No pinta bé.

Abans d’entrar en matèria esportiva, m’agradaria parlar del tema extra esportiu del patrocini de Qatar Airways. Un patrocini que ens van pintar com una gran gestió econòmica, com una gran operació que servia per a ser un dels patrocinis més importants dels grans clubs europeus, una gran operació on poc més que el Barça cobrava una milionada per lluir un logo d’una associació benèfica i que tot era meravellós. Un tracte mai vist i que era l’enveja de els grans clubs europeus.

El castell de focs artificials, ben aviat van començar a aparèixer els petards caducats. Primer va ser canviar ràpidament la teòrica obra social del patrocini, relegant a Unicef a un raconet de la samarreta per cert, per una empresa comercial d’avions. Poc a poc han anat apareixent clàusules addicionals i sobretot llocs on apareix la publicitat i on no estava previst que sortís. Bé, tot coses que si que estaven previstes, però que van camuflar els màgics dels números i els venedors d’il·lusions, els que han anat i van anar pels platós de televisió de la caverna blaugrana, els que han donat munició a les plomes d’aquesta caverna per vendre les “excel·lències” de la operació amb Qatar. Ara resulta que, amb el pack de la samarreta, entren publicitats per tot l’estadi, publicitats al museu inclús un estant publicitari propi de Qatar Airways. Sense comptar clar el anunci que venen com la gran meravella publicitària els darrers dies.

Quan mires una mica els números, el que es paga a altres clubs per la publicitat de la samarreta i quan veus que aquests clubs cobren apart tota la publicitat que el Barça ha inclòs al pack (samarretes d’entrenament incloses), potser els números no són tant bons com ens volien vendre i, potser ens han venut la moto al personal per a embrutar la publicitat de la samarreta del Barça, potser no és tant gran negoci com han volgut fer creure a la gent. Però clar, juguen amb que els que van a l’assemblea i voten, per exemple, no llegeixen les clàusules de tot el que es parla i els agraden molt els resums i els power points que molt intel·ligentment preparen els màgics de les enganyifes, llavors voten a favor.

Però està clar que hi ha alguns que juguen amb les cartes marcades, així és més fàcil. Com per exemple, el president, aprofitar l’acte per a fer una neteja personal dels seus negocis particulars, quan havia dit que no parlaria de res que no fos el tema de la convocatòria a la premsa. I que consti que a mi me la sua el que faci amb els seus negocis i la seva vida privada, però si t’omples la boca sobre les teves gestions, el teu servei al Barça i tota la història i després resulta que encara no sabem si ha venut l’empresa d’àmbit esportiu, després surt el dels amistosos i bolos cobrats a Andorra i altres coses que es van sabent. A mi em dona igual, però almenys que no s’ompli la boca amb la dedicació absoluta i desinteressada de la seva junta directiva i per part d’ell.

Després està el tema Zubizarreta. Sembla que ja ha començat a funcionar la maquinària contra el director tècnic, un frau que li estan intentant gestionar al seu amiguet Gratacós, persona que ja volia posar per Txiqui quan estava a la junta de Laporta i que no va aconseguir, juntament amb el seu estimat Scolari, motiu pel qual va marxar, entre altres, de la millor directiva de la història. Doncs bé, ara resulta que la culpa del central és única i exclusivament de Zubi, dels fitxatges, quan se suposa que un director esportiu és el que ha de gestionar el personal humà, analitzar juntament amb l’entrenador el que falta per a l’equip i elaborar una llista de possibles candidats, organitzar el futbol base i gestionar-ho com cal. No entra dintre de les seves funcions ser el millor negociador del món ni aconseguir els millors preus per a fitxar jugadors. Se suposa que per a això ja està el “gran” Bertomeu, el gran negociador Rosell, els que surten a la foto sempre que ve un fitxatge nou i que acaparen les càmeres. Però clar, com que no s’ha aconseguit portar un central de “campanetes”, ja té tota la culpa Zubi, quan segurament li ha posat sobre la taula una llista enorme a la taula del Tata i a la taula dels altres dos individus que he anomenat anteriorment. Però clar, ja han intentar fer-lo fora aquest any i ja preparen le gestió de cara a l’any vinent. I clar, com no, els sicaris de la ploma de la caverna blaugrana ja s’han posat en marxa els darrers dies. Clar, prefereixen un director tècnic que els filtri negociacions, que el tinguin d’amiguet, que un director tècnic que si alguna cosa ha demostrat ha estat discreció i secretisme en les seves gestions, cosa que xoca evidentment amb els interessos de la caverna culer. Un director que s’ha trobat amb el marró les dues últimes temporades de gestionar el que li ha tocat gestionar. Però bé, tots sabem com va la cosa, més a sobre amb la qualitat humana de la gent de la directiva actual.

