Mitja hora, suficient.

Derbi més descafeïnat del que realment m’esperava, un partit on el Barça va sortir molt seriós i fent un joc fantàstic, amb pràcticament l’equip titular, traient Rafinha per Rakitic, amb un domini total, en part pel bon joc del Barça, en part per la condescendència de l’Espanyol i el regal de la possessió i de la iniciativa del joc. El Barça amb 30 minuts de bon joc, de serietat i concentració en va tenir suficient per a trencar el partit. A partir del segon gol es va acabar el partit i el Barça es va dedicar a dosificar-se al camp. El partit en aquest període de joc es va moure amb possessions de més del 75% i un espanyol totalment inoperant, la veritat és que va ser un regal totalment inesperat, jo pensava que l’equip perico, amb la salvació pràcticament aconseguida, que anirien a “salvar” la temporada amb una victòria sobre el Barça. Però al final va ser un equip derrotat des del primer minut i tal i com estava jugant el Barça es veia que era una qüestió de temps que arribés el gol. L’equip blaugrana estava aconseguit superioritats al mig camp gràcies a les baixades al mig camp de Messi, com els vells temps, on va organitzar tot el joc de l’equip i es va associar amb Iniesta i Busquets com feia temps que no ho feien. La tàctica era clara, tocar a un ritme relativament baix, passades curtes i assegurant la pilota i accelerant el ritme als metres finals amb canvis d’orientació i entrades a l’espai de segona línia. Així va arribar el primer gol, amb una passada fantàstica de Messi, que continua amb una deixada d’Alba, que s’incorpora molt bé a l’espai i un Suárez que fa una jugada de crack, sent decisiu a la jugada sense tocar la pilota i deixant-la passar, que acaba amb gol de Neymar, que remata tot sol gràcies a que l’uruguaià arrastra la defensa. El gol va ser un cop massa fort per a l’espanyol, que va venir acompanyat d’un nou gol, que no hagués hagut de pujar al marcador, perquè hi havia fora de joc de Suárez, però bé, no li farem ascos a la primera ajuda arbitral de la temporada a falta de cinc jornades per al final, més veient com després el senyor del xiulet decideix fer el possible per a canviar el partit i se’l carrega. A partir de la absurda i ridícula expulsió, el Barça va patir una mica més, tampoc molt més, ja que l’espanyol xuta una vegada a porta amb perill, però va canviar el domini i l’equip perico va tenir una mica més de possessió.

El tema de l’àrbitre no és res nou. El senyor Lahoz és un àrbitre mediocre que viu un món paral·lel als partits, que de no estar recolzat per Mourinho i de no ajudar als dos equips de Madrid, ara mateix estaria xiulant a tercera divisió, perquè es passa el reglament pel folre i xiula com li dona la gana, és com si un policia decideix multar per coses que no siguin il·legals i en canvi deixar-te passar quan tens un accident per saltar-te un semàfor en vermell. No és normal que la jugada anterior a l’expulsió d’Alba, li peguin una genollada a l’estómac a Messi, el tombin i li peguin dos patades més i que només acabi en falta i que amb Alba, en canvi, per parlar amb ell li tregui dues grogues en menys d’un minut. Això no treu que Alba té que millorar aquest aspecte, perquè moltes ocasions rep grogues per aquest motiu i s’hauria de controlar, però ahir no era el dia per a expulsar-lo, hi ha hagut moltes ocasions durant l’any per a fer-ho. Però és el que té aquest senyor, que vol ser més protagonista que els jugadors i quan no ho és, se li gira el cervell i passen coses com les d’ahir, que llavors encadena errada rere errada i compensació rere compensació. El problema és que se li veu massa el llautó i segons amb quins jugadors amb una altra samarreta és més dialogant i comprensiu, fins i tot algun jugador que va de blanc s’ha tocat les parts davant d’ell i li ha preguntat si li agrada, ho van captar les càmeres, qualsevol sap de que estic parlant, però clar llavors quan xiula a l’equip blanc o a l’Atlètic, tot son somriures i comprensió. El problema d’aquest senyor és que cada vegada que pixa té un pensament i no saps mai que xiularà, perquè té diversos criteris durant el partit. No pots expulsar a un jugador en un minut pel que fa Alba. Però bé és el que té tenir la directiva que té el Barça, que es queixa dels arbitratges molt delicadament, sense exigir res. És una vergonya veure aquest tram final de temporada com s’està fent tot el possible per a que el Barça punxi, amb horaris intempestius i designacions arbitrals “a tocar”. Això a Madrid no passa, perquè el ser superior agafa el telèfon i fa el que li dona la gana. El Barça, en canvi, amb una directiva més pendent de col·locar als amiguets i salvar el cul i la cadireta, és una utopia demanar que defensin el club. Així ens va als sortejos, a les designacions dels horaris i els dies de partit i a les designacions arbitrals. Ja veníem d’un arbitratge lamentable a casa amb el València, s’ha de sofrir un arbitratge lamentable a casa. Podem parlar també de l’àrbitre madrileny per a la final de copa del rei. Són moltes coses que se’ls veu el llautó i que el Barça fa el ridícul. Ahir es va saber que Lahoz va anar al descans a demanar perdó als jugadors de l’espanyol pel segon gol en fora de joc, a partir d’aquí ja s’entén més l’arbitratge de la segona part de partit, és una vergonya que puguin avisar a l’àrbitre de l’errada a la primera part, ja que se suposa que no pot tenir contacte amb cap estament ni amb cap persona que el pugui informar. Si tinguéssim una directiva decent, aprofitaria la ben entesa per a pressionar a la federació i per aconseguir els mínims arbitratges possibles d’aquest personatge. S’hauria de saber com ha sabut Lahoz la errada, perquè si algun membre de l’estament arbitral li va fer saber a l’àrbitre, és una cosa molt greu.

