Gràcies Xavi.

És just reconèixer que Xavi ha estat un dels jugadors que estarà dintre del grup d’històrics del club, ha estat tota la vida al Barça, ha guanyat molts títols durant aquesta època i es mereix l’homenatge que va rebre ahir, es mereix moltes de les alabances que ha rebut els darrers dies i és un jugador que sap el suficient de futbol com per a tornar en un futur no molt llunyà, penso que si Lucho aguanta al Barça uns quants anyets més, estem parlant del més ferm candidat a substituir-lo quan decideixi marxar. S’ho ha guanyat al camp i és el típic malalt de futbol que els entrenadors quan els entrenen ja intueixen que acabaran a una banqueta. Per tant abans que res li vull agrair el que ha fet pel club i la seva fidelitat.

Però bé, pensant que mereixia un homenatge, penso que no va ser el més encertat el dia. Van posar al mateix sac dos celebracions i penso que no va ser justa amb la consecució del títol, al final tot va estar encarat al comiat de Xavi i la celebració de la lliga, el moment de celebració del treball de tot l’equip durant la temporada, va quedar totalment eclipsat. No estic dient que no mereixi un reconeixement com el que va rebre ahir, també penso que el mereixia Puyol i que en canvi el van acomiadar de la pitjor forma possible a un senyor que ha estat tot un exemple del que ha de ser un capità. Però posar-lo per davant de la celebració de la lliga em va semblar una falta de respecte a tot el col·lectiu i que ha participat encara més que el de Terrassa en la consecució d’aquest títol.

El cas de Xavi és molt fàcil d’explicar la meva opinió, ho dic perquè molta gent ja fa temps que diu que jo li tinc mania, que si no trobo res bé del que fa i que no soc just i objectiu amb ell. Precisament és tot el contrari, la diferència és que jo si que soc just i objectiu amb el rendiment dels jugadors, miro el moment, no el que han donat històricament. Per això he tingut molts cops enfrontaments i debats amb altres persones, perquè ells parlaven de Xavi i opinaven sobre el seu rendiment, tenint al cap el Xavi de fa cinc anys quan va arribar Pep al Barça, sense voler reconèixer que ja fa dos anys que no estava per a jugar al primer nivell que se li exigeix a un jugador del Barça, cosa que si que li han exigit per exemple a Thiago, a Cesc, Alexis, Alves, Ronaldinho i un llarg etcètera de jugadors que fessin el que fessin eren criticats per l’entorn, sempre demanant més, en canvi amb Xavi seguien vivint del passat. Un passat que, a més, es té molt poca memòria, és el que té quedar-se a la retina amb un període determinat. Puc entendre que s’alabi la longevitat de la seva carrera al Barça, que es recordin tots els anys que ha jugat, fins i tot que es recordin tots els títols, però s’hauria de tenir una mica de memòria a l’hora de posar etiquetes tant aviat de “millors jugadors de la història del club”, em sembla una barbaritat. Estic d’acord en que passarà a la història com un dels jugadors amb més partits (ara el que més) del club, la seva carrera en anys, però jo tinc una mica de memòria, al contrari que moltíssima gent pel que sembla. Ningú recorda que quan va pujar i la van carregar el mort de Pep a sobre, la majoria el volien fer fora, ni jugava amb regularitat, fins al punt d’estar el Barça cinc anys sense guanyar res i ell amb la forta temptació de marxar al Milà, després amb l’època Rikjaard, el Barça va guanyar títols, però aquell Barça era el Barça de Deco i Ronaldinho, després va estar a punt de marxar un altre cop quan van fer fora a l’holandès, fins que va arribar Pep i els va donar els galons de l’equip a ell i a Iniesta, igual que Aragonés amb la selecció. Llavors si que podem parlar d’un Xavi de primer nivell, podem parlar de 4 anys, allargant sent generosos, d’un Xavi a un molt bon rendiment, que és quan va engrandir la seva llegenda guanyant l’equip molts títols. Si fa dos anys hagués vist ell mateix que ja no estava per a jugar i hagués decidit marxar a Qatar com fa ara, jo hauria estat el primer en aixecar-me i aplaudir-lo i donar-li les gràcies. Però el que no he pogut fer els darrers 2-3 anys és tancar els ulls i aplaudir el que ha fet aquest senyor al club, perquè el seu egoisme ha fet que haguem perdut molts actius per al club i que han provocat que jugadors amb gran projecció s’hagin vist mancats de minuts per a progressar. Perquè hi ha dues maneres d’acceptar que ja t’has fet gran i afrontar la teva propera retirada, com ho va fer Valerón amb el Depor o com ho ha fet Xavi o Raul. Dos jugadors que no han volgut acceptar que el temps passa per a tothom i que s’ha de fer un pas al costat i ajudar a l’equip.

