El clàssic dels covards.

Molt decepcionant el clàssic d’avui. El clàssic que han venut la moto dels milions, de la qualitat, dels cracks, resulta que ha estat el clàssic més descafeïnat dels últims anys, on el Barça ha estat menys fidel al seu estil i on el tècnic un cop més ha demostrat que aposta pel mal menor i per asseure a la banqueta als que no es queixen per a quedar bé amb el de sempre.

Ahir vaig veure la roda de premsa del Tata i em van sorprendre les paraules del Tata quant va dir que l’equip d’avui ja el tenia pensat des d’abans de Milà. Clar, quan tu veus que Cesc és suplent, penses que serà titular en detriment d’algun dels dos mitjos, però clar l’altre jugador que ha fet més rotacions és Iniesta, per tant estava clar qui havia de rotar. Però clar, com asseus a la vaca sagrada al clàssic al Camp Nou?? Doncs decisió salomònica, asseu a Alexis, posa a Cesc i així no cal que tregui a cap dels tres, així s’acaba el debat dels darrers dies, es posa a Messi a la banda de forma absurda per a que corri perseguint a Marcelo i que arribi fos després quan arribi a l’àrea després de fer un esprint de 30 metres. Així s’arregla tot i de passada es reforça el mig del camp, sobretot quan fins i tot un empat segurament l’hagués signat l’entrenador i tot.

Si després veus que Ancelotti surt amb tres centrals i amb el seu equip a jugar com un equip de segona regional, es tanca el cercle del clàssic dels covards. Dels covards dels dos entrenadors, que per a salvar el seu cul el que fan és carregar-se un espectacle. El clàssic dels milions resulta que per la covardia de dos entrenadors es converteix en un partit infumable. Un partit on la primera part es veu un Madrid amb onze tios en dos línies de 4 defensant davant la seva àrea, esperant la errada per amb una passada intentar aprofitar un contraatac, patètic, ni els que es juguen la salvació a final de temporada surten a jugar així. Però és que a la segona part els que ho han fet ha estat el Barça, que amb un gol ja li anava bé i buscava pagar-li al Madrid amb la mateixa medicina que els darrers anys li ha fet el club blanc. Un Madrid que a la segona part ha pujat línies però és que no tenia més remei. Tot i això, com sempre a base de intentar forçar faltes laterals, penjades a l’àrea i corners. La única manera que té d’atacar el Madrid dels milions. Ha tingut una ocasió clara de la vedette que fa una gran parada Valdés, que ve d’una errada al mig camp, un robatori i una passada, la única manera d’atacar del Madrid. Després un xut de Benzemá espectacular que no acaba en gol de milacre, perquè era un xut imparable. Un Benzema, que tant que el critiquen i el volen fer fora i que fins que no ha sortit ell el Madrid no ha jugat a res. Però bé, que el venguin, millor per al Barça, ja han venut a Ozil i a Higuain, ara que venguin a Benzemá.

Però el Barça molt malament. Ja se que sortiran molts a tapar-ho, perquè el que ha fracassat un partit més i li ha passat per sobre ha estat el seu amiguet, però el Barça amb els jugadors que té no pot passar-se la segona part defensant i sortint a la contra. Hi ha una diferència molt important entre portar el control del partit i no arriscar, el que han fet a la primera part, respecte a tancar-se de la manera que s’han tancat a la segona part, amb jugadors que a sobre no arribaven a la pressió ni a tallar les pilotes.

No entenc perquè el Tata, no fa els canvis quan veu que l’equip ha caigut físicament en lloc d’aguantar i permetre que el Madrid tanqui a l’equip dintre del seu camp. No entenc perquè Cesc ha d’acabar fos o jugant d’extrem dret com la segona part per acontentar als tres mitjos. No entenc perquè sempre els canvis són Iniesta i Cesc i es queda el que té 34 anys amb la pobra excusa de que si controla el partit quan és tot el contrari, li passen els partits per sobre i es trenquen i a sobre trenca els contraatacs com ha demostrat la jugada que marxen cinc a l’atac i li fot dels peus d’Alves per a pegar la volteta i permetre que tots els del Madrid puguin baixar a defensar. Perquè ha de jugar Cesc d’extrem dret quan tens a Alexis o Pedro que són extrems??