Passem a la part esportiva. Per desgràcia no hi ha massa bones notícies fins al moment. Està clar que és molt aviat per a dir que la temporada serà bona o dolenta, ni tant sols de cara a criticar a l’entrenador o alguns jugadors molt importants per al Barça perquè no tots agafen el ritme al mateix temps. S’està veient per exemple el tema de la pressió a dalt. El primer partit contra el Llevant va ser espectacular, asfixiant, però després la resta de partits ha estat una alternança de totes dues, en moments puntuals del partit i segons la zona del camp si, en altres moments res de res. No puc dir que sigui bo o dolent, perquè per a fer aquesta pressió es necessita estar molt bé físicament i no es pot dir exactament que sigui puntual.

Tampoc m’està agradant la gestió que ha fet fins al moment de les rotacions. No entenc que estigui rotant a Cesc i a Iniesta a la posició d’interior esquerre i que Xavi, el més veterà de tots tres, ho estigui jugant tot. Com tampoc entenc que jugui gairebé tots els partits tots els minuts. Sobretot en partits on es necessita desequilibri que jugui el que va al trot i ni arribi davant ni arribi a defensar o a fer les cobertures. El seu joc semblen els paliers que fèiem amb la curs Navet a educació física. Va d’una part a l’altra al trot, sense arribar a ser influent en cap de les dos facetes del joc importants per a un mig i el joc li passa contínuament per sobre. La veritat és que fa una mica de pena veure com s’arrastra pel camp i com no arriba a la pressió del seu parell i com no se’n va de ningú, com pausa massa el joc perquè sinó va ofegat. Però bé tots sabem com va la cosa.

Una altra cosa que no m’agrada gens és que no es generin ocasions, que no es tingui agressivitat ofensiva. El joc del Barça cada cop està evolucionant més, per desgràcia, al joc defensiu amb la pilota de la roja. És a dir, atacar amb la pilota però ni arriscar passades ni anar cap a la porteria, simplement defensar amb el control de possessió i que alguna ocasió es tindrà, inclús adoptant la fórmula de Cesc de fals nou quan no està Messi. Dona resultats puntuals, perquè Cesc té molt bona última passada i dona assistències de gol als dos extrems, perquè té controls orientats i canvi de ritme per a trencar en algun moment al seu parell, però no té la mobilitat i desequilibri que pot tindre un davanter.

No m’està agradant per exemple tampoc, la poca bola que se li està donant a Tello, sobretot veient el rendiment lamentable de Pedro. Pedro aquesta és la última temporada que li donaria jo, que mira que he sigut de Pedro, però que s’ha acomodat d’una manera que ara mateix no mereix Tello que li robi els minuts el canari. Partits on el rival es tanca tant, no m’agrada la tàctica de Neymar d’extrem i de Cesc de fals nou. Prefereixo clarament Neymar de fals nou i posar a Tello a l’extrem, amb Alexis a l’altre i ja tens tres davanters incisius. Però clar, amb aquesta fórmula t’estalvies haver d’asseure al que mana al Barça, a l’entorn i al vestidor.

El partit de l’altre dia contra el Màlaga, sense Messi, va ser molt dolent la veritat. Un partit on ningú trencava al seu parell, on la pilota circulava molt lenta i un partit sense cap tipus de ritme. Està clar que depèn del rival també, del camp i de l’àrbitre. Un rival totalment tancat, amb la gespa alta i seca i sortint amb perill a la contra. Un partit que es trenca per un xut de fora de l’àrea i que, per no materialitzar les ocasions es compliquen els partits quan el rival queda un quart d’hora i ja no té res a perdre. Un partit on realment no es va patir en excés, el rival té dos ocasions clares de gol, comparat amb les del Barça, no mereixia guanyar, malgrat que el lumbreres de Sergio Sánchez digues la gran tonteria a twitter, després de la merda de partit i la poca ambició del seu equip. Però aquestes ocasions, igual que diumenge van ser cara, en un altre partit pot ser creu i llençar tot l’esforç del partit en una jugada als darrers minuts.

