Mediocre.

És la millor definició que se m’ocorre per a parlar de les darreres dues setmanes, partit d’ahir inclòs, un seguit de despropòsits que sort del resultat final, perquè no era el lloc on deixar-se punts la veritat.

Comencem com sempre amb la part institucional. La setmana passada va sortir l’encarregat de “vendre” les noves operacions patrimonials del club i la presentació del projecte de reforma i de construcció del nou Palau blaugrana, el nou Miniestadi, etc. a càrrec del senyor Jordi Moix i amb el president Bartomeu que surt a tota foto possible en clau electoral. El senyor Moix ha presentat molt eficientment tot el que volen fer, ho ha presentat tot molt bonic i amb tot luxe de detalls. Però el que no ha dit és qui es farà càrrec de les obres, per exemple, ni dels projectes. Parla d’un concurs, que tots sabem com funcionen els concursos avui en dia. És el que realment els preocupa a aquests senyors, com deia Franco “dejar-lo todo atado y bien atado”, abans que entri la nova junta directiva i es trobi que tot estigui adjudicat i tot signat, com estan fent amb els contractes televisius, amb els contractes de patrocinis i tot el que estan podent acaparar, per a poder presentar uns números econòmics fantàstics de cara a les eleccions.

El pitjor de tot això és veure com estan deixant de banda totalment la part institucional que haurien de estar més a sobre. Ja parlàvem fa un parell de setmanes, de les manipulacions dels calendaris de lliga i de com se’n foten del Barça a la cara les seleccions. Malauradament hem de viure un segon capítol de tot això.

Ja no parlarem que s’hagi lesionat Alba, és un accident que pot passar a qualsevol, encara que si fas aturada de seleccions ara, amb la càrrega de partits que porten ja, és una cosa que pot passar més probablement que 4 mesos abans. A més era un partit oficial. El més sagnant de tot és veure com Messi amb una lesió al peu, es quedi setmana i mitja de gira per Estats Units, en lloc de venir a Barcelona i treballar per a la recuperació, el pitjor de tot és veure com el senyor Dunga, per a salvar el cul a base de resultats, fa jugar els dos partits sencers a Neymar quan només juguen amistosos. Aquest tipus de situacions on el Barça sempre surt perjudicar i no fa res per solucionar-ho.

Després està el tema fitxatges i preparació del futur. Resulta que porten al Braida aquest, suposadament pels seus coneixements del futbol internacional i el primer que fa, es gestionar el possible fitxatge de Pogba per 70-80 milions per a d’aquí dues temporades quan s’aixequi la sanció. Parlo d’aquest perquè es veu que està tot mol avançat. Per a fitxar a Pogba per 80 milions, no fa falta que portis al Braida aquest, se suposa que el que has de fer és buscar futurs talents, que puguin arribar a can Barça per pocs diners i amb un recorregut a altres equips, per a amollar 80 milions per un jugador ja teníem a Zubi. Ara imaginem, que fitxen a Pogba, al Dybala aquest que parlen i a dos o tres jugadors més de cara a quan s’aixequi la sanció. Com es pot ser tant irresponsable?? Si a l’estiu tota aquesta gent estarà fora del club!! Com poden intentar fer tot aquest tipus de fitxatges, a dos anys vista, hipotecant la planificació esportiva de la nova junta entrant? Estem bojos o que?? Tot en clau electoral, van bojos per a intentar tombar les enquestes que donen com a clar guanyador a Laporta, a base de cromos. És una vergonya el que estan fent amb el club aprofitant-lo per a interessos electorals.

Perquè si ja parlàvem la setmana passada del calendari vergonyós, encara hem de veure com encara vacil·len més al club, posant-los a jugar a les 16 hores els dos partits que tenen entremig de la xampions. Jugant entre setmana i posen el partit a primera hora de la tarda, contra dos equips que no juguen competicions europees i que aniran a sac de motivació per a guanyar, a casa el València i a Cornellà l’Español. Després de queixar-se en varies ocasions de que no els agrada jugar a les 16 hores, que a Messi li afecta, que és quan han punxat més l’equip, li posen tots dos partits a aquesta hora. El més lamentable és que segurament no serà l’últim, com tampoc serà l’última la designació arbitral de Vicanti Garrido, l’àrbitre d’ahir, que cada cop que xiula al Barça es llueix. Ja van fer tot el possible amb Lahoz i ni així van poder evitar que es posessin a 4 punts, faran el que puguin i més per a que el Madrid pugui posar-se líder, sobretot veient la colla d’inútils que estan a la junta que acotxen el cap i callen.

