Final adequat.

La culerada era molt optimista, jo entre ells, que el Barça guanyaria la lliga jugant al seu camp, amb l’afició bolcada amb l’equip i sabent que el premi per la victòria era una lliga. Pensava que es podrien solucionar tots els problemes de joc i a un partit era capaç de donar la talla i fer un joc acceptable. Per desgràcia m’equivocava i no volia veure les evidències que s’han anat fent cada cop més grans al llarg de la temporada.

La trista realitat és que el Barça ha arribat pitjor que mai al tram decisiu de la temporada, inclús pitjor que l’any passat quant Tito va exprimir a l’onze titular durant gran part de l’any i que es va fer el ridícul al final, encara que el rèdit aconseguit va donar per a guanyar la lliga almenys. Ahir va ser molt decebedor, molt trist, veure el final d’una generació de futbolistes fantàstica, veure’ls patir sobre el camp veient que volien però que no podien, que les cames no donaven més i el cap encara menys.

Ahir i avui no faig més que escoltar o llegir a gent que diu que si aquell no va córrer, que si l’altre va caminar pel camp, que si l’altre no ho va donar tot. El problema ve de lluny i sempre és més fàcil criticar als jugadors perquè guanyen milionades que no mirar el motiu pel qual s’ha produït. Sovint la gent s’oblida de que els jugadors són éssers humans i que com tots passen per millors i pitjor moments i que potser no és que no hagin volgut, sinó que no han pogut.

Jo ho sento, però em resisteixo a pensar que jugadors que han donat la glòria que han donat a aquest club, que la majoria encara tenen una edat totalment apta per a jugar a futbol, que de repent s’hagin oblidat de jugar o que no puguin arribar a un final de temporada en condicions, com no han fet els darrers dos anys.

El problema ve de lluny i en gran part ha estat l’entrenador. Els grans entrenadors diuen que es juga com s’entrena i els entrenaments d’aquest senyor han donat molt que desitjar durant tota la temporada, els propis jugadors han filtrat a la premsa que la qualitat dels entrenaments no era l'adequada, el típic que fan vaja, que davant els micros estan a mort amb l’entrenador, però que després fora de micros diuen les veritats. Molts periodistes durant l’any han fet palesa la informació que els entrenaments eren patètics i la preparació física ha estat horrible. Però clar és el que té posar a un entrenador de perfil totalment baix al que han mangonejat durant tota la temporada i on han manat al vestidor les vaques sagrades i molts jugadors s’han deixat anar pensant amb el mundial. Tot el còctel ha estat una barreja impossible d’assumir. Si a això li sumem que tàcticament aquest entrenador ha estat un desastre, doncs ja tenim la causa principal de la desfeta aquest any. Un entrenador amb zero personalitat que s’ha posat en mans del pesos pesats del vestidor i que així li ha anat la temporada. Un entrenador que s’ha limitat a posar als que tenien més pes, més nom i més zeros al compte corrent i els ha dit “jueguen jueguen”. Un entrenador que no s’ha vist en tota la temporada una trista jugada assajada, no s’ha vist cap entramat defensiu, cap ordre en la pressió, cap solució a les dificultats plantejades pels equips rivals, cap solució a peu de camp quant els partits s’han posat malament, res que estigués fora de la seva quadrícula mental de canviar un jugador habitual per un altre. Un entrenador que no ha confiat en cap jugador de la pedrera ni dels joves que tenia a la banqueta, que s’ha limitat a rodar amb 13-14 jugadors tot l’any i que a sobre ni ha fet rotacions adequades, socarrant alguns i rotant sempre els més joves que no necessitaven rotació. Un entrenador que els partits importants ha sortit sempre amb 5 mitjos al camp i un davanter i mig i que s’ha limitat a esperar la qualitat individual dels jugadors sense plantejar cap solució tàctica en cap partit, que ha demostrat un total desconeixement de la lliga espanyola i dels camps i rivals, que ha tingut una mancança terrible d’anàlisi dels equips, del seu estil de joc, de mirar on se li podia fer mal al rival o no. Un equip totalment pla i en moltes fases de la temporada desesperant. Un equip on la seva solució tàctica ha estat anar movent la pilota fins que li arribava a Alves que fotia melonada i sense cap rematador a l’àrea. Un entrenador, que en sis partits ha estat incapaç de trobar cap solució als partits contra l’equip matalasser, que s’ha limitat a posar als jugadors i que juguin, que no ha trobat cap solució a la sortida de pilota quan la pressió matalassera anava cap amunt a camp contrari.

