Millor perdre.

A tothom li agrada guanyar, els títols són molt golosos, però el millor que li hagués pogut passar al Barça de cara a la temporada hagués estat perdre la supercopa i que s’acabés la tonteria del “sextete”. Amb tant que els agrada mirar a l’etern rival i no aprenen del que li va passar al Madrid l’any passat. Jo entenc que molts jugadors vulguin aconseguir-ho i demostrar que ells eren els artífexs quan va entrenar Pep i el president vol ser igual que Laporta. A mi em semblaria perfecte si preparen la temporada com l’any anterior, ja que per qualitat i amb els rivals que toquen per a guanyar-los, no hi hauria d’haver cap problema per a guanyar. El problema és si es cau amb el mateix error que el Madrid l’any passat, el problema és si s’encara la temporada per arribar a un cim de forma al desembre per a guanyar el mundialet. Ja veurem com evoluciona la cosa, però espero que Lucho hagi previst i la planificació de la temporada sigui pensant amb arribar bé al final i no al desembre. A mi m’interessen la lliga i la xampions, la resta són títols menors que no fan cap falta de cara a tenir prestigi internacional, són copetes per a guanyar diners els que les organitzen però que tenen ben poc prestigi.

Perquè aquesta opinió? Molt fàcil. Ahir la banqueta del Barça era Bravo, Sergi Roberto, Sandro, Pedro i Munir. Amb la més que probable marxa de Pedro, aquesta serà la banqueta que tindrà el Barça, sumat Rafinha quan torni Neymar, que tindrà el Barça fins al primer dia de gener. Cadascú que tregui les seves pròpies conclusions de la planificació del Barça, no ja aquest estiu, sinó el període de fitxatges que sabien que passaria això i es va fitxar a Mathieu, Vermaelen i Douglas. Parlo de la planificació de la temporada perquè fins al mercat hivernal Lucho haurà d’exprimir al màxim als onze titulars i ho pot pagar clarament al final de temporada.

Però bé, no és la única perla que ha deixat la directiva. Una directiva que encara no puc entendre com ha guanyat les eleccions, ha estat de les pitjors juntes de la història, ha portat al club a una imatge lamentable als tribunals, ha portat al Barça a tenir el planter que té ara, ha perdut tot el poder que tenia a les institucions, només s’ha de veure l’arbitratge d’ahir, un personatge escocès que no se que collons pintava allà, només cal veure el calendari que està tenint el Barça aquesta temporada, on comença a San Mamés i dos jornades després al Calderón, després de jugar la supercopa ahir i jugar l’altra divendres i dilluns. Ja veurem qui xiula les supercopes.

Unes eleccions, per cert, que van ser les menys imparcials i transparents de la història, amb el senyor Bartomeu demanant joc net mentre ell utilitzava al club per a fer precampanya durant la segona part de la temporada passada, utilitzant tots els recursos mediàtics de que disposa el club i sobretot les dades privades del cens de socis blaugranes. Després, el dia abans de sortir, fitxa dos cromos i renova a l’entrenador, pagant pels dos cromos molt més del que haurien d’haver costat, dos jugadors que sabent que no podien jugar fins desembre, no hi havia cap pressa per a incorporar-los, la única pressa de presentar-los a la campanya electoral, igual que la renovació de l’entrenador, que tenia un any més de contracte. Unes eleccions tant poc imparcials, que inclús el dia d’anar a votar, estaven els voltants de l’estadi plens de publicitat seva. És surrealista que aquest senyor, que tant malament ho ha fet i que al debat va parlar tant malament i va ser destrossat per la competència, hagi  guanyat amb tanta diferència. No puc entendre que un president, que durant tot l’any ha estat xiulat a l’estadi, després guanyi per un 65% dels vots. És la demostració de la poca memòria que té la gent i que només mira el curt termini, el triplet ha tapat que el gener aquest president va fer fora al director esportiu per a salvar el seu cul i que ha fet una gestió horrorosa del club. Un club que no oblidem que no és només el futbol i que amb les eleccions totalment tardanes (ja sabia que si no les feia després de la temporada i ho fiava tot a possibles títols, era impossible guanyar), ha perjudicat moltíssim a la secció del basquet, que amb el buit de poder que hi havia, ha fet que els cracks s’hagin escapat tots i que s’hagi hagut de fitxar, excepte alguna excepció, mitjanies que en circumstancies normals serien impensables. Però bé, això és el que el soci ha volgut, ells s’ho trobaran.

