Victòria caríssima.

Evidentment la pitjor notícia possible del partit d’ahir va ser la lesió del millor jugador de la història, un percentatge molt alt del rendiment de l’equip i que servirà per a veure de quina pasta està fet aquest equip. Podríem dir que del més mal el menys, ja que s’ha lesionat al moment de la temporada que agafa dues aturades per seleccions i que excepte la sortida a Sevilla i contra el Villareal a casa, la resta són rivals assequibles i que si amb els jugadors que té el Barça no són capaços de guanyar doncs és que no mereixen guanyar aquesta lliga, sincerament. És el moment que els dos davanters que queden facin un pas endavant i també Iniesta i Rakitic, per a donar ritme i opcions per a que els de dalt puguin ser decisius. La lesió de Messi, si el Barça es manté a les posicions capdavanteres encara li anirà bé al Barça i al jugador perquè no arribarà tant carregat al tram important de temporada, sempre i quan es recuperi bé i no li afecti al ritme i a la potència en curt que té ara, sempre s’ha de tenir aquesta precaució, perquè hi ha molts jugadors que quan es trenquen lligaments ja no són el que eren després en recuperar-se, esperem que no sigui el cas.

Serà una nova prova de foc per aquest equip i que tenen la obligació de guanyar per a seguir amb opcions de cara a final de temporada, l’important és arribar a gener amb opcions a tot i llavors en principi ja s’ha de poder arreglar tot, dic en principi perquè no hi confio gens en aquesta directiva i les solucions que poden aportar són poc més que zero.

Només cal veure el darrer ridícul amb la Fifa per a l’intent d’inscriure Arda en lloc de Rafinha. Com és possible que li preguntis a la Fifa si pots inscriure a un jugador o no i que no et sàpiguen dir amb un si o un no rotund, definitiu, que contestin que no estan segurs però que ells no ho recomanen. Estem de conya o que? Es pensen que son burros els del Barça? Home amb la directiva que hi ha no m’estranya, però no és normal la tebiesa i els pocs pebrots que tenen aquesta gent. No és gens seriós que una organització que es forra amb els diners a costelles dels clubs i els jugadors que els paguen els clubs, que no tinguin els sants collons ningú dels que treballen allà, de dir si poden inscriure un jugador o no. Així per a que collons està la Fifa?? És tant ridícul que no se ja com encarar tot aquest tema, veient els darrers recursos que ha enviat el club, no m’estranya gens que la Fifa se’n foti a la cara d’aquesta gentola. Els dos períodes de fitxatges de càstig al Barça ja han passat, la sanció ja ha passat i el Barça hauria de poder inscriure al jugador, però es que a sobre de que et putegen, encara no saben si ho pots fer o no. És molt surrealista.

De moment ahir es va poder solucionar la papereta encara que el partit la primera part va ser bastant fluixa, probablement l’equip va acusar el fort cop moral de la lesió de Messi i tampoc va ajudar que Lucho sortís amb doble pivot defensiu, encara que Busi va jugar més avançat i em va sorprendre gratament el seu rendiment en aquesta posició. Puc pensar que Lucho va optar per aquesta alineació per a donar fortalesa al mig camp i a veure si l’equip no patia tant en defensa i podia agafar una mica de confiança després dels últims errors en cadena que s’havien produït. Això va fer que la primera part no es generessin ocasions si no era per arrencades esporàdiques per part de Neymar que se’l va veure molt solt i animat, intentant agafar pes i intentar minimitzar l’absència de Messi, igual que Suárez. Són els dos que han de fer una passa endavant per a marcar gols i Suárez ho va fer i de quina manera, Neymar també va tenir ocasions, sobretot a la segona part i no va estar encertat, penal apart. El tema dels penals comença a ser preocupant, sobretot tenint a Rakitic o a Suárez que són garanties d’èxit. Igual que amb les faltes, jo entenc que Messi tingui l’estatus que té, però amb la seva absència, tenint a Neymar i Rakitic al camp, que la xuti Suárez a més de la manera que la va xutar. El Barça hauria de tenir una ranking de xutadors i no el que més ganes té en aquell moment.

