Males notícies.

Pot semblar un títol d’entrada incoherent amb el que està vivint el Barça, però els resultats i les classificacions actuals no poden tapar algunes males notícies decisives per al Barça.

La primera la lesió de Messi. Ja feia massa temps que les petites males notícies tenien pinta de que acabarien convertint-se en molt males notícies. El jugador des de la lesió contra el PSG que no ha fet net, es parla de que ara és una altra zona, sempre es parla de zones diferents, de cames diferents, però la realitat és que el jugador s’està trencant cada dos per tres i comença a ser perillós per al club que li paga (i no poc precisament) per a que arribi en condicions al tram decisiu de la lliga. El jugador ja s’ha comentat massa vegades els diferents possibles problemes i d’on poden derivar les lesions.

El principal problema és el secretisme amb aquestes lesions. L’aficionat i sobretot el soci, comencen a impacientar-se i penso que comença a ser hora de que surti algun responsable dels serveis mèdics a explicar que està passant amb Messi i a explicar perquè, de sobte la seva ombra Juanjo Brau, ha desaparegut del seu costat i marxa a fer la primera fase de recuperació a Argentina.

Es podria entendre, des d’un punt de vista anímic, que marxi a fer aquesta primera fase al seu país, per a tenir a prop als seus i per a desconnectar de l’entorn que especularà i especularà, sobretot aquests dies que no hi ha futbol. Sort que el senyor de l’entorn es queda a Barcelona per a concedir-los entrevistetes i minuts als mitjans, per a així continuar amb els seus “seguidors fidels” i per a omplir els buits. Per aquest motiu hauria de sortir un responsable dels serveis mèdics a explicar que passa, perquè així s’acaben les especulacions de cop.

Potser també comença a ser hora que manin aquests serveis mèdics, en coordinació amb els tècnics i que no jugui ell quan vulgui. Ja que el noi ha decidit passar-se les vacances com les ha passat, ara que deixi de jugar fins que faci falta, el mal ja està fet. Potser faria bé també de mirar cap al passat i veure que era el que li feia estar a tope sense lesions i cuidant-se al màxim, cuidant l’alimentació i deixant la coca-cola i les coses que no ha de beure abans d’un partit, entre altres coses. Ahir ho va explicar molt bé Cesc, que va passar pel mateix i que ho va dir ben clar, hi ha cops que sembla que estàs bé, que no tens molèsties, però encara no està ben cicatritzat. Penso que té el millor conseller que pot tenir amb un jugador que ho ha passat, esperem que entre tots el convencin de que pensi amb l’equip primer que res i que fins que no estigui al 100% que no torni.

La segona mala notícia és l’encaparrament del tècnic en rotar sempre a Iniesta o Cesc, que està cabrejant de mala manera a tots dos i al final fotran el camp. El propi Cesc ho va dir ahir, que no es sent titular. El comprenc perfectament, un jugador que se’n surt quan juga i que al següent partit o següents torna a la banqueta, el mateix amb Iniesta i l’altre que s’està arrastrant pel camp, perquè té zero influència amb el joc, amb 34 anys a les esquenes, segueixi jugant-ho tot, sobretot els partits importants, que és el que més toca els collons. Molt mala notícia que el Tata sigui incapaç de veure que el mig camp amb Iniesta i Cesc no hi ha color. Ara el “salva” que s’ha lesionat Messi i que no haurà de fer aquests malabarismes en quant a minuts i rotacions, cosa que suposarà que Cesc passi al fals nou, una molt mala notícia per a mi perquè penso que es perd molt de potencial.

Tercera mala notícia, la obsessió de la premsa per qüestionar l’estil i dir que el Barça juga diferent d’altres anys. Hi ha molt mala memòria en aquest aspecte. Ahir totes les valoracions i anàlisis anaven en la mateixa direcció, apart de posar al mateix sac dels partits contra Rayo i Celta. Són anàlisis tant simplistes que fa una mica de riure comentar-los perquè tenen molt mala memòria. Sense anar més lluny els partits amb el Betis. El Barça dels anys anteriors, cada cop que ha anat al camp del Betis ha patit de mala manera, ha encaixat molts gols i en moltes ocasions ha guanyat patint i amb marcadors ajustats. Des de que està Pepe Mel, que sempre li han jugat al Barça amb pressió asfixiant a la sortida de pilota, amb defensa d’un contra un i obligant a Valdés a sacar en llarg, portant en moltes fases del partit el ritme del joc. El mateix amb el Rayo des que l’ha agafat Paco Jémez i amb altres equips que els agrada tenir la pilota i sortir a pressionar a dalt. El Barça intenta jugar al seu estil, sempre que pot té possessions llargues, controla el partit i busca guanyar amb un bon futbol, però la caverna blaugrana són tant paletos i de mirar-se el melic, que es veu que no poden veure que encara que el Betis vagi últim, és un equip que fa un molt bon futbol, el mateix el Rayo o el Celta. Al seu món de prepotència són incapaços d’acceptar que un equip pugui plantar cara al Barça. Així ens va, amb absurds debats i tocant els pebrots als jugadors que s’estan deixant la pell per aconseguir molt bons resultats i adaptar-se a diferents maneres de jugar. Així li va al Barça, amb aquest entorn tant podrit. Ho explicava un periodista italià l’altre dia a una entrevista a esports 3, que quan estaven a la roda de premsa prèvia al Barça-Milà, es posaven tots els emissaris italians les mans al cap veient com parlaven de crisi i criticaven el joc del Barça. És incomprensible la veritat.

