Resultat enganyós.

El Barça com ja dèiem la setmana passada, tenia un partit trampa que hagués pogut costar molt car, ja que és l’equip de la era Lucho que més dificultats ha plantejat per a poder-los ja no guanyar, fins i tot marcar un gol. El resultat però, va ser enganyós, ja que el Barça va generar ocasions més que suficients per a guanyar de manera folgada malgrat les dificultats plantejades pel Málaga.

Abans de parlar del partit, però, comentar el tema institucional. No entraré amb la vergonyosa gestió, que s’ha fet per part d’aquesta junta des que els van advertir que tenien un període de fitxatges per arreglar la temporada i mitja següent, sense poder fitxar, perquè ja l’hem comentat amb escreix. Però si que voldria comentar el tema del poder institucional perquè és vergonyós. El Barça, quan ja feia riure en aquest aspecte, va tenir la brillant idea de posar al senyor Albert Soler, que havia estat dintre del consell superior d’esports, secretari d’estat per als esports i un extens currículum dintre del món de l’esport, com a responsable de l’àrea de representació i com a encarregat de restablir les relacions i recuperar el poder institucional que tenia Laporta. Però clar, quan aquest senyor ve de retir daurat i es dedica a somriure a les càmeres i a viatjar i anar d’àpat en àpat a costelles del club, en lloc de venir a fer la seva feina, llavors passa el que passa. Passa que les designacions arbitrals i els corresponents arbitratges fan molta pudor, no se que porta fent aquest senyor els darrers anys per a arreglar-ho, però la realitat és que portem 4 arbitratges bastant dolents i resulta que dos d’ells són de Madrid, un altre és nascut a Madrid i col·legiat a Castellà i Lleó i l’altre que treballa i viu a Madrid sent col·legiat a Aragó. És el que va anunciar Simeone a començament de temporada i que ja ens podem fer a l’idea, els àrbitres aquest any quan xiulin al Barça serà una competició de a veure qui els fot més, amb el premi de la internacionalitat a final de temporada per al guanyador. El cas de l’àrbitre d’ahir ja era un pack total, treballant a Madrid, aragonès de naixement i militar de professió. Un independentista total vaja, que li va deure fer una gràcia venir a un estadi ple d’estelades i escoltar crits d’independència, que flipes. Així es va deixar les targetes al vestidor i es va menjar dos penals clars en menys de 3 minuts de diferència. És curiós com el mateix penal al Bernabeu, es xiula i es veu molt claret quan el fa Piqué i després al Camp Nou es mira cap a un altre lloc, exactament la mateixa acció. Però el problema ja no és que et xiulin o no un penal, que es pot equivocar, el problema ve quan et peguen contínuament patades i l’únic que fa és xiular falta, després al temps de descompte en va treure 3 de targetes clar, perquè així la estadística queda arregladeta, li treu a Tissone targeta als 45 de la segona part, quan ja portava 6 faltes a quina més dura i sense opció de tocar pilota. Amb això juguen aquests senyors.

