Sorprenent.

He de confessar que no les tenia totes jo respecte al partit d’aquesta setmana, partit molt complicat, fora de casa, amb un equip molt agressiu i al qual li havien fet el favor de posar-li l’àrbitre més permissiu de primera, amb una gespa totalment nova sense període d’adaptació, amb els jugadors sud-americans arribant molt tard de les seves seleccions i amb la habitual dificultat que històricament han suposat els partits post seleccions. Quan va sortir la notícia després de la suplència de Messi va augmentar el dubte, sempre confies amb que el teu equip guanyarà tots els partits i més si és un gran, però jo no vull ser hipòcrita i dir que ja m’ho esperava perquè a mi personalment em va sorprendre i molt. No el fet que es guanyés, sinó el fet que l’equip sense Messi va jugar un autèntic partides, minimitzant moltíssim a l’equip rival que a casa sol apretar molt i pràcticament sense patir ocasions de perill, malgrat jugar amb el paquet de Mathieu, que ens va costar un gol una vegada més però que el resultat farà que s’oblidi la cosa. Entenc que mola més per a alguns culpar a Stegen, per no sortir quan tenia les de perdre i que li fessin vaselina, però la errada és del que volen que jugui de central i que no en té ni puta idea i que se’n va a intentar anticipar una pilota al mig camp, sense cap tipus de perill i deixar tot el seu carril buit com una autèntica autopista per a que Torres es quedés tot sol. Continuo sense entendre perquè aquest senyor juga per davant de Bartra la veritat.

L’equip va sortir amb ganes de guanyar el partit des del minut 1, amb tots els jugadors endollats i sabent el que es jugaven, van sortir molt concentrats per a no perdre pilotes absurdes, malgrat que es va produir alguna pèrdua esporàdica que hagués pogut costar molt cara, com la de Masche, que tapa molt bé Vermaelen, però en general va ser un partit molt plàcid. Molt plàcid perquè l’equip va jugar amb les línies molt juntes, pressionant molt a dalt després de perdre la pilota i que va embotellar a l’equip matalasser dintre del seu camp amb molt poques opcions de generar perill, la línia defensiva va prendre molt de risc però va acompanyar molt bé al mig camp per a no generar espais entre línies i sobretot va haver-hi una implicació molt alta, a l’hora de pressionar en conjunt, per part dels tres de dalt. Normalment Suárez ja ho fa i Messi es pren els seus descansos i Neymar passa una mica de la història, però dissabte tots tenien clar que havien de donar una mica més i la presència de Rafinha va augmentar aquest treball, però sobretot el que em va sorprendre va ser la implicació no habitual de Neymar, que va recuperar bastantes pilotes i va ajudar molt als seus companys de la seva àrea d’influència. El partit estava molt controlat i es veia que era qüestió de temps fins que la cagada de Mathieu va posar el partit molt costa amunt, llavors si que van començar a pintar les coses malament, perquè el rival és especialista en mantenir avantatges com va demostrar la setmana passada al Pizjuán, que va sobreviure a l’assetjament del Sevilla durant moltíssims minuts. Per sort el golàs de Neymar molt aviat va tornar a calmar els ànims i va posar el partit on com a mínim es mereixia, amb un empat. Llavors va sortir el petitó i va acabar de destrossar al rival, quan ells ja anaven amb la llengua una mica fora i l’argentí a tope de físic semblava que jugués amb alevins, amb una superioritat insultant, va ser quan es va pegar la petita accelerada definitiva per a trencar el partit, que va arribar amb una molt bona combinació, que ve d’una recuperació a l’àrea contrària per la gana de recuperar pilotes post pèrdua, que acaba amb una assistència brutal de Suárez a Messi que defineix com només ell pot fer, semblant que sigui molt fàcil una definició d’una complexitat espectacular amb dècimes de segon i amb un defensa i el porter a sobre. Genial com sempre, el Barça és l’únic equip que pot fer aquests tipus de gols, marcant des del cor de l’àrea amb jugadors pel mig i amb jugades d’una precisió quirúrgica.

Del partit ara tots els il·luminats dels mitjans parlen de gran decisió de Lucho, que si és una gran notícia que es posin d’acord que si era molt lògic, etc. Els mateixos que des que es va saber que era suplent van estar donant pel cul amb la decisió fins al començament de partit, els que ja tenien els ganivets preparats en cas de derrota i que un cop més segons els resultats una decisió és bona o dolenta, per desgràcia és el periodisme esportiu que tenim. El que va passar ahir amb Messi era la decisió més lògica que podia tenir l’entrenador, amb un jugador que no havia entrenat en tota la setmana i que a sobre va néixer el seu fill el dia abans de marxar cap a Madrid. Jo sempre estaré d’acord amb aquest tipus de decisions, ja sigui ara com ho vaig estar el dia d’Anoeta, hi hagi el resultat que hi hagi. L’equip està per sobre de tot i si no està en condicions, ni ell ni ningú, no han de jugar per decret, Messi ja és prou gran per a entendre aquestes coses i si no ho entén que s’emprenyi si vol, però s’ha de pensar amb el futur i més tal i com està la primera volta que estan curts d’efectius. Els que ara parlen de gran decisió i que abans del partit ja estaven començant a matar a Lucho, no em vull ni imaginar el que haguessin dit si surt de titular i es trenca. Que aquests que ara parlen així alabant la decisió, ja no parlarem d’Anoeta, no cal anar tant enrere, són els mateixos que van matar a Lucho a l’anada de la supercopa per no posar als titulars. Però bé, el futbol no té memòria i com que s’ha guanyat gran decisió, si no s’hagués guanyat gran errada.