Jo pensava que amb el Tata, venint de fora i net d’entorn, que posaria als que millor estiguin, sobretot en aquest tipus de partits. Perquè avui, al contrari del que hauria de ser i que molts taparan, es parla més de resultat que de joc, una cosa inexplicable a can Barça i que demostra que al final no se’n van de molt la caverna merengue i la blaugrana, molt d’emplenar-se la boca amb el joc i l’estil i al final se’n van al resultat com els altres.

Del partit destacables la defensa del Barça, que malgrat fer aigües el mig camp defensivament parlant, ha aguantat prou bé, sense patir en excés, tret d’alguna jugada que s’han quedat venuts per errors seus de passada o bé per errors de pèrdues del mig camp. Destacable les dues parades de Valdés que han estat decisives per a seguir per davant al marcador. Molt meritori, un cop més el partit de Busquets, tapant els forats que deixen alguns que ja no estan per a aquests partits, però que juntament amb el treball de Cesc i de Iniesta es pot anar pal·liant, tot i que ha vist una groga molt aviat, ha aguantat perfectament. Partit intel·ligent de Messi, que ja que ha tingut a un mínim de tres jugadors cada cop que tocava la pilota, ha sabut delegar la seva importància per a que altres trobessin els espais que ell generava, amb un Neymar a molt bon rendiment i un Iniesta que ja fa un parell de partits que comença a semblar el que ha estat sempre. Molt bons minuts també d’Alexis, que apart del gol, ha recuperat unes quantes pilotes corrent cap enrere i ajudant a Alves en defensa, un Alves que avui ha fet un partit molt seriós i que ha pujat molt menys per a assegurar la tranquil·litat defensiva per la seva banda.

Però bé, anem amb la polèmica. Estava clar que la jugada de la vedette amb Mascherano, seria la jugada estrella del partit per a la caverna, utilitzar-la per a poder-ho tapar tot el que no han fet el camp, la covardia del seu entrenador després de vendre la moto del nou entrenador i que si serien més ofensius. No és una cosa que sorprengui, perquè les realitzacions ja fa molt de temps que estàs veient el partit i que veus com busquen i busquen i repeteixen vint vegades algunes jugades per assortir als dos programes cavernaris. Avui han fet molts esforços, però han tingut la mala sort que fins aquesta jugada no han tingut molt que rascar, buscaven el fora de joc de Neymar i s’han fet fotre, el penal de mans d’Adriano i s’han fet fotre al veure la involuntarietat. Inclús han tingut un error que suposo que intentaven esborrar la imatge i se’ls ha colat a la retransmissió, perquè si alguna cosa fan els del “estil plus” és tapar tot el que puguin que beneficiï al Madrid. El realitzador s’ha equivocat i ha posat un penal com una casa de Pepe a Piqué a una sacada de falta, molt similar al que va rebre Ramos dimecres contra la Juve, però clar aquell el van repetir vint vegades, avui se’ls ha colat i ha estat només una repetició. Però ja quan s’han trobat amb la jugada que tant en parlen és quan ja han aconseguit el que buscaven. Una jugada per a extrapolar i culpar de tots els mals de la derrota, un penal de Mascherano a la vedette. És igual que minuts abans s’hagi menjat un penal de Pepe a Cesc, és igual que li hagi perdonat dos cops la expulsió a Ramos (manen ous que surti precisament ell a parlar de l’arbitratge), és igual que li hagi perdonat una groga a Carvajal per falta sense pilota a Neymar, després una segona quan ha llençat a Neymar contra les càmeres quan ja havia centrat el brasiler. És igual que li hagi perdonat a la vedette la expulsió per dir-li “cagon de mierda” repetides vegades al linier i a ell personalment, o el mateix Khedira que ha perdut els papers en més d’una ocasió que inclús gairebé li fot galtada una d’elles, és igual que el marrano de Pepe cada cop que ha entrat al xoc hagi entrat amb el colze per davant. La única jugada important del partit és el penal de Mascherano a la vedette, és la jugada més decisiva per a ells i la que demostra el robatori. Resulta que li perdona dos penals al Madrid, dues expulsions i els perjudicats són ells. No res que sorprengui vaja, és la mateixa tàctica de sempre quan perden, és trist però és així els que “cuando pierden dan la mano” es passen el dia plorant i manipulant al personal.

