No s’ho mereixen.

Aquesta merda d’entorn blaugrana no es mereix tenir aquest equip, no es mereix guanyar diners a costa d’aquest equip, un entorn que dona fàstics, que manipula per a l’interès del que mana al Barça i que manipulen la realitat i generen debats que no existeixen al carrer. Ho demostra clarament la enquesta que s’han tret de la mànega una enquesta que diu “le divierte el juego del Barça”, de moment el percentatge quan ho he mirat era d’un 90 % que si. Però clar els senyors dels mitjans han de generar debats per a omplir pàgines i minuts televisius i radiofònics.

Ahir estava veient el partit i escoltant una emissora catalana, una emissora que per cert té un locutor que ja hauria de fer pensaments de fotre el camp, ja que és incapaç d’encertar el jugador que porta la pilota, que acaben de substituir a un jugador i resulta que per a ell segueix estant al camp després, que confon tot tipus de jugadors i que té un desconeixement absolut de la pedrera i dels jugadors que hi ha. Envoltat d’un munt de gent que no paren de fer-li la pilota i un tot plegat que sembla bastant lamentable. Suposo que la majoria sap de qui estic parlant. El que em sorprèn i pel qual dic que no es mereixen aquest equip, és per les opinions dels seguidors que tot era un desastre.

No ho entenc la veritat. Resulta que es porta una setmana dient que si el Barça tenia moltes baixes, que si el virus fifa i que si costava tant guanyar aquest tipus de partits, que faltaven les peces importants de l’equip i que era un partit trampa. Hi havia un canguelo espectacular si escoltaves al personal. Només faltaven les baixes del seu deu Xavi i d’Alves sumades a la de Valdés per a que ja s’acabessin els dodotis de la ciutat.

Doncs bé, resulta que surt l’equip i juga una primera part boníssima sota el meu gust futbolístic, el partit d’aquesta temporada que hi havia un mig del camp molt equilibrat, amb dos jugadors que poden fer les seves funcions i que apart poden fer les funcions de la vaca sagrada, que és la gran diferència. Iniesta i Cesc poden fer les funcions de Xavi, apart poden desequilibrar individualment, en canvi Xavi no pot fer les funcions dels altres dos. Una cosa molt semblant passa amb Sergi Roberto que pot jugar a totes les posicions del mig camp. Ahir va ser el dia que el Barça, en atac estàtic, va moure la pilota amb més velocitat en la circulació, però clar, els amiguets de l’altre no poden dir això clar. Ahir amb tot l’equip tancat al darrera defensant, va aconseguir generar molt de joc ofensiu, que per mals controls finals no va acabar amb més gols. El Barça ahir va fer un partit molt complert, va dominar el partit i tret de jugades aïllades, en les quals el rival també juga, no va sofrir en cap moment.

Un partit del qual es sofria molt abans de començar, es va resoldre amb una fiabilitat i un bon joc, va ser un partit bastant entretingut, inclús quan s’anava 0-0 o 2-0. Em fa molta gràcia també que es parla que l’equip abans amb 2 a 0 en volia més i més. Clar, també a final de temporada va arribar totalment fos. Un partit post seleccions, és completament normal que l’equip intenti dosificar esforços, que baixin el pistó. Tenen molt mala memòria respecte temporades anteriors. L’any passat contra el Granada es va patir moltíssim i es va marcar als darrers minuts amb un gol de xurro de Xavi. Amb l’Almeria el mateix, recordo que inclús vaig anar al camp i es va guanyar 1-0. És normal que a la retina sempre quedi el millor, però penso que s’ha de ser més justos amb aquest equip.

Sempre es perdran les comparacions amb el Barça de Pep, no es pot comparar perquè són èpoques totalment diferents, com tampoc es podia comparar el de Pep amb el de Rikjaard o amb el Dream team. Els grans equips apareixen i al pas dels anys cada cop els costa més, per això es parla de cicles, perquè a mesura que els equips destaquen tothom els vol guanyar i tots es passen hores i hores pensant en com contrarestar el seu joc. Per tant no es poden comparar fins i tot els diferents anys de Pep, no es poden comparar els seus primers amb els darrers, tot i tenir molts de títols. Em sembla molt injust comparar l’equip del Tata amb l’equip dels primers anys de Pep, que se’ls exigeixi el mateix joc i la mateixa superioritat. El que si que es pot comparar és que aquest equip està guanyant els partits que el passat es perdien i que quan s’ha de replegar pel bon joc del rival, no sofreix tant en defensa.