Parlant de lesions la lesió de Vermaelen. Tots sabem del llarg historial de lesions d’aquest senyor, de l’esforç econòmic i el risc que va prendre el Barça fitxant-lo en l’estat que el fitxava, em sembla una vergonya que aquest senyor, després d’un any sense jugar, amb Piqué sancionat, se’n vagi a la seva selecció i jugui els 90 minuts dels dos partits sabent el que li espera quan vingui a Barcelona. Em sembla perfecte que aquest senyor vulgui anar amb la seva selecció, però potser hauria d’acordar amb el seleccionador un número determinat de minuts, amb el rol que té a la seva selecció, mirar una mica més pel club que li paga i que l’ha tornat a fer futbolista quan ja semblava desnonat per al futbol. És més, algú del club li hauria de fer veure, però això ja es demanar molt a un club que està governat per qui està governat.

Uns dirigents, per cert, que estem veient com han destrossat la pedrera, amb un filial que no només va baixar de categoria, sinó que va cuer de la següent que està jugant. És una autèntica vergonya la veritat, veure en mans de qui està l’equip i sobretot veure com jugadors que estarien lluitant per un lloc a primera divisió, s’estan podrint a la segona divisió B.

Tornant al partit, en l’apartat individual, és difícil destacar només un jugador, perquè amb les seves qualitats tots van estar a un nivell espectacular. Però ja que quan no ho fa se li recrimina, és just dir que el millor del partit va ser Neymar, ofensivament va ser el que més ho va provar, va marcar un golàs quan més ho necessitava l’equip, però sobretot va mostrar la implicació defensiva i la regularitat de la que molts cops es troba a faltar, probablement el partit més complert de blaugrana.

Molt destacable també el partit de Rafinha, que sembla que s’hagi tret la llosa de sobre d’estar contínuament analitzat de si és vàlid per al Barça o no, se’l va veure molt solt pel camp, buscant regats, treballant molt per a l’equip i aportant en tot moment. La millor notícia és que van jugar per la banda ell i Sergi Roberto i que l’equip va fer un molt bon partit, a veure si amb confiança tots dos demostren les qualitats que tenen i que no poden demostrar quan no tenen minuts. Sergi Roberto tampoc va sofrir molt al camp amb jugadors de nivell i va fer moltes pujades per banda de qualitat entrant per sopresa.

Un altre jugador molt destacable va ser Iniesta, el manxec va fer un partit dels que acostuma quan ell se sent físicament en condicions, però a sobre de tot el que fa en atac, desequilibris i combinacions en curt i en llarg, va ajudar moltíssim als centrals i laterals, baixant al mig camp més del que acostuma i donant més alternatives per a trencar la pressió a dalt dels matalassers, apart va fer un treball defensiu impagable, juntament amb Rakitic i Busquets, que van acompanyar molt bé als davanters a les pressions post pèrdua de pilota. El cas de Rakitic va fer un treball molt fosc i no va brillar en atac, però és que el paper que té al Barça actual li impedeix aportar tant en atac com ell voldria, malgrat tot va tenir dos oportunitats de gol prou clares entrant de segona línia i hagués pogut marcar si l’hagués vist Neymar quan va fer la contra i la va acabar ell, jugador tot terreny que aquest any s’acabarà de consolidar com el pulmó de l’equip i el que aporta més equilibri ofensiu-defensiu.

Busquets va fer un partit imperial, va tallar totes les jugades de perill, va jugar la pilota amb moltíssim criteri i va llegir el joc de pressió millor que ningú, apart com sempre li va tocar lluitar totes les pilotes aèries. Partit completíssim del de Badia.

La defensa també va rendir a un gran nivell malgrat alguna errada puntual, tant de Masche i Vermaelen com els laterals, fins que va sortir Mathieu que va destarotar tot el treball realitzat amb una cagada espectacular. El que va fer ho acostuma a fer Masche, la diferència és que l’argentí llegeix bé aquest tipus d’anticipacions i si arriba tard, fa falta i talla la jugada, en canvi el francès va arribar tard i a sobre va deixar un forat brutal. Per sort el treball de pressió va minimitzar molt el perill perquè cada cop que juga aquest senyor el perill és duplica. Si no han de confiar amb Bartra, al gener ha de venir un central si o si.

Ter Stegen va tenir una molt poca incidència al joc, no va arriscar en les passades, com ha de ser en un partit d’aquest tipus i per molt que diguin poc va poder fer al gol matalasser, perquè si surt i arriba tard encara li hagués posat més fàcils les coses al davanter.