Dos coses més que vull comentar que no tenen a veure amb el partit. La primera els 25 títols d’Iniesta i Messi que igualen al que alguns diuen que és la llegenda del Barça. Penso que abans de parlar i posar la etiqueta de llegendes s’ha de pensar una mica. Avui és l’últim dia que parlaré de Xavi, ja ha marxat, que li vagi molt bé i que els seus amics de la premsa continuïn llepant-li el cul des d’aquí, obrint informatius amb que ha marcat un gol a l’entrenament a Qatar. A Xavi se li ha d’agrair la seva dedicació al club, les nombroses temporades que ha defensat la samarreta, però per a posar la etiqueta de llegenda a algú això ja són paraules majors. Aquest senyor ha estat 17 anys al club i ha tingut la sort de coincidir amb la generació irrepetible de jugadors de la casa que es va formar, aquest senyor va tenir tres anys a un molt bon nivell de 17 i els títols que va guanyar són gràcies, en gran part, a l’autèntica llegenda d’aquest club, el petitó que ahir clava dos gols de falta quan l’equip més ho necessitava, acompanyat del millor mig que ha tingut el Barça, Iniesta. No fotem posant cartells de llegendes a segons quins jugadors home!! Llegendes són els Messi, Kubala, etc. Aquests dos cracks, tenen els mateixos títols amb 4 i 6 anys menys respectivament, que el que anomenen com a llegenda. Potser més d’un hauria de reflexionar.

La segona el tema Pedro. Entenc que Pedro no vulgui quedar com un pessetero o com una persona que no estima el club i que no digui clara i públicament que vol marxar, vol sortir per la porta del davant i no la del darrere. Però hi ha periodistes que s’haurien de tapar una mica i ser una mica més coherents. Perquè els darrers dies i ahir mateix a TV3, sembla que el Barça estigui fent fora al pobre Pedro quan és tot el contrari. Pedro vol ser titular i Van Gaal li ha promès que ho seria al ManU i ell ha demanat marxar al club. Ja està bé de mentir a la gent per a tornar segons quins favors. Ahir a la caverna més que parlar del partit van estar atacant al Barça que si feia fora a Pedro, els de TV3 que si ho celebrava de banda i que si estava molt trist. La situació de Pedro se l’ha buscat Pedro, ningú més. Ahir que, estava emprenyat per ser suplent? A mi em sembla perfecte. Si tens el cap a un altre lloc, el més normal és que jugui un company més ficat al partit. El que no és normal és que encara sigui la pobra víctima quan és ell qui vol marxar, no li ha dit ningú que se’n vagi. A sobre que l’hem aguantat els darrers anys que no fot un gol a l’arc de San Martí, que pilota que tocava anava cara a barraca i que, sense negar-li el treball col·lectiu, ofensivament ha estat molt individualista, resulta que vol marxar i són la resta els que l’han fet fora? No fotem!!

El partit d’ahir, esperem que sigui el partit típic de pretemporada, un partit on el Barça mentre els va durar el físic van ser netament superiors i quan van baixar físicament, amb el marcador clarament a favor, es van relaxar massa i quan van voler reaccionar, les cames ja no funcionaven. Un partit on es van encaixar molts gols que no s’haurien d’haver encaixat, però clar, si tens a un paquet al lateral, que quan vas guanyant la caga i es deixa guanyar l’esquena i que a continuació fa un penal absurd, doncs és més difícil. El Barça s’ha de plantejar fitxar a un lateral esquerrà però ja, no es pot confiar amb aquest jugador per a partits mínimament competitius, ja no són les errades de marcatge, les decisions equivocades, són les passades que fa, la lectura de joc, és un conjunt de males decisions i d’inseguretat que contagia a l’equip. El quart gol s’equivoca Bartra, estem d’acord, com s’equivoca Mathieu de no seguir al que es desmarca, com s’equivoca Piqué i com s’equivoca Alves que es deixa guanyar l’esquena. En aquell moment de partit, el Barça estava sent molt desastrós, amb una separació entre línies i una manca de concentració impròpia d’un partit que es jugava un títol, però quan hi ha tant cansament el cos no respon.