La segona part va ser molt més animada, amb ocasions clares i de qualitat, amb un Neymar que desequilibrava amb facilitat, això és el que necessita l’equip d’ell, que un dia estigui encertat amb el gol o no ja és una altra història, però ell ha de trencar rivals i generar perill i ocasions per als seus companys, té aquesta capacitat i amb Brasil ho fa cada dia. És el que penso que se li ha d’exigir, no que faci molts gols, que també, que és davanter, però ha d’agafar galons al joc per als propers partits, ha de ser decisiu.

També ha d’augmentar el joc cap a Suárez, és un jugador que tant amb els equips que ha jugat com amb Uruguai, sempre ha demostrat que si l’equip juga per a ell respon cara a porta amb garantia total, ahir en va clavar dos i moltes més que en marcarà si se li donen bones pilotes, fins ara estava eclipsat per Messi, igual que Neymar, però ara l’equip ha d’intentar ser més sòlid i donar totes les facilitats i oportunitats per a que els dos cracks que queden al camp decideixin els partits. S’ha de ser optimista, el problema és la curtíssima plantilla i que ara els equips es podran centrar en defenses més col·lectives perquè no hauran de preparar plans específics per a  marcar a Messi. Veurem com ho va solucionant l’equip i el cos tècnic a mesura que vagin apareixent dificultats, per sort com he dit abans, excepte Sevilla s’han de visitar pocs camps difícils i de rival fort a casa només estarà el Villareal, fins que torni Messi, xampions apart amb el partit davant el Bayern Leverkusen. També s’ha tingut sort en aquest aspecte, ja que toquen els dos davant el BATE Borisov.

El partit va ser força tranquil defensivament i només un gran error de Mascherano va donar una mica d’emoció als instants finals, però l’equip amb els dos migcentres defensius i Rakitic va donar molta solidesa. L’equip canari no va inquietar massa però si va jugar massa dur, cosa que va permetre l’àrbitre novell, que va perdonar dues entrades de vermella que no va treure ni targeta, això va envalentir massa a l’equip canari que va jugar massa dur, un joc que no ha jugat mai però que ahir sorprenentment va emprar. L’arbitratge un cop més lamentable, sense incidir amb el resultat final, un àrbitre novell dolent de collons. Podem seguir donant les gràcies a la directiva i al titella que han posat per a solucionar aquesta situació perquè cada cop la cosa va a pitjor, o els xiulen àrbitres que saben el que han de fer, els del col·legi madrileny, Lahoz, Undiano, etc o els posen àrbitres novells que els va molt gran el partit, àrbitres que per cert no veig que xiulin mai al Madrid. Coses rares que passen...

En l’apartat individual, apart dels Neymar i Suárez que van ser decisius amb el joc ofensiu, vull destacar el treball de Busquets a una posició on no acostuma a jugar, també per la feblesa del rival no podem dir que sempre sigui així, però va fer un partit més que notable, amb la seva ja sabuda capacitat de recuperació, combinada amb moviments interessants en atac, com ara al segon gol de Suárez, que la deixa passar i trenca tota la defensa i gairebé fa que sigui una passada de la mort, però apart se’l va veure còmode en atac, jugant la pilota ràpid i donant bones passades, jugant molt bé amb el cos i fent controls orientats i jugades de bastant mèrit, no li podem demanar tampoc que faci eslàloms com Iniesta, però va resoldre bé la papereta.. Partit sorprenent del de Badia en aquesta posició la veritat. Va estar molt recolzat també per Mascherano, error apart, a més de Rakitic. Per a mi la errada de Masche és anecdòtica, no pot tacar el seu gran rendiment els altres 93 minuts de partit, fins i tot va tenir una ocasió de gol. Rakitic va fer un molt bon partit també, va treballar el que no està escrit i va portar el ritme del partit com va voler.

