Bon debut.

Bé després d’unes llargues vacances tornem al futbol amb la primera jornada de lliga. Unes vacances perquè és molt avorrit parlar durant la pretemporada dels moviments blaugrana, perquè tot són rumors i analitzes un jugador i als quatre dies resulta que en ve un altre. Ara amb les coses més segures és més fàcil parlar. L’únic problema és que extra esportivament han passat bastantes coses i segurament me’n deixaré algunes.

Començant per la part extra esportiva, començarem pel ridícul mundial del Barça amb el tema de la Masia, dels fitxatge il·legals que, com el seu president ha reconegut, sabien que ho eren però que es pensaven que per ser el Barça no els farien res. Només per aquestes declaracions aquest personatge que diuen que és el president, no hauria de seguir  ni un minut més com a president, perquè va formar part directa d’aquests moviments, no era el president llavors. Per a mi aquest personatge està totalment desacreditat per a ser president. Ja que ells no han marxat s’hagués hagut de fer una moció de censura, però el soci blaugrana està totalment endormiscat i així li va al club, perdent poder a tots els estaments, perdent el prestigi guanyat i de jutjat en jutjat. He escoltat moltes crítiques al senyor Cases, el que va denunciar a la junta pel tema Neymar, que si està teledirigit, que si és una estratègia dels enemics de Rosell i bla bla bla. Però la trista realitat és que és l’únic soci que ha tingut un parell de collons de plantar cara a aquesta colla de galifardeus que han fet el que han volgut per a lucrar-s’hi.

El tema Neymar un altre ridícul mundial, un president que diu davant d’un jutge que ell no llegeix la lletra petita dels contractes. El president d’un dels clubs més poderosos del món, resulta que signa les coses sense llegir els contractes, bé suposo que si que llegeix la part que li beneficiarà a ell quan es va abaixar els pantalons davant de Qatar, o suposo que també va llegir els amiguets als quals els adjudicarà les obres del nou estadi, o els beneficis de la empresa que tenia que vendre per incompatibilitat amb el càrrec de president i que després es va folrar i no havia venut, o la seva participació en una empresa de revenda d’entrades que aconseguien entrades per als partits del Barça quan no en quedaven a la venda o per a competicions a les que no haguessin hagut de tenir accés, però clar a un preu desorbitat si que el tenien.

Ara avui he llegit que la junta ha decidit tirar endavant l’acció de responsabilitat contra Laporta, per unes despeses del club de una mica més de 40 milions d’euros. S’ha de tenir la cara folrada parlant d’acció de responsabilitat per aquests diners quan ells li han donat 40 milions al pare de Neymar i quant per irregularitats en aquest fitxatge està el club a un jutjat de Madrid per intentar estafar a Hisenda.

Però sens dubte la part més ridícula és veure com es fan els indignats i diuen que la FIFA està atacant als valors de la Masia i el treball formatiu del club, que hi ha una mà negra que els va denunciar. Una mostra més de la inutilitat d’aquesta directiva que es dediquen a buscar enemics externs per les seves cagades a l’hora de fer les coses. No es qüestiona el treball de la Masia colla d’inútils, es qüestiona que heu comès irregularitats a l’hora de fitxar jugadors estrangers de menys de 16 anys. Ara per culpa d’aquesta colla d’inútils el Barça haurà d’estar un any i mig sense poder fitxar jugadors.

Amb una directiva i un director esportiu normals potser no ens podríem preocupar perquè hi havia fórmules per a solucionar els problemes. Però clar amb un director esportiu nul que porta 4 anys buscant fitxar un central i que ha acabat fitxant el que ha fitxat doncs és més que preocupant, perquè si ha tardat 4 anys i ho ha fet malament, fer-ho en 12 dies encara és més preocupant. Sobretot perquè hi ha un jugador com Reus que l’any que ve val 25 milions per contracte i que no el podran fitxar i que ja s’hagués hagut d’anar al Borussia i pagar 30 milions i deixar-lo cedit aquest any. El club alemany només perquè no vagi al Bayern i pagant 5 milions més del que guanyarien, segurament dirien que si, però clar que ho pensi l’incompetent de Zubi ja és més difícil.