Ahir el Barça a sobre va jugar a contra estil. Tot pilotades de Pinto perquè és patètic amb els peus, amb els laterals i centrals sense arriscar ni una pilota, jugant a la pilotada. El primer quart d’hora de la segona part va ser més que lamentable. Amb un equip atemorit, deixant-se menjar pel rival de forma ridícula i traient-s’hi la pilota de sobre sense cap tipus de responsabilitat, amb els mitjos oferint-se per a rebre en curt i la zona defensiva totalment nerviosos, sense mirar cara ni ulls i pegant pilotades. Vergonyós veure a l’equip així. Una situació, que s’ha vist en moltes fases de la temporada i on l’entrenador ha reconegut en més d’una roda de premsa que era una ordre seva per a poder agafar a la contra al rival. És el que té posar a un entrenador que li ve enorme aquest club, que no té ni puta idea de la idiosincràsia del club i del seu estil de joc. El Barça ahir hagués pogut empatar o perdre, però no jugant a una cosa que no té res a veure amb el teu estil, el Barça ahir no va ser el Barça que tots volem i a sobre es va deixar empatar ridículament cedint un corner ridícul per no agafar Pinto la pilota amb les mans quant tocava, per un Iniesta buscant forçar una falta quant saps que amb l’àrbitre d’ahir, molt menys sent el Barça, no te l’havia de xiular. El partit d’ahir de Pinto va ser ridícul, cosa que va provocar que la defensa fos extremadament inestable i que no volgués arriscar cap pilota. Molt penós tot plegat.

Però és que a més se li ha de sumar la direcció de camp. Els canvis van ser bastant penosos i tard, comptant a més que et jugaves la lliga i et va quedar un canvi per a fer. Quant el Barça encaixa el gol, Neymar ja ha de sortir per un Pedro totalment apàtic i que ha vingut confirmant els darrers partits que ja no està per a jugar al Barça, el més patètic de tot és que es parla que continuï l’any que ve i que es vengui a Alexis. És igual que sigui el minut 5 de la segona part puto quadriculat, no sempre han de ser els canvis a partir del minut 20 de partit. Després treu a Xavi per Cesc, com sempre, perquè aquest senyor no dona per a més. Ja partint que Xavi no feia cap falta, però clar el camp va començar a cridar el seu nom i el patètic entrenador, sense cap personalitat, el va treure de seguida i ja es va acabar el partit, si ja costava circular només faltava ell que ha de fer 3-4 tocs abans de donar-la. A sobre el treu per un dels pocs que podia entrar a la rematada a les penjades de la banda. A sobre es va menjar en patates, un altre canvi per a fer, un cop més.

La cosa pinta malament la veritat, Luis Enrique tindrà molta feina a fer quant arribi. El primer que tot i més important, és si tindrà el recolzament de la cúpula o no i si tindrà plens poders per a prendre decisions de camp. Perquè porten dos anys manant els jugadors i entrenant fatal i ara es passarà a tenir un entrenador que és tot el contrari. El més conflictiu, sense cap mena de dubte, serà el tema Xavi Hernandez. Amb el Tata ha imposat la seva llei i ha estat titular sempre, encara que jugués d’una forma lamentable. Mentre ha anat jugant ha parlat meravelles del seu tècnic. Ahir va ser el primer partit important que va xuclar banqueta. I avui a Mundo Deportivo ja ha sortit l’article al respecte que si el jugador va sortir rebotat perquè no entenia perquè no havia jugat. És el gran problema dels darrers anys del Barça, que segueix veient-s’hi titular i és incapaç de veure que ja no està per a jugar al Barça. Això és un gran problema perquè això l’any que ve serà mala maror al vestidor i llençar-li la premsa a sobre a l’entrenador, tots els amiguets que li deuen favors aniran a sac a fotre merder a l’entorn. Si amb un sol partit important en tota la temporada que no és titular, ja la munta amb la premsa, que no farà si Luis Enrique aposta per un altre tipus de mig camp?? Perquè la notícia que es va rebotar i que es va emprenyar molt, com ho pot saber el periodista si no li filtra ell??