En defensa es va patir poc, amb la jugada del gol poc es pot fer, tant ells com el porter, els va deixar Masche venuts i després a sobre hi ha uin rebot que trenca a Stegen. La resta de partit van jugar acceptablement bé, excepte alguna de les típiques llacunes de Adriano que en un moment donat poden costar cares, però amb la plantilla es té ara mateix, és el que hi ha. Molt destacable un cop més el partit de Sergi Roberto, que sembla que brilli més quan juga de lateral però és perquè té molts més espais per a explotar les seves qualitats físiques i al mig camp està més ofegat amb les dues línies de quatre que solen plantejar els rivals. A mi em sembla un jugador molt vàlid i l’únic que necessita són partits, els que l’hem vist jugar en categories inferiors sabem el que pot aportar en condicions normals.

Al final l’equip es va sobreposar bé a la lesió de Messi i ara a veure com evoluciona en propers partits, aguantar a dalt aquests dos mesos serà totalment decisiu, però el més decisiu serà no forçar la reaparició de Messi i que torni progressivament, a mi se me’n fot si no juga al Bernabeu, prefereixo que no jugui i que es recuperi plenament, que total al final només són tres punts més com amb qualsevol rival, la resta és circ mediàtic. 

Tràmit.

El partit d’ahir va ser bastant infumable, per a que enganyar-nos, per molt que els mitjans diguin que no es van notar les rotacions o els que com que es van marcar 4 gols ja parlen de bon partit. És típic de la premsa, segurament alguns ni el van veure, perquè dir que l’equip no va notar les rotacions o que va ser un bon partit pels gols queda bastant en evidència.

El partit va ser molt dolent, un partit sense cap mena d’intensitat, cap mena de joc ofensiu i cap mena de ritme, semblava un entrenament on el Barça sabia que tard o d’hora marcaria i es va esforçar el més mínim possible. En circumstàncies normals, em sabria greu, perquè un equip com el Barça ha de tenir un nivell d’exigència en quant a joc totalment diferent al que va oferir ahir, tenir en ment que juguen per a un públic i intentar oferir el màxim espectacle possible per al que paga una entrada. Però la trista realitat és que hi ha uns condicionants els quals no podem obviar en cap cas i tots els aficionats i seguidors. En condicions normals amb una plantilla decent, s’hauria d’exigir, però tal i com està l’equip gràcies a la penosa directiva i a la mala sort per les lesions, aquest tipus de partits s’han de guanyar com sigui, amb el menor esforç possible i a poder ser amb les màximes rotacions possibles per a donar descans a l’equip. També s’ha de mirar que dimecres es juga a Balaídos, un camp habitualment difícil per al Barça per l’estil de joc dels gallecs i més a començaments d’aquesta temporada on han demostrat que estan a un molt bon nivell, tant físic com de joc.

A priori quan vàrem veure l’alineació més d’un segurament la va haver de veure dos cops perquè no s’ho creia el que estava veient, però la realitat és que si amb aquests jugadors no pots guanyar ni al Llevant a casa és que no mereixen estar al Barça. Afortunadament no hi va haver cap problema, malgrat que alguns van complir més que no pas altres.

El partit es pot resumir com un partit de molt poc nivell, amb poca intensitat i que Messi volia guanyar, és l’únic que es va veure, partit espès i avorrit fins que la tenia Messi als peus i accelerava el joc i tenia ambició de marcar o d’assistir. Un Messi que no és el primer cop que hi juga amb Lucho en aquesta posició, però que ho fa molt esporàdicament, es poden comptar amb els dits d’una mà. Per a ell no suposa cap problema perquè al cap i a la fi és la zona d’influència on arriba quan fa les diagonals cap a dintre, però tampoc està acostumat als automatismes de la posició i l’equip amb tant de canvi es veia una mica desorientat. Però com deia abans es va guanyar i el millor que es pot dir és que van poder descansar Iniesta i Suárez que ho havien jugat pràcticament tot, Alba que va tornar precipitadament després de la lesió, que no s’ha notat l’absència de Piqué, que va poder descansar bastants minuts Busquets i que va tornar Alves i va poder descansar Sergi Roberto per a donar descans al proper partit a Rakitic.

Però la millor notícia de tot va ser el rendiment de Marc Bartra, que va demostrar que ha de ser com a mínim el tercer central d’aquest equip. Va donar un recital de recuperacions de pilota, de domini del joc aeri i de sortida de pilota i rectificació i cobertura dels seus companys. Ja no compto el gol, perquè és un afegit que no s’ha de tenir en compte a l’hora d’avaluar a un central, si es fan molt millor, però no és la seva funció. Però es va fer un fart de recuperar pilotes, dos d’elles van acabar amb gol, el seu i assistint a Messi al quart gol.