Ha estat molt graciós veure com els de la caverna han repetit i han buscat 14-15 jugades i que quan les han consultat amb els àrbitres analistes, resulta que excepte la jugada esmentada, la resta ha perjudicat al Barça. Una jugada per cert, que fa dos anys, quan el partit estava 0-1 i es jugaven la lliga al Camp Nou, Pepe fa la mateixa càrrega per darrera a Alexis dintre de l’àrea, que casualment el mateix àrbitre tampoc va xiular. Però clar llavors era una càrrega lateral i Alexis el pisciner s’havia deixat caure, que el Madrid havia estat superior i mereixia guanyar la lliga, avui en canvi és atracament clar i penal com una casa. Així en que quedem?? Ens van robar la lliga fa dos anys?? Són molt patètics.

La realitat és que el partit d’avui ha estat partit d’empat a zero i que els dos equips no sumessin cap punt, perquè per joc cap dels dos ho ha merescut, avui ni tan sols es pot dir que el Barça ho ha merescut per joc, perquè no ha estat com per a llençar petards. Però en cap cas el Barça ha guanyat per l’àrbitre ni el Madrid no ho ha fet per l’àrbitre, simplement avui el Barça ha estat més efectiu, en un partit que cap dels dos, per proposta i pel pèssim espectacle que han brindat, han merescut guanyar. Algun dia potser s’haurien de plantejar que el futbol és dels que paguen les entrades i els carnets i els abonaments televisius, que són els que els donen les morterades de diners per jugar a futbol, perquè en aquest tipus de partits, sembla que s’oblidin que l’objectiu més que guanyar o no, és brindar un espectacle per a la gent que paga.

Pagant les patxangues.

El Barça va punxar per primer cop aquesta temporada en competició oficial. Un empat que veient el partit ningú preveia, perquè el Barça estava fent un partit bastant acceptable, però imprecís amb la última passada i la definició. Un partit totalment controlat i pel qual no estava passant ninguna angúnia, sense estridències ni fent un joc meravellós però si controlant la pilota i intentant trobar la porteria contraria des del primer minut de partit. Jo estava mirant el partit i pensava realment que el gol era qüestió de temps que arribés, després a mesura que anava avançant el partit pensava que quan sortís Messi decidiria el partit i finalment ja vaig veure que acabaria en empat si no hi havia milacre. L’equip va començar molt bé, però amb el pas dels minuts, es va notar moltíssim el cansament dels darrers partits de seleccions respecte un equip que feia quinze dies que estava preparant el partit.

Un equip que em sembla respectable el que va fer, amb el pressupost i jugadors que té, però almenys s’agrairia una mica menys d’hipocresia i de cinisme del seu entrenador a la prèvia quan té la cara dura de dir que el seu equip jugarà de tu a tu i que proposarà un partit ofensiu. No entenc perquè tenen que dir aquestes coses, sempre que un entrenador diu a la prèvia que no es tancaran darrera, claven l’autobús de dos pisos davant l’àrea.

