Aquest no és el nostre Barça.

La història del Barça ha passat per molts alt i baixos però els darrers anys estava tot l’aficionat molt orgullós del seu equip, amb un estil de joc inigualable i que ha creat molts adeptes de fora de les nostres fronteres perquè guanyava i meravellava amb el seu joc.

Però el tret més representatiu d’aquest equip era l’amor propi, la competitivitat de l’equip i el no donar mai un partit per perdut i lluitar fins al final. Malauradament aquestes darreres setmanes s’ha vist un Barça amb el qual jo no m’identifico per la seva poca ambició ni confiança en ells mateixos. Es va veure el dia contra l’Athletic un equip que semblava que ja estava de pretemporada, es va veure una mica més d’ambició a camp del Villareal per la motivació de dedicar-li la victòria a Tito, però malauradament dissabte es va veure un equip que no es correspon amb el Barça que s’ha tingut, precisament el dia que es feia un homenatge a l’estadi a Tito, que ha estat un exemple de força, de lluita i de no donar res per perdut, és quan el Barça es deixa les opcions de lliga amb un empat ridícul per la manera que es va produir.

Se suposa que el Barça juga per a la seva afició i jo com a aficionat, ahir la nit el meu sentiment era d’emprenyat, de veure com per una merda de minut on l’equip va passar de tot, ara podria dependre d’ells mateixos per a guanyar la lliga i com això s’ha esvaït per una desconnexió lamentable, que es necessita una punxada més del merengues que serà molt difícil que es produeixi. Ara, per la seva deixadesa, resulta que s’ha arribat a la situació que cap blaugrana no volia, perquè ara, si no fan riure a Elx és clar, es produirà que el Barça guanyant el darrer partit passaria a l’equip matalasser però que li pot donar en safata la lliga al Madrid. El Barça per la seva deixadesa s’ha fotut en un marró que només pot arreglar una punxada més del Reial Madrid.

Perquè totes les situacions possibles ara són ridícules, guanyar el darrer partit i donar-li la lliga al Madrid o deixar-te perdre o empatar i renunciar a la lliga per no donar-li al Madrid, tenint opcions de guanyar. Perquè el Madrid juga contra el seu filial la darrera jornada, segurament sense res en joc, seria molt il·lús pensar que l’español li pugui donar res al Barça. Una situació molt lamentable per no posar el que s’havia de posar les darreres jornades, perquè aquesta lliga, més oportunitats els altres dos equips no li han pogut donar al Barça, està sent una lliga de regals i el Barça per la seva deixadesa no n’ha aprofitat cap.

Aquest és el principal problema que ha tingut aquest equip, la poca competitivitat que ha demostrat aquesta temporada en partits claus, un club acostumat a guanyar lligues inexplicables a l’època del Dream Team, que no hagi confiat en aquesta lliga és de jutjat de guàrdia, és una situació molt reprovable i és una cosa a analitzar molt seriosament de cara al futur.

Una situació de la qual en té una gran part de culpa l’entrenador, per cagar-la constantment en les alineacions dels partits importants, per ser un covard com a tècnic i deixar-s’hi influenciar per les vaques sagrades i per no ser capaç en cap moment d’entrenar com deu mana aquest equip, de motivar als jugadors per a que entrenessin al màxim per a reflectir-ho als partits, un entrenador que no s’ha vist en tota la temporada una jugada assajada, no s’ha vist cap solució tàctica i que ha anat donant pals de cec durant tot l’any.

Ahir va ser la mostra final de la seva inutilitat. Resulta que durant tota la temporada, quan el Barça ha estat amb problemes, ha estat incapaç de treure a un mig ofensiu o un davanter per un defensa, durant tot l’any la seva “brillant” solució ha estat destrossar el mig camp i jugar amb un 4-2-4. Doncs resulta que ahir, amb l’equip jugant un partit acceptable, generant ocasions de gol, al senyor se li ocorre treure a Mascherano per a posar a Cesc. Posant a Busquets de central quan s’ha demostrat que quan es posa al de Badia al darrera es perd el mig camp i tota la solidesa defensiva, damunt deixa l’equip sense cap cinc que defensi una merda i posant a Xavi. Un jugador que no fa una merda al camp, resulta que el posa a sostenir l’equip. Una cagada tant gran que després intenta solucionar canviant a Xavi per Song. L’entrenador del Barça fent un canvi defensiu al Camp Nou amb 2-1 al marcador jugant contra el Getafe que està lluitant pel descens. Aquest és “l’entrenador” del Barça. A més fent el canvi sense temps ni que escalfi el jugador damunt del camp. Un despropòsit, que culmina humiliant a Tello que el treu per a jugar un minut quan ha escalfat gairebé tota la segona part. Lamentable.

La única explicació possible al canvi, és que no volia assenyalar a un jugador que fins i tot els de la ràdio que escoltava jo preguntaven irònicament si havia jugat, el jugador que els darrers dos partits havia estat substituït amb l’equip perdent i que llavors s’havia remuntat. Però clar, com ho havia de fer si el darrer partit ja li va fotre la bronca a l’entrenador per la substitució i el caca Martino es va haver d’abaixar els pantalons i anar a explicar-li el motiu del canvi?

Després, a sobre, hem d’aguantar com la vaca sagrada surt davant dels micros a dir que no han estat a l’alçada, que s’ha acabat la temporada i que a posar-se les piles l’any que ve. I tota la premsa que surt a lloar que si el jugador és tant sincer i que si ha fet autocrítica de la temporada i ha reconegut els errors. Reconegut els errors?