Aquest serà el gran problema de Luis Enrique i que tinc l’esperança que tracti com el de Totti amb la Roma quan va anar allà a entrenar. La gran incògnita és saber si serà el Luis Enrique entrenador que tots coneixem, amb caràcter, exigència en cada entrenament i just amb qui entrena millor, o si serà un Luis Enrique desconegut que es plegarà davant les exigències del vestidor i les “directrius” de merchandising de la directiva. Jo espero i desitjo que sigui el primer, perquè si no és així estarem amb el mateix problema.

Per acabar comentar el tema de la final four d’eurolliga. El ridícul històric davant de milions de persones que va sofrir el Barça va ser més que lamentable. És el que passa quan es posa a entrenadors d’anar per casa que ens pensem que tot seran Peps Guardiola. Entrenadors que amb les plantilles que tenen es poden comptar amb els dits de la mà els partits on han de ser decisius al llarg de tota la temporada, la resta gairebé amb la qualitat individual ja es resolen la majoria. Però es que portem uns quants anys ja arribant a la final four i fent el ridícul. Ja comença a ser hora que s’aposti de veritat per un entrenador top de qualitat, que aprofiti al màxim la qualitat del planter que li forma el director tècnic. El partit de divendres va ser un exemple de poca capacitat de reacció, de ment quadriculada a l’hora de repartir els minuts, de fatal gestió dels jugadors i de nul·la capacitat tàctica per a resoldre els problemes a mesura que anaven passant. Primer deixant que un partit que havia de ser punt a punt, que l’equip rival marxes de deu punts sense demanar ni un trist temps mort, veient com el seu equip fallava fins a 7 atacs seguits. Després sent incapaç ni de plantejar una defensa zonal, ni una sola solució defensiva a la penetració madridista i obertura a les dues cantonades on llençaven sols, fatal a l’hora d’atacar. A sobre Oleson que ho estava endollant tot i Tomic que estava bé, els asseu i els té gairebé un quart sense jugar, per la seva puta ment quadriculada de repartiment de minuts. En un partit com aquest, no es pot dosificar, no es pot prescindir del que està funcionant tants de minuts, més sabent que el rival a la final és el Maccabi i no el CSKA. Lampe ni va jugar, mentre Nachbar estava horrible i seguia entrant al partit. No va fer res per a canviar el signe del partit. Lamentable. Si tingués una mica de dignitat hagués demanat la dimissió durant el dia d’ahir.

I queda la traca final, l’altre Pascual, que se les haurà de veure amb dos equips alemanys i un potent Vezprem si vol guanyar la final four, però estem a la mateixa, un entrenador que porta tres anys fent el ridícul a Europa. Espero que la gran qualitat individual del planter serveixi per a poder guanyar, perquè si ha de ser per la qualitat de l’entrenador, ja no cal ni que es comprin les entrades els aficionats.

Campions.

El Barça té una oportunitat única de guanyar una lliga més, depèn d’ell mateix i guanyant el partit serà campió. Molta gent parla que si no mereixerà la lliga, que si els jugadors no ho han donat tot i que encara que guanyin la lliga no es salvarà la temporada. Tenen una part de raó i una part que no, com en tot a la vida. Tenen la part de raó que el Barça aquest any no ha estat el Barça dels darrers anys, en això tenen raó, el Barça en  quant a joc ha donat bastant que desitjar en molts partits. Sota el meu punt de vista per una molt mala planificació de la temporada, per un molt mal entrenador i per la deixadesa durant parts d’aquesta per molts jugadors.

El Barça l’any passat ja va pegar una forta davallada en quant a joc, es van fer molts punts però la planificació i la gestió va ser molt dolenta, més ben dit l’autogestió perquè malauradament Tito només va poder estar una part de la temporada. Es van fer 100 punts però es va fer riure a Europa i ni tant sols es va arribar a la final de copa del rei.

Aquest any encara ha estat pitjor, perquè els errors que es van produir la temporada passada no s’han solucionat, el club sabent les mancances en segons quines posicions ho van fiar tot a l’obsessiva opinió del seu president a portar a Neymar, quant estava aparaulat per a l’any vinent i que la por per les ofertes que estava rebent van fer que s’anticipés la seva incorporació. Una jugada lamentable i  patètica, perquè si estava pactat amb el jugador, el que havien de fer és esperar un any i si no volia esperar el jugador ja era un problema seu i que no volia venir tant al Barça com han venut. Al barça es volen jugadors compromesos, no mercenaris, si volia diners que hagués marxat a un altre club. Per aquesta por absurda, es va gastar tot el pressupost en anticipar la seva arribada quant aquests diners es tenien que destinar a portar dos centrals, un mig i un davanter. A sobre ve l’il·luminat de l’entrenador i diu que amb el que té passarà.

