Pagant les patxangues.

El Barça va punxar per primer cop aquesta temporada en competició oficial. Un empat que veient el partit ningú preveia, perquè el Barça estava fent un partit bastant acceptable, però imprecís amb la última passada i la definició. Un partit totalment controlat i pel qual no estava passant ninguna angúnia, sense estridències ni fent un joc meravellós però si controlant la pilota i intentant trobar la porteria contraria des del primer minut de partit. Jo estava mirant el partit i pensava realment que el gol era qüestió de temps que arribés, després a mesura que anava avançant el partit pensava que quan sortís Messi decidiria el partit i finalment ja vaig veure que acabaria en empat si no hi havia milacre. L’equip va començar molt bé, però amb el pas dels minuts, es va notar moltíssim el cansament dels darrers partits de seleccions respecte un equip que feia quinze dies que estava preparant el partit.

Un equip que em sembla respectable el que va fer, amb el pressupost i jugadors que té, però almenys s’agrairia una mica menys d’hipocresia i de cinisme del seu entrenador a la prèvia quan té la cara dura de dir que el seu equip jugarà de tu a tu i que proposarà un partit ofensiu. No entenc perquè tenen que dir aquestes coses, sempre que un entrenador diu a la prèvia que no es tancaran darrera, claven l’autobús de dos pisos davant l’àrea.

Tot i això el Barça va tenir ocasions de sobres per a guanyar el partit, però com he dit abans van cometre errors de precisió a l’última passada o la definició. Ja m’imagino que els oportunistes que s’amaguen i surten quan fa una errada, entre ahir i avui prenen més força que mai contra Cesc, perquè va fallar dos ocasions bastant clares, res de nou a l’entorn blaugrana, que després quan fot un partidas (que ahir va jugar molt bé, però està clar que els simplistes del gol trauran les dues ocasions per a matar-lo, no se’n recordaran del que va generar i l’associació i treball que aporta) diuen que és la seva feina o que si el rival no era molt fort, però que dies com el d’avui surten dels amagatalls. Que hi farem...

El Barça va començar amb un molt bon Neymar, que es va anar diluint del partit, a base de patades i patades permeses per l’àrbitre. És bastant indignant el que està passant amb aquest noi, que tothom deia que vindria d’una manera i que ha demostrat ser tot el contrari, i clar, això els rebenta i han d’inventar i de posar-li la creu a sobre per a que sigui el blanc de les patades. Si a sobre li poses a un àrbitre, que fa dos anys el van enganxar les càmeres a Son Moix, fent-se fotos amb Mourinho i amb els jugadors del Madrid abans del partit, doncs l’arbitratge sibil·lí i permissiu està assegurat. Només així s’entén, que un partit on el que pega les patades, se’n va al descans sense cap targeta i el Barça amb una groga a Cesc per tocar una pilota amb la mà en atac, quan una de les directives arbitrals sobre les mans aquest any diuen el contrari. Però són així les coses, mires el partit d’ahir i és impensable que les estadístiques diguin que Osasuna va fer només 5 faltes més que el Barça i que acaben amb una targeta més només. Un àrbitre que va concloure el seu arbitratge amb la cirereta, després d’afegir tres minuts quan Osasuna feia estona que perdia temps, amb pujades de bessons, amb cinc canvis, etc. Com també una jugada polèmica que si Neymar hagués portat una samarreta blanca en lloc de la blaugrana hagués estat penal. Un àrbitre que inclús va sorprendre al porter rival, que estava perdent temps sacant i que intentava forçar la targeta per a perdre’n més encara i que en canvi ni el va advertir, quan va perdre més d’un minut a cada sacada. Està clar que no interessa que el Barça marxi a la classificació i s’ha de retallar com sigui. El següent pas és Undiano al Camp Nou la setmana que ve. Un clàssic on el que estic comprovant és que l’aficionat blaugrana dona una mica de pena el seu pessimisme continuat, sempre estem igual. He parlat amb bastants culers i encara no he escoltat a ningú dir que la setmana que ve ens podem posar a 6 punts, ja estan tots amb el canguelo. La veritat és que és molt patètic com sempre estan amb la negativitat malgrat tenir un dels millors equips de la història, és increïble com oblida de ràpid aquesta afició. Tenim al millor jugador del món, tenim al millor mig centre defensiu del món, per a mi un del millors porters del món, el millor lateral dret del món, tenim el segon millor jugador del món i un jugador que està demostrant que en breu serà dels millors del món, malgrat això seguim segueixen amb el canguelo, és ridícul.

Però bé tornem al partit d’ahir. El títol d’avui de la entrada és pel tema de les seleccions i la merda de parades de ritmes i de preparacions d’un equip que suposen. A sobre si després els seleccionadors per a salvar el cul, sobre exploten a jugadors contra rivals molt inferiors o en partits amistosos, adulterant competicions a sobre donant descans a segons qui, doncs encara és més lamentable.