Tot i això el Barça va tenir ocasions de sobres per a guanyar el partit, però com he dit abans van cometre errors de precisió a l’última passada o la definició. Ja m’imagino que els oportunistes que s’amaguen i surten quan fa una errada, entre ahir i avui prenen més força que mai contra Cesc, perquè va fallar dos ocasions bastant clares, res de nou a l’entorn blaugrana, que després quan fot un partidas (que ahir va jugar molt bé, però està clar que els simplistes del gol trauran les dues ocasions per a matar-lo, no se’n recordaran del que va generar i l’associació i treball que aporta) diuen que és la seva feina o que si el rival no era molt fort, però que dies com el d’avui surten dels amagatalls. Que hi farem...

El Barça va començar amb un molt bon Neymar, que es va anar diluint del partit, a base de patades i patades permeses per l’àrbitre. És bastant indignant el que està passant amb aquest noi, que tothom deia que vindria d’una manera i que ha demostrat ser tot el contrari, i clar, això els rebenta i han d’inventar i de posar-li la creu a sobre per a que sigui el blanc de les patades. Si a sobre li poses a un àrbitre, que fa dos anys el van enganxar les càmeres a Son Moix, fent-se fotos amb Mourinho i amb els jugadors del Madrid abans del partit, doncs l’arbitratge sibil·lí i permissiu està assegurat. Només així s’entén, que un partit on el que pega les patades, se’n va al descans sense cap targeta i el Barça amb una groga a Cesc per tocar una pilota amb la mà en atac, quan una de les directives arbitrals sobre les mans aquest any diuen el contrari. Però són així les coses, mires el partit d’ahir i és impensable que les estadístiques diguin que Osasuna va fer només 5 faltes més que el Barça i que acaben amb una targeta més només. Un àrbitre que va concloure el seu arbitratge amb la cirereta, després d’afegir tres minuts quan Osasuna feia estona que perdia temps, amb pujades de bessons, amb cinc canvis, etc. Com també una jugada polèmica que si Neymar hagués portat una samarreta blanca en lloc de la blaugrana hagués estat penal. Un àrbitre que inclús va sorprendre al porter rival, que estava perdent temps sacant i que intentava forçar la targeta per a perdre’n més encara i que en canvi ni el va advertir, quan va perdre més d’un minut a cada sacada. Està clar que no interessa que el Barça marxi a la classificació i s’ha de retallar com sigui. El següent pas és Undiano al Camp Nou la setmana que ve. Un clàssic on el que estic comprovant és que l’aficionat blaugrana dona una mica de pena el seu pessimisme continuat, sempre estem igual. He parlat amb bastants culers i encara no he escoltat a ningú dir que la setmana que ve ens podem posar a 6 punts, ja estan tots amb el canguelo. La veritat és que és molt patètic com sempre estan amb la negativitat malgrat tenir un dels millors equips de la història, és increïble com oblida de ràpid aquesta afició. Tenim al millor jugador del món, tenim al millor mig centre defensiu del món, per a mi un del millors porters del món, el millor lateral dret del món, tenim el segon millor jugador del món i un jugador que està demostrant que en breu serà dels millors del món, malgrat això seguim segueixen amb el canguelo, és ridícul.

Però bé tornem al partit d’ahir. El títol d’avui de la entrada és pel tema de les seleccions i la merda de parades de ritmes i de preparacions d’un equip que suposen. A sobre si després els seleccionadors per a salvar el cul, sobre exploten a jugadors contra rivals molt inferiors o en partits amistosos, adulterant competicions a sobre donant descans a segons qui, doncs encara és més lamentable.

Quan veiem que jugadors del Barça ho juguen tot i després veus que la vedette del Madrid i Pepe forcen una groga per a descansar davant Luxemburg, quan veus que Scolari allibera a Marcelo i fa jugar 180 minuts a Alves, quan veus que fa jugar 170 minuts a Neymar, en partits amistosos, quan veus que Isco pràcticament ni juga amb la roja, són coses que fan bastanta pudor la veritat. Quan veus que jugadors com Iniesta o Piqué, arriben amb molèsties a la concentració i els fas jugar partit i mig al primer i dos partits al segon, és una mica com a mínim sorprenent, sobretot quan jugues contra Bielorússia i contra Geòrgia.