Un entrenador que ha estat també un dels grans errors de la temporada. Un entrenador caduc, obsolet en els seus mètodes i que l’equip li ha vingut molt gran. Una cagada que se li ha d’atribuir al simulacre de president blaugrana, quant Zubi ja tenia aparaulat a Luis Enrique l’any passat, un entrenador que per la seva mà dura i la seva obsessió amb els entrenaments, era el més adequat per a portar un grup cansat de guanyar i que ja l’any passat van jugar molts de partits caminant. Però clar, el fàcil és culpar a Zubi quant el president va imposar a l’altre patètic entrenador, com va imposar portant a Neymar i obviant tota la planificació esportiva. Un president que ha destrossat un cicle guanyador a costa de fer els seus negocis particulars i deixar als seus amiguets arreglats de cara al futur, que quant s’ha vist entre l’espasa i la paret ha marxat com un covard.

Així doncs, quant els grans entrenadors diuen que es juga com s’entrena, es porta a un entrenador obsolet, amb unes tàctiques totalment prehistòriques i uns entrenaments que disten molt de ser els adequats, com més d’un ha filtrat als periodistes afins, a sobre s’ha produït una clara divergència entre el cos tècnic que es va mantenir un any que formaven part de l’staff de Vilanova respecte l’staff que ha portat l’entrenador argentí. On s’ha vist més clara la cosa ha estat en les darreres setmanes “blanques” que ha tingut l’equip, un cop eliminat de la xampions. Les darreres temporades era impensable, amb una setmana sencera per a preparar un partit, que l’equip sortís amb la condició física i la preparació que ha sortit els darrers partits. És inacceptable que la setmana que et jugues la lliga al camp de l’Elx, l’entrenador pagui un dinar als jugadors i que permeti dos festes d’Alves de celebració del seu aniversari i que doni tants de dies de festa. Aquesta setmana ha semblat la típica setmana quan ja no et jugues res que tot són comiats, així no es pot preparar un partit. És bastant penós que surti el  president a dir que aquesta setmana es prepararà el partit com toca sense distraccions i entrenant com Deu mana. Perquè estàs reconeixent implícitament que la anterior  no ha estat la millor manera de preparar-la. L’equip ahir va fer una davallada física preocupant els darrers 25 minuts de partit i això és inacceptable quant estàs jugant un partit per setmana últimament.

Tampoc em genera moltes il·lusions que diguin que es prepararà com toca aquest partit perquè l’entrenador actual ha demostrat que no en té ni puta idea de com guanyar a l’equip matalasser, ha anat acumulant ridícul rere ridícul al llarg de la temporada contra ells, anant a pitjor clarament. Un entrenador que aquesta exigència li ve gran i que en tota la temporada ni s’ha vist una trista jugada assajada a pilota aturada, ni una  sola solució tàctica als partits importants, on s’ha limitat a posar als noms i que es busquin la vida pel camp. Per la part tècnica no em genera la més mínima confiança aquest partit, no crec que pugui resoldre cap problema tàctic aquest inútil entrenador, que no en té ni idea de com funciona el futbol europeu ni de com juga el Barça. Però la culpa no és d’ell, la culpa és del que decideix posar-lo al càrrec. Si d’alguna cosa té culpa ell, és de deixar-se influenciar i ser un titella de la vaca sagrada del vestidor, que ha fet el que ha volgut aquest tot l’any, que en els partits importants li ha fet l’equip a mida per a que corri el mínim possible i segueixi titular i que en cap moment ha demostrat personalitat.

