Els trucs del Tata.

Volia començar parlant de Rosell i de les seves jugades fosques amb el fitxatge de Neymar que no tenen cap interès en aclarir i un fitxatge que van córrer a posar-li una clàusula de confidencialitat  per a no haver de parlar-ne. Després també es podria parlar de les seves jugades fosques i asqueroses cada cop que li posen un micro al davant per a buscar la reconciliació amb Pep i per a fer-s’hi el bon samarità i després la va clavant pel darrera. Volia estendre’m més, però em dona tant fàstic aquest personatge i tot el que l’envolta que no tinc massa ganes la veritat, són ganes d’emprenyar-t’hi per a no res, perquè a sobre veus a un gran nombre de socis que se’ls en fot, mentre l’equip vagi bé, tot el que fa i que es creuen totes les boles de la premsa i les maquillades al respecte.

El que si voldria és opinar sobre el tema de fer un camp nou i el que s’està parlant al respecte i de posar-li un nom publicitari al davant. Si ha de servir per a pagar la construcció d’un camp amb les mateixes places, que pugui estar cobert per a que la gent no es mulli i molt més modern, em sembla perfecte que li posin una marca al davant. No em sembla tant greu com el tema de la samarreta, perquè el tema de la samarreta ja s’ha vist que va ser una enganyifa i tant bé que van pintar la venda d’aquest, al final ha estat un tot inclòs de Qatar Airways on si es mira patrocinis d’altres equips encara s’ha fet “el primo”. Almenys en aquest cas si ve una empresa i paga una bona part de la construcció, doncs benvinguda sigui. A veure si es segueix la mateixa fórmula i es fa un nou Palau blaugrana, com s’està dient per part de la junta, que ja fa uns anys que els equips de la secció fan bastant el ridícul amb el pavelló obsolet que tenen ara.

Però bé, anem al futbol, que és el que importa per a la majoria. No m’agrada gens que el Tata pequi de covard i aprofiti segons quines circumstàncies per a fer l’amarrategui. Perquè dic que és un truc, perquè cada cop penso més que el d’ahir va ser una jugadeta per a netejar la imatge de la vaca sagrada, ja fa temps que aquest no està bé, ara fins i tot (per fi) s’han començat a crear debats d’opinió al voltant si ha de jugar segons quins partits. Doncs el Tata va fer el truc per a que avui els mitjans li tornin a llepar el cul públicament i parlin que si la seva sortida va ser decisiva i bla bla bla. Que jo sàpiga va fer el mateix que sempre, no arribar a les pilotes dividides, no anar-se’n de ningú, no replegar correctament en defensa, recuperar poquíssimes pilotes i jugar cap enrere com feia Bakero amb el dream team o obrir a banda per al lateral que entra. El gol el genera Cesc amb una molt bona passada al espai, una encara més bona desmarcada d’Alexis, bon control i assistència a Neymar. Però clar, és més “productiu” enaltir a Xavi per als seus amiguets de la premsa i ràdio.

Si durant una hora poses a Song a fer de Xavi, amb el Villareal tot tancat al seu camp amb dues línies defensives, doncs clar, a poc que jugui de forma decent, sempre es notarà més el canvi, perquè poses a un jugador que no acostuma a jugar en aquesta posició, que no té la facilitat de passada i que està contínuament d’esquena a la porteria. No va posar a Sergi Roberto que va jugar un partidàs contra el Celtic no, no va posar tres davanters i va posar a Cesc a jugar allà. No sigui cosa que es noti tant la diferència que després la gent comenci a adonar-se’n. Així el Tata s’evita demostrar al següent partit que juga per decret al realitzar un partidàs l’equip sense ell i després tornar a jugar el mateix de sempre, que no es noti qui mana al vestidor.

Després està el truc de la tonteria de posar a Cesc de fals nou cada vegada, perquè es veu que fa gràcia posar a un mitjapunta espectacular a córrer darrera dels centrals i a rebre patades i cops als salts aeris dels centrals, a matar-lo a pressionar als defenses cada cop que es perd la pilota. Així no es desmenteix la teoria, que es pensen que repetir-la mil cops vol dir que serà certa, que Cesc no pot fer de Xavi. Quan ho ha demostrat amb escreix que està perfectament capacitat i que a més aporta moltes més coses al desequilibri al mig camp i al treball defensiu i l’arribada i última passada. El mig camp en partits importants ha de ser Iniesta i Cesc, però si els posa, es desmunten moltes teories i se’n demostren d’altres. I clar, llavors és Cesc el principal perjudicat quan arriba el dia següent o quan és substituït. El dia següent quan els amiguets de l’altre li posen valoracions de merda i el posen per terra com si Cesc hagués de ser Messi, anar-se’n de tres a cada jugada i marcar els gols de tres en tres, que són tan simples d’analitzar com si fos un davanter quan no ho és i fa l’esforç de jugar allà, perquè el posen allà per a que jugui l’altre. Quan és substituït perquè té que escoltar els xiulets dels que ja no el volien quant va fitxar, perquè va marxar i pel que va costar després, que aprofiten qualsevol partit fora del seu lloc per a recriminar-li els partits. Aquests són els que el dia que fot un partidàs s’amaguen baix les pedres i els que quan estan al camp no aplaudeixen i mostren indiferència.