Però bé anem al partit. Un cop més va costar molt amb el Málaga, com costarà amb qualsevol equip que jugui com ells i que el Barça no sigui efectiu de cara a porta i el partit es vagi complicant i donant-los més moral i forces veient que aguanten el resultat. No és una novetat els problemes que té el Barça quan un equip es tanca moltíssim i els tanca els passadissos interiors i la zona frontal i els deixa les bandes relativament lliures, relativament perquè hi ha sempre dos contra un en banda però hi ha molts més espais. És per això que el Barça necessita aprofitar les ocasions que crea els primers 15 minuts de partit, que és quan els rivals encara s’estan col·locant al camp i tenen algun error de cobertura o de marcatge, després ja les defenses es van ajustant i la cosa es complica exponencialment. Es complica perquè a la plantilla no tenim jugadors de desequilibri individual per banda i puguin trencar l’entramat defensiu rival, perquè els dos laterals són d’entrar de segona línia per sorpresa i els extrems, tant Messi com Neymar, són de fer la diagonal cap a dintre, poden trencar ocasionalment per banda, com es va veure ahir en algunes ocasions, però no és una norma i l’estil del Barça fa que entrin cap a dintre per a deixar espais als laterals. En aquests partits s’hauria de demanar a tots dos, ja se que és difícil per la seva tendència i perquè se senten més còmodes, però se’ls hauria de demanar que obrin el camp i que intentin driblar per a que es trenqui la defensa i es generin espais per als interiors i sobre tot per a Suárez, que si no és així es troba embotellat entre els dos centrals i els mig centres defensius de torn, malgrat que faci moviments de ruptura i desmarcatge, després llavors quan té la pilota i va a fer la centrada, ha d’esperar que arribin els de segona línia que a més venen molt tapats pels defenses que els estan seguint el moviment de desmarcada. També s’hauria de xutar més de fora de l’àrea, se suposa que Rakitic va venir per a això, Messi en va pegar un parell ahir, però Neymar i Suárez van tenir la opció i no ho van fer i el cas d’Iniesta amb els xuts de fora de l’àrea tots sabem que no és el seu fort, malgrat que ho intenti en cada partit. Però Rakitic està jugant a la posició d’interior més endarrerida, per ajudar a Busquets i es troba en la zona de més trànsit ja que és on hi ha més jugadors pensant amb la defensa zonal de Messi i els moviments de l’argentí fan que li taponin molts cops els espais per la zona de rematada i que fan que hagi d’aprofitar més els espais de la zona de banda que deixa Messi quan arrastra defenses cap al mig. En aquestes situacions penso que haurien de canviar posicions Iniesta i Rakitic i deixar al croat més a prop de l’àrea i amb més espais per al xut. Però bé, són coses que hauran d’analitzar els tècnics del Barça, perquè s’ho trobaran i molt durant la temporada, amb la majoria d’equips provant aquest sistema ja que veuen que és el que dona més possibilitats de puntuar davant l’equip blaugrana, perquè si marquen a l’home amb la qualitat que tenen els trenquen amb facilitat i si juguen de tu a tu amb pressió avançada, els maten a la contra. Per tant el més exitós és posar defenses zonals i tapant els passadissos interiors. El problema no ve pels equips que són de la zona baixa, perquè com es va demostrar ahir, després són molt innocents per a crear perill la majoria d’ocasions que surten al contraatac després de pèrdua del Barça, encara que Alba en va salvar una in extremis de Charles al darrer minut de partit, que guanyant 1-0 no es pot produir de cap manera. El problema ve si aquest tipus d’oportunitats el tenen, ja no dic el Madrid, sinó els equips de mitja taula cap amunt, perquè són gol segur. En aquest tipus de partits, ja se que és difícil, però s’han de minimitzar moltíssim les pèrdues, perquè està tot l’equip a camp contrari i una pèrdua es gairebé ocasió de gol, com es va veure ahir, que d’una falta clara no xiulada a Messi, es van quedar tots parats i es va generar una situació de dos contra un, que sort que es va errar la passada, perquè era un 0-1 faltant molt poquet.

A l’equip se li pot recriminar poc del partit d’ahir, perquè van córrer, van provar-ho una vegada rere l’altra, van generar ocasions, van portar el ritme del partit i no es van obsessionar i van atacar amb criteri inclús quan faltava poc per al final i no es marcava. Només és recriminable el que deia abans de buscar més les bandes, encara que després amb 8 tios defensant la centrada és molt difícil, però encara ho és més entrar fins la cuina. Però el més recriminable va ser la poca picardia de faltant dos minuts de partit, perdre la pilota de forma absurda com ho van fer que de no ser per Alba, Charles remata des de l’àrea petita una passada de la mort, això si que es imperdonable i no es pot tornar a repetir de cap manera.

En l’apartat individual, destacar primer que tot a Messi, que va provar-ho de totes les maneres i que va ser el motor de l’equip, que va estar a totes les jugades de perill ja sigui generant o finalitzant jugades i que malgrat tenir poc encert a la definició i Kameni parar-li tot, ho va provar fins al final.