El que més em genera confiança és que se suposa que el camp estarà com hauria d’estar durant tots els partits importants, ple i animant a l’equip i no com si anessin al teatre i cantant independència quant toca, que sembla que només vagin a això, perquè la resta de partit fa pena. Amb un ambient com toca i sabent el que es juguen i que és l’últim partit a tot o res, jo segueixo confiant en aquests jugadors que tant han donat per aquest club els darrers anys, espero que encararan el partit com toca i jugaran al màxim nivell possible en aquestes alçades de temporada. Per desgràcia l’entrenador es cagarà un cop més i tornarà a asseure a Cesc i a posar al con, per tant jugarem amb un menys, però espero que Messi tingui el dia i vagi a per totes i que jugant amb dos extrems oberts es generin més espais per a ell.

Em fa una mica de gràcia també quant escolto que si el Barça no mereix aquesta lliga. Ha estat una lliga atípica per molts motius, amb un Barça molt per sota de les seves possibilitats però que no ha estat ni molt menys inferior als altres dos rivals. El que ha passat és que s’han trobat un equip en hores baixes i dos equips més que basen el seu joc al contraatac i a la seva “pegada” a dalt. Llavors el Barça ha punxat molt, però els altres dos en molts partits han punxat per la seva mediocritat ofensiva, que ha compensat les cagades del Barça. Em fa gràcia que es digui que no mereix la lliga el que ha estat campió d’hivern, que ha estat 23 jornades líder, 13 més que l’Atlètic i 19 més que el Madrid. Si no ho ha merescut el Barça, qui ho ha merescut doncs? Que no ha fet el millor futbol dels darrers sis anys és evident, però que ha estat més regular que els altres dos em sembla bastant evident. Però clar, si mirem com sempre la part més recent, doncs el Barça ha punxat molt clar, però no menys que els altres dos. El pitjor Barça dels últims anys, ha disputat la lliga fins a la darrera jornada als dos equips que es jugaran la xampions i que tants elogis han rebut per part de molts, quant s’han dedicat a jugar a la contra miserablement. El Barça, guanyant dissabte, serà el merescut campió de lliga perquè en el còmput global de tot l’any, ha fet millor futbol i haurà estat més regular, tindrà moltes més jornades com a líder i té l’average particular amb el Madrid i guanyant dissabte també contra l’Atlètic favorable amb tots dos, ni ha estat el màxim golejador ni el mínim golejat, però en canvi té la millor diferència de gols. Numèricament ha estat millor que els altres dos. Una altra cosa és que els culers no estiguem satisfets amb el joc. Una situació que per sort es viu a can Barça i que no es viu als altres dos. Que molts analitzem segons el joc i tenim aquesta exigència, a diferència dels altres dos que si guanyen la resta els dona igual. S’està parlant que si la lliga salvaria la temporada. Això parla molt bé dels darrers anys i de la exigència que tants de triomfs s’ha imposat en l’afició, perquè dir que guanyant la lliga salves la temporada és una animalada la veritat. Guanyar la lliga és fer una bona temporada, en quant a exigència de títols. Una altra cosa és el joc, on jo penso que ha estat molt dolent i que per això dona la sensació de salvar la temporada. Però qualsevol culer hagués signat al començament poder-se jugar la lliga al darrer partit a casa.

Aquest anys ha estat un any de molts de problemes, moltes situacions negatives i molt mala sort en moments importants de l’any.

Ahir sense anar més lluny el Barça va sortir amb molta força a guanyar el partit, la primera part va ser bastant bona i es van generar ocasions, a la segona part se’n van generar dues de clares. Davant d’un equip com l’Elx, amb la gespa super alta i seca, que amb un punt es quedaven a primera i que van sortir amb deu tios davant la seva àrea. Va ser un entrenament del que li espera al Barça dissabte vinent. La mala notícia és que no es va marcar, la bona és que es van generar ocasions clares per fer-ho i que el Barça va donar la sensació de tenir les idees clares.

Un partit on, malgrat que els de sempre vulguin menjar la bola a l’aficionat i generar males corrents d’opinió segons alguns jugadors, es va notar moltíssim la presència de Cesc al camp, donant joc als seus companys, entenent-s’hi molt bé amb Alexis i assistint-lo bé en les seves diagonals, arriscant passades cap a ell, en lloc d’aguantar i obrir a banda com fa l’altre que juga per decret. Va donar una assistència de gol a messi que va desaprofitar i en tot moment va ser decisiu en la participació de les jugades, ocupant l’espai que deixava Messi amb els seus moviments i amb una presència clara dintre de l’àrea que la primera part va generar molta profunditat. Els millors del partit van ser Alexis i Cesc, però clar, després de les directrius de la directiva a la premsa que es vol vendre a tots dos per a fer caixa, no ho veurem per cap lloc això.