També hem de destacar la labor arbitral. Una labor arbitral, que estem veient quins interessos tenen els que estan al capdavant, o més ben dit, la pèrdua de poder establert un cop ha entrat el president dels somriures, de les brometes cara la premsa i d’acotxar el cap cada cop que ens la claven.

El primer partit de lliga, ja ens va tocar al Camp Nou contra el Llevant, un àrbitre madrileny, que malgrat el resultat i que va xiular un penal, va demostrar el seu poc interès en frenar el joc brut d’alguns jugadors del Llevant. Però és que després ve la supercopa i a l’anada està el sicari habitual anti barcelonista, Undiano Mallenco. Partit que es va convertir en una batalla campal on no va haver-hi gens de futbol. Primer partit fora de casa, Mateu Lahoz, el pitjor àrbitre de la lliga espanyola per al Barça i que ho va demostrar a Málaga, un àrbitre que no fa més que desquiciar als jugadors amb les seves decisions absurdes. Per a la tornada, més del mateix, Fernandez Borbalán, un bon àrbitre en partits de mitja taula però que quan està el Barça pel mig es caga a sobre. L’arbitratge d’ahir va ser infumable, segons moltes opinions de diferents fòrums de diferents àmbits, tant barcelonistes com merengues. D’aquest partit poc tinc a dir, perquè no el vaig veure, vaig preferir anar a sopar amb amics perquè ja sabia que el partit seria dolentíssim. És la gran problemàtica que té el Barça que ja va començar des de que va arribar Mourinho al Madrid. S’havia de trencar l’hegemonia del Barça i tot val. Sobretot valen els arbitratges covards, que intenten igualar les targetes per als dos equips, que veus com intenten que el rival no es quedi amb deu o que almenys sigui al final del partit, que per patades mal intencionades no treuen targeta i que si que ho fan quan el jugador del Barça es queixa de la patada o de que no li xiulin les faltes clares. Quan veus les faltes d’uns i altres, l’actitud d’uns i altres i de com els àrbitres intenten que no hi hagi massa desigualtat entre tots dos equips a les estadístiques finals, és quan veus la insultant poca protecció arbitral que té el Barça i com interessa més igualar el partit i que el Barça pugui punxar, que en fer realment la seva feina, que és impartir justícia en un camp de futbol. Però es que a sobre quan veus els arbitratges al Madrid, que en dos partits porta tres penals en contra no xiulats, és quan veus l’interès per a que l’equip blanc pugui amortitzar la despesa econòmica que està fent. 

Baixada anímica.

El partit d’ahir de supercopa va fer baixar la il·lusió de molts culers que tenien des de l’inici de lliga. És trist però es així, d’un dia per a l’altre.

Però abans d’entrar a lo que va ser el partit m’agradaria comentar el tema de la segona samarreta i l’enrenou que es va muntar. El president, per suposat que tot eren brometes davant les càmeres que si Casillas si o no (per a mi no sota cap concepte) i amb la federació, mentrestant alguns personatges de la caverna madridista fotien merder sobre el partit i sobretot els matalassers ens feien la pirula sense regar el camp, sense que el nostre gran president faci res per a que s’implanti d’una punyetera vegada la normativa d’obligar regar els camps quan estan secs. Quines maneres de carregar-se l’espectacle, permetent tot tipus de trampes legals als equips rastrers per a igualar les coses a falta de futbol.

