Abans de posar-nos en matèria comentar una mica el tema de l’assemblea
del Barça. Una assemblea com totes les del món del futbol, on està més conduïda
que res, on van sempre els mateixos i normalment es reuneixen prèviament amb
els representants del club i ja saben el que votaran. La “democràcia” elevada a
la màxima expressió, menys de mil compromissaris, d’un total possible de vora
els quatre mil. Quatre mil persones que voten el que ha de fer el club d’un
total de més de 150000 socis. És curiós com tenen més poder un número ínfim
representativament parlant, que el que necessita un grup de gent per a presentar
una moció de censura, que ara gràcies als quatre gats que voten, encara és més
complicat i passa d’un 5% a un 15%.
Però per a votar ja els va bé que com menys vagin i si són
de la seva corda i els han menjat el tarro primer, encara millor. Cada cop
tenen menys interès aquest tipus d’actes, com passa amb la política,
manipulacions informatives, enganys maquillats i una pantomima pública. Però
bé, així encara van dient que el club és dels socis. Bona mentida. El president
del Barça, el de Qatar, estarà content, li han aprovat totes les gestions i el
segrest mediàtic i publicitari del club.
Com una mentida és l’anàlisi després del partit amb el
marcador a la mà. Un partit en que tot és fantàstic, però que va tenir bastants
minuts que va ser tot el contrari, contra un rival assequible i que a sobre va
sortir a l’atac. Cosa que és d’agrair per suposat, però que tapa moltes
carències que s’han vist durant el partit.
Un partit que mira que és difícil trobar un jugador que
individualment hagi fet un mal partit, cap va fer una errada garrafal que la
gent pugui recordar, però el joc col·lectiu va ser pitjor de l’esperat,
sobretot veient el rival que era. L’equip en tota la primera part va estar molt
partit i va deixar autèntiques autopistes al mig camp, que com dic no es va
notar tant ahir perquè els dos jugadors que jugaven al centre de la defensa van
fer un partides i Song també va tallar molt de joc, però també ajuda que la
qualitat dels jugadors del Valladolid no fos, per dir-ho d’alguna manera, top
mundial. Es van produir moltes situacions d’un contra un i aproximacions
perilloses que jugadors de primer nivell no perdonen. El partit estava passant
per sobre als jugadors de mig camp i era un partit massa d’anada i tornada per
als interessos del Barça, a sobre es va avançar el Valladolid amb un error de
marcatge però que probablement tampoc hagués servit de res, perquè el corner
estava molt ben sacat i el que va rematar li treia un pam a Adriano.
El partit d’ahir va marcar el Valladolid però en cap moment
la gent va patir pel resultat, més veient la fragilitat defensiva del
Valladolid, es veia clarament que era qüestió de temps la golejada. A més l’empat
va arribar ben aviat, un goles de Alexis que cada cop està callant més boques,
però que segueix sense tenir el beneplàcit de l’entorn blaugrana, que quan fa
un partidas diuen que el rival era molt fluix i a la mínima que poden li foten
clatellada. Passa de marcar un gol decisiu amb el Sevilla i que al partit
següent el tornen a matar. No hi ha el mateix raser amb Alexis que amb la
resta, però està clar que Rosell ja fa temps que el vol vendre i portar a un
jugador més mediàtic i que fitxi ell. Per sort va arribar el Tata i va confiar plenament
amb el Xilè, que li està agraint la confiança amb gols i amb molt bons partits,
poc a poc va a més i cada cop aporta més coses a l’equip. Un jugador que a més
és molt generós i que ahir li va regalar un gol cantat a Neymar per a que vagi
agafant moral, malgrat jugar a la seva posició i ser competència, li dona el
gol en lloc de buscar el hat trick, cosa que diu molt a favor d’ell.
Molt bon partit també de Neymar, que segueix barallat amb el
gol i encara que va fer el quart, amb empat a zero en falla una que un jugador
de la seva qualitat no pot fallar mai de la vida, però bé esperem que poc a poc
es vagi assentant i guanyi en moral de cara a pròxims partits. Els detalls
tècnics i la aportació en el desequilibri ofensiu ja fa dies que el té, a més
demostra, com molts pensem, que pot jugar perfectament de fals nou i no cal
apostar per la fórmula defensiva de posar a Cesc de fals nou. Dic defensiva
perquè quan juguen així s’assemblen massa al joc horitzontal i de possessió
defensiva.
El que em preocupa més d’aquest tipus de partits, és el
conformisme resultadista de l’entorn i molts aficionats quan es juga un partit
que no es realitza un bon joc que posen per davant el resultat al joc, la frase
és “però almenys hem guanyat”. Aquest és el primer pas per a perdre l’estil. El
partit d’ahir no va ser en cap moment d’estil Barça, el partit va ser d’anada i
tornada sense cap tipus de control, malgrat estar el deu del futbol per a l’entorn
dintre del camp, que corria com un pollastre sense cap. Però clar, com que
després amb el partit trencat i el Valladolid fos va fer una passada de gol ja
porten dos dies que no caguen amb ell, obviant evidentment que en moltes fases
del partit no va fer la feina que li tocava i que era controlar el joc, evitar
que fos un partit d’anada i tornada i defensivament aportar zero ajuda als seus
companys. Un clar exemple del que dic és el segon gol d’Alexis, que he escoltat
que si gran passada de “l’arquitecte de Terrassa”, una passada recta sense
ningú pel mig. Però no es fixen en que, ha de venir Alves des del lateral, a la
rodona de mig camp fent un esprint per a provocar l’error en la pressió al mig
centre rival, quan l’altre estava a dos metres d’aquest jugador. I encara vaig
haver d’escoltar a alguns dir que és recuperació de Xavi. Increïble.