La planificació esportiva ha estat desastrosa. S’ha anat parlant de jugadors top i no se n’ha pogut signar cap excepte Suárez (pagant una morterada) i s’ha passat d’un extrem a l’altre. Podem dir que Rakitic pinta bé, però pel qual s’ha mig regalat a Denis Suárez en una operació rocambolesca en la qual si es vol repescar al jugador el Barça ha de pagar 9 milions i si el fitxa el Sevilla pagar-ne 8. Un jugador que havia costat un preu prou elevat quan el van signar del City, si ja és teu, no entenc perquè si el cedeixes dos anys a un club, no entenc perquè has de pagar 9 milions per recuperar-lo. És bastant surrealista.

Però la part més surrealista, sense cap mena de dubte, és el tema dels centrals. S’ha fitxat a un jugador de 31 anys, per 20 milions, el jugador d’aquesta edat més car de la història, un jugador que si, és ràpid i potent, que va ve per dalt, però que té una cintura que ja li han trencat vàries vegades durant els darrers partits i no jugadors top de grans equips, jugadors del Leon de Mèxic o de l’Elx. En carrera pot arribar a tapar forats, però en parat el trenquen com volen.

Després es fitxa a un central, que ha portat tot l’any passat pràcticament sense jugar entre lesions i suplències, sent suplent de Koscielny i Mertesacker, que no estem parlant precisament de jugadors top, estem parlant de jugadors que són suplents a les seves seleccions, que a sobre se’l fitxa lesionat i per un preu que no és el que correspon per a un suplent de l’Arsenal. El senyor Wenger quan veu entrar als directius del Barça per la porta ja obre una botella de cava, perquè els hi han pagat mig estadi. Ridícul.

I l’últim ridícul ja és el fitxatge del Douglas aquest, s’ha parlat tot l’any de Cuadrado i resulta que es queda Alves i es fitxa a un jugador que amb 24 anys, jugant a Brasil, no ha estat mai internacional, que està discutit per la seva pròpia afició, però clar és brasiler i a la junta aquesta li va  el tema de viatjar a costelles del club i fer fitxatges foscos, són els únics jugadors que estan podent fitxar, perquè són totalment incapaços de fer un fitxatge decent a un preu assequible. Patètic.

Però anem a la part esportiva. Dos coses importants, el tema Deulofeu i el tema Xavi. El primer, m’encanta que l’entrenador hagi decidit cedir al jugador perquè de moment no és jugador per al Barça. Encara que l’entorn tingui pressa per posar-lo allà dalt, com ara estan fent amb Munir per desgràcia, cada partit que jugava se’l veia que està molt verd, sempre intentant la jugada impossible, intentant marxar de 2-3 jugadors i sense jugar en equip. Aquest noi necessita aprendre a jugar amb la resta i que li baixin els fumets, perquè sinó serà un jugador normalet tota la seva vida i té condicions per a ser un crack, el problema és que ja es pensa que ho és i no és així, necessita un cura d’humilitat enorme, només cal veure les declaracions només arribar a Sevilla. Una llàstima que unes condicions tant bones vinguin acompanyades per un ego i un egoisme a la mateixa alçada de les seves condicions.

Els mitjans tant que diuen que són del Barça i que ajuden al club i li fan un mal espectacular. Porten dos dies donant pel cul amb Munir traient-lo per tot arreu, reportatges, descobridors, anècdotes, etc. Ho van fer amb Bojan, ho fan amb Deulofeu, ho fan amb qualsevol xaval que faci un bon partit. El pitjor de tot això és que aquest noi ja fa temps que està destacant, l’any passat pujant del juvenil es va acabar fent un lloc a l’onze del filial, del primer dia que despunta, però clar tota aquesta colla de “periodistes” que emplenen quatre línies a la setmana i ja ho tenen tot fet, el descobreixen ara, aquest és el professionalisme mediàtic del Barça. Ara és una meravella aquest noi quant resulta que ja fa temps que està cremant etapes de forma espectacular, el mateix passa amb Adama i Samper, Grimaldos, etc. Igual que amb Denis Suarez que se’n va sortir l’any passat al filial i els de TV3 el van “descobrir” a la supercopa europea amb el Sevilla. Quins professionals del periodisme esportiu!!!!

