Final adequat.

La culerada era molt optimista, jo entre ells, que el Barça guanyaria la lliga jugant al seu camp, amb l’afició bolcada amb l’equip i sabent que el premi per la victòria era una lliga. Pensava que es podrien solucionar tots els problemes de joc i a un partit era capaç de donar la talla i fer un joc acceptable. Per desgràcia m’equivocava i no volia veure les evidències que s’han anat fent cada cop més grans al llarg de la temporada.

La trista realitat és que el Barça ha arribat pitjor que mai al tram decisiu de la temporada, inclús pitjor que l’any passat quant Tito va exprimir a l’onze titular durant gran part de l’any i que es va fer el ridícul al final, encara que el rèdit aconseguit va donar per a guanyar la lliga almenys. Ahir va ser molt decebedor, molt trist, veure el final d’una generació de futbolistes fantàstica, veure’ls patir sobre el camp veient que volien però que no podien, que les cames no donaven més i el cap encara menys.

Ahir i avui no faig més que escoltar o llegir a gent que diu que si aquell no va córrer, que si l’altre va caminar pel camp, que si l’altre no ho va donar tot. El problema ve de lluny i sempre és més fàcil criticar als jugadors perquè guanyen milionades que no mirar el motiu pel qual s’ha produït. Sovint la gent s’oblida de que els jugadors són éssers humans i que com tots passen per millors i pitjor moments i que potser no és que no hagin volgut, sinó que no han pogut.

Jo ho sento, però em resisteixo a pensar que jugadors que han donat la glòria que han donat a aquest club, que la majoria encara tenen una edat totalment apta per a jugar a futbol, que de repent s’hagin oblidat de jugar o que no puguin arribar a un final de temporada en condicions, com no han fet els darrers dos anys.

El problema ve de lluny i en gran part ha estat l’entrenador. Els grans entrenadors diuen que es juga com s’entrena i els entrenaments d’aquest senyor han donat molt que desitjar durant tota la temporada, els propis jugadors han filtrat a la premsa que la qualitat dels entrenaments no era l'adequada, el típic que fan vaja, que davant els micros estan a mort amb l’entrenador, però que després fora de micros diuen les veritats. Molts periodistes durant l’any han fet palesa la informació que els entrenaments eren patètics i la preparació física ha estat horrible. Però clar és el que té posar a un entrenador de perfil totalment baix al que han mangonejat durant tota la temporada i on han manat al vestidor les vaques sagrades i molts jugadors s’han deixat anar pensant amb el mundial. Tot el còctel ha estat una barreja impossible d’assumir. Si a això li sumem que tàcticament aquest entrenador ha estat un desastre, doncs ja tenim la causa principal de la desfeta aquest any. Un entrenador amb zero personalitat que s’ha posat en mans del pesos pesats del vestidor i que així li ha anat la temporada. Un entrenador que s’ha limitat a posar als que tenien més pes, més nom i més zeros al compte corrent i els ha dit “jueguen jueguen”. Un entrenador que no s’ha vist en tota la temporada una trista jugada assajada, no s’ha vist cap entramat defensiu, cap ordre en la pressió, cap solució a les dificultats plantejades pels equips rivals, cap solució a peu de camp quant els partits s’han posat malament, res que estigués fora de la seva quadrícula mental de canviar un jugador habitual per un altre. Un entrenador que no ha confiat en cap jugador de la pedrera ni dels joves que tenia a la banqueta, que s’ha limitat a rodar amb 13-14 jugadors tot l’any i que a sobre ni ha fet rotacions adequades, socarrant alguns i rotant sempre els més joves que no necessitaven rotació. Un entrenador que els partits importants ha sortit sempre amb 5 mitjos al camp i un davanter i mig i que s’ha limitat a esperar la qualitat individual dels jugadors sense plantejar cap solució tàctica en cap partit, que ha demostrat un total desconeixement de la lliga espanyola i dels camps i rivals, que ha tingut una mancança terrible d’anàlisi dels equips, del seu estil de joc, de mirar on se li podia fer mal al rival o no. Un equip totalment pla i en moltes fases de la temporada desesperant. Un equip on la seva solució tàctica ha estat anar movent la pilota fins que li arribava a Alves que fotia melonada i sense cap rematador a l’àrea. Un entrenador, que en sis partits ha estat incapaç de trobar cap solució als partits contra l’equip matalasser, que s’ha limitat a posar als jugadors i que juguin, que no ha trobat cap solució a la sortida de pilota quan la pressió matalassera anava cap amunt a camp contrari.

Ahir el Barça a sobre va jugar a contra estil. Tot pilotades de Pinto perquè és patètic amb els peus, amb els laterals i centrals sense arriscar ni una pilota, jugant a la pilotada. El primer quart d’hora de la segona part va ser més que lamentable. Amb un equip atemorit, deixant-se menjar pel rival de forma ridícula i traient-s’hi la pilota de sobre sense cap tipus de responsabilitat, amb els mitjos oferint-se per a rebre en curt i la zona defensiva totalment nerviosos, sense mirar cara ni ulls i pegant pilotades. Vergonyós veure a l’equip així. Una situació, que s’ha vist en moltes fases de la temporada i on l’entrenador ha reconegut en més d’una roda de premsa que era una ordre seva per a poder agafar a la contra al rival. És el que té posar a un entrenador que li ve enorme aquest club, que no té ni puta idea de la idiosincràsia del club i del seu estil de joc. El Barça ahir hagués pogut empatar o perdre, però no jugant a una cosa que no té res a veure amb el teu estil, el Barça ahir no va ser el Barça que tots volem i a sobre es va deixar empatar ridículament cedint un corner ridícul per no agafar Pinto la pilota amb les mans quant tocava, per un Iniesta buscant forçar una falta quant saps que amb l’àrbitre d’ahir, molt menys sent el Barça, no te l’havia de xiular. El partit d’ahir de Pinto va ser ridícul, cosa que va provocar que la defensa fos extremadament inestable i que no volgués arriscar cap pilota. Molt penós tot plegat.