En l’apartat individual pocs jugadors més es poden destacar, Messi que va portar tot el pes del joc, Neymar que ho va intentar amb més o menys encert i el treball habitual de Masche, Busi i Rakitic. Alves per haver tornat d’un lesió va oferir un bon rendiment i poca cosa més.

En l’apartat negatiu podem incloure el pèssim rendiment d’Adriano, que no està per a jugar en aquest equip, Munir que va estar horrible i força gana i Ter Stegen que està acusant molt els gols rebuts, encara que sota el meu punt de vista no siguin culpa seva per la posició que li exigeix col·locar-se el Barça però se l’està veient amb mancances de confiança. Ja ho vaig dir l’any passat que amb l’alçada que té hauria de controlar millor el joc aeri i penso que no està aprofitant per a res la lesió i la incorporació tardana de Bravo, no està aportant seguretat ni confiança a l’equip i alterna bones coses amb molt dolentes. Això no vol dir que l’haguem de “matar” ni res per l’estil, simplement vol dir que ha de millorar alguns aspectes per a ser el porter de garanties del Barça per als propers deu anys.

El mateix passa amb Sandro, ahir no va fer molt bon partit, però és un jugador que sempre que ha jugat ha rendit i un mal dia el pot tenir qualsevol, és dels jugadors de la pedrera, apart de Sergi Roberto i Rafinha, l’únic jugador aprofitable a hores d’ara.

En definitiva, molt bona rotació per part de Lucho, que no li està tremolant el pols a l’hora de donar descansos i que és la millor manera de poder optar a alguna cosa a finals de temporada, si arriba al gener amb opcions de guanyar la lliga amb la merda de planificació esportiva que li van fer i destrossant-li l’equip com han fet els dos darrers anys, li podrem fer un monument al Camp Nou. Aquest tipus de partits, molts d’ells seran dolents, però ens hem de fer a la idea que amb el que hi ha, s’haurà de tragar amb aquests atenuants.

Sorprenent.

He de confessar que no les tenia totes jo respecte al partit d’aquesta setmana, partit molt complicat, fora de casa, amb un equip molt agressiu i al qual li havien fet el favor de posar-li l’àrbitre més permissiu de primera, amb una gespa totalment nova sense període d’adaptació, amb els jugadors sud-americans arribant molt tard de les seves seleccions i amb la habitual dificultat que històricament han suposat els partits post seleccions. Quan va sortir la notícia després de la suplència de Messi va augmentar el dubte, sempre confies amb que el teu equip guanyarà tots els partits i més si és un gran, però jo no vull ser hipòcrita i dir que ja m’ho esperava perquè a mi personalment em va sorprendre i molt. No el fet que es guanyés, sinó el fet que l’equip sense Messi va jugar un autèntic partides, minimitzant moltíssim a l’equip rival que a casa sol apretar molt i pràcticament sense patir ocasions de perill, malgrat jugar amb el paquet de Mathieu, que ens va costar un gol una vegada més però que el resultat farà que s’oblidi la cosa. Entenc que mola més per a alguns culpar a Stegen, per no sortir quan tenia les de perdre i que li fessin vaselina, però la errada és del que volen que jugui de central i que no en té ni puta idea i que se’n va a intentar anticipar una pilota al mig camp, sense cap tipus de perill i deixar tot el seu carril buit com una autèntica autopista per a que Torres es quedés tot sol. Continuo sense entendre perquè aquest senyor juga per davant de Bartra la veritat.

