Toc d’atenció.

El Barça té tots els anys dos partits, des que Paco Jémez és el seu entrenador, que li serveixen com a diversió que ja va bé en un món del futbol on se li acostumen a tancar al darrera i li fan els partits pesats, on molts jugadors tenen la oportunitat de tenir ocasions de gol i de gaudir de molts espais per a jugar. La veritat és molt d’agrair aquest tipus d’equips, que probablement perdrien pel mateix resultat, però que a diferència dels que es tanquen i corren al darrera d’ombres i la pilota sense tocar-la, es diverteixen sobre el camp i tenen oportunitats de gol contra tot un Barça o un altre equip gran. Són partits que canviant el seu estil perdrien igual però que no els serviria de res, d’aquesta manera perden però surten reforçats de cara a altres partits on aquest tipus de joc els servirà per a guanyar, el que se sol dir “la seva lliga”. Tots els anys quan juguen amb el Rayo, es produeixen el mateix debat, sembla el dia de la marmota, ja que els que gaudeixen del futbol ofensiu alaben la valentia que tenen al venir a jugar de tu a tu, mentre que els resultadistes i sobretot els de la caverna, els foten a parir i diuen que han regalat el partit. Que quan ho fan amb el Madrid és a l’inrevés i els que ho critiquen són la caverna blaugrana, mentre que els de la caverna merengue els posen pels núvols per la seva valentia, però bé, que direm del periodisme de bufanda d’aquest país que ja no sàpiga qualsevol aficionat al futbol.

El meu punt de vista al respecte és clar, com tots els anys, aplaudeixo aquest tipus d’equips que tenen l’atreviment de venir a jugar així i que perdent igual, ofereixen un espectacle a l’aficionat, que al final, per molt que els resultadistes vulguin vendre el contrari, són els que paguen l’entrada i són els que compren els diaris i paguen les plataformes de pagament. Encara tenen molt per a aprendre dels americans en aquest aspecte. Però ja no és l’espectacle per a l’aficionat, és que els resulta un aprenentatge bestial de cara a quan juguen amb equips del seu nivell i que no tenen la pegada que tenen els equips grans. Al final, la sensació que queda del partit d’ahir és que, si Neymar i Suárez haguessin estat a l’altre equip, el resultat hagués estat molt diferent i avui parlaríem d’una altra cosa. Un Neymar per cert, que amb el seu sou, ja no és que es paguin els sous de tota la plantilla del Rayo, sinó que és gairebé el pressupost de l’equip de tota la temporada. Aquest és el mèrit que té aquest equip i que entrenadors com Jémez desmunten als entrenadors lamentables com els Benítez o Simeone, Mourinho, Capello, etc. que venen la moto que no tenen jugadors per a jugar ofensius, amb els pressupostos i els planters que tenen cadascú. És l’excusa fàcil per a tapar la mediocritat a l’hora de fer jugar ofensivament als seus equips, però entrenadors com Jémez, Marcelino, Berizzo, etc deixen en evidència any rere any a aquests entrenadors tant ben pagats.

Però bé, abans d’entrar en matèria volia comentar unes quantes cosetes de la directiva. Primer que tot el tema de la inscripció d’Arda, ja portem tres setmanes amb la tonteria, que si la federació espanyola els ha de recolzar, que si aniran al TAS i vacil·lades per l’estil, que l’únic que fan és fer el ridícul encara més, ja que quan ells aclariran alguna cosa, ja gairebé estarem al gener i no valdrà per a res. Ja fa un mes que es va lesionar Rafinha i encara estan voltant la perdiu i sense aclarir res. Aquesta directiva és mediocre, ja poden contractar advocats nous, ja poden fitxar enllaços institucionals, que segueixen sent uns xitxarel·los.