És insultant que es vulgui regenerar l’equip i es vulgui vendre a dos dels jugadors que han donat més la talla aquesta temporada. Perquè ahir per exemple, el que no va rendir un cop més va ser Pedro, cagant totes les oportunitats que li donaven els companys i fallant gairebé en totes les passades que va fer. Encara marxava fent que no amb el cap quant el van substituir, per a mi encara van tardar massa a fer el canvi. Ja es pot posar les piles per al darrer partit perquè les seves dues darreres temporades són per a que el venguin a final de temporada. Iniesta també va jugar molt malament, però aquest ha estat decisiu durant l’any i encara li queda molt de futbol.

El principal problema de cara al proper partit, és que malgrat tot lo bo que va fer Cesc al camp, tornarà a ser suplent i es tornarà a veure un equip pastós amb contínues passades a Alves de la vaca sagrada per a que després tingui unes bones estadístiques, a un Alves que no arribarà per sorpresa i que els jugadors matalassers estaran molt agraïts de refusar cada cop que faci. Una pena podent tenir la varietat que es va veure ahir durant la primera part, tornar a jugar al que portem setmanes criticant perquè al vestidor mana qui mana. I el pitjor de tot és que pinta que l’any vinent seguirem igual, espero que Luis Enrique vingui amb ganes de gresca i no es casi amb ningú.

El que em va sorprendre van ser les declaracions de Masche, que va insinuar que marxa, quant penso que per a donar descans a Busquets seguia sent molt vàlid.

També sorprenent la notícia que David Luiz dirà passat el mundial que fitxa pel Barça. Espero que no signifiqui que es fitxarà després del mundial i que ha estigui fitxat si es que ha de venir, perquè si no és així és per a fer fora als que fitxen però ja. El barça ha de fer tots els fitxatges abans del mundial, tot el que fitxi després serà una encariment innecessari.

Aquest no és el nostre Barça.

La història del Barça ha passat per molts alt i baixos però els darrers anys estava tot l’aficionat molt orgullós del seu equip, amb un estil de joc inigualable i que ha creat molts adeptes de fora de les nostres fronteres perquè guanyava i meravellava amb el seu joc.

Però el tret més representatiu d’aquest equip era l’amor propi, la competitivitat de l’equip i el no donar mai un partit per perdut i lluitar fins al final. Malauradament aquestes darreres setmanes s’ha vist un Barça amb el qual jo no m’identifico per la seva poca ambició ni confiança en ells mateixos. Es va veure el dia contra l’Athletic un equip que semblava que ja estava de pretemporada, es va veure una mica més d’ambició a camp del Villareal per la motivació de dedicar-li la victòria a Tito, però malauradament dissabte es va veure un equip que no es correspon amb el Barça que s’ha tingut, precisament el dia que es feia un homenatge a l’estadi a Tito, que ha estat un exemple de força, de lluita i de no donar res per perdut, és quan el Barça es deixa les opcions de lliga amb un empat ridícul per la manera que es va produir.

Se suposa que el Barça juga per a la seva afició i jo com a aficionat, ahir la nit el meu sentiment era d’emprenyat, de veure com per una merda de minut on l’equip va passar de tot, ara podria dependre d’ells mateixos per a guanyar la lliga i com això s’ha esvaït per una desconnexió lamentable, que es necessita una punxada més del merengues que serà molt difícil que es produeixi. Ara, per la seva deixadesa, resulta que s’ha arribat a la situació que cap blaugrana no volia, perquè ara, si no fan riure a Elx és clar, es produirà que el Barça guanyant el darrer partit passaria a l’equip matalasser però que li pot donar en safata la lliga al Madrid. El Barça per la seva deixadesa s’ha fotut en un marró que només pot arreglar una punxada més del Reial Madrid.

Perquè totes les situacions possibles ara són ridícules, guanyar el darrer partit i donar-li la lliga al Madrid o deixar-te perdre o empatar i renunciar a la lliga per no donar-li al Madrid, tenint opcions de guanyar. Perquè el Madrid juga contra el seu filial la darrera jornada, segurament sense res en joc, seria molt il·lús pensar que l’español li pugui donar res al Barça. Una situació molt lamentable per no posar el que s’havia de posar les darreres jornades, perquè aquesta lliga, més oportunitats els altres dos equips no li han pogut donar al Barça, està sent una lliga de regals i el Barça per la seva deixadesa no n’ha aprofitat cap.