Jo ho sento per aquests que tenen una vena als ulls i li tenen mania des del primer dia, perquè els priva de gaudir d’un jugador espectacular tant amb pilota com sense pilota. Prefereixo un jugador que va decidir marxar i tornar, que no pas un que va traient pit i recordant cada cop que pot ell i els seus amiguets, que va renunciar a marxar al Milà fa uns anys. Almenys el primer ho dona tot, el segon ja fa dos anys que s’arrastra pel camp cobrant una milionada i “passejant colors”, uns colors que es veu que per a parar la mà quan té un rendiment pobríssim i signant un munt d’anys hipotecant al club, signant a sobre un sobresou per “fidelitat” es veu que els colors per això no li influeixen, com no li influeixen per a fer un pas al costat i deixar que l’equip evolucioni a millor, per a poder anar al mundial.

El Tata amb el típic atac d’entrenador, que al final tenen tots, de reconvertir jugadors, de posar jugadors a posicions que no toca, etc al final acaben posant nerviosos als jugadors, perquè estan fora del seu lloc i veuen que no tenen el mateix rendiment. Que jugui un partit de forma circumstancial, perquè no tens al jugador, en un partit de copa, contra un equip de la part baixa de la taula, es pot acceptar. Però que el posis contra el quart classificat, movent a Cesc de lloc, no posant a un dels que tens a la banqueta és una temeritat, que va tenir sort que va anar bé al final, però que durant una hora va ser un fracàs. No entenc la mania que tenen els entrenadors de tocar coses que ja van bé. Els tres de davant contra el Celtic van fer un partidàs, Neymar va fer hattrick, Alexis va jugar un partit molt complert i Pedro també. Per a que tocar-ho això i posar a Cesc fora de la seva posició?? A sobre per a posar a Song. No s’entén per cap lloc la veritat.

L’equip mentre va ser Song fora de la seva posició, va ser un partit molt dolent, els de Catalunya ràdio es tornaven bojos clar, perquè són de tenir 80% de possessió sense xutar a porta, per a seguir amb la mentida de l’estil i seguir tenint orgasmes amb ella. Quan després demostren que són tan resultadistes com tots els de la caverna blaugrana, que porten anys traient pit de joc i del resultadisme de la caverna merengue i que tot l’any que estan fent el mateix, tapant les misèries quan l’equip guanya i parlant de que és el més important.

El Barça ahir durant la primera hora de partit si que dominava clarament, tenia possessions molt altes, però sense cap tipus de perill. Es van trobar el penal quan ningú s’esperava res al partit, però clar, com al final es va guanyar s’oblida tot això. El partit va canviar quan va sortir Song, però no per la sortida de Xavi com han volgut fer creure els mitjans. El partit va canviar perquè el partit es va trencar una mica, perquè Cesc va baixar al mig camp a crear superioritats per la banda esquerra, entrant Neymar en diagonal i deixant tota la banda esquerra per a Jordi Alba. Entre aquests es van associar molt bé, ajudats per Iniesta i que el Villareal estava ja una mica més cansat després de córrer 60 minuts darrera la pilota.

El Barça va fer un partit molt seriós i va donar la importància que mereixia el rival, encara que per les baixes va sortir al Camp Nou a pegar-se un tir al peu, decepcionant bastant als que esperàvem un partit molt més obert i no onze tios del equip de castellonenc defensant. Els últims 30 minuts de partit van ser molt bons, per això els mitjans s’han oblidat ràpidament dels altres 60.

Dintre del partit on com he dit ningú va desentonar, inclús Song, que tampoc es que ho fes malament, simplement no estava al seu lloc i van haver-hi moments que es va notar, però tampoc va fer cap errada greu ni va fallar excessives passades. Simplement estava fora de lloc.

Molt destacable el partit de Neymar, que va desequilibrar com d’ell s’espera encara que segueix bastant gafat i fallant ocasions molt clares. Molt bon partit d’Alexis també, que s’està guanyant la continuïtat de cara a l’any vinent i la titularitat. Busquets va ser imperial com sempre, mai falla i cada cop s’atreveix a fer més coses ofensivament, a fer filigranes que acaben sent molt efectives i aportant la seva habitual efectivitat en la pressió i la recuperació de pilotes, el crack silenciós del Barça, que per a mi no té preu i que va sortir totalment gratis, que convé recordar-ho de tant en tant, sobretot als que matxaquen sempre a Pep pels fitxatges que va fer mentre estava al Barça.

Partit espectacular d’Iniesta, que ja en fa un parell que està a molt bon nivell i que ahir va començar a ser el que acostuma a ser, molt decisiu en atac i molt actiu en totes les zones del camp. Un Iniesta que s’entén molt bé amb Cesc i que s’alternen bastant a la mitjapunta, jo preferiria veure’ls als tots dos alternant les dues posicions dels interiors, però sembla que està vedat això.

La defensa també va estar molt bé, Piqué i Bartra s’estan entenent molt bé i demostrant que dos jugadors de tall similar poden compenetrar-s’hi molt bé, apart que tenen el perill que tots dos poden dividir al mig camp. Montoya cada cop està millor i està tenint molt mala sort en les passades finals però donant molt bon rendiment. Molt destacable també el partit de Jordi Alba, que sembla que no s’hagi passat gairebé tres mesos lesionats i que se’l trobava a faltar per la banda esquerra.

Tampoc em voldria oblidar de Pedro, un jugador que m’està tornant a convèncer del que està fent al camp, se’l veu amb molta gana i molt ràpid i molt actiu. La banqueta l’ha fet reaccionar i penso que amb la falta de Messi, hauria de ser titular amb Alexis i Neymar i deixar-se d’experiments de Cesc de fals nou.