Em sembla surrealista que Piqué hagi de descansar a Pamplona perquè hagi jugat tot amb el Barça i els dos partits sencers amb la selecció. Quan veus que Alves descansa pel mateix i que Neymar a partit del minut 60-70 cau en picat físicament és bastant indignant. Indignant perquè tenim una directiva que se li’n foten a la cara, que no pressiona a la federació per a que aquesta merda de partits no els convoquin i jugui la morralla, perquè tant que parlen de Rosell i els grans contactes que té i Scolari se n’està fotent a la cara del Barça. Es veu que Rosell els seus contactes només són per a cobrar a comptes andorrans i aconseguir privilegis econòmics per a les seves empreses, perquè el que està fent Scolari és lamentable, sobretot quan després veus que Marcelo és alliberat i no juga. On estan els grans contactes i la influència brasilera de Rosell??? Tot una colla de mentides publicades pels seus mitjans amics per a vendre la moto.

Els jugadors tampoc se’n van de rosetes, perquè si van al seleccionador que tenen molèsties i que no poden jugar no juguen o no els convoquen, el cas més sagnant és el de Piqué. Piqué a falta de mitja hora, al primer partit, surt una imatge on comença a estirar i a queixar-se de molèsties als isquios. El seleccionador li pregunta si el treu i ell diu que no. Després resulta que no entrena els dies següents i juga l’altre partit 90 minuts més!! Tant de catalanisme i barcelonisme i no pot ser una mica més intel·ligent i aprofitar-se de les circumstàncies per a “escaquejar-se” de no jugar aquestes patxangues?? S’entendria que en un partit important arrisqués, però contra els que van jugar?? El mateix amb el que tant estima el Barça, que cobra per la seva fidelitat un plus econòmic, que és tant madur i responsable, no pot dir-li a Del Bosque que anirà al mundial però que no està per a jugar aquests partidets?? No ho entenc la veritat.

Com tampoc entenc que el Tata no faci més rotacions en un partit així. Si no juga Sergi Roberto contra Osasuna, després de la parada per seleccions, si no juga Song que s’ha quedat a Barcelona, si no juga Tello, Dos Santos, etc. quan jugaran??

Ahir un cop més va tardar molt a fer els canvis i jugadors que estaven fosos van estar més temps del degut al camp, amb vint minuts poques coses es poden fer la veritat, sobretot en un partit en el qual tens poques ocasions de gol.

Segueix sense agradar-me la tonteria de posar a Cesc de fals nou i que hagi de fer la feina defensiva d’alguns que ja no la poden fer i que després a sobre tingui que arribar com a referència després d’esprints continuats i encara volem que tingui la definició de Romario quan arriba ofegat, després de pressionar a dalt, defensar de part de l’altre i tenir que fer els gols. Aquesta fórmula només s’està fent servir per la covardia de l’entrenador a no asseure a un dels tres del mig camp. Perquè si rotés amb sentit i cada partit hagués descansat un, doncs la cosa no generaria cap problema, el problema és quan sempre s’asseuen els dos mateixos, o quan tens dues fitxes del primer equip amb dos jugadors que no els poses per a res i quan són molt vàlids. El problema és quan socarres a jugadors que venen de jugar molts minuts i t’enfrontes a jugadors que fa dues setmanes que estan preparant aquest partit, que juguen a casa a un camp petit i amb la gespa alta i seva, que es tanquen al darrera. Els jugadors van fer un bon partit fins que van caure en picat físicament. Una llàstima la veritat.