Però bé passem a l’apartat individual. Primer que res m’agradaria destacar a Iniesta, jugador que les darreres temporades està tenint problemes físics, però que quan està bé físicament, és indiscutible a l’onze inicial, ja va fer un partidàs davant el PSG i ahir a Cornellà va fer una primera mitja hora boníssima. És una gran notícia tenir aquesta versió d’Iniesta al tram decisiu de la temporada, creuem els dits que pugui seguir així. El de Fuentealbilla va mostrar un molt bon rendiment ofensiu i un treball defensiu molt favorable per a l’equip.

Es va conjuntar molt bé amb Rafinha, a posteriori una bona decisió de Lucho, perquè va mostrar que tenia les cames fresques i va fer un treball impagable al mig camp, continua mancant-li una mica el tema de la combinació a un o dos tocs, tendeix a conduir en excés i a aguantar la pilota. Hi ha situacions que és beneficiós, però la majoria de cops que ho fa alenteix la possessió.

Tots dos mitjos van estar conjuntats per un molt bon Busquets, al que quan fa una errada penso que el critiquen en excés, perquè després la gran feina de combinació en curt, per a que els dos interiors i Messi vagin guanyant metres amb passades en curt, no la veuen, ni el seu treball defensiu durant el partit. Està clar que segons la posició en la que jugues, et veuen més les errades i te les penalitzen més que altres. És el mateix una errada de una pèrdua de pilota, que no pas un gol fallat per exemple. El mateix Messi va perdre una pilota a la frontal de la pròpia àrea que hagués pogut ser molt perillosa, però clar amb el crack no s’atreveixen. Que consti que jo no critico el de Messi, sinó la hipocresia dels mitjans. Jo mai criticaré una errada per intentar fer alguna cosa diferent, que si surt bé sigui decisiva per a l’equip, prefereixo aquest tipus de jugadors, que no pas els que donen la pilota al que tenen a dos metres, sense arriscar i després tenen un 90% de passades bones, que s’enduen tots els elogis per amiguismes. Busquets va fer en general un partit fantàstic, com el va fer Piqué a Sevilla i va fer una errada que va costar un gol (molt ajudat per la incompetència de  Mathieu clar), però no acostumo a analitzar el partit per una acció en concret, com els analistes de resultats finals.

Gran partit també de Suárez, un dels típics partits que no marca però que és decisiu, amb el seu treball a l’hora de fixar centrals, de fer desmarcades, de combinar amb els interiors i la resta de davanters i sobretot moviments orientats a millorar les jugades, els típics controls orientats que el posa en condicions de marcar o d’assistir, si Neymar tingués un mínim d’efectivitat. La jugada que deixa passar la pilota per a deixar sol a Neymar és brillant i és atípica d’un davanter centre més preocupat del gol que de res.