Després està el tema Xavi. El que és tan culer i que resulta que s’ha quedat al Barça per diners, per molt que vulgui vendre la moto que l’han convençut l’entrenador i la directiva. El gran culer que no ha marxat perquè volia que el Barça li donés uns diners de quitança per a compensar el que deixaria de guanyar si marxava, aquest gran culer que porta anys cobrant una milionada, sense oferir el rendiment que és exigible, que ara encara volia més diners per a marxar. Un jugador que s’espera (almenys espero que tingui la valentia Luis Enrique) que sigui suplent i que cobrarà més de 8 milions. Que blaugrana que és!!! Però clar la premsa com ha d’obrir la boca..

Al final no és més que un problema per al planter, li traurà minuts de creixement a Sergi Roberto, que ja veurem si no marxa cedit, que no farà més que fotre mala maror en un entorn que ahir ja van estar mitja segona part la ràdio que estava escoltant jo el partit, parlant que si Xavi havia de jugar o no, quant va sortir Sergi Roberto a escalfar que si perquè no sortia Xavi i ara perquè és el primer partit. Si tot va com s’espera i està uns quants partits seguits sense jugar començaran a aparèixer els seus amiguets a les rodes de premsa a preguntar que perquè no juga i els mitjans de Madrid encara més per a fotre mala maror al Barça. No hi ha res positiu de que s’hagi quedat, bé si, positiu per a la seva butxaca, que ha decidit canviar els seus darrers anys de futbol al banc, per uns milions a la butxaca, totalment lícit però que no em vinguin després amb el seu barcelonisme, barcelonisme Puyol, que va renunciar als seus dos anys de contracte.

En quant al partit d’ahir, com sempre és complicat treure conclusions tant aviat, hem de recordar que l’any passat van començar guanyant 7-0 al Llevant i ja vàrem veure com va acabar la temporada. Si analitzéssim el partit, podríem treure conclusions molt positives, però també hem de pensar que és el primer partit al Camp Nou, contra l’Elx i que és molt precipitat.

Podem dir que ens podem congratular que Messi ha tornat molt bé, que sembla amb moltes ganes i que se’l veu amb fam de recuperació de pilota i de participació en el joc. Molts el van jubilar la temporada passada i em sembla que més d’un es menjarà les paraules que va dir, però clar no tindran la valentia de rectificar i demanar perdó, perquè és el que té el periodisme esportiu actual, que poden dir el que vulguin i no passa res.

Evidentment el partit de Munir també va ser molt destacable, és un jugador que té molt bons moviments i que té el gol entre cella i cella, però que no és un egoista com altres que tenen més fama, es va veure en una jugada que peca de generós i pot xutar i intenta donar-li el gol a Rafinha, això no li haguéssim vist a Deulofeu i tampoc a Pedro. Munir és un jugador que té un gran futur i que té alguna cosa especial, hi ha jugadors que es veu que tenen un talent innat per a jugar, una intel·ligència al camp que no s’entrena, però s’ha de tenir paciència.

Pedro ja fa dos temporades que ho xuta tot, que com juga menys intenta guanyar-se el lloc fent  gols i no pensa amb l’equip ofensivament, defensivament si, perquè és un jugador que té treball, però cara a porta no pensa amb la resta.

Una altra cosa positiva el partit de Rakitic, la capacitat per a fer la darrera passada i ser més vertical i sobretot el treball al darrera, va tapar moltes de les incursions d’Alves, que a Xavi no li veiem fer ni de conya i era el principal forat del Barça. Aquest fitxatge pinta molt bé, veurem com evoluciona.

Iniesta també ha començat a un molt bon nivell i esperem que les lesions el respectin i que amb totes les opcions ofensives que té ara amb els laterals tant ofensius que pugui brillar tot el seu joc. Molt actiu en la pressió i bastant inspirat en l’assistència.

Una pressió que va ser bastant correcta tot el partit i que el va trencar amb una recuperació a dalt de Busquets (partidàs, per molta errada en un refús de cap que va costar la expulsió) i una jugada espectacular de Messi, que amb un control orientat va marxar de dos i es va orientar per a marcar.

La part negativa, que em va generar més dubtes, va ser el risc que va tenir l’equip al darrera, jugant contra l’Elx va haver una desena de jugades que tant Masche, com Mathieu, com Rakitic van arribar a tallar la pilota per molt poc, jugades de tot o res que si passa el jugador rival és jugada clara de gol. Esperem que sigui una falta de rodatge perquè això amb equips més potents pot ser un suïcidi.

Pinta bé la cosa però falta veure per exemple al Madrigal diumenge que ve, davant un Villareal que va donar molt bones sensacions al camp del Llevant.