Perquè dic que no s’ho mereixen? Perquè avui mirant els diferents diaris esportius, ara resulta que ja ho sabien i que l’equip no necessita a Messi i Valdés, que si no hi ha ningú insubstituïble i que aquest equip no necessita ningú. Que agraïts que són amb el millor jugador de la història. Com la directiva, anant escampant rumors i llençant merda sobre l’entorn de Messi. Aquest és l’agraïment que té aquesta gentussa amb el millor jugador de la història i que ha fet gaudir a l’afició els darrers anys. No vull ser malpensat amb els rumors que parlen que marxa a juliol, però el tracte pinta bastant malament. Com l’acte d’entrega de la bota d’or, sense cap floritura i quan l’equip estava escalfant i amb l’estadi buit. Lamentable, que no fa més que alimentar els que pensem que la directiva està maltractant als jugadors. Però clar la premsa d’això no diu res, ja ho dirà quan marxin ja, com fan sempre amb tots els jugadors que llavors engeguen el ventilador de merda. Tampoc han dit absolutament res de la participació del president amb una empresa de re venda d’entrades, per a que dir res, no sigui cosa que se sàpiga alguna cosa dolenta del president. Un president que no sap ni els llocs ni els moments per a queixar-se a Villar, ridícul el que va fer a l’acte a Sevilla, que l’únic que fa és que Villar se’n vagi emprenyat com una mona per la queixa pública i les riotes de tots els invitats. Aquest personatge no serveix per a res.

Però bé, prefereixo quedar-me amb l’actuació de l’equip. Personalment m’esperava que la parella de centrals fos Piqué-Puyol, perquè tots dos es van quedar a Barcelona, no perquè no m’agradi que jugui Bartra, gran notícia d’aquesta temporada, que tingui minuts i pugui demostrar que pot jugar perfectament. Montoya va fer un gran partit també, sense cap floritura però tampoc sense cap error, pujant a atacar sense parar i donant opcions ofensives a qui les necessitava. També pensava que jugaria Song, perquè a Busquets l’ha sobre utilitzat el marquès als bolos africans ridículs.

Molt bona actuació dels dos interiors blaugranes, Iniesta i Cesc, que van portar molt bé l’equip, van controlar el ritme en tot moment i van alternar-se les posicions i les tasques al camp, demostrant que no necessiten a ningú més i que poden treballar defensivament també. Llàstima que quan torni l’altre passarà Cesc al fals davanter i tornarem a jugar amb inferioritat al mig camp. Cosa que suposarà que Neymar no pugui gaudir d’aquesta posició molt més temps, quan va demostrar ahir que pot generar molt de joc, que també pot baixar a rebre i que genera espais per a que Alexis i Pedro puguin tenir ocasions clares de gol a l’espai. Molt bon partit un cop més d’Alexis i bon partit de Pedro, més en quant a treball que ofensivament, però està demostrant almenys que torna a tenir el punt de velocitat i d’atreviment que tenia abans.

Bona aparició també en societat d’Adama, jugador espectacular i que ahir amb el poc temps que va tenir va demostrar el que pot aportar. A veure si Eusebio se n’adona d’una vegada, perquè no és normal que un entrenador del primer equip posi a jugar a un jugador que no ha estat titular amb el filial. Per desgràcia a can Barça des de que està Eusebio al filial passa més del que voldríem i l’estancament de les perles del filial és bastant evident. Aquest jugador ja està per a jugar-ho tot amb el filial, llàstima que l’incompetent del filial sigui incapaç de veure-ho. Com segueix perdent partits el filial a casa i fora, fent un joc bastant dolent la veritat.

Avui per acabar no volia deixar de parlar de la secció de basquet. El ridícul d’ahir a pista d’Obradoiro és més que evident. Fins i tot Navarro s’ha queixat de com es va preparar el partit d’ahir i que va sentir vergonya. El Barça, ahir, a falta de pocs minuts d’acabar el partit portava 47 punts, van acabar amb 60, contra la pitjor defensa de la lliga que encaixa una mitja de 83 punts per partit, que no havia guanyat cap partit a casa, amb vint punts dels anotats des de la línia de tirs lliures. La setmana passada es va perdre a pista del cuer, que avui ha perdut a casa contra Unicaja i no ha arribat a 70 punts.