Si ja anava el Barça a un camp d’intolerants i de mal educats com és el Calderón, només faltava que els merengots de la caverna encara anessin barrejant política amb l’esport. El que tant ens critiquen cada cop que poden, en canvi ells ho fan a l’inrevés i no passa res, la típica hipocresia del nostre país veí. De seguida van sortir tots amb els seus twitters, mitjans de comunicació, etc a pregonar que el Barça anava amb la segona equipació per a provocar a Madrid, quan resulta que l’àrbitre els va fer canviar-la perquè coincidien pantalons i calcetes amb les de l’equip local. Però per a que contrastar la informació abans de fotre merder?? Si després no passa res. Molava més fotre el Calderón a parir contra el Barça i fer del partit un Catalunya contra Espanya que d’informar sobre el partit. Si total no jugava el Madrid la supercopa. Però cap mitjà ho ha reprovat el d’ahir i els càntics contra els catalans i contra els blaugranes, per a què, seria donar-nos la raó de que el millor que pot passar és divorciar-nos.

Però bé passem d’aquest tema i anem al tema esportiu. Perquè a mi personalment m’ha pegat una baixada anímica després del partit? Doncs perquè veig que les coses continuen igual. Pensava que al venir el Tata aquest, net d’entorn i d’influències, posaria als que estan millor en cada partit sense pensar amb el que diran i que faria rotacions com deu mana. Però al final les coses segueixen igual, segueixen jugant els mateixos que jugaven per decret i que ens feien la temporada passada, als partits importants, ser una mica menys competitius i deixar de sorprendre a ningú al camp, amb passades horitzontals previsibles.

Quan vaig veure l’alineació, que Cesc era suplent després de donar quatre passades de gol al partit anterior i tal com ha jugat tota la pretemporada, ja vaig veure que aquest entrenador és igual que la resta, se l’ha menjat el vestidor als dos dies. No entenc perquè no va jugar Cesc, no tinc cap explicació esportiva ni tàctica per a poder-ho entendre. Físicament està bastant millor que els dos que van jugar, tàcticament té més armes per a desequilibrar que el que va amb la pilota als peus esperant que algú se li desmarqui, que és incapaç de desequilibrar amb una finta, un control orientat, un canvi de ritme, res de res. Però és que a sobre quan vaig veure com estava Iniesta físicament ahir, encara entenc menys perquè no va jugar Cesc. Per a mi és indiscutible Iniesta, però ahir se’l va veure molt malament físicament la veritat, no tenia canvi de ritme, anava molt lent, fallava inclús controls que no solia fallar, molt malament. Un dels pitjors partits que li he vist a Iniesta. Això no treu que no sigui indiscutible estant bé de físic.

També s’ha de tenir en compte que tant ell com Messi, havien de baixar a fer la feina de l’altre que no arriba ni cap avant ni cap enrere. Però clar, ben bé que s’encarrega de fer entrevistes i d’omplir-los minuts i pàgines als mitjans. Cosa que comporta que ahir, per exemple, els senyors del micro de tv3 no van tenir els ous de criticar-lo en tot el partit, cosa que si es van atrevir de Messi, d’Iniesta i la majoria. Hi ha una jugada que fot la gran pedrada, que es munta un contraatac que per sort l’atura Valdés i el comentarista diu “ha fet una passada un pel forta”. Si senyor!! Com havien de dir res, si els havia emplenat la estona entre les noticies i el partit amb un especial.

Jo esperava que el Tata fos el Pellegrini del Barça. Aquest va tenir els ous d’asseure a Raul, el que nosaltres tenim de moment no. Encara damunt que el treu a falta de dos minuts per acabar la cara de mala hòstia que fotia quan sortia del camp. Lamentable, amb el partit que va fotre, que encara s’emprenyi de que el canvien a falta de dos minuts.

El que comença a mosquejar també és el tema Messi. Els secretismes de les lesions i tot el que està passant des del dia del PSG. Tampoc ha ajudat que lesionat, anés a jugar amb Argentina i després els bolos de pretemporada benèfics. Però sobretot el que no ha ajudat a ningú, és la merda de pretemporada recaptatòria que ha decidit el president del club, per a guanyar 6 miseriosos milions d’un pressupost de gairebé 500.