Aquest és el principal problema que ha tingut aquest equip, la poca competitivitat que ha demostrat aquesta temporada en partits claus, un club acostumat a guanyar lligues inexplicables a l’època del Dream Team, que no hagi confiat en aquesta lliga és de jutjat de guàrdia, és una situació molt reprovable i és una cosa a analitzar molt seriosament de cara al futur.

Una situació de la qual en té una gran part de culpa l’entrenador, per cagar-la constantment en les alineacions dels partits importants, per ser un covard com a tècnic i deixar-s’hi influenciar per les vaques sagrades i per no ser capaç en cap moment d’entrenar com deu mana aquest equip, de motivar als jugadors per a que entrenessin al màxim per a reflectir-ho als partits, un entrenador que no s’ha vist en tota la temporada una jugada assajada, no s’ha vist cap solució tàctica i que ha anat donant pals de cec durant tot l’any.

Ahir va ser la mostra final de la seva inutilitat. Resulta que durant tota la temporada, quan el Barça ha estat amb problemes, ha estat incapaç de treure a un mig ofensiu o un davanter per un defensa, durant tot l’any la seva “brillant” solució ha estat destrossar el mig camp i jugar amb un 4-2-4. Doncs resulta que ahir, amb l’equip jugant un partit acceptable, generant ocasions de gol, al senyor se li ocorre treure a Mascherano per a posar a Cesc. Posant a Busquets de central quan s’ha demostrat que quan es posa al de Badia al darrera es perd el mig camp i tota la solidesa defensiva, damunt deixa l’equip sense cap cinc que defensi una merda i posant a Xavi. Un jugador que no fa una merda al camp, resulta que el posa a sostenir l’equip. Una cagada tant gran que després intenta solucionar canviant a Xavi per Song. L’entrenador del Barça fent un canvi defensiu al Camp Nou amb 2-1 al marcador jugant contra el Getafe que està lluitant pel descens. Aquest és “l’entrenador” del Barça. A més fent el canvi sense temps ni que escalfi el jugador damunt del camp. Un despropòsit, que culmina humiliant a Tello que el treu per a jugar un minut quan ha escalfat gairebé tota la segona part. Lamentable.

La única explicació possible al canvi, és que no volia assenyalar a un jugador que fins i tot els de la ràdio que escoltava jo preguntaven irònicament si havia jugat, el jugador que els darrers dos partits havia estat substituït amb l’equip perdent i que llavors s’havia remuntat. Però clar, com ho havia de fer si el darrer partit ja li va fotre la bronca a l’entrenador per la substitució i el caca Martino es va haver d’abaixar els pantalons i anar a explicar-li el motiu del canvi?

Després, a sobre, hem d’aguantar com la vaca sagrada surt davant dels micros a dir que no han estat a l’alçada, que s’ha acabat la temporada i que a posar-se les piles l’any que ve. I tota la premsa que surt a lloar que si el jugador és tant sincer i que si ha fet autocrítica de la temporada i ha reconegut els errors. Reconegut els errors?

Quins errors ha reconegut si des de que està al primer equip no li he sentit mai personalitzar en ell mateix quan ha fet un partit horrible? Un jugador que quan es perd parla de forma col·lectiva i que quant guanya es tira flors a sobre, quina autocrítica? Si després de fer el ridícul i perdre de forma lamentable els títols en una setmana encara anava dient als micros que era injust i que havien estat millors que el rival. Si hagués fet autocrítica, hagués vist a començament de temporada que aquest equip ja li va gran, que ja no pot rendir com feia abans, que té gairebé 35 anys i que hagués hagut de donar un pas al costat i facilitar el relleu i el canvi de cicle a una de les posicions més importants de l’equip. Autocrítica és el que ha fet Puyol, que va veure que no estava ja per a rendir al màxim nivell i va sortir davant dels mitjans a dir que marxava aquesta temporada. Això és autocrítica, això és ser un jugador sincer amb ell mateix i que sent uns colors i decideix marxar i facilitar les coses al seu club, perdonant dos anys de contracte. Que em van contant els mitjans de l’altre que ha imposat ser tot l’any titular i ha mangonejat a l’entrenador per aconseguir-ho i assegurar-se el mundial?

