Arriba el resultadisme.

Ha arribat el resultadisme a can Barça, la culerada està contenta per guanyar exclusivament i per seguir líders, els palmers de l’entorn estan utilitzant aquest argument per a tapar les misèries blaugrana i els amics del mitjans estan fent el mateix utilitzant aquest argument per a tapar el mal joc quan juguen els seus amiguets.

L’exemple més clar, el club de fans de Xavi Hernandez, Torquemada i els seus amiguets de la secta absurda de opinar sobre un partit segons qui juga. Aquesta setmana hem tingut l’exemple més clar de com un entorn pot arribar a manipular a les persones i sobretot a l’entrenador. Al final el resultat va ser que, un cop més, contradient les seves paraules quan va arribar, no juga qui ho mereix, juga la vaca sagrada. La veritat és que veient segons quines coses, el Barça mereixeria quedar-se en blanc de títols perquè no aprenem dels errors i seguim amb els mateixos problemes de l’any passat, jugar qui té més nom i no qui ho mereix per rendiment. I per aconseguir-ho fan servir la bateria de palmers de la premsa, que la seva objectivitat, per molt cregut que s’ho tingui per exemple el senyor Torquemada, que es pensa que és un literat del futbol, utilitzant paraules que res tenen a veure amb el futbol, brilla per la seva absència.

Coses de la vida, que al poble no es pugui escoltar Rac-1 en condicions segons on tinguis l’antena, que el dual en català del plus de la SER Barcelona sigui fastigós, he acabat escoltant els darrers partits per Catalunya Ràdio. Una emissora que sempre intento evitar perquè no m’agrada gens el cregut Torquemada i un patètic Puyal que cada cop s’equivoca més durant una retransmissió, que és capaç fins i tot de confondre a un jugador de color amb un altre més blanc que la llet, de confondre un lateral encara que la pilota estigui a l’altra banda de camp i un seguit de divagacions que fan que estigui encara en actiu pel seu nom i influències, no perquè realment faci bé la seva feina. Per suposat que és la meva opinió, ja se que molts no estaran d’acord.

Però com que he escoltat els dos darrers partits, he pogut veure les diferències segons si juga el seu amiguet Xavi o no. El dia del Celta, des del minut 1 ja se’ls va veure que no en passarien ni una al mig camp del Barça i al joc col·lectiu de l’equip, però clar, focalitzant en els dos jugadors que poden fotre-li el lloc al seu amiguet clar. Sempre passa el mateix i resulta que un dels partits on el Barça genera més ocasions de gol, on Messi està més endollat al partit, resulta que s’ha de criticar que si el Barça no ha controlat el joc, que si no ha tingut el seu estil i moltes xorrades per l’estil, com sempre que apareixen quan el seu amiguet no juga. Però clar, és més fàcil culpar a Cesc i a Song, que culpar a Valdés que no arrisca ni una passada en curt i que pilota que va agafar amb les mans, va acabar amb pilotada del porter als davanters. Moltes jugades que tant un com l’altre van baixar a rebre i el cagat de Valdés va pegar pilotada.

En canvi el partit contra l’español ja va ser tot meravellós clar, perquè llavors jugava el seu amic, el defensor de l’estil. Un partit infumable amb l’español tancat amb els onze al darrera, sense xutar a porta i amb un Messi totalment desconnectat entre línies perquè no li arribaven pilotes en condicions, un partit que als 15 minuts es pot anar 2-0 de fer la última passada ràpida i que per tocar-la dos tres vegades i aguantar més del compte, dues jugades de passada de la mort, acaben en fora de joc. Però clar, com les va cagar l’amiguet de l’entorn no passa res, el partit era meravellós, partit per sobre del 70 % de possessió i cap xut a porta en 70 minuts pràcticament. Però clar divendres jugava el seu amiguet.

Un amiguet que fa que el Barça tingui la pilota i que no generi gens de joc ofensiu, bàsicament per dos motius, perquè quan té la pilota i està pressionat la tira enrere i li passa el marró als dos centrals, sempre enrere com feia Bakero. Quan té la pilota de cara, quan li deixen espai, es limita a aguantar la pilota fins que van baixant els rivals i obre a banda per a Alves, per a que centri a la babalà sense cap nou rematador i amb dos línies defensives esperant aquesta centrada, perquè és incapaç de generar res per si sol. Es limita a obrir a banda i pujar a rematar, com si fes molts de gols així durant l’any i deixant un solar al mig camp quan l’equip perd la pilota, deixant un forat que quan rep Iniesta i aixeca el cap, perd la opció de passada a un costat. Però clar, la culpa d’això sempre és dels altres. Per a fer això no necessitem a dos jugadors, perquè això ja ho fa Busquets, donar darrera al que ve de cara i obrir a banda quan es genera el forat. Estem perdent un jugador ofensiu i amb treball al mig camp per a que jugui un jugador per decret. I és el mateix error de l’any passat, seguim sense aprendre els errors.

La diferència més evident és l’activació de Messi els partits que ha jugat Cesc i els partits que no ha jugat. Ahir mateix, quan va sortir, van ser els millors minuts de Messi amb diferència, li va fer vàries passades de primeres que gairebé el  deixen sol.