Quins errors ha reconegut si des de que està al primer equip no li he sentit mai personalitzar en ell mateix quan ha fet un partit horrible? Un jugador que quan es perd parla de forma col·lectiva i que quant guanya es tira flors a sobre, quina autocrítica? Si després de fer el ridícul i perdre de forma lamentable els títols en una setmana encara anava dient als micros que era injust i que havien estat millors que el rival. Si hagués fet autocrítica, hagués vist a començament de temporada que aquest equip ja li va gran, que ja no pot rendir com feia abans, que té gairebé 35 anys i que hagués hagut de donar un pas al costat i facilitar el relleu i el canvi de cicle a una de les posicions més importants de l’equip. Autocrítica és el que ha fet Puyol, que va veure que no estava ja per a rendir al màxim nivell i va sortir davant dels mitjans a dir que marxava aquesta temporada. Això és autocrítica, això és ser un jugador sincer amb ell mateix i que sent uns colors i decideix marxar i facilitar les coses al seu club, perdonant dos anys de contracte. Que em van contant els mitjans de l’altre que ha imposat ser tot l’any titular i ha mangonejat a l’entrenador per aconseguir-ho i assegurar-se el mundial?

Uns mitjans que per cert ja porten tres setmanes que estan llençant la lliga, sense anar més lluny ahir a les portades i que avui ja torna a ser tot possible, aquest és l’entorn del Barça, totalment autodestructiu i motivador zero de l’afició i els jugadors. Molt lamentable el canvi de discurs d’un dia per a l’altre. Una premsa que ha viscut les lligues de Tenerife i que fa dos setmanes que ha enterrat a l’equip i que parla de substituts.

Uns substituts que de moment segueixen sense arribar i que es parla de molts de noms i de cap en concret, que no fan més que posar jugadors al mercat i casualment els mateixos de sempre i als que han matat tot l’any malgrat fer millors números que la resta a la seva posició. Parlen d’ofertes de més de 50 milions per Cesc i que si el club les ha d’acceptar. Potser si hi ha clubs disposats a pagar això per aquest jugador, potser s’hauria de mirar el perquè ho volen pagar no? Potser s’hauria de mirar que estan disposats a pagar milionades i que el noi té 26 anys, que ja el tens amortitzat i que no suposa cap despesa econòmica per al club fora del previst. És surrealista voler vendre al de 26 anys i quedar-te amb el de 35 i 29 anys sense ni pensar-ho.

El mateix passa amb Alexis, que parlen d’ofertes de 35-40 milions i que en canvi no es qüestiona la continuïtat d’un Pedro que porta dos temporades fent riure i que aquest tram que ha jugat ha xutat tot el que li ha arribat als peus pensant més en assegurar el mundial que no pas pensant amb l’equip. Però clar, el senyor Pedro té uns amiguets a la premsa que no té Alexis. Està clar que no anar donant entrevistetes i no ser un tio mediàtic et suposa el nul suport per part dels mitjans, encara que hagis estat el màxim golejador de l’equip, apart de Messi, jugant menys partits que altres que han costat 80 milions.

Un Messi per cert, que es parla que si es reserva per al mundial i que els tres últims partits que l’equip ha desconnectat totalment, ha estat l’únic que ha intentat coses i que ha tingut la mínima ambició en aquests casos. Però clar els altres que s’estan reservant per al mundial de veritat, són de casa i és més fàcil atacar al crack que ha perdut el recolzament mediàtic perquè al club li interessa més “vendre” a un altre que acaba de fitxar. Penós.

Per acabar, una setmana més, l’aficionat blaugrana pot estar content gràcies a un seguit de seccions a les quals l’afició només les recolza majoritàriament quant es juguen les garrofes i que la resta d’any els hi donen la esquena bastant i no omplen el pavelló blaugrana. Unes seccions que des de que ha arribat la nova junta han sofert retallades en els seus pressupostos i que a sobre tenen que suportar que el president de torn es vagi a fer la foto de rigor quan aquestes guanyen.

Aquestes seccions malgrat tot, segueixen donant una lliçó de competitivitat, de ganes de guanyar i de passejar per fora de les nostres fronteres la bandera blaugrana. Una setmana més els aficionats poliesportius del Barça hem gaudit de tres títols més a les nostres vitrines, una copa d’Europa i dues del rei en hoquei, handbol i futbol sala respectivament.

Un futbol sala, que la setmana passada lloava al seu entrenador per decidir fer canvis quan s’està guanyant per a seguir guanyant, però que m’ha sorprès molt negativament la notícia que no tenen pensat fer-li cap oferta de renovació al capità blaugrana a Jordi Torras. No m’ha agradat gens la notícia i no crec que sigui un bon tracte al capità de la secció, que va decidir tornar a casa per a fer l’equip gran, igual que va fer javi Rodríguez i al que per cert també van fer fora per la porta del darrera. No se, entenc i estic d’acord en que s’ha de renovar la plantilla del Barça, però penso que hi ha jugadors que mereixen més no quedar-se dintre de la plantilla, sobretot quant a sobre el gran capità ha dit públicament que deixava la selecció per a dedicar-s’hi únicament al seu club. Una notícia molt trista i per a mi molt injusta, però que hi farem, a l’entrenador d’aquesta secció, que apart gestiona les altes i baixes a diferència d’altres esports, els títols i el joc d’aquest equip l’avalen.