen pit, ja insinuen el que vindrà després a les seves pàgines:
Alça Manela!!! Resulta que després de posar en portada al Barça, un Barça que ha guanyat cinc títols en un any (i sis no fa molt) resulta que s’inventen una lliga imaginària que dura tot un any per a sumar els punts i poder guanyar al Barça d’un punt!! Resulta que guanyant cinc títols sembla que el gran triomfador de l’any sigui el Madrid!! És flipant de debò.
Però la cosa no acaba així perquè els del diari As, com no podia ser d’altra manera, posen en portada al Barça per a dissimular la ràbia, però clar dintre de les seves pàgines tampoc ho poden evitar...
Molt bé nois!! Resulta que ara la UEFA (organisme europeu), mana sobre la FIFA (organisme mundial), per a muntar-s’hi la història a la seva conveniència per a poder restar tres títols al Barça i poder seguir per davant en quant a títols guanyats. Perquè el Barça en té 75 i el Madrid 72. Però clar, així poden eliminar tres títols i quedar per davant. Així el títol d’ahir, organitzat per la FIFA, si que val, però les copes de fires, organitzades pels mateixos, no valen perquè la UEFA no estava massa d’acord. Molt bé molt bé.
Per tant, s’omplen la boca de que treuen el Barça a la portada, per a tapar la seva bilis a punt d’explotar, però en canvi dintre treuen tots els mèrits que poden. Mentre internacionalment posen al Barça dalt de tot en tots els aspectes, al nostre país, tret de la premsa catalana, per un periodisme hooliganistic, li treuen tots els mèrits. Després volen veure banderes espanyoles a les celebracions blaugrana...
Per acabar un apunt de l’amistós de la selecció catalana. Per a fer el ridícul d’aquesta manera més val no fer-lo, però ja hi haurà temps per a comentar-ho la setmana que ve que no hi ha futbol i d’alguna cosa s’haurà de parlar...
No hay comentarios:
Publicar un comentario