Els altres dos davanters van tenir un partit molt poc plàcid, Suárez molt marcat i sense espais als que poder-se moure, apart de ser l’ase dels cops permès miserablement per l’àrbitre, no se li pot recriminar res perquè va treballar moltíssim per l’equip, però no va ser el millor partit amb el Barça. El cas de Neymar, va tenir 10 minuts d’inspiració a la segona part que haguessin pogut trencar el partir, de ser més egoista i buscar ell finalitzar, però durant la primera part va estar desaparegut i la resta de segona part també. En el seu cas té una mica d’excusa, ja que va incorporar-se més tard que molts companys i en plena pretemporada per a carregar físicament, va tenir les galteres que van tallar-li la progressió. En el seu cas s’espera que vagi a molt més i sobretot que aporti més regularitat durant tot el partit, no aparèixer deu minuts i desaparèixer la resta, encara que aquests deus minuts siguin molt bons i marqui tres gols, ha d’aconseguir ser més regular.

La mitja va tenir un partit bastant plàcid a l’hora de recuperar pilotes i de baixar a defensar, perquè amb una bona pressió inicial es van recuperar moltes pilotes, però després van tenir un partit molt desagraït, perquè no tenien línies de passada i tenien molt trànsit per la seva zona, malgrat tot van generar algunes ocasions de perill i van interpretar prou bé el partit, buscant molts canvis d’orientació per a trobar a banda contraria espais sense que poguessin bascular els malaguenys. El més inspirat dels tres va ser Iniesta, encara que no va estar encertat a la darrera passada, va ser el que va generar més entre línies i el que ho va tindre més clar en tot moment. Busquets com sempre decisiu a l’hora de tallar totes les opcions de perill abans que es produïssin però va tenir poca transcendència en atac. Rakitic va tenir  un partit molt espès també i Lucho li va donar un merescut descans, buscant la frescor de Rafinha, més capaç de driblar i trencar al seu oponent i generar alguna cosa amb el desequilibri individual que amb les passades i la incorporació de segona línia que té el croat.

La defensa va tenir molt poc treball realment, el millor que podem dir és que van col·locar-se molt bé per a evitar mals majors i van estar encertats a l’hora de combinar i de trencar línies amb penetracions cap endavant. Les ocasions que va tenir el Málaga tampoc van poder fer res perquè estaven realment venuts, però van tallar bastantes jugades al moment adequat per a que no arribessin a més. Destacable Vermaelen pel gol, ja que són tres punts que al final de lliga no es recordarà però va ser molt decisiu, amb una rematada que no era fàcil. Poc a poc va agafant físic però sobretot calma, que els primers partits se’l va veure molt accelerat. La qualitat la va demostrar a l’Arsenal, el problema han estat sempre les lesions, aquest és el principal motiu pel qual jo he dubtat d’aquest fitxatge, perquè necessita estar físicament molt bé per a rendir i els darrers anys ha tingut lesions continuades que li han tallat la progressió física. Si està bé, és evident que li pega 40 patades a Mathieu, sobretot perquè no fa que l’equip estigui pendent d’esperar la seva errada més que de fer les seves funcions. És un jugador que és segur amb la pilota i que no pega pedrades al jugador que té a dos metres. Està clar que s’ha entès amb Masche, però esperarem al partit al Calderón, amb una exigència defensiva més gran per a fer una valoració. El mateix podem dir de Sergi Roberto al lateral, ahir va fer un bon partit, però veurem amb rivals de més entitat amb davanters molt desequilibrants.

Bravo un cop més totalment intranscendent, pràcticament haguessin pogut jugar ahir amb un con a la porteria que no s’hagués notat. Al final més que el porter sembla un lliure dintre de l’àrea per a donar sortida i ajudar amb la combinació als defenses.

A Lucho poc li podem dir i poc li podrem dir durant la temporada, perquè els partits que es complicaran poc podrà fer des de la banqueta amb els recanvis que té, la majoria d’ells no són jugadors que et puguin canviar un partit. Ahir va fer el que podia, posar a Rafinha pel mig que estava més fluixet i treure a Sandro o Munir per un defensa si no s’hagués pogut marcar, poc més pot fer amb el que li han donat.

Seguim amb ple de victòries una mica més prop de l’objectiu d’arribar a gener amb disposició de lluitar per la lliga, veurem que passa la pròxima jornada al Calderón després de l’aturada de seleccions, primer pas important dels molts que haurà de donar fins a gener, jugant a camps molt difícils.