Els partits on el Barça ha generat més ocasions de gol i ha estat ofensivament més brillant, han estat amb Cesc al camp i amb Xavi a la banqueta. És molt indignant veure com no juguen els que mereixen jugar, veure com tant Cesc com Iniesta no acaben cap partit i que l’altre amb 34 anys els acaba tots. Després si marxa un d’ells com va fer Thiago el titllaran de traïdor, de buscar només els diners, de no estimar al Barça, etc.

Jo, com ja vaig dir amb Thiago, ho entendria perfectament perquè tant afició com entorn estan cecs amb Xavi, estan defensant al jugador com si fos el Xavi de fa 3-4 anys, quan la realitat diu clarament que no és així. L’error més gran és veure com fan les coses al revés, el posa a la banqueta als partits més assequibles i juga els més importants, és surrealista, per això dic que tant de bo el Barça no guanyi res, es perdria un any però almenys es faria un relleu i es guanyaria de cara al futur.

Cesc està entenent el que li va passar a Thiago i el mateix Iniesta comença a veure-ho també. Les seves cares quan estan a la banqueta o quan els substitueixen a ells i l’altre ho juga tot. Com t’has de sentir, si ets Cesc, fots un partidas a Vigo, donant un recital de jugar al primer toc amb la sortida de pilota i donar pilotes amb avantatge al teu company, un recital de demostrar que no es necessita tocar-la 5 vegades i esperar que tots els rivals vagin baixant per obrir a banda, simplement tenir la qualitat de donar-la per sobre del defensa i deixant a Alves amb avantatge en gairebé cada jugada. Com t’has de sentir veient com fas dos gols i ets clau al gol que trenca el partit i que ve el següent partit, un derbi al Camp Nou i et trauen al minut 40 de partit, que a Vigo estàs jugant de luxe i que et canvien als 20 minuts de la segona part. Després veus com l’altre s’arrastra pel camp i que els mitjos rivals li passen pel costat com a motos quan s’incorporen al contraatac. Són un seguit de petits detalls que si la gent veiés el partit en diferit, veient els moviments que fa al camp, molts obririen els ulls.

Hi ha molta gent que diu que fa falta per a controlar el ritme del joc, per a controlar la pilota, etc. Em sembla un argument que fa uns anys podia ser vàlid, avui en dia, amb ell al camp i l’any passat amb Tito també, molts de partits li passen per sobre igualment, no entenc perquè hem de prescindir d’un jugador més al camp que desequilibri i generi espais i un millor atac en estàtic, per a tenir un jugador que fa les mateixes funcions que Busquets.

Després està el tema Messi, un tema que més d’un s’hauria de fer mirar, perquè és surrealista que es critiqui al millor jugador de la història, un jugador que porta anys salvant les castanyes de l’equip i que ha fet al Barça el millor club del món i el millor equip que s’ha vist en la història. Em fa gràcia els que diuen que Neymar està tirant del carro, quan Neymar té els espais gràcies al marcatge massiu i l’organització tàctica contra Messi i contra Iniesta. Ja fa temps que els equips basen el seu estil defensiu a tapar les penetracions en carrera d’Iniesta i de Messi i deixar les bandes lliures perquè el Barça quan arriba a línia de fons és molt difícil que generi perill amb l’alçada dels rematadors. Així tapen els passadissos interiors i a Iniesta i Messi. Però clar, és més fàcil per als amics del club de fans criticar a Messi, com va fer Torquemada per exemple, que no pas criticar que el seu amiguet de les entrevistes i les filtracions no genera res i que ja no està per a jugar.

Messi, sota el meu punt de vista, té una mica de por a encadenar un seguit de lesions musculars, veient com des de que es va trencar cada x temps té problemes, a més que va aprendre de l’any passat i va veure que les garrofes es juguen a final d’any. Jo crec que la preparació aquest any és a la inversa. És un cicle que tots els anys passa el jugador, però durant l’època nadalenca, sobretot de gener, però la gent té molt poca memòria. El debat i les declaracions i opinions, podríem agafar aquests períodes de temps esmentats i serien exactament els mateixos, però clar, omple minuts dels mitjans i pàgines escrites, és el muntatge periodístic que hi ha avui en dia.

Jo ho sento però difereixo de que Messi està malament i que Iniesta està malament. Tots dos estan tirant del carro ofensivament parlant, estan generant els espais per a la resta i estan intentant-ho tot per a poder guanyar els partits, sense queixar-se ni fer caretes a l’entrenador com fan altres ni llençar-li tots els mitjans a sobre. S’estan emportant unes patacades mediàtiques ridícules, perquè ara interessa vendre que la nineta dels ulls de Rosell és el millor del món mundial i és el fitxatge de l’any. Només espero que la cosa es giri i que els jugadors que té Messi cada cop que la toca els tingui ell, ja veurem llavors amb espais el que fa Messi. També serà bonic veure, com quan es juguin les coses aparegui el crack, veure com tots els que l’estan criticant pugin novament al carro de forma miserable i s’oblidin de tot el que estan dient ara.