Bon començament.

Ha començat la lliga i el Barça ha fet el millor començament que podia fer, guanyant a un camp molt complicat i amb el rival amb el pitjor moment possible per a enfrontar-se amb ells. No es pot parlar d’alegria completa per les lesions, però es pot dir que amb la punxada del Madrid les coses comencen millor del que s’esperava.

Primer que tot el comiat de Pedro, comiat merescut, que li donessin el seu moment per acomiadar-se, que pogués explicar la seva sortida i anar-se’n per la porta gran. Potser si hagués fet aquesta roda de premsa a començament de pretemporada no s’hagués muntat tot el rebombori de les supercopes i tal, on s’ha demostrat que les crítiques al director esportiu han estat molt injustes perquè era cert que Pedro ha demanat marxar, el seu silenci no ha ajudat en absolut a prendre’s aquesta sortida amb normalitat i com mereixia ell i el club. Només queda desitjar-li molta sort, excepte a la xampions si es troba amb el Barça, a més d’agrair-li els serveis prestats. A Pedro no se li pot recriminar el seu comportament en moments que no jugava, ni falta de professionalitat, l’únic recriminable ha estat el rendiment ofensiu de les darreres dues temporades i sobretot l’egoisme ofensiu que ha mostrat en aquest període, malgrat que ha treballat per l’equip i s’ho ha deixat tot al camp mentre ha jugat. Que li vagi molt bé i a pensar a qui portem per a substituir-lo.

Un jugador que sabent que marxava, ja hauria d’estar aquí el seu relleu per a poder tenir tres mesos per a aclimatar-se a l’equip, preparar físicament com correspon a les circumstàncies i poder agafar automatismes i entrenaments amb un sistema de joc que no s’assembla a gairebé cap equip, pel seu estil de joc. Però clar, suposo que d’aquí no molt, ve una assemblea de socis compromissaris i al club no li interessava que les despeses surtin en aquest exercici. Els va importar ben poquet en període electoral pagar un sobre cost pels jugadors que ha fitxat, però clar llavors eren cromos electorals. Ara que ja han enganyat al soci i han picat, ja no tenen cap interès en fer les coses pensant amb l’equip, ara els interessa que els aprovin els comptes de la temporada anterior, l’equip que es foti que ja tenen 6 anys assegurats. Així va aquesta directiva, però ha estat votada democràticament, ja ho ploraran. Al final el resultat d’esperar a fitxar per a tenir cromos electorals en lloc de fer-ho quan tocava mentre podien fitxar ha portat a aquesta situació actual, que ara està l’equip sota mínims i encara més amb aquestes lesions inesperades a la primera jornada. També hem de comparar que l’any passat amb una pretemporada ben planificada, l’equip va tenir poquíssimes lesions, aquest any amb la pretemporada prioritzant el negoci, mal organitzada i en condicions climàtiques molt adverses, en una pretemporada que era importantíssima per la exigència de les dues supercopes amb molt poc temps de diferència, havent-hi copa Amèrica pel mig i sabent que els americans tornarien molt justos, no s’ha tingut res en compte i s’ha prioritzat la pela a les bones condicions per a l’equip. Amb una plantilla compensada i ben planificada, un parell de lesions no són dràstiques, per desgràcia no és el cas, en aquest cas hem vist el forat que ha deixat Alba durant la seva lesió i que al lateral dret ha de jugar Sergi Roberto, que amb la baixa de Neymar ha de jugar Rafinha de davanter i estem veient el curta que és la plantilla i els problemes que tindrem fins gener com a mínim. Una autèntica desfeta, però a ells que, si els interessaven els títols per a les eleccions, ara ja poden seguir mangonejant la caixa i fent fitxatges de comissions per Brasil i tal.