Quarta mala notícia, la absurda convocatòria del marquès de jugadors que estan mig tocats i que necessiten posar-se a punt. Per anar a fer bolos per Àfica, que ja fa temps que la selecció semblen colons, anant a robar als països on s’estan morint de gana, quina imatge més penosa. El problema és que per anar a robar hagin d’endur-se als cracks de la lliga de forma més que absurda. Ja em sembla prou surrealista que els equips que no juguin repesca s’hagi de parar les lligues per a que juguin amistosos, com per a que a sobre el marquès vagi convocant titulars indiscutibles. De veritat necessita que Iniesta vagi a jugar per Àfrica per a saber el que pot fer el manxec a un camp de futbol? I “sort” que alguns estan tocats, perquè sinó la cosa encara seria més sagnant. El punt de surrealisme total i que demostra la obsessió del marquès d’acontentar a la caverna és la convocatòria de Bartra. No perquè no em sembli que Bartra pugui jugar, sinó perquè va convocat en quant s’ha sabut la lesió de Cesc. Que tenen a veure Cesc i Bartra?? Doncs res, que juguen al Barça. Que ja s’han quedat a Barna Piqué, Puyol i Xavi, ara Cesc, havia de convocar a un del Barça, sinó la caverna se’l mengen. Quin tio més covard!!!

La quinta mala notícia, molt dolenta, és el tema del filial. Que facin fora a aquest entrenador mediocre anomenat Eusebio si us plau, l’equip se’n va de cap a segona si no s’adrecen dràsticament les coses. Aquest entrenador, que va tenir la poca vergonya de dir que se sentia ofès amb els mitjans, quan no el van posar a les possibles travesses de substitut de Tito, l’altre dia va tenir la poca vergonya de dir que l’equip que va baixar de categoria, a aquestes alçades de la lliga, encara tenia menys punts. Aquest personatge és flipant. És que mires l’equip d’aquesta setmana i és un cúmul de despropòsits, cada partit és una de diferent. Comencem amb un Patric, que ha jugat tota la vida d’interior, que al senyor Eusebio se li ha posat al cap que ha de ser lateral, perquè es pensa que és l’inventor del futbol es veu. Un xaval que és un més que acceptable interior, que està jugant de lateral i és un colador el pobre, perquè no ha jugat mai, no té els conceptes defensius, ha fet errades de juvenil, ha fet penals, li han arribat gols per la seva banda a mansalva.

Després seguim a mig camp amb el senyor Ilie. Un jugador que no té la qualitat ni de bon tros, però que juga per ser net de qui és, es ven la moto de la polivalència, quan és un jugador que com a central ha deixat molt que desitjar, com a mig centre és nul i que no és jugador per al Barça, frenant la progressió de Sergi Samper, un futur crack del mig camp que molts partits no els juga per a que jugui el net de. Però es que si ho vas a mirar poc pot millorar estant amb aquest entrenador.

Després té la brillant idea de posar a Edu Bedia, que és esquerrà tancat a jugar d’interior dret i a Babunski que és dretà, a jugar d’interior esquerrà. Un xaval que li va fotre un marró a sobre, després de carregar-se a Espinosa, que ja fa dos anys que li està fent avorrir el futbol, que va veure el partit des de la grada. Apart de posar aïllat a una banda a Denis Suárez, un jugador espectacular i desequilibrant partint des de l’interior, deixant a la banqueta a Adama que és un altre futur crack que cada cop que surt canvia el partit.

Aquest és l’entrenador que té el Barça B. Però clar, juga amb el simplisme de la premsa blaugrana, d’aquells que fan les cròniques amb el resultat a la mà i que no tenen ni punyetera idea del que passa ni del joc horrible que fa l’equip. Perquè això no ve d’un dia, ja fa setmanes que l’equip no rutlla, però clar, miren els resultats i classificació i a partir d’aquí escriuen quatre línies. Ara es veu que amb la classificació es comencen a preocupar. A bones hores.

Però bé, no són tot males notícies tampoc. Aquesta setmana hem pogut comprovar que Bartra està per a jugar en aquest equip, que es poden deixar de tonteries de centrals i que Montoya és un lateral més que acceptable. Que Song és un jugador molt complidor i que quan surt juga molt bé a futbol. Que Pedro sembla que la banqueta li comença a fer efecte i està més ràpid que mai i que Neymar està confirmant que ha estat un molt bon fitxatge, només li falta començar a definir millor, perquè està fallant gols molt cantats. Tenim un Valdés a un gran nivell i tenim a un Puyol gairebé recuperat que pot donar molt bona rotació a la zona de centrals. Tenim a un Cesc en estat de gràcia i un Iniesta que comença a donar símptomes de recuperació.