El problema és fàcil, la plantilla està confeccionada per a atacar i fer molts punts i un joc més dinàmic, però hi ha un entrenador ultradefensiu que vol que jugadors que no han estat mai especialistes defensius, que ara als trenta anys siguin els millors defenses de l’any. Un entrenador que no té pissarra ofensiva i que no té en absolut capacitat de reacció quan els partits no surten com quant ha plantejat abans del partit. Personalment penso que tot el temps que tarda Creus a fotre’l fora és temps que es perd. Perquè no és que els darrers partits que ha guanyat el Barça, exceptuant contra Partizan, s’hagin guanyat amb massa brillantor. Molt malament la veritat.

Males notícies.

Pot semblar un títol d’entrada incoherent amb el que està vivint el Barça, però els resultats i les classificacions actuals no poden tapar algunes males notícies decisives per al Barça.

La primera la lesió de Messi. Ja feia massa temps que les petites males notícies tenien pinta de que acabarien convertint-se en molt males notícies. El jugador des de la lesió contra el PSG que no ha fet net, es parla de que ara és una altra zona, sempre es parla de zones diferents, de cames diferents, però la realitat és que el jugador s’està trencant cada dos per tres i comença a ser perillós per al club que li paga (i no poc precisament) per a que arribi en condicions al tram decisiu de la lliga. El jugador ja s’ha comentat massa vegades els diferents possibles problemes i d’on poden derivar les lesions.

El principal problema és el secretisme amb aquestes lesions. L’aficionat i sobretot el soci, comencen a impacientar-se i penso que comença a ser hora de que surti algun responsable dels serveis mèdics a explicar que està passant amb Messi i a explicar perquè, de sobte la seva ombra Juanjo Brau, ha desaparegut del seu costat i marxa a fer la primera fase de recuperació a Argentina.

Es podria entendre, des d’un punt de vista anímic, que marxi a fer aquesta primera fase al seu país, per a tenir a prop als seus i per a desconnectar de l’entorn que especularà i especularà, sobretot aquests dies que no hi ha futbol. Sort que el senyor de l’entorn es queda a Barcelona per a concedir-los entrevistetes i minuts als mitjans, per a així continuar amb els seus “seguidors fidels” i per a omplir els buits. Per aquest motiu hauria de sortir un responsable dels serveis mèdics a explicar que passa, perquè així s’acaben les especulacions de cop.

Potser també comença a ser hora que manin aquests serveis mèdics, en coordinació amb els tècnics i que no jugui ell quan vulgui. Ja que el noi ha decidit passar-se les vacances com les ha passat, ara que deixi de jugar fins que faci falta, el mal ja està fet. Potser faria bé també de mirar cap al passat i veure que era el que li feia estar a tope sense lesions i cuidant-se al màxim, cuidant l’alimentació i deixant la coca-cola i les coses que no ha de beure abans d’un partit, entre altres coses. Ahir ho va explicar molt bé Cesc, que va passar pel mateix i que ho va dir ben clar, hi ha cops que sembla que estàs bé, que no tens molèsties, però encara no està ben cicatritzat. Penso que té el millor conseller que pot tenir amb un jugador que ho ha passat, esperem que entre tots el convencin de que pensi amb l’equip primer que res i que fins que no estigui al 100% que no torni.

La segona mala notícia és l’encaparrament del tècnic en rotar sempre a Iniesta o Cesc, que està cabrejant de mala manera a tots dos i al final fotran el camp. El propi Cesc ho va dir ahir, que no es sent titular. El comprenc perfectament, un jugador que se’n surt quan juga i que al següent partit o següents torna a la banqueta, el mateix amb Iniesta i l’altre que s’està arrastrant pel camp, perquè té zero influència amb el joc, amb 34 anys a les esquenes, segueixi jugant-ho tot, sobretot els partits importants, que és el que més toca els collons. Molt mala notícia que el Tata sigui incapaç de veure que el mig camp amb Iniesta i Cesc no hi ha color. Ara el “salva” que s’ha lesionat Messi i que no haurà de fer aquests malabarismes en quant a minuts i rotacions, cosa que suposarà que Cesc passi al fals nou, una molt mala notícia per a mi perquè penso que es perd molt de potencial.