Però bé, les coses no són tan dolentes com les pinten, per molt que tinguin aquesta madriditis l’entorn de la obsessió de superar al Madrid de fa 60 anys la seva arrencada de lliga, que ja veus tu a l’aficionat del Barça (el que té dos dits de front, que no té madriditis) si s’acaba guanyant la lliga que collons li importa el rècord de la prehistòria. El Barça ha punxat a un dels camps on fa anys que li costa deu i ajut guanyar, un dels camps on quan mires el calendari ja poses la creueta de partit on es pot punxar perfectament si tens un mal dia. Ahir va punxar l’Atlètic i som líders en solitari i dissabte podem estar a sis punts del tercer com a mínim. Però bé, si convé parlem de crisi i au, que és el que ven i així no es parla de la vergonya de decisió de la directiva, que ha decidit fer els miserables i escudar-se en una norma que ja fa molt de temps que està posada, per a recaptar i recaptar, l’únic que saben fer. Els preocupa que els nens puguin entrar gratis a un camp que s’omple 2-3 cops a l’any, però segueix insistint amb la grada d’animació i en trobar la fórmula de pagar favors als Boixos i deixar-los entrar al camp. Després se’ls omple la boca amb que els nens són el més importants, que si ells anaven de petits amb el seu avi i bla bla bla. Lamentable.

Que els arbres no tapin el bosc.

Abans de posar-nos en matèria comentar una mica el tema de l’assemblea del Barça. Una assemblea com totes les del món del futbol, on està més conduïda que res, on van sempre els mateixos i normalment es reuneixen prèviament amb els representants del club i ja saben el que votaran. La “democràcia” elevada a la màxima expressió, menys de mil compromissaris, d’un total possible de vora els quatre mil. Quatre mil persones que voten el que ha de fer el club d’un total de més de 150000 socis. És curiós com tenen més poder un número ínfim representativament parlant, que el que necessita un grup de gent per a presentar una moció de censura, que ara gràcies als quatre gats que voten, encara és més complicat i passa d’un 5% a un 15%.

Però per a votar ja els va bé que com menys vagin i si són de la seva corda i els han menjat el tarro primer, encara millor. Cada cop tenen menys interès aquest tipus d’actes, com passa amb la política, manipulacions informatives, enganys maquillats i una pantomima pública. Però bé, així encara van dient que el club és dels socis. Bona mentida. El president del Barça, el de Qatar, estarà content, li han aprovat totes les gestions i el segrest mediàtic i publicitari del club.

Com una mentida és l’anàlisi després del partit amb el marcador a la mà. Un partit en que tot és fantàstic, però que va tenir bastants minuts que va ser tot el contrari, contra un rival assequible i que a sobre va sortir a l’atac. Cosa que és d’agrair per suposat, però que tapa moltes carències que s’han vist durant el partit.

Un partit que mira que és difícil trobar un jugador que individualment hagi fet un mal partit, cap va fer una errada garrafal que la gent pugui recordar, però el joc col·lectiu va ser pitjor de l’esperat, sobretot veient el rival que era. L’equip en tota la primera part va estar molt partit i va deixar autèntiques autopistes al mig camp, que com dic no es va notar tant ahir perquè els dos jugadors que jugaven al centre de la defensa van fer un partides i Song també va tallar molt de joc, però també ajuda que la qualitat dels jugadors del Valladolid no fos, per dir-ho d’alguna manera, top mundial. Es van produir moltes situacions d’un contra un i aproximacions perilloses que jugadors de primer nivell no perdonen. El partit estava passant per sobre als jugadors de mig camp i era un partit massa d’anada i tornada per als interessos del Barça, a sobre es va avançar el Valladolid amb un error de marcatge però que probablement tampoc hagués servit de res, perquè el corner estava molt ben sacat i el que va rematar li treia un pam a Adriano.

