Tràmit.

El partit d’ahir va ser bastant infumable, per a que enganyar-nos, per molt que els mitjans diguin que no es van notar les rotacions o els que com que es van marcar 4 gols ja parlen de bon partit. És típic de la premsa, segurament alguns ni el van veure, perquè dir que l’equip no va notar les rotacions o que va ser un bon partit pels gols queda bastant en evidència.

El partit va ser molt dolent, un partit sense cap mena d’intensitat, cap mena de joc ofensiu i cap mena de ritme, semblava un entrenament on el Barça sabia que tard o d’hora marcaria i es va esforçar el més mínim possible. En circumstàncies normals, em sabria greu, perquè un equip com el Barça ha de tenir un nivell d’exigència en quant a joc totalment diferent al que va oferir ahir, tenir en ment que juguen per a un públic i intentar oferir el màxim espectacle possible per al que paga una entrada. Però la trista realitat és que hi ha uns condicionants els quals no podem obviar en cap cas i tots els aficionats i seguidors. En condicions normals amb una plantilla decent, s’hauria d’exigir, però tal i com està l’equip gràcies a la penosa directiva i a la mala sort per les lesions, aquest tipus de partits s’han de guanyar com sigui, amb el menor esforç possible i a poder ser amb les màximes rotacions possibles per a donar descans a l’equip. També s’ha de mirar que dimecres es juga a Balaídos, un camp habitualment difícil per al Barça per l’estil de joc dels gallecs i més a començaments d’aquesta temporada on han demostrat que estan a un molt bon nivell, tant físic com de joc.

A priori quan vàrem veure l’alineació més d’un segurament la va haver de veure dos cops perquè no s’ho creia el que estava veient, però la realitat és que si amb aquests jugadors no pots guanyar ni al Llevant a casa és que no mereixen estar al Barça. Afortunadament no hi va haver cap problema, malgrat que alguns van complir més que no pas altres.

El partit es pot resumir com un partit de molt poc nivell, amb poca intensitat i que Messi volia guanyar, és l’únic que es va veure, partit espès i avorrit fins que la tenia Messi als peus i accelerava el joc i tenia ambició de marcar o d’assistir. Un Messi que no és el primer cop que hi juga amb Lucho en aquesta posició, però que ho fa molt esporàdicament, es poden comptar amb els dits d’una mà. Per a ell no suposa cap problema perquè al cap i a la fi és la zona d’influència on arriba quan fa les diagonals cap a dintre, però tampoc està acostumat als automatismes de la posició i l’equip amb tant de canvi es veia una mica desorientat. Però com deia abans es va guanyar i el millor que es pot dir és que van poder descansar Iniesta i Suárez que ho havien jugat pràcticament tot, Alba que va tornar precipitadament després de la lesió, que no s’ha notat l’absència de Piqué, que va poder descansar bastants minuts Busquets i que va tornar Alves i va poder descansar Sergi Roberto per a donar descans al proper partit a Rakitic.

Però la millor notícia de tot va ser el rendiment de Marc Bartra, que va demostrar que ha de ser com a mínim el tercer central d’aquest equip. Va donar un recital de recuperacions de pilota, de domini del joc aeri i de sortida de pilota i rectificació i cobertura dels seus companys. Ja no compto el gol, perquè és un afegit que no s’ha de tenir en compte a l’hora d’avaluar a un central, si es fan molt millor, però no és la seva funció. Però es va fer un fart de recuperar pilotes, dos d’elles van acabar amb gol, el seu i assistint a Messi al quart gol.

En l’apartat individual pocs jugadors més es poden destacar, Messi que va portar tot el pes del joc, Neymar que ho va intentar amb més o menys encert i el treball habitual de Masche, Busi i Rakitic. Alves per haver tornat d’un lesió va oferir un bon rendiment i poca cosa més.

En l’apartat negatiu podem incloure el pèssim rendiment d’Adriano, que no està per a jugar en aquest equip, Munir que va estar horrible i força gana i Ter Stegen que està acusant molt els gols rebuts, encara que sota el meu punt de vista no siguin culpa seva per la posició que li exigeix col·locar-se el Barça però se l’està veient amb mancances de confiança. Ja ho vaig dir l’any passat que amb l’alçada que té hauria de controlar millor el joc aeri i penso que no està aprofitant per a res la lesió i la incorporació tardana de Bravo, no està aportant seguretat ni confiança a l’equip i alterna bones coses amb molt dolentes. Això no vol dir que l’haguem de “matar” ni res per l’estil, simplement vol dir que ha de millorar alguns aspectes per a ser el porter de garanties del Barça per als propers deu anys.

El mateix passa amb Sandro, ahir no va fer molt bon partit, però és un jugador que sempre que ha jugat ha rendit i un mal dia el pot tenir qualsevol, és dels jugadors de la pedrera, apart de Sergi Roberto i Rafinha, l’únic jugador aprofitable a hores d’ara.

En definitiva, molt bona rotació per part de Lucho, que no li està tremolant el pols a l’hora de donar descansos i que és la millor manera de poder optar a alguna cosa a finals de temporada, si arriba al gener amb opcions de guanyar la lliga amb la merda de planificació esportiva que li van fer i destrossant-li l’equip com han fet els dos darrers anys, li podrem fer un monument al Camp Nou. Aquest tipus de partits, molts d’ells seran dolents, però ens hem de fer a la idea que amb el que hi ha, s’haurà de tragar amb aquests atenuants.