El senyor Valerón, va acceptar el seu rol i no va protestar mai ni va tirar la premsa a sobre de ningú, els altres dos s’han aprofitat del poder mediàtic forjat durant la seva carrera al club i el seu poder dintre del vestidor i van imposar el seu rol, cosa que va fer, en el cas del blaugrana, que Thiago decidís marxar fart d’esperar oportunitats i veure que sortia a jugar i ho feia millor i que al següent partit tornava a la banqueta. A Cesc li va passar alguna cosa molt similar, però encara més greu, perquè el cas de Thiago, l’entorn sembrava dubtes de cara a si estava capacitat per a ser titular, però es que amb el tema Cesc, veient amenaçat el seu lloc, va ser una campanya lamentable d’assetjament des del primer dia que va arribar, que si va costar tants diners per un jugador que va decidir marxar, que si no estava capacitat per a substituir-lo, que si no tenia compromís, que si no corria, etc. un seguit d’històries que van fer que, malgrat tenir molt millors números que Iniesta i Xavi junts, sempre era l’ànec lleig de l’equip. Això va fer que acabés fart i decidís marxar. Després està el tema Rafinha i Sergi Roberto, dos jugadors que aquest any estaven cridats a donar relleu als titulars Iniesta i Rakitic i que han vist molt mermada la participació degut a la presència del de Terrassa, que ja havia de marxar l’any passat, però que va decidir quedar-se perquè el club no li donava “finiquito” per marxar i fotre pel terra totes les previsions de la temporada. Previsions que van començar amb pas ferm per part de Lucho, donant minuts a aquests, però clar llavors van sortir els seus amics roda de premsa rere roda de premsa a preguntar-li el perquè no jugava i a fotre merder, la cúpula a fer veure a l’entrenador que el de Terrassa cobrava massa com per a no jugar gens, l’entorn, etc.

Però bé, entenc que a la premsa no li hagi interessat res de tot això i que un jugador que va rendir realment 4 temporades, de les 17 que va estar al primer equip i quan parlo de rendir em refereixo a un nivell de notable alt, perquè hi ha jugadors que han estat més temporades que ell a un nivell de notable alt i que en canvi han passat de llarg a l’hora de fer homenatges i d’estar entre els millors del club, doncs bé, un entorn favorable eleva al nivell de mite a un jugador que en línies generals no ha estat ni molt menys entre els millors de la història del club, però que ha tingut la sort d’estar al lloc adequat al moment adequat. Si li fan això a Xavi, no em vull ni imaginar el que li faran a Iniesta o sobretot a Messi.

Però bé anem al partit, del partit parlaré poc perquè és un partit de costellada amb un equip ple de suplents i que no tenia cap història amb la lliga resolta, del partit podem destacar poc més que un molt bon Rafinha a la primera part, un fantàstic Messi i un espectacular Neymar. Poca cosa més a destacar.

El que vull comentar del partit és que em va semblar molt malament el que va passar, vàrem donar una imatge molt dolenta i molt poc professional del que ha de ser un club com el Barça. El Barça el partit d’ahir havia de sortir a guanyar-lo i no era problema seu si el Depor no havia fet els seus deures i baixava de categoria. El Barça no pot decidir qui ha de baixar i qui no i adulterar d’aquesta manera la lliga. A mi em va decebre molt que l’equip decidís que havia de salvar al Depor i baixar a l’Eibar, un equip basc, que va tractar al Barça de meravella quan van anar a jugar a Ipurúa, cosa que no podem dir del Depor, terra de majoria merengue i que ens la tenen jurada des del cas Rivaldo, que no ens poden veure ni en pintura i que no és precisament un camp amic. Molts diran que el Barça no tenia perquè guanyar, que estaven de celebració i que l’Eibar hagués hagut de resoldre abans la seva salvació, que si la segona volta va sumar x punts només l’equip basc, que si el Barça tenint dues finals no havia d’arriscar la cama. Puc estar d’acord amb tot això. Podria estar d’acord i no diria res, si el Depor hagués sortit a mossegar, si s’haguessin defensat l’empat que necessitaven amb urpes i rascant i que els jugadors del Barça no haguessin volgut arriscar ni res. Però és que no va ser el cas, el cas va ser que el Barça estava guanyant 2-0 fàcil i es va deixar empatar el partit per a que el rival hagués salvat la categoria perjudicant a un tercer. Un equip ple de suplents i que se suposava que havien de donar una bona imatge i demostrar que volen més minuts al Barça i el que van demostrar és que no són professionals. A mi personalment em va decebre molt el comportament del Barça, veure com Lopo després d’empatar va i li diu a cau d’orella a Xavi que si us plau no apretessin, veure els darrers vint minuts que els jugadors en lloc d’encarar pegaven mitja volta i la donaven enrere. Molt lamentable tot plegat i una molt mala imatge.

Com molt mala imatge està demostrant la directiva amb l’afer Alves, que un cop més ha trencat negociacions amb el club i sembla que sigui un adéu definitiu, un jugador que ha demostrat que té corda per a un o dos anys més com a mínim i que se l’està deixant escapar miserablement, quan li estaven donant 13 milions a Xavi per ser suplent. La cosa està clara, Alves no demana més diners, simplement vol una forma de contracte de 2+1 opcional, mentre que el Barça li ofereix 1+1+1 supeditat a partits. És una vergonya el que està fent aquesta directiva, després encara surt que si Bartra pot marxar per 10 milions perquè l’han cagat amb el contracte igual que van fer amb Thiago. Aquesta gent no pot seguir a can Barça encara que es guanyi el triplet. Una directiva que amb la seva omissió i el seu mirar cap a un altre lloc, ha provocat el descens del filial a segona B. Ara a veure quin jugador jove de nivell voldrà acceptar venir a fer d’equip ascensor el filial jugant a segona B. Lamentable.