Comença a ser hora que algú expliqui que està passant amb Messi, si se li ha canviat la preparació física, si s’ha canviat el membre del staff que el feia funcionar, si el jugador no es cuida el que s’hauria de cuidar o que collons passa. Perquè no és normal passar de dos anys seguits sense lesions a trencar-se en cada partit. L’altre dia van parlar d’una sobrecàrrega, va estar una setmana parat. Una sobrecàrrega no és tant de temps. Resulta que juga contra el Llevant i ahir dura deu minuts de partit. Que aquesta és una altra, si et lesiones al minut 10 demana el canvi i que surti un altre jugador, que ja juguem amb un menys per partit, com per a jugar amb dos menys!! Per a que estigui caminant pel camp, que el canviïn. Però sobretot, si el jugador necessita estar dues setmanes parat per a recuperar-se, que ho faci, que una merda de supercopa a l’aficionat ens la bufa, el que ens interessa és lliga i xampions i és llavors quan ha d’estar a tope. Si comencem amb forçar-lo, al primer partit estarà tot l’any que no farà net. Per a la lliga, es pot guanyar gairebé qualsevol partit sense ell al camp i la supercopa amb empat a zero la guanyen i això sense tenir en compte que la tornada és a casa i que el camp estarà en perfecte estat i regat, no com el desert d’ahir que era impossible circular la pilota en condicions i molt menys conduir-la amb velocitat. Que s’asseguin amb el jugador i que mirin el que és millor per a que es recuperi i que ho facin, no anar posant pegots i recuperacions a mitges.

El partit futbolísticament va tenir molt poca història la veritat. L’equip local, des de la sacada del centre, que es va posar a defensar amb dues línies defensives davant la seva àrea, amb els dos extrems fent de laterals i el seu punta fent de mig centre defensiu. Així és molt difícil. Encara és més difícil quan el camp està completament sec i no roda la pilota i si cada cop que un jugador se’n va del seu rival, pot tombar-lo amb falta amb total impunitat, tallant el ritme de partit. El partit es va jugar al que va voler l’equip matalasser, però clar, per a que això passi ha d’haver un àrbitre que ho permeti, en això és especialista Undiano quan xiula al Barça, quan acabes la primera part amb 17 faltes un equip i 6 l’altre i amb les mateixes targetes tots dos equips, et dona a entendre de que va la cosa. Si acabes el partit amb 3 targetes cada equip i la gran errada arbitral és perdonar l’expulsió a Busquets (que és cert que li perdona) segons els mitjans, després de tot el que va repartir l’equip local amb total impunitat, és que falla alguna cosa al món del futbol.

Com les opinions a molts mitjans de que el Barça s’enduia més premi del que mereixia. Però quin partit van veure aquesta gent?? Que em diguin que el Barça no va jugar bé, estic d’acord, que em diguin que mereix guanyar un equip que es tanca amb onze tios i juga a la patada, jugant a casa davant la seva afició, em sembla bastant ridícul la veritat. El resultat és totalment just, perquè tots dos equips van jugar bastant malament, per tant mereixien no guanyar cap dels dos. Que sigui a un gol després de la racaneria de l’equip local i un Barça que ho va intentar sense sort des del minut 1 de partit controlant la pilota i jugant a camp rival, doncs penso que mereix aquesta mínim avantatge de cara a la tornada.

Perquè el Barça ho va intentar fins al final, amb molt de desencert i amb una circulació de pilota molt lenta, intentant fer gol però tampoc sense arriscar massa sabent que quedava la tornada. L’equip ahir va pressionar a dalt en contades ocasions, a diferència del dia del Llevant i quan tenia la pilota la circulava però sense desequilibrar ningú. Del partit d’ahir per a mi no se’n salven massa la veritat. Per a mi Piqué, malgrat escoltar moltes crítiques durant ahir i avui, va fer un molt bon partit, igual que Mascherano, que encara el va fer millor, va ser el millor del partit en diferència, sota el meu punt de vista. Alexis va jugar també un partit més que acceptable, intentant jugades i desequilibrar i treballant molt per a l’equip. Busquets també va jugar bastant bé penso jo, malgrat alguna errada puntual va tallar molt de joc del rival i va jugar amb criteri.

