La setmana passada deia que hi
havia que esperar al Madrigal per a començar a treure una mica de conclusions
de com està arrencant el Barça la temporada. Després del partit, malgrat el
resultat ajustat podem dir que el Barça progressa adequadament i que té molt
bona pinta.
No podem dir el mateix del director
esportiu, que un cop més ha fet el ridícul d’una forma lamentable, al final la
seva única solució al problema de la sanció ha estat fitxar a un lateral de
dubtosa qualitat i quedar-se amb el que hi ha. Al final ja podem renunciar a
Marco Reus, que l’any que ve costarà només 25 milions per contracte, que
passarà a reforçar al Bayern de Munich, com va passar amb Lewandoski i així
seguim, podent tenir a Reus, tenim a Pedro, no entraré en comparacions perquè
són molt odioses la veritat, però si que podem dir que la direcció del club és
més que mediocre. Després surt fent entrevistetes el senyor Bartomeu dient que
ho estan fent bé, que aspiren a tot i que no tenen pensat marxar. Quina cara
més folrada!!
Un jugador que pot jugar a les
tres posicions d’atac i que apart pot jugar més endarrerit amb el xut que té de
llarga distància per a partits encallats. S’ha de ser molt mediocre per a
deixar passar una oportunitat així que et dona el mercat, ja la va deixar
passar amb Kroos, que era el jugador més semblant a Xavi que hi havia al
mercat, ara novament fa el mediocre i es passa 15 dies que tenia per a fer les
gestions tocant-se els ous. Si tinguessin una mica de vergonya, ara que no podran
fitxar, haurien de convocar eleccions i que hi hagi una nova junta directiva i
que pogués començar a treballar amb temps el futur del Barça. Quina manera de
destrossar aquest gran club la veritat, és vergonyós.
Com vergonyós és veure que creen
una nova figura dintre del club, que se suposava que el seu objectiu era
restablir relacions amb les federacions i recuperar una mica el poder que tenia
el Barça quant estava Laporta i que ara és totalment inexistent i així li ha
anat al club els darrers anys, se suposava que havia de recuperar poder dintre
de l’estament europeu després de que el gran Rosell va entrar a la ECA i es va
posar d’abanderat dels clubs exigint coses a la FIFA mentre la resta de clubs
es tapaven amb la seva manta i la cara
visible era Rosell. El molt incompetent és pensava que arribava i es posava
davant de tot i el que van fer els clubs va ser posar-lo d’escut i així li ha
anat al Barça els darrers anys que a sobre es van fer les víctimes com si no
haguessin fet res després de cagar-la de ple.
La gràcia del nou treballador de
moment no s’ha notat en absolut, perquè veient els dos primers arbitratges, amb
els mateixos sospitosos habituals de sempre, no han estat precisament bons
arbitratges. El d’ahir sense anar més lluny es menja un penal claríssim a
Pedro, un de més complicat de veure de Mario a Munir i la jugada amb Alves,
vergonyosa, que encara rebi ell targeta groga per ensenyar-li la ferida. Però
ja no va ser només els errors més greus, van ser jugades clares de corner que
donava fora de porta, faltes clares que no xiulava, targetes que no ensenyava i
sobretot, la prepotència i xuleria, encarant-se amb jugadors del Barça. És
surrealista que el que pegui sigui el que rep menys targetes grogues.
Però bé, el senyor Velasco
Carvalho, que fa el ridícul a totes les competicions internacionals que va, que
fa el ridícul a tots els partits de lliga que xiula, que segueix sent
internacional, es va fer fotre perquè per sort aquest Barça no és el de les
darreres temporades.
Quina diferència hi ha?? Doncs és
evident que la diferència és que aquest entrenador exigeix uns entrenaments
molt forts, que aquest any per sort s’entrena, que els que cuiden els camps d’entrenament,
aquest any tenen feina tots els dies quan s’acaben els entrenaments, que aquest
entrenador posa als que entrenen a tope durant la setmana i no als noms. Un
entrenador que no es casa amb ningú i que posa de titular a Munir per davant de
Neymar i que amb la baixa d’Iniesta, quan tots pensaven que jugaria la vaca
sagrada, es va quedar a la banqueta i va jugar Rafinha, jugador que ho dona tot
al camp.
Aquest Barça és el Barça de la
cultura de l’esforç, un Barça que potser no guanyarà res, però un Barça del
qual l’afició no en podrà dir absolutament res de l’actitud i de l’esforç i les
ganes, un Barça on el mateix Messi és el primer de pressionar, un Barça on juga
qui ho mereix i no qui té el nom al dorsal i els zeros al contracte.
Ahir el Barça va fer un molt bon
partit de futbol al Madrigal, jugant contra un equip molt potent de la lliga,
que saben al que juguen i que tenen molta qualitat al mig camp i la davantera,
un camp molt difícil on el Barça acostuma a patir.