El partit d’ahir va marcar el Valladolid però en cap moment la gent va patir pel resultat, més veient la fragilitat defensiva del Valladolid, es veia clarament que era qüestió de temps la golejada. A més l’empat va arribar ben aviat, un goles de Alexis que cada cop està callant més boques, però que segueix sense tenir el beneplàcit de l’entorn blaugrana, que quan fa un partidas diuen que el rival era molt fluix i a la mínima que poden li foten clatellada. Passa de marcar un gol decisiu amb el Sevilla i que al partit següent el tornen a matar. No hi ha el mateix raser amb Alexis que amb la resta, però està clar que Rosell ja fa temps que el vol vendre i portar a un jugador més mediàtic i que fitxi ell. Per sort va arribar el Tata i va confiar plenament amb el Xilè, que li està agraint la confiança amb gols i amb molt bons partits, poc a poc va a més i cada cop aporta més coses a l’equip. Un jugador que a més és molt generós i que ahir li va regalar un gol cantat a Neymar per a que vagi agafant moral, malgrat jugar a la seva posició i ser competència, li dona el gol en lloc de buscar el hat trick, cosa que diu molt a favor d’ell.

Molt bon partit també de Neymar, que segueix barallat amb el gol i encara que va fer el quart, amb empat a zero en falla una que un jugador de la seva qualitat no pot fallar mai de la vida, però bé esperem que poc a poc es vagi assentant i guanyi en moral de cara a pròxims partits. Els detalls tècnics i la aportació en el desequilibri ofensiu ja fa dies que el té, a més demostra, com molts pensem, que pot jugar perfectament de fals nou i no cal apostar per la fórmula defensiva de posar a Cesc de fals nou. Dic defensiva perquè quan juguen així s’assemblen massa al joc horitzontal i de possessió defensiva.

El que em preocupa més d’aquest tipus de partits, és el conformisme resultadista de l’entorn i molts aficionats quan es juga un partit que no es realitza un bon joc que posen per davant el resultat al joc, la frase és “però almenys hem guanyat”. Aquest és el primer pas per a perdre l’estil. El partit d’ahir no va ser en cap moment d’estil Barça, el partit va ser d’anada i tornada sense cap tipus de control, malgrat estar el deu del futbol per a l’entorn dintre del camp, que corria com un pollastre sense cap. Però clar, com que després amb el partit trencat i el Valladolid fos va fer una passada de gol ja porten dos dies que no caguen amb ell, obviant evidentment que en moltes fases del partit no va fer la feina que li tocava i que era controlar el joc, evitar que fos un partit d’anada i tornada i defensivament aportar zero ajuda als seus companys. Un clar exemple del que dic és el segon gol d’Alexis, que he escoltat que si gran passada de “l’arquitecte de Terrassa”, una passada recta sense ningú pel mig. Però no es fixen en que, ha de venir Alves des del lateral, a la rodona de mig camp fent un esprint per a provocar l’error en la pressió al mig centre rival, quan l’altre estava a dos metres d’aquest jugador. I encara vaig haver d’escoltar a alguns dir que és recuperació de Xavi. Increïble.

Alguns d’aquests, son tota la colla de palmers de la retransmissió de la Ser Barcelona, que donen fàstic les seves retransmissions per l’àudio en català del plus. Fins ara m’aguantava i els posava per escoltar la retransmissió en català, però és que ja és insuportable veure com als seus “amics” els llepen el cul i que altres facin el que facin els maten igualment i aprofiten qualsevol esquerda, per petita que sigui, pera matar-los. Ahir va ser l’últim partit que poso el dual en català, és trist però és així i mira que els que ho fan en castellà són dolents.

Com he dit al començament, no es pot dir que cap jugador ho hagi fet malament, tampoc ho puc dir de Xavi quan fa un gol i participa en un altre de forma important, però fins al moment del gol estava fent un partit més que discret, la diferència és que jo puc reconèixer que jugui uns bons minuts, que els altres no reconeixen quan juga malament i ho tapen. És el que té ser lliure a l’hora d’opinar. M’ha fet gràcia també com alguns de seguida han sortit de baix les pedres de forma oportunista a dir-me que si Xavi tal i qual i que si no tinc ni idea de futbol. Una flor no fa la primavera, però per a alguns es veu que si. Tant de bo altres jugadors se’ls valorés la meitat del que valoren a Xavi amb partits molt millors.