Em costa molt no salvar a Iniesta, un jugador que m’encanta, que ahir no va tenir el seu millor dia, però malgrat això és el mig que ho va fer millor, intentant-ho en cada jugada malgrat que les coses no sortien bé. Cesc quan va sortir també va generar bastant joc, encara que no entenc perquè per a no llevar a l’altre s’ha de renunciar a un davanter. Per a mi els canvis al descans eren Cesc per Xavi i Neymar per Messi, per la lesió, sinó per Pedro, que ahir va estar horrible. Pedro ja es pot espavilar perquè darrera, apart de Neymar, ve Tello, que té molt més desequilibri. Per al Tata penso que Alexis és bastant titular, per a mi també. Alves també va estar bé, malgrat que el gol ve per la seva banda, però claro, se suposa que ja se sap i que l’interior li ha de fer la cobertura, qui és l’interior dret del Barça?? Doncs ja veiem perquè sempre venen per la seva banda els gols quan aquest puja a l’atac, Busquets no pot abarcar els dos costats i els que baixen pel mig. A Neymar el va salvar el gol, perquè després va fer ben poca cosa la veritat, li falta una mica més de mala hòstia. Tots entenem que quan té passada clara i té un company millor col·locat ho intenti, però no ha de buscar sempre la passada. Ahir va tenir una pilota sobre la línia de l’àrea petita i en lloc de buscar la jugada va intentar una paret amb Alba. Però bé, malgrat algunes petites errades, com que vegi groga cada partit per situacions que no hauria de fer, està entrant bé a l’equip.

Per acabar el tema Villa. Molta gent s’ha enfadat per la celebració i per l’actitud del jugador al partit d’ahir. A mi aquestes xorrades em donen bastant igual la veritat. Un jugador quan juga amb un altre equip, jo puc estar d’acord que no celebri els gols al camp rival, per respecte a l’afició. Però a casa perquè no ho ha de fer?? Perquè no ha de soltar l’adrenalina habitual al marcar un gol?? La culpa de marxar o de com ha acabat la cosa al Barça té dos culpables. L’entrenador per no posar-lo i el president per voler-lo vendre per a portar a Neymar. No entenc perquè s’ha de culpar al jugador o dir que si ho ha celebrat tant efusivament. El que no m’ha agradat són les declaracions posteriors, parlant de la expulsió de Busquets. No perquè no sigui cert, sinó perquè el seu equip sempre parlen qui més tenen  que callar.

En fi, que queda la tornada a casa i amb la gent recolzant a l’equip hi ha moltes possibilitats d’aixecar un títol. Encara que després a la gent li toqui anar a peu a casa a una hora de camí. Però la gent no escarmenta. Després de la història aquesta de la supercopa a les onze, s’hagués hagut de boicotejar per a posar les piles als que manen, no anant al camp ni mirar-ho per la tele ningú. Però clar, quan veus dades d’assistència i dades d’audiències per la tele, l’únic que fem és donar peu a que ho tornin a fer.

Comencem.

Comença la temporada 2013-2014, una temporada que té pinta de ser molt similar a l’anterior. Lliga bipolar i copa del rei depenent de si es creuen abans de la final o no o de les rotacions que facin en aquesta competició. És trist però és la realitat, intentar fer veure el contrari seria mentir, sota el meu punt de vista.

Però bé, abans d’entrar en matèria, algunes cosetes de la pretemporada. Primer que tot l’absurda gira recaptatòria que s’ha fet aquest any, comptant el bolo de salvadors del món i de pacifistes entre jueus i musulmans. Segur que el senyor que fa els números ho pintarà molt bé, segur que el que s’encarrega del màrqueting ho pintarà molt bé, segur que el president traurà pit del barcelonisme de la zona on s’ha anat i de la meravellosa expansió del club a Àsia. Però la trista realitat és que aquest tipus de gires només fan que perjudicar la pretemporada i la preparació de l’equip. Potser no s’acabarà de notar perquè l’equip té una base molt semblant a la de l’any passat i s’ha incorporat la pressió a dalt que feia temps que no es veia, però que ja feien també en el passat amb Pep d’entrenador. Per això la qualitat dels jugadors, que en quinze minuts et poden sentenciar el partit i la poca competitivitat de la lliga, fan que sembli que no hagi passat res.