Ahir no va ser així fins que no
es va trencar el partit al final, la primera part el Barça va embotellar a l’equip
local al seu camp i va controlar molt bé les possibles sortides al contraatac, on
tant Rakitic com Rafinha van fer un gran treball ajudant a Busquets i amb els
dos centrals molt concentrats. La primera part no es va patir en absolut i es
van generar bastantes ocasions de gol on Messi va tenir una part decisiva a l’hora
de pressionar i ajudar-se tots els de davant per a recuperar ràpid i després
generant molt de perill l’argentí, quan per no ser de Pedro i de l’àrbitre, el
partit hagués estat sentenciat al descans. També vàrem poder veure que l’argentí
ha vingut amb una bona precisió a les faltes directes, que sense acabar cap en
gol va fer esforçar de valent a Asenjo. El punt negatiu segueix sent Pedro, es
va vendre a Alexis i es va dir que Pedro era intransferible. Diuen les males
llengües que el problema és que no va venir cap club a buscar-lo, que ho veig
més factible que declarar intransferible a un jugador que porta dos anys tenint
un rendiment bastant mediocre. El problema de Pedro ve quan no és titular, l’any
passat quan Messi es va lesionar i tenia la titularitat assegurada, es va tranquil·litzar
i va fer molt bons partits, però quan no té la titularitat assegurada se’l veu
massa accelerat en les seves accions, intentant resoldre ell sempre la jugada i
fallant per l’ansietat. Suposo que deu pensar que la solució per a ser titular
és marcar gols, quan no és així, sota el meu punt de vista. El que ha de fer és
ser útil per a l’equip i aprofitar els minuts, no jugar tant accelerat com ahir
per exemple. Jo l’hagués canviat per Reus però ràpid, però clar, per a això s’ha
de tenir un director esportiu decent.
Molt bona notícia també veure el
rendiment de Rakitic que va demostrar novament la seva contundència física a l’hora
de recuperar pilotes i tapar forats i el seu criteri per a tocar la pilota, els
molt bons canvis d’orientació que fan les coses molt fàcils als davanters.
La segona part el Barça va sortir
una mica més espès, en part també pel cansament dels començaments de temporada
i perquè el Villareal encara es va tancar una mica més. El joc necessitava una sotragada
i Luis Enrique ho va veure molt clar i molt ràpid, un altre aspecte positiu de
l’entrenador asturià, que fa els canvis quan els necessita l’equip, no faltant
deu minuts. Així que va treure a Neymar, decisió molt encertada i que va fer
que el Barça generés moltes més ocasions de gol.
Però clar per als amiguets de la
vaca sagrada, va ser decisiu que sortís ell clar, les jugades les van fer entre
Sandro, Neymar i Messi, però clar, per als amiguets que es passen mig partit
parlant de Xavi quan no surt a escalfar, quan està a la banqueta, etc.
Jo pensava que el canvi de
velocitat a dalt havia començat amb la sortida de Neymar, jo pensava que la
jugada del gol venia d’una recuperació de Messi, que li dona a Neymar i li fa
la paret, l’argentí fa la jugada i Sandro la remata, com la resta de rematades
en arribades d’Alves o Rakitic. Però clar, així segueixen amb els favors durant
la temporada, alabant al que va ser totalment intranscendent i que quan va
sortir ell es van produir els atacs del Villareal amb l’equip partit. Però bé,
suposo que va ser una coincidència que sortir ell i generar tres ocasions el
Villareal oi?? Quin periodisme!!!
Molt bon partit també d’Alves,
que sembla que s’ha posat les piles i ja va jugar molt bé davant l’Elx i ahir
va ser una nova mostra de que té ganes de recuperar el seu estatus. El brasiler
a ple rendiment és dels tres millors laterals drets del món, així que molt bona
notícia per al Barça.
El que segueix a un molt bon
rendiment segueix sent Busquets, ahir va tenir una bona pedra de toc amb un mig
camp perillós com el del Villareal amb un mig centre com Bruno, del milloret de
la lliga. Doncs el senyor Busquets, ajudat pel treball dels dos interiors es va
menjar el mig camp i va donar una lliçó de com s’ha de jugar en aquesta posició
un mig centre.
Bon partit també dels centrals,
però Mathieu segueix generant alguns dubtes, segueix anant bé al tall i a les
cobertures però té algunes errades, que amb equips més forts poden costar
cares. Però bé se li ha de donar temps i que s’assenti al camp i als nous
jugadors.
El punt negatiu les possibles
lesions musculars de Messi, Iniesta i Munir, que almenys s’han produït en el
millor moment possible, davant d’una aturada de seleccions, que els donarà
setmana i mitja per a poder-se recuperar.
Molt negatiu també el tracte de la premsa als xavals que pugen del
filial, ahir ja hi havia comentaris sobre Munir que si no tenia un bon
rendiment al partit i que si no havia fet un bon partit. Pedro tampoc va fer un
bon partit i no van dir res. Després estaven que no cagaven amb que Sandro
havia marcat i que si Luis Enrique confiava amb la pedrera. La seva obsessió
per a treure pit no fa més que perjudicar al club i posar molta més pressió als
xavals, que prou feina tenen amb fer-ho el millor possible. Ja que el Barça
controla els mitjans penso que els hauria de baixar una mica els fumets i parar
els peus a l’eufòria, perquè després passa com aquest any que es gasten una
milionada en fitxatges i et foten les galtes vermelles.
No hay comentarios:
Publicar un comentario