Alguns d’aquests, son tota la colla de palmers de la
retransmissió de la Ser Barcelona, que donen fàstic les seves retransmissions
per l’àudio en català del plus. Fins ara m’aguantava i els posava per escoltar
la retransmissió en català, però és que ja és insuportable veure com als seus “amics”
els llepen el cul i que altres facin el que facin els maten igualment i
aprofiten qualsevol esquerda, per petita que sigui, pera matar-los. Ahir va ser
l’últim partit que poso el dual en català, és trist però és així i mira que els
que ho fan en castellà són dolents.
Com he dit al començament, no es pot dir que cap jugador ho
hagi fet malament, tampoc ho puc dir de Xavi quan fa un gol i participa en un
altre de forma important, però fins al moment del gol estava fent un partit més
que discret, la diferència és que jo puc reconèixer que jugui uns bons minuts,
que els altres no reconeixen quan juga malament i ho tapen. És el que té ser
lliure a l’hora d’opinar. M’ha fet gràcia també com alguns de seguida han
sortit de baix les pedres de forma oportunista a dir-me que si Xavi tal i qual
i que si no tinc ni idea de futbol. Una flor no fa la primavera, però per a
alguns es veu que si. Tant de bo altres jugadors se’ls valorés la meitat del
que valoren a Xavi amb partits molt millors.
Aquests són els partits que ha de jugar Xavi, el problema és
que juga aquests i els importants i que s’està rotant a Iniesta i Cesc. Iniesta
ja porta massa partits a la banqueta i comença a fer cara d’emprenyat, igual
que Cesc quan va ser el substituït. Després fotran el camp com Thiago i de
seguida sortiran els de sempre a matar-los, a llençar merda sobre ells i a dir
que són uns mercenaris i que no senten els colors. La veritat és que és per a
emprenyar-se en el cas d’Iniesta. Perquè com dic, si els partits importants els
juguen aquests dos, cap dels dos crec que tinguin problema en rotar en partits
com el d’ahir. El problema ve quan als partits importants també rota un dels
dos.
Del partit d’ahir es pot destacar també a Bartra i a Song,
dos jugadors que en cada partit demostren que poden jugar en aquest Barça i que
la tranquil·litat que et dona la regularitat és el millor aliat de cara a fer
bons partits.
L’arbitratge horrible, com habitualment amb el Barça, però
ahir va ser molt molt descarat. Però que hem d’esperar d’un àrbitre que ha
estat a la nevera per un clàssic, que va xiular malament però sense afavorir al
Madrid, que va quedar eliminat de la copa davant del Barça que el van culpar
per no parlar del joc patètic que va fer l’equip blanc. Un àrbitre que sempre
que xiula al Barça la lia, ell i el seu germanet, ja la va muntar el seu
germanet a Mestalla i ahir li tocava al germà gran. La única explicació que li
veig a que no xiulés cap dels dos penals, és que eren a Neymar i li foti que
fitxés pel Barça i no pel seu equip preferit. Perquè és impossible no veure
aquests dos penals. Després quan veus en altres camps els penals que xiulen és
quan se’ls notà el llautó.
Però bé canviem a les seccions. Enhorabona a la lliga
Asobal. Han aconseguit que el Barça guanyi només de 16 gols i que no arribin
als 40, només 39. Progressen adequadament. Quina lliga més avorrida, ni he vist
un partit del Barça ni en penso veure cap de lliga. Després quan les
assistències al palau siguin paupèrrimes, de seguida sortiran els amics de
Rosell a qüestionar la utilitat de les seccions, en lloc de criticar que no
hagi intentat que juguin una lliga més competitiva.
El bàsquet. Ahir es va perdre la supercopa davant el Madrid.
Un partit que es podria dir que comença la temporada, que s’han fet molts
fitxatges, que falten Navarro i Lorbek, que s’han d’acoblar els nous, etc. Però
la realitat és que seguim amb un entrenador lamentable, que demana temps mort i
que l’única premissa que dona per a l’atac de l’última possessió del segon
quart, és que vol que es tiri a partir dels 21 segons de possessió, que és l’únic
que li importa. Uns temps morts que el Barça després d’aquests va fer atacs
molt dolents.
Seguim amb un Huertas que en fa de bones i de dolentes i que
segueix perdent pilotes absurdes per intentar passar-la sempre quan s’ha quedat
sense bot i a l’aire. Dels fitxatges doncs bé alguns, altres no tant. Pullen i
Dorsey per a mi sobren, sobretot quan es fa fora a Pete i sobretot quan Dorsey
li està traient minuts de joc a Todorovic que l’any passat va demostrar moltes
maneres quan va jugar. Per a jugar de cinquè pivot no calia portar al sabata
aquest. Igual que el Pullen aquest. Les referències que tinc i la definició que
donen els entesos és “remena molt bé la bola i té molt bon llançament exterior”. Jo l’he vist tres partits, li donaré encara
alguns més de marge, però els darrers tres partits que he vist és que remena
tant la bola que se la menja en patates, de llançament exterior, acceptable
quan llença sol amb temps per armar el llançament, sinó res, ahir va fer riure.
Esperarem uns partits per a que s’acoblin, però dona la sensació que amb aquest
entrenador ni amb Kevin Durant guanyaria alguna cosa...
No hay comentarios:
Publicar un comentario