Tercera mala notícia, la obsessió de la premsa per qüestionar l’estil i dir que el Barça juga diferent d’altres anys. Hi ha molt mala memòria en aquest aspecte. Ahir totes les valoracions i anàlisis anaven en la mateixa direcció, apart de posar al mateix sac dels partits contra Rayo i Celta. Són anàlisis tant simplistes que fa una mica de riure comentar-los perquè tenen molt mala memòria. Sense anar més lluny els partits amb el Betis. El Barça dels anys anteriors, cada cop que ha anat al camp del Betis ha patit de mala manera, ha encaixat molts gols i en moltes ocasions ha guanyat patint i amb marcadors ajustats. Des de que està Pepe Mel, que sempre li han jugat al Barça amb pressió asfixiant a la sortida de pilota, amb defensa d’un contra un i obligant a Valdés a sacar en llarg, portant en moltes fases del partit el ritme del joc. El mateix amb el Rayo des que l’ha agafat Paco Jémez i amb altres equips que els agrada tenir la pilota i sortir a pressionar a dalt. El Barça intenta jugar al seu estil, sempre que pot té possessions llargues, controla el partit i busca guanyar amb un bon futbol, però la caverna blaugrana són tant paletos i de mirar-se el melic, que es veu que no poden veure que encara que el Betis vagi últim, és un equip que fa un molt bon futbol, el mateix el Rayo o el Celta. Al seu món de prepotència són incapaços d’acceptar que un equip pugui plantar cara al Barça. Així ens va, amb absurds debats i tocant els pebrots als jugadors que s’estan deixant la pell per aconseguir molt bons resultats i adaptar-se a diferents maneres de jugar. Així li va al Barça, amb aquest entorn tant podrit. Ho explicava un periodista italià l’altre dia a una entrevista a esports 3, que quan estaven a la roda de premsa prèvia al Barça-Milà, es posaven tots els emissaris italians les mans al cap veient com parlaven de crisi i criticaven el joc del Barça. És incomprensible la veritat.

Quarta mala notícia, la absurda convocatòria del marquès de jugadors que estan mig tocats i que necessiten posar-se a punt. Per anar a fer bolos per Àfica, que ja fa temps que la selecció semblen colons, anant a robar als països on s’estan morint de gana, quina imatge més penosa. El problema és que per anar a robar hagin d’endur-se als cracks de la lliga de forma més que absurda. Ja em sembla prou surrealista que els equips que no juguin repesca s’hagi de parar les lligues per a que juguin amistosos, com per a que a sobre el marquès vagi convocant titulars indiscutibles. De veritat necessita que Iniesta vagi a jugar per Àfrica per a saber el que pot fer el manxec a un camp de futbol? I “sort” que alguns estan tocats, perquè sinó la cosa encara seria més sagnant. El punt de surrealisme total i que demostra la obsessió del marquès d’acontentar a la caverna és la convocatòria de Bartra. No perquè no em sembli que Bartra pugui jugar, sinó perquè va convocat en quant s’ha sabut la lesió de Cesc. Que tenen a veure Cesc i Bartra?? Doncs res, que juguen al Barça. Que ja s’han quedat a Barna Piqué, Puyol i Xavi, ara Cesc, havia de convocar a un del Barça, sinó la caverna se’l mengen. Quin tio més covard!!!

La quinta mala notícia, molt dolenta, és el tema del filial. Que facin fora a aquest entrenador mediocre anomenat Eusebio si us plau, l’equip se’n va de cap a segona si no s’adrecen dràsticament les coses. Aquest entrenador, que va tenir la poca vergonya de dir que se sentia ofès amb els mitjans, quan no el van posar a les possibles travesses de substitut de Tito, l’altre dia va tenir la poca vergonya de dir que l’equip que va baixar de categoria, a aquestes alçades de la lliga, encara tenia menys punts. Aquest personatge és flipant. És que mires l’equip d’aquesta setmana i és un cúmul de despropòsits, cada partit és una de diferent. Comencem amb un Patric, que ha jugat tota la vida d’interior, que al senyor Eusebio se li ha posat al cap que ha de ser lateral, perquè es pensa que és l’inventor del futbol es veu. Un xaval que és un més que acceptable interior, que està jugant de lateral i és un colador el pobre, perquè no ha jugat mai, no té els conceptes defensius, ha fet errades de juvenil, ha fet penals, li han arribat gols per la seva banda a mansalva.