De moment els ha salvat que el Barça ha començat bé l’any, veurem com evoluciona la cosa. L’inici era el pitjor que els podia tocar, jugant a San Mamés, davant d’un Athletic que està molt més fort físicament que qualsevol equip que et pots trobar ara a la lliga, amb la baixa de Neymar davant i amb la sanció de Piqué a l’eix defensiu. Malgrat tot això, l’equip va fer un partit molt seriós, sobretot controlant el ritme del partit i la pilota per a així evitar sofriments a l’hora d’encarar un partit d’anada i tornada que tal i com estaven tots dos equips podia ser molt perjudicial. Fins als deu últims minuts, on l’equip basc no tenia res a perdre i va començar a penjar pilotes i pressionar molt a dalt, no van arribar a porta i no van crear gens de perill, això és un punt molt favorable per a un equip blaugrana que estava patint de seguretat defensiva, Bravo pràcticament no va haver ni de treballar. El partit va ser molt igualat i amb poques ocasions, en gran part degut a aquesta diferència física de començaments de temporada que feia que els jugadors bascs podien arribar a pilotes que en condicions normals no podrien, es van tancar moltíssim al seu camp i van jugar al límit del reglament, això va fer que el Barça pogués generar poques ocasions i l’equip basc encara menys perquè estava tancat completament al seu camp. El penal que va xiular l’àrbitre, que no era i compensava el que si que ho era i no havia xiulat, hagués pogut obrir el partit, però Messi va ajustar molt i no li va donar potència i la maniobra il·legal del porter, avançant-se gairebé un metre, va poder fer que pogués arribar a fer l’aturada, un penal que s’havia de repetir però que l’àrbitre ja feia bastanta estona que havia perdut els papers i s’havia deixat influenciar per l’ambient.

En quant a l’apartat individual m’agradaria destacar a dos jugadors, Vermaelen i Sergi Roberto. Igual que he criticat al jugador belga durant alguns partits aquesta temporada, és just destacar-lo quan faci les coses bé. Va fer un partit molt seriós, sense cometre pràcticament cap errada i va estar molt segur en el joc aeri, enfront un equip que és el seu punt fort, va treure moltes pilotes aèries que haguessin pogut ser molt perilloses i va estar prou bé amb la sortida de pilota i les passades en curt. Si continua a aquest ritme segurament estarà per davant de Mathieu i Bartra a l’hora de donar descans als centrals titulars.

En el cas de Sergi Roberto la nova posició que li ha trobat Lucho és una conseqüència de les seves característiques principals. Sergi Roberto és un jugador al que se li demana que sigui un jugador desequilibrant i vistós quan mai ho ha estat, el xaval li recordo pocs partits on no hagi sortit a jugar i no hagi complert amb el que s’espera d’ell, el que passa és que si no l’has vist jugar mai i llegeixes i veus els programes que et venen dient que si és la perla de la seva lleva, que si és un jugador espectacular i tal i després veus el que aporta al camp i llavors no crida massa l’atenció. Sergi Roberto, els que l’hem vist jugar a les categories inferiors, sabem que és un jugador molt físic, un jugador tot terreny que no es complica la vida a l’hora de combinar, que té una tècnica individual molt bona i que té una arribada de segona línia fantàstica. No li demanis que se’n vagi de tres jugadors i o que et faci una assistència des de 40 metres com pot fer Rakitic per exemple, però és un jugador que compleix, que no perd massa pilotes, que sempre li dona al que està en millors condicions i que treballa molt  per l’equip. Aquestes característiques fan que Lucho hagi pensat molt encertadament en provar-lo al lateral. Perquè es pot adaptar? Perquè té una molt bona tècnica i no es posa nerviós quan trepitja posicions atacants, degut a que ho ha fet tota la seva carrera quan ha arribat de segona línia, a més cada cop que centra a l’àrea, totes van en bona direcció i generen perill. Apart té la capacitat física suficient per a pujar i baixar la banda durant tot el partit sense cap problema. Però el seu punt fort és detectar el millor moment per a entrar de segona línia, és un instint que ha mostrat de sempre i per a jugar de lateral al Barça és una capacitat molt útil, ja que els laterals amb el sistema blaugrana, s’espera que arribin per sorpresa, en segona jugada, no que arribin a dalt a la primera basculació i que es quedin ja pràcticament com a extrems, un exemple ben clar és el gol de Suárez, que ve d’una passada d’Alba que arriba per sorpresa per a rebre la passada de 40 metres de Rakitic. Per això Sergi està generant molt perill, perquè sap perfectament quan ha d’entrar per a sorprendre.