Després ens venen la moto amb el tema de Qatar un cop més, ara diuen que no hi ha empreses que estiguin disposades a pagar el que paga Qatar Airways i ja van filtrant a la premsa, de cara a l’assemblea de la setmana que ve, per anar preparant al soci per a que els voti a favor del nou patrocini de Qatar, els venen que sense aquesta oferta no es podrà mantenir el nivell dels equips que es tenen ara, que no hi ha millors ofertes i mentides per l’estil. Altres grans equips han aconseguit patrocinis que no són de Qatar, que no són de països que destrossen els drets humans i que maltracten a la seva població mentre ells llencen els diners del petroli. Però clar, tots sabem el soci que va a les assemblees i els pocs problemes que donen a l’hora de votar tot el que dona la gana, també tots sabem que han votat en unes eleccions a aquesta gentola després de tot el que han fet. Que han fet coses com per exemple el ridícul dels darrers dies.

Ara resulta que els “brillants gestors”, després d’estar un any sense poder fitxar i amb l’equip amb el ganxo al coll, físicament parlant pel curta que és la plantilla, resulta que pels excessos salarials i una clàusula que han posat ells mateixos, ara no poden fitxar pràcticament al gener per a no excedir la normativa de despeses, que utilitzaran per a fer xantatge i poder aprovar el de Qatar, ja que suposaria un augment dels ingressos i un respir per a poder fitxar. Resulta que no tenen diners per a fitxar, per l’excessiva massa salarial, però ells continuen augmentant-la bojos per a renovar a Neymar i duplicar-li la fitxa quan té contracte fins al 2018. Lamentable. Es veu que el seu pare amb els 40 milions que li han donat, apart de tots els privilegis contractuals, no l’han acontentat prou, que encara va pressionant amb ofertes del Manchester. Els Neymar és veure-li la cara a Rosell i Bartomeu i és veure el signe de l’euro, no podien trobar negociadors més passerells que ells. Tan passerells que em fa mal a la vista veure jugadors com Bailly, que va marxar al Villareal per menys de 10 milions d’euros, amb 21 anys, un dels centrals més rendibles de primera, mentre que aquests brillants gestors porten a Mathieu i Vermaelen semi retirats per 40 milions. És el clar exemple del conformisme de la gent que hagi guanyat aquesta directiva les eleccions pel marge que ho va fer, no m’estranya que després facin tot el que fan, si l’únic que necessiten és que l’equip tingui bons resultats per a seguir a la poltrona.

Després estan els anàlisis de l’entorn, que avui es posen tots les mans al cap perquè el Rayo va jugar de tu a tu al Barça i sobretot perquè els va guanyar la possessió. Tots els partits amb el Rayo és la mateixa cançoneta, ja va flipar fa tres anys el Tata Martino i es continua fent el ridícul. El Barça va ser dominat en certes fases del partit pel Rayo, és cert, però no és menys cert que el Barça la primera part hagués pogut fer 6 gols sense despentinar-se, que no hi hagués encert i que remuntés amb gols de penal va ser l’anècdota. El que va passar a la segona part és una conseqüència de la primera, que van veure tant fàcil arribar a porta, que tenien clar que era qüestió de temps que s’ampliés el marcador, com va passar als 25 minuts de partit, que amb cinc minuts es va resoldre el partit. És totalment normal que l’equip es relaxés i no juguessin tant junts i amb la pressió tant compassada com caldria. És un toc d’atenció el veure que si no ho fas i jugues tant relaxat qualsevol et pot pintar la cara, més que res perquè ja ha passat amb altres equips aquest any, però entenc perfectament que els jugadors, veient la facilitat per a guanyar el partit, després de veure que han de viatjar a Bielorússia i la importància de guanyar per treure avantatge als perseguidors, a més de venir d’una aturada per seleccions, que es produís la desconnexió és totalment normal. El que passa és que s’ha de vendre paperassa i minuts a teles i ràdios i alguna cosa s’ha de dir, però em sembla ridícul el que avui anava pels diaris que guanyant 5-2 sembli que ahir els peguessin un bany. Una mica de coherència no estaria malament, que no és per a tant.