Després seguim a mig camp amb el senyor Ilie. Un jugador que no té la qualitat ni de bon tros, però que juga per ser net de qui és, es ven la moto de la polivalència, quan és un jugador que com a central ha deixat molt que desitjar, com a mig centre és nul i que no és jugador per al Barça, frenant la progressió de Sergi Samper, un futur crack del mig camp que molts partits no els juga per a que jugui el net de. Però es que si ho vas a mirar poc pot millorar estant amb aquest entrenador.

Després té la brillant idea de posar a Edu Bedia, que és esquerrà tancat a jugar d’interior dret i a Babunski que és dretà, a jugar d’interior esquerrà. Un xaval que li va fotre un marró a sobre, després de carregar-se a Espinosa, que ja fa dos anys que li està fent avorrir el futbol, que va veure el partit des de la grada. Apart de posar aïllat a una banda a Denis Suárez, un jugador espectacular i desequilibrant partint des de l’interior, deixant a la banqueta a Adama que és un altre futur crack que cada cop que surt canvia el partit.

Aquest és l’entrenador que té el Barça B. Però clar, juga amb el simplisme de la premsa blaugrana, d’aquells que fan les cròniques amb el resultat a la mà i que no tenen ni punyetera idea del que passa ni del joc horrible que fa l’equip. Perquè això no ve d’un dia, ja fa setmanes que l’equip no rutlla, però clar, miren els resultats i classificació i a partir d’aquí escriuen quatre línies. Ara es veu que amb la classificació es comencen a preocupar. A bones hores.

Però bé, no són tot males notícies tampoc. Aquesta setmana hem pogut comprovar que Bartra està per a jugar en aquest equip, que es poden deixar de tonteries de centrals i que Montoya és un lateral més que acceptable. Que Song és un jugador molt complidor i que quan surt juga molt bé a futbol. Que Pedro sembla que la banqueta li comença a fer efecte i està més ràpid que mai i que Neymar està confirmant que ha estat un molt bon fitxatge, només li falta començar a definir millor, perquè està fallant gols molt cantats. Tenim un Valdés a un gran nivell i tenim a un Puyol gairebé recuperat que pot donar molt bona rotació a la zona de centrals. Tenim a un Cesc en estat de gràcia i un Iniesta que comença a donar símptomes de recuperació.

Arriba el resultadisme.

Ha arribat el resultadisme a can Barça, la culerada està contenta per guanyar exclusivament i per seguir líders, els palmers de l’entorn estan utilitzant aquest argument per a tapar les misèries blaugrana i els amics del mitjans estan fent el mateix utilitzant aquest argument per a tapar el mal joc quan juguen els seus amiguets.

L’exemple més clar, el club de fans de Xavi Hernandez, Torquemada i els seus amiguets de la secta absurda de opinar sobre un partit segons qui juga. Aquesta setmana hem tingut l’exemple més clar de com un entorn pot arribar a manipular a les persones i sobretot a l’entrenador. Al final el resultat va ser que, un cop més, contradient les seves paraules quan va arribar, no juga qui ho mereix, juga la vaca sagrada. La veritat és que veient segons quines coses, el Barça mereixeria quedar-se en blanc de títols perquè no aprenem dels errors i seguim amb els mateixos problemes de l’any passat, jugar qui té més nom i no qui ho mereix per rendiment. I per aconseguir-ho fan servir la bateria de palmers de la premsa, que la seva objectivitat, per molt cregut que s’ho tingui per exemple el senyor Torquemada, que es pensa que és un literat del futbol, utilitzant paraules que res tenen a veure amb el futbol, brilla per la seva absència.

Coses de la vida, que al poble no es pugui escoltar Rac-1 en condicions segons on tinguis l’antena, que el dual en català del plus de la SER Barcelona sigui fastigós, he acabat escoltant els darrers partits per Catalunya Ràdio. Una emissora que sempre intento evitar perquè no m’agrada gens el cregut Torquemada i un patètic Puyal que cada cop s’equivoca més durant una retransmissió, que és capaç fins i tot de confondre a un jugador de color amb un altre més blanc que la llet, de confondre un lateral encara que la pilota estigui a l’altra banda de camp i un seguit de divagacions que fan que estigui encara en actiu pel seu nom i influències, no perquè realment faci bé la seva feina. Per suposat que és la meva opinió, ja se que molts no estaran d’acord.