Encara que si es juga com ahir, és igual l’àrbitre, és igual el camp, l’horari, inclús el rival. Jugant a aquest nivell tant mediocre, és impossible guanyar una lliga, sort que les aturades de seleccions ja s’han acabat perquè cada cop que venen de les seleccions és  vergonyós el rendiment de l’equip. El problema és que no és ni excusa realment, perquè excepte Piqué, no es pot dir que la resta estiguessin molt desgastats, Neymar i Bravo van jugar 180 minuts però el diumenge ja estaven descansant, van tenir una setmana, el cas de Alves, Adriano, Rafinha, Mathieu, Suarez, Messi, no van jugar partits de seleccions i el cas d’Iniesta va jugar el primer partit i deu minuts del segon. No es pot dir que fos pel virus Fifa. El problema d’ahir va ser clarament d’actitud i d’aptitud, no van mostrar en cap moment les ganes de guanyar i no van tenir capacitat de joc en cap moment per a fer-se amb el partit. Va ser un partit mediocre de la majoria dels jugadors, només es van salvar Piqué, que va estar a l’alçada del que es demana d’un crack en defensa, Bravo, que va estar molt encertat a l’únic xut perillós que li van pegar i que de no parar-la s’hagués complicat molt el partit i després va estar molt ràpid en la jugada que li treu a Nolito dels peus per molt poc, després d’una inexplicable errada d’Alves, Busquets, que va ser decisiu a l’hora de tallar el joc i mantenir una mica de coherència al mig camp i Messi en algunes fases del partit, els primers quinze minuts i els darrers vint de partit, fases en les que va fallar una oportunitat claríssima en cadascuna. La primera part va ser un autèntic desastre i, sort del poc encert del Celta, sinó es queden els tres punts a Balaídos.

Menció especial per a dos jugadors, Neymar i Mathieu. El cas del brasiler comença a ser més sagnant, porta un mes i mig lamentable. Comença a ser hora que tasti la banqueta, per desgràcia només hi ha Pedro, que és com sortir del foc i caure a les brases, però almenys se li veuen ganes quan juga de titular. El partit d’ahir de Neymar és per a que l’asseguin als 30 minuts de partit. Després està el tema el tema Mathieu. El francès porta dos gols importantíssims que podríem dir que han donat 6 punts a l’equip, encara que va ser Suárez qui va trencar el clàssic. Però els gols que ha aportat no treuen que sigui un autèntic desastre en defensa, un autèntic colador, que no es col·loca mai correctament, que deixa uns forats brutals a la defensa i que necessita que lateral i l’altre central estiguin a sobre d’ell. Ahir fins i tot hi ha una jugada que xoquen els dos centrals, perquè Piqué, està tant pendent de les seves cagades, que estaven al mateix lloc al mateix moment. Després els equips no són rucs, i pressionen molt la seva banda a la sortida de pilota, perquè aquest senyor és incapaç de donar una bona passada a tres metres de distància, que pega unes pedrades que no es poden controlar de cap manera.

El partit va ser molt dolent perquè la pilota no arribava als de dalt i es jugava a la pilotada degut a la gran pressió que feia el Celta a camp contrari, en un partit on hi havia cinc mitjos molt juntets i pressionant selectivament a qui no tenia la capacitat per a sortir, els dos laterals i Mathieu. Llavors aquestes pilotades no arribaven mai als davanters i els mitjos només feien que perseguir la pilota, sense tenir-la i quan la tenien se la treien de sobre. Una cosa és no arriscar en excés la pilota, ser una mica més vertical i no mastegar les jugades amb tanta passada horitzontal i estèril, però l’altra molt diferent és jugar a la pilotada com un equip petit i sense controlar el partit, esperant que un dels tres de dalt en caci alguna i mati el partit. El Barça ahir va jugar separadíssim entre línies i amb distàncies abismals que els mitjos no podien cobrir, tots els rebots anaven cap als jugadors gallecs, molt millor col·locats. Així no es pot jugar a futbol i menys amb equips amb capacitat ofensiva com té el Celta.

Sort que el físic a partir del minut 20 de la segona part els va començar a fallar i llavors el Barça es va fer amb el control del partit, amb un Messi més participatiu i que es va dedicar a fer les coses fàcils, llavors va ser quan el Barça va començar a donar la sensació de poder marcar, tot i els esforços de Xavi, per alentir totes les sortides amb perill amb la seva pesada conducció i les seves voltetes estèrils, que feien que els jugadors gallecs poguessin recuperar la seva posició en defensa. És increïble com els mitjans oportunistes, aprofiten la baixada física del Celta per a fer-la coincidir amb la sortida de Xavi amb interessos corporatius i de llepar-li el cul. No ho entenc, si se’n va a Qatar, fins quan li han de pagar els favors??

Al final va arribar el gol de Mathieu, que li donava tres punts importantíssims de cara a la lliga, però que no van canviar res del que havia passat al partit, un partit totalment decebedor i que de jugar així no faran més que donar-li la raó a Lucho, quan va dir que tenia la sensació que no guanyaria cap equip els deu partits que queden. En efecte, jugant així el Sevilla o el València i sobretot l’Atlètic, ens passen la mà per la cara. Esperem que sigui un accident esmenable i que d’aquí al final de lliga no es torni a repetir.