Aquests són els partits que ha de jugar Xavi, el problema és que juga aquests i els importants i que s’està rotant a Iniesta i Cesc. Iniesta ja porta massa partits a la banqueta i comença a fer cara d’emprenyat, igual que Cesc quan va ser el substituït. Després fotran el camp com Thiago i de seguida sortiran els de sempre a matar-los, a llençar merda sobre ells i a dir que són uns mercenaris i que no senten els colors. La veritat és que és per a emprenyar-se en el cas d’Iniesta. Perquè com dic, si els partits importants els juguen aquests dos, cap dels dos crec que tinguin problema en rotar en partits com el d’ahir. El problema ve quan als partits importants també rota un dels dos.

Del partit d’ahir es pot destacar també a Bartra i a Song, dos jugadors que en cada partit demostren que poden jugar en aquest Barça i que la tranquil·litat que et dona la regularitat és el millor aliat de cara a fer bons partits.

L’arbitratge horrible, com habitualment amb el Barça, però ahir va ser molt molt descarat. Però que hem d’esperar d’un àrbitre que ha estat a la nevera per un clàssic, que va xiular malament però sense afavorir al Madrid, que va quedar eliminat de la copa davant del Barça que el van culpar per no parlar del joc patètic que va fer l’equip blanc. Un àrbitre que sempre que xiula al Barça la lia, ell i el seu germanet, ja la va muntar el seu germanet a Mestalla i ahir li tocava al germà gran. La única explicació que li veig a que no xiulés cap dels dos penals, és que eren a Neymar i li foti que fitxés pel Barça i no pel seu equip preferit. Perquè és impossible no veure aquests dos penals. Després quan veus en altres camps els penals que xiulen és quan se’ls notà el llautó.

Però bé canviem a les seccions. Enhorabona a la lliga Asobal. Han aconseguit que el Barça guanyi només de 16 gols i que no arribin als 40, només 39. Progressen adequadament. Quina lliga més avorrida, ni he vist un partit del Barça ni en penso veure cap de lliga. Després quan les assistències al palau siguin paupèrrimes, de seguida sortiran els amics de Rosell a qüestionar la utilitat de les seccions, en lloc de criticar que no hagi intentat que juguin una lliga més competitiva.

El bàsquet. Ahir es va perdre la supercopa davant el Madrid. Un partit que es podria dir que comença la temporada, que s’han fet molts fitxatges, que falten Navarro i Lorbek, que s’han d’acoblar els nous, etc. Però la realitat és que seguim amb un entrenador lamentable, que demana temps mort i que l’única premissa que dona per a l’atac de l’última possessió del segon quart, és que vol que es tiri a partir dels 21 segons de possessió, que és l’únic que li importa. Uns temps morts que el Barça després d’aquests va fer atacs molt dolents.

Seguim amb un Huertas que en fa de bones i de dolentes i que segueix perdent pilotes absurdes per intentar passar-la sempre quan s’ha quedat sense bot i a l’aire. Dels fitxatges doncs bé alguns, altres no tant. Pullen i Dorsey per a mi sobren, sobretot quan es fa fora a Pete i sobretot quan Dorsey li està traient minuts de joc a Todorovic que l’any passat va demostrar moltes maneres quan va jugar. Per a jugar de cinquè pivot no calia portar al sabata aquest. Igual que el Pullen aquest. Les referències que tinc i la definició que donen els entesos és “remena molt bé la bola i té molt bon llançament exterior”.  Jo l’he vist tres partits, li donaré encara alguns més de marge, però els darrers tres partits que he vist és que remena tant la bola que se la menja en patates, de llançament exterior, acceptable quan llença sol amb temps per armar el llançament, sinó res, ahir va fer riure. Esperarem uns partits per a que s’acoblin, però dona la sensació que amb aquest entrenador ni amb Kevin Durant guanyaria alguna cosa...