Quan veiem que jugadors del Barça ho juguen tot i després veus que la vedette del Madrid i Pepe forcen una groga per a descansar davant Luxemburg, quan veus que Scolari allibera a Marcelo i fa jugar 180 minuts a Alves, quan veus que fa jugar 170 minuts a Neymar, en partits amistosos, quan veus que Isco pràcticament ni juga amb la roja, són coses que fan bastanta pudor la veritat. Quan veus que jugadors com Iniesta o Piqué, arriben amb molèsties a la concentració i els fas jugar partit i mig al primer i dos partits al segon, és una mica com a mínim sorprenent, sobretot quan jugues contra Bielorússia i contra Geòrgia.

Em sembla surrealista que Piqué hagi de descansar a Pamplona perquè hagi jugat tot amb el Barça i els dos partits sencers amb la selecció. Quan veus que Alves descansa pel mateix i que Neymar a partit del minut 60-70 cau en picat físicament és bastant indignant. Indignant perquè tenim una directiva que se li’n foten a la cara, que no pressiona a la federació per a que aquesta merda de partits no els convoquin i jugui la morralla, perquè tant que parlen de Rosell i els grans contactes que té i Scolari se n’està fotent a la cara del Barça. Es veu que Rosell els seus contactes només són per a cobrar a comptes andorrans i aconseguir privilegis econòmics per a les seves empreses, perquè el que està fent Scolari és lamentable, sobretot quan després veus que Marcelo és alliberat i no juga. On estan els grans contactes i la influència brasilera de Rosell??? Tot una colla de mentides publicades pels seus mitjans amics per a vendre la moto.

Els jugadors tampoc se’n van de rosetes, perquè si van al seleccionador que tenen molèsties i que no poden jugar no juguen o no els convoquen, el cas més sagnant és el de Piqué. Piqué a falta de mitja hora, al primer partit, surt una imatge on comença a estirar i a queixar-se de molèsties als isquios. El seleccionador li pregunta si el treu i ell diu que no. Després resulta que no entrena els dies següents i juga l’altre partit 90 minuts més!! Tant de catalanisme i barcelonisme i no pot ser una mica més intel·ligent i aprofitar-se de les circumstàncies per a “escaquejar-se” de no jugar aquestes patxangues?? S’entendria que en un partit important arrisqués, però contra els que van jugar?? El mateix amb el que tant estima el Barça, que cobra per la seva fidelitat un plus econòmic, que és tant madur i responsable, no pot dir-li a Del Bosque que anirà al mundial però que no està per a jugar aquests partidets?? No ho entenc la veritat.

Com tampoc entenc que el Tata no faci més rotacions en un partit així. Si no juga Sergi Roberto contra Osasuna, després de la parada per seleccions, si no juga Song que s’ha quedat a Barcelona, si no juga Tello, Dos Santos, etc. quan jugaran??

Ahir un cop més va tardar molt a fer els canvis i jugadors que estaven fosos van estar més temps del degut al camp, amb vint minuts poques coses es poden fer la veritat, sobretot en un partit en el qual tens poques ocasions de gol.

Segueix sense agradar-me la tonteria de posar a Cesc de fals nou i que hagi de fer la feina defensiva d’alguns que ja no la poden fer i que després a sobre tingui que arribar com a referència després d’esprints continuats i encara volem que tingui la definició de Romario quan arriba ofegat, després de pressionar a dalt, defensar de part de l’altre i tenir que fer els gols. Aquesta fórmula només s’està fent servir per la covardia de l’entrenador a no asseure a un dels tres del mig camp. Perquè si rotés amb sentit i cada partit hagués descansat un, doncs la cosa no generaria cap problema, el problema és quan sempre s’asseuen els dos mateixos, o quan tens dues fitxes del primer equip amb dos jugadors que no els poses per a res i quan són molt vàlids. El problema és quan socarres a jugadors que venen de jugar molts minuts i t’enfrontes a jugadors que fa dues setmanes que estan preparant aquest partit, que juguen a casa a un camp petit i amb la gespa alta i seva, que es tanquen al darrera. Els jugadors van fer un bon partit fins que van caure en picat físicament. Una llàstima la veritat.

Però bé, les coses no són tan dolentes com les pinten, per molt que tinguin aquesta madriditis l’entorn de la obsessió de superar al Madrid de fa 60 anys la seva arrencada de lliga, que ja veus tu a l’aficionat del Barça (el que té dos dits de front, que no té madriditis) si s’acaba guanyant la lliga que collons li importa el rècord de la prehistòria. El Barça ha punxat a un dels camps on fa anys que li costa deu i ajut guanyar, un dels camps on quan mires el calendari ja poses la creueta de partit on es pot punxar perfectament si tens un mal dia. Ahir va punxar l’Atlètic i som líders en solitari i dissabte podem estar a sis punts del tercer com a mínim. Però bé, si convé parlem de crisi i au, que és el que ven i així no es parla de la vergonya de decisió de la directiva, que ha decidit fer els miserables i escudar-se en una norma que ja fa molt de temps que està posada, per a recaptar i recaptar, l’únic que saben fer. Els preocupa que els nens puguin entrar gratis a un camp que s’omple 2-3 cops a l’any, però segueix insistint amb la grada d’animació i en trobar la fórmula de pagar favors als Boixos i deixar-los entrar al camp. Després se’ls omple la boca amb que els nens són el més importants, que si ells anaven de petits amb el seu avi i bla bla bla. Lamentable.