Però és que a més se li ha de sumar la direcció de camp. Els canvis van ser bastant penosos i tard, comptant a més que et jugaves la lliga i et va quedar un canvi per a fer. Quant el Barça encaixa el gol, Neymar ja ha de sortir per un Pedro totalment apàtic i que ha vingut confirmant els darrers partits que ja no està per a jugar al Barça, el més patètic de tot és que es parla que continuï l’any que ve i que es vengui a Alexis. És igual que sigui el minut 5 de la segona part puto quadriculat, no sempre han de ser els canvis a partir del minut 20 de partit. Després treu a Xavi per Cesc, com sempre, perquè aquest senyor no dona per a més. Ja partint que Xavi no feia cap falta, però clar el camp va començar a cridar el seu nom i el patètic entrenador, sense cap personalitat, el va treure de seguida i ja es va acabar el partit, si ja costava circular només faltava ell que ha de fer 3-4 tocs abans de donar-la. A sobre el treu per un dels pocs que podia entrar a la rematada a les penjades de la banda. A sobre es va menjar en patates, un altre canvi per a fer, un cop més.

La cosa pinta malament la veritat, Luis Enrique tindrà molta feina a fer quant arribi. El primer que tot i més important, és si tindrà el recolzament de la cúpula o no i si tindrà plens poders per a prendre decisions de camp. Perquè porten dos anys manant els jugadors i entrenant fatal i ara es passarà a tenir un entrenador que és tot el contrari. El més conflictiu, sense cap mena de dubte, serà el tema Xavi Hernandez. Amb el Tata ha imposat la seva llei i ha estat titular sempre, encara que jugués d’una forma lamentable. Mentre ha anat jugant ha parlat meravelles del seu tècnic. Ahir va ser el primer partit important que va xuclar banqueta. I avui a Mundo Deportivo ja ha sortit l’article al respecte que si el jugador va sortir rebotat perquè no entenia perquè no havia jugat. És el gran problema dels darrers anys del Barça, que segueix veient-s’hi titular i és incapaç de veure que ja no està per a jugar al Barça. Això és un gran problema perquè això l’any que ve serà mala maror al vestidor i llençar-li la premsa a sobre a l’entrenador, tots els amiguets que li deuen favors aniran a sac a fotre merder a l’entorn. Si amb un sol partit important en tota la temporada que no és titular, ja la munta amb la premsa, que no farà si Luis Enrique aposta per un altre tipus de mig camp?? Perquè la notícia que es va rebotar i que es va emprenyar molt, com ho pot saber el periodista si no li filtra ell??

Aquest serà el gran problema de Luis Enrique i que tinc l’esperança que tracti com el de Totti amb la Roma quan va anar allà a entrenar. La gran incògnita és saber si serà el Luis Enrique entrenador que tots coneixem, amb caràcter, exigència en cada entrenament i just amb qui entrena millor, o si serà un Luis Enrique desconegut que es plegarà davant les exigències del vestidor i les “directrius” de merchandising de la directiva. Jo espero i desitjo que sigui el primer, perquè si no és així estarem amb el mateix problema.

Per acabar comentar el tema de la final four d’eurolliga. El ridícul històric davant de milions de persones que va sofrir el Barça va ser més que lamentable. És el que passa quan es posa a entrenadors d’anar per casa que ens pensem que tot seran Peps Guardiola. Entrenadors que amb les plantilles que tenen es poden comptar amb els dits de la mà els partits on han de ser decisius al llarg de tota la temporada, la resta gairebé amb la qualitat individual ja es resolen la majoria. Però es que portem uns quants anys ja arribant a la final four i fent el ridícul. Ja comença a ser hora que s’aposti de veritat per un entrenador top de qualitat, que aprofiti al màxim la qualitat del planter que li forma el director tècnic. El partit de divendres va ser un exemple de poca capacitat de reacció, de ment quadriculada a l’hora de repartir els minuts, de fatal gestió dels jugadors i de nul·la capacitat tàctica per a resoldre els problemes a mesura que anaven passant. Primer deixant que un partit que havia de ser punt a punt, que l’equip rival marxes de deu punts sense demanar ni un trist temps mort, veient com el seu equip fallava fins a 7 atacs seguits. Després sent incapaç ni de plantejar una defensa zonal, ni una sola solució defensiva a la penetració madridista i obertura a les dues cantonades on llençaven sols, fatal a l’hora d’atacar. A sobre Oleson que ho estava endollant tot i Tomic que estava bé, els asseu i els té gairebé un quart sense jugar, per la seva puta ment quadriculada de repartiment de minuts. En un partit com aquest, no es pot dosificar, no es pot prescindir del que està funcionant tants de minuts, més sabent que el rival a la final és el Maccabi i no el CSKA. Lampe ni va jugar, mentre Nachbar estava horrible i seguia entrant al partit. No va fer res per a canviar el signe del partit. Lamentable. Si tingués una mica de dignitat hagués demanat la dimissió durant el dia d’ahir.

I queda la traca final, l’altre Pascual, que se les haurà de veure amb dos equips alemanys i un potent Vezprem si vol guanyar la final four, però estem a la mateixa, un entrenador que porta tres anys fent el ridícul a Europa. Espero que la gran qualitat individual del planter serveixi per a poder guanyar, perquè si ha de ser per la qualitat de l’entrenador, ja no cal ni que es comprin les entrades els aficionats.