Després està el que menja apart, el Déu del futbol, que sense haver de brillar en atac, es va posar la granota d’organitzador i ell solet amb la seva lectura de joc va destrossar a l’espanyol. Molt poc de Messi és molt per a qualsevol altre jugador i ahir, com tot l’equip, amb poc més de mitja hora en va tenir prou. Amb Messi a aquest nivell, el Barça no ha de tenir por a cap equip, a poc que l’ajudin els companys i a molt poc efectius que estiguin els seus companys d’atac, qualsevol cosa és possible. L’any passat, tal i com estava l’equip, podien tenir por al Bayern, però avui en dia és una eliminatòria molt igualada que es decidirà per petits detalls i esperem que sigui ell qui els aporti. Molt bon partit de l’argentí sobretot en l’associació al mig camp i al generar espais i assistències per als seus companys, va fer el que va voler amb la pilota amb tot moment i quan l’argentí està a aquest nivell, pocs equips poden fer res.

Un cop més el punt negre va ser Neymar. Va millorar la seva imatge respecte a partits anteriors, no va ser tant poc útil per al treball col·lectiu, però continua fallant ocasions de gol claríssimes i el que és pitjor, està demostrant un egoisme preocupant quan té diverses alternatives de resolució de jugada. Després de que Suárez li dona tres gols pastats (que només en fa un), resulta que té la oportunitat de donar-li un gol a Suárez de passada de la mort i per voler fer ell la jugada la falla i Suárez com és normal s’emprenya. Amb aquest jugador el problema és que al final passa com el conte de Pere i el llop, és tant egoista, que després fa la gran jugada i li dona a Messi i aquest la falla perquè no s’espera ja la passada, perquè són massa cops seguint la jugada i esperant per a que no la passi. Molt malament en aquest aspecte del joc, quan està millorant els darrers partits, perquè no li fa cap bé a l’equip ni a l’ambient.

En quant a la defensa i el porter doncs van estar molt poc exigits, però moltes de les ocasions va ser així perquè es va fer una molt bona tasca d’anticipació. En aquest aspecte Masche va fer un partit brillant i el més important és que no es van perdre pilotes en aquella zona, perquè la precisió va ser la correcta en aquest tipus de partits, a Piqué se’l va veure molt més tranquil, sabent que no era el que havia de fer les cobertures i ja que no és el mateix confiar amb la fiabilitat de l’argentí que amb la del francès. Un Mathieu que va sortir 25 minuts i va demostrar un cop més que aquest senyor no té la qualitat suficient per a jugar al Barça, les primeres cinc passades van ser de jutjat de guàrdia. És increïble com aquest senyor pega aquestes pedrades a jugadors que té a pocs metres, que els veus que en moltes ocasions, els seus companys tenen autèntics problemes per a controlar la pilota. És ridícul que aquest senyor jugui per davant de jugadors com Bartra o Adriano.

Els dos laterals van estar a un molt bon nivell també. En el cas d’Alves, no es va complicar la vida i es va dedicar a aportar seguretat en defensa, mesurant molt les pujades i donant-li el protagonisme a Alba, no va perdre pilotes absurdes i es va mostrar molt segur. Respecte a Alba dos podem parlar de dos cares, primer una gran primera part, es va menjar la seva banda i va ser decisiu a la jugada del primer gol, després va cometre una errada que no es pot permetre en partits d’aquesta transcendència. És igual que la expulsió pugui ser injusta, el que ha de fer és comportar-se de manera que no pugui donar peu a situacions d’aquestes i més en un partit que tens controlat i guanyant 2-0. Greu errada del jugador que hauria d’aprendre a controlar aquest temperament perquè d’aquí a final de temporada, com estem veient als darrers arbitratges al Barça, es farà tot el possible per a que punxin. Dissabte no va ser decisiu, però en un partit més difícil et pot costar el partit.

Bravo un cop més podria passar com a “sense classificar”, perquè va tenir ben poc treball, un xut de Stuani faltant cinc minuts i un anterior molt fluixet de Sergio García, molt poc bagatge per a analitzar el seu rendiment. El millor, que no va cometre errades amb la pilota als peus i que va sortir amb bon criteri a les pilotes aèries.

Al final es va passar una jornada dura amb més facilitat de la prevista. Ara toca guanyar com sigui els propers tres partits, ja que el Madrid és on es juga gran part de la lliga i si aconsegueix treure dos puntets més de marge podria inclús perdre al Calderón i dependre d’ells mateixos a casa. Tres partits per a poder fer rotacions però sense despistar-se.