Cadena d’errors.

El Barça ahir es va deixar dos punts importantíssims a Sevilla, que fa que la lliga es posi molt més complicada, degut a que el Barça encara ha d’anar a jugar al Calderón la penúltima jornada de lliga. El Barça, sortint del “Tourmalet” que tenia, de jugar al Pizjuán, després a casa amb el València i el següent a Cornellà, sortint a quatre punts tenia tres quartes parts de lliga a la butxaca, perquè podia inclús perdre al Calderón i hagués seguit depenent d’ells mateixos. Ara no es pot permetre ni un empat, ja que per average particular (si no haguessin fallat tantes ocasions clares al Camp Nou), guanyaria la lliga el Madrid en cas d’empatar a punts. Està clar que queda molta lliga, que tots poden punxar encara a qualsevol camp que menys t’ho esperis, però el Madrid dona la sensació que ha recuperat a tots els efectius i que està mostrant un plus de joc que fa difícil que punxi, esperem que almenys un empat en algun camp si que podrà punxar, però és que el Barça encara té dos partits importants aquesta setmana vinent, entre eliminatòria de xampions, que complica més les coses.

En condicions normals, es podria parlar que un empat no és tant mal resultat, en un camp on fa més d’un any que no guanya ningú, amb un equip dels de dalt i que té molt bons jugadors, que quan t’arriba el calendari a començament de temporada, pots posar una creu de possible punxada. Però tal i com va anar el partit, queda molt mal sabor de boca, una cosa molt semblant al partit d’anada amb el City, que tenies el peu al coll del rival i el vas deixar escapar viu. El partit d’ahir, si hagués començat com va acabar i s’acaba empatant, pots treure conclusions positives, però tal i com va anar i que el Sevilla empata per errades pròpies, en una consecució d’errors en cadena, des del lamentable partit de Bravo, passant per les errades inexplicables cara a porta, continuant per la errada a l’hora de fer els canvis l’entrenador i acabant per la errada final d’un Piqué que ja ens havia desacostumat  a veure-li.

El Barça va sortir a un nivell espectacular, recordant al millor Barça de l’atac posicional i del control de la pilota, es va posar 0-2 sense despentinar-se i fent semblar a l’equip invicte local, un equipet de carrer, que no arribaven a res i que estaven totalment desconcertats i enfonsats. Però al món del futbol no et pots confiar ni un pel i els estats anímics són importantíssims. Així doncs, amb l’errada a l’hora de rematar el partit i sobretot la errada de Bravo, els van donar ales i motivació i el partit va canviar com un mitjó. Es va començar a obrir i es va transformar en un partit d’anada i tornada que no li interessava gens al Barça, llavors uns immensos Iniesta i Rakitic els primers 35 minuts de partit, els van començar a passar per sobre el partit i van començar a ser més uns pencaires i tapar forats que no pas tenir el ritme del partit i dominar el joc. Llavors va ser quan va arribar per a mi la cagada de Lucho, entenc que volia tenir més possessió i que per això se suposa que va treure a Xavi. El problema és que Xavi ja no està per aquest tipus de partits, està per a jugar contra Almeries i Elxs, que no tenen la capacitat per a jugar la pilota quan la tenen i quan els pressiones, cosa que fa que amb una pressió alta, es recuperi aviat la pilota i no pateixis en defensa. Però clar, quan tens a jugadors com a Reyes, Aleix Vidal i companyia, llavors es quan es veuen les mancances totals d’aquest exjugador, amb dos jugades només sortir, que en metre i mig li’n treuen tres, perquè no va ni en rodes. Això va fer que Iniesta passés a l’extrem, quan ja no tenia pulmons per a això i que Rakitic es quedés en terra de ningú, amb un Busquets tapant aigua per on podia. Entenc també que el canvi fos per Neymar i no per Suárez. Està clar que li han pegat per tot arreu per fer aquest canvi, però jo estic veient el partit i veig a Suárez, que està mossegant per recuperar pilotes i en canvi, miro a l’altre costat i veig a un Neymar que en quan va fer el gol ja tenia la feina feta i va desaparèixer del partit i va fer una segona part lamentable i hagués fet exactament el mateix. Encara que jo veient el partit, hagués tret a Mascherano per Neymar o per Suárez, a gust del consumidor, per a passar a jugar amb doble pivot i amb Iniesta i Rakitic per davant, jugant amb dos davanters i controlant el mig camp i esperant per a matar el partit en una pèrdua de pilota, tal i com estava que el Sevilla s’havia d’obrir. La sortida de Xavi no va servir per a res, perquè en lloc de buscar la pilota per a tenir el ritme i ordenar l’equip, es va dedicar a amagar-se entre línies i deixar la feina bruta per als dos centrals, cosa que per cert acaba amb errada de Piqué amb l’equip sortint que destrossa a la defensa i que clar, quan tens a Busquets amb una groga, que no pot fer la falta perquè va al carrer i tens a un Mathieu que no se n’adona de la pel·lícula quan ha d’aixecar tres pams a Aleix Vidal quan el té a tir, acaba en un gol regalat que pot significar molt de cara a guanyar o perdre una lliga. Sembla mentida que tal i com van perdre la lliga l’any passat, per un mínim detall, que no hagin après la lliçó.