El partit va començar com tots els de pretemporada, encaixant gols molt aviat i havent de remuntar. La diferència és que ahir estava Messi i els altres partits no. Va decidir amb dos golassos de falta i el partit va ser un altre, ja que el Sevilla es va veure la golejada i es va tancar moltíssim, esperant una contra i mantenir-se al partit fins al final, on el seu davanter centre estava més enrere del seu mig cercle a camp propi. Llavors el partit ja va ser molt més habitual, amb el Barça controlant la pilota i generant ocasions de gol, que no es van aprofitar i haguessin pogut sentenciar a la primera part.

El Sevilla el mèrit que va tenir va ser no llençar la tovallola i a la segona part anar a pel Barça, que va coincidir tot plegat, la pujada de línies sevillista, la desconnexió blaugrana i els gols que van donar ànims als jugadors. El problema és que quan el Barça havia de reaccionar ja no podia. La pròrroga va ser un monòleg blaugrana encara que no es generaven ocasions, al Sevilla ja li anava bé i anava tirant d’ofici per arribar als penals, totes les pilotes acabaven a peus de Messi per a que es tragués alguna cosa de la mànega, fins que es va inventar una falta molt perillosa, que xuta i es produeix un penal, que l’àrbitre no va voler xiular i que empalma novament i la mala aturada de Beto li deixa als peus de Pedro que marca xutant amb l’ànima. Però el Barça estava fos i el Sevilla encara va tenir temps de generar dues ocasions de gol que per poc no acaba la cosa amb penals.

En l’apartat individual, hi ha dos parts diferenciades, mentre va durar el físic i quan es va acabar la gasolina.

El millor del partit va ser Messi, que va donar un recital els primers 60 minuts, Suárez va fer el que acostuma a fer i amb la línia de tota la pretemporada, generant coses molt positives per a l’equip, marcant un gol i donant-ne un altre.

Molt destacable també el partit de Rafinha, en una posició que no està acostumat, ja que o ha jugat d’interior o a l’extrem dret. Va fer un gran treball, a la zona que va jugar, no perjudiquen tant les conduccions i va demostrar tenir una molt bona arribada. Esperem que sigui la temporada de consolidació i que li respectin les lesions.

La defensa va fer un molt bon partit també excepte Mathieu i van treure la pilota amb criteri i van defensar molt bé les continuacions de Iborra als davanters.

La mitja també va estar molt diferenciada, Rakitic va tenir un partit molt regular però poc participatiu en atac, mentre que va treballar moltíssim per a tapar les pujades d’Alves i mantenir l’equilibri i ajudar a Busquets. Un Busquets que va fer una primera part espectacular i un cop més va fer una recuperació i assistència que va acabar amb gol, per sort ja ens estem acostumant a veure aquest tipus de situacions, la temporada passada gairebé a cada partit.

També s’està veient un Iniesta a un gran nivell, però ens estem acostumant a veure aquesta temporada que a la segona part li peguen una tarrascada i ha de ser substituït per precaució. Esperem que canviï la sort i pugui tenir més continuïtat, perquè se li està veient una molt bona lectura de joc i un desequilibri que serà molt beneficiós per a l’equip.

Ter Stegen poc va poder fer als gols, el més destacable és que va fer algunes bones sortides per dalt, que ja parlava l’any passat que era un aspecte a millorar, encara que va arriscar en excés en un parell de passades que haguessin pogut costar cares.

Per últim Lucho, l’únic que no em va agradar va ser el canvi que va sortir Bartra per Rafinha, quan penso que l’equip no necessitava més defenses, el problema no estava al darrera, estava amb que els de dalt estaven fosos. Però igual que es va equivocar, va saber rectificar durant el partit i al final va resultar decisiu.

La conclusió final del partit és que quan hi havia gasolina, el Barça va ser un molt bon equip, la part positiva és que la baixada física se suposa que anirà disminuint de cara al futur i per tant s’encaixarà menys gols. Ara a recuperar bé perquè en dos dies s’ha de jugar a San Mamés, amb un Athletic que està a tope físicament perquè han hagut de preparar una fase prèvia per a poder jugar a Europa.