En l’apartat individual destacables per aquest ordre Neymar, Sergi Roberto, Suárez, Busquets i Bravo. La resta es van encomanar de com anava el partit i van jugar bastant malament la veritat. El millor amb diferència va ser Neymar, no pels gols, sinó perquè va portar el pes del joc i va desequilibrar en tot moment, va ser probablement el seu millor partit com a blaugrana i va fer el que li va donar la gana al camp, ja va fer una molt bona segona part a Sevilla i ahir ho va confirmar. Amb aquest Neymar i amb l’acompanyament de Suárez podem estar més tranquils de cara als partits amb l’absència de Messi. Suárez va fer un partit molt seriós i malgrat marcar al final, va ser decisiu tant al tercer com al quart gol i ho va rubricar amb un gol al final, apart de baixar les pilotes i fer els moviments que acostuma. Es va perdre una mica amb els fores de joc, però eren jugades molt ràpides després de recuperació i moltes ocasions no li donaven temps a poder entrar novament a la jugada i ja l’agafaven en posició il·legal.

Després Sergi Roberto es va combinar molt bé amb Busquets i van recuperar moltíssimes pilotes a la pressió avançada, que després eren ocasió de gol clares, sobretot en el cas de Busquets, que va donar un recital de col·locació i d’anticipació de les jugades. En el cas de Sergi Roberto, apart del treball a la recuperació va fer també una molt bona tasca a l’hora de conduir per a trencar línies de pressió i a l’hora d’entrar de segona línia. El partit d’ahir amb tants d’espais era ideal per a ell i no va decebre.

Com tampoc va decebre Bravo que va fer algunes aturades de mèrit que haguessin pogut complicar el partit al començament de la segona part i que van ser decisives per a que l’equip madrileny no empatés el partit. La primera part va ser de Toño i la segona va ser de Bravo, als gols no va poder fer res.

Avui per acabar volia parlar de l’handbol, que va empatar a Polonia quan va anar guanyant fins a tres cops de quatre. Amb la lliga que tenen aquí a Espanya, són pràcticament entrenaments, és a la xampions on s’ha de veure el nivell d’aquest equip i la poca competència a l’Asobal afecta molt quan tens un equip difícil. Però sobretot no ajuda tenir un entrenador bastant mediocre que fa una utilització bastant penosa dels seus recursos, repartint minuts de forma quadriculada quan les estrelles poden descansar perfectament i fer rotacions a la lliga. Ahir es va veure com l’incompetent deixa que a la primera part remuntin dos cops quatre gols sense demanar ni un temps mort, que com és habitual en ell, el gasta faltant 30 segons de la primera part per a fer una jugada que no valia ja per a res. A la segona part va tornar a permetre que un partit controlat es posés gol a gol i que s’acabés empatant i gràcies, perquè guanyant tot el partit faltant dos minuts l’equip local es va posar dos gols per sobre. Els mitjans, tal i com va anar el partit, ho pinten com un gran èxit quan va ser un fracàs lamentable. Un partit totalment controlat que es va escapar i una gestió horrible de l’entrenador, encaparrat en posar a Lazarov quan no tenia el dia, tenint a la banqueta a un Kopljar que va fer molt bon paper i que té una qualitat espectacular, amb Jicha assegut els últims deu minuts de partit (que per al que va fer quan va jugar tampoc se’l va notar molt a faltar) quan se suposa que l’has fitxat per a que et guanyi els partits, encara que hagi vingut a pre-jubilar-se, quina falta d’actitud al camp, mare meva!! Al final li va acabar salvant el partit Noddesbo, un jugador al que té semi marginat i que va jugar els últims quatre segons de partit. Cada temporada té a algun jugador marginat, l’any passat li va tocar a Rutenka, aquest a Noddesbo, no entenc perquè el renova si l’ha de tenir marginat. En definitiva, que van segons empatats amb el tercer i encara han de tenir el doble enfrontament amb el que va primer destacat. Amb l’equip que té el Barça és ridícul on està ara mateix a la classificació i no té massa pinta de que aquest any es torni a guanyar la xampions, però clar, com que juguen un torneig de la galeta, guanyaran tres títols i a tragar un any més amb l’incompetent de torn.