Està clar que jugant com els primers 35 minuts, la lliga podem estar tranquils perquè poden guanyar a qualsevol i a qualsevol camp, però jugant com els darrers 45, es pot perdre la lliga la setmana vinent.

Per a mi Lucho també va cometre la errada de posar a Mathieu i no a Masche, està clar que amb el francès la pilota no surt des del darrere com hauria, amb unes pedrades espectaculars indignes d’un central del Barça, que fa que es produeixin recuperacions molt perilloses que acaben en contraatac clar. A més que no té col·locació de central i no té la experiència per a saber que ha de tombar a Aleix Vidal quan està a deu metres de l’àrea. Si li sumes que ahir Bravo va estar absolutament lamentable des de que va rebre el gol, totalment nerviós i sorprenentment imprecís, que Neymar no va baixar a rebre com acostumava quan el Sevilla més pressionava i que l’equip es va relaxar amb el 0-2 i va començar a gaudir massa del partit i d’oblidar-se de com havien arribat a aquell estat de comoditat.

En l’apartat individual hi ha dos fases, és complicat analitzar-ho quan l’equip passa de jugar com els àngels a jugar com un equip de mitjan taula. Per exemple el cas dels dos interiors, que van fer un partidàs fins al gol del Sevilla, combinant correctament, controlant el ritme i fent inclús parets molt perilloses i donant sortida als dos laterals, trobant molt bé als davanters. Però es van diluir i llavors només va quedar el seu treball defensiu, que no és una bona senyal per a l’equip.

Probablement els més regulars van ser Busquets, Messi i Alves. Podríem dir que són els que van estat més encertats durant tot el partit, en les seves principals facetes. Busquets va controlar molt bé el joc aeri de segones jugades d’Iborra, va donar bona sortida a la pilota i va fer correctament les cobertures i els talls de pilota que acostuma, però clar quan l’equip es parteix i cadascú va a la seva, la distància a cobrir llavors ja es converteix en inabastable. En el cas de Messi, va fer una primera part molt bona, amb un golàs dels seus i va associar-se en tot moment al mig camp, a la segona, va fer el que va poder quan no li arribaven pilotes i sempre que rebia aportava perill a la porteria contraria, fins que el van començar a tombar a base de patades amb la permissivitat de l’àrbitre, quan empata el Sevilla, va ser l’únic que ho va intentar fins a l’últim moment. Alves probablement va fer el millor partit de la temporada, va cobrir la seva banda tant en atac com en defensa, va estar molt intens i va recuperar moltíssimes pilotes, malgrat alguna jugada molt esporàdica no va deixar passar a ningú per la seva banda, gran partit del brasiler.

El cas de Suárez, va anar de més a menys a mesura que anava fallant oportunitats, igual que he parlat de Piqué i de Bravo, és just també dir, que les que va fallar ahir no les pot fallar un davanter de la seva qualitat, ell mateix ho sap i se’n va adonar perquè a mesura que avançava el partit s’anava trasbalsant. Probablement era ell el canvi i no Neymar, però el seu treball no va parar fins al final i va ajudar molt a l’equip en la pressió, però apart d’això se li ha de demanar efectivitat, que ahir no va tenir.

El cas de Neymar, a mi personalment em comença a tocar els pebrots que sempre foti el numeret quan el canvien. Entenc que un jugador s’enfadi  quan és substituït, però si no vols que et treguin el que has de fer és córrer, posar la cama i posar una mica de sang al partit, que va començar fantàstic i semblava que era el seu dia i en quan va fer el gol, es va limitar a esperar a la seva banda a que li donessin el gol pastat, sense desequilibri i sense treball d’ajuda defensiva al seu lateral, menys xurrets i més treball.

En quan a Jordi Alba, se li va notar que sortia de la lesió, no va fer cap errada al partit, perquè el gol l’agafa sortint a l’atac la errada i no té temps d’arribar, la segona part va notar més la falta de físic, perquè la primera va ser bastant bona la veritat.

Per últim un petit apunt de la directiva, resulta que novament el Barça haurà de jugar al camp del Còrdova a les 16 hores en dissabte després de jugar entre setmana jornada de lliga. No cal dir que és més que ridícul, veure com se’n foten a la cara del Barça.

Avisar també que la setmana que ve el xiringuito estarà tancat per vacances, esperem que quan torni puguem parlar d’un Barça amb peu i mig a semis de xampions i amb la lliga més ben encarada.