L’equip va sortir amb ganes de guanyar el partit des del minut 1, amb tots els jugadors endollats i sabent el que es jugaven, van sortir molt concentrats per a no perdre pilotes absurdes, malgrat que es va produir alguna pèrdua esporàdica que hagués pogut costar molt cara, com la de Masche, que tapa molt bé Vermaelen, però en general va ser un partit molt plàcid. Molt plàcid perquè l’equip va jugar amb les línies molt juntes, pressionant molt a dalt després de perdre la pilota i que va embotellar a l’equip matalasser dintre del seu camp amb molt poques opcions de generar perill, la línia defensiva va prendre molt de risc però va acompanyar molt bé al mig camp per a no generar espais entre línies i sobretot va haver-hi una implicació molt alta, a l’hora de pressionar en conjunt, per part dels tres de dalt. Normalment Suárez ja ho fa i Messi es pren els seus descansos i Neymar passa una mica de la història, però dissabte tots tenien clar que havien de donar una mica més i la presència de Rafinha va augmentar aquest treball, però sobretot el que em va sorprendre va ser la implicació no habitual de Neymar, que va recuperar bastantes pilotes i va ajudar molt als seus companys de la seva àrea d’influència. El partit estava molt controlat i es veia que era qüestió de temps fins que la cagada de Mathieu va posar el partit molt costa amunt, llavors si que van començar a pintar les coses malament, perquè el rival és especialista en mantenir avantatges com va demostrar la setmana passada al Pizjuán, que va sobreviure a l’assetjament del Sevilla durant moltíssims minuts. Per sort el golàs de Neymar molt aviat va tornar a calmar els ànims i va posar el partit on com a mínim es mereixia, amb un empat. Llavors va sortir el petitó i va acabar de destrossar al rival, quan ells ja anaven amb la llengua una mica fora i l’argentí a tope de físic semblava que jugués amb alevins, amb una superioritat insultant, va ser quan es va pegar la petita accelerada definitiva per a trencar el partit, que va arribar amb una molt bona combinació, que ve d’una recuperació a l’àrea contrària per la gana de recuperar pilotes post pèrdua, que acaba amb una assistència brutal de Suárez a Messi que defineix com només ell pot fer, semblant que sigui molt fàcil una definició d’una complexitat espectacular amb dècimes de segon i amb un defensa i el porter a sobre. Genial com sempre, el Barça és l’únic equip que pot fer aquests tipus de gols, marcant des del cor de l’àrea amb jugadors pel mig i amb jugades d’una precisió quirúrgica.

Del partit ara tots els il·luminats dels mitjans parlen de gran decisió de Lucho, que si és una gran notícia que es posin d’acord que si era molt lògic, etc. Els mateixos que des que es va saber que era suplent van estar donant pel cul amb la decisió fins al començament de partit, els que ja tenien els ganivets preparats en cas de derrota i que un cop més segons els resultats una decisió és bona o dolenta, per desgràcia és el periodisme esportiu que tenim. El que va passar ahir amb Messi era la decisió més lògica que podia tenir l’entrenador, amb un jugador que no havia entrenat en tota la setmana i que a sobre va néixer el seu fill el dia abans de marxar cap a Madrid. Jo sempre estaré d’acord amb aquest tipus de decisions, ja sigui ara com ho vaig estar el dia d’Anoeta, hi hagi el resultat que hi hagi. L’equip està per sobre de tot i si no està en condicions, ni ell ni ningú, no han de jugar per decret, Messi ja és prou gran per a entendre aquestes coses i si no ho entén que s’emprenyi si vol, però s’ha de pensar amb el futur i més tal i com està la primera volta que estan curts d’efectius. Els que ara parlen de gran decisió i que abans del partit ja estaven començant a matar a Lucho, no em vull ni imaginar el que haguessin dit si surt de titular i es trenca. Que aquests que ara parlen així alabant la decisió, ja no parlarem d’Anoeta, no cal anar tant enrere, són els mateixos que van matar a Lucho a l’anada de la supercopa per no posar als titulars. Però bé, el futbol no té memòria i com que s’ha guanyat gran decisió, si no s’hagués guanyat gran errada.