Jo personalment penso que no compensa el que guanyes respecte el que perds. Una setmana copsada de vols d’avió, de visites institucionals i d’entrenaments de baixa qualitat, perquè les temperatures i el clima que hi fa a Àsia, fan insuportables els esforços necessaris per a carregar les piles. Se’ls omple la boca amb els sis milions que han guanyat. Que són 6 milions per a un equip que genera gairebé 500 per temporada?? Res. Però ens venen molt bé la moto.

Canviant de tema. Les comissions de Brasil cap a Rossell. Personalment me la sua bastant si cobrava de Brasil pels amistosos que jugaven si no era president del Barça. Té tot el dret a buscar-s’hi la vida com fem tots. El que no m’ha agradat tant, és la diferència en el tracte mediàtic que ha tingut per part de la caverna blaugrana, que per exemple altres situacions similars quan ho feia per exemple Laporta. Se’ls veu molt el llautó als venuts dels mitjans blaugranes que tapen tot el que vol Rossell i que generen els debats que vol, que ataquen a qui vol o que posen al mercat a qui vol. Ja fa temps que són bastant penosos, però és que des de que està Rosell que els mitjans són sicaris de la ploma del president. És molt trist que no hi hagi un mitjà esportiu blaugrana que analitzi el que passa amb la situació blaugrana sense embuts i sense limitacions de “si no fas el que et dic no tindràs entrevistes, minuts mediàtics o promocions de merchandising blaugrana”.

Per acabar, abans de posar-nos en matèria volia donar la meva opinió sobre el Gamper, entre altres coses perquè aquest any hi vaig anar. Si volen fer una festa per a robar als guiris que ho diguin a les publicitats, perquè és el que fan. No se si el problema és dels negocis que volen guanyar el màxim, si la culpa és del club al demanar massa diners als negocis. No sé qui té la culpa, però és inadmissible el que passa dintre de l’estadi. A la porta resulta que estaven registrant les motxilles buscant botelles de litre i mig per a agafar-les. Podria acceptar que li traguessin el tap per motius de seguretat, però que hi hagi gent que entri coses molt pitjors i que et vagin buscant com a bojos les botelles d’aigua grans i no te les deixin entrar ni sense tap és bastant penós. Sobretot quan després veus que les botelles petitets que són dos glops si que te les deixen entrar. Però quan vaig entrar al camp i vaig haver d’anar a comprar beure ho vaig comprendre tot. Una llauna de 33 cl, que tots sabem quan val al supermercat (entre 20 i 40 cèntims) et fotien 3.50 euros, per una botella d’aigua petita 3 euros. Per això no pots entrar aigua, perquè si entres aigua no et poden fotre la clatellada quan entres. Ja no és prou tocada de collons que has de fer cues enormes per a comprar-ho, que a sobre et foten una clavada de mil dimonis. A 30 graus a l’ombra i haver d’anar amb botelles de dos glops d’aigua. Però bé, qualsevol pot dir, si no t’agrada no ho compris, però és que el pitjor de tot és que a sobre a partir del minut 15 aproximadament de la segona part ja no en pots ni comprar. A més de 30 graus i no poder ni beure aigua. Fins que no passarà alguna cosa no ho arreglaran, com passa amb totes les coses. No se com no va haver-hi més d’una pujada de calor al personal, perquè era bastant insuportable. La gent de la volta d’on estava jo estava molt indignada, perquè a sobre que et claven, no pots ni comprar beure. Lamentable. Però bé, suposo que Rosellet i tots els seus palmers amb accés a càtering i copeta de cava al finalitzar el partit, aquestes coses no les veuen. A ells que, si només els interessa que la gent gasti.

Ara bé la supercopa.  Tema bastant patètic també que demostra el patètic que és el president que tenim i el poc que defensa el club i els seus socis. De cara a la galeria si clar, quan té un micro davant. Però que permeti que es jugui la tornada de supercopa a les onze de la nit, demostra el poc pes que té a la federació, demostra com se li’n foten al Barça Villar i els seus amiguets merengues des de que està Rosell al poder. Al senyor Rosell només li interessa cobrar entrada i guanyar els dos quilets de caixa. Se li’n fot que la gent no pugi anar al camp, que no puguin anar els nens, que la gent tingui una odissea perquè no hi ha serveis de transport després del partit. En lloc de pressionar a la federació, en lloc de almenys exigir que la federació pagui els serveis públics, per a que, si ell i els seus amiguets i companys de junta tenen plaça de pàrquing.