Però com que he escoltat els dos darrers partits, he pogut veure les diferències segons si juga el seu amiguet Xavi o no. El dia del Celta, des del minut 1 ja se’ls va veure que no en passarien ni una al mig camp del Barça i al joc col·lectiu de l’equip, però clar, focalitzant en els dos jugadors que poden fotre-li el lloc al seu amiguet clar. Sempre passa el mateix i resulta que un dels partits on el Barça genera més ocasions de gol, on Messi està més endollat al partit, resulta que s’ha de criticar que si el Barça no ha controlat el joc, que si no ha tingut el seu estil i moltes xorrades per l’estil, com sempre que apareixen quan el seu amiguet no juga. Però clar, és més fàcil culpar a Cesc i a Song, que culpar a Valdés que no arrisca ni una passada en curt i que pilota que va agafar amb les mans, va acabar amb pilotada del porter als davanters. Moltes jugades que tant un com l’altre van baixar a rebre i el cagat de Valdés va pegar pilotada.

En canvi el partit contra l’español ja va ser tot meravellós clar, perquè llavors jugava el seu amic, el defensor de l’estil. Un partit infumable amb l’español tancat amb els onze al darrera, sense xutar a porta i amb un Messi totalment desconnectat entre línies perquè no li arribaven pilotes en condicions, un partit que als 15 minuts es pot anar 2-0 de fer la última passada ràpida i que per tocar-la dos tres vegades i aguantar més del compte, dues jugades de passada de la mort, acaben en fora de joc. Però clar, com les va cagar l’amiguet de l’entorn no passa res, el partit era meravellós, partit per sobre del 70 % de possessió i cap xut a porta en 70 minuts pràcticament. Però clar divendres jugava el seu amiguet.

Un amiguet que fa que el Barça tingui la pilota i que no generi gens de joc ofensiu, bàsicament per dos motius, perquè quan té la pilota i està pressionat la tira enrere i li passa el marró als dos centrals, sempre enrere com feia Bakero. Quan té la pilota de cara, quan li deixen espai, es limita a aguantar la pilota fins que van baixant els rivals i obre a banda per a Alves, per a que centri a la babalà sense cap nou rematador i amb dos línies defensives esperant aquesta centrada, perquè és incapaç de generar res per si sol. Es limita a obrir a banda i pujar a rematar, com si fes molts de gols així durant l’any i deixant un solar al mig camp quan l’equip perd la pilota, deixant un forat que quan rep Iniesta i aixeca el cap, perd la opció de passada a un costat. Però clar, la culpa d’això sempre és dels altres. Per a fer això no necessitem a dos jugadors, perquè això ja ho fa Busquets, donar darrera al que ve de cara i obrir a banda quan es genera el forat. Estem perdent un jugador ofensiu i amb treball al mig camp per a que jugui un jugador per decret. I és el mateix error de l’any passat, seguim sense aprendre els errors.

La diferència més evident és l’activació de Messi els partits que ha jugat Cesc i els partits que no ha jugat. Ahir mateix, quan va sortir, van ser els millors minuts de Messi amb diferència, li va fer vàries passades de primeres que gairebé el  deixen sol.

Els partits on el Barça ha generat més ocasions de gol i ha estat ofensivament més brillant, han estat amb Cesc al camp i amb Xavi a la banqueta. És molt indignant veure com no juguen els que mereixen jugar, veure com tant Cesc com Iniesta no acaben cap partit i que l’altre amb 34 anys els acaba tots. Després si marxa un d’ells com va fer Thiago el titllaran de traïdor, de buscar només els diners, de no estimar al Barça, etc.

Jo, com ja vaig dir amb Thiago, ho entendria perfectament perquè tant afició com entorn estan cecs amb Xavi, estan defensant al jugador com si fos el Xavi de fa 3-4 anys, quan la realitat diu clarament que no és així. L’error més gran és veure com fan les coses al revés, el posa a la banqueta als partits més assequibles i juga els més importants, és surrealista, per això dic que tant de bo el Barça no guanyi res, es perdria un any però almenys es faria un relleu i es guanyaria de cara al futur.