Parlant de lesions la lesió de Vermaelen. Tots sabem del llarg historial de lesions d’aquest senyor, de l’esforç econòmic i el risc que va prendre el Barça fitxant-lo en l’estat que el fitxava, em sembla una vergonya que aquest senyor, després d’un any sense jugar, amb Piqué sancionat, se’n vagi a la seva selecció i jugui els 90 minuts dels dos partits sabent el que li espera quan vingui a Barcelona. Em sembla perfecte que aquest senyor vulgui anar amb la seva selecció, però potser hauria d’acordar amb el seleccionador un número determinat de minuts, amb el rol que té a la seva selecció, mirar una mica més pel club que li paga i que l’ha tornat a fer futbolista quan ja semblava desnonat per al futbol. És més, algú del club li hauria de fer veure, però això ja es demanar molt a un club que està governat per qui està governat.

Uns dirigents, per cert, que estem veient com han destrossat la pedrera, amb un filial que no només va baixar de categoria, sinó que va cuer de la següent que està jugant. És una autèntica vergonya la veritat, veure en mans de qui està l’equip i sobretot veure com jugadors que estarien lluitant per un lloc a primera divisió, s’estan podrint a la segona divisió B.

Tornant al partit, en l’apartat individual, és difícil destacar només un jugador, perquè amb les seves qualitats tots van estar a un nivell espectacular. Però ja que quan no ho fa se li recrimina, és just dir que el millor del partit va ser Neymar, ofensivament va ser el que més ho va provar, va marcar un golàs quan més ho necessitava l’equip, però sobretot va mostrar la implicació defensiva i la regularitat de la que molts cops es troba a faltar, probablement el partit més complert de blaugrana.

Molt destacable també el partit de Rafinha, que sembla que s’hagi tret la llosa de sobre d’estar contínuament analitzat de si és vàlid per al Barça o no, se’l va veure molt solt pel camp, buscant regats, treballant molt per a l’equip i aportant en tot moment. La millor notícia és que van jugar per la banda ell i Sergi Roberto i que l’equip va fer un molt bon partit, a veure si amb confiança tots dos demostren les qualitats que tenen i que no poden demostrar quan no tenen minuts. Sergi Roberto tampoc va sofrir molt al camp amb jugadors de nivell i va fer moltes pujades per banda de qualitat entrant per sopresa.

Un altre jugador molt destacable va ser Iniesta, el manxec va fer un partit dels que acostuma quan ell se sent físicament en condicions, però a sobre de tot el que fa en atac, desequilibris i combinacions en curt i en llarg, va ajudar moltíssim als centrals i laterals, baixant al mig camp més del que acostuma i donant més alternatives per a trencar la pressió a dalt dels matalassers, apart va fer un treball defensiu impagable, juntament amb Rakitic i Busquets, que van acompanyar molt bé als davanters a les pressions post pèrdua de pilota. El cas de Rakitic va fer un treball molt fosc i no va brillar en atac, però és que el paper que té al Barça actual li impedeix aportar tant en atac com ell voldria, malgrat tot va tenir dos oportunitats de gol prou clares entrant de segona línia i hagués pogut marcar si l’hagués vist Neymar quan va fer la contra i la va acabar ell, jugador tot terreny que aquest any s’acabarà de consolidar com el pulmó de l’equip i el que aporta més equilibri ofensiu-defensiu.

Busquets va fer un partit imperial, va tallar totes les jugades de perill, va jugar la pilota amb moltíssim criteri i va llegir el joc de pressió millor que ningú, apart com sempre li va tocar lluitar totes les pilotes aèries. Partit completíssim del de Badia.

La defensa també va rendir a un gran nivell malgrat alguna errada puntual, tant de Masche i Vermaelen com els laterals, fins que va sortir Mathieu que va destarotar tot el treball realitzat amb una cagada espectacular. El que va fer ho acostuma a fer Masche, la diferència és que l’argentí llegeix bé aquest tipus d’anticipacions i si arriba tard, fa falta i talla la jugada, en canvi el francès va arribar tard i a sobre va deixar un forat brutal. Per sort el treball de pressió va minimitzar molt el perill perquè cada cop que juga aquest senyor el perill és duplica. Si no han de confiar amb Bartra, al gener ha de venir un central si o si.

Ter Stegen va tenir una molt poca incidència al joc, no va arriscar en les passades, com ha de ser en un partit d’aquest tipus i per molt que diguin poc va poder fer al gol matalasser, perquè si surt i arriba tard encara li hagués posat més fàcils les coses al davanter.