De la previsió de fitxatges, almenys una cosa que estan fent que m’agrada i és no llençar els diners en un central. La psicosi del central perquè els darrers anys hi ha hagut molt mala sort amb les lesions, però una defensa central, amb Piqué, Puyol, Mascherano, Bartra i en moments puntuals que pot jugar Song o Busquets, penso que és suficient. Sobretot quan veus les mitjanies que es parla i els preus que valen. A veure si es confia d’una vegada amb Bartra i se li donen minuts perquè l’any passat ja va demostrar que els mereix, encara que mitjans i entrenador estaven encegats amb Tiago Silva.

Encara no he parlat del partit, però es que va tenir poca història, molt poca. Un partit que es trenca al minut 1 i fot per terra tots els plans de Caparrós.

Del Barça algunes coses destacables, o almenys per a mi, a favor de l’equip. Primer l’entrenador que sembla que té les idees clares i que de moment no li està tremolant la mà a l’hora d’asseure estrelles o donar descans a Messi. Veurem amb altres jugadors si és igual de valent, però de moment ha arribat amb bon peu.

Parlava també dels centrals, perquè realment si l’equip planteja la pressió a dalt com sembla que serà novament aquest any, es recupera molt ràpid la pilota o almenys quan arriba als davanters rivals tenen molta distància entre la porta i on reben i els defenses prenen menys importància, com en temporades anteriors.

Molt destacable el rendiment, ja no parlo de Messi perquè és una animalada el que fa i la superioritat tant insultant que demostra en cada partit, parlo d’Alexis i de Cesc. El primer que poc a poc s’ha anat adaptant i està demostrant la qualitat que havia demostrat al calcio, encara que la gent no acabi d’acceptar-ho, perquè és difícil reconèixer que t’has equivocat. El mateix passa amb Cesc. Més d’un li està entrant urticària cada cop que juga Cesc i sobretot veient la influència que està tenint dintre del joc de l’equip. Els pròxims dies suposo que veurem al senyor de l’entorn amb alguna entrevista als mitjans de cara a “mantenir el seu status”. Ah no, que ja ha sortit en dues o tres entrevistes els darrers dies!!! Espero que el mig camp titular sigui Iniesta-Cesc-Busquets per als partits importants, perquè sinó estarem al mateix problema de sempre. Encara que el comentarista de ser Catalunya cada cop que la tocava el senyor de l’entorn li deia l’amo, encara que l’altre portava quatre assistències. Esperem que no el facin avorrir i que marxi com ho ha fet Thiago.

Molt bones sensacions del nou Barça amb intent de recuperació molt a dalt, treball de tot l’equip i molta més intensitat, amb un intent de jugar amb més velocitat en la circulació i que corri la pilota i no els jugadors, com passava l’any passat. Però clar, ni es pot analitzar degudament pel rival que van tindre davant, apart de que els equips sempre comencen la temporada amb moltes ganes. Esperem a la supercopa a veure com respon l’equip, però sobretot si s’aguanta això tota la temporada. En principi sembla que el Tata té la intenció de fer moltes rotacions, de cara a que l’equip pugui aguantar el ritme tot l’any. Veurem si s’atreveix i segons els resultats.

Per acabar una menció al que es va enfadar perquè no va sortir a les travesses de substituir a Tito i als que el defensen i alaben el seu treball. Al primer que es dediqui a fer jugar al filial, sobretot amb el mateix estil que el primer equip i tot el planter, no com un equip de tercera regional fent el ridícul per allà on va. Els que defensen el seu treball i parlen del gran mèrit que té, que mirin un partit del Barça B d’una puta vegada, en lloc de mirar els resultats al diari al dia següent, perquè el joc del filial fa pena, a sobre amb jugadors fora de posició, jugadors que juguen per ser família de qui són i un conjunt de desgavells que fan molta pena. Penosa la decisió de seguir amb aquest entrenador una temporada més, el mal que els fa als jugadors, que no progressen ni a la de tres, el pagarà el Barça en un futur.