Evidentment que no tot són punts forts, sinó ja faria temps que seria lateral i no hagués calgut fitxar-ne cap, és una solució d’emergència però en cap cas és una solució definitiva, ja que té clares deficiències per a jugar en aquesta posició, almenys de moment si no les poleix que serà molt difícil ja que els problemes que té són pel seu físic. Problemes de mobilitat evidents quan ha de defensar un contra un a un extrem rival, problemes de velocitat punta quan algú el repta en velocitat i problemes a l’hora de fer algunes tasques típiques d’un defensa, cobertures, mantenir la línia defensiva, aguantar quan t’encaren, etc. Són coses que aprenen els defenses des que són petits i que es van adquirint amb el pas dels anys, per això se li noten aquestes mancances, perquè no les ha fet mai, coses que per sort són entrenables, a diferència dels problemes de velocitat de sortida i elasticitat defensiva. Però bé, com a solució provisional no està malament i tens a un jugador en plantilla que pot jugar en un moment determinat a qualsevol de les posicions del camp i en moments puntuals al lateral.

Bon partit també de Messi, malgrat que va fallar un penal i els absurds periodistes carregats de bilis ja l’ataquin a la mínima que no marca. Sense marcar cap gol va ser el millor del seu equip un cop més i cada cop que la pilota passa pels seus peus, sempre surt la jugada millorada, és el jugador que té un marcatge col·lectiu de tot l’equip rival, apart de tenir dos jugadors sempre a sobre i és capaç igualment de portar el pes de l’equip i de ser decisiu en tot moment. És molt patètic el que fan molts periodistes de fer la relació “marca o assisteix = bon partit sinó mal partit”. Entenc que molts que el volien enterrar fa dues temporades tenen la bilis a petar perquè els ha fet quedar com el cul, però que cada cop que no marca surtin a pegar-li canya de forma miserable és per a que després el club no els deixi ni entrar a les rodes de premsa. Però bé, demanar que el club faci alguna cosa positiva a l’hora de defensar al seu jugador franquícia és utòpic.

Un altre que va fer un partidas que ser Suárez, ja no pel seu gol decisiu, sinó per la seva mobilitat i sobretot per la seva capacitat de jugar amb el seu cos per a aguantar pilotes i baixar pilotades dels centrals i el porter que es treien la pilota de sobre i amb jugadors tant durs i físics com els bascs poder aguantar-les i donar aire a l’equip. És un jugador bàsic per al Barça actual, per a evitar que els equips puguin embotellar-los en situacions de partit complicades per a l’equip.

Els migcampistes van fer un partit molt seriós a l’hora de treballar cap enrere, de recuperar pilotes amb la pressió i fer-los la vida més fàcil als del darrera, a més cada cop que la van tenir als peus la van jugar amb molt criteri i amb dos registres diferents. En el cas d’Iniesta es va associar més en curt i va desequilibrar bastant conduint amb la pilota cosida al peu, mentre que Rakitic va ser més organitzador i era el que feia els canvis d’orientació i llençava els contraatacs, apart d’entrar de segona línia aprofitant els espais que deixava Messi. Busquets com sempre va tallar-ho pràcticament tot i va tenir una lluita molt complicada amb Aduriz per a neutralitzar les passades llargues que anaven al cap del jugador basc per a segones jugades, el jugador de Badia no falla mai, llàstima de la lesió que esperem que no sigui res.

La defensa fins a l’últim quart d’hora no va tenir excessiu perill, però es va mostrar prou sòlida tant per dalt com a l’hora d’intentar tapar les segones jugades quan la pentinava Aduriz. No van tenir errades en la sortida de pilota i es van entendre bastant bé els dos centrals. Després quan més va apretar l’Athletic, excepte alguna errada puntual van controlar molt bé, en un moment en el que estava la parella de centrals de la supercopa que aquell dia va ser un desastre. Molt bona notícia no encaixar gols, sobretot faltant Piqué que esperem que doni confiança de cara als propers partits.

La temporada ha començat amb bon peu però les circumstàncies de plantilla fins a gener no fan que la cosa sigui molt optimista, els jugadors hauran de fer un gran esforç que pot passar factura a la segona volta de la temporada i que pot fer que es trenquin molts jugadors. Només queda creuar els dits i esperar que no es lesionin molt.