Uns mitjans que per cert ja porten tres setmanes que estan llençant la lliga, sense anar més lluny ahir a les portades i que avui ja torna a ser tot possible, aquest és l’entorn del Barça, totalment autodestructiu i motivador zero de l’afició i els jugadors. Molt lamentable el canvi de discurs d’un dia per a l’altre. Una premsa que ha viscut les lligues de Tenerife i que fa dos setmanes que ha enterrat a l’equip i que parla de substituts.

Uns substituts que de moment segueixen sense arribar i que es parla de molts de noms i de cap en concret, que no fan més que posar jugadors al mercat i casualment els mateixos de sempre i als que han matat tot l’any malgrat fer millors números que la resta a la seva posició. Parlen d’ofertes de més de 50 milions per Cesc i que si el club les ha d’acceptar. Potser si hi ha clubs disposats a pagar això per aquest jugador, potser s’hauria de mirar el perquè ho volen pagar no? Potser s’hauria de mirar que estan disposats a pagar milionades i que el noi té 26 anys, que ja el tens amortitzat i que no suposa cap despesa econòmica per al club fora del previst. És surrealista voler vendre al de 26 anys i quedar-te amb el de 35 i 29 anys sense ni pensar-ho.

El mateix passa amb Alexis, que parlen d’ofertes de 35-40 milions i que en canvi no es qüestiona la continuïtat d’un Pedro que porta dos temporades fent riure i que aquest tram que ha jugat ha xutat tot el que li ha arribat als peus pensant més en assegurar el mundial que no pas pensant amb l’equip. Però clar, el senyor Pedro té uns amiguets a la premsa que no té Alexis. Està clar que no anar donant entrevistetes i no ser un tio mediàtic et suposa el nul suport per part dels mitjans, encara que hagis estat el màxim golejador de l’equip, apart de Messi, jugant menys partits que altres que han costat 80 milions.

Un Messi per cert, que es parla que si es reserva per al mundial i que els tres últims partits que l’equip ha desconnectat totalment, ha estat l’únic que ha intentat coses i que ha tingut la mínima ambició en aquests casos. Però clar els altres que s’estan reservant per al mundial de veritat, són de casa i és més fàcil atacar al crack que ha perdut el recolzament mediàtic perquè al club li interessa més “vendre” a un altre que acaba de fitxar. Penós.

Per acabar, una setmana més, l’aficionat blaugrana pot estar content gràcies a un seguit de seccions a les quals l’afició només les recolza majoritàriament quant es juguen les garrofes i que la resta d’any els hi donen la esquena bastant i no omplen el pavelló blaugrana. Unes seccions que des de que ha arribat la nova junta han sofert retallades en els seus pressupostos i que a sobre tenen que suportar que el president de torn es vagi a fer la foto de rigor quan aquestes guanyen.

Aquestes seccions malgrat tot, segueixen donant una lliçó de competitivitat, de ganes de guanyar i de passejar per fora de les nostres fronteres la bandera blaugrana. Una setmana més els aficionats poliesportius del Barça hem gaudit de tres títols més a les nostres vitrines, una copa d’Europa i dues del rei en hoquei, handbol i futbol sala respectivament.

Un futbol sala, que la setmana passada lloava al seu entrenador per decidir fer canvis quan s’està guanyant per a seguir guanyant, però que m’ha sorprès molt negativament la notícia que no tenen pensat fer-li cap oferta de renovació al capità blaugrana a Jordi Torras. No m’ha agradat gens la notícia i no crec que sigui un bon tracte al capità de la secció, que va decidir tornar a casa per a fer l’equip gran, igual que va fer javi Rodríguez i al que per cert també van fer fora per la porta del darrera. No se, entenc i estic d’acord en que s’ha de renovar la plantilla del Barça, però penso que hi ha jugadors que mereixen més no quedar-se dintre de la plantilla, sobretot quant a sobre el gran capità ha dit públicament que deixava la selecció per a dedicar-s’hi únicament al seu club. Una notícia molt trista i per a mi molt injusta, però que hi farem, a l’entrenador d’aquesta secció, que apart gestiona les altes i baixes a diferència d’altres esports, els títols i el joc d’aquest equip l’avalen.