Cesc està entenent el que li va passar a Thiago i el mateix Iniesta comença a veure-ho també. Les seves cares quan estan a la banqueta o quan els substitueixen a ells i l’altre ho juga tot. Com t’has de sentir, si ets Cesc, fots un partidas a Vigo, donant un recital de jugar al primer toc amb la sortida de pilota i donar pilotes amb avantatge al teu company, un recital de demostrar que no es necessita tocar-la 5 vegades i esperar que tots els rivals vagin baixant per obrir a banda, simplement tenir la qualitat de donar-la per sobre del defensa i deixant a Alves amb avantatge en gairebé cada jugada. Com t’has de sentir veient com fas dos gols i ets clau al gol que trenca el partit i que ve el següent partit, un derbi al Camp Nou i et trauen al minut 40 de partit, que a Vigo estàs jugant de luxe i que et canvien als 20 minuts de la segona part. Després veus com l’altre s’arrastra pel camp i que els mitjos rivals li passen pel costat com a motos quan s’incorporen al contraatac. Són un seguit de petits detalls que si la gent veiés el partit en diferit, veient els moviments que fa al camp, molts obririen els ulls.

Hi ha molta gent que diu que fa falta per a controlar el ritme del joc, per a controlar la pilota, etc. Em sembla un argument que fa uns anys podia ser vàlid, avui en dia, amb ell al camp i l’any passat amb Tito també, molts de partits li passen per sobre igualment, no entenc perquè hem de prescindir d’un jugador més al camp que desequilibri i generi espais i un millor atac en estàtic, per a tenir un jugador que fa les mateixes funcions que Busquets.

Després està el tema Messi, un tema que més d’un s’hauria de fer mirar, perquè és surrealista que es critiqui al millor jugador de la història, un jugador que porta anys salvant les castanyes de l’equip i que ha fet al Barça el millor club del món i el millor equip que s’ha vist en la història. Em fa gràcia els que diuen que Neymar està tirant del carro, quan Neymar té els espais gràcies al marcatge massiu i l’organització tàctica contra Messi i contra Iniesta. Ja fa temps que els equips basen el seu estil defensiu a tapar les penetracions en carrera d’Iniesta i de Messi i deixar les bandes lliures perquè el Barça quan arriba a línia de fons és molt difícil que generi perill amb l’alçada dels rematadors. Així tapen els passadissos interiors i a Iniesta i Messi. Però clar, és més fàcil per als amics del club de fans criticar a Messi, com va fer Torquemada per exemple, que no pas criticar que el seu amiguet de les entrevistes i les filtracions no genera res i que ja no està per a jugar.

Messi, sota el meu punt de vista, té una mica de por a encadenar un seguit de lesions musculars, veient com des de que es va trencar cada x temps té problemes, a més que va aprendre de l’any passat i va veure que les garrofes es juguen a final d’any. Jo crec que la preparació aquest any és a la inversa. És un cicle que tots els anys passa el jugador, però durant l’època nadalenca, sobretot de gener, però la gent té molt poca memòria. El debat i les declaracions i opinions, podríem agafar aquests períodes de temps esmentats i serien exactament els mateixos, però clar, omple minuts dels mitjans i pàgines escrites, és el muntatge periodístic que hi ha avui en dia.

Jo ho sento però difereixo de que Messi està malament i que Iniesta està malament. Tots dos estan tirant del carro ofensivament parlant, estan generant els espais per a la resta i estan intentant-ho tot per a poder guanyar els partits, sense queixar-se ni fer caretes a l’entrenador com fan altres ni llençar-li tots els mitjans a sobre. S’estan emportant unes patacades mediàtiques ridícules, perquè ara interessa vendre que la nineta dels ulls de Rosell és el millor del món mundial i és el fitxatge de l’any. Només espero que la cosa es giri i que els jugadors que té Messi cada cop que la toca els tingui ell, ja veurem llavors amb espais el que fa Messi. També serà bonic veure, com quan es juguin les coses aparegui el crack, veure com tots els que l’estan criticant pugin novament al carro de forma miserable i s’oblidin de tot el que estan dient ara.